Explorar los documents (14802 total)

IMG_1658.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 3
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Capron, Michel. Interprète
Duplan, Josette. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Preni l’envolopa, lo sagèl es american. Pausi la letra sus la taula del salon.
Per començar devi dubrir las fenèstras, los contravents, laissar dintrar l’aire del mes de junh dins l’ostau. Fague lo torn de l’ostal, sentís pas la rosa aprèp un annada de baradura.
Es miègjorn. Sortissi per anar crompar quicòm per manjar. Quand dintre dins l’espiçariá es la revolucion:

- Joana siás tornada ? Tot lo mond pensava que t’ères envolada per pas jamai tornar ! Mas que siás bèla ! Eleganta ! Ont as trapat aqueles jeans ? E aquel tee-shirt ? Tot lo mond a pantaissat : n’i a qu’an dich qu’ères maridada, d’autres qu’aviás decidit de viure en America amb aquela Matilda… De tot biais nos fa plaser de te veire e subretot tant polida. Segur que lo bonur es dintrat dins ta vida. E un jorn nos caldrà dire cal es la vertat. E la pichòta sabi pas cossí se sòna, de que n’as fach ? L’as venduda ? Tot lo mond ris.

- Arribarà lèu lèu. Siáu urosa tanben d’èstre tornada e de vos veire. Ai fam donc voldriái...

- Es que manjan coma nos autres de l’autre costat ?

- Pas totjorn. Donc de pan, de cambajon, d’ensalada...

Mon panièr plen m’en tòrni a l’ostau. Es pas un grand plaser de manjar soleta subretot quand òm i es pas pus acostumada. Lo telefòn sona:

- Allò ? Joana cossí vas ? E lo teulat es pas au mitan del jardin ?

- E tu Rémy de que fas ? Espèri que siás malurós tot solet dins ton polit ostal sens ta Joana !

- Es que siás malurosa sens ton Rémy?

- Sabi pas encara, veni d’arribar e m’en vau manjar un bocinet. Las gens son urós de me veire.

- Bon es l’ora de partir a l’universitat qu’ai de trabalh ! : set oras. Te sonarai lèu quand auràs manjat. Potons !

- Potons!

Dintre dins la cosina, res a pas cambiat. Temps de brancar l’electricitat, d’alucar lo frigò. Puèi manji, trapi una botelha de vin, bevi un còp. Es bon lo vin per ma testa e subretot mon còr per caçar lo « blues ». E ara, la letra ambe lo café. O sabiáí ben que m’escriuriá un jorn. Mas siáu pas segura qu’es lo bon moment.

Quaucun tusta a la pòrta. Es lo Renat l’amorós de mos vingt ans que m’a laissada per una autra. A un ramelet de ròsas rojas dins la man.

- Adiu ma bèla americana. M’an dich qu’ères tornada al vilatge. Cresiái de pas pus jamai te tornar veire.

Me dona las flors.

- Aquelas flors per te dire tot mon amor, a tu que demoraràs totjorn la flor de ma joinessa !

- Dintra Renat. Vòs de café ?

- Ambe plaser !

- Asseta te. M’en vau lo caufar.

- Es que t’an dich la novèla ?

Respòndi pas. Ara servissi lo café.

- Alara t’an pas res dich ?
Silenci.

- Ara sabes siáu ric. Ma tanta es mòrta e m’a tot daissat. Es coma per tu e ton oncle Vincent. Tròp d’argent per un òme solet. Alara s’aquò t’agradava, poiriam viure ensems. Ambe la Ròseta avèm pas agut d’enfant.

- Renat. L’an passat te l’ai déjà dich: tu e ieu fa 40 ans qu’es finit. Te sovenes pas de çò que m’as fach a 20 ans ? E ara en mai siái promésa. Lèu i aurà un maridatge al vilatge. Saràs convidat. E ara ai de causas de far e siáu cansada. Beu ton café e defòra !

Renat se lèva, e comença de plorar :

- T’ai aimat tota ma vida ! Quand la Ròseta èra malauta cada matin pregavi per la veire partir al cementèri. Per viure ambe tu ! Las femnas setz totas parièras : comprenetz res a l’amor. Es que te sovenes quand aviás pas un sòu e que t’ai prestat 1000 francs per enterrar ta maire ?

- Sortis de mon ostal ! Vòli pas pus parlar del passat e çò qu’es fach es fach ! Ai dubert la pòrta, getat las ròsas au mitan de la carrièra.

- Ton chin, lo pichòt Poubelle, es ieu que l’ai tugat. Adieu tanturla !

Eh bé ! polit retorn ! E ara la letra de Matilda: 

Cara Joana,

Ai somiat de tu cada jorn dempuèi 9 meses : o sabiái ben qu’èri estada michanta de m’en anar sens dire aureveire. Aprèp tot l’amor que m’aviás bailat ! Ai besonh de tu. Dins dos mes lo pichòt arriba e vòli pas lo faire dins aquel pais. Ai paur ! E quand pensi a ma maire e a la grand de mon enfant es tu que vesi. Es que pòdi venir encò de tu per pichonar ? Fred mon òme vendrà me rejoiner dins dos mes. Pòt pas ara. Sonas me quand podràs. Me daissas pas soleta. T’aimi !

Ta filha Matilda

En Ps i a lo numerò: 410 587 90 87. De tot biais ai pas d’autra causida : me cal sonar !

fest convivencia.png
Convivencia
Branka Bodegaires à Revel (31)
Musée et Jardins du Canal du Midi


– Festival Convivéncia -

De Toulouse à Montpellier, une péniche transformée en scène navigante propose des escales musicales le long du Canal du Midi. 


Branka Bodegaires 

Les Branka Bodegaires forment un ensemble de bodegas, grailes et tambours autour du répertoire de la Montagne Noire et du Lauragais.
V_Poulain_de_pezenas.JPG
Ficha d'inventari del Polin de Pesenàs
Alranq, Perrine
Ficha d'inventari realizada dins l'encastre de l'inventari dels gigants, animals fantastics e dragons processionals de França, coordonat pel Centre francés del patrimòni cultural immaterial – Ostal de las Culturas del Monde a l'entorn del Carnaval de Pesenàs que se debana cada an al mes de febrièr e de la sortida de son animal totemic, lo Polin de Pesenàs, lo jorn de Dimars-gras.
fest convivencia.png
Convivencia
Branka Bodegaires à Castelnaudary (11)


– Festival Convivéncia -

De Toulouse à Montpellier, une péniche transformée en scène navigante propose des escales musicales le long du Canal du Midi. 


Branka Bodegaires 

Les Branka Bodegaires forment un ensemble de bodegas, grailes et tambours autour du répertoire de la Montagne Noire et du Lauragais.
affiche_samba_al_pais_a4_paysagelogocolles500pixels.jpg
Cultura al pais

Festival Samba Al País à Saint Antonin Noble Val (82)


Dimache 23 juillet:

La Yegro (Argentine) Reine de la Nu-Cumbia

La Mal Coiffée (Minervois)  Polyphonie féminine occitane

E
dmony Krater (Guadeloupe) Gwoka moderne

Ceibalanta (Toulouse-Colombie) Ceiba - Son Balanta 

affiche_samba_al_pais_a4_paysagelogocolles500pixels.jpg
Cultura al pais
Festival Samba Al País à Saint Antonin Noble Val (82)


Vendredi 21 juillet:

Uèi (Marseille) Electro-polyphonies occitanes

Brincadeira (Barcelone)  Samba Reggae

Houba (Toulouse) Rock’n’Drums contagieux

La Pifada (Toulouse) Rythmes brésilianoccitans

Alackadaisical (Belgique) Jo Zanders en percussion



capture-d_ecc81cran-2017-06-05-acc80-18-21-33.png
Festival de Najac
La Talvera à Najac (12)
- Festival de Najac - Sous les Toiles -

23h - Camping des étoiles
Bal Trad - Chant et musique d'Occitanie
Cocanha-Tolosa-2017-1-300x200.jpg
Pauses musicales d'été Toulouse
Cocanha à La Pause Musicale d'été à Toulouse!

Mardi 18 juillet - 12h30
Pause musicale d’été au jardin Raymond IV (à Saint-Cyprien)

Trois voix, trois personnalités, des percussions, des chants occitans, et zou ! Avec Toulouse comme point de rencontre et la langue occitane comme terrain de jeu vocal, las filhas de Cocanha font sonner en chœur les répertoires pyrénéens, gascons, languedociens. Le son est brut, généreux, sincère. Un girls band occitan pour un concert à danser ou un bal qui s’écoute, tout en élégance, humour et caractère.
camelio.jpg
Cameliò, Alan
Édition bilingue : tome 1 en occitan - tome 2 en français

Figure emblématique et cependant méconnue du mouvement anarchiste sétois, Pascal Verdale fait partie des oubliés de l'histoire. Deux articles parus dans le journal Midi Libre évoquent le personnage : un amuseur public qui écrit des vers en « patois ». Cet original publie en 1905 une pièce de théâtre en alexandrins Una séença à la Boursa Plata. Sous l'apparente banalité du propos - des ouvriers réunis à la Bourse du travail débattent de l'impérieuse nécessité d'augmenter la cotisation syndicale - l'œuvre renvoie à l'histoire de Sète, de son port, du syndicalisme, des luttes ouvrières et des anarchistes sous la IIIe République.
la-c-est-de-la-musique-z77h.jpg
Là! C'est de la musique.
La Mal Coiffée à Avignon (84)

Festival d'Avignon off - Là! C'est de la musique.

Collège Joseph Vernet 
Grande Cours

La Mal Coiffée
Avec « … E los leons », les voix et les percussions de La Mal Coiffée sculptent une musique qui porte un récit : l’épopée d’une jeune fille dont les lointains ancêtres sont des lions. Alors que les traditions de son clan la poussent vers la place réservée aux femmes de sa lignée, elle ne peut pourtant ignorer les pulsions sauvages de ses ancêtres qui battent en elle.

Première partie: Yuma
sus 1481