<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10692" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10692?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:04:12+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16037" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/03649cca8478272b0c5a7841846d4674.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139319" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a80eb66acc239def540e387c043c3a8d.pdf</src>
      <authentication>b8f625a0f27ee66fa5d17aefbef8862b</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631695">
                  <text>CINQUENCO ANNADO, Nô 174.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidais,
Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

(Prouvèrbi di meissounié)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an........

.. 10 fr.
b fr. S0
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerb....... 10 centime.
Sièis mes .........

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI
au palais dôu Boure,
EN AVIGNOUN

Baile déu journau :

FOLCà DE BARONCELLI

M

LOU PAPO
EN AVIGNOUN
ou proujèt qu'es en vogo, de restaura
ion Palais avignounen di Papo, a mes
en aio li journau, autant de Franço que
d'Itàli ; e leu Figaro de Paris coume la Tribuna
de Roumo, à divers poun de visto, n'an pas
counsidera couine improubable o impoussible
lou retour, mai o mens lèu, di Papo en Avignoun. Ço que s'es vist se pôu mai vèire. Li
mémis estiganço, es couneigu que dins l'istôri

prouduson li mémis efèt ; e li làngui bourroulo que treboulèron Roumo au siècle quatourgen aguènt fourça la papauta d'abandouna
la Vilo Eterno, li countrariacioun que fatalamen
lou Papo esprovo en fàci de l'Itàli poudriers
bèn, un jour o l'autre, lou decida pèr forço de
faire Sant-Michèu.
E, se la causo avié d'èstre, i'a de-segur au
mounde ges de rode marca coume la ciéuta

d'Avignoun pèr miés recata Ion Sant Paire.
Lou palais ounte li Papo an demoura setanto
an, estènt restaura coume dison emé l'aflat
dôu Vatican e déu Gouvernamen francés, lou
Papo naturalamen ié trouvarié coume en-liô
mai e de tradicioun istourico e li garantido
vougudo pèr la pleno independènci de soun
poudé esperitau.
Tout acô s'endevèn emé l'astrado prouven-

0 divin arc-de-sedo! inmènso,
Eterno e sublimo clemènço
Vese uno terro novo, un soulèu que fai gau,
D'ôulivarello en farandoulo
Davans la frucho que pendoulo
E sus Il garbo de paumoulo
Li meissounié jasènt que teton Ion barrau.

Es bon cas eici peréu de rapela 'no proufeclo, o cresènço poupulàri, qu'es estado counsignado dins l'Armana Prouvençau de 1871.
« l'a uno dougeno d'an (dis aquel armana)
vivié en Avignoun, dins la carriero Balanço,
à l'oumbro dôu Palais di Papo, uno respetablo vièio qu'apelavon Mariano. Èro la véuso
d'un pescaïre. Soun esperit pantaiaire, meditatiéu e curious, l'avié pourtado sèmpre à legi
li proufecio que courron dins lou pople, aquéli
subre-tout dôu famous Nostradàmus. Or,
d'aquelo leituro e de si prèpri ravarié, Mariano
avié tira coume uno quintessènci ; e aquelo
quintessènci o interpretacioun, elo i'ajustavo
fe coume à soun sant Pater e la coumunicavo
à tout paure venènt. » Pièi seguis la proufecio,
e veici leu passage que regardo Ion Papo :
Lou Papo vendra faire penitènci en Avignoun ; e Ion
Papo arribara, quand ausirés dire qu'uno armado navalo
a manca peri sus mar... Alor urous aquéli qu'auran uno
pèiro dins Avignoun 1

Aquelo « armado navalo » se rapourtarié
pas i pàuri sôudard mourènt que tournois de
Madagascar ?

La pouësio, que souvènt es la proufetesso

retour di pountife sus la Roco de Dom. Escoutas
Taven la masco dins ion cant VI de Mirèio :
Ai 1 de Pèire la barco antico
Is àspri roco mounte pico
S'es esclapado... Oi-ve ! Ion mèstre pescadou
A doumina l'oundo rebello ;
Dins uno barco novo e bello

-

gènt. Cadun de soun coustat èro pensatiéu en ço que
poudié faire en recouneissènço - e un round se fourmè
ounte Ion mai de crèire semoundeguè de croumpa 'no

bello courouno, la plus bello que trouvarien. Tôuti
aplaudiguèron, mai, quand coumtèron Ii sbu, pecaire ! veguèron que n'avien pas proun, èron pas espés e... deguèron

cadun rintra au boursoun la dardèno de sa misso.

S'arregardèron un moumenet e sachèron uno fes de mai
qu'èron tôuti de paure e que, mau-grat la bono estiganço,
rèn veillé sènso argènt. Se virèron l'esquino
muta.
Li vièi s'assetèron e Il ravoi fasien passejadosènso
d'un cantoun à l'autre de la salo. Li dons jardinié sourtèron...
- Anen curbi Il plantun, diguè ion vièi Lachugo au
Mourescaud, que de-segur aniue fara jalado.
Intrèron dins Ion jardin tenènt à l'espitau, e filèron

-

soute Ion grand roumias que Ion pes de la nèu avié

cabussa pèr Ion sbu. Lou calèron un brisoun e Ion secatour coupè forço Iôogui jitello, qu'aduguèron souto l'envans pèr enfeissina. Èro quatre ouro.

- La niue vai èstre redo, - diguè Lachugo, en picant
di pèd e se boutant Ii det, au Mourescaud ; - se tapessian pas Il plantun, la niue Ii moucavo.
Lou Mourescaud èro agrouva sus un cepoun, la tèsto

-

- Sabes, Lachugo ! que noun poudèn faire la cou-

rouno pèr I'enterramen ?

- 0... - respond l'autre.

pouèmo de Nerto :

di pople, la pouësio felibrenco a dôn rèsto
entre-vist e presumi, i'a quaranto an, lou

bello amo parèigue davans Ion bon Diéu acoumpagnado
de nbsti plantun... » Èro, ion dise mai, au gros de l'ivèr.
Dins la grand salo, à l'entour dôu grand fib, asseta tôuti,
amaduravon dins Ion silènci Ion crebamen de cor que Il
trancavo. De tèms en tèms, lis iue se viravon vers Ii
fenèstro ounte Ii vitro peréu plouravon e se curbien de
dbu. Lou deforo èro uno neblassojalado ; aurias di qu'un
vaste curbecèu de ploumb acatavo la terro. Uno sorre
intro dins aquel endré, mounte aurias entendu voula 'no
mousco, e de sa voues la mai pietadouso diguè :
- Deman à dès ouro l'enterramen... Que cadun fagne
ço que pourra pèr segre la ceremounié e rèndre à nosto
bono maire Ii darrié devé.
Un clinamen de tèsto siguè la responso d'aquéli
pàuri

basso.

çalo, car, coume dis Benezet XIII dins ion
Li tres nacioun mai catoulico
De la crestiano republico
En Prouvènço efetivamen
Vènon mescla sis elemen
E di tres forço councentrado
A tèms o tard vosto encountrado
Pôu deveni Ion jougadou.
A Constantin l'emperadou
Èro risènto aquelo visto,
Quand, au plus bèu de si counquisto,
En vilo d'Arle faguè mand
De metre l'empèri rouman.

d'uno, la sorre abouticairis venguè ié dire : « Chut !
chut !... a fa. Pregas, pregas, mis enfant, pèr que sa

Eh ! bèn, me vèn uno idèio... Se vos, faren la courouno di paure ?

En Desèmbre, aquel an, la pichoto glèiso de 1'Espitau
de Manosco èro en dbu. Tôuti Il draparié negro emé foço

lagremo argentalo e paumo blanco èron desplegado e

tapissavon Il bèuta daurado de la Capeleto. De renguiero
de cire abra envirounavon un grand catafau simplas
ounte repausavon desempièi quàuquis ouro Il rèsto
mourtau de nosto bono maire Sant-Maurise... Èro morto,

pecaire, e tout l'oustau n'èro esmougu, despoutenta.
N'en poudié pas èstre autramen, car la bono sorre èro

vengudo jouveineto dins aquel espitau e s'èro abenado
touto sa vido, s'èro coumbourido pèr tôuti Il pàuri gènt
que la carita adusié proche d'elo. Tôuti l'amavon, pèr-çoqu'avié pèr tôuti Il malaut de paraulo de counsoulacioun
.e de courage. Avié toujour pèr Ii mai endeca de que ié
faire un pau de privadié. Cadun, quand la rescountravo
dins Il long courredou, i'anavo à l'endavans emé sa
bouco la mai risènto, e elo s'entrevavo de tout ço que
regardavo Ion bèn-èstre e la joio de tôuti aquéli pàuri
vièi. Tambèn, au moumen ounte se disié que n'en farié
pas soun proun, vièi e jouine érai entai uUSi ; se demandavon, emé Ion bagnun dins lis
se tout espèr èro de

- Coume
- Tè ! regardo... Anan trena aquéli bèlli jitello de
roumias ! E tôuti dons s'assetèron e trenèron emé tout soun
biais uno grando courouno. Tôuti Il vièi èron vengu
a-de-rèng vèire Ion travai que s'acabavo e disien
- Acô vai bèn èstre la courouno di paure !

-

Finido, la pausèron dins leu jardin. Lachugo e Ion
Mourescaud rintrèron se caufa. La niue jitavo deja de

pertout --a roupo negro ; uno plueio menudo toumbavo
pièi la nèu curbiguè de soun mantèu d'iéli Ii planto e la;
terro endourmido ; tôuti Il vièi preguèron, e cadun anè
dourmi.
Mai la courouno, Il paure l'avien coumençado e Diéu

la finiguè. Lou matin, à la pouncho de l'aube roujo e
frejasso, Lachugo sourtiguè e si proumié pas fuguèron
d'ana baia leu darrié tai à soun obro...
- 0 Diéu ! - cridè, - lis ange, sant e canto dôu

paradis, avès dounc acaba aniue l'obro di paure? Lachugo e leu Mourescaud alucavon espanta. La courouno èro blanco coumo jamai se n'èro vist, uno courouno de cristau, de maubre, d'alabastre,
BMVR - de
Alcazar
diamant -; Marseille
la n

�L'AIÔLI

2

grat la fre, touto la vilo de Manosco esperavo deforo que

l'enterramen partiguèsse. La courouno èro pendoulado
darrié Ion càrri. Dès ouro picavon e nosto regretado
maire partié pèr l'eterne repaus. La campaneto sounavo
si cop trislas à parèu, Il vièi seguissien balin-balant e
tout plouravo. Dins aquéu moumen lou soulèu se moustrè
esbrihaudant, voulié n'èstre peréu e acoumpagna de si
rai d'or aquelo benurouso. En jitant sus la courouno de
glas uno calour tousco que la fasié ploura, chasque
degout èro uno lagremo d'esmeraudo. Arriba au cementèri, quand tout fuguè fini, restavo plus de la courouno
que Il broundo de la vèio. Tout avié despareigu, Ion
cap-d'obro de Diéu s'èro envoula emé la bello amo de
nosto bono mounjo Sant-Maurise.

Amadléu Aillaud.

Manosco.

i

III

ARDI AT

L OU

0 'ND

La malemparado dôu coumessàri de Dax, embana pèr
un brau que voulié apara mau-grat éu contro soun mataire, nous ramento uno istbri countado pèr un capelan
espagnbu, Bravo de Lagunas, en un discours que faguè
estampa au Perou, l'a d'acb un pau mai de cènt an.

D'aquelo oubreto n'en soubro plus qu'un eisemplàri,
preciousamen counserva à la Biblioutèco de Lima;

Un an que de vouéstei caresso
Nous avès tôutei deimama !
E que m'abéure à l'amaresso,
Noun poudènt plus dire « marra! »

Ah 1 quente trau fès lins ma vido !
Sènso vous que.vau deveni`'
Rèn me fai gau ; rèn me counvido
Pèr fa bouqueto à l'aveni.
La plaço prèchi la fenèstro
Ounte amavias vous asseta
S'es descrespido !... e tout lou rèsto
De l'oustau, toumbo à voulounta.
Esperavian toujour, pecaire,
Qu'un jour anarias reveni,
Que lou bouen Diéu, qu'es tant bouen paire,
Vous dirié : « Vai-t'en lei beni !
Vai vèire tei pàurei chatouno,
Toun ome, toun fiéu, seis enfant ;
Vai leis enebria de poutouno :
Vese que n'en moueron de fam ! »

Mau-grat plagnun, mau-grat preguiero,
Maire, jamai noun retournas :
Poudès plus quita la lumiero
Ounte eilamount vous emplanas.

Quand lou matin l'Aubeto primo
Vèn faire estaito au sant Soulèu,
Crese vous vèire sus la cimo
Dôu càrri, e cride : « Venès lèu !
Venès lèu, ma divino maire !
Agués pieta de ma doulour...
Tôutei Boulet, que sian pèr faire
Venès eissuga nouéstei plour !
Lou 27 d'ôutobre 1895.

71

Lazarino de Itianosco.

FUIETOUN DE L' %IOLI

LI MEMÔRI D'UN GNARRO
Ourre®amen (seguido).
Long dôu Gamin, uno auro caudasso boufavo sus moun
front ; mi pensado, talafissado pèr la dicho dôu paire
Bouisset, prenguèron vélo vers la mando de mi desiranço.
Enterin, Ion soulèu viro-passavo,e, adamount, lis acrin
di colo mourrejavon dins uno mar de fib. Dôu coustat de
l'Uba, Ion cèu èro esfraious : me ramentave pas de l'aguedre jamai vist ansin. I'avié de rode, ounte, souto d'escarpido mourescaudo, de riau de sang passavon ; vesiéu
trecourre de regiscle de lusour, que, dôu tremount au
encre,
de
toumbarèu
de
lus, vujavon, dins de gourrias

braso ; pièi, dins de tremoulado fantastico, tout despareissié courre cubert d'uno grando flassado cremesino ;
e
e toujour aviéu Ion brut di tambour dins l'auriho ;
l'immènso
roujour,
que
toujour, lis lue fisse, regardave
dôu mai anavo, dôu mai gagnavo de l'Uha vers l'Adré.
Es l'orre tablèu d'aquest matin qu'ai encaro en tèsto,
pensère. La cavalo brounquè, mis lue se destaquèron
dôu cèu, l'auro m'aduguè d'àutri tambournado. De tôuti

II

dies la revisto taurino de Madrid La Lidia; s'atrovo

- « Rèston en queto autitudo

relata tambèn, parèis, dins lis obro de l'istourian francés

Fouquet, Mount-Fort, o Mistrau? »

E l'ecb respoundè : - « Trau !
- « Lis amour desesperado

Marsolier.

Un Prince de la Glèiso, un dis ome qu'eiserciguèron la

Jiménez de Cisneros, aguènt besoun, un cop,de charra au
rèi Felip Proumié pèr un afaire pressant e d'impourtanço
majouro, se presènto au palais e demando uno audiènci

bibu ; alor Ion cardinau se gandis subran vers la plaço e
intro dins lis areno. Li gradin èron coumoula de gènt,

e dôu rode ounte s'atroubavo Jiménez de Cisneros

i'avié pas d'autre biais de s'aproucha de la lojo reialo que
de travessa l'anfitiatre. Lou cardinau, sènso uno minuto
d'esitacioun, davalo dins lou round, au moumen just
ounte un brau malin sourtié dôu toril, e tranquile courre
Daniel davans Ion lioun, s'avancè vers la lojo de Felip
Proumié. Lou bran fuguè mai respetous de la religioun

que ço qu'aquéu de Dax l'es esta de la magistraturo, e
noun ausè embana lou prince de la Glèiso.
Lou cardinau Jiménez arenguè Ion rèi e lé diguè
qu'aquéli divertimen noun counvenien i crestian e

qu'èron un rèsto de paganisme qu'èro mestié de supremi.
Lou rèi respoundeguè qu'en efèt aquéli jo èron crudèu,
mai que l'a certan mau qu'es necite de toulera ; que lis
Espagnbu soun tant afeciouna à-n-aquélis espetacle

feran que noun podon èstre defendu sènso mau-countentamen.

Jiménez n'en counvenguè, mai apoundeguè qu'èro
meiour d'arrisca de desagrada au pople quauque tèms
que de lé douna d'espetacle que s'endevènon tant pau
emé la santeta de sa religioun... Lou cardinau parlè
pièi au rèi de l'afaire que l'avié fa veni, pièi davalè mai

dins lou round, e sourtiguè pèr Ion meme camin qu'èro
vengu.

Lou redatour de La Lidia, que conto aquelo istbri
d'après Bravo de Lagunas, escound pas l'espantamen
que lé douno l'audàci d'aquéu cardinau, e Ion brau que
l'arregardo passa sènso se precepita contro éu Ion laisso
un pau scepti. Mai qu saup, se dis pièi, se dins sa jouvènço Jiménez de Cisneros avié pas après l'art de taureja, Il « quiebros e recortes » e Ion biais de teni en respèt Ii brau Ii plus malin de l'Andalousio?

Marius André.

Barcilouno.

v

Couneissères dôu banèu
Jusquo au bout de ta vesprado.
A-tras di celèsti prado
Qu'es autant pur. Aubanèu ?
Lou ressors respoundè : - « Nèu !

»

- « Ounte van lis èr rustique

Sus de frisoun d'or ravant ?
Ounte van Il tant mistique
Trena d'amour pouëtique
E de plour trempe, o Tavan ? »
La ninfo respoundè : - « Van ! »
« - Tu que di lucho feroujo
T'aguènt bressa dins Ion brès,
As maudi li chourmo auroujo,
De sang e d'encèndi roujo,
Quau pbu mai vincre 0, Fourés ? »
Lou routas respoundè : - « Res ! »

- « Ti bèus eros de Toulouso

E ti carbounié negras,
Pèr l'Estello sèt les blouso,
- De si fiéu sèmpre jalouso,
Crèisson-ti fort, san, o Gras? »
L'espàci respoundè : - « Gras !

»

- « Aro que Ion vènt d'autouno
A boufa ti tant sutiéu,
E que podes di chatouno
Plus reçaupre li poutouno,
Quinto es ta joio, o Matiéu ?
La vouto respoundè : - « Diéu !
D'estello, de milo flamo
Lou cèu vèn de s'aluma.

»

- « Li fraire mari poupla l'amo,

Gramaci la Mai! e flamo

Que reviéudères, Rouma. »

Lou cèu respoundè : - « Marra !

»

III

Ravassejant dins li coumbo,
Quouro arribo Ion tremount,
Vesiéu de mort dins si toumbo,
Vesiéu de vivènt amount,

E qu'es dons, quand la niue toumbo,
D'èstre noumbre i pèd di mount !
Louis Astrue.
Garlaban, 30 de juliet 1895.
a

e

L'ASE DE INI/JNI v ET
Manivet avié'n ase que lougavo à la journado.

Lou long Pito-Dardèno, un avaras que sa saumo ve-

Mai vouesto oumbrino eici roudejo;

Nuech e jour es à moun entour ;
E dins vouéstei bèus uei clarejo
De voueste touer lou grand amour.

Pèr èstre noumbre verai.

l'episbdi que seguis n'es esta tira e publica darrieramen

inmediato; lé respondon que Ion rèi es à la courso de

Vaquito un an, ma boueno maire,
Un an que iéu vous ai plus vist !
Un an que vouésteis uei amaire
A voueste enfant an plus sourris!

Iéu preniéu voues arrouganto

Pouplavo sa soulitudo
En apelant moun cor, aut,
Gèni viéu, glbri batudo...

plus grando enfluènci sus soun tèms, lou cardinau

MAIRE I

Ounte tout es tranquilas,
Davans l'inmènse susàri
Que pren Ion soulèu belas
E coume l'enfant que canto
Pèr engana soun esfrai,
Que de si paraulo encanto
Dôu tafèri li varai,

COU M BO MASCO
E la cournbo dis
Èro un paradis !
T. AUBAN1U.

i
Ravassejant dins li coumbo,
Quouro arribo Ion tremount,
Vesiéu de mort dins si toumbo,
Vesiéu de vivènt amount,
E qu'es grèu, quand la niue toumbo,

D'èstre soul i pèd di mount
E moun amo soulitàri
Avié pbu dins aquéu las,

Il cafre sembla on tabasa coume pèr la voto. Lou paire
Bouisset qu'èro vièi, lé coumprenié rèn ; iéu qu'ère
jouine e amourousi, finiguère pèr croire que, dins l'encountrado, Il fado chamatanavon adeja noste raubatbri. Adounc, perdu dins la miejo escabour que toumbavo, pesquère mai moun raive d'amour.
Anave arriba !... Dins un quart d'ouro sariéu au mas
Jouleto dins lou tèms que desatalariéu la Blanco, s'avançarié pèr me dire que Gedeioun èro aqui, e m'anounçarié,
em' un sarra de man, que partirian dins la niue.
Oh ! que de poutoun sus si labro, sus si labro fresco,
qu'aviéu pas visto, pas sentido dempièi de matin ! sus si
labro que, dins dos ouro, sarien tôuti miéuno Lis ange
n'en veirien-ti de mai urous que nautre sus la terro?
Virère lou pont di platano. Vesiéu de lum à la fenès
tro de Jouleto ; de-segur, fasié si darrié preparadis de
partènço.
Pèr que Jouleto m'ausiguèsse miés arriba, me boutère
à faire peteja Ion fouit.
Lis ome que travaiavon au mas s'abrivèron à moun
en-davans Il bras en l'èr : «Tai so-te.Bris luimi,taiso-te ! »
me fasien d'uno voues gargamelado.
- Bèn ! aquelo es poulido ! Es acb se poudiéu plus
faire peta lou fouit !...
- Taiso-te, reprenguè Ion balle Moulin, Ion malur as

- Jouleto es morto

bèsti, e i'ôublides pas Ion barboutage.

- Fugués tranquile, boutas, mancara de rèn. -

Lou vèspre, quand Pito-Dardèno s'entournè, Manivet
s'avisé que la pauro bourrico poudié plus teni sis auriho

drecho ni faire avans e se doutè bèn que n'avié diva
que de cop de bastoun.
- Mai, malurous, lé diguè, as chanja Ion bridèu de
moun ase !
- Aquelo tubo ! fai Pito-Dardèno, l'ai pas quita.
- Ah ! capoun, me l'imaginave proun que i'aviés rèn
fa manja ! Lou vendras mai querre, que ?
(Armana prouvençau de 1896.)

A-n-aquelo ouro d'esglàri

dins Ion mas.
- Grand Diéu ! parlas vite, dequ'es arriba

nié de mouri de nequelimen, venguè un jour Ion louga pèr
ana à la fiero de Bèu-Caire.
- Te lou recoumande, agues-n'en siuen daquelo bravo

?

Lou Cascarelet.

- Jou.... ouleto es morto !... - N'en diguère pas mai,
ma lengo s'acoutè, mi labro istèron duberto ; sènso alen,
ensuca,tout d'un blot,mountère lis escalié; anessia coume
uno mostro que vai sènso sis aguïo, arribère dins la chambro pleno de mounde e veguère rèn que la morto : tèsto
clino, Ion cors rede, m'avancère en la lissant. Mi cervello semblavon se foundre e regoula 'n plueio dins tôuti
li mesoulo de mis os. Toumbère d'à geinoun.
Oh ! picoutamen dis emoucloun passado ! fam de viéure
de la vido d'aquéu que s'envai ; mourdudo de la desesperanço mudo ; pounchounado fereso qu'en aquélis ouro
nous penètron ; barrulaire de ploumb foundu,terrible grifoun qu'en nous ounglant li frechaio, s'acoto sus noste
pitre, coume m'avias espôuti !

Lou vouide de ma vido m'apareiguè bèn tau que la
mort de moun amigo l'anavo faire. Mi pensado s'afourtiguèron dins tout soun brutalige.
Oh! adematin, repassave dins ma tèsto, adematin
nous sarravian plen de poutoun, plen d'aproumesso ; e
aro, l'espoufe de la mort, Ion negre ourresamen m'afoudron. Adematin, à la lusour dôu calèu coume au proumié jour de moun arribado au mas, nous sourrisian -,
Diéu nous vesié, Diéu nous leissavo faire, Jouleto me
mourmoulavo si paraulo, beviéu sis alenado ; e aro, plus
rèn !...
Dius un espavènt d'auro, embandi cou ,c uno pelofo
que Ion vènt emporto liuen de soun fru, lis lue se, Il man
encrousado sus la tèsto, gagne la porto. Li gènt que m'a-

!

BMVR - Alcazar - Marseille

�Li t}rri de moun ii Âvgnouri
Foço bourgado e tambèn de vilajoun dins l'ancian
Coumtat avien si bàrri : Carpentras, Perno, Ion Tor e
Castèu-Nbu-de-Papo n'en porjon encaro de bon rode.Rèn
d'estounant qu'Avignoun, ciéuta papalo, siguèsse bèn
partejado sus aquelo questioun de defènso dôu territbri,
en de tèms ounte èro necite de dire « eici sian »siguèsse-ti

qu'i malandrin, i sacamand e àutri bôni-voio barrulant
à travès l'Europo, pèr cerca chèchi en tôuti e vidure i
despèns d'un pau chascun.
Nosto vilo siguè d'abord enciéuclado pèr Il Rouman
I'istôri nous dis que si bàrri d'alor la fasien carrado
après Il guerro d'aquelo pountannado, i'aguè pièi la mu-

raio - que nous n'en soubro un tros - mounte s'embarrè la vièio republico avignounenco di siècle XII e
XIII ; après Ion sèti malurous que nous faguè, Louis VIII,
devenian tourna vilo duberto en tôuti li vènt ; mai veici
veni Il papo, e uno fe, Clemènt VI mèstre de noste

païs croumpa à la rèino Jano, s'acoumencè - vers 1350
- la bastisso d'aquéli qu'avèn urousamen garda. En 1356
tau travai èro mena de man de mèstre pèr Jan Heredia,
e l'impost sus la sau, Ion vin o la gabello n'en paguèron
Ii frès. Vint-e-nbu an après, la vilo èro enmuraiado di
tres part dos,car tôuti Il papo que se ramplacèron countunièron l'obro marado de sis armarié, que se n'i'en vèi
encaro Ion relèu frusta. Acb duré jusquo au pountificat
de Siste IV, en 1475 ; Roumo èro alor representado eici
pèr Julian dôu Roure, Ion futur Jùli II, e aquéu grand
bastissèire n'en mené la causo à bono fin. - E Il cassibraio s'atrouvèron lèu davans uno plaço forto, barrado
e tancado, touto presto pèr ié respondre. - Li coumpagnoun taiaire de pèiro venien de liéura Ion grand presfa, mounte avien bouta si marco encaro aparènto.
Li coussejado dôu grand chismo, l'avesinanço dôu Rose,

aquéu tuerto-bàrri de proumiero forço que, quand davalo d'amoundaut em' un cop d'Ardecho, fai raflo de tout
ço qu'atrovo davans du, la Durènço gaire peresonso, su-

bre-tout avans d'èstre saunado pèr 80 canau, tout acb
pleidejavo en favour de nèsti bàrri.
Pèr tant fort que l'on Il crèigue, soun esta pamens esbranda e embreca eu 1338, 1362, 1475, 1490, e de noste
tèms, en 1856, que Ii; aigo n'emportèron un tros à la
brèco, alin de-vers la Pichoto-Oustesso, en un matin dôu

mes de Mai. - l'a pas bon chivau que noun brounque.
Fau dire tambèn, Il relihage l'an pas manca : Ion 4
d'ôutobre 1404,se n'en voutè un erré l'impost sus la viando ; Gile de Bertoun, noste proumié conse, n'aguè la
survihanco.

Lou 30 d'ôutobre 1489, tourna lou counsèu de vilo decidè de ié bouta la man.
Dins lou siècle XVI, pendènt que lis Uganaud tavanejèron en boutant Ion Coumtat à fié e à sang, Avignoun,

nôn cop à-de-rèng, siguè à mand d'èstre envahi. En
aquéu tèms de mal-astre, se rebihè Il bàrri, - un pau à
la lèsto, se fan lou dire, - mai tenguèron bon emé Il
quaranto pèço de canoun petant de-longo sus si vièii pa-

ret, pèr assousta Ii téulisso dis Avignounen e teni l'enemi en respèt. De nbsti jour Il bàrri soun esta en partido restaura, d'après Il plan dôu saberu architèite Viollet-Leduc, Ion digne ramplaçant d'Heredia.
Aquelo levado de pèiro merlet do despasso 12 mètre
d'aut, en tenènt comte di foundamento, e acb pèr mai
d'un mètre d'espés. Antan, lis aigo n'en bagnavon Ion
pèd, emé de foussat prefound de quatre mètre sus vint
de large, lou tout bèn barda e de mai un paro-piés sus
la ribo.

Chascuno di sèt porto avié sarrasino de ferre, revelin,
pont-levadis, emé bastisso avançado.; tambèn uno carn-

vien segui dins la chambro, s'escarton mutadis davans
ma doulour.
Ai pas davala Il escalié, siéu pas deforo, que parte, da.
vans iéu, dôu constat dôu jardin.
Bèn decida e de sang fre, prene un queiroun
pèr m'ana
trairedins Fabisme, quand lou paire Boutignan se dreisSant davans iéu :

- Paure drole! me vèn, escampo aquéu peiras, vai.emé si man me Ion fai toumba au sbu. De
qu'anaves faire ? Vouliés te nega ? la bello avanço ! N'i'a
pas proun de malur? vouliés n'en faire
un autre ? e lou
plus grand, Ion plus miserable de tôuti ?
paure espigau
blesi. Toue cèu s'entrounis, Ion sort t'esbourrasso,
eh !
bèn fan pas que toun courage
s'ananquigue
:
es
quand
la vido nous esberlo que devèn
entrina noste cor à ié
sauta dedins pèr escalado.
As ama, e perqu'as perdu toun
amado, vos mouri. Aiti Pas perdu ma Babèu ? toun
paire a-ti pas perdu sa
Berteto ? es que
sian tua pèr acb ? Souscles ? Ai
souscla bèn avansnous
tu. A l'ounour dôu mounde ai fa moun
eamin,
ai coumprés que lou cors déu èstre à l'orne ço
que Ion dardihoun
es à la blouco, e que devèn toujour,
toujour
nous avanqui dins la vido à la gardo de Diéu !
Quau
counouis pièi li tèms avenidou ? Iuei plbu, deman
l'eigagno e la nèu Ion soulèu
quand li' sus
causo an d'èstre, fan que siegon. mounto. Vai,
Voulès m'avida, paire Boutignan ? Eh
! bèn, rèn pbu
loi' faire
Ço disènt,

: Jouleto es morto, vole mouri.

patio sounavo aqui Ion toco-san en cas d'alerto. Aquéli sèt

pourtau se barravon la niue à l'ouro dôu cuerbe-fib. -

Tout aquéu sistèmo de defènso - vuei inutile - a malurousamen despareigu e n'avèn vist si grand valat tremuda en relarg mounte s'espacejon aro bèn tranquilamen Il permenaire.
Trento-nbu tourie o bestourre, bastido de liuen en liuen,
s'avançon d'aquéli fièri paret coume d'avans-poste; e dôu
constat dôu Rose, auto que-noun-sai, vièio que siegon,
sèmblon encaro mestreja lou Hume barrulant à si pèd.
Lou tour de vilo a mai d'uno lègo, environna de balouard o de quèi, oumbraja e gracions.
Au tèms di guerro de religioun, Il pàuris aubre aguèron sus la .tèsto, pèr fin de pousqué devista l'enemi
basto, se replanté i jour de pas, en 1682, 1723,1742, 1828,
1837 ; e l'a pas long-tèms avèn vist aligna de lèio de pla-

tano en plaço dis ôume espetaclous que tout-aro n'en
soubro plus que la mostro dôu mouloun.
En !801, peréu, se plantè d'aubre desempièi Sant-Ro
fin qu'à Sant-Lazàri, entre vilo e bàrri; courre aquel an
èro nascu lou fiéu de Napouleon, aquelo draio prenguè
Ion noum de Cours déu rèi de Roumo. Lou noum e lis
aubre n'an gaire mai tengu que soun peirin enmasca.
Pèr reversi à nbsti bàrri, diren qu'aquéu mounumen
davans quau se souri estasia artisto e saberu de tout
tèms e de touto traco, aquéu coulas de pèiro fino, mandadisso de l'Age-Mejan, es pèr malur esta turta di man

brutalo de l'orne, noun soulamen is ouro de revoulucioun,
mai encaro en noste tèms que se targo de faire tout bèu
e bon ; es verai d'apoundre que Il jour de souleiado an
tambèri souri ouro d'esclùssi.
Tourna-mai, Ion 7 de nivose l'arc II (27 de desèmbre
1793), vejaqui la coumuno à court d'argènt - acb arri-

bavo alor - eh ! bèn, quau devinarié que pèr empli la
caisso vuejo aguèron l'idèio de demouli Il bàrri e tremuda si rouino en d'escut blanc ? Pèr leu cop noun sai

quau Il destournè.
En 1832 siguè la bando negro qu'alor passavo souri
rastèu croucu sus Il meraviho de la Franço. Lis endemounia desbaussèron Il merlet desempièi Sant-Lazàri
fin qu'à la Roco, e se serviguèron de si pèiro pèr Il levado dôu canau de la Durençolo.
Emé lis inoundacioun de 1840 e 1856 se charrè plus de
sa demoulicoun, es tout lou contro ; desempièi s'es travaia pèr Il doubla 'n dedins, jusquo à miejo-autour e Ii
rèndre ansin à meme de regista contro lou courrènt revoulunous d'un endoulible à veni.
Emai siegue esta qu'un jouine temoui d'aquéu darrié
deluge, me remèmbre encaro moun doulènt Avignoun i

tres quart dins l'aigo sale, emé de batèu pèr carriero ,
ié vese lou pople afouga cercant de plaço sus la Roco

de Dom e lis aut quartié soulet espargna. Li pàuri païsan
que i'èron esta à tèms, menavon aqui si troupèu de bèsti.
Enterin si coulègo encaro dins Ion flèu cridavon secours
à cop de fusiéu. De la verdejanto Bartalasso n'en poun-

chejavo just la cimo di grands aubre vo Il téulisso di
granjo ; e, quiha dessus, lis abitant vesien embandi sa
recorde pèr un Rose enmalicia, desvaria. Es au mitan

d'aquéu bourboui, d'aquel escaufèstre,mounte Il forço de
l'orne souri sènso poudé - car saup plus se l'are es
encaro siéuno, - es en presènci d'aquel espavènt couine
se -n'en vèi pas dons tôuti Il cènt an, qu'en batèu nous
arribè l'emperaire Napouleon III. - Emé Il conse de la
ciéuta intrè 'n vile pèr la brèco, mounte Il bàrri venien
de peta, e d'aqui à la coumuno pousquè vèire leu man
qu'aclapavo leu païs engouli.
De-segur, aquéli municipau estrangié, qu'aièr ausavon
demanda la demoulicioun di bàrri avignounen, n'èron

pas, en 1856, acousseja pèr l'aigo, quand intrè dins la
vile coume uno bèsti descaussanado.
E aro, brave legèire,se leu courage noun te defauto,faren ensèn Ion tour de vile pèr amira'no fes de mai aquelo

- Voudriéu te faire entèndre que Il mort nous ensi-

gnon à viéure.

- Lou poudrias pas ; leissas-me, que n'en flingue,
acb 's trop de malur.
- Avèn pas leu dre de nous tua. En neissènt, fasèn pache emé leu jour que nous esclairo.
l'a que Il lache que se leu raubon avans l'euro. L'orne
qu'a de cor e tout soun bon sèn renègo pas sa vido. Dequé diriés d'un varlet que souri mèstre mandarié trenqueja 'ne terre, e qu'après avé fa Ion bon travai se coucharié sus leu marrit ! Apelariés aquel orne un fulobro
e tu, d'aquesto ouro, fas gandre couine du.
- Boutignan !
- l'a pas de Boutignan ; counèisse qu'un mejan pèr
dire Il cause : dins leu cours de ti vint an as aceta tôuti
Il plesi, tôuti Il joio ; e iuei que leu malur te tabaso, re-.
quiéules ? ounte es ta grandeur d'amo? ounte es leu bèu
courage que te cresiéu ? Ah ! Brisquimi, siés pas brave !
- Paire Boutignan, vous en prègue, leissas-me dins ma
doulour !

- Ta doulour !... Ta doulour, la coumprene e la respète. Mai, la doulour, pèr tant grande que fugue, dèu
pas nous empacha de faire noste devé... Tè, entèndes Il
tambour ?

- Dequé voulès que me fagon!
- La guerro es declarado, l'enemi es sus Il frountiero,
la Franço a besoun de tu, te fau parti.
- Perqué faire ?

couronne merletado que la Papauta boutè sous leu front
de nosto ciéuta avignounenco, courouno qu'emé leu
tèms, un soulèu miejournau a roussido de calourèntis
escandihado e que l'espargoulo e la mousso an vestido
d'un mantèu verdejant : muraio sacrado pèr Il siècle,
pèr l'istbri e Il service rendu à noste car Avignoun en
quau sièr de cadre d'or e qu'à la niue leu clar de lune
tremudo en coulareto de blanco dentelle.

Enri Bouvet.

(A segui.)

e,l iMadamo F. c7!2istral.

Fèbus, dous e galoi, argènto la calanco ;
Pa 'n fiéu d'aire que brèsse un capelut de pin,
E leu lié tranquilas ôufre au galant matin
L'eigagno que la lus tremudo en perle blanco.
La brousse n'en feblis, l'aubriho n'espalanco ;
E sèmblon escouta, piousamen aclin,
Lou silènci prefound, qu'es leu parla divin,
Parla que de l'uman fai peréu dîna l'anco.
Mai la mar'ajouguide à soun menut gaboui,
- Talo dins leu peirôu l'aigo que pren leu boni,
Richounejo, festouno e de tout biais s'eiserço.

-

Enterin, l'esperit vèi Diéu dies leu tablèu,
E de tant de rebat, sus la cresto dis erso,
Plôu courre un chapladis de degout de soulèu.

Juif Cassini.

AVIS
Lou Coainsistôri felibren
sesiho Ion 10 de Nouvènnbretendra
que vèn,
en vilo de-z-Ais.

lié sara coumuniea Ion
dbu
Caneelié Pau Maneton susraport
four ganisacioun de la Mantenènço dôu Limousin.
I'aura recepcioun soulenjio di n.buvèu Majourau En Ch. Guillibert, En
Maurise Raiuibault, En Pau Chassary.
Que Il 1%lajourau se Ion tèngon pèr
di.
Aqueste avis tendra lib de letro de
counvidaeloun.

Lou campanié de Mazan
L'abat Sautèu, de Mazan, que nbsti grand n'en parlon
encaro, èro, coume se saup, un gros galejaire. Fan dire
peréu que si parrouquian, quand s'agissié de n'i'en
jouga 'no bono, ié mandavon res.
Lou brave abat avié pèr campanié un gavot descendu
dôu constat d'aut, un orne un pau simplas, semblavo, e
que toujour Moussu leu Curat n'i'en fasié quaucuno. Mai
un jour aquest se diguè de ié rèndre sa mounedo. Em'
acô, bèn avans Pasco. ço que n'èro pas dins si abitudo,
Ion gavot demandé de se counfessa.
Moussu Sautèu, en sourtènt de taule, se rendeguè à la
capelle dis Amo dôu Purgatbri ounte i'avié souri counfes-

siouna, pausè à l'acoustumado sa belle tabaquiero d'argènt sus leu releisset de bos à constat de soun moucadon rouge e b;u e, proun estouria de vèire aqui soun
campanié, liogo de quauco devoto esquichado, ié demandè 'n galejant ço que i'arribavo e s'avié pèr asard
arresta la deligènço de Saut Enterin, leu gavot fasié resquiha sa man plan-planet enjusqu'au moucadou, empou-

Pèr èstre sôudard, pèr apara la patrio.
- La patrio ? (Regardère leu vièi Boutignan). La patrio? Un vèspre, au tèms di semenço, nous n'en parlerias pas man de la patrio I E cresès que me n'enchante
mai que vous de la patrio? Ma patrio èro Jouleto. Jouleto es morte, ai plus qu'à mouri.
- Es verai, moun drole, t'en ai man parla, de la patrio. La patrio m'avié pres moun Boutignanet. Aquéu
jour, veniéu d'adouba uno sounaio à-n-un coulassoun
que dins leu tèms m'avié 'sculta, Il regrèt me mourdeguèron ; moun cor devenguè catignous, e Ion sèr, alor

qu'ère vengu vous vèire pèr tout desôublida, l'asard
vouguè que leu paire Jbu parlèsse de la patrio. Coufle
courre ère, me n'en fauguè pas mai pèr deveni renous.
Diras un cor l'a tres orne : loù passat, leu presènt, l'a-

veni. Lou passat dins leu presènt aquéu jour me descrestianavo ; iuei, es l'aveni dins leu presènt que m'espleure ; erian en pas, vuei sian en guerre !...
Ah ! moun enfant, retèn bèn que, se la coulèro desbarjo, la resoun nivelle ! Quau es qu'a jamai pensa o
prounouncia, d'entre dènt, de paraulo de contro-cor ?
Quand te castiave dins Il faute que poudiés faire, t'es
jamai arriba de mousqueja contro toun balle ? Si, l'a
tcujourune ouro ounte leu sang mounto à la tèsto e nous
avuglo. Un enfant manco, sa maire lori courregis ; leu
drole fougno, e, dins si fougno, cresènt sa maire injusto,
fabrejo contro elo de marridi desiranço. Acb fai-ti que
l'ame pas ? (La fin au numerô venènt). Batisto Bonnet.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàLI

4
gnavo la poulido bouito e retiravo si det douçamenet,
douçamenet.... Em' acù respoundeguè : - Ah ! teisas-

vous, Moussu lyu Curat, co que m'arribo ! Siéu un malurous. Noun, jamai aujarai vous lou dire : ai fa 'n gros
pecat, un pecatas que, se Diéu noun me perdouno, me
menara dre à l'infèr. E sabe pas coume vous Ion dire...
Mai dequ'as fa, moun paure enfant ?
- Eh ! bèn ! perqué fau pas menti, Moussu Ion Curat
ai rauba.
- Mal urous ! e qu'as rauba?
Ai rauba 'no poulido bouito d'argènt, d'aquéli que
li moussu ié recaton soun taba, d'aquéu taba que se fumo
pèr ton nas.
- Mai, malurous, courre as fa acb, tu, un tant brave
orne, l'eisèmple de Mazan, se li gèrrt lou sabien i... Encaro sara que mié-mau, d'abord que n'en siés repentous,

e que tout se pôu repara. Vas ana, vuei, m'entèndes ?
vuei e noun deman, vas ana trouva lou brave orne que
i'as rauba sa tabaquiero e ié la rendras, m'entèndes ?
Lou pavot se gratavo la tèsto. - Vès, Moussu lou Curat, se la voulias, vous, aquelo bouito, vous la dounariéu ; acb m'espargnarié la courso emai l'ounto, e ma

counsciènci sariédescargado d'aquéu grand pes.
- Noun ! noun la vole pas, fau que la portes à soun
mèstre, aquelo tabaquiero, fini que ié la rèndes e iéu te
counfessarai après e te dounarai l'assoulucioun.
- Mai, rebèco Ion finocho gavot, l'ai vist aquéu sant
orne, i 'ai tout di, i'ai prepausa de ié rèndre sa bouito e
m'a respoundu que la voulié pas. Coume faire, aro ?
!

Li felibre

qu'an idèio de se gandi à-z-Ais

aquest 10 de nouvèmbre pèr li fèsto de Peiresc, en coumpagno dôu Capoulié, soun prega de loti faire assaupre au
majourau F. Vidal, se volon avé de bihet pèr Ais à mita
pres. E au pulèu.

1bl[nrsiho. - Lou libraire F. Domenc (22, carriero

Paradis) vèn de publica soun catalogue. Se iatrovo quenoun-sai de libre prouvençau, apartenènt subre-tout i
precursour dôu felibrige e au tiatre prouvençau dôu parla
marsihés. Avis i rabaiaire di causo de Prouvènço.
Ceto. - La Mantenènço felibrenco de Lengadb se
se dèu acampa vuei, 27 d'ôutobre, en nosto vilo.
'I'outoueo. - L'Escolo Moundino vèn de durbi uno
souscripcioun per auboura à-n-Aguste Fourés, lou grand
troubaire dôu Lauragués, lou mounumen que i'es degu.
Li felibre de Toulouso comton que si coulègo de la Prouvènço e dôu Miejour se faran un devé d'ajuda de soun mies
à la glourificacioun dôu bèn e fièr pouèto qu'a tant fa pèr
la lengo e pèr la Causo felibrenco. Dounaren un autre
cop téuti li detai necite. Pèr aro fasèn assaupre que li
souscripcioun se reçaupon encb dôu tresourié de l'Escolo
Moundino (rue Lakanal, 7), à Toulouso. Mai revendren
sus tout acô.

aurrepouubéuci

r'cu be

siés 1 Es coume se te l'avié dounado. Vai, vai, siegues

A NOS TE AMI E C0UNFRAIRE `PAU TEYTIÉ
En aquéu bèu jour de Sant Pau
Te souvetan, bon Peytié Pau,
E grand bonur e longo vido.
Que lou grand Sant que n'as Ion noum,
Courre uno flour jamai passido
Fague belugueja toun nourri 1
Aquéu noum, bèu coume uno estello,
N'en fara beca mai que d'un.

Lou gavot riguè. - Anen, Moussu Ion Curat, velaqui la
tabaquiero : es poulido, que n'en dias ?...
Pensas se Moussu Sautèu prenguè 'no priso voulountié ! - Oh 1 d'aquéu gavot ! faguê, d'aquéu gavot ! E, ié barrant ton fenestroun : - Vendras pèr Pasco,
que? e desacoustumo-te de prisa.

Leu Cascarelet.

Gai coumpagnoun de Santo Estello,
Quand signaras pichot PLANTUN.

iu

e au meravihous bouquet que m'an ôufert en l'ounour
de Sant Pau mi counfraire tipougrafe de l'empremarié
Francés Seguin, ion 28 de jun 1895 - la malautié estènt
l'encauso de n'i'en pas aguedre espremi avans e ma joio

Dre, malapia ! l'estiéu desbanco,
Lou niéulas adamount si tanco
Pèr tapa lou soulèu de Diéu.
Marrit tèms... Veici la chavano
Que t'espoumpisse e ti trepano...
Signo-ti, ton tron fa dei siéu !
Coucho-marlus, l'a plus la vido ;
L'autoun despampo lei bastido,
A passa boa tèms dôu boueiroun...
E Ion fre, ton fre que pestello
L'aubergo de la Bello-Estello,
Es dins lei piado de l'autoun.
Tei gueniho, gus, ni ta crasso,
Noun l'assoustaran, ta carcasso,
Dei pougneduro dôu mistrau ;
Puei, aguènt proun rena famino
Ta tripaio, la frejoulino
Ti fara faire lei badau...

e moun countentamen - aro que ma santa es à pau
près restablido e pensant que n'es jamai trop tard pèr

faire soun devé, m'aproumete de li remercia enta mies
dins l'un di numerb venènt de l'Aibli pèr un raconte à
ma façoun, souto li subre-noum de Pau Juvert o Narcisse Plantun, e 'm'acô fau lou souvèt que li Sèt Rai
de Santo Estello li gardon toujour dins l'ounour e la
bounta d'ounte res de nàutri, tipougrafe prouvençau,
s'es jamai desparti.
Pau Peytié,

COULEGADISSO

tipougrafe au « Sémaphore »

NOUVELUN
Mauamano. - Nosto pauro felibresso,

Mir° Jôuse-

fino Carias, que vèn de mouri, pecaire, dins si 36 an 1
Èro arlatenco de neissènço e receveiris di posto eici emé
sa sorre. Escrivié dins li journau d'Arle e tambèn dins
1'Aibli ounte s'apreciavo soun biais cascarelet e soun talènt d'ôusservacioun. Se signavo de-fes « la felibresso de
la Tourre ».

PROPRIÉTAIRES

LI FIGO DÔU MÈSTRE pèr B.

- Dins La Cabreto : Parlicado del capiscol pèr A. Vernie.
nouze ; Pierre-sans-péu, conte, pèr H.-M. Dommergues ; Lis
estello pèr T. Aubanel ; A Mistral pèr A. V. ; Pour les félibres pèr L. Farges ; Notre politique pèr J.-F. Court ;
mounge e les sièis galapians, reproudu de l'Aiôli.

- Dins la Revue Littéraire de Toulouse :

`

&amp;

Co

A'Vl"I Oi®T

- Dins Le Mercure Aptésien : La cigalo e la fournigo

pèr J. T.

- Dins La Sartan : Lou castagnaire pèr A. Palliès.
- Dins Le Petit Marseillais : Les remparts d'Avignon

pèr J. Aicard.

- Dins La Provence artistique : F.Mistral pèr A.Chans

roux.

- Dins la Revue des traditions populaires :

PRÉS COURRÈNT

.

mi-sec (goût français)....

la fiolo,

Quelques

traditions et croyances du Bas-Armagnac pèr E. Auricoste de
Lazarque.
- Dins La terro d'Oc : De l'idée félibréenne de la patrie
pèr Lemovix ; Vieux parler d'Oc pér Bacquié-Fonade ; â
Lauragués pèr P. Delga ; Dins le Miedjoun pèr J. Pitchou ; A
nôstris Praires pèr C. Folie-Desjardins ; Les servitous pèr P.
Fagot ; L'autouno pèr P. Froment.
- Dins Le Gril : Besegnos pèr Calamès; La foui-mit pèr
V. Delbergé.

- Dins La V eu de Cataiunya : Lo timbaler de Muyera

tradu dôu prouvençau de E. Jouveau (Aiôli).

LOIJ POJJÈTO BARBIÈ
Jaussemin, en chaspant sa pauro sabouneto,

Cantè li frais bessous e Maltro e Françouneto...

Mai dequ'aurié pas fa, s'aguèsse, tant.digan,
Agu lou Mikado pèr ispira si tant !
Fabricant : Fèlis EYDOUx.- MARSIxo.

Se vènd dins téuti li bons oustau.
4pEIRAND.tS

ec M4
LA MAI AMOUROUSO DI PIPO
É+

s A Î SI&lt;îf ;Or

ÉDUQ

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.
Lou gerènt: FOLCô DE BARONCELLI.

En Avignoun, empremarié FRANGÉS SEGUIN.

NLA COCA DÔU P..- ROU
LMW

MUR-%
17

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, fanions pèr doun,
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vld
de Quinquina e agradiéu en bouco coume ion vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assab, ura
Dins li sou èu estràni,

Se vènd
Mariani.

Pèr béu.e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farinacl`

ARGUS DE LA PRÈSSO

MOUSSO TOUT SOULET.

Muscat de Provence, carte or............
Srand Mousseux,
Dâousmeux du Comtat, Extradry (goût anglais)_

Mg

Justino pèr

- Dins Les deux [cives: Pèr un poutoun pèr J. Gas ; Tout
pèr l'agradable pèr Ion meme.

ROUVENÇALO

WV

Lou

G. Gache.

àW

Mai... es pas besoun de Ion faire moussa

de 42 fiolo, o 24 miéji-fiolo
En caisso
o 24 quart de fiolo.
o pansé
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 r 1

nard ; Un esfrai pèr Ion meme ; A Jano d'Arc pèr La Ganjou.
leto ; Un bouquet pèr N. Bonnet ; Li dons rivau de la tartugo
pèr P. Bonnet.
- Dins L'Iaomme de Bronze : L'Arlatenco de Mèsti
Eisseto pèr G. d'A.

gnoun à bèn liuen. l'a que de n'en nourna, dôu rèsto, li signatàri - que s'apellon : R. Ginèsto, Cl. Hugues, A. Daudet,
M. Raimbault, E. Jouveau, M. Jouveau, F. Mistral, A. Roi,
M. Girard, A. Crousillat, A. Mathieu, P Dibon, L. Astruc, J.
Cassini, E. Plauchud, A. Berthier, P. Bourgues, B. Bonnet,
C. Rien, F. Gras, T. Janvier, E. Bouvet, R. Marcelin, A. de

la bello co.

de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolw
o 24 quart de fiolo.

- Dins Le Phare de la Loire : Mireille pèr Gringoire,
- Dins La Provence Nouvelle : Roumanille et la litas.
rature provençale pèr Stéphen d'Arve.
- Dins Le d'oneiliaieuer : La persounalita pèr P. Ber.

cacaraca de téuti li galejaire e countaire e cantaire d'Avi-

ounte noste soulèu
Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço,
d'Eirago
e de Castèude
clareto,
dins
li
claretiero
de
Dlo,
amaduro e sucro tant
dins
li
muscadeliero
de
Baumo,
i'aguèsse
pas dins
Reinard, e de muscat tant fin
,ou negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
'escran
dire qnP
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-. A PALiJN, poudèn linée,
amistous,
i'atroubaren,
à
parti
d'aro,
un
vin
ounèste,
plus, car tenèn. En efèt,
ton tap
regale de noço e de festin, vin capitàni, vièu coume la poudro : fai parti
l'Estello de
finalamen
vin
digne
d'avé
pèr
lusènto
marco
coume un cancan li boulet,

En miejo-caisso
o mié-panié

Dins La Renaissance: La pastourello pèr P. Cros ; Sant
Miquèu pèr La Sinso.

Erré sa crounico felibrenco, bello ensalado champanello que
que ié manco ni raiet ni la flour d'ôli dis Aupiho - e que Ion
capoulié En Fèlis aurié bèn pouscu signa, emé sa ;amatadc
de cascareleto novo, téuti pescado en plen païs, emé soun canestèu de pou ësio felibrenco fournido pèr li mèstre de la Mantenènço de Prouvènço, l'Armana d'Avignoun es toujour Ion

M. G.-A. PALUN

S'ESPEDIS

pèr decan Ion prouvençalisto Koschwitz.
Aquéu travai counsiderable (90 pajo in-4') estiidio Ion parla
dôu païs de Fourcauquié dies si particularita. L'autour a pies
pèr baso lis obro prouvençalo dôu majourau Plauchud e li
coumunicacioun dôu felibre de Pourchiero. Noun poudiè
pesca dins meiôuri font. Tambèn l'estùdi en questioun se pèu
estima definitieu. E Fourcauquié pôu dire : « Emai iéu ai fa
fournado, aro, dies moun four de taus ! »

L'Armana prouvençau pèr ton bèl an de Diéu e dôu bissèst 1896, an quaranto-dousen déu Félibrige, vèn de larga,
coume toujour, sautas e passo-tènis au pople dôu Miejour.

vies MOUSSEUX

Gr..ud

Sommer davans l'u.niversita d'aquelo vilo - qu'a dôu rèste

Tipougrafe de l'Aiôli.

Louei Norè,

Marsiho, ôutobre 1895.

uno vuei que nous arribo de Greifswald, Essai sur la phonétiqu,
forcalquérienne, qu'es estado soustengudo pèr lou déutour G,

- Dins Lou Firo-Soulèu :

En responso au souvèt seguènt

tranquile, n'en saras que pèr la pôu. -

MARRIT TÈMS

-o-

Li tèsi academico sus la longo prouvençalo, tant la mou_
derno que l'anciano, en Alemagno calon pas. Vès-n'eici ruai

Bonnet ; Aux félibres pèr M. Bonnefois ; Les remparts d'Avi.
gnon, etc.

- Hbu ! s'acb's ansin, pos la garda, simplas que tu

(Armana prouvençau de 1896).

Gagnaud, B. Artois, E. Portal, M. ] 1 l'h k . 11 l'.u,re, e autre
e autre qu'an pas vougu donna soue noum. i a d e ni ai L a c lzato
avuglo dôu segne Roumanille emé la musico de Scudo, que
vai tant bèn i paraulo. Tout acô pèr dès sôu, en Avignoun
encô de Madamo Roumanille.

3 fr.
3 fr.

2fr.50

Nôstis espedicioun soun facho franco de
port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Seo
pago en tracho à 90 iour, senso escomte,

FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il é

abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous

les journau

du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector Iblalot (ZITE, p. 70 e`323).

L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout Co 4
pareis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
bèn 15 jour 2 /o. Li dre d'intrado e de
L'Argus de la Prèsso es Ion coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon
regio arregardon mu croumpaire.
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc..et '.
S'adreissai burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre 1_,a.;,. - I I
,

BMVR
L'Argus legis â.000 iournau pèr
Jour.- Alcazar - Marseille
d

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356488">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356489">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356490">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444080">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356463">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°174 (Óutobre 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356464">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°174 (Óutobre 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356465">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356466">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356467">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356469">
              <text>Cent-soixante-quatorzi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356470">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356472">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356473">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356474">
              <text>1895-10-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356475">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356476">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356477">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/03649cca8478272b0c5a7841846d4674.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356478">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356479">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356480">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356482">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356481">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356483">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356484">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356486">
              <text>FOL13136_1895_174</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816738">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10692</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356487">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444075">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444076">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444077">
              <text>Astruc, Louis (1857-1904)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444078">
              <text>Lazarino de Manosco (1848-1899)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444079">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597700">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597701">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597702">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642486">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878399">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
