<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10704" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10704?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:02:16+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16023" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/5346cf2ceef712c347d50451c15b5df5.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="503480">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="503481">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="503484">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="503485">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139295" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/fde72349f1b811a293016459f41e54be.pdf</src>
      <authentication>87b776f5b6515836a29222904093d98c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631647">
                  <text>CINQUENCO ANNADO, Nô 162.

DIJOU, 27 DE JUN 1895.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aiàli.

Vidoun, Vidau,

Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

QUE VAI CUEMAN'r TEES FES I'ÈE MES (7, 1 7, 27)

(Prouvèrbi di mmeissounié)

PRES DE

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

L'ABOUNAMEN

Un an ............. 10 fr.
Sièis mes .........
5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

Vers

FOLCb DE BARONCELLI,

Lou numerd....... 10 centime,

au palais ddu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau :

FOLCÔ DE BARONCELLI
u

LOU FESTE1ïAU
DE
'né

A à T 0 IR 'Q' T

,

Ell 1

L' L

Brivo, 23 de jun 1895

DISCOURS DÔU CAPOULIÉ
MESSIÉS E GAI COUNFRAIRE,

Es en glouriouso terro d'Aquitàni, sus lou
sbu limousin, que Santo Estello davalo vuei
de soun fiermamen. Es elo que vous adus entre si man casto e lumenouso la Coupo felibrenco, aquéu cibèri qu'embriago lis amo e
ié baio « l'estrambord e l'enavans di fort » .
E vàutri li devot de la Causo, vàutri li felen
de la raço majouro di Troubadou, vàutri qu'a-

vès trepeja, de paire en fiéu, fi draiolo e li
vièi camin ounte cavauquèron fi chivalié dôu
Bèu e de l'Ideau, avans de béure lou vin « dis
duti couneissènço », avans de reçaupre lou viatique « que tremudo l'orne en diéu », ausès ma
paraulo, escoutas Ion crid de ma fe !
Vous an di que l'ouro di lucho a pica, pèr

revendica e reprendre la plaço au soulèu
qu'es degudo i pople, i raço di prouvinço que
fan la vido, la forço e la glùri de la Franço.
An di verai. Es l'ouro d'afourti que vuei la

Patrio es pas dins uno, ciéuta, tant grando,
tant glouriouso siegue. Es l'ouro d'afourti e
d'impausa la cresènço d'aquesto verita : que
l'art, lou talènt, l'engèni d'uno nacioun, soun
pas rejoun i museon, dins lis escolo e lis aca-

dèmi d'uno capitalo. Es l'ouro de se plus

leissa enmasca, enfada pèr fou semblant de
richesso, que nous proumet la lusour di glouriolo que nous trais la Sereno encantarello,
pivelarello, esmiraclanto d'eilamount.
.

Es pas en davalant dins lou fangas de la

poulitico qu'afourtiren aquéli revendicacioun
e clamaren aquéli verita : pèr nàutri, li Feli-

bre, lou glàsi que nous fara vincèire es la

e

pouësio, lou blouquié que nous aparara dôu
cop mourtau es noste clar lengage.
Adounc nôstis obro, nôsti coumbat n'an
qu'uno toco : loir sauvamen de nosto lengo
pèr l'espandimen de l'engèni de nosto raço !
La nacioun que n'a'n visto que la matèri, que
viéu que de pan, qu'a perdu lou lengage qu'es-

M

premissié sa pensado, es uno nacioun desarmado, enrascassido, maduro pèr l'esclavitudo
e lou susàri.
Quant n'i'a de pople, quant n'i'a de raço
qu'an mania lou blad de la terro dins l'escu-

resino di siècle, e que sabèn pas si noum, ni

li tèms qu'an viscu, ni meme li rode déu
mounde qu'an treva, amor que lis orne d'a-

quéli raço avien pas garda dins soun alen lou
germe de l'ideau que Diéu boufè, tros de soun
amo, sus Ion pessu d'argielo, quand creè lou
paire de l'umanita !
Mai couine souri pouderouso encaro e vivènto, après de siècle e de siècle, mai coume
sian gibla e nanet davans l'obro epico, coume
sian esbalauvi au trelus de la pouësio di raço
antico que gardèron puro l'alenado divino e
aspirèron sèmpre vers l'ideau !
Escafas la Biblo, aquéu pouèmo di pouèmo,
aquelo garbiero de legèndo, obro la mai pouderouso que l'esperit uman ague enfanta !
S'escafas li libre de Mouïse e de Jousuè, e di
Juge e di Rèi e d'Esdras e di proufèto qu'èron
fi felibre di tèms anti, autant vau amoussa
lou soulèu, car subran fasès la niue sus quatre milo an de l'istôri dôu rnounde !
Se la belugo dôu voulcan, se l'encèndi de la

guerro aboulisson li pouèmo d'Oumèro, se
lou martèu dôu barbare engruno l'obro de Fidias, l'Oulimpe emé tôuti si diéu cabusson
dins Ion noun-rèn, e nàutri sabèn pas que
i'aguè'no encountrado de la terro que s'apelavo la Grèço !
E lis Age-Mejan, sènso loir Dante sublime,
sènso nôsti Troubadou, quente mutige de ce-

mentèri, quento negrour de catacoumbo 1
Noun parlarai di tèms mouderne que, se ié
garavon si pouèto, veirien sa pietadouso istôri

pourtado sus li coulouno trantaianto de la
guerro, dôu crime e de la messorgo !
Acô revèn à dire : Dequé sarien li nacioun,
dequé sarien li raço sènso si pouèto ? Sarien
pas mai, e belèu mens, que l'eissame dins lou
brusc, que lou fourniguié dins la fourniguiero.
Lis orne passarien, quand aurien proun manja
dôu blad de la terro, e aquéli que li seguirien,
sauprien pas si noum, e de mai en mai enrascassi e abesti pèr lou paupamen de la matèri,
finirien pèr plus auboura lou front e s'ajudarien de si man pèr camina, e regardarien plus
lou cèu, empèri di pantai, e manjarien emé si
brego à ras de sôu.
.Adonne, Messiés e gai counfraire, à l'ouro

d'uei coume en toustèms, 'a lucho es entre
l'ideau e la matèri, entre la vido e la mort; entre
la flour e la pèiro, entre la glbri e la vergougno,

e nàutri li Felibre sian pèr l'ideau, pèr la vido, pèr la flour, pèr la glàri. E vous dise e
vous loti redise, pèr la counquisto de l'ideau,
de la flour e de la glôri, nosto glbri es la pouësio, poste blouquié que paro la mort es nosto
lengo d'O !
Auto ! auto ! Limousin, fièr Limousin, vàu-

tri que sias de la patrio di rèire : de Bertrand
de Bonn e de Ventadour, e d'Arnaud Daniel, e
de GaucelmFaidit, e de Gui d'Ussèu, e de Guiraud de Bournèi e de tant d'autre que sauvèron pèr sis obro la lengo limousino, Maio de
tôuti li dialèite miejournau, seguissès voste
cabiscôu qu'a entonna la Chansou Lemousina!
Que vosti gèsto, serventés, pantai d'amour,
cansoun, preguiero crestiano o pagano, clantigon sus la mountagno, pèr colo e valengo
flourido, souto la nau de la glèiso, davans l'idolo dôu tèmple, à la fàci di cresènt e di mescresènt, e aurés derraba fi sèt aguïoun dôu
coulobre que voulié abouli vosto raço, à tout
lou mens ié gara soun clar lengage « qu'es du
la Patrio, es du la liberta !
E, enjusquo à la finicioun di tèms, lis orne di
terro majouro e di terro minouro se remembraran vôsti noum e, courre lis erbo de la
piano e lis aubre di mourre tiron sa sabo dôu
sôu, pièi espandisson si flour au dardai dôu
soulèu, éli s'abariran, coume d'uno mauno,
de voste clar lengage e espandiran sa pensado, flour dôu jardin de Diéu, au dardai de
vosto pouësio eternamen fegoundo
E quand vosto obro sara en pieu coumplido,
poudrés dire courre nàutri li Prouvençau :
« Es-ti pas verai que lis estrofo de Mirèio an
sauva la lengo prouvençalo de la nitre de l'ôublit e de la mort ? » Digas-me coume poudrié
peri aquéu lengage,aro que noste Miquèl-Ange
!

n'a fa lou maubre de soun estatuo, aro que

noste grand-prèire n'a fa l'oustio de soun Eucarestié, aro que noste pouèto n'a fa fou cors
de soun idèio genialo ?
0 félibre valènt, agués la fe, la fe vivènto,
dins nosto Causo felibrenco. Seguissès sènso
fali la draio lumenouso que meno à la toco;
noun fagués cas di japado de la chinarié envejouso, - vau miés faire ensié que pieta noun fagués cas di blasfème di renegat,
lou blasfème es encaro uno formo de l'ate de

-

fe - mai emplantas l'esperoun d'or dins li
flanc dôu chirau alu, e aussarés subre ]ou
blouquié, dins li seren de l'azur, plus aut
que fou lum e lou fum d'uno capitalo, li prouvinço vitouriouso. - Es éli, li prouvinço emé
tôuti li ciéuta e tôuti lis orne de la nacioun,

qu'an loir dre e lou devé de garda franc de

touto maco, e sèmpre resplendènt, lou noum
de Franço !

Fè1is Gras.

Au numerô venènt Be couutara lafësto.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

LOU FI0 DE SANT JAN
A LA BELLO-MAIRE DE DIOUN GRAND BAILE,
A MADAMO ALLART.

Dins li vesprado ivernenco di mas, quand se jogo i devinaio, se n'en dis uno ansin
M'entarron dedins

Ion

sôu,

Mai n'en sorte quand Diéu vdu ;
E, se siée pas Ion bon Diéu,
Pode l'èstre aqueste estiéu.

Enimo sublimo, ounte ion blad pren la paraulo pèr
dire: quand Ion semenan dins terro, greio, escalo, espigo,

e que pièi, sènso èstre Ion bon Diéu, semoundra proun
blanco farino pèrlou veni, souto la fou rmo d'uno oustio.
La rispo passo ? Ion vènt d'aut bramo ? plbu ? toumbo
de nèu ? la terro es bardado ? Ion travai manco ? Rintras
dins lis oustau de la pacaniho, à l'ouro que Ion pan. di
dounado s'acabo, quand Ion bos verd petejo, en tubant,
dies la chaminèio, que li sieto soun sus la taulo, coumoulo de farineto de barbarié, rintras e regardas.
A faugu de braio, de coutihoun, de paro-fre ; pèr acu
se soun endéuta, s'endèuton encaro de pertout Ion boulengié, l'escloupié ié fan crèdi ; dèvon au farmacian, au
medecin ; la rèndo de Sant-Biiquèu es pancaro pagado e
la de Pasco arribo. Escoutas-lèi parla : « Es un marrit
tèms à passa ; li rèire n an bèn vist d'autro ! Ah ! vai,
ferno, de que t'inquietes? l'auro siblo? zéu de tufero au
fié ; la nèu enflassado la terro ? Avèn encaro de trempo e
nous soubro d'amelo, de nose e de figo de rapugo : n'en
fait pas tant pèr viéure ! Un bon platas d'aigo-boulido
em' uno recalivado de fié, sufison quand fasèn rèn. Se
devèn, pagaren ! Li jalado que nous garçon à pans, van
purga la terro ; li recordo mountaran, granaran ; adounc
se gagno e Dién es nostre. »
Tambèn, quand lis ordi, li civado e li blad coumençon
à rousseja, fan vèire la bello joio que cour dins la campagno! De carretado d'orne e de femo, travèsson il vilage,
pèr ana dins li mas. Oh ! Ion poulit estivage que van
faire ! L'orne segara, la femo, la chato ligaran, li plus
jouine rapugaran... Ah ! Ion fournié, l'escloupié, errai li
rèndo d'oustau saran lèu gaga : vès couine tout aquéu
mounde de pacan s'esparpaio dins li terro !
Sian i meissoun. I meissoun ! desbrande de joio e d'eslùci ; vessadou de pouësio e d'amour ; entre-mescle

de plourun e de cantagno. Li meisscun ! es à dire Ion
bèu plen de l'an ; la sesoun qu'adus, souto un pàli de
verduro, uno espetaclouso courouno d'or à la terro ;
la pountannado que carrejo Ion fourre à l'aucelaio, l'espèr e l'apadouïmen en tout. Li làupio, li sousto, dins li
champ, dins li mas, dins lis airo, se mounton despachativamen, calé de brancas d'ôume e de frais. E peralin
dies li terro, vesès pas? Lou grand capèu de lano negro
dôu choustre, se marido emé Ion berret dôu gascoun ;
èufo e pain, capelino de femo e taiolo prouvençalo, se
miraion dins li rebat dôu soulèu. Ausès Ion brut cantarèu
dis enchaple ; escoutas li fin bresihamen dôu safre sus
li voulame. Orne de vilo, venès vèire, avanças-vous. Re-

gardas tôuti li clans, tôuti li terro, coume soun picouta
d'esquino giblado vers Ion sou ; acb 's li segaire. Entendès pas li « drin ! » e li « dran ! » que fan li voulame?
Oh! mi bèu meissounié prouvençau, ounte es Ion tèms
qu'ausiéu crida Ion baile-mèstre : « Zôu': zôu 1 toumbas
n'en de garbo ! » E li gavello roussejanto e brounzinarello, barrulavon sus la terro. Emé queto adrechesso de
man li ligairis viravon sa garbo ! e li levaire ! coume
s'entanchavon à mounta li molo, que lèu-lèu regagnavon
apereila-darrié en grand renguiero.
Quau es que noun se remèmbro de l'afougamen d'aquéli jour d'estiéu? Quau es que noun a vist tuba, souto
Uuscle dôu soulèu, la camiso di segaire ? Quau es que
noun a vint li revoulun de pbusso que s'envolon di blad
en toumbant sus Ion restouble ?

FUIETOUN DE L'_IOLI

tDI SIRT
NOUVELLO MEISSICANO

OF, TROUAS 4. JANVIER
RE.VIRADO DE L'ANGLHS AU PROUVENSAU

PÈR NA MARTO GIRARD
P. Antoni, l'amide cor e Ion coundisciple de F. Agustin
de Vetancurt (aquéu qu'autre-tèms escriguè la croui.ico
Et teatro aonericano, que l'a donna 'no renoumado universalo) èro éu-meme un saberu dins l'estùdi di Paire de
laGlèiso. Esplicavo à P. Innoucènt - que, n'aguènt jamai
agu Ion goust de l'estùdi, Ion counsideravo couine uno
mutila loungour, - Ion chismo qu'avié suscita Ion taus
patriarcho apela Timoutiéu Ion Cat e que fugué coundana pèr Ion councile generau de Calcedbni. Dintre Ion

founs de soun cor, P. Innoucènt aprouvavo pas de
donna, à-n-un brave catoun, plen d'amàbli qualita e
d'eicelènti dispousicioun, Ion noum d'un taus patriarcho

que (P. Antèni n'en counvenié fuguè 'n prouscri de la
santo Glèiso, un usurpaire e un assassin. Tambèn, P.
Innoucènt fugué bèn urous, quand Ion cat desvouloupè
un poudé rouncadis d'uno maniero talamen fourmidablo

Veici 'ou gnarro. Es en cantant « 111ario es nosto
tanto ! » que loti boujarroun s'acampo au clans. Tôuti
l'an entendu. Li meissounié aubouron lis esquino ; li
banasto, li gourbello se descargon dôu carretoun à
l'oumbro di grands aubre ; ii boucau fruston li damojano ; li barralet se tuerton galouiamen i fiasco garni de
vièi foula ; li meissounié s'avançon ; li jouvènt butejon
li jouvènto ; Tison, suson courre de gourg, soue negre
de soulèu e de pbusso, mai, que i'enchau ? es que soun
pas jouine? es que soun pas toujour bèu? li vaqui que
s'assèton en round sus li garbo ; Tison encaro en maniant. - « Bon apetis en tôuti ! » ié crido Ion gnarro ;
e'm'acb s'entourno en reprenènt : Mario es nosto tanto !
L'annado que vole dire, li recordo èron bello ; i'avié
douge colo de segaire au Mas de l'Estang, e Ion paire
Jbu, la véio, couine à soun acoustumado, avié prevengu
tout soun mounde :

- Sabès que deman es Ion jour de saut Jan, la fèsto

- An ! ié fan, sian pas eici pèr se disputa, nous fan

parti... Quant es d'ouro, bravo femo ?
- Ali ! voulès saupre quant es d'ouro ! tè, me fai en
se picant sus Ion tafanàri, tè ! metès-mi 'no paio aqui e

regardarés l'oumbro ! Urou-amen Ion tran passé... Autramen, que vous dirai ! entre téuti bessai nous garçavon dies la mar.
- Es egau, me diguè Martin en se tenènt li costo dôu
rire, l'avèn escapado bello !

- Mai tambèn, qu'anaves senti ! Aviés regrèt dôu

boui-abaisso ?

- Oh ! noue, dis, simplamen vouliéu un pan aprene
E. Sil'ian.

Ion prouvençau de Marsibo !

LA. LEGÈNDO DE LA BELLO-DE-NIUE

di meissounié... Alor, ai pas besoun de vous dire que se
sauno Ion plus bèu méutoun de l'escabot ; que, mèstre,
ràfi, journadié, mesadié, fasèn qu'uno taulado ; que se

Èro un matin de jun, l'alauveto erré gràci
Semenavo dins l'èr li perlo de soun cant.

béura Ton vin di blanquiero, que se cantara tant que
l'aura de gargato, e, qu'après, la man dins la man, en
famiho, anaren téuti, orne, femo, jouvènt e chato, faire

E, de si bèn rai d'or, bevié
Li plour de l'eigagnau, ounte se miraiavo,
E la susour que regoulavo
Sus la caro di meissounié.
Un jouine parpaioun, fièr de sis alo roso
E las de caressa la mai fresco di roso
Que l'avié, sus soun sen, bressa touto la niue,
Dins li jardin, dins li pradello,
Cercavo de bèuta nouvello
Digno de si poutoun, digno de sis béus iue.
Uno risènto flour tout-bèu-just espandido,
Graciouso que-noun-sai, d'or e de rai vestido,
Is iue de l'amourous bèn lèu apareiguè.
Lou parpaioun alor soun vou ralentiguè ;
Se pausè vers la flour que, subre sa jitello,
Lusissié coume au cèu lusisson lis estello
Pièi venguè se metre à si pèd.
Aqui, Minant la tèsto en signe de respèt,
lé dis : « Escouto, vierginello i
Pèr vèire la flour la mai bello
« Iéu cerque despièi ièr-matin :
« Ai rescountra sus moun camin
« Forço sebisso d'aubespin ;
« Mis alo se ié soun turtado,
« Pecaire ! e soun tôuti macado.
« Ma raubo qu'es d'un pur satin,
« En dons rode s'es estrassado.

la farandoulo à l'entour dôu tié. Adonne, mis ami, tenès-

vous preste, couchas-vous d'ouro e dourmès bèn. Fan
pas que deman vèngon me dire qu'avès soin. Ah ! nàni,
sariéu pas countènt : sant Jan arribo qu'uno fes pèr an,
e, aquest an, nous arribo talamen bèn, qu'ai meme decida
de vous faire quita tres quart pulèu di terro, pèr afin que,
quand Ion soulèu nous dira « bon-jour » nous atrouben,

Ion vèire à la man, pèr Ion saluda e béure au retour de
sa bello virado.

- Quicon que vous dis pas moun orne, diguè la mestresso, es que pagarai un parèu de mi plus bèlli pintado.

- E que iéu, faguè Jouleto, en venènt se pendoula
caressousamen au bras de soun paire, regalarai tout Ton
mounde emé de bougneto.
- Alor, déu cop manjan tout, ma frho ?... Ion caban e
si paure tout ié passo ? Eh ! bèn, es egau, siéu pas facha
d'agué parla d'acà ; deman, dôu biais que vese, se passara bèn !. . Nous mancara qu'uno causo: Ion viôuloun
de Blanchounet.
(A segui).

Batisto Bonnet.

LA PEISSOUNIE O
Un an, me trouvave à Marsiho emé moun coulègo Mar-

tin. Après la bourso, diguerian : - Vos qu'aven diva à
L'Estaco, nous regala de pèis de mar?

- Anen-ié ! -

E'm' acb prenen Ion tran à vapour e anan diva vers

Mistrau, loti fainous oste de L'Estaco. Aqui aguerian d'abord uno soupo de fielat, que s'arrapavo i rougnoun ;

pièi un bon boui-abaisso - qu'un pastre emé soun bastoun l'aurié pas sauta ; pièi un saumoun à la remoulado ;
pièi uno bello solo, em' un merlan marsihés - pèr chascun, vous dise qu'acb... quàuqui boutiho de vin blanc,
d'aquéu de Cassis, qu'espbusso li lende ; basto ! un repas
d'ataco ! à desliga la courrejo tout Ion tèms.
E 'm' acb q iand aguerian pres loti café e Ion pichot
vèire, paguerian, e anerian prene un pan l'èr de la mar,
en atendènt que loti tran nous entournèsse à 1liarsiho.
Èro justamen l'ouro ounte li pescadou meton soun bôn
en terro e se trouvavo aqui pas man de peissouniero,
qu'esperavon li bèto pèr ié croumpa Ton pèis.
- Vos que riguen ? me diguè Martin.

E, s'aprouchant d'uno di banasto, qu'uno di peissouniero èro en trin de paga, e qu'èro clafido de capelan :
- Veguen se la co ié boulego, me vèn moue cambarado. - E se permet de li senti. pèr vèire se passavon pas.
- Tè ! subran fai la femo en se boutant Ion potin- sus
l''anco e 'ri s'adreissant à si cournaire, Ion vias aquelo
espèci de passi, de secan, que vèn nifla moun pèis ! Es pu
fres que tu, arlèri ! que, crucefis dei Grègo 1 mourre d'estoco-fi ! facho de malo-mouert ! ravaio ! pinto-mofi ! -

Di mount enlumina, Ton soulèu, flamejant,
Avié pres soun vanc dies l'espàci

« Noun n'en siéu regretous, car la flour que vouliéu,

« La vese enfin qu'es davans iéu ;
« Mai, tout ço qu'ai aigu de peno,
« L'oublidariéu mai voulountous,
« Se vouliés m'assousta contro l'auro qu'aleno,
« Se de ta bouco d'or, de perfum sèmpre pleno,

« Tonmhavo sus la miéuno un poutoun amourous. »

- « Vous troumpas, ié respond la flour esbalauvido,
« Segnour, noun siéu la mai poulido...
« N'en trouvarés, is alentour,
« De mai fresco, de miéus vestido,
« De mai digno de voste amour. »
- « La mai poulido es tu, ma sorre,
lé dis l'amaire emé calour.
« Bello, es tu qu'ame, es tu qu'adore
E t'amarai jusquo que more...
Agues pieta de iéu, pago-me de retour.
Aquéli paraulo arderoueo
Agradèron à l'amourouso
Pèr afecioun e pèr bounta
Dins soun calice velouta
Counsentiguè de l'assousta...
D

Mai Ion fouligaud calignaire
De l'innoucènto flour raubè tout Ion perfum.
Pièi, liuen d'elo bèn lèu, s'envoulè courre un fum,
Sèns dire gramaci, sèns muta, coume un taire...
La floureto alor, coumprenguè
Soun mancamen e. de tristesso,
De Iàngui, de chagrin, la pauro ! mouriguè.
Mai, à si sorre, acô de leiçoun serviguè.
Davans li diéu e li divesso,
Jurèron de fugi Ion soulèu e Ion brut

E li bèn parpaioun alu
Que n'an que troumparié dessouto si caressa.
Es despièi aquéu jour que li bello-de-niue
Se fan plus vèire que la niue.
Gadagno, 5 mai 1895.
H. Vatton.

dire « Ion rounflaire. » Atrouvavo qu'acb èro uno sustitucioun acetablo à-n-aquéu noum que, de-segur, un cat
que se respetavo devié trouva di mai umeliant.
Verai, P. Innoucènt sabié pas que Susurra manjavo li
paloumbo, mai avié pamens de grèvi doutanço. De-fes
Susurro * se retiravo sas la téulisso dôu couvènt, coume
s'avié agit l'entencioun de se seuleia; mai si maudi
proujèt se vesien tant claramen, qu'èro resounable de
douta de la pureta de si moutiéu e entencioun. Quand

I'avié, dins la bono e bello naturo de P. Antbni uno
picboto pouncho de trufarié douço, aquelo memo que
Ton pourtè à metre sus lis esquino dôu paure cat Ion
noum dôu taus patriarcho egician, e que, aro, Ion pous

éro entendu au cagnard, si pato de davans replegado

P. Antbni Ion revihè plan-plan. Bèn que n'aguèsse pas
l'èr trop countènt d'èstre eigreja d'aquelo maniera, Ion
cat s'assetè sus soun gqiéu, envirounè poulidamen sa co
à soun entour, faguè 'n long badai e, seriousamen, regardé P. Antôni, coume pèr ié demanda pèr-dequé l'avié
reviha de soun pichot penequet. P. Antôni, se clinant un
pan, s'assetè sus un bancau, à l'oumbrino, dins un eau
toun don jardin, e regardavo pas mens seriousameu Ion
cat; pièi, s'adreissant à-n-éu, ié diguè'quésti paraulo:
« Es vengu à ma couneissènço, Moussu Timoutiéu,
nouma tambèn Susurra à causo de voste rouncadis espaventable, qu'avès leissa Ion diable metre en vous de
marridi pensado councernènt nbsti pichbtis amigo li paloumbo. Escoutas bèn ço que vous van dire, car de mi
counsèu depènd que voste noum fugue ounoura o coun-

souto soun pitre, sa longo co negro aloungado cire darrié

éu, P. Innoucènt que l'espinchavo, èro maucoura 'n
ôusservant li balançamen de sa couëto, .li pichbti secousso de sis auriho negro, e subre-tout un certan regard
ardènt qu'imprudentamen passavo de-fes dies li grands

iue jaune mita-barra dôu cat. Tout acb semblavo trah
1'eisistènci, dins un recantoun negre de soun esperit, de
pensado qu'un cat ounèste noun devrié jamai avé.
P. Innoucènt èro doulourousamen esmougu de vèire
greia dies Susurrola tentacioun de co que sarié rèn mens

qu'un pecat mourtau. Dins la simplesso de sa naturo,
adreissavo de preguiero au miraclous image de saut
Antôni, pèr fin que tambèn dounèsse à Susurro la forço
de resista à la tentacioun, e que, coume acb, li paloumbo
fuguèsson pas manjado. Pièi s'enanavo counta à P. Antèni qu'avié fa aquéli preguiero.

(acb 's relatiéu, bèn entendu) que P. Antèni prenguè
j.'abitudo de l'apela Susurro, noum (lu' en espagnèu vbu

Vesènt Martin dies Ion jambin, vouguère sauva la situacioun :

* Prounouncias Soussourro.

savo à prene dins si man la causo dôu cat e di paloumbo.
Un jour que P. Innoucènt, après avé carga sus sis espalo
l'ourtoulaio pèr Ion grand couvènt, èro parti pèr la vilo,
P. Antbni jugè Ion mou men vengu de parla au cat. Lou

cerquè dins Fort, e finiguè pèr l'atrouva en,lourmi.

dana pèr lis àutri bràvi cat. Recounèisse qu'es dins
vbstis istint de sounja d'aganta li paloumbo pèr li mania

vous chicanarai pas sus aquéu potin, car aquel istint es
Diéu meure que vous l'a donna. Mai devèn jamai abusa

BMVR - Alcazar - Marseille

�L"AIàLI
LA PROUV NÇO 1 SALOUN PARISEN

SALOUN DIS ALISCAMP
(Seguido e fît;.

La jurado dis escultour nous a douna tort, e Ion

meiour moussèu d'esculturo dôu Salouri a pas davera la
medaio d'ounour. Aquelo di pintre, au countràri, a bèn
juja, cresèn, quand decerniguè 'no segoundo medaio i
Revendèire e Revendeiris dôu marsihés Tanoux, de tresèimo à MM. Marsac e Cremiéux, uno mencioun ounourablo à M. Bielaievski. M. Cremiéux, de Marsiho, espauso

La calanco dôu valoun dis Aufo : la colo courounado
d'uno capello es tratado d'un biais un pari simplas, mai
Il barco soun esbléugissènto e leu group di marinié autant viéu que finamen pinta. Lou tablèu de M. Bielaievski,
de Mouscou, Matinado brumouso en ratio de Touloun, es,

tant vau dire, Ion i etra de quàuqui veissèu (le guerro
au mitan d'un eicelènt estùdi de mar e de neblo. Un
autre Rùssi, M. Gritsenko, a pinta « L'Entreprenante » à
Touloun, encaro un bon tablèu de marino.
l'a d'aiours un abounde de tablèu de marino prouvençalo : Repaus à sniejo-costo, enviroun de Vilo-Franco, dôu
parisen Darasse ; Marsiho, matinado de desèmbre, dôu
carpentrassen Eysseric, un artisto d'elèi qu'a certanamen
pas di soun darrié mot ; Is enviroun de Niço, dôu parisen
Besset ; lis estùdi grandaras, un pan forço tourmenta,

mai pouderous dins si coulour verdejanto, de NI. Blair
Bruce, dôu Canada: Gafarello au bord de la Mar-Majouro
e Un jour de mistrau à Ventimiho, que ]ou vènt-capoulié
ié rebufello leu cimèu dis erso en espouscado esbrihaudanto ; Lou vièi port de Marsiho, pèr M. Rosier, de Mèusen-Brio, vist de-matin en arribant dôu larg; Antibo e Niço,
visto dôu Baus en nouvèmbre, dôu parisen Danreron, pinturo agradivo e facilo, un pau vaigo vers li cimo aupenco

dôu rèire-founs à man senstro, mai energimo dins

li

pège bidoursa di grands ôulivié de drecho ; Li cabre au
vèspre, Aup-Maritime, dôu grassen Charpin, qu'un pastre
en braio courto meno paisse sus de roco mounte i'a pas

gros à manja ; tambèn n'en soun pas bèn grasso, e la
pinturo nimai ; leu Bans Martin dôu marsihés Cornellier,

em' uno mar blu-verd coume dins la Rado d'Endéume
de M. Ponchin ; Ion poulit tablèu, un pau escur e neblous pamens, dôu marsihés Garibàldi, A Ribo-Novo; e

ansin, passant pèr li Lono dôu Relais, en Camargo un
eicelènt moussèu dôu marsihés Chauvier de Léon, s'estalouiro la rengueirado enjusquo en Lengadb, mounte
M. Bill, de Gruissan, pinto soun port nadalcn em' uno
vigour e 'no franquesso digno de soun mèstre M. Dufour.

Un tros de la mar, un batèu, dous tendoulet sus 'ou
ribeirés, Ion fié dôu soupa qu'acabo de s'estengui, acb
sufis à M. Coste, de Marsiho, pèr faire un bon pichot
tablèu de Campamen de pescadou. Un autre marsihés,
M. Noailly, travèsso la mar e n'adus Li Quèi d'Argié,

ilustracioun pulèu que tablèu, mai ilustracioun bèn
vivènto dôu travai di marinié e di porto-fais adraia.

Mai revenen en Prouvènço e desbarquen vers lis
escampadouiro dôu Rose. Vaqui un eicelènt estùdi à la
gouacho di Lono d'Aigo-4lorto, constat dôu tremount, e 'n

superbe tablèu à l'bli de l'antico ciéuta, en nouvèmbre,
à la fin dôu jour l'aigo afloco i pèd di bàrri ufanous,
que li darrié rai dôu soulèu i'enlusisson de rose li tourre
e Ii carnèu, - dos di meiôuris obro de l'egrègi païsagisto
parisen Nozal. Vaqui uno remàrcablo aigo-fort ôuriginalo
dôu marsihés Fourtunat Reynaud, En Camargo : un gardian cavaucant dins uno lono fichouirejo dous brau relôpi, mentre qu'à l'ôurizount n'en fugis uno tiero menado

pèr soun coumpan. Vaqui li Pichot courdié, au port de
Marsiho, un bon dessin dôu marsihés Leoun Martin ; li
de ço que Diéu nous largo e, se tuavias e devourissias
aquelo bello auceliho, qu'a pas pbu de vous, que rèsto
emé vous dins Ion meure oustau, sarié, acb, un abus terrible de vôstis istint. Dounas-vous siuen pulèu de vous
adraia dins un camin ounte coumpligués de bénis obro,
e que vous mene à la perfecioun. Es ansin que faguè Ion
saut cat de Zempoala, que sa membri es toujour venerado,
mau-grat que sa courto vido mourtalo se siegue amoussado, vaqui mai de cent an. Escoutas, Susurro, vous
vau legi ço qu'a escri moun ami loti crounicaire P. Agustin de Vetancurt sus leu role que Diéu faguè jouga au

cat, pèr manifesta sa voulounta qu'un grand travai

fuguèsse entre-pres. »
Tout en parlant, P. Antoni sourtiguè de sa raubo bluio
un roulèu manuscri, que despleguè e espandiguè sus si
geinoun. Susurro, éu, abandounè sa pousicioun drecho
pèr s'alounga cournoudamen ; relevé si pato souto sa
peitrino e clinè vers soun malin predicaire si grands lue
d'or tôuti soumihous. P. Anti)ni, em' uno gravo enfàsi,
ié legiguè co que seguis :
« Aperaqui, en 15fO, Ion Reverènd Paire Frai Francisco
de Tembleque sentiguè veni dins soun cor loti desir (que
de-segur Diéu i'avié mes.) de basti un grand porto-aigo
pèr que li vilo d'Otumba e de Zempoala fuguèsson prouvesido d'aigo lindo pèr béure. Car, d'aquéu tèrns, li gènt
d'aquéli vilo èron ôubliga de faire sèt lègo pèr ana à
l'eissour Bila-bas liuen. Soun plan èro de basti un

porto-aigo de touto aquelo loungour, adusènt l'aigo

3

Visto de Mentoun, poulidétis aquarello de l'architèite
mentounen Rey; Li Pin pignié dôu parisen Guillon, un
pau péuge pèr de pastèu ; la visto dôu Martegue à l'aquarello de M. Darrieux, de Bourdèus ; li sièis agradivis
aquarello prouvençalo dôu parisen Gosselin ; vaqui leu
Poste à fié abandouna, en Prouvènço, dôu marsihés
Baudin. Acb 's pas, couine Ion poudrias crèire, un poste

de poumpié, mai un cabanoun galantamen pinta au
mitan d'uno pinedo (que soun fuiage, pèr loti dire en
passant, es trata trop à la lèsto?, un d'aquéli cabanoun
que 1, cassaire ié vènon vuja forço boutiho en soulas

d'un gibié que trop souvènt se mostro pas. Alor perqué
pas escriéure Agachoun, emé traducioun franchimando?
Tout leu mounde aurié coumprés. Èi coume loti Paradou
de M. Biva, de Paris : uno prado panouiouso au bord d'un
riéu, à l'oumbro de grands aubre. « Boudiéu ! s'escridè
Frissant, siéu ana souvènti-fes au Paradou, mai, se jamai
lé veguère acô,
Diéu de moun nas fagne uno figo,
E dous siblet de mi boutèu !

l'a de fes que loti cartabèu dôu Saloun es escur ; l'a de
fes qu'es galejaire. Ansin vesès Uno noço à Saut de-Vau-

ramen rei.issi : se pbu pas miés fissa sus loti papié l'es-

pressioun de la caro ; l'a que lou pause Maurise Faure
qu'es pas encapa ; urousamen que l'a soun nourri souto
loti retra ! L'ase m e quine se l'on pensarié à n-éu en loti
vesènt.
Acaben aquelo revisto emé tres eicelènts estùdi de païsage : La plaça de Vbulouno de M. Jaubert, de Digno, pi-

choto aquarello que retrais amirablamen la pas e loti silènci di jour d'estiéu ; e li dons tablèu de M. Jourdan, de
Seloun, la poulido Sourtido dôu jas, e Môutoun Icop de
vènt), mounte l'autour, em' un pincèu tant abile que fidèu, mostro loti mistrau courbant tout, bè: ti, pastre, aubre, soute soun alen soubeiran.
Avèn di. Baste vous agrade, car leitour, de nous legi
coume nous agradè d'escriéure e nous agradè de vèire.
Co que vesian, es pas soulamen de pinturo, de dessin,
d'estatuo ; en detras e 'n travès vesian loti païs que retrason, loti païs tant ama : loti vesian ispirant lis artisto
couina ispiro Il pouèto, e n'en benissian l'aflat pouderous e suait.
Li tablèu qu'an leu bonur
I dous salounié de plaire,
Ei subre-tout, de-segur,
Lis image dôu terraire.
Prouvènço, pèr te retraire,
Fau embardassa l'escur,
Veni clar coume toun aire,
E coume tis oundo pur.
La lindo patrio aparo
Lis iue couine l'esperit
Contre li brume barbare,
E, pinta vo bèn escri,
Ço que nais dintre si raro
N'es lusènt, san, ajougui.

Cluso, pèr la pintresso dôufinenco Nanny Adam, de
Crest : uno carriero estrecho de vilage, mounta l'a 'no
femo que porto un panié - e tres galino que cercon sa
vido dins lis asclo de la calado. E la noço, dirés ? Belèu
es partido, coume li Jusibu dins leu celèbre Passage. de la
Mar Roujo mounte i'avié rèn sus la telo : la inar s'èro
retirado, Il Jusiôu avien passa, lis Egician èron pancaro
arriba. Vesès encaro leu Boui-abaisso, dôu parisen Miquèu Levy : l'a de bràvi gènt entaula, mai ges de sieto
e ges de tian ; leu boui-abaisso, pensan, o van l'adurre,
o bèn es deja manja.
Dins La vigne regenerado déu moun-pelieren Michel,
es pas leu cartabèu qu'es bijarre, mai la pinturo : uno
grosso femasso qu'escampo de si dous einbrmi teté un

rajeirbu ufanous de vin, begu gloutamen pèr d'amour
que n'en soun tôuti espousca. Lou sujèt aurié merita
d'èstre trata 'mé mai de pouësio.
Diren qu'un mot, pèr segui noste prougramo, di Miôugrano dôu toulounen Deshayes, di païsage de l'Uba de
MM. Garaud, de Touloun, Gàtti, Giraldon, Lemaitre e
Pinta, de Marsiho. Robàudi, de Niço, di Chio déu marsihés Vimar, dôu Benedicite dôu marsihés Barret, dôu
Retra de ma maire de l'avignounen Flour e di dous
tablèu de l'avignounen Firmin, Lou Repava ire d'antiqueta e Retra de M. G. T. (es pas Guigo Talavernai

de l'Aidli ; es enta mai poulit, éu ; parai, Midamo ?)
Nous reclamo touto uno tiero de pinturo prouvençalo : Il pichoto e graciôusis aquarello mounte l'avignounen Brunei retrais pèr Ion pincèu Lou vièi Avignoun
coume poste ami Enri Bouvet loti retrais pèr la plumo ;
lis Enviroun dôu Plan de Cuco dôu marsihés Maury : loti
Soulèu tremount dôu carpentrassen Léon ; Dins lis Aupiho, dôu marsihés Decànis ; pièi de retra : uno gènto
Arlatenco en miniature, dôu mount-pelieren Cavayé ; loti
Clos vis Hugues de M. Pèire Dupuis, d'Ourleans Il Cigalié de M. Truphème; Moun prouprietàri, de l'avignounen Brun-Gerard.
Lou prouprietàri de M. Brun-Gerard es un brave Grave;

sounen, d'age madur, de magnifico barbe castagno ;
M. Brun-Gerard l'a pinta dins soun jardin, vesti de telo

blanco e li man crousado : es un bon estùdi de plen aire
e de fisiounoumio bèn vivènto. De la fisiounoumio boulegarello e chanjarello dôu deputa-felibre, M. Pèire Dupuisa subre-tout tissa li tra dôu pouèto, mai que de
l'orne pouliti : siau e pensatiéu, medito belèu d'acampa
'n voulume si vers prouvençau. Lou souvetan emé tôuti
li felibre.
Pe.rmié Il cigalié dessina pèr M. Truphème, En Frederi
Mistral, En Pau Areno, M. loti menistre Leygues, M. loti
deputa Deluns-Montaud, M. Eschenauer, soun particulie-

à travès tres gràndi valengo e qu'aurié pas mens de 360
arcado. I'ensavo de basti sus la plus grando coumbo uno
arcado talamen grando qu'un veissèu carga de si velo
aurié pouscu passa dessouto, se deveissèu aqui n'i'aguèsse
agir. P. Tembleque, que se fasié apela « loti servèire de
Diéu », se meteguè à l'obro d'un cor valènt ; e lis Indian
èron urous de travaia soute sis ordre. Proche de l'endré
mounte s'anavo auboura la grando arcado dins uno mescladisso de bos sôuvage, avié basti uno pichoto capello à
la Vierge de Betelèn e, contro la capello, avié fa pèr éu
uno celulo tant estrecho que i'avié just proun de large
pèr que se lé pousquèsse jaire. Diéu prouvé soun amour
à soun serviciau en lé mandant, pèr resta 'm' éu, un cat
gris que, chasque jour, anavo dins loti bas querre de caio
pèr la nourrituro de soun mèstre e, quand ère loti tèrns
di lapin, un lapin Entre loti servidou de Diéu e aquéu
cat s'establiguè 'no grando amista.
« Un jour un estrangié venguè trouva P. Tembleque e,
'm' uno courtesié mounte se vesié pamens uno curiousita
particuliero, ion questionné sus Ion grand travai qu'avié
entre-pres. De marridi lengo avien di à l'auriho dôu ViceRèi que P. Tembleque degaiavo soun tèms e loti bèn de
la Glèiso dins d'esfors à faire uno causa impoussiblo ; e
l'estrangié ère rèn autre qu'un alcade de la court, que,
per fin de saupre la venta, loti Vice-Rèi avié manda faire
parla loir saut orne e vèire pèr éu-meme co que n'èro dôu
grand travai. Dôu tèms que parlavon, en estènt parearo
asseta, ion cat venguè e pausè i pèd de soun mèstre un

E 'in' acb, la bono salut e... à l'an que vèn

Adrian Frissant e Jùli Rounjat.

lies

uV

PRO UMIÉ PRES I JO FLO URA U DE SCÈUS
A. M. SEXTIUS MICHEL.

S'espandisson sus nous li plus grand jour de l'an.
L'estiéu vèn d'espeli ; nous adus leu bèn-èstre ;
L'orne à plen de voulame au mitait dôu carnpèstre
Daio leu blad sauret que dèu faire leu pan.
Dins lis iero, saut Jan, soun espigo à la man,
Beilejo de pertout, vertadié contro-mèstre

Dôu bon Diéu - qu'à la niue leu mande mai pèr èstre

L'atubaire don fiô, d'aquéu grand fô cremant!
Cigaleto e grihet, tout s'amudis pèr l'aire ;
L'orne tout plan-planet s'enrevèn dôu terraire
E Ion grand souleiant plen de belu s'endor.

E dre dedins l'Errour, nega dins de rai d'or,

L'once; en aquéu moumen tout clafi de mistèri,
Reverto un emperaire au mié de soun empèri !
Bèu-Caire.

Antoni Berthier.

NOUVELUN
,Avignoun. - La troupo que l'an passa nous re-

presentè Li varai de l'amour, de Jùli Cassini, vèn de
mounta soun tiatre sus la Plaça dôu Palais, Tôuti li sero,
aqui, lis amatour dôu prouvençau ié vènon pica di man

i pèço poupulàri de l'impresàri Paly. Ié counseian, à
M. Paly, se vbu agué sa sale pleno, de nous jouga au pulèu Charloun e Charloto, de Jôusè Sorbier.

Arle. - La Coumuno a fa metre uno lause mémou-

rativo subre l'oustau peirau dôu felibre Amadiéu Pichot
(179 1877), foundaire de la Revue Britannique, autour dôu

voulume Les Arlésiennes, e d'un pichot bouquet de
pouësio prouvençalo.

lapin que i'adusié de la fourèst. Lou servidou de Diéu là
venguè coume eiçb : « Fraise cat, un este nous es vengu,

retourne d'ounte vènes, car vuei me fan, noun un lapin,
mai dons lapin, »
«Coumefinissiéaquéliparaulo, loti eutôubeïssènttournè
de-vers Ion bas. L'alcade, que pensavo que tout acb
poudié bèn èstre uno engane pèr Ion troumpa, mandè
après lou cat, pèr Ion gueira, un de si prbpri doumesti.
Aquest aguè 'no grando souspresso. Lou cat aguè lèu
rescountra 'n autre lapin, que se leissè aganta sènso resistènci, e l'aduguè tourna-mai à soun mèstre : acb prouvavo claramen que Diéu avié dispausa touto cause.
« Lou segnour alcade, s'estènt assegura pèr éu-meme
dôu miracle, s'entournè vers leu Vice-Rèi e ié diguè :
« Mau-grat que noun sèmble poussible d'adurre l'aigo
pèr ion camin que ié vbu faire segui P. Tembleque, e
mau-grat que loti travai qu'a entre-pres semblèsse pas
pousqué èstre coumpli pèr un orne, sara segur couronna
de reüssido, car ai vist de provo que Diéu l'a larga l'aj udo
de soun ounnipoutenci. » E countè au Vice-Rèi tout leu
miracle que loti cat n'èro l'estrumen.
Alor loti Vice-Rèi encouragé P. Tembleque à countunia
soun grand travai; e Il benedicioun de Diéu countuniant
sus éu, Ion porto-aigo siguè fini en dès-e-sèt an. Es Ion
meure qu'adus encaro l'aigo i vile d'Atumba e de Zempoala au-jour-d'uei. »
(A seguij.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàLI

militari, is alèio de Meian, lou publi, despièi quauque
tèms, es urous de i'ausi e aplaudi un tambourin - que
n'en jogo pèr delice lou musicaire Alèssi Mouren, dôu

En 4808, lou Menistèri de l'Estrucioun Publico avié deja
fa tradurre la memo parabolo clins li divers dialèite dôu
Miejour, travai que fugué publica clins li Membri de la
Soucieta dis Anticàri de Franço.

61e de ligno. Tôuti nbsti coumplimen au courounèu Urion

Paris. - Lou festenau felibren de Scèus, es di-

qu'a donna coume acb uno plaço d'ounour à noste es-

menche que s'es fa, lou 23 de jun, en meme tèms qu'à
Brivo se fasié Santo Estello. Lou Limousin aguènt lis

Marsiho. - I councert que nous douno la rnusico

trumen naciounau !

- A la glèiso Sant-Laurèns, ounte lou Paire Savié a
mes lou prouvençau en vogo, Mounsen lou canounge
Chazal, dèu predica, lou 30, en lengo prouvençalo, lou
panegiri de sant Antôni de Pado. Un de mai à la rodo.

Brignolo. - Pèr un bon cop se parlo d'auboura'n
mounumen au grand prouvençalisto Francés Raynouard,
qu'èro un brignoulen (1761-1836).

Roumanille, pèr F. Mistral, S. Michel ; Ode à la Prouvènço, de
Cl. Hugues ; discours de L. Astruc sus Aubanèu ; pouësio d'A.
Tavan à-n-Aubanèu ; discours de Santo Estello de F. Gras
Elcge de Castil-Blaze, pèr G. Niel e pèr A. Martin, etc.

- Dins La Croix de Provence : Fauro pichoto ! pèr J.
Cougourdoun.

- Dins Le Conciliateur -Lou pichot Pèire, Vot agrada,
pèr P. Bernard ; Ta bouco, pèr E. Bigot ; Lo comte del maystre de la campana (Archiéu de Tarascoun).

ounour aquest an, es un limousin, Jüli Claretie, qu'aquest
an a presida li Jo Flourau parisen e que j'a prounouncia
lou discours d'aparat.
Veici li pouësio que se soun dicho o cantado au courrènt de la sesiho : Ah ! vaqui pamens la chambreto d'Aubanel ; Faribolo pastouro de Jaussemin ; 0do A la Prouvènço de Clouvis Hugues ; La mort de la cigale de

- Dins la Revue du Midi: L'Amérique en Provence (An
embassy to Provence de T. A. Janvier) pèr L. Vernhette.

- Dins la Revue méridionale : Estèc per manja de fresards, pèr A. Mir ; A Prouspèr Estiéu, pèr A. Perbosc.

- Dins Les Annales: Le mariage de Mistral, pèr E. de
Goncourt.

Raynouard se faguè'n noum pèr sa tragèdi di Templiers, - qu'acb l'avié fa metre de l'Acadèmi franceso.
Mai, pèr nous àutri Prouvençau, soun obro capouliero

M. Faure ; La Venus d'Arle d'Aubanel, traducho pèr
Silvain ; Aubade provençale d'Auzende; Janeto déu coutihoun verd de F. Gras ; Duo de Mireille de Gounod ; e

cessien, pèr L. Foucard.

es sa publicacioun celèbro « Choix des poésies Qeiginales

aurre e aurre. Mai, lou pica de la daio, es esta la rin-

des Troubadours », emé soun Lexique roman, chascun
d'éli en 6 voulume.

trado 'au cast de... « Garcin, lou fiéu ardènt dôu manes-

cours de J. Claretie.

Carcasseuncn. - La Cansou de la Lauseto, re-

cuei di pouësio dôu majourau Achile Mir, qu'èro abena

PAUMAnÉS DI Jo FLOUnAU : lou pres dôu Menistre de

l'Estrucioun Publico pèr un estùdi francés sus Li feli-

Toulouso. - I Jo flourau de l'Escolo Moundino,
vôsti vesin n'an Bavera sa part : Louis Bard, de Nimes,
qu'a gagna uno medaio d'argènt pèr sa pèço Un resconIre, e L. Bonnaud, de Marsiho, pèr divèrsi pouësio.

Orivo. - Li fèsto de Santo Estello, à Brivo emai
en Auriha, soun estado mai que brihanto e reüssido. Li
journau limousin n'en soun tôuti replen. Mai pèr l'Aibli,
es pas poussible que vous n'en faguen lou detai clins
aquest numerb d'eici ; sian empourta pèr lou revoulun.
Vous countaren acb à l'aise, quand nous saren un pan
pausa d'aquelo liuencho escourregudo dins la freiragno
felibrenco, à 800 kiloumètre d'A=Aignoun, mis ami! Bèn
proun que lou journau donne vuei lou discours dôu Ca-

poulié i Limousin, qu'es esta coupa tout-de-long pèr lis
aplaudimen à raisso.

$ourdèus. - A l'Espousicioun que vèn de se
durbi eici, ié figuro un Recueil des idiomes de la région
gasconne, manuscri - e que caup en 47 voulume in-4°.
Es la parabolo de L'Enfant proudigue, traducho dins li
parla de tôuti li coumuno di 10 despartamen de la Gascougno e dôu Bearn. Ac1 fai 4,444 traducioun, que
soun estado escricho pèr lis istitutour, souto lou patronnage de MM. li reitour dis acadèmi de Bourdèus e de
Toulouso e la direicioun de M. Bourciez, de la faculta di
letro de Bourdèus. Lou recuei apartèn à la biblioutèco
universitàri de nosto vilo.

- Dins La Veq de Catalunya: Los quatre nassos del senyô Anton, tradu dôu prouvençau de Roumanille.

- Dins Lo Geronés : La letro de F. Mistral à La France
fédérale.

C? HUN PÈR S. PÈU
I'avié d'abord que lis aristoucrato,
Lou prince de Sagan, Moussu de Camondb,
Que se vougnien dôu Mikado :
Se n'en perfumon, vuei, jusquo li demoucrato !

Dins La Revue felibréenne (juliet, avoust, setènbre 1894)
que vèn de se destribuï, veici ço que remarcan : Le voyage

Fabricant : Fèlis EYDOUx.- MARSIxo.

rhodanien des félibres et des cigaliers, recit coumplèt pèr P. M.;
Le félibrige au Tambour d'Arcole, pèr A. Tournier ; Éloge de

C21

Se vènd dins to'uti li bons oustau.

Ë_c

11-M

FOUNDADO EN 1876

Co

1 , à la carriero Grando-Saunarié, 1, en A VIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÉR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

MOUSSO TOUT SOULET.

T
PRES
C
ÙÏE
de
Provence,
carte
or............
Grand Mousseux, Muscat

-- 2fr.50
mi-sec (goût français)....
Nôstis espedicioun soun facho franco de
la fiolo,

t.onitat, Extra dry (goût anglais)..

3 fr.
3 fr.

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 jour, sènso escomte, o

ben 15 jour 2 %. Li dre d'intrado e (1,
regio arregardon leu croumpaire.

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnou
samen couchado dins un endréfresqueirous

î iZANZ
ViN
A L4 COCA DÔU PEROU
AT,

La meioura di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume lou vin de Castèu-Nôu.

Se vènd

- Dins La Terro d'Oc : Las festos de l'Escolo Moundino
pèr J. Pitchou ; Raports subre tes jocs flourals, palmarés des
jocs fleurais, etc.
- Dins La Campana de lla.;alouna : Sounjarié, pèr
l'Esquinlaire de S. Cristôu ; AMargarida, pèr M. Rigal; Lou
Maire de Galargue, pèr leu Bourgal ; Au salabre, pèr Clodius.

OULEGADISSO `ROUVENÇALO

Fiai... es pas besouan de lou faire moussa

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Pins li soulèu estràni,

- Dins Lou Viro-soalèu : Fêtes félibréennes de Sceaux,
prougramo di joio ; Florian à Scèus, pèr P. Gaussen ; Daia !
pèr A. Chansroux ; Les Provençaux aux Salons, pèr B. Auran.

pres reserva ; mencioun à L. Goulet.
Musico sus La bagnarello de S. Michel : proumié pres
à-n-E. Eymieu ; segound pres à G. Bournel.

1u bello co.

de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,
En caisso
o 24 quart de fiole.
o panié
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-frolo,
En double panié o 50 quart de fiolo.

tion, cita de l'Aièli.

Dessin representant F. Mistral cantant La Coupo

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, clins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
eu negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-.A "ALUN, poudèn dire qu'esperan
linde, amistous,
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, fai
parti ton tap
regale de noço i' de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro :
coume un canc°.n li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de

de 6 fiole, o 12 miéji-fiolo
o 24 quart de fiole.

- Dins La Sartan : La loutarié, pèr V. Gelu.
- Dins Le progrès de Cha.lons : La chanson de Magali.
- Dins la Nouvelle Revue : Fédéralisme et décentralisa-

zac, P. Achard, L. Sautet, M. Bastide e A. Sévérac.
Felicitan lou rapourtaire, M. Antounin Brun, pèr soun
raport escri en bon prouvençau dôu Rose.

PROPRIÉTAIRES

En miejo-caisso
o mié-panié

-Dins Le Mercure Aptésien : Lei dous loup e leu chin,
pèrlou Pastre de Gigna.

zoul, P. Constante J. Soulet.
Pouësio sus Lou Cièri : proumié pres à P. Cheilan ;
segound pres à J. Veran.
Nouvello en proso sus un Païsan déu Miejour : lou
pres à C. Martin ; de mencioun à P. Constant e M. Joret.
Traducioun de la fabloLe renard et les raisins : lou
pres à Marius Jouveau ; de mencioun à A. Peyrot, L.
Chéronte, A. Chabrier, A. Maréchal, S. Soler, L. Cahu-

M. G.-A. PALUN &amp;

S'ESPEDIS :

- Dins Le Journal du Comtat : La fèsto de Clar-Mount,
pér lou Peirin.

bresso es escasu à-n-Enri Bigot.
Sonnet prouvençau sus lou Mes de Jun : proumié pres
à-n-A. Berthier ; segound pres à-n-A. Autheman ; de
mencioun à T. David, S. Amalbert, A. Silvestre, 1. Dayma,
J. Sounaio, P. Gourdon, A. Poydenot, A. Boudin, A. Arto-

VINS MOUSSEUX

Gr..nd Fious;eux du

- Dins L'Evénement : Un Alphonse Daudet paysan (Batiste Bonnet), pèr P. Peltier.

brige qu'avié vist naisse, es vengu davans tôuti ié rèndre
ôumage e testimôni.

counsiderable. Pres pèr li souscrivèire. 3 fr. (eneb de la
Revue méridionale, 3, carriero Victor IIugo) ; en librarié,

ounte de pres noumbrous se soun destribuï, dous de

- Dins Le Temps : Les félibres à Sceaux, emé leu dis-

eau d'Ain » que, desparti despièi trento an dôu Feli-

despièi long-tèms, vai èstre rempremido em'un crèis
5 fr.

- Dins li Petites Annales de Provence : La prou-

Pèr béui e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio 1

Basin e bevèndo. - Sucre pèr vrendémi.
Espedicioun franco de port e d'embalage.

ARGUS DE LA PRÈSSO

FOUNDA EN 4879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était
abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector Malot (ZITE, p. 70 e 323).

L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte clins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'Argus legis 1i,000 ,journau pèr jour.

A l'estamparié HAMELIN de Mount-Pelié :

Demandas

DICTIONNAIRE
1:84 ('ÇA /S- 0 0CI TA NI EN

f ou 4acèimban miFS1bÉS

DE L. PIAT
Donnant pèr chasque mot francés
l'equivalènt prouvençau, lengadoucian, etc.
em'uno sequèlo de dire coumun.

la mai amourouso di Pipo, en racino de
brusc.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.
Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLI

2 GROS VOULU-ME IN-8', DE 1000 PAJO EN TOUT.

Coston pas que 30 franc.

En Avignoun,
empreniarié
Francés -SEGUIN.
BMVR
- Alcazar
Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356860">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356861">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356862">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444483">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356835">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°162 (Jun 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356836">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°162 (Jun 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356837">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356838">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356839">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356841">
              <text>Cent-soixante-deuxi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356842">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356844">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356845">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356846">
              <text>1895-06-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356847">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356848">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356849">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/5346cf2ceef712c347d50451c15b5df5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356850">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356851">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356852">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356854">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356853">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356855">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356856">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356858">
              <text>FOL13136_1895_162</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816750">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10704</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356859">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444478">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444479">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444480">
              <text>Gras, Félix (1844-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444481">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444482">
              <text>Berthier, Antony</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597736">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597737">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597738">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642498">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878411">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
