<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10841" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10841?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:02:20+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16706">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1a747e22dda7364316f3921c1e184847.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139507">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/af0875b4605bdaa2cbb38b49288671e4.pdf</src>
      <authentication>70939f15802cd8e8b46d27ae0be23881</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634627">
                  <text>VUECHENCO ANNADO, Nô 275

DIMÊCRE, 47 D'AVOÜS-r 71398.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.
F. MISTRAL.

AHi

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.
fProuvèrbi di merssounié.)

QUE 'TAI GREMR1VT TUES FES L ÈR MES (7, 1 7, z7)

"Mg
PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACCOUN

Un an ............. 1O fr.
Sièis mes ......... s fr. b0
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

E D'ABOUNAGE
Vers

Lou numerô....... 10 centime

FOLCÔ DE BARONCELLI
au palais dôu Roure

Baille dôu journau

EN AVIGNOUN

FOLCb DE BARONCELLI

ODO

JJAUSSELLIN

Qu'a ôutengu lou proumié pres au eentenàri
dôu pouèto.
Aquelo lengo musicairo,
Nostro segoundo mai, de sabens francimans
La coundannon à mort desempèi tres cents an;
Tapla biéu çaquela ;`tapla sous mots brounzinon,
Chas elo las sesous passon, sonon, tindinon,
E cent milo milès enquèro i passaran,
(JASmun.)
Sounaran e tindinaran !

Glbrio à toun fil, Agen, glbrio à tus 1 Tout s'esfaço,
Mai soun noum, coumo li de Vergne e d'Ouraço,
Mai lou tiéu, coumo li deManto e de Tibur,
N oun s'esfaçaran pas. Toujour dins la membrio
Di pople, sèmpre mai, resplendira ta glbrio
Âgen, auras de Manto l'ur !
E tôuti venèn ioi, tôuti de Catalougno,
De Prouvènço, de Lengadb, de Limousin,
Vers lou troubaire de Gascougno,
Vers lou brounze à jamai sacra de Jaussemin.
Piousamen venèn pourta nbstis ôumage ;
Venèn, l'amo enaurado e lou cor esmougu,
Te rèndre, o Jaussemin, l'ounour que t'es degu.
Piousamen tambèn, dins lou courrènt dis age,
Lis orne, longo mai, coumo en pelerinage
Vers toun brounze vendran se cliva de-segu.

As remounta li cor, as reviéuda lis amo.
As peréu reviéuda nosto segoundo mai,
L'as facho imperissablo e grando que nounsai
l'as douna l'esplendour, l'eisaltacioun, la flamo.
Sus lou Miejour li Franc aloubati dôu Nord
Avien descadena la guerro e sis auvàri ;
Escracha, tout murtri, lou Miejour semblè mort,
E l'oumbro l'atafè grèvo coumo un susàri.
Soulo escapado au chapladis,
Belugo à mita damoussado,
Soulo, encaro vivié la leu go dau pais...
Glbrio à tus, Jaussemin, que l'as reviscoulado!
Glbrio à tus 1 i'as rendu lou vanc e lou trelus ;
E la pauro belugo es aro un fib de joio
Qu'ilumino, bèn lion, noeto terro galoio
E que noun s'amoussara plus.

E ve, coumo a pertout bèn grelha la semenço 1
Coumo li blad soun bèu, coumo drud souri li grel,
E coumo la meissoun s'arnaduro au scurel,
De l'oucean gascoun à la mar de Prouvènço

Ci, s'entendra lorg tèms sus nbsti colo en flour
La cansoun qu'arraisè lou soin de nosto enfanço.
E sèmpre, Jaussemir, diien dins lou Miejour
Tis inne esblérgissènt, ti cant de benuranço.

Li Franchimand aro aurien bèu
Voudra bouta sus lou flambèu,
De la'engo ressuscitado
Tôuti respoundrian au rampèu,
Tôuti courririan au drapèu
Contro uno nouveilo crousado
Oi, Franchimand, lou defendren,
L'eiretage de nbsti paire !
E se nous encalas, li rodo butaren,
E se, pèr apara la lengo dau terraire,
Tôuti dèvon ié faire,
Tôuti nous ié metren !
Aqui perqué venèn, tôuti de Catalougno,
De Prouvènço, de Lengadb, de Limousin,
Vers lou troubaire de Gascougno,
Vers lou brounze à jamai sacra de Jaussemin 1
Dbutour \Marisnan.
Marsihargue (Erau).

LI FESTO DÔU CENTENÀRI DE JAUSSEMIN

EX AGEX
Es pas un raconte coumplèt de tout ço que s'es passa
en Agen que vole faire eici. Quand pareiran aquésti rego,
aurés deja legi tout acb despièi bèu tèms, dins li journau

quoutidian. Ço 'que vous voudriéu dire, es lis empressioun e ii refleissioun d'un felibre sinceramen afouga
pèr la Causo, e que laisso pas voulountié perdre uno
ôucasioun d'ajuda à soun triounfle. E m'escusarés se ton
dedu se seguis pas coume se déurié e se la formo n'es
pas brihanto : escrive en un repaus de routo, dins un
cafè mounte, coume dins tôuti li cafè, f'a forço brut,
plumo qu'escupis sus lou papié e garçoun agita que ventoulcn li fuiet coume li pautras, de blad sus lou drai.
Adoune coumenço l'istbri miéuno pèr uno mau-parado.
Vouliéu arriba en Agen lou dissate 6 d'avoust au vèspre;
mai vejeici qu'en partènt de Vilo-Novo s'aubouro uno
chavano espetaclouso. Un trentenau de kiloumètre dins

la niue, enté tau tèms, veramen acb 'ro pas de faire.
Alor vire brido, o pulèu vire guidoun, e m'entourne
coucha dins la ciéuta nadalo de Bernat Palissy. Pèr
biais d'esplico vous tau dire qu'es pas ma coustumo de
viaja'mé lou trin :
Li vagoun, dins de canestello,
Garrejon tout, e lèu-lèu-lèu,
Mai carrejon pas lou soulèu,
Mai carrejon pas lis estello.

Ma biciéucleto nimai ; mai au-mens me permet de li
vèire, e que de causo bello veguère entre Paris e Agen :
e li castèu ufanous de Lèiro, e li verdoulènt bouscage
limousin, e li planestèu grandaras de Carsi !... Mai acb,
se voulès, sara pèr un autre cop.
Ansin, l'endeman, dimenche 7 d'avoust, de bon matin
m'encavale sus lcu chivau d'acié que manjo que d'aire,
béu que d'bli e n'es jamai las. Autro mau-parado : un
vènt o'adré que pouso dins li Pirenèu autant de forço,
diriéu quàsi autant d'iro, couine dins li Ceveno lou mistrau de Prouvènço. Liogo d'ana en Agen dins dos ouro,
me n'en tau tres e miejo ; lou tèms de mounta à l'aubergo, toumba lou vièsti de travai e carga 'quéli (vous

n'en prègue, noun legigués quéli) de ceremounié (ceremounié felibrenco, acb s'entènd), d'enterin s'acabavon
lis arengo davans l'estatuo de Jaussemin, aubourado
en 1870, quàsi en fàci de l'oustau peiienau dôu
pouèto. Ansin noun ausiguère li paraulo dôu senatour e
proumié conse d'Agen, nimai lou discours dôu sendi di
parruquié gascoun, nimai l'arengo ageneso d'En Charte
Ratier, nimai la favello universitàri de M. Larroumet,
aimai la dicho trencanto d'En Gastoun Jourdanne. Mai
n'aguère pièi li resson : tre que desbarque sus lou Gravié, lou bèu cours planta de platano, veici l'Aràbi, veici
Carrère, veici Sernin Santy, e d'autre, e d'autre, à bôudre de pertout, e s'acampon dins la vesinanço de la sain
dôu banquet, charrant de ço que s'es passa emai de ço
que se passara.
« Jasmin ne se douta jamais que dans le renouveau du
gascon il y eut un renouveau du fédéralisme. Henri IV
est parti d'ici pour répandre l'oeuvre de l'unité française

et la fonder indivisible en attendant Louis XiV et la
Révolution. » Brave ! Moussu Larroumet, avès bèn gagna

l'arbiho que vous baio lou gouvèr parisen. Mai nautre,
que vous avèn pas espera pèr legi e coumprene nôsti
pouèto, nàutri sabèn que quand Jourdanne vous respoundeguè en envoucant li dre de nosto lengo e de nosto
raço, es éu qu'èro frdèu i leiçoun dôu rèire d'Agen, car
..... Se quauque marchand d endormo
Ié venié, pèr coumplaire à la modo uniformo :
Pouèlo, à l'ouro d'uei, ta noto es descounformo:
Pouèlo, gascounes pas mai.
Es lou Prougrès que leu coumando...
La pichouno patrio es bièn abans la grando,
Respbundié, Francimand, jamai !

Intran dins la salo dôu banquet. Founciounàri, deputa,
cadet de Gascougno, Enfin lou pub'i que tant bèn, trop
bèn coeneissèn en Prouvènço, aquéu publi que souvènt
desbarquè au bord de Rose pèr se trufa de sis oste en
lausant « notre belle langue » dins de bèu discours franchimand, à dons pas de l'escolo ounte l'escumenjon e la
foro-bandisson. Pièi li felibre, majourau e mantenèire
vengu de touto la terro d'O, Filadelfo de Gerdo, Bladé, Ra-

tier, Alban Vergne,.Planté, Palay e soun fiéu couifa dôu
berret bearnés, E'erbosc, Felician Court, Prouspèr Estiéu,
Rouquet, Jourdanne e sa gènto mouié, Arnavielle, Pigot,
l'abat Bessou, Sarnin Santy, Mariéton, Guillibert, Car-

rère, e d'autre, e d autre: vai bèn, saren noumbrous e
saren uni.

Vaqui, liuen de la taulo d'ounour, uno tiero da capelan que parlon eut' amiracioun de l'obro de noste paire
Savié, e qu'au mitan i'es l'abat Besson, tirant sa cinso
d'uno tabaquiero legado pèr Jaussemin. A: seten-nous
aqui : pèr la bataio que segur vai se liéura, i'a un bon
cors d'armado que dounara coume se dèu.
Vengu lou moumen di brinde, li pouliticaire poulitiquejon, li founciounàri li seguisson, li felibre lis escouton e se taison, lis autre aplaudisson pau, tant pau qu'à
peno se li picamen de man s'entèndon. Mai li paraulo
couralo dôu conte, de Ratier, dôu vice-presidènt dôu
coumitat di fèsto, de Mariéton, :oun aplaudido em' estrambord. Alor s'aubouro Arnavielle : « Amor que testejan un pouèto gascoun, permetrés que sa lengo se fagne
ausi. » S'avias vist la sceno, l'atencioun afiscado dis un,
lou silènci mau-coura dis autre, la bèbo que fasien qnàuquis-un, e s'avias entendu lou brave majourau persegui
sa dicho, lausant l'obro pouëtico e patrioutico dôu mèstre agenès: la prepausant en eisèmple à si conciéutadan,
e s'avias ausi li picamen de man, l'estrambord neissènt
dins li cor di felibre ancian e de forço qu'en aquéu jour
s'afelibriguèron à la voues de l'Aràbi, aurias viscu, couine
iéu, uno di meiôuri passado que i'ague dins la vido. ;niai

BMVR - Alcazar - Marseille

�..ro

proun, Oro trop per ii desracina, vengu de Paris

per nous rauba Jaussemin. Guillibert parlo, piei Cari'ere;
aqudli gent courtds lCvon lou sèti, mentre que Ii nostre
encaro parlon. Faliè vèire alor, coume l'ai visto, l'endignacioun de forço AgenCs, felibre o noun felibre, s'esquichant autour do nautre, vergougnous de Ia descourteslo
di fugidis. N'i'avié forçO qu'ignouravon lou Felibrige, e
qu'an aprds eila ço qu'es, ço que pensan, ço quo voulén,
e que despièi aquéu moumen soun emé nautre.
Tambèn aguè resoun Jourdanne, quand nous dignO au
vespre, ounte erian entaula per Ia soupaclo, Un trentedan de bon felibre: s Avèn liéura la bataio, e l'avèn gagnado. Nous an vougu rauba Jaussemin, mai l'avén sachu garda. Fau que ben Sc lou bouton en cabesso, us
arlandié de Lutèco e touto la cob que lau paga de nôsti

sOu: nàutri n'avCn proun, de sis amiracioun ipoucrito
coume de si galejado lourdasso e descourteso, e tOuti ii
fes que faudra, siegue en Agen, Siegue a Carcassouno,
siegue a Toulouso, pertout e toujour nous atrouvaran
lest per la lucho. E vincren emd l'ajudo de Didu. De-fes
vese de felibre que s'impaciènton o quo se maucoron;
Oublidon quo i'a sièis cents an au-mens que nbsti catau
nous dèimon e nous caucon, e que i'a pas un siècle qu'ayen coumença de nous rebufela. Despièi, avCn marcha,
pas autant vitamen, segur, que voudrian, mai toujour en
avans C jamai en arrid. I'a sieissanto an qu'un pouliticaire, dins un discours pedantesc, saludavo la pouësio
de Jaussemin coume lou cant dOu ciéune de la lengo dO.
S'enganavo lou digne predecessour di deputa e di foun-

ciounkri de vuei; amor que cercavo uno coumparanço,
es pas lou cidune que counvenid,mai lou fènis, lou fOnis
quo reviéu tie si céndre, di cèndre do Lavau, de Carcassouno, de Bezids. 0, reviéu la lengo nostro, o pulèu a
toujour viscu, e mourira jamai, dOumaci Os l'espressioun
unenco e necito di besoun e dis èime de tout un grand
pople.
Aquebo ten go musicairo,

No:tro segoundo nai: de sabents francimands
La coundannon a mort desempèi tres cents ans;
Tapta bidu caquela; tapla sous mots brounzinon;
Chas ebo, las sesous passon, sonon, tindinon,
E cent mibo ,nitès enquèro i passaran,

Sounaran e tindinaran!

Jail Rounjat.

VERB L'IDEAU
A i'abat Sage.

Inmudable, Ion mount dins Ia liunchour s'aubouro,
Gigant arcèu
Ligant lou cèu
I roucas bluiejant quo lou tron soul labouro.

•

N'a quo peirard
Ount s'amourro lou plan quo souto en se desplego?

Toujour pus aut!
Es sajolo, es la ICi quo sémpre lis empuro.

Es sCns vido? Foulié Sa voueS 'me lou vent bramo,
E si cimèu
Soun li mamCu
D'ounte gisclo lou Ia que fai greia Ia ramo.

Quo brandusson Ia tCsto, onausson Us espalo
Li gent sena

Per vièsti a de roucas; mai per pen a de roure.
De fau gigant,
Lou rousigant,
Poumpon lou sang fegound que noun cesso de courre.

L'Ideau es sa fam, l'Ideau es sa toco,
Counsoulacioun
Mai qu'ilusioun;
SourçCnt do gau per ii que desoun alo toco.

A lou vOire, estequi. mai d'un jouvCnt barbèlo.

Au

Proun d'arderons
E pouderous
Dardalon soun regard verS lou mount que pivello

Qu'apasimon la set dOu Divin quo nous mino.

Do noste noum scun front, si roco rouginasso.

Mai do vièi, brandussant si tésto blanquinello,
I ben droulas
Cridon: Foulas!
Autant vaudrid bela d'ajougne lis estello.
De-bado faguorian perdu tan pantaiage...
Lèu, lijouvènt,

DINS LOU VALOUN DE FOURS

Parton; so diênt que repepion li gent d'iago.
Mounto que mountaras! D'ini, dins li grand coumbo,

S'ensouvênon lis abouna de l'AiOli,qu'an legi En Moun-

Li caraven
D'ount res revOn,

tagno, d'aquéu MOste Arnaud, d'aqudu bel oumonas de
Dieu quo me prcstè si dous miOu Roubin o Bibi, quonro
anére, en coumpagno dOu curat Cler, canta, en Taloun,
Ia messo pastouralo e douna Ii Pasco i dons bràvi pastre
que ié gardavon l'avé.
Vous capitarés qu'aquest an, MOste Arnaud a marida
soun drole JOusO; 0 m'aviC counvida e nfavié di : Fan
que fugues, vous, lou maridaire.
Adounc, finido li fésto centenàri do S. Jan do Mato,
m'enmountagnère eujusqu'au valoun do Fours.

Cabusson, o lu mount soul caucigo sa toumbo.
D'âutri, fin-qu'au cresten auturous so gandisson.
Estrambourda
Van l'abourda;
Mai ii nèblo e l'uiau subran lis embandisson.
An rén vist. Se disien : Poutounaren soun mourre;

eiren avau
Planuro e van
S'espandi, douminant li vilo emai ii mourre

Nous vaqui an dimécre 6 de juliet. Oh! la ponetico journado que passCre aquil Pouëtico acO 's lou mot.
Tout so id prestavo e lou tOms qu'èro ben, resplendent,
ensouleia, e lou mounde di counvida qn'èron noumbrous:

An rên vist. Dóumaci louniéu se desplegavo,..
A soun regard,
Lus de lugar,
Un mounde incouneigu s'escoundié, s'amagavo.

erian, se vous fai rèn, cènt-vint-e dos persouno. Uno
noo espetaclouso
Vers Ii set ouro e miejo ! pin! pOu! pin ! pin! pin!
pOu! do cop de pistoulet, n'en vos? tè, ve-n'aqui. Méste
Arnaud, soun drole JOusO e touto la parentèlo partien
alegoura, per ana an Coulet, a tres kiloumètre d'aqui,

Davalon, mourtinCu. Tèms-en-tèms so reviron,
E lou pantai
De soun matai

Tuerto lou carrihoun di raive ue treviron.
Tout-d'un-cop, lou soulèu, esbléugissènt, estrasso
Lou nivoulas;
Lou mantelas
Floutejo esparpaia, derroumpu per l'aurasso.

Que troubaran? Bessai quauquo sirnplas, un pastre
Que tout soulet

qnerre.la nOvio. Tout aquéu mounde en fèsto, gai, risènt,
parlavo, cridavo, cantavo.
—

toulet. Pin! pOu! pon! pOu! pOn! Petavon e repotenavon quo tOuti lis ceo di mountagno n'èron estrementi.
Arriba an Coulet, a l'amèu di Girard, a l'oustau de
Zuni la nOvio, aquesto a reçaupu soun nOvi sus soun ha-

Gardo lou le,

Flahutant séns temoui que lis aiglo e lis astre.

En proucessionn
S'adraion davans éu, en rire vo 'a lagromo.
Tout passo. En toujoursiau, noun s'osmOu, noun bonlego,
Dison: Per car

Mai qu'enchau! Afouga, landaran vers l'Auturo,
Vers d'àutris Aup;

Zón! venié Mésto Arnaud, couquin de capèu! fan

quo Ia pcudro parle. —
E parlavo, Ia poudro, vous lou proumete, parlavo ferme
E li jouvènt foulas, vague de carga o do descarga Si piS-

E, las jamai,
S'adraion vers lou le: 1'Ideau ii secuto.

ço quo veil an? Un mount pu majestous encaro
Deper-darrié.
N'es qu'un torriC,
A respCt, Ion gigant quo n'en trepon Ia caro.

4

UN MARIDAGE

Viéu coumo vent,

Ah I lou tèms, dins soun drai, fau que tout sèmpre monnde,

Pople e nacioun

Que s'aliuenche lou le! rèsto Ia Farfantello
E si baudour
Dounant d'ardour
Proun per, s'èro poussiblo, ajougne us estello.
Caroumb.
A. Dourgiilgnoun.

ZOu! escalen
E sagelen

So retournon. La Fe pouderouso ii buto.
Escalon mai,

A si péd yen mouri tout brut, tout terro-tremo;

de-vers FLdeau urous lou que camino
Sus soun draiOu

l'a li raiôu

Mai que d'un se soun di: Subre soun esquinasso

Coume un rèire ufanous vers l'estelan s'enauro,
Lou su pela,
Enmantela
D'uno tafo do nèu que rèn violo — quo l'auro.

Fort, despachous!
Eu, despichous,
Arregarclo d'amonnt pasa siècle emai mounde.

Proumte a rena!
Ili van fisançous e sa Fe jamai cab.

S

dau; o Ii parent ía Ia bèn-vengudo is arribant. Em' acO
s'es dejuna en famiho.
Fini lou pichot repassoun, la Zuni s'es anado endimencha. A mes sa hello raubo de sedo negro e lusénto,
uno baviero en dentello fino e claro que blanquejavo
coumo Ia nèu, a carga un long volet tout blanc, qu'enjusqu'i ped ié davalavo; us Ia tèsto emai sus his espalo i'an
bouta de flour d'arangie a bèl èime e uno fes ansin pimpado es vengudo deforo.
Touto la noQo èro aqui quo badavo. Elo, pecaire! s'es
messo d'ageinouioun sus Ion lindan d'aquel oustan quo

A FREDERI MISTRAL

FUIETOUN DE L'AILI

MIOUN

Iéu te disc que Si.

MOUN SEGNE E MESTRE

Lou Creserèu
onmèdi en tres ate e en vers
Bepresentado per Lou proumid cop au Tiatre poupulàri
de Gravesoun,
souto Ia direicioun ddu felibre Grabié Perrier.

JANET

Noun.

Veici moun CREsBEU: vous lou semounde, o Méstre.

Es l'obro d'un ardent e d'un franc prouvencau.
Tin jour, vOsti counsèu m'an bouta l'amo en dèstre;
e Pico I s me diguerias. Al pica, flCn o mau.
Vous lou porge tan qu'es. S'avid l'ur de vous plaire,
Marcharidu, lou cor aut, sernpre mai de I'avans,
E me veirias, countènt, voulountous, ana traire
L'espousc de mona mesprds an front di descaraire
Dc nosto lengo d'or, redo coume Chabrand.

MIOUN

Si, testard.
JANET

Mai dequé siës eici?
MIOUN

Ten? siéu femo de sCn; tu, ales un gountbo-agasso!
JANET

Ve, so rebeques mai, as un moustoun, chaupiasso!

M. CIIABRAND.

Casteu-Reinard de Prouvènco, lou 6 de Juliet de 1898.

NORMO Ill PERSOTJNAGE:
JANET
NOURAT
PIERROUN
ENRI
SAFOURIAN
MATIEU
MIOUN
MARGARIDO

GRANIER JAQUE.

CHAIx MARIUS.
FONTAINE FRANCES.

PETIT Louis.
MARTIN Louis.

ATE PROUMIE

Lou tiatre retrais lou davans d'un mas. IJins lou founs lou
masemé sa touno qu'oumbrejo la grando porto; àcoustat dóu
mas, esciargido sus IOu campéstre verdejant e per darrié,
aperetlalin a través us aubre, ii tourre de Castèu-Reinard
que banejon. Platano di dous coustat.

BARD JOusE.

...

....

SERRE

SCENe I

JOusE.

ANTONI ALDEnT.

JANET e MI0UN, sorton de La remiso en se c/zarpant
JANET

L'acioun se passo en terro Castèu-Reinardenco.

len to dise quo noun.

Mioun

Tél tè! mando, veguen I

.. Manclo,
JANET

anon, croserèu I

So me la fas mounta, la moustardo an cervêu,
Garo a tu!
M1OUN

Me faras pas cala, gros bramaire!
Tôuti ti cridarië, bouto, li cregne gaire!
T'ai di si, sara Si.
JANET

Noun, noun. L'as entenclu?
Mai, mioulasso quo slés, veguen, l'as tout perdu
Lou sen 'i... Aro qu'aven quâuqui sOn dins i'armàrI,

BMVR - Alcazar - Marseille

�visto naisse; esmougudo s'es messo d'ageinouioun.
soun
ounele - a plus soun paire, la paureto
$ soue i'a semoundu 'n goubelet d'aigo em' un louvidor
ouncle La nouvieto a begu l'aigo, simbole de soubrieta,
dedinsla pèço d'or, figuro de la richesso qu'es uno fiho,

Quoniamn confirmata est super nos misericordia ejus,
veritos Domini manet in ælernum. Gloria, etc...
Ansin s'acabè leu cerembni nouviau.
Courue fou disié 'no cansoun (le Mèste Maibli
Oh !quinto fèsto

l,avié

i

e pros

S'es jamai vist
Noço pariero

de la soubrieta. S'es, pièi, clinado pèr reçaupre la
patriarcalo... E tout acô plouravo.
benedicioun
in!
pin
! pbu ! vague de faire clanti tourna-mai li
$p
Pin pin ! pbu 1 touto la noço s'es messo en
pistoulet.
vers la g lèiso de Sant-Laurèns ounte loti clergié,
marcho
Lou vièi clôuchlé de la Rèino Jano s'es
lis esperavian.
e la campano galoio a saluda la noço, la gènto
esmougu
pouetico que jamai de la vido se n'èro vist de tant
elo,

fins 1011 païs.

D. Savié de Vourviero.

S edP&amp;DIERD

noço
bello.

Tre intra dins la glèiso, de vi6ulounaire escoundu
l'autar l'an jouga l'aubado. Bèn lèu es estado

darrié
la vièio glèiso, e di counvida
pleno,
pan
Pertout. Oh ! que mounde!
d'un

DE

i

de Pasco.

Tout- d'un-tèms après la messo, fou soudiacre a pres la

crous e m'an encapa d'uno capo drap d'or. Darrié la
crous fou nôvi e sa nouvieto, darrié vautre touto la noço,
Te Deum,
en proucessioun, nous sian rendu, au tant ddu

fa l'acoumpagnado.

erian à taulo dins uno grand feniero touto alestido pèr
l'ôucasioun. Tout-de-long di fusto, en-dessus de nbsti
tèsto, de branco d'aubour-perlié emé si mata de flour
jauno e emtaumado fasien de garlando que vous regalavon la visto. Tôuti erian à noste aise, nous sentian en
famiho, e la gaieta franco, l'ounèsto gaieta di bràvi gènt,
assesounavon tôuti li plat.
A la fin, Mèste Arnaud s'aubourè,,e counfourmamen à
l'usage entouré :
Laudaie Domium omnes gentes! laudate eum omnes

dan Rayol.

JANET

E tu, chauchoun, que vos toujour faire l'empèri
Sèmblo que iéu siéu res, à t'entèndre parla;
l'a que tu qu'as resoun ; me jites pereila
Entre durbi la bouco. Acb me vèn en bdi
MIOUN

Se cridaves pas tant, s'ères pas tant senbdi .
JANET

Cridariéu pas de tout, se rebecaves pa.
MIOUN

Fugues coume se dèu ; te laisses pas troumpa
Pèr bon proumié vengu 1 Vos pas'gué la maliço,
Quand te vese pipa pèr un rastegue.
Eh 1 isso !
Pole pas toun pacan ! Sian trop riche, Mioun,

Charlet de Cournu,
à Sant-Roumié.

LA BATUDO D'UN CASSAIRE
Un matin dôu mes de nouvèmbre passa, gardave li
fedo, à la mountagno, i raro de Sant-Roumié e de Tarascoun, enté moun coulègo Marin. De-vers lou couchant, entendian japa, japa. « Acb, me diguè Marin,
es quaucun qu'aprouficho la plôuvino pèr secuta 'no
lèbre. »

Efetivamen, vese sourti, tout-d'uno, à touto zuerto, dôu
valoun de Moussu Jaquet, un cassaire afouga. En meme

tèms, vesèn passa, au Pas dôu Loup, à la cimo dôu
valoun dôu Calèu, uno lèbre em' un chin après, que
filavon coume Ion ,vènt. Lou Pas-fini, car èro éu que
cassavo, nous dis:

« Aquelo a senti la poudro, s'es levado de liuen, e i'ai
pas pouscu tira. Dèu avé travessa fou Jas-di-Vaco e fou
valoun de l'Orne-Mort; aro, vai dins la Pistolo, mountara Ion valoun de l'Amour e arribara i (uatre-Terme.
« Se pren fou couchant, passara i Pignen e i Traversiero. S'enrego de-vers la glèiso de Sant-Pèire, agantara
lou valoun d'Aujo, e, adiéu, ma lèbre ! Se s'adraio dins

!

Sian riche o li sian pas?
Anen !

quère cinq.
« Aquest an, siéu esta malurous : n'ai vist quatorge, e
n'en ai pouscu desquiha que sièis. Lou mai que se n'en
trovo, es i Founteto, au valoun di Cabot, à la Fagoutiero,
à la Tèsto-Negro ; i'a tambèn loti valoun de l'Oulo, la
Tèsto de la Capello, lou valoun de Baus-Besso, e, en davalant, Ion de Chanteroun e fou de l'Oume. En toumbant,
vers fi Baus, la Loubatiero, la Tèsto de Manivèr e li
Bringasso soun bono pèr li perdris »
- « Bono chanço, Pas-fini! »

- « Gramaci, Charlet. » -

JANET

MIOUN

Pèr liga nosto chato em' un laid terraioun.

Mount-Mirai, 12 d'avoust 1898.

»

- « 0, me respond, n'en tuère dès-e-vue, e n'en man-

0. S'avèn quànqui sbu, cerco vite un foundèire
Ah! tèsto d'ase, vai ! s'es poussible de vèire

l'a pas d'anen, Janet... Que counfusioun, pamens
Un orne coume tu, d'ètre tant, tant arlèri

JANET

Alor, ié fau : - « Dison que l'an passa as tant des.
quiha de lèbre !

MIOUN

Eh ! bèn, iéu vole 1
JANE'r

Tèsto-de-Sant-Pèire. » -

Jougnen-nous souto la bandiero,
Cambarado, amourous dôu Bèu,
Caminen, arderous troupèu,
Tout dre, dies la drecho carriero
Que mena vers li tèms nouvèu,
Mounte lusiras i frountiero,
Fraternita, dins ion Soulèu !

d'acioun de gràci, li gènt de la nor) à la filado fi soun
vengu embrassa. Chascun, à mesuro qu'avié fa fou ceremôni dôu beisa de pas, venié se remetre à soun rèng
de proucessioun. E nous sian acamina en cantant Magnificat, vers l'oustau di nbvi, e jusquo à soun oustau iavèn

!

chu e lou Mouloun de-Blad, e, se n'en rescontra pas
quaucuno, fau que fou diable se fugue escoundu sus fi

Anaras qu'i lucho dôu Bèu:
Di causo justo e vertadiero !

l'Orèmus
signado, ôufert l'encèns, e après fou tant de

fi jito d'eici-d'eila, censamen coume s'arribavo la poulaio.
Courre fan gau aquéli cerembni patriarcau Que perfum d'antiqueta! e coume acb nous aliuencho d'aquéli
noço de vilo que sènton fou paganisme e que te fan, en
cuei, à la modo de Paris !
A vounge ouro e miejo, li cènt vint-e-dous counvida,

Mourre-Baeti Èro trop linen, e just i'ai fa pôu. Lou cop
es manca : aro, la plôuvino es foundudo, e li chin prenon plus Ion pèd de la lèbre. Adounc vau cassa la perdris. Farai leu tour dôu Roussignbu, repassarai lou grand
e lou pichot mourre Aplat, lou valoun de Jan Blanc,aquéu
di Viôuleto ; traversarai la Jassino, la Troumpeto, lou
valoun de Bastianot, countournejarai fou Mourre-Poun-

Oh ! qu'es poulit noste drapèu 1
Que la Prouvènço Primadiero,
De soun sang qu'es sèmpre nouvèu,
Te bagne jamai, o bandiero !

jusquo à la Pèiro dis Espousado.
Aqui, fi jôuinis espous se soun asseta, aguènt à soun
taire leu souto-nbvi e la souto-nbvio. Se i'es donna l'aigo-

Alor, aqui, sus Ion lindau, es de coumplirren, es de
tant, es de rire, es de plour!... L'usage vbu qu'avans
de metre pèd dins soun nouvèl oustau, la obvia intre en
si founcioun de meinagiero. Adonne ié porjon quatre
couloumb, qu'acb 's de pichot panoun en formo d'aucèu.
La nbvio n'en pren dons e fi trais de-vers l'oustau, pèr
significa que jamai fou pan ié sara de-manco; n'en trais
dous de-vers la foulo pèr faire vèire que i'aura sèmpre
de pan pèr lis ami, pèr lis estrangié, pèr fi paure. E pièi,
en bono meinagiero, aganto quatre pougnado de blad e

la Crous, aquéu de Routinet, e i'ai tira contro lou

Èro bluio coume fou cèu
Dôu grand sant Louis la bandiero
La noFtro a pas mino tant fiero,
Mai qui'es poulit noste drapèu,
Emé si tres coulour autiero,
Pèr qu nous levarian la pèu !

loun fernissènt
Ansin n'es esta pèr fou Sanctus et l'Agnus.
que-noun-sai.
Fous sari as creigu, ma fisto, pèr Nom è o pèr Ion jour

MIOUN

mancara fou valoun de Chevié, ribejara ]ou de Sant-Pèire,
prendra la Coustiero, entre Ion Mourre-Aplat, lou valoun
de Costo, Ion Gros-Mourre e fou valoun dis Eusino; davalara Ion Grand-Valoun e la vau espera eiça au TrauNegre.
D'aquest pas, vau prene Ion valoun di Vigno, mountarai Ion Mourre-Pelous, m'anara&amp; plaça souto la Crestode-Gau ; d'aqui, au japa, veirai d'ounte moun chin passara, m'ancrai asseta au bon rode, e, se la manque, fau
que la bougresso fugue crespinado courre moun fraire

« Tè, fau à Marin, la lèbre aura 'ngarça fou Pas-fini :
aura pres fou valoun di Nouguié, davala lou gaudre de
Marchandoun, e fou coulègo dèu Pavé tira à la Gorgo.» Un pau après, vesèn veni noste bracounié, né coume
un foundèire de campano, que nous dis :
- « Tron de goi ! i' a'n pastre que me l'a recoupado au
Nis de-Russo ; alor, ma lèbre a pres pèr fou valoun de

Dôu grand saut Louïs la bandiero,
Èro bluio coume lou cèu
Floutejavo sus lou veissèu
Que l'empourtè vers la coustiero
De Palestino, i sàntis iero
MIounte fou Crist a soue tournbèu.

fou pople cantavo

Tu vos que mariden Guerido em' un patàrri ?
T'ai di que vouliéu pas.

d6u-La,lre, e aqui poudriéu ié signa si papié 'mé de
ploumb dôu quatre. Se topo, au countràri, dôu levant,

pan !

messo, la grand messo parado. Tout
li viôuIon Kyrie de la messo Batisto, e fi galoi viôuloun,
voues.
Èro
poulit
li
acoumpagnavon

populi.
E la foulo :

passo controlou Gofre,à la Rego-de-la-Miolo, àla Baumo-

Dbufo. » Au bout d'uno oureto, ausèn dons top de fusiéu : Pan!

Soucieta AlarsihesO

e di curious vengu

Dins la sacrestio, nautre finissian do carga nbstis ourdevian canta messo parado, coume se dis en
namen :
Fours, valènt-à-d ire erré diacre e soudiacre. Li viôuloun,
un de si plus pouà nosto sourtido, an tourna- mai jougadavans
fi nbvi.
vengu
à
la
Santo
Taulo
lits èr e sian
Dounado la benedicioun nouvialo, s'es coumença la

loti valoun de Darmeran, traversa aquéu de Roustit,

M10UN

Ehèi ! Escouto un pau.
Noun s'agis de I'argènt, mai s'agis dôu repaus,
De la tranquileta, dôu bonur de ta chato.
Sabe qu'aquéu que vos, te caresso, te flato,
Lou marrias, tant que pbu. Bouto ! aquéu te counèis.
Mai, fou counèisses, tu ? Sabes quau èi ? D'ounte èi ?
Noun. Tan lis que Pierroun, bèu droulas, travaiaire,

Sabèn Ion founs que tèn ; sabèn co qu'es soun paire.
Go qu'aura, tros pèr tros, es fou fru dôu travai..Parlo pas francihot ! Es pa'no deco, vai...
S'èro un galo-bon-tèms, un courrèire de voto...
Sabes bèn que l'èi pas, qu'a de fen dins li boto.
Es un pacan 1 E tu ? .. I'empacho acb d'axé
D'argènt, de bèlli terro em' un mouloun d'avé?
E pièi, tout acô 's rèn. Pierroun amo Guerido
Guerido amo Pierroun ; s'amon, bello finido.
JANET

Oh !

o.. Guerido e tu farés ço que voudrai.

Go qu'avès fa sèns iéu, Ion desfarés, pas mai.
Falié me demanda moun counsèu pèr avanço.
Ah ! bèlli damo 1 ansin vivès sus l'estiganço

L OU BLABFÈME
Lou soulèu avié 'ncaro au-mens dos ouro d'aut.
Sus lou Gamin d'Ouliero, à l'oumbro dis oustau,
Quatre gandard fasien uno partido i bocho.
Uno vièio enterin di jougaire s'aprocho
E fai à soun enfant : «Jogues i bocho, tu,
Luego d'ana 'strema fou fen qu'es estendu,
Feiniantas que tu siés ! » E l'enfant dur e rufe
Respoundeguè : « Dôu fen emai de vous me trufe ! »
E dins l'aire autant-lèu clantiguè coume un trou
Un ourrible blasfème... Elo clinè loin front....
- La chavano de-fes giblo ansin la piboulo E vergougnouso anè ploura souleto, ai ! las I
Dôu tèms qu'en sacrejant jougavo soun droulas
E qu'amount, dins l'espai ounte noun Il treboulo
La vilanié de l'orne, en quilant à noun plus,
Li dindouleto en vbu nadavon dins la lus...

Leoun Spariat.

5 de Juliet de 1898.

De mounia à la chut-chut vbsti cop tôuti dos?
Lèvo t'acb-d'aqui de la tèsto, se vos,
Que, sènso bourroulis, mangen bon bouta-couie.
Escuro, fai lusi ti grand peirbu de couie,
Fai toun diva, ti lié, tèn propre toun oustau.
Faras bèn. Lou restant me regardo. Catau
Fuguère, siéu, sarai !... Vole pas que li femo
Me menon pèr Ion nas... Ni souspir, ni lagremo
M'apietadousiran... Parfen un pau resoun.
Greses que baiariéu ma chato à-n-un capoun ?
L'ai sounda, Mouss' Enri, jusquo au fin founs de l'aino.
Damai trouvaren miéus. Coumplasènt pèr fi damo,
Reviha, pas feiniant, gagno de poulit mes ;
Couine li gros moussu, li jour oubrant, es mes ;
Escriéu coume un magistre; e parla coume un libre;
Pèr tout dire, n'en saup autant que li felibre.
Quand l'auras couneigu, te pleit a, l'amaras.
M10UN

Ah ! grano de bardot ! Coume fou siés, douiras !
Es mes coume un moussu ! Boudiéu la bello causo
Sus tout ço que lusis toun iue de niais se pauso.
Souvènt ço que lusis Ion sabes, n'es pas d'or.
Pièi, de t'esbram assa, vènes dire qu'ai tort ?...
Dequé fas de tis iue ? Perdequ'ei qu'as d'auriho !
La chato de Glaudet dôu Pont, la grand Melio,

L'as pas sachu, parai ? ço que ièro arriva?
(A segui.)

I. Chabrand.

BMVR - Alcazar - Marseille

�BUTA DI FKMO
Miôugrano roujo o bèu rasin,
Que soun ti labroun cremesin,
0 chato que tène à l'espèro ?
E li dons souleiet bessoun
De ti vistoun, dis, dequé souri,
Que retrason la fernisoun
Dôu cèu bleus e dis oundo fèro ?
Tourtouro blanco, ile bessoun,
Ti sen de la, dis-me que soun
E perqué moun bais n'en barbèlo ?
E ti peu negre toursegu
Que soun ? Quouro me siéujagu,
Li destrenant ai cresegu
Que venié la nitre sèmpre bello

E dins toun cors escrèt que i'a?
Que i'a, que siéu desvaria
De l'amira? que me grasiho
Toun alenado en t'enliassant ?
E boni e reboui tout moun sang,
Moun cor boumbis se matrassant:
Tau dins sa gabio l'auceliho

!.

Bèuta di femo, de-vers tu
S'alando vuei ma jouventu.
Toui mi pantai, te li semounde.
Siés l'amour : lou pan de clarta,
L'amour: lou vin de voulupta
Es perqué te vole canta,
Bèuta di femo ! Lus dôu mounde!
Encastrado d'or pur, sourris.
Siés la maire de Jèsu-Crist,
E d'à geinoun clinant la tèsto.
Tristo, auturouso, regard naut,
Siés Prouvènço que dis : n D'aut ! d'aut 1

N'es pansa morto, Prouvençau,
E lou que l'amo, se i'entèsto !
Bèuta di femo, siés lou mèu
Purificant lou sang nouvèu !
Bèuta di femo, siés la frucho
Ounte vendren tôuti beca

Li vièi crèirejamai mata ;
E d'alor noun poudren rata
L'amour de la glbri e di lucho !
Pèr li pacan e pèr li rèi,
Pèr li jouvènt e pèr li vièi
Siés l'oubriero di gràndi joio

Que siegues Mirèio o Venus,
Que siegues vestido, o cors nus,
Es tu que siés lou grand trelus,
Femo ! o beloio di beloio !

E quouro anan pèr li ciéuta
Nàutri que sian assecuta,
Li pàuri dro!e e li felibre,
Pensan que l'or, que li poudé
Es que de fum à noste estè
Contro un poutoun subre ti det,
Contro uno dicho d'orne libre !
Vaqui perqué, riche e pacan
Es en tu, Femo, qu'abracan
Tout ço que viéu e que regreio,
Que fai sousca, que fai capta,
La Justiço e la Verita,
La resplendour de la Bèuta
E la glôri de la Patrio !
MANDADIS

Tu que dis Aup jusquo au Medc
0 Carrère, siés Prince d'O
Contro ti labro de fringaire,
Quant n'i'a de chatouno adeja
Qu'en prouvençau an laleja
Pèr que posques mistraleja
Tant, encantaire e counquistaire ?

dôusè Loubet.

NOUVELUN
At;en- - S'es grandamen celebra lou centenàri de

Jaussemin, noste pouèto naciounau e amira de tôuti li
;
journau de Gascougno e de Paris vous l'auran di. Fau signala pamens lis estànci superbe prounounciado en gascoun pèr M. Boyer d'Agen sus la toumbo dôu troubaire,
lou salut prouvençau dôu majourau Guillibert, la pouësio
dicho pèr Madamo Requier (Na Filadelfo), lou grand
discours d'En C Ratier en parla dôu païs, lis improuvisacioun ardènto d'Arnavielle, 'ou conte poupulàri dôu
majourau Bladé, di pèr Mounet-Sully, e li flour de touto
meno aducho de Paris pèr li Cadet de Gascougno.

'11'oulouso. - A Toulouso, en seguido, s'es pièi

inagura li mounumen de Goudouli, de Vestrepain e de
Fourès. Tout s'es fa magnificamen e li pouèto de la
lengo, de la lengo dôu pople, are, pecaire, que soun
mort, an reçaupu di gouvernant que nous la derrabon
di bouco tôuti lis ounour vougu.
E se vous imaginavias qu'aquéu mouvc men renadiéu
que vuei leu Miejour manifesto èro l'obro dôu Felibrige,
valènt-à-dire i'obro dis enfant dôu païs, vous enganarias
pas mau. Tout acb, mis ami, es l'oubrage de Paris e dôu
cèntre e dôu vèntre. Lou cigalié Lintilhac éu nous l'a
pas manda dire.
Ce mouvement à direction centrifuge part du centre et y
garde son point d'appui. Ce sont les arrivés, parmi les fils
de la province, ceux auxquels la capitale décerna l'illustration, qui prennent l'initiative du mouvement, et, dans
un sentiment oit le plus légitime orgueil se marie à une

touchante piété filiale, viennen faire passer le reflet de leur
gloire parisienne sur le terroir où dorment les aïeux obscurs.
E lambèn quand vouguèron, li Cancelié dôu Felibrige,

Jourdanne e Marietoun, espiica ço que n'èro de nosto
reneissènço, Messiés lis ôuficiau e li desbarca de Paris,
vcus li fauguè vèire sauta ! Marietoun lou liounés,coume
un simple niçard avau de Baubo-Capèu, fuguè trata de
«separatisto », e aguè Marietoun l'ounour de faire
mounta M. Bourgeois sus la figuiero, un presidènt di

menistre !

- Countuniacioun di fèsto de

Gascougno e d'Aquitàni. Tout acb mai que bèu. Lou bon
felibre Achile Mir es esta, de l'afaire, fa ôuficié d'acadèmi. Mai leu courdounié Vestrepain, qu'à Toulouso l'an

dreissa uno estatuo, cap-de-biéu, es esta, courre vesès,
miés trata que l'autour de la Messo de Ladèr.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

A VÈNDRE

"avoua blanc de Camargo
Li pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di papo,

so
passejavon, ufanous, dins li jardin meravihous dôu pilais
d'Avignoun e se quihavon à la cimo di tourre e di merlet

pèr regarda, tout en fasènt la rodo, emé si co de velcut
frapa coume li vièi riban dis Arlatenco, li farandoulo d,o
nanet se desplegant pèr li carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aidli.

Castèu-Reinarden, Barbentanen, Rougnounen, Taras.
counen, Sourguen o Carpentrassen, quand arias au mar.

cat leu dimècre e ton dissate, manqués pas, manqués
pas Lu-mens, d'ana tasta ]ou bon pèis free, li sarcello
grasseto, li couvet de Camargo e béure lou vin blanc'
senteur d'ile-de-mar e de cabridello o lou vin di Papi
dôu castèu de Roco-Fino à l'

1i ubergarié-Ilestaurat BER%o
V1DALINCA SUCESSOUR
EN A VIGNOETN

C.

à la carriero de l'Arc-de-l'Agnèu, 8
contro la plaço dôu Reloge.
ESPECIALITA

Boni-abaisso

tduti li dimècre
Couquiho de chambre e de
lingoumbaud

pèr la coumando en Vilo
Service

à la Carto, à Pres-Fisse e
à Cachet.

tôuti li jour.

Saloun reserva.

L'Aubergarié-Restaurat BERNO es renouma pèr soun
service à doumicile qu'es toujour cela uno dis especialeta
li mai apreciado de l'Oustau.

Se pren de Pensiounàri, - Pres moudera.
GALANTO CHAMBRO PÈR NOVI

Boulegadisso Prouvençalo

DEMANDAS

but

Au tome xxnl de La Grande Encyclopédie vèn de parèisse

la noutiço biougrafico de MISTRAL pèr Paul Mariéton, 8 pajo
in-8'. E l'empremarié Lucien Duc n'a tira 'no edicioun à part.

Dins Le Fos uni républigrain : A Moussu Dardèno. souto-

pïefèt en Arle, pèr Vlèste Eisseto.

a oiJ L

LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESH.4YES.

- Dins Lou Viro-Soulèu: La fêle félibréenne de Sceaux;
Banquet en l'honneur de Maurice Faure ; En l'ounourde Maurice Faure pèr L. Duc.

VXN
MABZANZ
A LA COCA, DÔU PERDU

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCkLLI.

En Avignoun, empremarié FRA_ycr.s SEGU1N.

Couleieiouo eoumpkto de LAIÔL

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume lou vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

Dins li caumas dôu mes d'avoust;
Quand vous prendra la soumiheto,
Emé ton Mikadè, fiheto,
Fringouias-vous, revihas-vous
Fabricant: Fèlis Evnoux. - MARSIHO.

BRANDADO

Mai es un mau vièi, acô, car deja disien à Roumo, au
tèms d'Aguste Cesar :
Ansin vous noun pèr vous, abiho, fès leu mèu.

Carensrouno.

Lou Revihaire

Emé la TAUL( HI MATÈRI

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

annado . . . .

Se vènd I1 fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

7 Pris

coun-

tengudo dins loir journau pendènt aquéli

7O I

{ipi

S'adreissa i burèu dôu journau

Mariani.

ma

VIN DE CASTÈU-NÔU-DE-PAPO

CLAUS DU CASTÈU_DEROCO-FINO

Iii
Roco-Fivo, la pèço de 225 litre enviroun

.

.

Grand Roco-.I ino
id.
Castèu de Roco-Fino
id.
id.
la caisso de 25 boutiho.

.

.

.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360917">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360918">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="360919">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443745">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360892">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°275 (Avoust 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360893">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°275 (Avoust 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360894">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360895">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360896">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360898">
              <text>Deux-cent-soixante-quinzi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360899">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360901">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360902">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360903">
              <text>1898-08-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360904">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360905">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360906">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/1a747e22dda7364316f3921c1e184847.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360907">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360908">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360909">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360911">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360910">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360912">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="360913">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360915">
              <text>FOL13136_1898_275</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816833">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10841</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="360916">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443740">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443741">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443742">
              <text>Ronjat, Jules (1864-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443743">
              <text>Spariat, Léon (1861-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443744">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598051">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598052">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598053">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642606">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878514">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
