Explorar los documents (71 total)

Poulains-600x600.jpg
Achard, Claude
Castan, Rémy

La sortie du Poulain est toujours à Pézenas un événement éminemment culturel. Si les sources iconographiques à son propos sont rares, la documentation moderne est d’une grande richesse.

Collection Tribulations d'un bestaire magique

Animaux-de-toile-600x600.jpg
Achard, Claude
Castan, Rémy

Étrange coutume que celle qui consiste à construire des carcasses, au départ en bois, recouvertes de toile, pour créer des animaux. Il faut bien avouer que seules les têtes rappellent des animaux réels. Notre région ne saurait se passer de la présence de ces bêtes dans chacune de nos fêtes. Elles sont un moyen devenu indispensable pour les animer, et un jouet pour adulte désireux d’affirmer l’identité de leurs communes. Voici un inventaire quasi complet de ces animaux en y comprenant les créations les plus récentes.

Collection Tribulations d'un bestaire magique

animaux-totemiques-occitans.jpg
Alranq, Claude
Roussillat, Vincent. Illustrateur

À côté des joutes maritimes, de la bouvine camarguaise, du jeu de tambourin, la tradition languedocienne déploie des animaux-fétiches que certains nomment processionnels ou totémiques. D'origines et de conceptions variées, ils incarnent une cité ou un terroir et déambulent avec danses et musiques à l'occasion de fêtes profanes ou sacrées.
L'ouvrage dresse l'inventaire de ces totems, de leurs légendes, de leur technologie, de leurs raisons officielles ou secrètes d'exister.

pauvert.jpg
Pauvert, Dominique

À vous qui ne voyez sa majesté carnaval que comme un aimable roi du divertissement d'un jour - un certain mardi gras - au mieux, en une vision sociologique singulièrement réductrice et finalement rassurante, comme maître du grand défouloir et de l'inversion aidant à la digestion de toutes les couleuvres avalées au long de l'an, ce livre n'a pas fini d'ouvrir de grandes et belles perspectives, tant il envahit le calendrier, débordant bien même des jours sombres et froids.

Et si l'auteur parle de religion carnavalesque, ce n'est pas par pure provocation, c'est à bon droit, ces pratiques pagano-chamaniques se passassent-elles de livre sacré, de dogme, de clergé institué en Église... et d'Inquisition, n'en ayant pas moins une parole, plus ancienne que l'écriture, une vision du monde voire de l'autre monde, une spiritualité, une symbolique, des rituels, de curieux prêtres à l'autorité éphémère, des dieux fussent-ils oubliés.

vignette.jpg
Carnavàs !, lo documentari sonòr de Péroline Barbet
Barbet, Péroline
Péroline BARBET es realizatritz sonòra mas tanben cercaira e mena de collèctas de la paraula. Mescla als registraments e a sas realizacions de donadas traitas de sas recèrcas propausant aital de documentaris sonòrs e de produccions entre etnologia e creacion.

Traduccion d'un extrach de la presentacion de Carnavàs ! sul site internet de la realizatritz, Péroline BARBET :

« De febrièr a març de 2017, registrèri los carnavals de Pesenàs (Erau), Marselha (Bocas-de-Ròse) e Murs (Vauclusa). Cada carnaval es singular, la fèsta s'impregna dels luòcs, n'ofrís una representacion. Mas si la fèsta met en scèna e parla de la localitat, incarna tanben una umanitat mai larga. Es d'aquestas diferéncias e d'aquestas permanéncias qu'es question dins aqueste documentari. »

Amb los testimoniatges de :

  • Claude Alranq, Sylvie Cavalié-Alranq e Marie Gaspa a Pesenàs (musica del carnaval : Los Amis du Poulain)
  • Brigitte Briot, Jean-François Perrimond, Hélène Attya-Amar, Jean-Marc Lamour e Alessi Dell’Umbria a Marselha (musica del carnaval : Gamelan Bintang Tiga (Marselha), La grouvandole, Henri Maquet/ Delta sonic)
  • Fabienne e Pascal Bigot a Murs (musica del carnaval : Saboï)
Presentacion dels carnavals registrats :

Pesenàs (Erau)
Lo carnaval de Pesenàs, amb sos animals totemics sasís la vila tota pendent mantun jorn e seguís un debanament ritual fòrça orquestrat. A l'ora d'ara, la vila entièra vibra al ritme del carnaval, a tal punt que totas las botigas de la vila tampan mantun jorn a aquesta escasença. Lo diluns gras, los Fadàs sortisson un animal imaginari, lo Tamaron. Dimars gras, es l'apogèu de la fèsta, amb la sortida del Polin, l'animal emblematic de la vila. Es portat per un desenat d'òmes acampats dins l'associacion « Les amis du Poulain » e es acompanhat de sa banda de musicians (pifres e tambors). Lo Polin torna puèi a son local.

Marselha (Bocas-de-Ròse)
Lo carnaval de la Plana es un carnaval urban, independent, autogerit, nascut fa un quinzenat d'annadas a l'iniciativa de qualques militants culturals e de la ret d'estatjants del barri de la Plana a Marselha. Pren possession de la vila en plena tantossada, lo dimenge e serpenteja, sens cap demanda d'autorizacion prefectorala, dins los dedals dels barris de Noailles e de la Plana. Lo carementrant, carnaval, generalament ligat a l'actualitat politica de la vila, es brutlat de nuèch sus la plaça de la Plana.

Murs (Vauclusa)
Dins lo pichòt vilatge de Murs, lo carnaval se debana a la fin del mes de març. Es organizat pel Foyer Rural, amb l'ajuda de totes los estatjants del vilatge. Es acompanhat dempuèi d'annadas per la tropa Saboï, qu'anima la fèsta amb sos pifres, tambors e trompas. Aqueste carnaval fa tornar de personatges rituals coma los maridats, lo diable, o tanben la banda dels Bofets. Bonòme carnaval es jutjat sus la plaça de la glèisa. Lo procès es dich en occitan e en francés. Puèi es brutlat de nuèch, sus la plaça de la glèisa, aprèp un bon sopar pres totes amassa, e un percors al flambèl. »

Fotografia : Erik Delamotte
Residéncia a l’Atelier-Studio d’Euphonia, dins lo quadre dels Prèmis Phonurgia Nova 2016

Ne saber + sus l'autora e sul documentari
V_poulain_de_montblanc.JPG
Ficha d'inventari del Polin de Montblanc
Gaspa, Marie
Ficha d'inventari realizada dins l'encastre de l'inventari dels gigants, animals fantastics e dragons processionals de França, coordonat pel Centre francés del patrimòni cultural immaterial – Ostal de las Culturas del Monde a l'entorn del carnaval de Montblanc e son animal totemic : lo Polin.
V_Poulain_de_pezenas.JPG
Ficha d'inventari del Polin de Pesenàs
Alranq, Perrine
Ficha d'inventari realizada dins l'encastre de l'inventari dels gigants, animals fantastics e dragons processionals de França, coordonat pel Centre francés del patrimòni cultural immaterial – Ostal de las Culturas del Monde a l'entorn del Carnaval de Pesenàs que se debana cada an al mes de febrièr e de la sortida de son animal totemic, lo Polin de Pesenàs, lo jorn de Dimars-gras.
RLFR7889.jpg
Los actors del PCI a Pesenàs
Lycée Jean Moulin (Pézenas)
Los escolans de l'opcion occitan del licèu Jean Moulin de Pesenàs collectèron mantun actors del patrimòni cultural immaterial que fan viure las fèstas popularas e tradicionalas a Pesenàs, notadament a l'entorn del Polin.

Alain Charrié (musician, professor de pifre), Albert Lopez e Jérôme Fuentes (president d'onor e president dels Amics del Polin), Dalfina Palacio (directritz de la Calandreta de Pesenàs), Elian Blancher (ancian director de la Calandreta de Pesenàs), Claude Alranq (actor, autor, meteire en scèna, artesan del reviscòl del teatre meridional d'expression francesa e occitana) foguèron interrogats segon la meteissa grasilha d'enquista :
- De qu'es lo PCI per vos ?
- Cossí l'avètz recebut ?
- Cossí o transmetètz ?

Aqueste enregistrament es un montatge realizat pels escolans a partir dels diferents collectatges. L'ensem dels collectatges se pòt consultar sus simpla demanda, sus plaça, al CIRDÒC.
IMG_20170307_213125.jpg
Tradicions ligadas a Pascas
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)

Vòstra question :

Voldriái saber se i a (se i aguèt) d'eveniments particulars dins Erau, de fèstas, de celebracions a l'entorn de Pascas ?

Nòstra responsa :

Semblariá que las tradicions ligadas a Pascas dins lo departament d'Erau sián pas vertadièrament diferentas d'aquelas dels departaments limitròfes.
D'efècte, i retrobam las caças als uòus, la moleta (pascada), lo manja-dreit entre amics o en familha e de ceremonias religiosas. Aquestas tradicions de Pascas venon claure lo periòde de Quaresma, aprèp la benediccion de Rampalms, lo dimenge d'abans (se tròban aquí coma esséncias de fusta utilizadas aquelas de bois, de laurièr o d'olivièr), e clavan la Setmana Santa. Aquesta es pas ritmada dins Erau per de processions coma aquò pòt èsser lo cas dins Pirenèus-Orientals per exemple.

Dins Manuel de folklore français contemporain. Tome premier. III, Les cérémonies périodiques cycliques et saisonnières. 1, Carnaval, Carême, Pâques d'Arnold Van Gennep, publicat en 1947, nos es balhada una explica de la costuma de faire presents d'uòus als enfants per l'acumulacion dels uòus pendent los 40 jorns de la Quaresma. Trobam dins lo meteis obratge la descripcion de jòcs amb aqueles uòus mas pas cap en Lengadòc ni mai dins Erau en particular. Los uòus gardats pendent 40 jorns caliá trobar un bon mejan d'o consumir en un temps redusit. O fisar als enfants semblava una bona solucion mas tanben la confeccion d'una, o mantuna, moleta (pascada).

Aital, dins Le Folklore des pays d'oc : la tradition occitane de Jean Poueigh publicat a las edicions Payot en 1952, es clarament dich qu'es de tradicion de faire la moleta o pascada per Pascas. Segon el aquesta pascada pòt èsser preparada natura, amb d'èrbas finas o tanben amb « de rodèlas de salsissòts copadas en bocins ».

A títol d'anecdòta, òm tròba dins Répertoire du patrimoine en Haut-Languedoc, publicat pel Centre de recherches du patrimoine de Rieumontagné en 2007, l'evocacion d'un eveniment que se seriá debanat a la glèisa de Moulin-Mage, dins lo massís del Carós, pendent las vèspras de Pascas de 1919. Aquel jorn d'aquí las campanas foguèron accionadas talament fòrt que la tribuna s'esfondrèt. Pas de mòrt, unicament qualques leugièrs nafrats per deplorar e los pantalons estrifats dels parroquians...
credit photo johan Hannequin.jpg
Fèstas e rituals dels fuòcs de la Sant-Joan
CIRDOC-Institut occitan de cultura

Se la Sant Joan se festeja lo 24 de junh, sos rituals son ligats al periòde del solstici d’estiu (21-22 de junh) que representa dins l’emisfèri nòrd la nuèit mai corta e lo jorn mai long de l’annada que marca la debuta de l’estiu.
« Las doas Sant-Joan partejan l'an, un jorn plan cort, l'autre plan long. »

1/ La practica a l'ora d'ara

La Sant Joan es a l'ora d'ara festejada dins mantuna region de França e a l’estrangièr. Se tròban aital de celebracions d'aquesta fèsta dins Peitau, lo long de Léger, dins Oise, Bresse, Creuse o encara en Bretanha, a Metz, en Gironda e en Charentes mas tanben en Catalonha e en Occitània.
Los tipes de cresenças e de practicas ligadas a aquesta fèsta càmbian en foncion del luòc mas lo periòde, lo fuòc e l’aiga demòran d'elements de basa comuns a totes. Dins d'unes endreches la costuma era de cantar a l'entorn del fuòc (Bretanha), de balançar son enfant per dessús lo fuòc per li assegurar una creissença rapida (Charentes), de virar a l'entorn del fuòc per s’evitar lo mal d'esquina (Bresse) o trapar marit o femna (Creuse), etc.
En Catalonha e a las Isclas Balearas es de tradicion que sián los enfants que preparen lo fuòc de la Sant Joan pendent un mes abans la data en recampar d'objèctes en fusta e los amassar sus la plaça del vilatge o en los escampilhar dins diferents luòcs per pas que les agents de polícia o los pompièrs lors o levèsson e empachèsson lo fuòc d’èsser alucat per de rasons de seguretat. Lor cal doncas desfisar l’interdit amb la complicitat dels adultes per poder alucar aquel fuòc. A d'unes endreches son las dròllas que son encargadas d’alucar lo fuòc. Aprèp, la fèsta pòt començar amb cants, danças, còca e cava. Es tanben de tradicion de faire petardejar qualques petards a aquesta escasença.
La flamba del Canigó es una autra de las tradicions de la Sant Joan en Catalonha creada en 1955 per Francesc Pujades. Se perpetua encara a l'ora d'ara e es devenguda una expression del sentiment popular.
En Occitània, existís tanben una tradicion de la Sant Joan que se pòt dire Sant Jan, Sant Joan, Fèstas Janencas, joanencas… Las caracteristicas d'aquelas fèstas son l’aiga, la culhida d’èrbas de las vertuts, se ditz, magicas a aquesta data (l’aquilèa (milafuèlhas), l’artemisa, lo barbajòu, l'èura, la margarida salvatja, lo trescalam e la sàlvia) e enfin lo fuòc e lo lenhièr que pòt prene formas arquitecturalas diferentas. Es a l'entorn d'aquel lenhièr que se debana la fèsta (cants, danças, sauts per dessús lo fuòc etc.).

2/ Aprendissatge e transmission

Organizats dins l’amira de transmetre los gèstes e las tradicions ligats als fuòcs de la Sant-Joan, d'unes eveniments son estats dempuèi pas gaire integrats dins lo programa Total Festum, çò que permet de lor portar mai de visibilitat. Es entre autre lo cas d’un eveniment organizat a Vilafranca-de-Conflent que los enfants e los aderents de las associacions localas son plan convidats a participar a las festivitats amb d'activitats adaptadas a cadun dels publics. 
Las associacions prenon en carga l’organizacion de la davalada de la flamba, aital propausan un eveniment intergeneracional que permet a cadun de prene part a la fèsta e d’integrar e transmetre aqueles rituals.

3/ Istoric

La Sant Joan d’estiu es una tradicion ancestrala celebrada per un molon de civilizacions que trapa son origina dins la practica del culte al solelh.
Poiriá venir dels cultes cèltas e germanics mas se trapan de traças d'aquelas celebracions dins d’autras regions del monde coma Siria, Fenicia o encara Russia.
La glèisa catolica cristianizèt aprèp aquelas fèstas paganas en remplaçar los ancians dieus pagans per de sants e en enebir d'unes rituals coma los banhs nocturns e las practicas magicas.

4/ Salvagarda

Las fèstas de la Sant Joan coneguèron mantunas aparicions e desaparicions mas dempuèi 2006 l’apèl a projèctes Total Festum lançat pel Conselh Regional Lengadòc-Rosselhon e ara perseguit per la Region Occitània / Pirenèus-Mediterranèa a creat las condicions per un fòrt reviscòl dels rituals ligats al solstici d’estiu.
D’un autre costat, son estadas inscritas en 2015 sus la tièra representativa del patrimòni cultural immaterial de l’umanitat de l’UNESCO las fèstas del fuòc del solstici d'estiu dins Pirenèus (França, Andòrra, Espanha).
Aital aquelas fèstas gaudisson de mesuras de salvagarda fòrtas, e d’un contèxte politic e social qu'encoratja lor resurgéncia.

5/ Actors de la practica

A l'ora d'ara lo Théâtre des Origines, companhiá creada en 2004, a montat un projècte titolat “Temporadas” al dintre del qual son restaurats los rituals festius sasonièrs coma la Sant Joan.
Aquestes espectacles itinerants permeton als partenaris locals e al public de se reapropriar los còdes ligats a aquesta tradicion e de donar o tornar donar de sens a aquelas celebracions.
D’autra part, lo comité international Flamme du Canigou òbra per la transmission e la valorizacion de la tradicion del fuòc de la Sant Joan en Catalonha e al delà.

sus 8