<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10767" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10767?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:04:17+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16625" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/10074a773e08ec52d03c70a57a8aef72.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139346" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/137376a03cafd783b65fd24a17d03599.pdf</src>
      <authentication>5dfe3b84cef56f0e2fc28ade3e19458d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631749">
                  <text>SIEISENCO ANNADO, Na 199.

DIMARS, 7 DE JULIET;1896.

vàutri, li bon Prouvençau,

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.

Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E far-en l'aiôli.
F. M1STTI AL.

QUE ' I

(Prouvèrbi di meissounié).

&amp;

' J!vF 'rR

FéM IÈl 1,1ES (7, 1'7, -7)

PRES DE L'ABOUNAMEN

3URÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGB

Sièis mes .........

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI

Lou numerd....... i o centime

Le
I

&amp; fr. b0

Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

au palais ddu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau :

FOLCb DE BARONCELLI

nc® di

«

MAXÎDISTmîrz'Dt

»

Sesiho franco-prouvençalo. - CouiiPerènei sus Verdot

jsou dimars, 23 passa, aquelo valènto assouciacioun de jôuvi literatour marsiliés,
F+î

10

que ié dison li Mardisto, dounavo uno interessanto sesiho publico, que se poudrié apela
uno vesprado felibrenco. Entre àutri causo,

l'ordre dôu jour pourtavo

:

Cou,n ferènci de

Louis Pascal sus leu pouèto prouvençau Âguste
Verdot e, pèr amor, la sesibo èro souto la pre-

sidènci d'ounour dôu majourau En Louis
Astruc ; vai sèns dire que l'Escolo di felibre de
la Mar èro aqui au grand coumplèt, permié ii

parènt - fiée, fraire, nebout, cousin - de

Verdot, li Mardisto e li noumbrôusi dono que

lou prouvençau atrivo toujour que mai. SiW.

guidon peréu la presènci de l'egrègi majourau
de Berlu-Perùssis, vengu esprèssi de-z-Ais pèr
la membri d'un vièi e bon coun.fraire. Enfin, la
salo èro coumoulo.
La sesiho es duberto pèr Astruc ern'aquesto
aloucucioun :
u Midamo, Messiés,

« D'en proumié, permetés-me de gram, acia
A

E

una

vin

li simpatique Mardisto de l'ounour que n'an
fa en me réservant, sus l'estiganço de M. Pascau, la presidènci d'aquesto vesprado literàri.
« Segur, n'en manco pas dins nosto grando
vilo prouvençalo que, mai que iéu, s'ameritavon aquelo plaço d'ounour, e coumprene la
delicadesso de noste galant counferencié, sachènt la vièio amistanço que me ligavo au
paure Verdote que l'Escolo de la Mar, tant fli)ri

kcio

despièi 1877, e tant vivènto vuei eici morne,
sourtiguè un Pau de hosto coumuno coula-

blida e inj ustamen, car ai fisanço que d'aquelo

counferènci sourtira leu mejan de metre au
jour l'obro de Verdot que, brutalamen, la mort
venguè derroumpre.
« Arien, gai felibre, parlo-nous de Verdot,
tant moudèste mau-grat sa sciènci, tant pouèto
mau-grat si pensamen, tant pietadous e generous mau-grat soun siècle ! »
M. Pascau s'oubouro : « (Aramaci, dis, moun
brave Astruc, di paraulo, bessai trop lausengiero, que vènes de m'adreissa. T'ai chausi,
subre-tcut, pèr presida ma cha_rradisso pèr-ço-

qu'ères un dis ami li mai afouga de Verdot.
Siés esta peréu un- di sèt fQurïdadou de l'Escolo

de la Mar orné lou felibre d'Eiguiero; siés esta
m' éri souto-cabiscôu e majourau. Te revenié
de dre l'ounour d'aquesto presidènci.
« Pèr vàutri, Midamo e Messiés, voste envanc e voste empreissamen,e tambèn lavengudo de M. de Berlu-Perùssis, lou saberu majou-

rau de-z-Ais, dèvon faire tresana d'aise leu
paure Verdot, soute leu bard jala que recuerb
sa despueio, éu qu'escrivié : « Je me prête fré
quemment à faire l'éloge des autres en littérature;
qui songe à parler de moi ?... Mais, ne nous plaignons pas. Un jour, après ma mort, quelque no-

ble ami, sans flatterie comme sans passion, me
rendra bonne et ample justice. »
« Si nôbiis ami soun noumbrous : es vàutri
tôuti tant que sias !

Em' acà, leu jouve counferencié intro en
plen dins soun sujèt. E se pôu dire que, pèr
un darrié vengu, poussedis sis ancian coume
pas un di pu vièi felibre. Sa charradisso marco
de dato, de fa, d'aneidoto, que faran plus tard
la joio de nôstis istouriougrafe, aquéli subretout qu'amon... loir travai fa - e bèn fa.

Après nous avé parla de la neissènço dôu

bouracioiun.

pouèto, en Eiguiero leu 13 de jun 1823 ; de sis

Mai, basto ! Sias pas vengu pèr entèndre
uno charradisso de iéu sus iéu ! Vouliéu tout
bounamen constata la bello freirejacioun di

es9.ùdi jusquo en segoundo (1840) encô de

Mardisto e di Felibre, à la favour dôu gènt
Galicier e dôu digne presidènt, M. Prunet, e la
_

Coustet; de soun camin à través di divers grade di Pont-e Caussado, nous revèlo qu'en letro
debutè pèr de pouésio franceso qu'avien pas

uno valeur veraio, mai que voulié pamens

bono ouspitalita qu'avèn toujour trouvado eici, quouro s'agis d'enaura de nourri ami cou-

publica em' aquest titre : La Harpe éolienne.
Soun arribado à Marsiho, en 1860, couën-

ine aquéli deRoumiéux, Bourrelly e autre

cidis emé souri intrado dins leu Félibrige.

Gramaci mai.

Dons an plus tard, fasié sa proumièro pèço
l.Ioun païs ; à parti d'alor, canto que cantaras,
Verdot laisso plus en repaus la muso prouvençalo. Eici, M. Pascau fai legido de diferènti
trobo de Verdet que soun cuberto d'aplaudi-

« Aro, vous presentarai-ti leu cambarado
Louis Pascau ? Es eici quàsi coume dins soun
oustau e ton couneissès tant bèn que iéu. Dôu
rèsto, l'amas ansin e sara sa plus bello presentacioun. Lou felicitarai, soulamen, pér la bono

pensado qu'a agu de faire reviéure vuei la

men , subre-tout Mariage astra, adreissa à
Mistral pèr soun matrimôni, en 1877.

membri d'un meritous que l'on semblavo ôu-

Pièi nous parle dôu lenguisto coulabourant

à la gramatico de frai Savinian e adusènt soun
ajudo au Tresor ddu Félibrige ; e nous parlo
dôu savènt esplourànt, en 1876, emé l'engeniaire üouche, lou garagai de Santo-Ventùri.
Fuguè un brave orne, dis lou counferencié,
un ami discrèt e devot, sèmpre agradiéu, mau-

grat un founs d'ôuriginaleta, e que toujour

trouvè de segùris afecioun dns lis endré que
souvênt vesitavo. E i'aguè pas soulamen en
Verdet Ion felibre pantaiaire : i'aguè peréu tort
messiounàri de la Causo prouvençalo. l'a pas

uno felibrejado, un acamp, en l'ounour de
nosto lengo, ouate noun siegue ana. Dôu

coumtat de Niço en Auvergno, de Catalougno
en Dôufinat èro couneigu e ama.

Mai, countùnio M. Pascau, noste felibre
noun fugué e noun poudié èstre un pouèto
poupulàri: si mot soun trop recerca, trop delicat es soun talènt e sa councepcioun trop
grando pèr èstre aprecia de la foulo. Aguè,
foro leu poudé de l'engèni, la gamo de tôuti

li qualita que fan leu pouèto. Toujour sincèro
e auto siguè soun ispiracioun, soun goust infautable, soun voucabulàri pur, soun ritme
savènt e sutiéu.
E pamens, emé tôuti aquéli qualita e, peréu,
emé tôuti li relacioun qu'avié, soun noum l'a
quàsi segui dins leu croc ! La novo generacioun counèis pas Verdot. D'ounte vèn aquel
injuste ôublit ? Proubablamen de ço que sis
obro, esparpaiado dins noumbre de publicacioun despareigudo vuei, soun pas estado
reünido en un voulume. Aquéu voulume, l'alestissié noste troubaire, n'avié éhausi lou
titre, Li Luseto, e avié fa deja un sounet-prefàci, Rire e lagremo ; leu frloulogue i'avié
apoundu un gloussàri etimoulougi, La mort
l'es vengu coupa au mitan de soun trava , e 's
estounant que de-un ague pensa, despièi, de
publica li sieissanto e tant de pèço de Verdot,
emai si brinde e discours.
Lou gènt ôuratour - qu'a charra pas mens

d'une ouro, cubert souvènt de picamen de
mari entousiasto - a acaba en souvetant que
lis entre-signe que venié de donna sus lou

pouèto eiguieren poscon faire trachi un coumitai (e acô 's segur lou souvèt de tôuti lifelibre) qu'en s'ôucupant de la publicacioun d'aquélis obro, farté un devé de reparacioun autant legitimo que tardiero.
Gros, gros sucès pèr M. Louis Pascau e pèr
Aguste Verdot que, n'en doutan pas aro, poudren legi bèn lèu.
Tant bello sesibo s'es countuniado pèr de
vers e de cansoun de dono Lazarino de Manosco ; MM. Galicier (impagable dins soun

BMVR - Alcazar - Marseille

�1,'AIÔLI

2

Cabanoun de Chamaian), Y. Bernard, Estève

(toujour treva dôu plus escrèt lirisme), Astruc, Savié Maunier (qu'a l'esperit de-longo
en aio', Aguste Gautier, etc., etc.

A miejo-niue, Astruc clavavo ansin la sesiho
« Es couneigu, Midamo, 1\iessiés, qu'en li-

teraturo es uno deco de se repeti. l'a pamens
de repeticioun que soun tant dnuço. E's pèr
acù que, passant sus li routino de la retourico, repetirai mi gramaci i galant Mardisto
pèr soun ouspitalita, noun escousseso, mai
francamen prouvençalo, e mi coumplimen à
noste ami Pascau. Coumplimen e gramaci
que van tambèn en tôuti vàutri, Messiés, que

nous avès fa 'no vesprado de delice e 'ri
téuti vàutri, midamo, qu'avès tant gentamen
aplaudi. »

Flour-de-iUar.

AU LEBEROUN
Quand sias à Cavaioun, qu'es au pèd de Sant-Jagne
(aquéu tros dôu Leberoun que carié, d'enca'n pau, ana
s'aproufoundi souto li sablo d'en Durènço, se la Durènço i'èro estado), e que mountas dôu constat d'Ate,
avès, davans lis iue, la topo di tor, o estratificacioun,
de nosto mountagno. L'esfors espetaclous que l'aubourè,
dôu cèntre à la surfàci, faguè peta tôuti aquéli jas de
pèiro que, coume l'aubenco d'un pège gigantas, s'estalouirèron, enaura, en coucho councentrico, coume pèr
nous dire sis an. Aqui, plus tard, Roubioun, veguènt un
rode à l'abri de tôuti li vènt, ounte debanavo, di roco,
uno sourgueto que noumè L'Escansoun, venguè se i'amata. Fugué 'mé d'autant-mai de plesi qu'à quàuqui pas
de soun chourloun, se i'atroubavo uno autro sorgo, que
batejèron Bouloun. A-n-aquesto, li Roubiounenco poudien veni, quand besoun n'èro, pèr lava si bugado.
A l'adré de la grando brèco, la Durènço carrejo sis
aigo grisasso, cargado dôu sablun di roco plutounenco,
à f'uba, lou Cauloun, rouge coume de sang, blasouno
d'or sus camp de goulo, emé li mica dis Aup e li bbu
dôu coustat de Roussihoun.
Es d'aqueste coustat, que voulèn vuei faire viaget
Seguiren, se voulès, Ion pèd de la mountagno. Vès ! que
lou tèms es clar ! Que lis àuti roco soun proche dôu cèu,
qu'es blu de rèi! Quinte soulèu saurin Pa'no brigo
!

d'aureto ! Li roucas trelusisson encaro di reissasso

d'aièr ; e, tout-de-long di caminèu, li brèu d'erbo rever-

douli plouron de joio de reviéure. Fleiras coume acô
embaumo, li fueio de pin verdejanto, fourmant, sous
soun pàli, un tapis rous, ime e moulet. Vès ! vès! quant
d'aucelin, que dins li tousco voulastrejon ! Tè! ve ! escoutas un pau, Ion poulit cascaiun de sounaio que dindinon, amount sus li cresten. Arien bèn plan-planet ;
escoutas, escoutas : acb 's lou cascarelun de l'aigo de
Boutihié e dôu valoun di Toumbarello ; i'anaren béure
un cop en passant ; sèmblo de cristau foundu que s'escapo di roco ; e, veirés coume acb 's frescoulet. Aqui,
ounte sian aro, aquéu routas lise coume un vèire, es
nàutri, quand erian pichounet, que l'avèn bateja La Resquiheto. Quand dise « es nautre », vole dire : Li Roubiounen, li Maubeten, lis Oupeden, desempièi que tout acb
eisisto ; car, Fa mai de milo an que se ié blesis, aquito,
de quiéu de culoto ; e, oso seguro 1 se n'i'en blesira encaro, tant que i'aura de chat qu'amaran de faire plantié.

8

FUIETOUN DE L'iIIÔLI

ESCOURREGUDO

ANGLO-TERRO
Basto, après avé proun barrula dins li salo, li courredou, li mountadou, li davaladou d'aquel inmènse castelas, sentian plus nasti cambo. Sian ana faire pauseto
dins lou pargue de la Rèino, qu'es aqui toucant.
Oh ! lou bèu pargue 1 Nous aurié faugu touto nosto

A senèstro, aquéu poulit planet pounchu de terro negrihouno, qu'embàrrio la Mountagneto, ounte es basti
Maurè. es Li Jardin. D'aquéli couquin de Maubeten,
qu'au souleiant d'aquelo colo, an d'ôuliveto autant poulido que ço que sa lengo es longo ! I'avèn di un bonjour en passant, e nous voici arriba au Valoun de Pourciéu. Entendès, coume quilon, eilamount dedins : « Hohè !
Hùu ! Garo ! » l'a de voues d'orne, i'a de voues de chato.

Tout acb descènd de la mountagno ciné si fais de
bonis o de bos sus l'esquino. Si bram o si quilet soun
tôuti cacalet, car la vau di Fourcat vèn toumba sus Ion
Saut-de-Pourciéu, e, aqui, fan pauseto. Pièi, acb lis
amuso, de faire faire pataflùu à si cargo, au founs dôu
desbalen. Lou fais part en virant, boufo en toumbant, e

pouf! gènço eilalin en barrulant sus li peireguié. La
chourmo, alor, cacalejanto e lèsto coume un vùu de
perdigau, remounto la vau, pren la Draio de l'Escaragna, que countournejo fou degbu e, touto re:iscoulado,
vai recarga pèr pas long tèms, aperabas dessouto.
Li leissaren à sis afaire; e, passant à l'oumbrun fresquet de la Pinedo, relucaren pièi Ion valoun de Fauquié,
ounte ié pousso, dins d'asclo de routas o de muraio esvedelado, de poulidi pichôuni figo blaveto, roujo en dedins coume de sang de bibu, d'un eigrelet que fai rire
la bouco e, d'ur_ goust souvagèu, plasènt courre un pou
toun de jouino pastrihouno. Veiren la drain de Bertrand,
qu'es la preferido dôu Plan, pèr mounta Sus-Plano, pèrço-qu'es pas trop redo à-n-escala e que, sus soun mitan,
dins uno asclo de roucas que fau counèisse, i'a la Concho de la Machoto, ounte pastre e cassaire podon se re=
fresca Ion bè.
E, patatin-patatan ! barrulant li draiolo, nous voici
toumba à l'intrado dôu Valoun de Coumbrès.
A drecho, es Baumenous, desbalen ounte vèn degoula
lou Fraguié. Counie soun nourn Ion dis, es uno grando
baumo pleno de pichôuni baumo ; es un Coumbrès manca,

ounte eilamount, souto Ion grand cintre, se pènjon, dins

l'ivèr, de candeleto grosso courre d'orne, que, quand
pièi se destacon, fan un brut d'avalanco, en s'espéutissènt alin sus li roucaio.
Vautre, sabès pas ço qu'es Coumbrès !
He bèn ! es la joio, lou recàti, la ressourso, l'amour,
Ion paradis dis Oupeden. Vès-lèi, li pichounet, en péu,
en mancho de camiso, emé de soulié tacheta que peson

mai qu'éli, li braio routo au quiéu, qu'an, pèr bretello,
de courdeto. Vès-lèi, coume soun countènt, courre piéutourlejon, sautourlejon, gambadejon ! Ounte van? Van
à Coumbrès! E dequé ié van faire? Van gasta de nis de
bouscarido, li gusas ! Van s'espeia sus li roucas o li pei-

reguié, van mania d'amouro i roumiguié, de frago i
fraguié ; e pièi d'ùni que n'i'a, mecanician en erbo,
faran vira de moulin de cano re!endudo, au cabus di cascadeto, i risènt de l'aigo lindo ; i'apoundran de rassaire
que faran : Tiro la rèsso, mèste Jan; desviraran lis aigo,
emé de canau coustejaire dôu courrènt; e, deman, se la
ribiero es pas secado, o se sis erso an pas tout empourta,

courrènt d'aquest estiéu. Vès-lèis aqui, li bèu jouvènt, li
bèlli chato, que relucon de l'autre constat de la van, Ion
Poupèu, pendoula amount sous Ion vèntre di roco, en
dessus di pinedo, à-n-uno autro vouto e que vèn, dins li
clapeireto, fourma'n riéu risoulet, que degolo, cantanf,
dansant la farandoulo, pèr cabussa dins Ion grand courrènt. Tè! ve-n'en uno, eilamoundaut dins l'estrechoun :
s'estroupo, emé d'aigo jusquo i boutèu; mai, ounte vai,
ansin souleto aquéu dembni de cabreto ? « Hbu ! Vitbri,
« hbu !! Se pbu mounta pèr aquéu rode? - Fan bèn que
« mounte, sacrehiéu 1 Vole béure à la font ; e vole entèn« dre l'aigo clapouteja souto li roucassiho, d'ounte des« cènd, amount dôu Pourtalas. Fasèn Ion viage ensèn,
« Moussu Vitour? - Voudriéu bèn loti faire, mai... mai...
« siéu pa 'n abile ; e, siéu bèn engamaia 'mé moun car« nié e moun fusiéu, - Zôu ! baias-m' acù que me pe« sara gaire ; an, d'aut ! » Que falié faire? Arrapè Ion
carnié, lou passé au cùu ; metè Ion fusiéu en bretello,
m'arrapè pèr la man, e, nous vaqui parti. Sautavo d'un
routas à l'autre, coume un cassaire de chamous ; èro superbo à vèire ansin; e, de me senti panoucheja maladrechamen dins li routas e lis espousc, acb ié fasié faire de
risèio que li routas n'en cascaiavon ; e, qu'auriéu pas
ausa l'arregarda, s'èro pas esta l'envejo de vèire si perleto de dènt, quand se reviravo pèr me galeja'mé si labreto arrougantouno e chiflarello, que i'auriéu poutouna,
s'ère pas esta 'n bedigas d'escoulan, mai crentous qu'uno
damiseloto. Paure iéu qu'ère ! Un moumenet, lou diable
me poussant, vouguère prene d'alo : pataflbu ! dins Ion
courrènt, trempe couine un anedoun, di pèd jusquo à la
tèsto. Elo, risié que n'en plouravo ; l'aigo risié, que
n'espouscavo ; mi culoto risien, que n'èron fendudo ; li
routas risien que n'en bavavon ; i'avié que iéu que risiéu
pas. Enfrejouli, avalanca, plen de choco, auriéu vougu

que l'aigo m'empourtèsse au founs d'un garagai pèr
que res me veguèsse. - « Vous sias pas fa man, parai,
Moussu Vitour? - Nàni ! Nàni ! - He ! bèn, alor, faren
« seca vosto bugado, pereiçamount au souleiant, souto
Ion Saut ; i'a'n grand jas, emé de paio fresco, au founs
« de l'espelounco; i'a de bos se, troubaren de brou« queto... r Mai, iéu, qu'ère un pau coumo Icare, quand
avié, peréu, vougu prene un pau d'alo, creseguère prudènt de batre retirado en bon ordre; tiblère mi jarret,
pèr pas gambouisseja; diguère gramaci, emé Ion plus
galant sourris que pousquèsse faire ; reprenguère, coume
un valènt, mis armo e bagage; e, de-reviroun à gaucho,
m'esbignère en utilisant Ils estras dôu terren, pèr pousqué me replega foro de touto visto.
Bonnet 1'Einat.
(A segui/.

pèr amira l'obro dis engenious engeniaire !
Vès-lèi, li bèu jouvènt, li bèlli chato, qu'an quaucarèn

Porge-me ta man,
Galanto Liseto,
Davalo plan-plan
Dedins ma banqueto...
Es niue... pamens s'erivan
Permena Fus l'eigueto...
E lou drole en remant
Meno la resquiheto...
Ah ! Ion jouve amourous
A di de mot tant dons
A la tèndro chatouno
Qu'emai l'on vegue rèn,
Eilalin l'on entènd
Lou brut d'uno poutouno...

dins lou cor que ié canto ; an lis nie beluguet, li labro
risènto, si pèd tocon pas Ion sbu... Ounte van? Van à
Coumbrès ! Van béure l'escumo que blanquejo coume Ion
la, en boundissènt de la Pousso-de-la-Cabro, de roco en
roco, entre li tousco d'avelanchié, de barben, de genèsto,
entre li lavando, li roumanin, li ferigoulo, li girôuflado-

fèro e li clot de viôuleto, pèr veni degringoula eiçalin,
au founs d'aquelo croto, pleno de frescour, de jauneto o
liquen de touto tencho, de mousso verdo, de féuse, de
gramenouso, d'aguïeto à flour roubino, de blanqueto e
de boutoun-d'or. La clac de vouto de la croto (i'a bèn
long-tèms d'acb) s'es destacado un jour, pèr que veguèsson lou cèu blu, aquéli que voudrien prene Ion fres

chado nous mandavon ! Mourien d'envejo ! E d'enfant,
se vous fai plesi, abiha coume fau, d'enfant que sen-

tien soun bon. Sèmblo pas de créire, èron aqui que
quistavon. Oh! d'aquelo !
Tè, n'en vos? ve-n'aqui ! E zôu ! à la rapiho, ié jitavian de nnsti viéure. Es ço qu'esperavon. Ah ! moun
Diéu, coume se soun regala! Aurias di qu'à sis oustau li fasien pati.
Nôsti pichot prouvençau sarien un pau mai vergougnous qu'acb ! Macastin !..
XVI

Un cab, qu'es acô? - Lou ülidland. - flan dbu pais.
La erestianta de Bedworth.
Dissate, 5 d'ôutobre. - Vuei, ai travessa Loundre.
Uno fes qu'aurai lesi, vesitarai aqueto Babilouno.
L'ai travessado en cab. Qu'es acb, un cab ? m'anas

gaiard, brancaru, ramu !.. Mai èro l'ouro de la biasso ;
avian fam. Nous sian dounc asseta sus lerbo fresco,

pancaro di.

vague de faire ana li maisso.
Pecaire! sian pas resta long-tèms soulet. Un vermenié d'enfant, drouloun e chatouneto, nous viravon
à l'entour. Avian bèllo lis enmanda, oh ! bouto, revenien. Hosto dinado ié fasié lingueto. Quéntis espin-

que poudrien bèn, aqui, veni manja'no lèbre dins Ion

li gènt sena que passaran aqui, s'arrestaran pèr vèire,

journado pèr lou vesita coume se dèu. A quinge o
sege kiloumètre de tour. E quénti bèlli lèio d'aubre
bèn à l'oumbro, liuen de la foulo di permenaire. E

aquito ; pèr le faire vèire, peréu, li roucassas que formon
de degbu en dessus de la tèsto ; pèr que belèu lis amourous pousquèsson pas trop se i'escoundre ; e belèu, quau
saup ? pèr servi de taulo à d'amourons d'uno autro meno,

dire. Fai deja dous o tres que n'en prene, e vous l'ai
Un cab es uno veituro à capoto, que lou couchié,
en plaço d'èstre davans, es eila darrié tu, en dessus
de ta tèsto, sus un sèti. E siés aqui, tu, d'assetoun
peréu, coume s'èro tu que menaves ; e es lou couchié,
eiladarrié, lou couchié à la cimo déu cab, que tèn li
guido. S'as quicon à ié dire, piques contro la capoto,

Mai 1896.

Antônî Berthier.

e te duerb quatecant uno espèci de luneto, de soupapo, pèr ounte ié donnes tis ordre.
Aquéu gènre de veituro a l'avantage que, se voulès
vèire la vilo emé si carriero e si magasin, la campagno emé sis aubre, si jardin, si maset, loir couchié es
pas davans voste nas, à vous geina la visto.
Es ansin que lou cab m'a mena de Waterloo enjusqu'à la garo d'Euston...
Me vaqui aro dins lou coumtat de Warwick, dins
l'antico Midland, o terro centralo, terro dôu mitan.
Siéu, en efèt, au cèntre meme dôu terradou anglés.
L'aspèt dôu païs es proun dous, proun agradiéu,
mai un pau uniforme emé sa verduro, sa verdurasso
que s'esperlongo à n'en plus fini. Païs clot, tout en
planuro, coupa de riéu e de ribeireto, s'estènd, s'alargo coume un tapis sèmpre verd, emé si prat inmense, ounte paisson môutoun e bibu palot, emé si
tenamen embaragna de sebisso, ounte de bouquet
d'aubre loungaru vènon varia lou cop d'uei. Au printèms, me sèmblo, quouro li prat cargon la touaio flou rido, quouro lis aubre s'abihon de nbu, e que lou cèu
bluiejo uno brigo, dèu èstrè uno visto superbo.

Que que n'en siegue, me capite, d'aquesto ouro, à
Bedworth - prounouncias Beduèrs, mi pàuri prouvençau - uno viloto de 6,000 amo, pulèu mai que

BMVR - Alcazar - Marseille

�- Fau que l'acabe, se disié Jan, que ma maire autra-

SOURN ETO
(Seguido

e

fnido.

Lou marrit Jan estoumaga e amaluga s'entourno à soun
maset.

- Siés bèn lèu esta eici ! lé dis sa maire entre Ion vèire

intra, e la farino ?
- La farino, se voulès pas l'ana querre, la pou dès bèn
leissa.

-- Anen, vejan, que l'a mai?
- l'a que toujour me disès : Jan, acô ansin, acù autramen ; touto fes e quarto que rescountraras quaucun,
manquèsses pas de lé paria. Ah ! parlas-ié ! de tant que
n'en ai vist, ai pas aussa la lengo à-n-un que noua m'ague
cerca lagno ! E pas proun di marrido resoun, me siéu
encaro soubra lis os maca.

- Acù, Ion sabiéu que i'arribarié quauque auvàri
Quau- enfant lé mando, après lé vai. I'anarai donne. Tu
gardo fou mas, e es pas necite que toques rèn. Tendras
d'à ment Il tartifle que bouion e fugon lèst pèr fou soupa.
Quand sara de besoun, empuraras Ion gavèu au quiéu
de l'oulo, em'acù pas mai. Se sourtiés, pèr asard, barres
pas, fai que tira Ion pourtissùu, que se tournave d'aquéu
tèms, fuguèsse pas deforo. - E, la leiçoun facho, la vièio
vai cerca à sa chambro uno pouncho pèr se para la tèsto
de la fre, e part.
Jan, uno fes Boulet, sounjè à prendre un moussèu. Avié
pas tasta tant soulamen l'aigo desempièi Ion matin e èro
mai d'uno ouro de tantost. Avis fou ruscle. Es bon d'apoundie qu'èro, de sa naturo, bon trissaire Avié'n apetis
à vous manja lou dessus d'uno bardo.
Uno merlusso entamenado èro pendudo à la paret. N'en
taio un bon listèu e Ion bouto sus fou recaliéu qu'avié tira
au bord dôu fougau.

Pièi, coume la merlusso à la matrasso fai béure e
mantèn la set, aganto Ion pechié pèr ana tira de trempo
à la trempiero.
- E se tastave un pan fou vin, se dis quand esà la croto,

ma mare Ion saubra pas.E, couine s'èro pas encaro mes la bouto à man, lèvo
Ion tap de l'usset, e aparo fou pechié. Un rai de bevèndo
forto e prefumado gisclo autant-lèu que lé pren la narro.
Tout d'un tèms : - Ah ! moun Diéu, la merlusso que
belèu se brulo ! s'escrido Jan, e quito Ion pechié souto
fou raiôu e cour vira la merlusso.
Quand fugué de retour, emai aguèsse gaire ista, Ion
pechié versavo e fou vin courrié pèr fou sùu. Avans que
aguèsse trouva fou tap e tapa Ion trau, se n'en escampè

mai proun e bravamen. N'i'en avié un Bourg de be'èa
miejo-meirolo.

- Ai! paure de iéu, de qu'ai fa ! E que vai dire ma
maire, s'en-cop vèn ! E viro e tourno, cercant l'estiganço d'escoundre soun
mal-adoubat.

En virant, en tournant, sis rue toumbon sus Ion sa de
la farino. Cargo subran ]ou sa e vuejo la farino dins Ion
gourg pèr que Ion vin fuguèsse lèu esbegu.
Eiçù faguè 'n garrouias que se pùu pas dire. E sentié
la vinasso 1

- Ai, paure de iéu ! de qu'ai fa ? que vai dire ma maire

s'en-cop vèn. Vaqui qu'uno dindo que couvavo à-n-un cantoun e
qu'avien ôublida de lé donna, agroumandido pèr l'ôudour, se lèvo de dessus fou nis e se bouto à manja aquéu
pasta. Aguè lèu fa gavai. Emai fugue la dindo un bestiàri
forço glout, diguè sebo. Jan patetejè pas. L'aganto e,
coume avié vist embouca Ion gabre de Nouvè emé d'aglan,
lé duerb fou hé e i' enfourno de forço la mangiho. La
pauro couvarello arpatejavo e alejavo.

mens. Es un païs de minaire, de carbounié. Lou tèms
es grisas. La vanello, Ion spleen anglés, uno sorto de
gounflige e de gounfluge, vous aganto, vous envahis
fin-qu'i mesoulo, vous entristesis à noua plus. E me
revènon en tèsto li vers ddu paure Ddumas :
Ah ! se sabias qu'es uno causo duro

D'èstre à Paru !
Pecaire 1 dequ'aurié di, s'èro esta, coume iéu, foro

Franço ?

E se vesias coume lou tèms vous duro,
Liuen dôu païs !
Avès au cor - que rèn vous pan destraire

Ni faire gau, Lou man d'amour e lou mau dôu terraire,
Tôuti li mau!
Es dissate, la vueio ddu Rousàri. Paure ! paure! me
capite à Bedworth, en pleno terro proutestanto. Oh !
m'estoufe ! l'a de que se crèire perdu dins uno d'aquéli messioun estrangiero, apereilabas dins la Chino
e Ion Japoun. Lou Paire Francihoun, quand venguè
Pereici emé dons fraire,
l'a nbu o dès an, trouvé
qu'uno gleiseto pauro, bèn pauro. A basti ùni clas-

tro, basti uno escolo. Escolo e clastro l'an cousta
0 000 franc. Mai li sacrifice, li peno,
acb 's rèn, quand
vesès la le,. la fervour di catouli. Oh ! coume tout

-

men bon couneissirié.
E zôu ton jour, n'i'en cougnavo ! tant que l'estoufè,
pecaire.

- Ai paure de iéu, de qu'ai fa? que vai dire ma maire
se'n-cop vèn ?... E lis ibu quau lis espelira aro ? Van èstre
tônti clar, se perdon calour !
E trouvè rèn de miés que de fi couva. S'assèto sus fou
couinn. Mai vous laisse à pensa se aguè lèu fa l'ôumeleto.
S'aubourè. Avié fou quiéu di braio tout envisca.
- Ai paure de iéu ! dequ'ai fa ! e que vai dire ma
maire se'n-cop vèn ?
Déu quiéu l'enviscaduro coulavo à gros degout long di
cambiero e jusqu'au sùu. L'aurias segui pèr la traço. Lou

-

chin, parèis que trouvavo eiçù de soun goust e Ion

lipavo. Jan enmalicia se reviro d'un grand cop de pèd,
crèbo fou paure Loubet !

- Ai, paure de iéu, dequ'ai fa ! e que vai dire ma

maire se'n-cop vèn ? Lou fiù es amoussa, Ion vin estampa,
la farino degaia.do, la dindo morto, lis iùu cspôuti, mi

bèfli braio d'estame embrutido e ai creba fou chin d'un
cop de pèd. Siéu perdu ! se me lève pas de dava.-,s, ma

maire me tuara !E, ni quant van ni quant costo, s'envai. En passant la
porto, se remèmbro ço que l'a di sa maire : se sourtiés
pèr asard, barres pas, fai que tira lou pourtissùu. En
cresènt de bèn faire, desgounfouno Ion pourtissùu e l'em-

porto sus l'espalo.

Ounte anavo, Ion sablé pas. Avié pas fa cènt pas dins
la colo que vèi veni d'apereila dos marridi mino, couchant davans éli uno bèstio cargado.
Jan se douno pùu, cour dies Ion bos, e escalo sus un
roure brancassu. Tiro pièi à-n-éu fou pourtissùu, Ion
calo proche d'éu s s'escound au mitan di fueio.
Coume venié de s'ajouta, li dons voulur arribon souto
fou roure e se i'arrèston.
Estacon Ion chivau à-n-un cade que i'avié aperaqui e
fou descargon, trasènt pèr Ion sou de saquet d'or e d'argènt, e de beloio de touto merço.
Coumençon pièi de faire fi part.
Jan, de soun escoundedou, vesié tout eiçô, palafica de
l'estounamen e de la pèu. Brandavo pas d'un pouce e
tPnié soun alen tant que poudié e durbié d'iue coume de
pourtau. Sabe pas se la fresquiero l'enraumassè subita-

men, fou nas lé prus tout à-n-un cop, e... esternudes,
esternudes pas? Sarravo fi dènt e èro rouge coume un

pebroun counfi...
Subran vaqui li dons faire que se cercon lagno. Voulien tôuti dons Ion meme mouloun. Sorton fi coutèu, tètu, té-iéu, fou sang gisclo.
Au meme moumen fou pourtissàu esquiho, pin, pan,
pataflùu, toumbo sus la tèsto di dons marrias e lis aclapo.
Jan davalo de I'aubre sènso saupre coume e dins tres
saut rintro au maset.
La maire i'èro e, de vèire fou desfrùti, se descounsoulavo e se derrabavo Ii peu à cha pougnado.
- Monstre, lé bramo, lèvo-te de davans mis lue ! Me
vos faire mouri avans-ouro ! Que iéu siéu malurouso
d'agué un drole ansin !
- Oh, maire, l'a ben autro causo ! respond Jan, blanc
coume un lançùu e que s'escagassè sus un plot, vène de
n'en ensuca dons !
- Jèsu, moun Diéu ! mancavo plus qu'acô ! Mai que
t'esarriba? Coume es ana? Digo, digo-lèu ! E Jan en tremoulant lé countè l'afaire.
En l'ausent, la maire fuguè lèu rassegurado.
- Vai bèn pèr nous-autre noun pas. Deman de matin
anaren un pan vèire ço que n'en es.
L'endeman matin i'anèron. Lou chivau èro toujour
estendu au pèd dôu cade. L'or, l'argènt, fi beloio trelusissien estalouira pèr Ion sùu, e souto lou pourtissùu fi
dons faire ensaunousi, escoutela, fou su dubert conme

aquéu mounde prègo bèn ! e coume tout acb canto bèn!
La pichoto crestianta de cènt-vint catouli - cènt
vint, pecaire ! pas mai ! - s'alestis à celebra, deman,
N.-D. ddu Rousàri. Es aqui perdudo, la paureto, invesibio quasimen. Fai pas de brut, mai insensiblamen

fai de camin. En la vesènt, noun pode me teni de
pensa, dintre iéu, à la parabolo dôu levame de l'Evangèli. Leissas-la faire, aquelo pauro crestianta
de
Bedworth. L'ouro vendra ounte, de pichouno qu'es,
sara grando; !ou levame gounflara, espoumpira touto
'a pasto.
0, basto l'espoumpigue touto ! basto lis uganaud
se laisson gagna, e que la vilo de Bedworth redevèngue catoulico.

XVII

La campano uganaudo - La campano catoulico.
Diinenche, 6 d'ôutobre. - Re, do, si, la sol: can
ton fi campano, re, do, si, la, sol ! li campano galoio,
dindanto, armouniouso e poulido que-noun-sai, de la
ciéuta de Bedworth. Oh ! la clarinello cansoun ! Re,
do, si, la, sol ! re, do, si, la, sol! E balalin, e balalan 1
- Dequé canton ansin, aquéli campano uganaudo ?
Dequé canton ? Lou gramaci au bon Diéu pèr li frucho
de l'autouno.

uno miôugrano, rede courre un clavèu, èron pres à la
leco.

Jan e sa maire menèron Ion chivau à l'estable e acampèron tambèn tôuti fi richesso que i'avié, e fuguèron drud

à parti d'aqui.
E m'es esta di que tôuti, en levant Ion capèu jusquo au

sùu à Jan, lé fasien petit moussu dôu gros dôu bras, e
qu'aquest se gounflavo e se cresié mai que Mèste Mouclio.

llsidor Lèbre.

Lou Capoulié dôu Felibrige fai assaupre i felibre que l'acampado de Santo Estello se fara,
aquest an, lou 26 de juliet, i Santo, au toumbèu
de Mirèio, au païs di gardian. Aquésti ourganisoan, à-n-aquelo estiganço, de fèsto qu'auran lid
li 25 e 26 e que coumpourlaran li jo celebre de
la cour,zo dis Aguïeto,de la ferrado, de l'abrivado,
de la courso de biôu coucardié, e autre.
Aquéu jour (26 de julietl se noumara un majourau en plaço dôu paure Marius Bourrely.
Qu'aquéli que volon prene part à la dinado
(5 fr. pèr testo) mandon sa counsentido, avans
lou 22 dejuliet, â M. F. de Baroncelli, i SàntiMario-de-la-lllar, en Camargo, pèr Arle.
Veici lis ouro de trin partènt de Trenco-Taio
(Arle) pèr li Santo : 7 o. 35 dôu matin, 2 o. 10
dôu vèspre, 8 o. 10 dôu vèspre ; e aquéli di lrin
revenènt di Santo en Arle ; 5 o. 30 d6u matin,
10 o. dôu matin, 5 o. 20 dôu vèspre.
Dins lou numerô que vèn dounaren d'entre-

signe coumplementdri.

NOUVELUN
Aies. - Veici un bon travai, ounte avèn emé gau

senti gourgoulina la vièio sabo de la raço : Les assesseurs
d'Aix et le rôle du barreau dans l'administration provençale, discours prononcé à la séance solennelle de rentrée de
la Société de jurisprudence d'Aix (conférence des avocats),
par Marie Demolins, avocat à la Cour. (Empr. RemondetAubin).

lé remarcan aquesto éusservacioun : « Les rois de
France ne furent jamais pour les Provençaux que les
comtes de Provence ». Que Il generacioun nouvello coum-

paron vuei sa flacarié, soun espôutiduro civico e soun
abandoun dôu terraire em'aquéu fièr estamen d'amo.
L'avoucàt Demolins a resumi dôu rèsto fou founs de sa
pensado dins aquésti tres vers qu'a pres pèr epigrafo :
Alor avian de conse e de grand ciéutadin
Que, quand sentien Ion dre dedin,
Sabien leissa fou rèi deforo.
(F. Mistral).

Anen, jouinesso ! Acô 's acù. E rapelas-vous qu'Antiéu,
quand luchavo em' Ercule, noun reprenié si forço qu'en
toucant terro dôu pèd.

Touloun. - Couneissès la foutougraflo, remarcabio entre forço, d'aqu'lo prouvençalo que se vènd un
pan pertout coume retipe d'arlatenco. Es Ion retra de
Fourtuneto, aquelo folo Cabro d'Or, que l'a quàuquis annado, à la Santo Estello di Baus, apareiguè subran dins
un rai de soulèu, e pièi s'esvaliguè que res sabié mounte
èro anado.
Quau vous a pas di, coulègo, que l'autro semanado,
l'avèn visto desbarca d'un superbe veissèu, pourtant paFai plesi e peno tout ensèn d'ausi aquelo cantinello
di campano ddu tèmple.
E dire qu'àutri-fes touto aquelo noblo terro ddu
Midland èro catoulico 1 La Roumo di Cesar i'avié basti
de vilo, de bàrrf, de castèu-fort, tout en i'espandissènt
sa lengo, la futuro lengo de la Glèiso soubro d'a:

quelo epoco tres grand camin roumiéu e quàuqui
tourre. La Roumo di Papo, elo, i'avié magnificamen
auboura de glèiso, de baselico, d'abadié. La civilisacioun veritablo, aquelo de l'Evangèli ddu Sint Crist,
pertout iè fasié flbri; e de tduti li parrbqui de vilo e
de vilage, de tôuti li moungié, riche o paure, la voues
di campano s'envoulavo galoio, trefoulido, fasènt per.
tout restounti lou meme Credo l...
Ai ! vaqui que recoumençon, li campano de Bedworth. Aquest cop, n'i'a uno de mai. Re, do, si, la,

sol, fa! N'i'en a dos, tres. Aquest cop, es touto la
gamo- que dindo à travès l'èr estrementi. Re, do, si,
la, sol, fa, mi, re, sol, do !
Naùtre, dins un moumen, anan faire fèsto peréu,
dies la gleiseto catoulico ; anan canta lou Te Deum,
pèr remercia Diéu di recordo de setèrnbre. Uganaud e
catouli, envoucaran lou meme Diéu... Oh 1 perqué soun
separa ?

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIàLI

4

vaioun d'amirau - que l'adusié de Rio-Janeiro !

cours e pouësio e brinde, qne diguè dins aquelo fèsto bèn

Rat. - Lou Ciéucle di Meridiounau qu'avèn ici a

Bello

poulido, la cansoun Lou palais de las crantas.

donna, ion 25 dejun, un councert de benfasènço au Grand

e friqueto courre jamai. Es dins li grand mar, parèis, e a
fa vira li tèsto de touto l'Americo australo ! Aviso-te de

Tiatre de la vilo. M. Augier, un prouvençau de Lagno,
qu'es proufessour à l'Escolo de Marino, i'a prounouncia
n poulit discours ; e, dintre li moussèu canta, s'es di la

la Sereno !
i nies. - Souto ion titre Félibres et Félibrige, M.

r
Li Rouge ddu Miejour, de Fèlis Gras, van parèisse en traducioun franceso dins Le Temps de Paris. Acô retardara la

Cansoun dôu Soulèu.

Marius Richard vèn d'espandi en quàuqui pajo ço que
proun de gèntjouine entre-veson lusi dins Ion rebat de
Santo Estello. Es lis idèio de la Causo interpretado en
visto dôu revihadis di prouvinço. Tout acù part d'un noble cor e d'uno ambicioun generouso. Pamens faudrié
pas que l'afluènt nouvèu qu'arribo au Félibrige ôublidèsse l'essenciau: es que, se li félibre soun li soulet en
Franço d'agué fa quaucarèn en fore, de Paris, l'an fa 'm é
l'estrumen naciounau de sa lengo - e l'on poudra jamai
trop dire ni redire aquest mot redemtour :

CrOtataigi.eto t i

messo en vèndo de l'edicioun franceso-prouvençalo: Mai veici
la seguido dôu grand sucés american :
- Dins la Post (Syracuse) : The Beds of the Midi bg F.
Gras. The translation by Catherine A. Janvier.

u

1Vlnnes_ -La vièio vouliéjamai mouri, e, coume elo,
noste Miejour. Severino a bèl à gingoula dins li gargoto
de la Sèino, acù empacho pas la terro de vira aimai li
biùu de baneja, e dimenche tout Nimes, erré, se pou di-

- Dins leu Lutheran Observer (Philadelphie) : The Rads
cf the Midi, By F. Gras.

- Dins leu liait and Express (New-York) : Félix Gras,

re, la cremo dôu Miejour, es vengu aplaudi, dins lis

author of « the Reds of the Midi. »

Areno coumo, li b-àvi matadou Lagartija e Largartijillo
qu'an espedi pas mau sièis galant brau de Flores au paradis di biùu.
Li félibre d'un pan pertout èron vengu en foulo à-n-aquelo manifestacioun grandasso, e la rèino elo-rnemo, li
gènto rèino Mijb, erré Ion félibre Gasquet, presidavo la
fèsto. Lou matin à vounge ouro, rèn de plus poulit que
l'arribado di félibre venènt, emé musico en tèsto, is èr de
la Coupo e dôu Maset de Mèste Roumiéux, saluda au
« Chivau blanc » la bello Mijù enfenestrado ; rèn de plus
béa que lou valènt Carrère, l'estigadou d'aquelo fèsto,

Quau leu sa lengo, tèn la clau
Que di cadeno leu deliéuro.

Lteziés. - Desempièi uno semanado se fai dins
nosto vilo uno cacalassado bello, e n'es l'encauso, quau ?
Aquéu fenat d'Antounin Maffre, emé si Francimanlejairos (ernpr. Bouineaii, 46 pajo in-8°. E qu'es acô ? Uno
vinteno de grùssi galejado ounte l'autour a mes en sceno

aquéli bedigasso de vilage - qu'au bout de quatre jour
que rèston à la vilo pèr chambriero o cousiniero, volon
à touto forço plus parla que franchimand. E alor n'en
voulès d'estroupiaduro à creba dôu rire! Voste galoi La
Sinso, lou fin coumique de Touloun, en Prouvènço dej a

vous avié moustra lou partit que se pbu tira pèr farço
dôu nescige que pousso li bàssi classo de pertout à
sourti vuei déni naturau en francihoutejant que fan veni
Ion bômi. Paure pople ! pas proun d'avé leissa lis us, li
tradicioun e li cresènço que ié sauvavon soun bonur :
lou vaqui aro la couiounado, tôuti li les que duerb la

- Dins leu Citizen (Brooklyn) : The Reds of the Midi.
- Dins La Semaine Mondaine (Avignoun) : Les Rouges
du Midi.

- Dins Le Cosmopolite, Le R sveil d'_tntibes, Fie.
ramosca (de Flourènço), Le Littoral, d'article sus Tant
rai la jarrro au pous... de L. Astruc.

- Dins La Viole : Louis Tombarel, article interessant sus
aquéu felibre mort, pèr P. Monestier; La question du provençal, pèr M. Helcar ; La. tèsto d'ai, pèr P. Gouirand ; Lou, presidènt, pèr loti meme; L'enterre-mort, pèr Cigaloun.

Ion niatadou dis esquichaire, cantant en taiolo roujo,
souto Ion pohge de l'oustalarié, davans Ion pope de Ni-

- Dins la Revue des lan,,ues romanes :

Pendènt la courso, se vesié permena un pan pertout
de pancarte ounte se legissié de causo ansin : « Voulèn
de pan e de biôu », « Libertés communales », « Digo-ié
que vèngon ! » E quand se n'es desplega uno inmènso
em'eiçé-d'eici « Tous debout pour un blàme à Séverine et
Uhric », es esta qu'un bound, qu'un crid ; n'i'avié que
cridavon : « Que nous garçon la pas aquéli franchimand,
aquéli parisèn ; nous enmascon ! voulèn èstre d'eici, voulèn èstre de Tarascoun, tè ! »

Larcher.

- Dins Lou Loquet del Tarn : Soubenis de familho, pèr
E. Thoumièiros; Cansoun de Magali, pèr F. Mistral, adoubado
en tarnés, pèr E. Thomières.
- Dins La Revue Méridionale : Mouvement félibréen ;

Ourrias.

I'amerito,

A Fermito
l'an douna Ion fouit :
Loulquiéu ié coui.

- La Soucieta Arqueoulougico, Scientifico e Literàri
de Beziés, proumet, courre d'abitudo, un bèu brout d'ôu-

livié d'argènt à la meiouro pèço de vers en lengo d'O,
prouvençalo o limousino, que ié sara mandado avans leu
lé d'abriéu 1897, dins li formo d'usage. Adreissa leu

mandadis à M. A. Soucaille, secretàri de la Soucieta,
Avengudo de la Republico, numerù 1.

eerdo. - Na Filadelfo, la grando felibresso de
nôsti Pirenèu, vèn de perdre soun paire.

Parie. - La Vido d'enfant, de Batisto Bonnet, vèn
d'èstre amesso, pèr ordre dôu Menistre de l'Estrucioun
publico, dins li libre (,ourrènt di biblioutèco escoulàri.
Fau espera que li mèstre d'escolo ié farad autant d'acuei
e d'ounour que Ion Menistre.

- A Scéus, mounte la fèsto di felibre de Paris s'es
bèn galantainen passado, lou presidènt d'ounour, M.
Jùrgi Leygues a prounouncia'n discours mai-que-mai
lausengié pèr l'obro felibrenco. Avès degu l'ausi d'avau,
car M. Leygues parlo clar e si paraulo piton just.
- Veici lou paumarés di Jo Flourau de Scèus (1896)
- Sounet sus L'Aigo-boulido : 1é pres, E. Jouveau ;
2'I pres, A. Autheman, E. Lacroix ; 3- pres, F. Troubat,
F. Garbier.
- Odo A-n-Ansèume Mathiéu : lé pres, L. Tombarel ;
21 pres, E. Bouvet, A. Coffinières.
- Pouësio sus Lou Palais di Papo : Pres, P. Cheilan.
- Estùdi en proso sus A. Mathiéu : Pres : E. Bouvet.
- Traducioun en lengo d'O, de la fablo La carpe et les
carpillons : lé pres, A. Mir ; 2d pres, C. Joullié, A. Audibert.
- Dessin felibren : Pres, M. Barthalot, qu'a representa
au pastèu « un felibre païsan disènt si vers à sis ami ».
- Musico pèr la balade de Jan di Figo : M. Fruchier.

1

- Dins Le Petit Marseillais : Mistral, pèr P. Bosc.
- Dins Le Petit Méridional : Frédéric Mistral, pèr J,

Remarca dins la lojo de M. Marcia, direitour dis Areno,
Ion baile de l'Aiôli, emé la couintesso de Barouncèlli en
teleto d'Arlatenco en sedo negro.

bouco... Mai es Ion cas de dire :

Documents

provençaux tirés des Archives municipales et des minutes de
notaires d'Arles (A. Robolly).
- Dins La Dépêche : Le poème du Rhône (de F. Mistral).
- Dins Les alois dorés : Lou pouèmo dôu Rose (de F.
Mistral), cant tresen, citacioun.
- Dins leu Figaro : Une candidature (F. Mistral e fou
Pouèmo ddu, Rose), pèr G. Rodenbach.

mes, Ion cant naciounau de la Coupo.

Boulegadisso Prcûvençalo

Sursum corda, pèr P. Gourdou ; Lou prat, pèr A. Mir.
- Dins La Chronique de Béziers : Letro de mountagno,

Un grapaud de sournuro, couneigu i'a long-tèms pèr Ion
verni que trais contro tout ço que mounto en four o en lumicro, vèn mai de veriueja contre leu poupulàri e valènt
predicaire qu'enauro nosto lengo dinsli glèiso de Prouvènço.
Mai que leu paire blanc se n'en fagne pas d'acô. Lou briquet
en questioun, quand Mirèio nasqué, i'avié peréu jita sa veri
nado despichouso. E ié retoumbè dins lis iue. Aquest cop

- Pins L'Hiérault : Lou pelerin d'amour, pèr A. Maffre
Gramecis, per leu meure.
- Dins Le Forum rép.ablicain : Lou 3luseon arlaten,

pèr A. làlaffre.

pèr I. C. ; Li Conse de Bèu-Caire, pèr E. F.
- Dins La Terro d'Oc : Le pitchou nmainatge, pèr A. Fou-

rès; Conférences Jean Carrère dans le Midi et à Toulouse;
Zôu, pèr P. Delga.

sara mai ansin. lé servira-ti de leiçoun? Quau es nascu gibous
pôu jamai marcha dre.

QUAU SE SÈMBLO S'ASSÈMBLO

La nouvello Escolo de Mount-Segur vèn de faire grando.
Nous mando uno publicacioun qu'es veritablamen bèn facho :
Mount-Segar, revisto mesadiero des felibres del païs de
Fouich e del Lauragués, em'aquesto epigrafo : Remembrent-

Jusiolo dôu gros grue, Madame Fartadô
De si bénis obro embaume tout Niço :
Ansin, Costo d'Azur, ansin, bello Cournisso;
T'embaumon li flour dôu bon Mikadô.

nous !

Veici Ion relevat dôu 1é numerô : Remembratz-vous, pèr P.
Estiéu ; La prumièro felibrejado de l'escolo de Mount-segur,
pèr A. Teulié ; Mount-Segur, pèr P. Estiéu ; As felibres avantpats à Mount-Segur, pèr A. Perbosc; A-n-uno espaso, pèr A.
Fourès; Souvenis, pèr P. Dunac; Adous nôbis, pèr .1. Aybran;
A la rilo de Fouich, pèr F. Rigal; La renaissènço roumano,
pèr Jan Doc, etc.
lé cuièn aquesto uiaussado gisclado de vers Avignoun
«Mi bèu e valerous jouvènt, vàutri que sial l'amo di païs de
Fouis e de Counserans, acampas-vous souto li flamo rouie e or
de la bandiero felibrence, e que d'en aut di bàrri de MountSegur, veste escolo clame e prouclatne, i quatre vènt de la liberta, que soun retrouvado li lança bèn pounchudo e lis espaso
esbrihaudanto di Comte de Cumenge e de Fouis ! Lou capou'ié
saludo t'escolo de Mount-Segur e embrasso tôuti li fraire.

Fabricant: Fèlis EYDOUx.-MARSIHO.

Se vènd dins touti li bons oustau.
;

iE E,.#%

"r,,Y'-,#ik`^i`..ii:+Y

ï'Ë.

&gt;KYE E

&gt;'r:?éi RïE,.St:;RYEiIE55055

f&gt;K31fii'.&gt;x&gt;if33*

! E LLND.4S

LA MAI AWIOUROUSO DI PIPO

« Fèlis GRAS. »

S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

Enri Castelnau, de Ceto, a vougu counserva leu Souvenir de
la grande félibrée du 31 mai 1896 en l'honneur des Abeilles
Cettoises, e éu, soute aquéu titre, dins uno broucaduro d'ùni
28 pajo (Mount-Pelié, Firmin e Montane), nous douno li dis-

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLI.

En Avignoun, empremarié FRANCLs SEGUIN.

ARGUS DE LA P ESS
FOUNDA EN 1879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était
abonné à l',Nrgus de la Presse, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector Malot (ZITE, p. 70 e 323).
L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
parèis sus soun comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es Ion coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de 'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

L'Argus le-gis Zi,000 journau pèrjour.

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume lou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure risoulet
Toua vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assabcura
Dins li sou;eu estràni,

fr. la boutïho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Se vènd
Mariani.

Z.

VIN DE'
CLAuâgr,n

uwU

CASTEUNOUDEPAPO
A''âTcumm

DE ROCO-FINO

Roco-Fino, la pèço de 225 litre enviroun .
id
Grand Roco-Fino,
Castèu de Roco-Fino

id.

s
.

a

0

a

.

.

e
.

.

1

a0

c5 fr.

fr.
fV.

BMVR - Alcazar - je.
Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358511">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358512">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="358513">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444268">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358486">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°199 (Juliet 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358487">
              <text>L'Aiòli. - Annado 06, n°199 (Juliet 1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358488">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358489">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358490">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358492">
              <text>Cent-quatre-vingt-dix-neuvi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358493">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358495">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358496">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358497">
              <text>1896-07-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358498">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358499">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358500">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/10074a773e08ec52d03c70a57a8aef72.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358501">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358502">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358503">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358505">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358504">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358506">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="358507">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358509">
              <text>FOL13136_1896_199</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816784">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10767</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="358510">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444264">
              <text>2016-06-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444265">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444266">
              <text>Berthier, Antony</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444267">
              <text>Xavier de Fourvières (1853-1912)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597838">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597839">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="597840">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642534">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878443">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
