<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10715" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10715?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:04:13+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16006" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/653232999a91051e24dfd6414e4499a3.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139278" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/593613e842da5d8b5ff0fb2338c3c985.pdf</src>
      <authentication>426db1977d8dfac033c139c42434c0d7</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631612">
                  <text>DIJÔU, 7 DE MARS 1895,
Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'dli

Vidoun, Vidau,
Segound la vido

E faren l'aiôli.

Loujournau.

F. MISTRAL.

/Prouvèrbi di meissounié)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an ............. 10 fr.

Siéis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

Vers

FoLCbl D'E' BARONCÉLLI,

Lou numerô....... 10 centime.

au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau

FOLCÔ DE BARONCELLI

DeAlnV V

4id 'W

ERAQUI souto Louis XV, e souto l'enfluènci

de l'estile galant qu'avié la vogo d'aquéu

tèms, se coungreiè en terro d'Arle uno maniero d'art touto particuliero pèr moubla lis
oustau. Li moble d'aquelo epoco, e qu'an fa
tradicioun pendènt belèu cènt-cinquanto an,
soun d'uno eleganço requisto, e regalon lis
iue, quand li vesès dins un oustau. Vue! malurousamen aquéli moble prouvençau, qu'èron
escrincela pèr li menusié dôu païs e que fasien
la glbri de nôsti bràvi maire, tèndon à despa-

rèisse, courre touto autro causo, davans la
pacoutiho fabricado à bon comte. Lis abitant,
li païsan, que n'avien sis oustau garni, li vert-

don i repetié pèr achata de ravaudiho - que
creson à la modo, e li repetié li revèndon is
amatour e gènt de goust - que lis emporton
un pau pertout.
De que se coumpausavo l'amoublamen arlaten ? Quand disèn arlaten, ié coumprenèntambèn Tarascoun e Bèu-Caire, e tôuti li vilo e vilageounte li femo porton l'atrencaduro d'Arle.
l'a d'abord Ion pestrin (en francés crédence o
buffet). A dons tiradou sus Ion daut e 'n des-,
souto dos porto que rejougnon Ion linge e antri garnimen de taulo. Aquéli porto avien de
ferramento decoupado, emé de grand gounfoun lusènt. Tout Ion davans èro Houri d'escrinceladuro au cisèu e, au bas, sus Ion mitan,
èro entaiado uno soupiero, simbèu dôu repas
de famiho.

Sus Ion pestrin, en reculado, i'avié souvènt
un autre moble, espèci de releisset garni de
pichot tiradou, que n'èro Ion courounamen.
l'a pièi la mastro (en francés la huche), en
formo de sarcoufage antique, pourtado sus
quatre pèd. Se ié pastavo Ion pan d'oustau.
I'èron representa en naïvo esculturo lis estrumen de la meissoun: Ion voulame, [ou rastèu,
em' uno garbo de blad.
l'a l'estagnié o escudelié (Ion dressoir en fran-

cés), qu'èro un cadre garni de tres o quatre
estagiero, ounte se revessavo la veissello d'es-

tam e peréu li sieto escricho, li bèlli sieto de
Moustié - que li nôvi achatavon en fiero de
Bèu-Caire.

l'a Ion veiriau, un moble que s'acroucavo à
la muraio o se metié sus Ion pestrin, e mounte
espausavon li vèire e touto la cristalarié.
Sus Ion pestrin enfin, encaro generalamen,

De chasque las de la chaminèio i'a la saliero
e la fariniero, dous moble en miniaturo, que
dins l'un i'a la sau, dins l'autre la farino pèr
faire fregi Ion pèis. Sus la saliero escultavon
un bouquet de saladello, e sus la fariniero un
parèu de peissoun.
Oubliden pas un cofre monstre, que tenié
tout un caire de la grando cousino dis oustau
rneinagié e qu'apelavon Ion moulin, o de-fes
la baluteliero, e que servié pèr tamisa.
Pèr fini, à la chambro avès Ion gardo-raubo,
qu'acô 's Ion moble majourau, emé si gràndi
porto à ferramento en zistoun-zèst, endentelado à jour, e si clous aut gounfoun, redoun e
loungaru, tau que dos coulouno de brorinze.
Sus Ion daut, esculta, se vèi un vas de flour,
o bèn un nis de tourtourello, o bèn un cremadon de flamo, o tout autre simbole de l'amour
counjugau ; e pièi, entre li porto, un tambourin, un flahutet, emé de fru de la Prouvènço.

Tout acô èro en bos de nôuguié bèn cira,
que dintre l'on se miraiavo. Èro Ion lùssi dis
oustau, enjusquo vers li pàuri gènt ; e 'mé Ion
coustume di chato, particularisavo Ion gàubi
gracions de la raço arlatenco. Mai aquéu vènt
de platitudo, que vuei destaco li nacioun de

tout ço qu'es tradiciounau, fai que bèn lèu
veiren parti acô couine tant d'àutri causo. E
memamen Ion gardo-raubo fai deja plaço à
l'armàri à glaço.
L'espourtacioun de nôsti moble, qu'en Arle
fai l'ôujèt d'un trafi particulié, me rapello uno
engano que fan que iéu vous conte.
Lin jour erian en Arle em'un ami de Paris,
que voulié se croumpa un dedins-d'oustau ar-

laten, la paniero, Ion pestrin, la mastro, l'estagnié, Ion veiriau e Ion rèsto. Après avé rouda,

marcandeja vers li marchand, un d'aquésti
nous faguè : « Aro, messiés, s'erias curions de
vèire dins un mas un assourtimen de moble
couine n'ai gaire vist de miés, iéu poudriéu
vous ié mena: es eila vers Trenco-Taio. Soulamen es de gènt que ié soun forço estaca, e
crese pas que se decidèsson, pèr d'argènt, à
se n'en desfaire. » - « Anen li vèire », ié diguerian.
E, acoumpagna dôu marchand, nous vaqui
caminant dins la draio dôu mas. La femo èro
sus la porto e, tre nous vèire, cr'dè à-n-aquéu
que nous menavo :
- Arien, nous n'adusès mai, d'aquéli broucantejaire ? Lous sabès bèn, que voulèn pas

se pènjo la paniero, qu'emé sis espigoun, si

vèndre !

festoun, si cloucheiroun, retrais uno capeleto,
coume dirias Ion toumbèu dôu papo Jan XXII.
Au pourtissoun de la paniero, que souvènt es
reboumbi, lou menusié ié ciselavo quàuquis

moble, pèr li vèire !

espigo de blad.

- Eh ! diguè Ion marchand, vous escafagnés

pas couine acô! Vous li manjaran pas, vôsti
- Ch ! s'es que pèr li vèire, aquéli moussu

podon intra. -

E 'm'acb intrerian e, veritablamen, nous
trouverian en fàci d'an amoublamen perfèt,
chasque moble à sa plaço, que se vesié que

i'èro desempièi d'an e d'an. Moun cambarado
barbelavo
- Bravo femo, ié fai, autramen, quant n'en
voudrias, au cas ounte quauque jour signessias decidado à vèndre ?
- Vèndre noste dedins-d'oustau! que moun
paire, que ma maire, que nôsti grand nous an
leissa! Tenès, vesès aquéu pestrin ? Eh ! bèn,
es un avugle, o, un menusié avugle, que l'a
cisela couine acb... Belèu n'avès ausi parla, de
l'avugle de Saujan ? Eh! bèn, es éu, aquéu de
Saujan, que, rèn que de-tastoun, a fa aquéu
bèu travai.

- Mai aven, argent pago tout, asardè Ion
marchand de moble.
Me n'en baiarien sèt cènt franc (+ue me
farien pas dire sebo.
- Aqui sias pas dins la resoun: à sièis cènt,
sarien brula.
- Sèt cènt! crido la femo, emai encaro, vès,
sabe pas se moun orne me fara pas desdire.
- Va pèr sèt cènt ! diguè moun ami enfiouca

- que dounè d'arro à la masiero e, pache fa,
nous envenguerian.
D'aqui, sus la Plaço dis Orne, veici qu'erian
intra pèr béure quaucarèn au Café di Meinagié,
e moun coulègo, tirons de sa trouvaio e de sa

croumpo, n'en parlavo tout fièr en d'Arlaten
qu' aqui i'avié. Mai aquésti, pas-pulèu Ion Parisen aguè bada, partiguèron ensèn dôu rire
- Vôsti moble, nous diguèron, sorton dôu
magasin dôu marchand que vous a coundu.
Es un biais qu'a trouva pèr faire valé sa broucanto. Quand aurés pres aquéli, n'i'en carrejara mai un autre assourtimen. Aro, i'aura-ti un retour vers aquéu gènt estile d'Arle, quand Ion pople, educa pèr l'acioun felibrenco, coumprendra miés li causo
que ié fasien ounour? Es de souveta, car pièi,
à forço de leissa tout perdre, la vido devendra
tant laido que tôuti n'auran Ion maucor.
En atendènt, un orne de bon, un grand fabricant de moble, M. A. Blanqui, de Marsiho
(8, carriero Cherchell), a coumprés en artisto
Ion partit, meme endustriau, que se poudié
tira dôu vièi art arlaten. E veici que s'es mes à
fabrica, de man de mèstre, tout un gènre de
moble qu'apello « prouvençau » dins Ion plus
pur estile d'Arle. E deja li catau inteligènt de
l'encountrado ié fan de coumando bello ; e se
quaucunvôu n'enjuja, a que d'ana'n Camargo,
au castèu de Mount-Caume, vers M. Louis
Prat, e aqui pourra vèire, dins la salo à manja,
de pestrin, d'estagnié, de veiriau, de paniero, que
n'i'a pèr ié bada davans !
BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

L'atlantido prouvençalo
La traducioun en vers francés de

l'ATLANTIDO de

Verdaguer, pèr M. Justin Pépratx, de Perpignan, vèn

d'axé, ço qu'es tout dire, soun edicioun cinquenco (MountPelié, empr. centrale dôu Miejour'. La Veu de Catalunya

dis à-n-aquéu prepaus:
Aurian tambèn un souvèt à faire, es de pousqué legi bèn lèu
uno traducioun d'aquéu pouèmo en vers prouvençau o leujour
gadoucian ; mai sabèn qu'eisisto deja e que quauque la
sara estampado. Es leu felibre Arnavielle que n'a realisa
tant bello entre-presse. - M. A.

Avèn de que nous estouna de vèire un journau catalan, tau que la Voues de Catalougno, qu'es ourdinarimen
forço bèn infourmado, °gnoura l'eisistènci de la traducioun prouvençalo que Jan Monné a facho dôu grand
pouèmo catalan.
Aquelo traducioun, L'ATLANTIDO de Mossen Jacinto
Verdaguer, revirado en prouvençau pèr Jan Monné, a pa72
reigu à Mount-Pelié (vers li fraire Hamelin) en 4888,
Marie
Cristino,
Es
dedicado
«
à
Sa
Majesta
pajo in-8
rèino regènto dôu reiaume d'Espagno ».
Monné, pèr faire acô, avié leu pan e leu coutèu : uno
que saup leu catalan, estènt nascu à Perpignan ; l'autro
qu'es un di baile dôu prouvençau classi. Veici coume
acoumenço l'Atlantido de Monné :

En ribo de la mar lusitanenco, un jour - li piue gigant
d'Andalousie - veguèron lucha dons veissèu enemi ; - sus
l'un ié flamejo la bandiero genouveso, - e sus l'autre ié
rounco, asseda de carnage, - leu lioun de Veniso emé si
cadèu.

Li pro taianto cercon de s'arramba, - coume de serpatas
que leu soulèu dôu desert empuro, - boumbissènt pèr se

creba l'uno o l'autro ; - e leu tron de la guerre, tau qu'un
càrri, barrulo, - fasènt sus si gounfoun trantaia la terro qu'autant que li nau a temour de s'aprefoundi.
Ansin, dins uno vesprado ensucanto d'estiéu, - dons nivo,
tout-just espeli, sus sis ale negrasso, -- tre se vèire, s'eiris-

son en ourlant - e, buta pèr leu fié de sis entraio, - se

relargon en se turtant, fasènt estrementi - li mouet dôu resclantimen di tron.
Es peraqui leu mot à mot dôu catalan de Verdaguer e

nous pourgis, aquéu travai, à nous-àutri gènt de Prouvènço, un eicelènt raprouchamen de l'epoupèio onriginalo. Soulamen counvenié qu'en Catalougno lou sachèsson.

Mèste Franc.

LOU SIBLET DE JA

I

COUVINO

CONTE DE VIHADO

Autri-fes i'avié, dins la gorge dôn Bouisset, un coucounié nouma Jan Couvino, laid coume lou bon Diéu es
bon, galejaire sempiterne, e fin coume uno argno. Avié
pèr femo Catin de la Perle, quel itavo pas leu lard i chin,
car, quand fasié l'aigo-boulido, pèr espargna leu bos,

la rusado, boutavo pèr tisoun dos calado, qu'uno fes
caudo, ié fasien gargouta soun cule tout leu jour. Tambèn si rode anavon, e la drudiero à l'oustau intravo en
soubeirano.

Saubrés dounc que l'an de soun mariage, pèr sant

Matias, Jan s'entournè de la fiero di nose orné dons Franchimand qu'avien pas fa si freto à Carpentras, e qu'anavon plus liuen bousca fourtuno.

Arriba davans l'oustau de Jan, intron pèr abrasa la
pipo e béure un chicoulet, coume se fai entre gènt de
mestié.

Catin i'èro pas; èro anado au moulin faire farino. e,
rèn de plus fre que li cèndre.
Pamens, subre dous caiau, au taire de la chaminèio,

3

FUIETOUN DE L'_%IOLI

CllARLUNÇ

J

uno oulo, de tèms en tèms, leissavo escapa, lôugeireto e

blanco, uno tubèio que gatihavo e durbié la narre de
tant que sentié bon.
Res de tant sousprés au mounde: - Coume! fan, uno
oulo que gargote sènso fib ?
- Tout-bèu-just, repren Jan, es uno oulo que la fado
de Sant-Quentin, uno belle niue, pastè dins li vabre, i'a
d'acb de trentenau d'an, e qu'ai agu de rescontre.
- Se voulias, asardè Jan, la croumpa, estènt que sian
pas riche, pèr cènt escut vous leissarian l'oulo enfadado,
e vous assegure, courue i'a qu'un Diéu au cèu, que fès
un marcat d'or: n'avès qu'à ié metre dedins leu taioun
que vous plais, emé la garniture, la bèn curbecela, ié

boufa au quiéu, e dins un vira-d'iue la bouiaco es
cuecho. -

Ravi d'un tal atrouvat, vitamen comton li cènt escut,
que Jan empoche, e galoi parton à l'aventure.
Au proumier endré que rescontron sus sa route, croumpon vers leu bouchié un quartié d'aret : gagnon la
coumbo vesino, e vague de boufa l'oulo. Mai, paure,
l'oulo bouié pas, e boufo que boufaras ; se i'encagnèron
inutilamen : l'aigo restè frejo e leu taioun crus.

Se vesènt troumpa, s'entournèron vers Jan, qu'avié
previst leu cop, e d'acord emé sa jouino mouié, entrepachon l'engano que veici: aquesto escound dins soun sen

uno boufigo de sang de cabrit, éu pren soun coutèu,
soun siblet de pluvié e espèron tôuti dous.
Coume an leu pèd sus lou lindau, lou rusa Jan Couvino
se met à crida :
- Ah ! la bôumiano, la traite, l'endemouniado ! la
vesès? la masco ! es elo que vous a enmasca...-

E subran, courue en coulèro, ié part dessus, e dins
leu sen ié plante soun coutèu. Lou sang gisclo, la femo
quielo e s'aquiéulo.
Ah ! malurous, qu'avès fa, grand Diéu, qu'avès fa!E pietadousamen aubouron la paureto que rangoulo
dins souri sang, e l'assèton mourtinello sus leu bard dôu
fib. Mai Jan, acb vesènt, ié fai :
- Vous esméugués pas tant, es pas la proumiero fes.

Ai moun siblet! E fieramen tire de sa pbchi un galant siblet de cano,
e siblo.

La femo souspiro, s'esparpaio, s'aubouro, e risouleto

remèrcio poulidamen li Franchimand, que n'en revènon
pas.
Pèr la vertu de moun siblet, repren Jan, li mort revènon, coume vesès.
- Quinto belle causo ! faguèron, creserèu. S'avian
aquéu biais, à Paris, veirian à nbsti pèd barbela li grand
de la terre, e leu rèi vuja sa bourse pèr reviéuda soun
fiéu. Jan, vèn Je-nous toun siblet.

- Diéu me garde, diguè Jan; es un presènt de moun
paire, que l'avié de soun grand, que l'avié de soun rèire.
- Jan, moun ami, fai-nous aquéu plesi, vènde-nous
toun siblet ; te leissaren l'argènt de l'oulo, e te n'en dounaren tourna-mai cènt escut.
- Me lai proun peno de vous leu douna, replico Jan,
mai, leu sabès, siéu pas riche, e pièi, pourriéu leu perdre ; tenès, à l'asard Bautesar ! Ié leu donne, e tourna-mai Jan empoche cènt escut.
De pôu que leu coucounié se desdiguèsse, vite, li finocho, esbignon soun picoun.
A taule, à la couchado, aguèron de countèsto emé de
earretié pèr leu croupioun d'un dindormèu.
Siegue meichantige, o bessai pèr esprouva la vertu dôu
siblet, escoutellon li carretié.
Au chamatan, Poste, l'oustesso, li serviciau, li passagié
s'esmovon ; i'a grand rumeur e tout es en l'èr. Lis orne
cridon, li femo plouron, li carreteiroun parton de venjanço ; mai un d'éli, retrasènt Jan Couvino, dis : « Signés
tranquile, ai leu : iblet que revèn, anas vèire.» E siblo que
siblaras! Li mort restèron mort. Se vesènt tourna-mai

Sabès? avèn agu l'eigagnau dôu matin
E se fai tèms, ma grand, d'oulia leu tambourin.
BELOUNO

CIIARLUTO

COUMÈDI EN DOUS ATE

pèr Jôusè SORBIER, de Maiano.
(Seguidol
BELOUNO

Crese que mantendra voulountié sa proumesso.
Abordo li trente an, s'escoulo sa jouinesso.
Courre a jamai agu l'aproche d'un futur,
Elo counsentira, i'a rèn de tant segur,
A te pourgi sa man en titre de mariage.
Charloun, moun bèu mignot, vai, perdes pas courage !
Agues pas pbu, de res saras jamai batu :
Elo m'a toujour di que vivié que pèr tu...
Te n'ai jamai parla, mai sabe que t'estime.
MICHÈU

Maire, dies la sartan la merlusso se rime
BELOUNO, prenènt la sartan.

Es verai : en charrant, tè, ié sounjave plus.
MICHÈU

Troc de goi ! li taioun an ni ôli ni jus...

Vai proun bèn d'escouta vôsti bèlli paraulo,
n rniis m i n à taulo

Eh !

bèn, aseetas-vous ; vau tira la merlusso.
MICHÈU

Nous vai tout estampa 'mé sa man que brandusso...
An, levas-vous d'aqui, baias-me la sartan.
CHABLOUN

Vai, as resoun, Michèu : lève-ié-la di man...
E vous, anas sourti ço que i'a dins l'armàri.

engana, s'arregardon, pale, esmougu, trefacia, e parton à
toute zuerto dins la niue porto-esfrai.
Mai quau trop vous a pas di qu'au vira d'un bos s'embrouncon à Jan Couvino, que li fugissié peréu. Lou recounèisson, l'aganton e s'escridon :
- Ah! bôumian, te tenèn, te tenèn, aquest cop ; moustre, fai toun Pater, car se nous escapes, pigno de bouis... Bonur pèr Jan qu'avien ges de coutèu. « Coume faire? »
se jargounon entre dènt ; e subrat_ de si moucadou, de
si fichu, leu billon soulidamen i pèd d'un agachoun, e
se meton en bousco. Pas liuen d'aqui, dins leu campas
e leu silènci, un clar dindin d'esquerlo s'ausissié ; èro un
troupèu de pastre que peissié dins li ferigoulo. Jan, subitamen, coume ispira, se met à dire : « La vole pas, la
vole pas. noua, la vole pas ! » Esmougu, leu pastre escouto, e Jan redis de plus belle : « La vole pas ! noun,
noun, la vole pas ! »
Entriga, leu pastre s'avanço de cauto-c.iutoo, e atrovo
Jan Couvino à l'éuse estaca.
- Eh ! que vous amibe ansin? ié fai timidamen.

- Que m'arribo, dises? uno àrsi de la maladicioun
Figure-te que volon, voulé vo noun, me marida'mé la
frho dôu rèi : un boussignbu ! laide, tèclo, un mouloun
d'os ! que sabe mai ? Iéu qu'ame tant Cardelino, amariéu
mai mouri 1 Es verai que me fan proun lusi mountagno
d'or, e me proumeton manja requist; mai que devendrié
ma Cardelino !

- Hoi ! coume !.. voulès pas la fiho dôu rèi ! E bèn,
iéu, iéu, bretounejo en se gratant...

- Tu la voudriés? Mai, moun orne, i'a rèn de tant

eisa. Pren ma plaço, e quand li gènt dôu rèi vendran, ié
diras que la vos, que siés bèn decida ; manjaras de bon
moussèu, saras riche e quasimen Moussu Sire. Lou pastre, aqui, ié veguè plus, e tout-d'un-tèms leu
destaco e se laisse estaca. E, vitamen, Jan enmeno lou
troupèu.
Avié pas vira leu pèd, que li Franchimand, qu'avien
descubert dins leu bos un grand gourg, siguèron aqui.
Atrovon leu pastre, que prenon pèr Jan, çoume l'avien
leissa ; leu destacon de l'éuse, leu menon, e mau-grat
que vogue la fiho dôu rèi, leu jiton dins leu gourg coume
un chin.
Lou pastre cabusso au founs, vèn sus l'aigo, retoumbo,
revèn, pièi s'aproufoundis pèr toujour.
Lou gourg, un moumen treboula, s'argènto mai au clar
de lune, la ribo s'amudis e pan à pan leu silènci gagne.
Lou grand clar de lune, la mue, leu silènci dôu champ
ié dounon la petachino ; parton en courrènt tant qu'an
de cambo e van à travès mourre s'entrambla dins l'escabot de Jan. Lou recounèisson, e, caro-vira, ié marmoton desalena :
- Mai, diàussi, siés pas ennega ?
- L'avès bèn di, o, siéu pas ennega, darut ! e, tôuti li
fes que cabussave, pôutirave un di nioutoun que vesès e
que trasiéu sus l'autre ribo. Se n'en voulès, sabe leu rode :

n'avès qu'à cabussa pèr n'en adurre. Tè, venès vèire. E Jan li meno dre sus la ribo taiado, segui de soun
menoun fidèu, e la lune au declin retrasié dins l'aigo
l'oumbro dôu beroun.

- Ve, leu bèu ié vèn Jan; saute, l'agantaras... Sauto ; l'aigo que l'enmantello ié fai faire glouglou!

glou.

- Que dis? fai l'autre.
- Dis qu'es pas proun fort, que Fanes ajuda.
L'autre saute. E l'endeman de matin la font de VauCluse boumissié li negadis.

Ansèume Mathiéu.

A MAELI. - Veste repetenado sus « li biôu en Cassacioun » passera leu cop que vèn. Aquesto fes sian à l'esqui.

Fai quàuqui pas, pièi s'entourno pèr cerca sa tabaquiero
qu'a leissado sus la cadiero.

Leissave en m'enanant ma vièio tabaquiei o...
Vai bèn que l'auue visto aqui sus la cadiero ;
La pode pas leissa, fau que l'ague emé iéu ;
Chascun a soun defaut : eh ! bèn, acô 's leu miéu !
(Duerb la tabaquiero.
Avans que de parti n'en vau cinsa 'caro uno...
N'ai plus qu'aquéu plesi : pèr iéu es la fourtuno l...
Ai ! Segnour ! ôublidave aqui moun moucadou
Pèr me tourca lou nas, quand me vèn leu degout.
L'acampo e s'envai.

BELOUNO

Mai n'ai que de merlusso.
CHARLOUN

Acb 's tout l'ourdinàri
Que despièi de matin nous avès prepara?

SCENO V
CHARLOUN, MICHÉU
CHARLOUN

Que n'en pènses, Michèu, de ço qu'a di ma maire?

BELOUNO

Vous vau faire un crespèu, se voulès espera...
Vous ié chapoutarai un tros de car-salade
Acô Sara lèu lest, suffis d'une flamado.
CHARLOUN

Anas querre de bos, ma maire, venès lèu
E l'adugués pas verd.
BELOUNO

N'ai, brusi dôu soulèu...

MICHÈU

Que sa resoun es bono e que noun pôu miés faire
Qu'ana vers leu curat pèr que boute acô 'n trin.
CHARLOUN

Reussira ? quau saup?
MICHÈU

Siegue pas toun chagrin !
S'elo, pèr dire d'o, lé fasié quauco peno,
Dirian au capelan de faire uno nouveno.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàLI

ALUT A

UMADIO

Subre l'èr dôu «CANT DE LA COUPO »
pèr lou proumié numerô dôu journau
Le Défenseur des intérêts cantonaux

3

A MOUN COUNFRAIRE E AMI FOLCè DE BAROUNCÈLLI

Baucis.

D'aquéu boujarroun de Folcb !
Vuei s'embessouno, acb's fou cop!

Sian ajuda pèr éu a manteni la barro

bis.

Lou félibre Monier fuguè sèmpre moudèste ; mai èro
un patrioto rare dins leu sèns prouvençau dôu mot. Pèr
acô èro intransigènt : amor d'acb Diéu l'ague en glbri

6 fr.; e vers leu pastissié Coste, en carriero de Roumo,

leu « bescué Magali s.

Cacaraca ! qu'aquéu crid resclantigue !

Pèr tu foundan loujournau.

L'embandiguen tau que de gau de mas.
Pièi que chascun i bèu nbvi redigue :
Bèn enliassa, sèmpre que mai amas !
E que d'amount lou cèu vous benesigue !
La vido es bello à vôstis iue,

bis
L'amour dedins la negro niue
Pèr vautre fai lusi li rai de soun estello
D'uno lusour nouvello
N'en sias esbalauvi !...
Au mitan di floureto,
Fasès-vous de babeto
De-longo acalouri.
Sus fi mourre de Castèu-Nbu
bis.

Que poulido siés, ma vilo !

Siés fresqueto que-noun-sai ;
Pèr tu graciouso e tranquilo
Es toujour bèu mes de Mai.
Moun Aubagno,

Plus de lagno,
Soulas e gau, etc.

Carga d'ôulivié, de maibu,
En fringant ameisas dins vbsti permenado
Vbsti labro assedado
A la coupo de mèu

As un ftume que te bagno,
Te refresco tèn l'estiéu
E que fai de ti campagno
Un séjour digne de Diéu.

Sèmpre que mai ernplido,

Moun Aubagno,

Plus de lagno,
Soulas e gau, etc.
Aboundous es toun terraire
Que proudus fru, liéume, blad,

Qu'a de plano pèr l'araire,
Pèr jardin leu « Bèu-Dina ».
Moun Aubagno,

Plus de lagno,
Soulas e gau, etc.

A l'astre de la vido,
I rai d'or dôu soulèu
Anen, d'aut! zôu! lipejas-la ;
bis.
E pièi, l'un e l'autre assoula
Pèr leu neitar moustous que douno l'esperanço,

Avié'nca si « Téularié ».

Mai Paris lis a brulado

Bèu-Caire, fou 12 de janvié 1895

Dins un moumen de foulié,
Quand Aubagno mai senado
Mai de cènt n'en bastissié !

bis.

.4niôai Chausroax.

NOUVEL UN

Moun Aubagno,

Plus de lagno,
Soulas e gau, etc.

Avignoun_ - Malavalisco fou mau-passage pèr

li coumpan dôu Felibrige ! Noste brave Cassini, qu'a agu
fou bras coupa d'un cop de pèd de chivau ! M. lou dôutour

Barrai, qu'a estela la roumpeduro, dis que sara que de
mau e (bèn vai pèr l'Aibli) Cassini, dins quauque tèms,
poudra mai teni la plumo - que saup tant bèn gaubeja.

Salut, o gènto viloto,

Em' à li valènt téulié
Que te fan richo e faroto !
Salut à ti téularié !

Lou Msirtt:gue. - Anan auboura eici un mou-

numen à M. Richaud, ancian gouverneur de l'Indo-Chino,
qu'èro fréu e felen de pescadou martegau. Lou Coumitat

Moun Aubagno,
Plus de lagno,

Soulas e gau:
Dis « Interès cantounau »
Pèr tu foundan leu journau.

O. Monier.

Éu vai avé grand gau de vous acouraja,
Qu'après leu sacramen i'aura de bateja ..
E vèngue de crestian e vèngue de crestiano !
Èu demando pas mai que d'empli li cabano.
CHARLOUN, s'assetant à la laulo.

Michèu, entaulen-nous, que sian mort de la fam !
Parlen plus de mariage e nimai dis enfant.
MICHÈU, durbènt l'armàri.

As resoun ; e vejan ço que i'a dins l'armàri.
CHARLOUN

lé trouvaras jamai que leu meme ourdinàri,
De figo emé d'ôulivo, em'un pot de cacbat,
Uno anchoio, uno cebo e de juvert acha
Ensèmble marmela dins leu quiéu d'uno sieto,
Bourjouna de si man...
MICHÈU

tè, i'a 'no fourcheto...

CHARLOUN

Siéu cura couine un bruse : despacho-te, Michèu,
Zôu ! adus ço que i'a, que mangen un moussèu !
Miehèu sort tout ço que i'a dins leu placard e leu met sus
vin, quàuqui rousigoun, de figo
la taulo : leu poutarras de
d'ôulivo clins uno sieto, uno cebo
seco dins un papie gris, em
un parèu d'anchoio ràncio.
roujo, un pot ûe cachat
MICHÈU

tè, n'aviéu pas vist leu pot de counfituro

%arbouno. - A l'ôucasioun d'uno Espousicioun

ourganisado eici pèr la Soucieta di Bèus-Art e qu'aura
lié aquest estiéu, se ié duerb un Councours de Pouësio e

d'Elouquènci, sus aquest sujèt : Narbouno. Lou tèmo pbu
se trata en lengo d'O couine en francés, en proso courre
en vers.
Pèr la prose, veici fi pres : 1° flour de jaussemin d'or;
2° girôuflado vermeialo; 3° medaio argentalo.
Pèr li vers en lengo d'O : 1° viôuleto d'or; 2° girôuflado
d'argènt; 3° un diplomo.
Fan espedi fi mandadis, dins li formo vougudo, avans
leu 30 de Mai, au secretariat di Bèus-Art, balouard Gambetta, n° 1, à Narbouno.

Brivo. - Uno troupo de gènt jouine vèn de

mounta e vai jouga uno coumèdi limousino, La nué de
la pôu. Li Mantenèire de l'Escolo felibrenco estènt vengu
assista à la grand repeticioun, la vesprado s'es coumplido pèr uno felibrejado ounte s'es canta la Coupo ; e la
République de la Corrèze escriéu eiçô : « La marseillaise

du félibrige sera désormais aussi populaire chez les félibres du Limousin que chez ceux de Provence. »

PA.rcoun. - D'uii discours de recepcioun d'un M.

Marion, counseié generau de l'Ain, à l'acadèmi de Macoun,

veici un tros que, mau-grat tout, belèu vous interessara :
La centralisation intellectuelle, qui peut produire l'atrophie des membres du corps social, en portant trop de sang

comme une langue morte!

Lou cor qu'amo e qu'espèro
Fai de raive d'azur!
Cacaraca, etc.

Plus de lagno,
Soulas e gau, etc.

sacro influenza. Mai poste coulègo aro es sus pèd e fi nurnerb van parèisse double.

Celles du Midi réistent encore, grâce aux Félibres et à
leur grande activité. Malheureusement, leur dialecte est

Dirés : - Subre la terre,

Moun Aubagno,

- Lou buletin Lou félibrige, publica pèr Jan Monné,
es esta mes en retard pèr la malautié que cour, aquelo

au cerveau, ne laisse pas assez d'autonomie aux Académies
de province qu'elle absorbe de plus en plus.

O joio l o benuranço !
Dins li coumbo e li van,
Cantas : la vido es hello.
E vivo Santo-Estello
E l'obro de Mistrau !.,.

Pèr acaba, bèus amourous,
E longo-mai signés urous !
Anas dins li draibu de la vido vidanto
L'amo sèmpre cremanto
D'espèr e de segur ;

De Paris siés la rivalo,
E Paris te semblarié,
Se la grando capitalo

Ah 1

Provence (1789-1791) pèr Jùli Viguier, in-8°, 400 pajo, pres

Re frin :

Plus de lagno !
Soulas e gau !
Dis « Interès cantounau »

Ah !

bertin, carriero Paradis : Les débuts de la Révolution en

Canten cacaraca!

Moun Aubagno,

Touloun, 23 ôutobre 1Sê4.

Iar iho. - Vèn de parèisse enté dôu libraire Au-

Felibre galejaire,

Bessai réjouira proun.

Endraia au Gai-Sabé pèr Ipoulite Laidet, qu'a tradu en
prouvençau tôuti li fablo (le Lafontaine, e qu'èron vesin
de bastido, 0. Monier laisso en manuscri uno Garbeto de
/tour felibrenco que vous n'en mandas uno pèr fou journau l'Aibli.

;

Mardiéu coume la sarro

Sus soun pitre enflouca ! E nàutri si coumpaire,
Escoutas, pop le d'Aubagno,
Escoutas uno cansoun
Que la vilo e la campagno

elo, 73 an, es morto fou meme jour : couine _Filemoun e

carga d'acb a pèr presidènt d'ounour En Frederi Mistral
e pèr presidènt d'efèt patroun Feraud, proumié prudome
pescadou.
L'escultour que fai leu buste es M. Fèlis Desruelles.
Aura lié l'inaguracioun dins fou courrènt d'aquest estiéu.

/Rubngno. - Un mantenèire aubagnen de la Causo

prouvençalo, M. Outàvi Monier, es mort lou 11 de febrié
à 79 an e, ço qu'es bèn toucant, sa mouié que coumtavo,

Es facho de pebroun e qu'a Pèr d'èstre duro.
Pèr l'avera, belèu nous faudra fou grapin
0, sacre noum de goi, esclapa lou toupin !
l'a de barbo à l'entour, cambarado : es môusido...
CHARLOUN

Hbu ! vai, n'en fan pas tant pèr prendre nosto vido !
An, dau, assèto-te ; pas tant d'alleluia ;
Vène, vai, cerques plus, rousiguen ço que i'a.
Se melon en trin.
MICHÈU

Pauras, nous fan manja de figo vermenouso !
Se fan que nosto maire, anen, fugue abarouso !
D'ôulivo emé la pèu coulado au meseioun,
Erré de pan môusi, tè, de vièi rousigoun !
CHARLOUN

Autant pèr lou travai que pèr la nourrituro,
En Camargo, moun bon, se ié viéu à la duro;
Es dins aquest desert que nous siün abari,
Es dins aquest desert que nous faudra mouri.
MICHÈU

Porge lou poutarras, vuejo-me lèu à béure
Que beguen Ion bon vin, s'avèn de marrit vidure.
CHARLOUN, prenènt leu poutarras.

0, Michèu, as resoun, vai, aparo toun got,
Que siés toujour badant, courre fai la margot.
Touquen à la sauta de la bello Charloto !

Mai, bon ome, s'es tant morte que ço que vous l'an fa
crèire, la lengo dôu Miejour, couine esplicas que, gràci
à-n-elo, fuguen tant dur à nous gibla ! Lou mortuorum
de nosto lengo, que s'es signa tant souvènt, nous rapello
bèn la dicho dôu païsan que racountavo sa batèsto em'un
gàrri, un gros gàrri de feniero : « Sèt cop, dis, fou tuère !
sèt cop fuguè pas mort ! »
- A l'Escolo Parisenco dôu cabiscbu Amouretti, aquest ivèr se soun pas langui. Jùli Ronjat i'a fa,
l'autre dimars, uno counferènci sus la coustitucioun federalisto de la Souïsso. Pièi, fou dimars d'après, se i'es
douna e reüssi uno vesprado mai que belle. Salo coumoulo e forço dame. Entre viôuloun e piano, veici en
gros ço que se i'es di: L'Odo à Roumaniho, de Cl. Hugues,
recitado pèr Dagan ; uno Pastouralo, cantado pèr Bru ;
uno Galejado, dicho pèr Pautret; Faribolo pastouro e Me

cal mouri (de Jasmin), capta pèr Jan Carrère; Margari-

deto, pèr Bruguier ; La Vénus d'Avignoun (d'Aubanèu)pèr
Mange ; pouësio dôufinenco, pèr Ronjat; pouësio limousino,

pèr Marpillat ; Lou Raiôu à Paris, pèr Roche; un tros de
Nerto, pèr Pautret fiéu ; La Vènus d'Arle Id'Aubanèu), pèr
Roux-Renard ; La serenado dôu Clapas, pèr Pugnière ; e
La coumtesso (de Mistral), eutounado pèr Carrère, acoumpagnado au piano pèr Mariéton, e au refrin represso pèr
tôuti. Emai encaro disèn pas tout. Oh ! d'aquéli fô de
Diéu !

- Li Savouiard peréu an founda dins Paris soun acamp
de coumpatrioto, souto leu noum dôu Mato-fam. Dimenche, à la dinado, se soun trouva 3C0, entre quau M. Chautemps, leu Menistre di Coulounio.

Rouen. - L'opera de Calendau countùnio de teni

l'aficho. Fai li vounge fes que se jogo. L'afourtimen d'a-

quéu sucès a deja de bon resultat fi grand tiatre de
Lilo e de Gand van mounta la pèço. Sara pèr la sesoun
:

que vèn.

Quimgjèr. - Lou barde bretoun Luzel, qu'a canta

la Bretagno dins sa lengo, vèn de mouri eici à 74 an. Èro

MICHÈU, en toucant leu vèire.

Se vuejes courre acb, cargaren la lignoto !
Après avé begu.

Aro, digo-me 'n pan : quand sara ta mouié,
S'èro courre ta. maire, elo, t'agradarié
Que nous apasturèsse emé de gargavaio?
CHARLOUN

Vai, rasseguro-te, s'acb deja t'esfraio :
Avans de l'espousa metrai mi coundicioun ;
En tout demandara moun autourisacioun ;
Lou matin, couine iéu faudra qu'elo se lève,
Pèr faire soun travai, que plbugue vo que nève ;
Nous tendra tout de lèst pèr l'ouro dôu diva,
Nous tendra pedassa, nous tendra sabouna,
E veiras qu'à l'oustau tout marchara dins l'ordre.
MICHÈU

Se la menes ansin, badau, te faras mordre !
Un cop que de soun obro aura pres leu courrènt,

Laisso faire ta femo e te mescles de rèn.
Li gènt dirien que siés un bouto-sau-à-l'oulo
0 la fariés passa bèn lèu pèr uno groulo.
CHARLOUN, vujant à béure.

Coumprene ta resoun, n'en parlen plus, Michèu...
Iéu vau béure enca'n cop pèr durbi moun cervèu.

Quand a begu se freto lis iue.

Ai la nèblo ? dirias que leu tèms se fai nivo.

(A segui).

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AI àLI
- Dins Le Républicain des Alpes : Lou curat de SantPau pèr W.
- Dins Le Courrier du :Midi : Une anecdote sur Anselme

Tout co qu'aines sus la terro,
Plenamen l'auras en Diéu.

archivisto dôu Finisterro. Soun principau recuei es entitula Bepred .Brei ad,qu'acb vôu dire « Toujour Bretoun ».
l'a dedins uno pèço adreissado à Roumaniho, ounte dis
eiçb d'eici :
Veritàbli Bretoun de la Basso-Bretagno. orne valènt en

(D. SAVIÉ DE FOURVIERO).

Mathieu.

-o--

- Dins Le journal du Comtat : Lou singe que mostro la

A. Sant-Laurèns de Marsiho, ton R. P. Savié a représ si

touto guerro, clins li campas couine à la vilo, veici lou tèrns
venge

lanterno magico pèr B. Bruneau ; Li patriarcho (dôu R. P. Savié).

counferènci en lengo prouvençalo. Fai, acô, li cinq an que ton
flame ôuratour evangeliso ansin li bràvi Sant-Janen. Aquest

De resista e ferme contro li Franchimand, couine antan
contro lis Anglés, pèr apara nosto lengo emnai nôsti coustumo contre, li nouvèuta marrido.
Ë dins uno autre pèço crido :
Mandas de mèstre d'escolo lins nôsti campagno, clins
chasque bourg, clins chasco bôri, pèr faire la guerro à nosto

- Dins Le Journal : Rêve de voyage (fou carnava en Arle)
pèr P. Arène.

an parlo de Mouise, lou dimenche, lou dimars e lou dijôu.
Avans e après fou sermoun se canto dins la glèiso fi cantico
de Prouvènço.

- Dins Le Mercure aptésien : Jan Misèro pèr Lou pastre
de Gigna.

- Dins La Sartan : Sus lou Pradô pèr L. Foucard.

-o-

- Dins lou Lemouzi : Lou bon remèdi pèr A. Marpillat ; La
chanson de la rosa pèr J. Roux.

A la Faculta di Letro d'Ais, M. ton proufessour Constans
estùdio dins soun cours li coumèdi prouvençalo dôu pouèto

lengo ;

Aurés bèu manda vbsti mèstre d'escolo, li drole d'Armor

- Dins Lou Calèl : Lous auselous pèr A. Salères ; La caliô
marida pèr A. Caussou.
- Dins Le Gril : Les subres-noums moundis.

Glaude Brueys (1570-1636).

an la tèsto duro, éli lis escoutaran pas.
Se noun coupas la lengo à l'enfant que vèn de naisse,
sara peno perdudo la guerro que fasès .
Tant que l'aura de brusc clins la Basso-Bretagno, tant
que i'aura de roco au ribeirés de la mai- bluio, nosto vièio

Divèndre passa, à 1'Acadèmi de Vau-Cluso, Tèni Chansroux

- Dins Le caveau stéphanois : Moun tourment! pèr P.

a fa leituro d'un cant de soun pouèmo prouvençau inedit La
Vinus d'Arle e soun lioun, veritable fiô d'artifice qu'a fa vèire
tôtiti li lume.

lengo risco pas de mouri.

Duplay.

- Dins La veu de Catalunya : La tarasca, tradu dôu

-o-

Lou grand patrioto Luzel a perdu acampa tôuti li carat
poupulàri, mistèri e legèndo de la terro bretouno. L'Acadèmi Franceso l'avié courouna tres cop. Lou Felibrige
en cors dèu saluda si funeraio.

prouvençau de J. Gautier; letro de F. Mistral à J. Carrère.

A la counferènci dounado à Paris pèr Clouvis Hugues sus
« la cansoun prouvençalo ,, veici ço que s'eisecutè : La farandoulo de Tarascoun; La cansoun de la Coupo; Tres nouvè de
Saboly; Lou duô de Magali; La marche, di Rèi; Ai rescountra
nia inio; Madamo de Limagno ; uno cansoun de P. Areno sus
l'èr Fai te ton tegne blu; La Prouvènço, Madeloun, Li poutoun,
de Clouvis Hugues. Li cantaire e musicaire deguèron bissa

Turin - Lou mes passa, dins la grand salo dôu

Filologicô, lou proufessour Rambaldi a la 'no counferènci au sujèt dôu Felibrige. A coumença pèr un estùdi
sus l'antico pouësio de la lengo prouvençalo. Pièi a donna

leituro d'un travai interessant, escri pèr Luigi Zuccaro,
sus li pouèto dôu Felibrige. La Gazzetta di Torino, ounte
avèn euli aco, dis : Il pubblico salutô la lettura con un

de-longo.

-eLou Carnava, dins quàuquis endré, a donna ôucasioun à
l'esperit loucau de refaire un pau babôu.
A-z-Ais li chichi-panpan soun esta de la farandoulo e lion
felibre F. Vidal i'a canta en rimo ternenco Lei fèsto carnavalenco. De mai s'èro mes sus leu Cous, is aubre de coucagno,
que-noun-sai d'escritèu prouvençau coume eiçô : Vivo Prouvènço longo-mai ! - Gai-Sabé. - Félibrige. - Court d'amour.

-o-

- Dins L'Echo de Paris : La décentralisation, l'opinion de

lungo applauso.

- Tambourinaire. - Jue Flourau. - Felibrejado. - Leis ar-

Frédéric Mistral em'uno letro d'éu (25 febrié).

WOULEGADISSO `ROUVENÇALO
Lou Moulin de la Lubiano, rouman en prouvençau pèr
Enri Giraud, que l'Aiôli d'en darrié publicavo en fuietoun, vèn
de parèisse en gai voulume (Avignoun, libr. Roumaniho), 75
pajo in-16, pres 2 fr.
Nôsti leitour counéisson lou biais d'Enri Giraud, sa lengo
puro e claro, sa façoun touto simplo de counta ço que vôu e
de vous interessa au tressimàci que depinto. Si personnage,
sèmblo que lis avès couneigu. Acô 's d'enfant de la naturo, de
calignaire prouvençau, mes en sceno dins soun cadre e dins
souri lengage escrèt. Rèn de fourça ni de pretencious. Acô 's
bèn lou pichot rouman d'uno literaturo jouino, que n'a pas besoun d'aigo-fort pèr encita lou gargassoun. S'avala coume un
vèire d'aigo. Enri Giraud n'a que d'ana ; counèis lou carreiroun
dis amourous e di viôuleto ; longo-mai nous culigue de libre
coume acô embauma de Prouvènço
Sus un memento de dôu, manda pèr la famiho en memôri
d'uno jouino sant-roumierenco, Madamisello .llario-JôusefinoJano Gounfound, morto à l'age de sege an, avèn legi, i'a quauqui jour, aquésti citacioun toucanto :
Car èro bravo que-noun-sai

A Castèu-nôu-de-Papo s'es dansa Li Fielouso.
A Vidauban s'es dansa Li Jardiniero, emé lou coustume di
segne-grand.
A Sisteroun, i'avié Lou doumtaire dis agasso e S. M. Bartounsiéu èro lou noum dôu Carnava.
A Carpentras, s'es fa la passado di Camisard e lou càrri de

M. Raimbault.

- Dins Le forum républicain : La cansoun prouvençalo

la Sartan.

pèrJarnègue.

- Dins Les Petites annales de Provence : En carnava

A Gravesoun an fa courre la Tarasco.
Enfin un pau pertout, meure à Marsiho, s'es juja, s'es brula
o nega Carementran, en cantant courre d'usage : Adiéu paure,
adiéu paure, adieu paure Carnava!

pèr La Sinso.

- Dins La Province : Dans le Var pèr L. Duc.
- Dins Les deux rives : De l'ivèr, se poudiéu, n'en fariéu
dons estiéu pèr J, Gas.

L'endeman, jour di Cèndre fi bôni-voio, soun ana manja

- Dins La C. oix de Provence : Vie d'enfant (Batisto

l'Aiôli au cabanoun.

Bonnet) ; uno bello obro, sant Gènt d'Eirago.
- Dins Le Conciliateur : La cause méridionale pèr J. V.;
Lettre de Mistral àJ. Carrère; Lou ban pèr A. Mathiéu; L'amourousopèr P. E. Bigot; Les statuts de la boucherie de Saint-Remy,
en vièi prouvençau (1431); L'ase e lou pichet chin pèr P. Bernard ; La mort d'uno chato pèr A. Berthier; L'enfant dôu malur
pèr li fraire Passe ; Lou carnava pèr E. Louvrier.
- Dins La France d'Oc: La jeunesse d'Oc et le fédéralisme,

Pèr pas senti la fre
- Qu'aquel ivèr es long! fasié Madamo Ayasso,
- Se lou vos pas senti, ié diguè pietadous
Soun moussu, lavo-te 'mé lou saboun d'Eydoux...
- E 'm' acb ? - Sentiras lou Mikado, bestiasso !

J. Plantadis ; Décentralisation en Limousin pèr S. Santy ; Le
carnaval pèr F. Troubat.

E jouino e bello, se pôu dire,

- Dins Les tablettes d'Alais : La cansoun di paure pèr

E clins la glèiso res bessai
L'avié visto parla vo rire.

A. Bigot.

(F. MISTRAL).

Fabricant : Fèlis EYDOUX.- MARSIHO.

-Dins Le Soleil du Midi : A l'acabado lei counsèu! pèr L.

Li chato soun de flour e Diéu n'es lou cuière.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

Foucard.

(D. SAVIÉ DE FOURVIERO).

VINS MOUSS ,

.)X

M. G.-A. PALUN &amp;

Co

i

FOU TDADO EN 1876

1 , à la carriero Grando-Saunarié, 1 , en A VIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARGAT E DE COUNFIANÇO

AI!IrIN O'

PROPRIÉTAIRES

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
lou negôci un ehampagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-.A FALUN, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale do noço e de festin, vin capitàni, viéu couine la poudro : fai parti lou tap
courre un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
lu bello co.

Mai... es pas besoun de lou rare moussa
MOUSSO TOUT SOULET.

PRES COURRE NT

3 fr.
3 fr.

S'ESPEDIS :

-- 2fr.50
mi-sec (goût français)....
Nôstis espedicioun soun facho franco de

En miejo-caisso de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolo,
o mié-panié ) o 24 quart de fiolo.

bèn 15 jour 2 %. Li dre d'intrado e

.Trand
Mousseux, Muscat de Provence, carte or............
Gr"nd Mousseux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..

En caisso 2 de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,
o panié j o 24 quart de fiolo.
En doublo caisso de 25fiolo,o50miéji-fiolo,
En double panié 1 o 50 quart de fiolo.

quin, etc.

- Dins Le lûavard : La man senèstro (de L. Astruc), pèr V.
Bernard.
- Dins Le Réveil ardéchois : La man senèstro (de L. As.truc), segoundo edicioun.
- Dins Le littoral : La nian senèstro (de L. Astruc), pèr

la fiolo,

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 jour, sènso escomte, o
1

regio arregardon 'ou croumpaire.

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endré fresqueirous

Mx A'rR

Moi

Ar_

A LA COCA DÔU PEROU

Basin e hevèndo. - Sucre pèr vendémi.
Espedicioun franco de port e d'ernbalage.

ARGUS DE LA PRÈSSO
FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était
abonné à l'Argus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector Malot (ZITE, p. 70 e 323).
L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'Argus legis 1;,OOO journau pèr jour.

EN VÈNDO
A LA LIBRARIÉ ROUMANILLE
en Avignoun

LA GLORI

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin D' ESCLARMO UNDO
Pouèmo prouvençau
de Quinquina e agradiéu en bouco coume !ou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assab3ura
Dins li soulèu estràni,

Pèr bée. e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Se vènd âÿ fr. la boutlho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

de Marias André

Demandas

gou achimbau agsihéa
la mai amourouso di Pipo, en racino de
bruse.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.

em uno prefàci d'En Fèlis GRAS.

Costo : CINQ franc.
Dôu meure autour : Plôu e souleio, recuei de pouésio, 3 fr. m0.

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELL

En Avignoun, empremarié Francés SEGUIN.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357201">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357202">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="357203">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444643">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357176">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°151 (Mars 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357177">
              <text>L'Aiòli. - Annado 05, n°151 (Mars 1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357178">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357179">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357180">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357182">
              <text>Cent-cinquante-et-uni&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357183">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357185">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357186">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357187">
              <text>1895-03-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357188">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357189">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357190">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/653232999a91051e24dfd6414e4499a3.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357191">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357192">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357193">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357195">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357194">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357196">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="357197">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357199">
              <text>FOL13136_1895_151</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816761">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10715</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="357200">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444639">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444640">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444641">
              <text>Chansroux, Antoine (1852-1928)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444642">
              <text>Mathieu, Anselme (1828-1895)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597769">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597770">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597771">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642509">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878422">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
