<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10708" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10708?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:05:36+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16019" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9041e9a2c0cad0fb3e7037b6652cd9d4.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139289" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a10fced80a4b5558b2fc2db97dba33a0.pdf</src>
      <authentication>9c64d6e70148945d0114ea77f044ed12</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631635">
                  <text>DIVENDRE, 17 DE MAI 18iI.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiàli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.

F. MISTRAL.

(Prouvèrbi di nieissounié)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÉU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an .............

1 O fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 10 centime

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI,
au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau :

FOLCÔ DE BARONCELL1
0

NORMO
MAJOURAU POU FÉLIBRIGE
1$38-1S9z;
Aro que, pèr lis eleicioun dôu 28 passa au
Pont-dôu-Gard, se trovo coumplèt iou Counsistôri felibren, nous a pareigu necite de fissa
definitivamen la Normo d'aquelo assemblado,

25.
26.
27.
28.
29.

de la Liberta: 1881, Aguste Fourès;
1892, Antounin Perbosc.

- limo,,sino : 1876, abat Jôusè Roux.
- de Maiano : 1876, Frederi Mistral.
- de la Mar : 1881, Aufret Chailan.
- de Marsiho : 1881, Jbusè Huot.

- di Mauro : 1881, Carle Poncy; 1891,
Sextius Michel.

30. - de la Mountagn6 Negro

Lou noum de la Cigalo d'Or estènt, en quauco
sorto, pèr li Majourau leu numerô d'ordre de
soun sèti (1), avèn adôuta de preferènci leu
classamen di cigalo pèr letro alfabetico.

:
1881, Melquior Barthés; 1886, Frederi Donnadiéu.
31. - d6u Mount-Ventidri: 1876, Marius
Bourrelly.
32. - de la 1Varbouneso : 1881, Camihe Laforgue.
33. - de Niço : 1881, Leandre Sardou ; 1895,
Maurise Raimbault.

1. Cigalo d'Aquitàni : 1881, comte Bamoun de
Toulouso - Lautrec ; 1889, Louis
Constans.

35. - de Nountroun 1876, Camihe Cha-

despièi sa creacioun à vuei, causo qu'èro
pancaro estado facho.

2. - de l'Arc-de-sedo : 1876, Jan Brunet ;
1895, Jùli Cassini.

3. - de l'Aubo : 1876, Albert Arnavielle.

4. - dis Aupiho :

1881, Marius Girard.

5. - de Beziés : 1881, Junior Sans.

6. - de Buzet :

1876, Pau Barbe ; 1884,
Carle de Carbonnières.

7. - de Camargo: 1881, Ernest Roussel;
1884, Ro Grivel
Plauchud.

1889

;

,

Ougèni

8. - de Camp-Cabèu : 1876, Anfos Tavan.
9. - de Carcassouno : 1876, Achile Mir.
10. - de Cleira : 1876, Grabié Azaïs ; 1888,
Savié de Ricard.

11. - de D6ufinat :

1881

Pascal.

,

abat Francés

12. - de Durènço : 1881, Aguste Verdot
1884, Pau Arène.

- de Gardoun : 1881, Maurise Faure.
1.4. - de Garouno : 1881, Felip Tamizey de
Larroque.
15. - Gascouno : 1876, abat Leéunci Couture.
13.

16.
17.

- d6u Gers : 1876, Jan-F Tancés Bladé.
- d'Irlando : 1876, William Bonaparte-

18.

- dis Isclo : 1881, Francés Delille; 1889,
leu R. P. don Savié de Fourviero.

19.
20.

- de la Jano : 1876, Aguste Chastanet.

Wyse ; 1893, Alèssi Mouzin.

21.
22.

- di Jardin : 1876, Jôusè Roumanille;
1891, Pau Mariéton.
de Lar : 1876, Francés Vidal.
latino : 1881, Anfos Roque-Ferrier;
1892, Edouard Marsal.
d6u Leberoun: 1881, Malaquio Frizet.

Chasco Cigalo recebra dôu Counsistôri un nouni particuilié que gardara toustèms. » Estatut dôu Felihriae : art_

34.

- de Nimes: 1876, Louis Roumiéux ;
1895, Pau Chassàry.
:

baneau.

36.

- de l'Ort: 1876, Aleissandre Langlade.

37. - de l'Oulivié : 1876, Jan-Batisto Gaut ;
:1891, Roumié Marcelin.

38.

- de la Patrio : 1881, Pau Gaussen

39.

- de Pourchiero :

40.

Leoun de Berluc-Perùssis.
- di Poutoun : 1876, Ansèume Mathiéu ;

1894, Gastoun Jourdanne.
1876, Ion chivalié

1895,1ou b iroun uhapôli Guillibert.

41. - roumano : 1876, Ion baroun Carle de
42.
43.

Tourtoulon; 1892, Jan Laurès.

- de Boussihoun : 1881, Jan Monné.

- de Seloun : 1876, Antôni-Blai Crousillat.

44. - deSustancioun: 1881, Antounin Glaize.

45. - de Tarn :

1881, Jan Castela.
1876, Jan Gai-

46. - de la Tourre-Vlagno

dan; 1884, !ou frai Savinian

-- déu Trelus : 1 76, Vitou Liéutaud.
48. - d6u Var : 1876, Anfos Michel 1893,
47.

Valèri Bernard.

;

49. - dôu Ventour : 1876, Fètis Gras.
50. - de Zani: 1876, Teodor Aubanel; 1887,
Louis Astruc.
Se remarcara que permié li pro:rnié titulàri,
28 porton la dato de 1876 e 22 aquelo de 1881.
Rapelaren qu'à l'establimen dôu Counsistôri,
en 1876, 22 cigalo fuguèron atribuïdo à la Catalougno e qu'après un esperimen de cinq an,
en '1881, fuguèron represso e baiado i miejournau de Franço.
Se veira peréu que sus 50 cigalo, 28 anenca
si proumié titulàri (longo-mai !), 21 an agu
deja, ai! las! un sucessour. Quant à la Cigalo
de Camargo (numerô 7), pecaire! n'aagu dous.
Enfin, acaben en disènt que MM. Pau Barbe,

que figuron i numerô 6, 41 e 22 emé de sucessour, noun soun defunta mai demessiounàri.

Louis _lsiruc.

Urous sian de pourgi touti flame à nôsti leitour
quàuqui tros d6u panegiri de Jano d'Arc, predica
i Maianen, ',ou 1-9 de Mai, pèr Don Savié de
Fourviero.

1. La CBat.o
Erian, vous trouvarés, à la coumençanço dôu siècle XV.
Li pople espanta de l'un à l'autre se venien : « N'es fini
de la Franço ! » Batudo à Creci, à Peitiéus, escrancado,
escrachado dins li plano d'Azincourt, deja la mita de
soun terraire apartenié is Anglés. Tout èro en desbraudo.
Lou Nord s'aplatissié ; Paris meme, Paris, la capitalo,
clinavo cadeno davans la douminacioun estrangiero ; e,
quau vous a pas di ! uno femo, uno rèino, pourridié d'adultèri, acabavo de gaieta de cor la rouino, Ion desounour dôu païs, en maridant sa fiho emé l'usurpaire, en
fasènt signa, o vergougno ! la descasènço de sa raço, en
deseiretant soun fiéu, Ion paure Charte VII. Aquest, pèr
trufarié, l'apelavon plus que « Ion rèi de Bourge ». E
d'enterin, à sa plaço, sus lou trone de Charle-Magne e de
S. Louis, lou mounarco anglés s'espoumpissié, disènt
Sian rèi d'Anglo-Terro e tambèn rèi de Franço. »

Encaro quàuqui cop d'espaso ! l'estrangié counquistavo
la Lèiro ; uno tes mèstre d'Ourleans, tenié la clan di terro
dôu Miejour, de nbsti terre prouvençalo, e poudié veni à
soun aise meissouna nèsti blad, vendemia nôsti vigno,
héure noste soulèu. Mai Diéu - renden-ié gràci ! - voulié preserva nosto beilo Prouvènço, e, en meme tèms,
sauva sa grando sorre la Franço Uno femo impuro nous

avié toumba au sôu; uno vierge, uno piéucello anavo

nous auboura.
Veguen-la, dins sa gràci de chatouno, e dins Ion galant
païs ounte bèn lèu Diéu vendra la chausi.
En Lourreno, dins uno risènto valounado qu'enfresquèiro la Mueso, au mitan di bos e di prat, s'aubouro un
vilajoun moudèste, un amèu que ié dison Dom-Roumié.
Es aqui que Jano d'Arc venguè au mounde, lou bèu jour
di Rèi de l'an 1412, lou matin, au tant dôu gau, au ba

Tans di campano, pèr un tèms siau e tranquilas. Tout
semblavo en fèsto, la joio risié dins l'èr ; e li Dom-Rou-

meiren, tôuti trefouli, !ou cor gounfle d'un bonur que
noun podon s'esplica, sourtien de sis oustau, disènt :
Dequé se passo ? - Un jour se n'en remembraran e
coumprendran alor l'encauso d'aquelo joio incouneigudo :
èro, la neissènço de Jano, l'aube dôu salut que clarejavo

sus la Franço en perdicioun...
Es de-longo vers lis umble, vers li pichot qu'amo, lou
bon Diéu, de manda lis iue. Li parènt de nosto chatouno
è. o de travaiaire de la terre. Avien, vous dirai, un pau
de bèn au soulèu. Jaque, soun paire, lou menavo, enterin que sa maire Eisabello fasié soun pichot trin (Voustau. Èro de gènt simple, de bràvi gènt, de gènt, nous
dison li vièis escri « de bono vido e renoumado. » Noun
cerquèron à faire de sa chato uno sabènto ; la mandèron en -es d'escolo. Peréu jamai sachè ni legi ni escriéure.
Mai, pèr contro, aprenguè à courdura, coume uno bono
fiho d'oustau, à fiela la fielouso, à vira Ion tour ; apastuBMVR
- Alcazar
- Marseille
ravo leu bestiàri, gardavo fi fedo, basto,
vivié coume
si

�L'AIÔLI

2

damisello ! Noun, n'en fasien pas d'aquéli damiseloto de
certificat d'estùdi e de brevet, qu'an crento de la blodo

de soun paire, de la couifo de sa maire, que renègon
soun parla ; e, pàuri francihoto, se maridon, pièi, Biné
quauque pichot emplega de vile, quand rèston pas au

ié fan : « 0 Jano, prègo e juno, fugues bono filio! vii-t'en

III. La martiro.

ounte Diéu te dis : éu t'ajudara. » - E sus Ion counsèn
di dos santo, la bravo chato fai vot de viergineta e de

Espresso à Coumpiegno.
....Se bat courre un lioun. Es erouïco. Diras uno sourtido, ounte d'en-tant-lèu vai gagna la bataio, o doulour!
Jano es abandounado ! abandounado d'aquéli que venié
sauva. Li Bourguignoun l'an visto, la recounèisson à sa
bandiero, ié boundon sobre, l*:'ganton, la tènon. Espresoumero. Oh ! misérable de miserable ! La vèndon is
.Anglés, e lis Anglés la croumpon. 0 vergougno ! vergougno ! vergougno ! Jano, la sauvarello de soun païs, es
trahido, vendudo, crounipado, abandounado couine Jèsu
lou sauvaire dôu mounde... Oh ! dequé fasiés dounc,
Charle VII, tu que ié devis ta courouno ? Dequé fasias,

mai en mai prèg
penitènci.

de mai en mai juno e se marfis dies la

cavihié ! Sara pas éli, vous Ion proumete, que Dieu vendra querre pèr sauva la Franço.
Elevado pèr sa maire, falié la vèire, nosto bello Janeto !
Atravalido que-noun-sai, èro em'acô pïouso courue un
ange. Tôuti li matin que Diéu a fa, la vesias à la messo;
souvènti-fes lé coumuniavo. Avié, vous dirai, uno grand
devoucioun à Nosto-Damo. Quouro dindavo Ion sant
Angeles, ounte que trevèsse, toumbavo tant-lèu à gei-

Pamens lis aparicioun à cha moumen la secuton, l'arcellon : «Jano! fiho de Diéu, parts ! volo au secours de la
Franço ! » - Cou mpren que Diéu leu vèu. Amarié mies

noun, e vague de degruna, tranquileto e reculido, sis
Ave-Maria. Dins Ion jour, tre qu'avié lesi, landavo à la
glèiso. Soun oustau èro toucant. E zôu ! à la capello de
la Vierge adusié de bouquet, de garlando de four, garnissié lis autar ; o bèn, li man jouncho, si bèus grands

d'ana vers Chai-le VII. Deurié-ti se gausi li cambo enjus-

èstre escarteirado pèr quatre chivau que de veni en
Franço sènso la voulourita de Diéu. Mai li voues celestialo
la cridon talamen ferme : N'ai! vai ! vai ! que pôu plus

teni sesiho, fau que parte! Aurié-ti cènt paire e cènt
maire, sarié-ti fiho de rèi, fau que parte ! Diéu lé dis
quo i geinoun, fau que parte ! fau qu'avans la mié-

caremo lé siegue ! fau que parte ! fau que parte !
Eh! bèn, en avans, gènto Piéucello ! parte ! Diéu Ion
vèu....

iue dubert vers la Rèino de Paradis, elo recitavo sis Ouro.
Oh ! qu'èro bello ! e coume fasié gau, ansin pregant!

O, èro pïouso, vous dise, mai pïouso d'aquelo pieta
gaio qu'es la veritablo pieta. Vivo, belugueto, escarrabihado coume la calandro, amavo à l'ôucasioun de se diverti un pauquet, de faire memamen un brout de danso

emé si coumpagno. La pieta franco fuguè jamai fougnarello, e un sant triste sara jamai qu'un triste sant.
De la vèire, gènto piéuceleto, vous sentias countènt ;
avié'n biais pas coume lis autro. A soun pntoW espandissié la gaieta. Caritadouso pèr li paure, lé dounavo la
retirado ; avié pèr éli emai pèr tônti un èr amistous, un
mot galant. Tout soun bon cor lé risié sus li bouco. Bravo

fiho ! bravo ! - èro lou dire de tôuti - ounèsto, puro,
innoucènto Tôuti l'amavon ! L'aurias touto vougudo, l'aurias touto begudo dins un vèire d'aigo.

Quau se doutavo, à-n-aquelo ouro qu'èro elo, elo,
simple fiho de païsan, elo, pecaire ! uno ignourènto sachènt ni a ni b, qu'anavo sauva la Franço? 0 pople,
bèu pople de la terro, sara sèmpre dins Ion sang generous e mascle de ti drole, dins leu cor tèndre e pur de
ti fiho que vendra, leu bon Diéu, regenera li nacioun ....
De proueecio poupulàri s'esbrudissien qu'uno vierge devié deliéura Ion reiaume. En vile d'Avignoun,uno vesiounàri, la piéucello Mario Roubin, avié proufetisa qu'uno
piéucello coume elo èro à mand de leva guerro contro
lis Anglés. Arien, es l'ouro ! Segnour, aubouras-vous, venés la prene au mitan di troupèu de soun paire, venès
lé dire : idu t'ai chausido ! es tu, la piéucello predestinado ! Ego tuli te de pascuis sequentesn greges.
Veici qu'un jour d'estiéu, à miejour, au dindamen de
l'Angelus, Jano vèi subran uno grand clarta dôu constat
de la glùiso. 0 moun Diéu ! dins Ion dardai esbarlugant,
qu'es eiçô ? blanquejo à sis inc espanta uno deliciouso
aparicioun. Es l'arcange S. Michèu, l'arcange de la
Franço, environna d'uno moulounado d'angeloun, que
l'alucon atendri... Es aqui 1'Arcange bèu ! elo fou vèi !
Es aqui ! éu lé parlo - «Jano ! Jano ! l'a g_ and pieta au
reiaume de Franço ! vai 1 vai ! va! ! courre vers Ion rèi !
vai lé rèndre sa courouno. » -- « Mounsegne, vèn la piéu
cello tremoulanto, siéu qu'uno pauro fiho, sabe ni mounta
à chivau, ni faire laguerro, iéu.» - « Agues fe, Diéu t'ajudara !...» E dins leu dintre de soun amo Diéu lé dis : « Es

tu, o, tu qu'ai chausido, fiho de la terre, au mitan de
l'avé de toun paire. Ego tuli te, etc. »
Cinq an de tèms, se renouvelaran lis aparicioun; cinq
an de tèms vendran lis ange, fasènt l'acoumpagnado à
S. Michèu, lé dire: 0 fiho de Diéu, vai ! vai ! vai ! - E,
pauro chatouno, se descounsolo ! plouro que plouraras,
se mesfiso de sa feblesso ; noun pôu crèire qu'es chausido, elo, pèr un tant aut pres-fa. Mai Diéu l'encourajo,
Diéu lé mando dos bèlli vierginello de soun paradis,
santo Catarino e santo Margarido. Vènon, la prenon
dins si bras, amistouso, e la poutounon e la counsolon e

10

II. La guerrier)
D'abord qu'es soun destin, aro, d'èstre guerriero, zôu !
en guerriero abihas-la, e lèu lande-se vers Ourleans ! Es
fa. Espinchas-la coume es poulido souto soun armaduro
blanco, e coume es terriblo tout ensèn! Oh! courue i'esto
bèn leu casco di guerrié! Charle VII es candi! ié

fai adurre un chivau. Elo, zôu ! mounto dessus, em'

uno gràci, em' uno eisanço que vous espanto, e se
lé tèn, vès-la, fiho de païsan, miés que prince e haroun e Ion plus fin di cavalié. De mai en mai ravi, Ion
rèl ie vôu faire presènt d'une espaso. Jano refuso. «En
nourri Diéu, elo dis, vague-se à la capello de Santo-

Catarino de Fièr-Bos : aqui n'en trouvarés uno souto

l'autar, marcado de cinq trous. Es aquelo que Diéu
me mando, aquelo que vole. » La van querrre ; l'aduson. Aro manco plus que la bandiero. Elo l'a coumandado. Es lèsto. Vès-la ! qu'es galante ! touto blanco, touto
semenado de flourdalis : d'un constat, Ion Bon Diéu, de

l'autre la Santo Vierge, emé pèr deviso au bèu mitan :
« Jèsu Maria !

Elo-memo entouno Ion tant de guerro, un cant nouvèu,
Ion Veni Creator, e li sôudard leu canton em' elo. Es de
sôudard nouvèu, tambèn! Aièr èro de libertin, èro de blasfemaire; vuei, es de sôudard crestian, de sôudard coumunia, plen de voio e d'entrin. Estravagon ; seguisson, afou-

ga, la ban-diero blanco d'aquelo jouino chato, d'aquéu
gènt e gai capitàni de dès-e-sèt an. Nouvello Dehora, l'a
reviscoula si courage anequeli ; bello Judit, elo, vai en
persouno agarri l'Oulouferno Anglès ; douço, cando,
vierginenco Mario, elo es devengudo subran terriblo e fe-

rouno coume uno armado en bataio e pôu dire en touto
verita li pa raulo dôn saume : « Benesi siegue Ion Segnour qu'assabènto mi man à guerreja, qu'ensigno mi
det à teni l'espaso ! » E fanas vèire.....
Deliéuranço d'Ourleans ; sacre de Charle VII....
Plaço ! plaço à Jano la triounflarello ! plaço à la guerriero, fiho de Diéu, fiho dôu pople ! .. Es estado à la bataio, fau que :ugue à la joio ! es estado à la peno, fau
que fugue à l'ounour ! Plaço ! plaço à la Vierge de DomRoumié !... Vès-la que meno pèr la man Ion Dônfin de
Franço. Diéu l'a di : Lou menaras à Rems. A Rems, de
triounfle en triounfle, es arribado. Es dins 4a catedralo,

es à l'autar, trelusènto, emé sa bandiero à la man, à
constat de Charle VII. Prince, du, marqués, baroun, majourau dôu reiaume, l'envirounon de respèt e d'amira-

cioun. E te vese, tu, o bèu rèi Reinié, du de Bar e de
Lourreno, tu, futur comte de ma bello Prouvènço, te
vese à dons pas de Jano, ta sujèto courouno, e m,&gt;un
cor de prouvençau trefoulis de bonur 1

J

I tri

(I
COUMÈDI EN DOUS ATE

_ol

pèr Jtôusè SORBIER, de Maiano.
(Seguidol

I

Es verai, moun enfant, que n'ères avuglado !
Veses, se l'aviés pres, que marrido journado !
D- quant te vaudra mai un marit qu'es soumés !
Regardo un pan Charloun, tout ço que t'a proumés :
Em' éu saras di femo uno di plus urouso...
Mai tè, Belouno vèn, porge-me nia fielouso,
Goutoun s'assèto, Charloto ié porge sa fielouso, la
vièio se met à fiela.
Qu'en arribant m'atrove emplegado au travai.

CHARLOTO

GOUTOUN

Ehèi ! Ion mes de mars, badau, fau que marseje.
CHARLOTO

Mai lis avès pas vist? se manjarien Ion fege.
Quint aura Ion dessus? Charloun gagnara-ti?
Crese.qu'ai agu tort de lou leissa parti.
Retournara belèu, la tèsto pas entiero...
Es traite aquéu Matiéu, boutas, dins sa maniero !
GOUTOUN

Vouliés pas m'escouta, quand te l'afourtissiéu,
Qu'èro un marrit sujèt.
CHABLOTO

Maire, amave Matiéu.

leto, aro 's l'ouro di catiéu, l'ouro de la puissanço di te-

nèbro: fau que begnes, aro, fin-qu'au darrié degout
l'amarun dôu calice de la Passioun.

Ourrour ! l'empestellon dins uno gàbi de ferre ; dins
uno gàbi de ferre l'aduson à Rouen, encadenado pèr li
pèd, pèr li man e pèr lou coui, bello innoucènto ! Es à
Rouen que sara jujado, e que jujamen, grand Diéu 1 à
Rouen que sara martirisado, e que martiro ! Es la làupio,

l'afrouso làupio, la làupio flamejanto que l'espèro, la
brulesoun pèr la man dôu bourrèu. Soun juge, soun
coundanaire, Ion dirai ? es un evesque ! E quint evesque !

un traite à sa patrfo ! un indigne que si dioucesan n'en
voulien plus, que l'avien bandi de sa vilo evescalo, amo
patufello, ipoucrito, alucrido, manigançaire de fraudo e
d'engano, artisan de sournuro. Que voulès? acô's ansin,
s'es vist d'orne indigne de tout tèms, fou sacerdôci e
l'episcoupat an agu si Judas. De tout péu marrido bèsti,
dis Ion prouvèrbi. Passen....
Ah ! quand, Ion 30 de Mai, au matin, i'aduguèron fourriblo nouvello, la paureto ! « Ai ! s'escridè, amariéu miés
que me coupèsson sèt fes la tèsto pulèu que d'èstre ansin
brulado ! » Èro la chato, aqui, que se plagnié de mouri

dins sa four; èro la vierge que fernissié davans l'escorno
alestido contro sa pudour angelico; èro la crestiano que
s'endignavo d'èstre coundanado pèr de capelan fèr e de

pretendu gènt de glèiso. Peréu, quand l'evesque Cauchoun, ipoucritamen, emé Ion mèu en bouco, venguè pèr
l'assoula : « Evesque, lé diguè aquelo fiho de païsan, es
de vous que more ; mai de vous n'apelle à Diéu ! » E res
aguè pieta d'elo, res, franc de dons mounge doumenican,

Frai Martin e Frai Isambert, qu'éli, pecaire ! l'acoumpagnèron à la mort. Lou proumié la counfessè, i'aduguè
Ion Bon-Diéu. Oh ! emé quento pieta reçaupè la divino
oustio ! Se lis ange coumuniavon, segur es ansin que

coumuniarien ! Jano plouravo ; Frai Martin plouravo
encaro mai qu'elo. Vous trancavo lou cor.
Anen ! es l'ouro. Venès assista, Fraire e Sorre, à la brulesoun de Jano d'Arc; venès vèire coume saup mouri uno
fiho dôu pople, uno vierge, uno crestiano, uno santo. Es
nôu ouro. La campano dôu reloge de Rouen campanejo
tristamen. Es li clas que sonon, Il clas de l'angôni e de la
mort. La porto de la presoun se duerb. Vaqui Ion bour-

rèu : fai mounta Jano dins la carreto di coundana. En
routo ! Vus-cènt sôudard l'envirounon arma d'espaso e
de lanço. E la pauro enfant, sus la carreto, sus la tristo
carreto que plan-plan s'avanço aparèis enfin is iue dôu
pople dins sa longo camiso blanco, emé la mitro dis ereti
sus la tèsto, mai bello coume jamai e iluminado d'un rai
divin !...

GOUTOUN

Qu'es parti pèr ana defèndre aquelo qu'amo,
La defèndre au peril de soun cors, de soun amo
Elo apreciara l'amour de soun enfant
E 'm' éu triounflara, se Ion vèi triounflant...
La veici.

SCENO IX
BELOUNO, GOVTOUN, CIIARLOTO
BELOUNO

Maire, Ion cor me bat, se vesias !
GOUTOUN

Belouno, que vai dire en plus vesènt Charloun?
Creira que tout eiçù marcho de-reculoun.

tre i man dis Anglés. » - Acb 's ansin, pauro Piéuce-

GOUTOUN

CHARLOTO

SCENO VIII

triounfle, à la glèri ? Vous, sôudard valènt, sôudard, sis
inseparable, dequé fasias donne? Res, res que bounde
pèr l'apara, pèr la derraba d'entre lis arpo de l'Anglés !
Oh 1 tout soun sang de jouino-fiho s'entre-jalè. Fugué
pèr elo, aquelo ouro, leu jardin dis Oulivo, emé lou mancor e l'escrancamen de tout soun èstre. Vendudo, elo,
vendudo ! « Oh ! disié, auriéu miés ama mouri que d'ès-

Don Savié de Fourviero.

FUIETOUN DE L'AIOLI

CIIARLUUN

»

Dau! la bandiero es deplegado. Sian de partènço

o capitàni, vous que Jano vous mené tant de fes au

Coume vai?
Eh ! te metegues pas de trous de paio en tèsto !
Vai èstre leu plus fort, Charloun, dins la batèsto,
Amourachi couine es e se batènt per tu !
E Ion marrit Matiéu segur sana batu.

Gràci à Diéu, me siée desbarrassado.
GOUTOUN

E nous-autro tambèn.
BELOÙNO

De quau ?

CHARLOTO

GOUTOUN

Cresès ?

GOUTOUN

Te jougariéu un sbu contro uno agreno.

Que venié demanda Charloto.

BELOUNO

CHARLOTO

Me boutas de courage e de sang dins li veno...
Mai sa maire, en venènt, vous la fau counsoula !
GOUTOUN

Ié dirai que Charloun es parti...
CHARLOTO

Tè, vela.

Dôu cambarado

Eh ! bèn ?

Quau ? Matiéu ?
GOUTOUN

A pièi parti 'mé Charloun.
BELOUNO

! moun Diéu
!
BMVR
-Oh
Alcazar
- Marseille
Se saran ana batre ! acô, vès,
me chagrino...

�Moun vièi Avignoun
An bèl à vougué vesti nôsti viloto em' uno cencho de
balouard pèr sinja li grand vilasso, ié soubro toujour
quauque taire o cantoun retrasèiit lou vilage, ço que ié

vai pas plus mau pèr acb.
Avignoun, coume tant d"àutri pais dôu Miejour, en ié
traucant de nouvèlli carriero a vist proun desbaussa, pecaire, de vièis oustau de l'Age-Mejan o de la Reneissènço, antiqui demoro cardinalenco e vièi couvènt que
l'èurre e l'espargoulo ié creissien à bèl-èime. Ai! las ! an
fa plaço i renguiero d'oustau nùu, espèci de caserno
bourdado de trepadou e, pèr atrouba vuei quàuqui vise
escarlimpant si façado coume n'i'a 'ncaro en Arle sus leu

Planet de la Majour, fau, en nosto ciéuta papalo, s'ana
esmara de-long di bàrri o de-vers « lou prat di Sèt-Doulour s.

Pamens Diéu vbu que lou martèu destrùssi alasse pièi
li bras de l'orne e, se voulès vous douna la peno de me
segui, nous permenaren un briset dins moun pintouresc
Avignoun.

Lou quartié de la Porto de l'Oulo, tant en vogo au
tèms dis equipage dôu Rose avans li taurin de ferre, a
counserva 'n restant d'aquéu tran-tran en causo de soun
pont qu'enregon chasque jour carreto e carretié venènt
dôu Lengadb pèr establa dins li gràndi remiso à la calo
di bàrri.
Es vuei dissate e dins la pountannado de Pasco; l'aureto
printaniero boufo soun alen embausema di perfum campèstre. De bon matin, carreto, jardiniero, char-à-banc,
meure livièi tapo-quiéu e tilburi que se pbu rescountra
'ncaro an fa cracina souto si rodo li pùutre de mèle dôu
vièi pont de Los ; la tiero s'adraio ado'unc vers lis establarié dôu cascavèu d'or o dôu Chivau séuvage, qu'an dubert

si pourtau à brand pèr faire apasturga lou cavalun.
Dins lou zistoun-zest d'aquéu mouvemen s'ausis un
brut de sounaio, de ferre sus leu caladat, uno cridadisso
de varlet à si tout-obro, e, brandin-brandant, la man au
licou de sa bèsti, cadun i'alesiis uno plaço après agué
cala sa veituro de-long di bàrri ; pièi li femo, cabas à la
man, lis orne lou saquet sus l'espalo, s'acaminon en vilo
mounte sis afaire lis apellon. Aqui n'i'a de Roco-Mauro,
de Sant-Geniés, de Remoulin, d'Estezargue, de SauvoTerro, de Sant-Vitou, de Sant-Alàri, d'Aramoun, dis Angle e subre-toutde Pijaut, car
Pijaut
Sènso Avignoun sarié malaut..
l'a peréu li messagié, li pourtadou di vilage, li courrié
'mé si diligènci pintourlejado de jaune e de verd, retrasènt en pichot l'anciano malo-posto.
Pamens, sus li dès ouro, lou brut molo, cadun s'es es-

vali e lis adarreira van drirbi sa biasso souto

li lèio

d'ôume foro vilo ; mai, aperaqui vers tres ouro de tantest, lou chafaret s'ausira sèmpre mai, nùsti bràvi pagés
vendran s'assegura de si bèsti apasturgado ; lis anas vèire
bessai carga, quau d'un capèu nùu, quau d'un bèu cire
pèr lou bon jour de soun enfant. Li femo fan un brisoun
de charradisso, enterin que li varlet desvaria, emé si
bourras de pasturo sus l'espalo tuerton l'uno o l'autre.
- « Oh ! d'aquéu toumbo-mourgo de Jan ! sèmblo que
n'a ges de large pèr passa... Tout-aro sara mai galant
quouro vendra quista l'estreno ! » E lou rire seguis li
tuert dins la mescladisso di couifo de picuro de Vilo-Novo
o dôu riban dis Aramounenco ; es un boui-boui de

mounde ; quau dis bi, quau dis La ; aqueste reno que
i'an espeia lis aubre fruchau qu'emporto pèr soun vergié ; pu liuen es Catarino de Tesiés qu'emé Babèu de
Mount-Faucoun s'erubrasson couine dos coucourdo, amor
que s'èron pas visto desempièi la darriero vote e que l'i-

vèr, tant marrit qu'es esta, li tenié rejouncho coume de
furo dins si trau. - « Alor anas tôuti bèn? E ta chato, es

Sabe proun que moun drole, aven, res leu chaupino ;
A dôu mau de scun paire, es dur e vigourous...
D'orne coume Matiéu, vous n'en giblarié dons...
Mai en s'estrigoussant tambèn pourrié reçaupre
Un marrit cop... parai? de-fes, l'on pùu pas saupre.
CHARLOTO

Oh! siéu sus la grasiho.

toujour tant diable? digo-me 'n pau ? - Me n'en parles
pas, tè, vela que vèn ; l'aviéu mandado croumpa 'n
agoutaire encù de Moussu Bertoun, sabes? à la plaço
dôu Change, e vese que n'adus ges ; quento tèsto asclado ! de segur i'a peta 'n ciéucle ! » - « Maire, j'ai plus
pensa, bèn tant aviéu de coumessioun à faire ! » - « De-

segur auras pensa i riban de ta couifo pèr li festo de
Pandecousto !.... Ah ! li chato dôu jour d'uei ! ve, ma
pauro Babèu, acù n'es plus coume de noste tèms ; acù
n'an que teleto en tèsto, mai si beloio li fan pas marida
pulèie pèr acù!...» E patin, e couinn. Tôuti aquéli chourmo

de grangié viron, tournon, atalon pièi si bèsti pèr s'entourna. vers éli emé si prouvesimen... A cha un li càrri
quiton lis estable e li remiso au brut di cascavèu di chivau qu'endihon ed'aquéli que reguignon ; li chin japon
en passant davans ; ansin à cha pau li brut s'esvalisson,
leu silènci se fai, leu relarg se vuejo, enterin qu'un droulas aprouprio lis escourt en estraiant gau e galino que
parton esmougu de davans sous escoubo de brusc. Alor
i darriéri lusour dôu soulèu tremount daurejant li mer-

let di bàrri, nôsti varlet d'estable, li ren cengla de la
taiolo roujo e la blodo bluio sus l'espalo, risoulet que
soun dis estreno d'aquelo jouncho, s'envan encb d'un
cafetonn vesin béure la gouto emé li gabelou dôu pourtau.
Enri 1 ouvet.

Decouraeioun de Onu 6aïu

Acù 's éu : lou veici
CHARLOTrO

S'es bèn éu, me levas, ma maire, un bèu soucit !

M. F. Aymard, de Niço, un ami de Pau Saïn - que
vèn d'èstre decoura, a espedi au flame pintre la trous
d'ounour dins uno bouito, facho de bos d ôulivié, em'
aqueste quatrin de l'autour de Mirèio :
Que lou soulèu se lève o dardaie o s'enintre,
Moun bèu Saïn, n'en siés lou piastre:
Vaqui perqué sian trop urous,
Ami, de saluda l'estello de ta trous.

OOP DE SOU i.AIO
En l'ounour de l'ôulivié.

Sagatun de Prouvènço abrama de calour
Que trèvo eternamen tout co que musiquejo,
Ta fueio cantadisso e d'un verd que blanquejo,
D'un metau souleious te douno la coulour.
Seguramen, en-lib, ges d'aubre a ta valour :
Tous fuiage es d'argènt, toun ùli que roussejo
Es d'or - e Diéu a fa que ta raço racejo
Sèmpre mai au pais qu'es bèu de ta belour.
Pertout dins soun terrau fernis ta ramaduro
E coume lis ivèr nous tuon ta verdure
Esgaies tu Boulet la frejour di campas.
Siés la joio di plane e di serre e di coumbo
E desempièi li tèms bibli de la paloumbo
Lis orne an fa de tu lou simbèu de la pas !
Louis Ruux.

L.A PEL

mm"

1TÉ éliC

Danis de Veleroun aviéjita sis iue sus la belle Mïan e,
mau-grat si quarante-cinq an emé lou pessu, quinge an
de mai qu'elo, elo ié diguè pas de noua.
La vèio dôu mariage, Mïan diguè à Danis :

- As toun bihet de counfessioun ?

- Ah ! nous !...
- Eh ! bèn, fau t'ana counfessa...
- Hbu ! dequé vos que vague faire ! despièi ma proumicro coumunioun ié siéu plus ana... E pièi, emai que
passen davans leu Maire, n'i'a pas proue ?

GOUTOUN

Lou tiéu, tant pàu avé quauco costo macado...
Charloto, sorte lèu la fiole de liquour :
Pèr repausa leu sang acb 's d'un bon secours.
CHARLOTO durbènt lou placard.

Mounte es?

Quau l'a begudo? un gàrri?

GOUTOUN

CHARLOTO regardan

N'i'a qu'une, que i'a rèn.

E. divan, de Moulegés.

`? io n

An, s'es pas tu, tant-miéus !
BELOUNO inoustrant Charbons.

Moun drole, espinchas-lou : quet orne de courage
Es l'ouro o jamai noun de claure aquéu mariage.

SCENO X

Ces` ouvigui

Elo avié quatorge an queuro iéu n'aviéu quinge,
D'un amour caste e pur nous amavian toui Bous;
Ero un ange dôu cèu, péu bloundin e cors linge,
Demarcho despachado e riset melicous.
Mai de dès cop pèr jour à soun oustau passave

Pèr agué leu plesi de ié dire bon-jour;
Em' elo leu dimenche à messo e oèspro anave
Cercavian téuti dons de nous vèire toujour.
Dies l'estiéu, i bèu jour, sus l'iero se dansavo,
Tant elo courre iéu ié mancavian jamai,
E pièi lou sero, av siéu cadun se retiravo
Regretant que lou jour noun durèsse pas mai.

I niarrit jour d'ivèr, dins uno salo caudo
Lou dimenche à la niue pilé nous acampavian ;
E nôsti reiinioun sèntpre èron fouligaudo :
En d'innouc;;nt jouguet que nous amusavian!
Mai i'a ges de rousié que noue ague d'espino,

E l'a ges de bonus que noua ague uno fin;
E trop souvènt l'asard avugle vous destin
A la marrido draio au lib ddu bèu carmin.
Deguère, un jour, quita mis amour, nia famiho,
Pèr servi moun Païs. A iéu, despoudera,
Me faguè juramen, aquelo pauro fiho,
D'espera moun retour, se vouliéu l'esp,ara.
L'absènci pèr malur° adus la demembranço.
E'm'acô, pau à pau, siegue pèr s'espaça
0 pèr entre-teni meme soun esperanço,
A-n-un autre, souvènt, l'on se vai counfisa.

De i arrit counseié, soun paire emé sa maire,
La destourbèron donne de soun saut juramen
E, s'estènt maridado eus' un autre, pecaire,
Lou siéu nouviage, ai ! las ! noua duré qu'un moumen.
Entour dès mes après, aquelo pauro femo
llouriguè pèr donna neissènço à-n-un pichoun:
Aquest subre-visquè; la vesès elo-memo,
Queuro vesès aquel adourable nistoun.

GOUTOUN

Se i'as vira la barjo, auras pica trop fort.

CHARLOTO

Belèu anas pas crèire, anen, que fugue iéu ?
N'ai pas begu'n degout.

CHARLOUN

Es de mourre-bourdoun, mai leu crese pas mort.
Eu, em' un cop de poung m avié fendu la ciho
E m'aurié desquiha belèu coume uno quiho,
Car ai senti dôu cop flaqueja mi jarret,
Mai, pensant à Charloto, a fa qu'ai resta dre.
Arrapo Charloto pèr lu mon e ié paulo plan à la
cantouncido.

BELOUNO

Que, Goutoun, enterin, coume sian li dos maire,
Se parlavian un pau, nous-autre, dis alaire ?

Dôu quiche-clau, acù 's tout vist, sian is abord.
ÇHARLOTe

CHARLOUN, BELOUNO, GOUTOUN, CHARLOTO

CHARLOUN, après avé embrassa Charloto e li dos vièio.

Nous vaqui de retour dôu coumbat glourious !
Charloto, aro n'as plus qu'un fidèl amourous :
Matiéu es estendu soute li tamarisso
E, boute, vendra plus nous faire la pouliço.
BELeUNO

Escouto un pau, Charloun : au-mens l'as pas tua ?

Es au cantoun, à l'en-bas de l'armàri.

- Si, si, moussu leu curat !

- Moun bon, d'autre penitènci, vai, n'as pas de

GOUTOUN

BELOUNO espinchant, la man sus lis usso.

Oh! 's bèn éu ; marche fièr : en manche de camiso,
Estroupa jusquo au couide, emé sa vèsto griso
Que porto sus l'espalo, oh! d'aquel arrougant !
Matiéu dins la batèsto a pas agu lou gant ;
Dèu avé reçaupu 'no bravo sabounado !

tènci. .
- Eh ! bèn, te marides pas, dernan, ciné M'ian ?
besoun !

GOUTOUN

GOUTOUN regardant deforo.

- Ha ! noue, n'i'a pas proun, Danis 1 Vai, vai t'en
counfessa, qu'une bono bugado, acb te fara pas mau...
E pièi, qu'as pbu ? leu capelan, vai, a de làrgi mancho.
- Mï i siéu libre-pensaire 1
- Eh ! vai, libre pessaire emai pas pensaire ! vas veni
emé iéu, faren ensèn nùsti counfèsso, un de chasque
constat de la cabano de bos.
- S'acù 'ro tu, ma bello, que me vouguèsses counfessa, aqui te diriéu pas de noun... Mai...
- Ve, i'a ni mai ni abriéu : nous maridan à la glèiso
o autramen i'a rèn de fa.
- An ! i'anarai, d'abord que fan passa aqui o pèr la
porto... Soulamen recoumando-ié, au capelan, que cave
pas trop...
- Siegues tranquile, bedigas ! Arribon au counfessiouna. Mïan dis un mot au curat
e aquest duerb leu pourtissoun au nùvi qu'es ageinouia.
- De que vous acusas? ié fai leu capelan.
- De que m'acuse ? Sai... Ai ni tua ni rauba... Ai fa
la vido de garçoun... Ai...
- Vai bèn, vai bèn, vaqui veste bihet de counfessioun.
- Mai, rebequè Danis en venènt lou curat que butavo
lou quichet, me sèmblo, moussu Ion curat, que, quand
erian pichot, nous dounavon toujour uno pichoto peni-

CHABLOUN

Sai pas : un cop pèr sùu, l'ai plus vist releva.
l'ai ficha 'n lavo-dènt aqui sus la ganache
Que m'estounarié pas que l'aguèsse desfacho !

Anés pas tant cerca ! nous-àutri sian d'acord.
BELOUNO

Goutoun, digo-me 'n pau, quant ié fas à ta fiho
E dequ'aura pèr dote?
GOUTOUN

A si bras, sa gourbilio
E, vai, es pas grelino en fa d'abihamen :
A dins lou gardo-raubo un bèu prouvesimen.
La veses, ma fielouso ? eh ! bèn, fielo pèr elo
Douge bùni camiso e d'une hello telo.
Après iéu, pièi, aura tôuti mi coutihoun,
D'estame, de cadis, emé moun paî paioun

E tu, dequé ié las, en maridant toun drole?

BMVR
- Alcazar - Marseille
rA seguij.

�L'AI ÔLI
O belle, qu'eiçwcau tu siés morio niartiro,
Qu'aro siés assetado à la drecho de Diéu,
Entremen q ue pions te tante sus nia lino ,
Tu, pereilamoundaut, prègo, prègo pèr iéu.

P. Arène, de F. Gras emé d'Aubanel, qu'avié mes

- Dins Le Conciliateur : F'lour de Mai pèr A Berthier;
'on mies de Mai pèr P. Bernard ; Jamai las pèr lou meme;

musi co l eu coumpous itour B ergon.

- Lou majourau En Jan Francés Bladé vèn de faire
parèisse, en gascoun e francés, Contes de la Gascogne

M. de louiero.

6 de juliet 1894.

cigalo pèr Colin du Saumailo ; La voux de l'Auvergno pèr J.-F.
Court, etc.

gènto nimesenco es en cantant de vers prouvençau

NOUVELUN
Greameo. - Dimenche passa, uno darriero sesiho
dôu «Coumitat Fèlis-Lescure » s'es tengudo. S'es arresta
definitivamen l'inaguracioun de la toumbo dôn felibrecarbounié pèr leu dimenche, 26 de Mai, qu'aura lié leu
matin entre 10 e 11 ouro.

Lou tantost, vers 4 ouro, batisme de la Plaço FèlisLescare.

Entre-tè:ns, à miejour, un banquet reünira lis ami e
counfraire dôu bèu pouèto qu'auran fa leu viage en sa
justo glbri. L'escoutissoun es tissa à 3 fr., e se reçaupra
lis adesioun encô de M. Saloumoun Amalbert, secretàri
dôu «Coumitat Fèlis-Lescure », à Greasco, enjusquo au

Statuts des courtiers de Tarascon (vièi prouvençau) pèr C. M. ;
Voyage de noces d'un felibre pèr J. Véran ; Soun parti pèr P.
Bernard ; I felibre per I'.-E. Bigot ; Li sèt castèu pèr A. Berthier.

(libr. Calmann Lévy), 306 pajo in-18, 3 fr. 50. Es 21 conte
chausi e tira de souri, grand recuei Contes populaires (le
la Gascogne qu'an mes Bladé au proumié rèng dis acampaire de sourneto e recitadis poupulàri. Tôuti n'en dison
bèn, d'aquéli Conte de Gascougno.
- Lou festenau felibren de Scèus, dison que sara presida, aquest mes de jun que vèn, pèr M. Jùli Claretie, de
l'Acadèmi Franceso.

- Dins L'Eclair (de Paris) : Le Midi nous quitte, ounte leu
bèu M. Ledrain repren soun antifôni contro ton Miejour « separatisto ». M. Ledrain a de pourrituro: farté bèn de se purga,
quand siguèsse qu'erré de graine.
- Dins La Cabreto : Lou fatur pér E. Roux ; Félix Gras

pèr J.-F. Court, em' un retra superbe dôu capoulié pèr E.

Marty ; Conte vertadié pèr J.-B. Veyre; Un exilat pèrF. DupuyGrandval.

Brest. - La simpatio naturalo que pousso en tout
païs li Miejournen à s'agroupa vèn d'acampa dins un

- Dins Le Mistral : Autour du Félibrige pèr Quenin.

banquet, eici, li fiéu déu Miejour que trèvon aquest port
de guerro. Es M. Augier, de Lagno, proufessour à l'escolo
navalo dôu Borda, que presidavo, e que nous a fa 'n dis-

Lou Peirin.

cours tout beluguejant d'esperit e de passioun pèr la

de Gigna.

divèndre, 24.
Enfin, noste ami Amalbert vous fara 'n comte rendu di
fèsto pér l'Aiôli.

1.'IIlo-tle-Venisso. - Lou pouèto Autheman,
noste eicelènt coumpatrioto, vèri de perdre soun paire,
mort à l'age de cènt an. Un bèl age - que souvetan au
felibre qu'a canta Lis auvàri de Roustan !

Blavettambèn se pbu souscriéure au mounumen dôu sirnpati e regreta pouèto di Mirage.

- La Soucieta Scientifico e Literàri alesenco vai auboura peréu un mounumen à Florian, à l'ôucasioun de
soun centenàri La presidènci dôu Coumitat de patronnage, es à M. G. Boissier, de l'Acadèrni Franceso, qu'es
estado dounado ; la vice-presidènci à F. Mistral.

- Dins Le Mercure Aptésien : Mei gant pèr leu Pastre

Prouvènço. S'es resoulu de founda n ciéucle de Miejournen e Prouvençau.

- Dins li Petites Annales de Provence : Lou regimen

que passo pèr C. Martin; La roso pér J. Gautier.
- Dins Figaro : Mistral et le Félibrige pér A. Brisson.

Aladiagasear'- Lou coumandant dôu 200e, noste
bon courounèu Gillon, a-ti pas embarca dins soun
cors de musico, pèr esgaieja si troupié, touto sorto d'estrumen prouvinciau de Franço, founfôni, cat-enfla, fleitet
e tambourin ? Ah ! couquin de canèu, la bravo guerrol
que se fai en dansant leu brande de l'eireto.

- Dins Le Midi Artistique: La farandoulo pèr Clouvis
Hugues ; La comédie félibréenne pèr L. Sabarin, un que soun
vin s'es gasta e que crido surin vinaigre. Morde la limo, serpatoun

- Pins La Tradiiion : Les animaux qui nourrissent miraculeusement les individus (legè')do prouvençalo) pèr BérengerFéraud; Chansons du Quercy reculido pèr Fr. de Beaurepaire.

- Dins la Revue des Traditions populaires : Gâteaux

OULEGADISSO `ROUVENÇALO

Alès - Aquéli qu'aurien en man quauco pouësio
inedito dôu felibre Gaussen, soun prrga de n'en faire
part à M. Alcido Blavet, d'Alès, pèr l'edicioun que se
preparo de l'obro entiero de Gaussen. Entre man d'A.

- Dins ton Journal du Comtat: Enfasènt guiliaunee pèr

de Noël à Cannes pèr A. Certeux.

- Dins leu Moniteur du Caveau Stéphanois :
Margueta pèr P. Duplay ; Vou è fini pèr J. Pèrony.

A Tres, l'abat Spariat, e à Maiano ton R. P. Savié, an fa
dimenche en prouvençau e davans de gleisado pleno leu panegiri de Jano d'Arc.

- Dins Lou Cascavèl : Las bugadièros d'en Gardou,
d'après La Sinso ; Bonur campèstre pèr Vergou de la Bacelo ;
La mounino de l'evesque, etc.

- Dins La Veu de Catalunya: La llebra del pont del

Lou 4 de Mai, à Cano, li soucieta « Lis enfant de Irouvènço »

Gard, tradu dôu prouvençau de F. Mistral.

e « La Prouvençalo » an representa dos pèço dôu felibre F.
Garbier : Lou maridage i coumessàri, sceno tragi-coumico, e
La grèvo di pegot, vaudevilo prouvençau en 1 ate. Grand sucès

pèr l'autour errai pèr lis atour.

iu .,Satotln tle

I3rivo. - Grand varai pèr alesti leu fedenau de
Santo-Estello, qu'aura lib eici leu 23 de jun. Li Sèt Escolo

limousine soun deja tôuti en aio. Es en c:,umbour tout

A la darriero reünioun de l'Acadèmi de Nimes, ton pouèto
Bigot a legi uno fabio entitulado Justiço de singe.

leu Limousin. Desempièi que noste catau, leu grand cantaire Jôusè Roux, faguè vesito à la Prouvènço au centenàri de Petrarco, esperavian li Prouvençau Enfin arribon : hèn-vengu siegon !

Pins Lemouzi : La Sainte Estelle en Limousin, anéunci
d'rquelo fèsto qu'aura liè à Brivo en jun; La revilhada pèr
J. Roux - que se pôu pas leva d'en tèsto que l'Aiôli ié vôu
niau, quand n'avèn pas d'iue pèr ton vèire ! Du félibrige pèr

Paris. - Lou 8 de Mai, au Theatre d'application,
Clouvis Hugues tourna-mai a douna'no counferènci sus
La Cansoun prouvençalo e sus Li Cigalié. Misé Irma Per-

rot, de Nimes, a canta enterin divers tant poupulàri,
d'aquéli que dis tant bèn. Mai leu mai qu'a fa gau la

Gènta

Lou fènis di tablèu, aquest an, represènto
Uno jouino bèuta que s'espoungo, plasènto,
Au saboun Mikado : leu creirés pas, bessai
Rèn qu'en la regardant, sentès bon que-noun-sai.

-o

R. Laborde ; A la plana d'Argentat pèr E. Bombal ; Lou preta
de bèuta pèr B. Marqua ; Lou desertour pèr J. R.

Fabricant: Fèlis EYDOUX.- MARSIHO.

- Dins la Revue des Langues Romanes : Pèr Na Cla-

reto, cansoun de F. Mistral.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

- Dins La Terro d'Oc : Manifeste du parti fédéraliste national; Artistos toulousans pèr J. Pitchoun ; La revenjo de la

VENIS MOUSSEUX

linturo,

Uumwgiqï"

FOU DADO EN 1876

M. G.-A. PALU
PROPRIÉTAIRES

la a

CO

&amp;

&amp; V IGNON

1 , à la carriero Grando-Saunarié, 1, en A VIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terre de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, dors li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
leu negbci un ehampagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-. A FALUN, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale d noço 2 de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti leu tap
coume un canc°un fi boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
le bello co.

Mai... es pas besoun de leu rare moussa
MOUSSO TOUT SOULET.

PRES deCOURRENT
Provence, carte or............

Grand Mousseux, Muscat
dry (goût anglais)..
Gr. nd 161[ousw.eux du Comtat, Extra
mi-sec (goût français)....
S'ESPEDIS :
En miejo-caisso 2 de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolo,
o mié-panié I o 24 quart de frolo.

de 12 frolo, o 24 miéji-fiole,
En caisso
o 24 quart de bolo.
o panié
En doublo caisso de 25fiolo,o50miéji-fiole,
En double panié o 50 quart de fiolo.

Basin e bevèndo. - Sucre pèr vendémi.
Espedicioun franco de port e d'embalage.

ARGUS DE LA PRÈSSO

FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il étai

abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
la fiole, 3 fr.
3 fr.

- 2fr.50
Nôstis espedicioun soun facho franco de

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 Jour, sènso escomte, o

ben 15 jour 2 %. Li dre d'intrado e ,q
regio arregardon leu croumpaire.

A l'arribado, li fiolo dison èstre sougnou
samen couchado dins un endréfresqueirous

du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector 1M1(alot (ZITE, p 70 e 323).
L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que

parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es leu coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'Argus legis 1;.000 journau pèr jour.

A l'estamparié HAMELIN de Mount-Pelié

A LA COCA C®U PEROU

La meicuro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
cle Quinquina e agradiéu en bouco coume !ou vin de Castèu-Nôu.
Pèr àéure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assab:ura
Dins li souièu estràni,

Pèr béa. c risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

i ° fr la hnntihi_ à Paris, balouard Haussmann41, farmacio

DIOTIONNAI t E

rRANÇA/8-000ITANIEN

DE L. PIAT
Donnant pèr chasque mot francés
l'equivalènt prouvençau, lengadoucian, etc.
em'uno sequèlo de dire coumun.
2 GROS VOULUME IN-8°, DE 1000 PAJO EN TOUT.

Coston pas que 30 franc.

Demandas

oa Ïachimbaa aFSihés
la mai amourouso di Pipo, en racino de
brusc.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLI

BMVR - Francés
Alcazar
- Marseille
En Avignoun, empremarié
SEGUIN,

M

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356984">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356985">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="356986">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444445">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356959">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°158 (Mai 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356960">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°158 (Mai 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356961">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356962">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356963">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356965">
              <text>Cent-cinquante-huiti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356966">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356968">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356969">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356970">
              <text>1895-05-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356971">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356972">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356973">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/9041e9a2c0cad0fb3e7037b6652cd9d4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356974">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356975">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356976">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356978">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356977">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356979">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="356980">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356982">
              <text>FOL13136_1895_158</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816754">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10708</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="356983">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444441">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444442">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444443">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444444">
              <text>Bouvet, Henri (1850-1905)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597748">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597749">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597750">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642502">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878415">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
