<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10862" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10862?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:02:19+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16685">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/50e013d866fd6a89f10758887bbf610d.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139452">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/7a6c668c80277c6f2849d3cac95f7130.pdf</src>
      <authentication>95a9180898e3dab642bf46b5c6f19a62</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634517">
                  <text>:Clli ]C; ANNADO, Nô 2,4

DILUN,17 DE JANVIÉ 4898.

Nautri, li bon Prouvençau,
Au sufrage aniversau,
Voutaren pèr l'ôli
E farrn l'aiMi.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissounze,.

F. MISTRAL.

QUE V.11 GREi,1 NT TREK F"ES PÈR XiES ('7, l'7, 2 ')

QI

1U

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. l0 b,

E D'ABOUNAGE

Sièis mes ..........

s fr. SO
a fi
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerd....... 10 centime

ires mes..........

Vers

FiOLCÔ DE BABONCELLI
au palais dôu Roure,

Baile dôu journau

EN AVIGNOUN

FOLCÔ 3E BARONCEI.LI

Y

LA CANSOUN Dl PAtSAN

Recevez, Monsieur, l'expression des sentiments

d'admiration et de sympathie avec lesquels j'ai
l'honneur d'être
Votre très humble serviteur,
Le Président de l'Union,

COUNCOURS PROUVENÇAU

Marquis DE VILLENEUVE-TRANS.

Tôuti sabon mai o mens que li païsan de
Prouvènço, aguènt fini pèr coumprene que ço
qu'avien de miés à faire pèr sougna sis interès èro de s'uni entre éli, veici que de pertout
an fourma de sendicat foro de touto poulitico
e se n'en trovon mai que bèn. Acè, de tout
segur, ié fai pas la cambo bèn facho, à-n-aquéli

que fan mestié de «mandatàri dôu popie».
Car se lou pople enfin vbu faire éu-meme sis
afaire, que devendran li barjo-fresco que, desempièi cènt an, vivon sus barbo de païsan 2
Mai basto, Jan Pico-mouto s'es souvengu dèu
vièi prouvèrbi :
Quau vôu ié vai, quau vôu pas ié mando,

e li boulegaire de terro, noun soulamen, vous

dise, se soun mes en sendicat, mai encaro
veici que li sendicat s'afrairon en freirejacioun

unenco, e uno forço novo, lausa sié Diéu, se
sènt que mounto de la moulounado agricolo.
Aro, acù di, veici la letro que lou pouèto de
Maiano a reçaupudo aquésti jour:
UNION DES SYNDICATS AGRICOLES

bES

ALPES ET DE PROVENCE

Roquefort par Aubaane (B.-du-Rhône),
le 8 janvier 1898.

Monsieur,

J'ai été chargé par le bureau de l'Union des
Alpes et de Provence de vous adresser une re-

quête qui, j'espère, ne sera pas indiscrète. Nous

comptons en Provence 73 Syndicats unis et
14.000 syndiqués environ. Ces syndicats de
paysans provençaux ont conservé généralement
le parler et les traditions d'autrefois, tout en
adoptant le progrès moderne dans les cultures ;
ils ont, dans chaque syndicat, une fête patronale:
on chante en provençal dans les banquets. Nous
en sommes heureux parce que nous sommes gens

de décentrali ation et fiers de notre Provence.
Nous avons pensé, à nota e dernière assemblée
générale, qu un CHANT DU PAYSAN qui se) ait

adopté par tous nos syndicats deviendrait notre
Marseillaise et augmenterait la cohésion entre ses
adhérents. L'idée nous en est venue en entendant
à nos fêtes des c;zanls composés par nos paysans
eux-mêrtles. Nous avons donc pensé que nous ne
Pouvions mieux faire pour avoir un chant des
syndicats agricoles de notre Union, digne de nos
traditions, que de nous adresser au grand poète

en qui vibre si merveilleusement l'âme de la
Provence.

P. S. - La politique est bannie de nos associations.

Aquelo sajo letro, mai-que-mai interessanto
au regard de noste reviéure, F. Mistral nous l'a
trasmesso en nous pregant de metre au councours dins l'Aibli la CANSO'J :. DI PAÏSAN.

-

Escoutas dounc, ami felibre, vous-àutri su-

bre-tout falibre de la terro, que sabès pèr
esperiènci que
Dôu labour
Vèn sabour,

zôu, à l'obro, que jamai aurés tant bello ôu-

casioun de vous acampa gldri e poupularita.

Lou councours es dubert d'eici au mes
d'abriéu. Li cansoun devran èstre mandado
à M. Mistral, emé lou noum cacheta. Lou gagnaire sara prouclama pèr santo Estello e sara

lou burau de la Mantenènço de P.ouvènço
que decidara lou Ares que, segound lou merite, se devra i'atribuï.
Counseian vivamen i fraire de la targo de
faire la cansoun sus quauque vièi èr prouvençau, à mens que nous fournigon quauque

èr ncuvèu, ôuriginau, e que noun sorte de

pouèmo --- e de bèu pnuèmo - mai encaro pintè pèr
elo e pèr elo musiquejè.

lu avié resumi dins soun inteligènci pouderouso la
dicho superbo e largo de noste grand Aubanèu : « Felibre sus la pèiro o sus lou mabre, felibre sus la liro o
sus Parquet, espandissènt dins lou desbord de soun
amo, is iue pivela de tôuti, la bèuta, l'amour, la grandour de la nacioun ! » Or, se li pouèto souspiraran delongo aquésti vers esmougu qu'an tant de semblanço emé
lou jour de vuei :
E, pamens, es verai l... nosto unioun dèu se foundre !...
Emai, tant nous amen, nous fau dessepara !...
Oh ! l'alèio a resoun en dôu de se mourfoundre !...
L'astre a resoun, fai bèn en cercant de s'escoundre!...
Car veiriéu ti lagremo... aujariéa plus ploura ! (1)

lis artisto noun poudran ôublida si travai de gravaduro,
entre autro l'amirablo coupo catalano que dessiné pèr
li diplomo di felibre, e 'nfin, li prouvençau de la mar
e di bastido cantaran long-tèms sa musico galoio e grèvo,
toujour couladisso, di Marinié, di Bon Prouvençau, de
Louino, dôu Bachas, etc..
Tambèn, Messiés, quouro lou Felibrige, pèr distinga
si membre e recoumpensa sis obro e sa voio, foundè lou
Counsistbri, qu'es l'Acadèmi dôu Miejour, noste mort,
pèr toujour regreta, fuguè un di proumié majourau, e
soun avenènço e subre-tout soun grand cor d'ami, lou

tenguèron de longs an, coume sendi, à la tèsto de la
Mantenènço de Prouvènço e presidènt di felibre de la
Mar, que n'èro un di sèt loundadou.
E lou vaqui, noste Huot, fre destinant coume lou ma-

bre que trevè sa vido materialo, destinant mut coume
fou reliclàri que ]ou vai abriga, mai sèmpre jouine, sèmpre inmourtau dins lou souveni qu'avèa de sa bello amo
e de sa puro vido artistico.
Adiéu, ami, e pas à ta famiho e pas en tôuti nàutri à
l'idèio bènfasènto que nous retrouvaren un jour.
Adiéu, Huot, au noum dôu Counsistbri felibren, que
ramplisses vuei sa coupo de lagremo ; adiéu tambèn au
noum di Felibre de la Mar, que precèdes dins la Calanco
celestialo ; adiéu encaro au noum de l'Art prouvençau
integrau !

Paris.
Dan, li pouèto 1 amourras-vous aqui sus la

terro maire e escoutas greia lou germe 1

L'IROUNDELLO

LA REDACIOUN DE L'AIÔLI.

Lou discours dl L. Astruc
IS OUSSÈQUI DE J. HUOT
Vuei la ter ro, aquelo terro jamai sadoulo, aquelo terro
toujour avido de reprendre ço que dounè, dèu tresana de
gau, mai que de coustumo, davans !ou raubatbri que vèn
de counsouma, pèr-ço-que, i'a 12 lustre, donnant formo
à l'incouneigu, recoubro vuei un tresor.
Un tresor, segur, es aqui davans nàutri que vai disparèisse, ri ! las ! pèr toujour : tresor d'amour pèr sa famiho descounsoulado, tresor d'amistanço pèr tôuti
aquéli que ié sarrrè la man, tresor artistique, enfin, dins
touto la pourtado de 1 espressioun.
Car Huot, noste bèl Huot que tôuti plouras eici ; rnoun

paure ami de vint an que plourarai long-tèms, fuguè
triplamen felibre au regard d'aquelo Prouvènço qu'adouravo. Éu ié counsacrè tôuti si faculta d'artisto dins
si divèrsi formo.

Huot à la divo Prouvènço faguè pas soulamen de

S'èron manda la vèio. Elo avié vint an, éu vint-e-cinqAvien fa 'ncrèire que s'enanavon liuen, liuen, e s'èron
venuu escoundre aqui tout proche de la vilo que lis avié
vist naisse tôuti dons, dins sa bastido à-n-éu que despièi uno mesado adournavo coume jamai devot adournè
de capello pèr soun diéu. Li mot d'amour qu'abrason
li labro e empuron lou cor de quau lis escouto, longtèms s'èron co-intenta de li crida, estènt soulet, i
bèus aubre ami qu'oumbrejavon la bastido, e avié vougu,
lou jour que ié sarié permés de li leissa sourti de soun
amo davans sa Marto adourado, que lis aubre estouna

ausiguèsson la responso que devinavo d'avanço douço
coume un br(sihamen d'aucèu, - e s'èro di peréu que
ié sarié'n chale en tôuti dons d'entèndre tout-de-long d'aquéli jour astra ges d'autro voues que la voues bressarello dôu Rose que passavo aqui davans...
Èro acb au tèms di nis. Sus li paret de la bastido,
lou cadran, au soulèu, marcavo dos ouro dôu tantost, e
li nbvi tout-bèu-just, li galant peresous, se venien de davala dins lou jardin. Au mitan dis aubre que verdejavon,
long di lèio enribanado di proumiéri four, éu fièr e sourrisènt, elo un pau lasso e sounjarello, anavon, li bèu
(1) Li Rescontre, 11,

BMVR - Alcazar - Marseille

�2

L AIOL1

jouvènt, sèns parla, bevènt Ion soulèu à plen de pitre,
alenant à plen poumoun la sentour reviscoularello de la
sabo que desboundavo de pertout, - e leissavon canta
Ion Printèms dins soun cor.
- Marto ! fai tout-en-un-cop Ion jouvènt, regaido, ve
aquelo irounde'lo ! - Efetivamen, subre si tèsto, dins
l'aire linde e siau, un aucèu, despièi uno passado, vonlastrejavo, e se vesié bèn à soun cop d'alo, à sis anaveni, que poudié rèn èstre qu'uno iroundello. Pamens,
ço qu'avié fa crida fou jouvènt, es qu'aquelo iroundello
avié fou cbu rouge. - Ai ve ! diguè la jouino femo, uno
iroundello qu'a fou cbu rouge ! Siés segur qu'es uno
iroundello ? - Es que toujour n'ai jamai vist de facho
ansin. Nous devèn troumpa : es quauque aucèu que cou-

neissèn pas. Vos que lou davale erné Ion fusiéu ? -

Marto, curiouso, vouguè, e Ion jouvènt anè querre soun
fusiéu...
Pecaire ! Ion cop èro pas parti que la pauro bestiolo
èro au sbu, i pèd de Marto. Mai aquelo, pas-pulèu se
fuguè beissado pèr la regarda, poussé 'n crid à vous treboula Ion cor, e sa taro, adès tant poulidamen coulourado, venguè linjo couine la flour de l'iéli.Autour dois cùu
de l'aucèu, qu'èro bèn uno iroundello, pecaire! Marto
venié de recounèisse un riban de sedo roujo qu'elomeme ('avié 'staca l'an d'avans ! Èro soun amigo, aquelo
iroundello. Fasié quatre an que chasque printèms venié
faire soun nis souto la fenèstro de sa chambro. Quatre
an ! E dins un vira-d'iue, touto sa vido de piéucello, tant
siavo, tant douço, tant gaio, sa vido touto puro e touto
flourido, Marto la reveguè... Èro donne fini tout acô ?...
Marto r egardè l'iroundello morto - e plourè...
,

JùIl Veran.

coumença la jouncho ; acù tapo acù, car après tout nùsti
dons orne èron tant gai e tant risoulet.
Gamin fasènt, se ié dernandavias fou noumbre di decès
de l'espitau, cartable en man vous respoundien toutd'un tèms : de decès noun sai ! mai de mort n'i'en a pas
man dedins la capeleto !...
E vague fi gènt de s'esclafi d'aquelo rubrico saupicado.
Mai vejeici-n-en uno que sara la flour d'aquëli pese
vèrd :
Lou sabès proun, l'espitau es subre-tout l'oustau de la
pauiiho ; tambèn aquéli que n'an Ion gouvèr tiron dôu
fin pèr liga li dous bout en assoulant proun de misèri.
Adounc rèn d'estouriant d'agué rescountra quaucun de

nùsti pensiounàri em' un pot de colo - alestipèr

coumprene ço qu'es bèu. Déu moumen que nàutri
lois
coumprenèn, i'a pas à dire, sian mai qu'éli.
Pamens, aro qu'avèn parti, fau pas s'arresta
Gamin
se voulèn arriba à nosto toco. Vole pas pèr
dire, pèr
acb, que tau plus rire, plus galeja, tout leu countràri
Mai, fau pas avé pùu de regarda trop aut.
Anen, félibre, aven, pouèto qu'escampas de-pertout
sus fou mounde la lumiero e la joio, fasès penetra
lame dôu pople de sentimen capable de l'enaura. dins
7,én !
moustras-ié l'ideau ! abéuras-lou sèmpre i sourgènt de
santo pouësio e cregnegués pas de crida sus lis auturola
Sur.suin corda! cou me dis Ion prèire.
i

-

Vaqueiras, 7 de desènbr-e 1897.

sorre - e avant i recantoun d'Avignoun placarda lis aficho de l'amenistracioun, talo que l'ajudicacioun di vidure,
Ion role dis arousage dbu canais de Durençolo (qu'es de
l'espitau), l'arentage di terro, Ion councours annau di
carabin vo di sajo-femo e touto merço d'afaire publico.
E nôsti dous vièis incurable, afichaire d'asard, emplastravon à-touto-zurto Il papié sus li muraio e bèn talamen qu'un bèu jour quaucun faguè assaupre à-n-un
d'éli que soun aficho èro placardado d'aut-en-bas.
Lou brave orne s'aplanté quatecant, espinché tournamai Ion papié de malur, piéi erré soun plan bagasso rebequè aquesto :
Pèr au-jour-d'uei passara courre acù, en clinant un
briset la tèsto tambèn se legira. Gramaci moun brave
moussu cresiéu que rii'anavias reproucha d'agué bouta
l'aficho de davans-darrié, ço que m'es arriva encaro la
semano passado !

La 1 uno dois avo
0%

La luno dins Ion cèu fielavo,

Crentouso, si raioun d'argènt
Sont sa lus blavo

La terre en pas soumihavo.
0 qu'èro gènt
Ço que la luno me moustravo
Quand sa clarour amount dounavo,
Quand la briso soulo alenavo,
0 qu'ère gènt !
Une femeto au front sounjaire
Emé leu pèd bressavo plan
L'enfant, pecaire,
Qu'élo just venié de jaire,

Enri Bouvet.

Moun vièi Avignoun

Poulit enfant !

E bèn lèu vai tourna leu paire
Aura segur Ion travaiaire
Uno brassado pèr la maire
E pèr l'enfant !

Lc'Afschaire de 1'Espitau.
En ma primo jouvènço ai couneigu dous bèu vièi que,
pèr soun èr galoi e soun biais amistadous s'ameritavon
bèn un recantoun dins mi souveni. l'a de figuro facho à
l'esprès pèr anima Il tablèu que l'on pinto ; vole Il retraire eici emé la coulour loucalo necito, car èro acù 'no
meno de gènt que s'envan de noste Avignoun d'autre
tèms, noste Avignoun aro trepeja pèr leu moudernisme
enfetant.
Charrarai de dous serviciau de la bourgeslo, qu'en arribant dins l'age n'avien gaire pensa de faire sa pato, e
sis ancian mèstre, amor d'acb, fi recoumandèron à l'Amenistracioun dbu grand espitau avignounen, mounte rintrèron pèr incurable, (uno plaço paradisenco en respèt
de l'Aumorno), dôumaci la fricasso e Il siuen soun aqui
causo proun requisto.
Nbsti dous bon papa, qu'aurias pres pèr dous (raire
bessoun, devenguèron ansin Il mandadou dôu burèn e
tout loti franc jour de Diéu, sènso s'esmùure, fi vesias pèr
la vilo, carrejant Ion grand cartable de tèlo cirado, coume
un porto-fueio menisteriau, anant à la coumuno lé declara Il mort, i burèu de la Prefeturo, vo bèn encô dôu
regreta moussu Turc, lou tant brave recetaire.
Fres e lisquet, la barbo toujour facho de fres, Il reluque encaro emé si faquino negro e si casqueto de velout,
ion rire espandi sus si bouco, subre-tout en si jour de
sourtido, que l'oste Chaffard - di bord dôu Rose - avié
sa pratico pèr quauque gaudeamus-gaudinos, bagna d'un
parèu de flasquet. «A chasque sant sa candèlo ! » couine
dis ion piouvèrbi. Alor, de-segur, Ion rèi n'èro pas soun

cousin.

N'estènt jamai esta qu'à l'escolo de moussu Darut,
i'arribavo tambèn de s'engana, mai n'èron quite pèr re14

l'a quàuqui mes, à prepaus d'un dramo patriouti de
Deroulède, legiguère dins leu Gaulois un article ounte
l'autour declaravo qu'à l'ouro d'uei lois mounde coumpren plus If bèlli causo, s'esmbu plus i nùbli sentimen
dis eros de l'antiqueta, rèsto fre davans uno epoupèio
grandarasso, atrovo acù desmesura, trop en-dessus de
sa pourtado. Li tirado sublimo de Corneille, disié, soun
trop seriouso pèr nosto epo -o ; Ion pople amo mai courre
i baliverno.
Sabe pas s'acù 's verai pèr Il Parisen, mai, se l'autour
d'aquel article avié assista, au mes d'avoust passa, i re-

presentacioun d'Aurenjo, aurié belèu pas di la memo
causo di Miejournau. 0, se i'èro esta, aqui, quand dès
milo persouno retenien soun alen d'enterin qu'avau, sus
la sceno, lis artisto declamavon si vers, aurié pousgu
vèire qu'eisisto dies l'amo de noste pople un grand founs
d'ideau, e que li grandeur e fi bèuta de la tragèdi antico
lou fan encaro tresana. Mai, passen aqui dessus.
Dins Ion meme article, l'autour countavo qu'uno les
èro à-n-un banquet d'escrivan, ounte se galejavo. Toutà-n-un cop, un orne s'aubourè e venguè : «Messiés, iéu
beve à la saute pouësio ! » Quau que siegue, apoundié
Ion journau, en pariant ansin aurié fa rire e pamens res
riguè, car l'orne que venié de pourta aquéu brinde espe-

tac'ous s'apelavo Mistral.
En la provo, acb, qu'en plen Paris recounèisson qu'à
Mistral soulet fou dre de parla fieramen de l'auto pouësio.
Li mèstre d'amoundaut counfèsson que soun que d'orne

de talènt e que Mistral es un orne d'engèni, e, courue

es, éu, l'amo vivènto don Felibrige e de la Prouvènço, tau
pas èstre estouna se lot, pople prouvençau es en trin de
despassa tôuti Ii pople.
Belèu acb vous fai rire ! Anen, amor que Il Parisen
Éli-meme, vous ion Bison ! Coumprenon pas o volon pas

I'avié plus fiuen sus sa coucheto,
Coume un maubre di museon,
'No chatouneto
Nuso, blanco e rE douneto.
Au prournié soin
Badavo aqui toute souleto
Lou fres, Ii perfum e l'aureto.
Ansin dormon divo e nimfeto
Quand éli an som.

Tambèn darrié If bouissounado
Vesiéu de parèu galantoun
Qu à la vesprado
Fasien galoio charrado.
Que de poutoun
Toumbavon di labro enfloucado
Sus Il man, Il gante flourado
Dôu calignaire o de l'amado,
Que de poutoun !

Oh ! ve, ma bçllo, belle bruno,
N'ère aqui soulet pas urous
A bellis-uno
Vesiéu de chato, e caduno

- Gais amourous, Cercavo em' un jouvènt fourtuno,..
Deman vendras au clar de lune
S'espaçaren dins lis oumbrune,
Gais amourous.
Avignoun.

]Pau Bourgue.

FUIETOUN DE L'.410%LI

EN MOUNTAGNO
Abiit in montana.
(S. Lu.)

E plouravo, loti patire i

- Es vous, noste nouvèu eurat 9 lé venien Il gènt.

Fugués Ion bèn-vengu !

- Gramaci,es iéu.
- Aguessian sachu vosto arribado, vous anavian au
rescontre, tôuti, tôuti !... Mai plouras ?

- Fagués pas cas.
Diéu.

J. Reynaud.

Il

Aven ! plourés plus ! Vous amaren, bel
orne de

-- Iéu peréu vous amarai.

-- Se Ion rode es sôuvage, Il gènt Ion soun pas, Ion

'esès proun. -

E la bounta de si nouvèu parrouquian, e si paraulo

amistouso,lou counsoulèron, l'aclirnatèron en plen.

Iéu, certo, noun ère estoumaca couine aquéu jouine
prèire. Veniéu pas en Fours pèr lé resta vitam-eterno. E
pièi, fan bèn dire Ion verai, en i'arribant pèr Ion proumié cop, se capitavo de faire marrit tèms. Bachelard èro
abouminable à vèire, tout soumbrejavo, - Mai, dintre

iéu me pensave, acq pbu pas èstre ànsin de-eotintûnio.
Aquelo majestuouso cluso, aquéli mountagno grandasso,
aquéu gaudre que sèmblo uno Sorgo, dèvon èstre superbe, rneravihous, quand l'èr es finde e pur, quand Ion
sou'èu lé ris e i'escampiho si rai e que la pleno lune e
lis estello lé trason si belu d'argènt.
Tôuti aquéli pensado gain levavon rèn, pamens, à
l'ourrour dôu tablèu qu'aviéu davans lis inc. Trouvave
acô tout simplamen terrible, espaventous. Aquelo gorge
me semblavo un escouteladou. Èro la soulitudo dins tout
soun crus, la soulitudo dôu cementèri. Me languissiéu,
souspirave après uno figure umano, uuo figuro couneigudo, amigo. Fuguère soulaja, quand à n-un recouide
entre-veguère, seren e risoulet coume uno aubo de printèms, mi deus coumpagnoun, Ion Cler e loi' Rupert, que
me venien à l'endavans.
Arribave proche dois Vielar d'Abas. Aqui Ion valoun se
relargo; Il mountagno escalon plus tant drecho, soun plus
tant escalabrouso. Eici, eifa, de-long di pendis verdejon
Il prat clafi d'erbo e de flour ; s'entre-vèi de terro faturado, semenado en segue, anouno, regagnoun, errai de
tartifliero, e peréu quàuqui tros de jardin. Coumenço de
se vèire de jas, d'oustau.
- Eicb 's plus tant triste, faguère iéu.
- Tenès, respoundeguè leu Cfer; e aloungant la man :
La ves's ma residènci !
Peramount, sus la gaucho, à mié Gamin de la mountagno qu'enausso soun ouriginau Capèu-de-Gendarmo, aqui

-

bèn en bas d'un bousquet de piboulo bastardo, m'apareissié la glèiso dôu Vielar emé soun clouchié de bos,
tout barda de tolo e téulisa d'ardaiso. Acô mountavo eu

pouncho, dre, lougeiret, degaja, que vous metié de gaieta
dins l'amo. Bèn à constat, e toucant, s'aubouro la clastro
emé sa téu'isso en hos de mèle coume la glèiso, emé sa
façado bin-,lar ournado de nùu fenèstro i contro-vènt

pinta de gris, que, tout acb sènt encaro leu nbu e jito
dins leu païsage uno note risènto.

Pèr un Gamin qu'escilo qu'escale lé mounterian. Entre
arriba, leu paire de moun ami Cler atubè lèu-lèu quàuqui broundiho - aviéu besoun, sabès, de me leva l'umide que me penetravo. D'enterin que preniéu un èr de
fib, me serviguè 'n bon vin cari ; e, pèr tout bèn coum-

pli courre se dèu, me semoundeguè'no preso de sa taquiero.
Ère en païs de couneissènço ; me sentiéu en famiho.

XXIII

Dins lois valoun de Fours. - hou curai Cter e
oun pichot dioucèsi. - 1{eligioun patriarcalo di
sournié. - eoudès la metre aqui, que se tendra

caudo.
Lou valoun de Fours proupramen di, en partènt de
l'intrado de la gorge, s'esperlongo sus uno estendudo
d'au-mens quinge kiloumètre, anant dbu pounènt au levant. Vesès, de-vers Ion nord e de-vers Ion miejour, lt,

BMVR - Alcazar - Marseille

�L' 1 'AIÔLI

COU L T P JUPUL&amp;RI D' MOUD
ACAMPA 'N ESPAGNO

25. A-n-un sage ai demanda - couine s'ôublido un
amour ; - leu sage m'a respoundu : - « Se poudiéu leu
saupre, iéu 1 »
26 Deman parte pèr l'armado, - e me manco uno cou-

Aparèisse à la fenèstro, - bello chato, te veirai, 1
fume de tis iue - atubarai ma cigaro.
e au
2. Lou que m'ausirié capta. - pensarié que siéu alègre ; - ai ! siéu courre l'auceloun - que canto quand
,ai mouri.
3. Se li lagremo que ploure - se tremudavon en pèiro,

au plié de la mar salado - bastiriéu un castelas.

carde : - douno-me'n degout de sang - de toun cor, o
nia bruneto !
27. Chatouneto di vint nbvi - qu'emé iéu fan vint-e-

un, - se soun tôuti coume iéu- te n'en restara pas un.
28. A l'custau dôu barbejaire - sabès pas ço que se

dis? - que Diéu douno un moucadou - à-n-aquéu qu'a
ges de nos.

La maire que t'enfantè - èro uno rose maienco ; fueio n'en toumbè, - qu'es tu, bello mountagniero !
uno
5, Li femo dison toujour - que lis ome soun de diable, - e toujour que mai desiron - que Ion diable lis

29. Tant grando es la resplendour - que raie de ta fenèstro, - que fau un paro-soulèu - pèr passa dins ta

emporte.
6. Quand intres dins uno glèiso, - pauso un vèu
tour, visage, - car li sant, tant sont que siegon, -

de regardello.
31. L'orne que noun se doulouiro - de vèire pleura
'no femo, - n'a pas couneigu sa maire - e saup pas ço
qu'es ama.
32. Quand passe davans ta porto, - se me dises pas

valon

sus
da-

de sis autar.

7. Aquéu jour que me quitères - ma doulour fuguè

tant grando - que... mangère dos galino, - tres liéuro de

carriero.
30. Quand passe davans ta porto - rousigue un mous-

sèu de pan, - pèr que ta maire noun digue - que vive

cambajoun.

bon-jour, - lis amo dôu purgatbri - patisson pas tant
que iéu.
33. Quand mouriguè, sus sa taro - iéu pausère un

u arcat.

qu'ai tant beisado 1

8. La bloundo van un escut - e la bruno van tres s'ou;
couine siéu un jouvènt paure, - prene la meiour

g. Iéu vole basti 'n castèu - sus la pouncho d'uno

moucadou - pèr que toque pas la terre - la boute
Tradupèr iiiarius André.

aguïo, - aura niai de fermeta - que n'aguè Ion tiéu
amour.

10. Toue cors, bello, éu es un jeune - e ta tèsto es un

grange, - e toun sen un ort de flour - ounte moun amo
se pause.

11. Se se chanjavon en astre - li poutoun que t'ai

CHARRADIS MEDICAU

donna, - toue visage semblarié - un pichot cèu estela.
12. La femo que n'aino dons - es pas nèscio, mai rusado ; - se 'no candèlo s'amosso, - n'en rèsto uno d'a-

Gouto estacado is os
Duro jusqu'au ores.

tubado.

43. En te vesènt li flour plouron - quand intres dins
toun jardin, - perqué li flour voudrien tôuti - èstre
belle coume tu.

14. Ti bras soun talamen bèu - que parèisson dons
d'aquéli que sounpenja - en ivèr dins li cou-

boudin,
sino.

15. léu t'aduse uno tourtouro - qu'ai presso dins leu

campèstre : - sa maire pèr elo plouro - coume iéu
ploure pèr tu.

16. T'imagines pas que t'ame - se te regarde à la
caro ! - car n'i'a que van à la fiero - pèr vèire e que
croumpon rèn.

pènson e noun pènson
D. Pènson lis enamoura,
bèn, - pènson que degun li miro, - e tout Ion mounde
li vèi.

18. Li regard de ma bruneto - an un estrange poudé,
car maton mai en uno ouro - que la mort dins tout
un an.

19. Aquéli bèus iue d'azur - es au cèu que li raubères; - devras rèndre comte au cèu - di malur qu'em'
éli fas.

20. l'a de femo despichouso - que soun pariero is ôulivo : - la que sèmblo la mai verdo - es souvênt la mai
maduro.

21. Aquesto niue pantaiave - que dons negre me ma-

tavon, - e n'èron tis iue tant bèu - qu'erré rigour me
miravon.

22. Ni sènso tu, ni 'mé tu - mi doulour an soun remèdi : - emé tu perqué me mates, - sènso tu perqué
me more.

23. Pensave d'èstre Ion seul - à-n-arrousa toun jardin, - mai vese que soun noumbrous - li que ié van
tira d'aigo.

24. Siéu vengu cerca d'orange - à la mar ounte n'i'a

ges, - ai mes la man dedins l'aigo, - l'espèro ié la
mantèn.

que fan ferni, de vabras, d'escoulanchouiro pèr ounte
barrulon de riéu, blanc d'escumo, que toumbon en cascade e van se desgourga peralin en Bachelard. Es une
ribiero, Bachelard, que retrais à la Sorgo de Vau-Cluse

Pèr miés dire à l'Ardecho : soun aigo lindo, clarinello,

bluio

e verdo bounibis, reboumbis de roucas en routas

e pren tôuti li tencho. Quand noun es treboula pèr quauco
raisso de chavano, veramen fai gau de vèire D'un bout

a l'autre dôu valoun, canto queVcantaras, fui restounti
sa voues grève que l'èr n'es tout e-trementi.
Es dins aquelo countrado roucassiero qu'abito,dempièi
cinq an tout-aro, moun brave ami Cler Se trovo d'èstre
leu
curat de toute la valengo. A tres parrbqui, vous dirai,
' 9oüverna : Ion Vielar d'Abas, Sant-Laurèns e Sant-

La gouto, es la marrano di gènt acarnassi, que se plagnon de drudiero : es la tiéuno.
Se, liogo de manja de tian de coucourdo, n'aviés pas
tant fa de boulin de lambias de bibu, de perdigau, de
dinde enratassado : se, logo peréu de béure d'aigo
à
l'eissour, n'aviés pas chima de flasquet de vin pôussous,
belèu sariés pas dins Ion cativié 1
La gouto, es courre uno chaminèio : quand tube e tire
mbu, es necite de boufa loti fib, de rascla li budèu.
Es pèr amer d'acb que fan cerca tout ço qu'abrivo l'assimilacioun ; senoun, lis escourriho s'amoulounon, l'estoupo dôu sang enfango lis ounço... e quicho, Bernat 1
Quand l'artèu s'empuro e peguejo, se vos pas gadouia
dins l'aigo treblo, noun l'encagnes
Es la majo erreur d'ùni que creson que se dèu faire
esvarta : tout leu countràri ! espère que la gouto s'amadure e que la peleto s'escaie !
Li menèstro que garisson tout emai leu rèsto, jaison à
poufe : se n'en rapugarié forço ! tout acb n'es que de
1

gant sus lis ounço de l'artèu un tassèu d'amelo amaro,

Landrinejave sus li bancarié, badant la gruio, entretant qu'Aguste, qu'ère ana s'entouina, venguèsse pèr
nous gandi is ort de Sant-Roumié Se capitavo que davans iéu, Tôni de Bonrbourèu, leu cachimbau i brego,
esquichavo un age.

En se virant de caire pèr escupi, m'espinchè d'une
alucado sotiscavarello, e subran me toumbè subre coume
un péu sus la soupe.
Aut de cagadouii o, closco pelade, Ion mourre croustoleva, gras que boudinavo, tau que i'aurias cacha 'n peson

sus l'embourigo, Tôni, mai que pareiguèsse fleuri de
santa, n'en tiravo pamens l'enso.
Efetivamen, apiela sus sa vedigano, anant d'anqueto,
trachelavo sus si cambo.

- Houi ! me diguè, tre s'aplanta, pousquènt plus se
groumiha, qu'ai fa au bon Diéu pèr tant rebouli ! Des,
pièi qu'aquelo rùssi m'a pausa l'arpo dessus, sèmblo
qu'une auro de Cifèr m'a gibla l'ameloun 1 Vaqui, bènlèu, uno mesado que siéu escrussi ! E vague, moun orne, de jaisso plen Il labro, de d s
gruna un mouloun d'escàfi e d'injùri ferouno !
- Ah ! ço, vejan, espèci de coufo ! ié diguère, as pas
fini de gouissa ? dequé vènes me cerca reno ?
- Eici siéu que voudriéu vous ié vèire, s'escridè Ion
galavard, boufant coume uno alabreno. Pas proun, Ion
sanclame dôu jour, de trigoussa l'anquié, de s'enferria li
cambo, tau qu'un marjasso li toumbarié d'uno alenado,
fan encaro que, sènso dire ni pare ni gare, aquelo en
mascarello, au mié de la niue, vous pete coume un esclop ; e de bon grat o luerdre, n'agués ni fin ni pauso

blanchoun, li feisan daura, lis esquirbu e li pijoun-favard.

es que de bans e de bans que li mèle tapisson, qu'onVerduro Ion germe, emé d'eici, d'eila, de degouibu

vbuto, descourdurote : qu'es que l'a pèr te servi?
- Oh ! m'escusarés, Tôni s'escridè, mai, estènt que
sian tôuti dons coutrio !... quau s'anavo pensa qu'aurias
vira casaco!
- Me souspètes ? tout-aro, sarnipabiéune
- Eh ! hèn alor, me leissarés pas desmata la pipo 1
- Coumprés ! Bougre d'esquicho-bougneto 1 Es uno
eounsulto que vos me rousti, que ! Siegue ! siegue 1 sarai
ni mai ni mens. Tant soulamen entanchen-nous ! en
acôurchi de tis auvàri, ve-n'eici leu raconte.

Cous.

avès leu Queiras e l'einorme testau de

que se prelanço peramount à mai de tres mile mètre
en-dessus de la re2ioun dis aiglo, de l'uiau e déu tron.
Acb 's bèn la mountagno. D'ounte que vous virés, noun

- Lon diable te barge ! à t'ausi lis ose cagarien plus!
Vaqui mai d'une ouro que papounejes ! Encaro uno

falibourdo !

o mens guiha sus lis auturo entre-mitan di routas, en
ribo di gaudre o dins l'escoundudo di bos que trèvon li

de-Gendarmo,

cage-sango l'aferre !

Coume sabès, leu quinge d'avoust, es la fèsto de saut
Ro, i Jardin de Sant-Roumié. Aquéu jour, entre dos e
tres ouro, fasié pas uno brise d'or !... Pèr me sousta dôu
soulèu, m'ère entaula à la begudo de Mouscou, sus leu

gràndi mountagno que fan bàrri emé sa renguefrado de
piue, de serre, de planestèu de toute formo, ounte patusclon li chamous : de-vers leu nord, sus vosto gaucho,
avès li Nbu Serre que se seguisson en davalant, qu'an l'èr
de se faire esquineto, avés Ion Pan-de-Sucre, lou Capée \'entabrun nus e pela ; - sus veste drecho, de-vers Ion
rniejour,es Ion Chivau-de Bos, es Bèu-Ve, es Pèiro-Bruno,
esTaloun, es 1',lguïo eenfin, dôuminant tout, Ion Cimet

que noun dinde l'angelus !... Grand gau encaro se dins
vue jour me lève, entre-tant que li forço s'avenon, e
qu'un ranfort vèngue tourna-mai me foutimasseja ! La

Louis. Ës ednsa 1111 pichet diotcèsi. t]evésrjué de Motinegue,ma liste, n'en a pas mt#i. Aghdli tris patrnqui sôtti
despartido et! amèu : se n'en confto viiit-e-nbu, tôuti mai

D'aquéli vint-e nôu amèu n'i'a gaire que noun agon sa
gleiseto, sa capelle o soun ôuratôri à l'ounour de quauque

saut. Vous leu redise, es un pichet dioucèsi que l'ami
Cler n'en es l'evesque. Peréu noun vous estounés d'aquesto letro que me mandé, quàuqui jour avans moun
arribado en Fours :
« iloun segne e coulé go de Digne, disié, m'escriéu qu'es
en trin de faire sa darr-,ero malo pèr la parrôaui de Bourges, ouate l'evesque de Roumo vèn de leu plaça, e me dis
qu'avans de parti a 'gu l'ur de vous vèire, e que vous a
douna tout poudé pèr tâuti li ministèri que vous agradarié de faire ncun soulamen dins leu cantonn de la Jàvi
o a-uéu de Ba--cilouneto, niai dins tout leu dioucèsi de
Digne e... aquéu de Fours.
Adounc venès. »

Certo, evesque, l'es à sa maniero. En estènt jouine,
pourtavo leu bastoun pastourau, e leu porto encaro. A fa
que chanja de troupèu : gardavo li fedo, aro garde lis
amo, garde li bonis amo di Fournié que tôuti leu venè-

ron, que tôuti l'estimon, que tôuti Famon courue un
paire. Boudiéu 1 Se quaucun leu toucavo, i'aurié la revoulucioun dins Il vint-e-nbu amèu. Voulès uno provo de

Te dirai pamens qu'en tafurant à travès Il parabando
di quèi de la Sèino, ai destousca, dins leu tèms, un libre
d'un mège de Prouvènço, ounte afourtissié qu'en larmarfido dins de vinaigre, li rasclado de la gouto s'espassavon. En ço que me pertoco, l'ai prouva e longo es la
tiero di gènt gari. Mai lis oun e li meiôuri poumado souri,
à moun avejaire, l'igièno ! Un capo ufanous de l'escolo
de medecino, avans de ramassa si pato, a di :
« Lègue après iéu tres mège renadiéu : l'aigo ! Ion regime 1 l'eisercice 1

»

Acb's bèn enrega : fai-n'en toun proufié. Desaltèro-te
d'aigo dôu sourgènt, e bondisse la verdalo, l'aigo-ardènt,
Il tres-sièis ! Engardo-te d'une cousiniero sabènto en
fricasse : pico sus lis erbage : clavello Ion fanau « la
gota, si cura, tapando la bocca. »
Liogo de vôuta toute la niue, ajasso-te d'ouro... Fai de
carguet 1 acb, parlo soulet ; es pas dôu miéu, mai, basto!
Dins la quingenado, en dejun, escoulo uno boutiho
d'aigo-cagarello de Vaqueiras.
Pièi, fugues de bono; vive à la rogalado, li transido vaIon rèn,
T'avacassigues pas 1 ensaco leu diva ; l'eisercice furo,
abauco la gouto, e chabis Ion languitôri. N'en boufe pas
mai.

Macarèu ! diguè Tôni, petas se ! vous escoutaral..,
- Coume un paure ome au counsèu, lé faguère

i me

n'espbusse !
Vènes, Aguste ?

Leu méfie de la Galirte,

sà ptitlpularita ? Quand, l'a quàuquis an, leu prepousèron à la deputacioun, se n'aguèsse pas retira sa
candidature, passavo, ah ! passavo,vous dise. e dins la valengo
de Fours e dins la valengo de Barcilouneto. E
cresès
qu'aurié pas fa sa plego à la Chambre di Deputa, autant,
mués e forço miés que tant de canard-mut que tiron
si
vint-e-cinq franc pèr jour?

Fou leu vèire, fau l'ausi, l'ami Cler, evangelisant lis
amèu de si tres parrbqui. Es pas un chaplaire de
paraulo, es pas un fasèire d'esbroufe. Vai à la chut-chut,
plan-plan, s'ensouvenènt dôu dire de sont Francés de
Salo : que leu bèn fai pas de brut, que leu brut
fai pas
de bèn. Entre tèn d'aise, d'aise leu fiô sacra; mantèn

la
pïeta dins soun pople emé Il bbni mour. Li Fournié, acb
's de gènt patriarcau qu'an garda li vièis us,
que praticon
la religioun : fan la preguiero
en famiho, van à la messo,
cou:nùnion à Pasco, de-fes à Nouvè ; e, cause à nouta,
sabon pas dequ'es Ion blasfème, sabon pas dequ'es Ion
travai dôu dimenche. Pèr éli leu curat es, ço que devrié
èstre pertout, l'orne dôu bon Diéu : Ion venèron,
vous ai
di, l'estimon, l'amen.
E que degun li galejèsse sus acb-d'aqui !
Il galejaire,
boutas, aurien pas Ion blanc dôu pàrri.
Escoutas aquesto.

(A segul./

D. Sat_é de Fourviero

BMVR - Alcazar - Marseille

�4

L'A 10 LI
es vengudo reviha ma Muso, e que me rènd sèmpre galoi
e cantadis.
Que vous n'en baie autant, ami legèire, longo-mai,

Conte istouri e vertadié.

Setèmbre 1897.

(Seguido.)

Après acb, Galibasto, se quihant sus uno roco, recampè
à soun entour tôuti si maufatan, e se virant de-vers un
qu'èro grava de la picoto :
- Raisso-de-pèse ! ié vèn (qu'acb èro soun escaisnoum), tu que siés carga di refrescamen, porgo-nous uno

E lèu, lou veguèron espeli de darrié un roucas em'un

tfolo e dons got !

flasque cacalucha d'un bon pichot vin de Bedouin, tira
d'uno bouto raubado à-n-un vilage pèr de dire de manteni

la prouvesioun ; rampliguèron li got e li turtèron à la

sauta l'un de l'autre ; touto la bando piquè di man e,
crida pèr touto la chourmo, remanda pèr li ro, barrulant
de coumbo en coumbo, tau que fou trop dins li colo nivenco, lou Luberoun tout entié cridè : vivo Galibasto !
IX

Pamens, après s'èstre touca la man e s'èstre fa de
brassado tant e pièi mai, Blàsi e Galibasto se desseparèron.

Blàsi, bèn reniés de si cop, soun atalage rebiha, se
quihè mai sus sa guimbardo, e partiguè segui de quatre
orne de la bando ; enterin Galibasto planta sus uno auturo, lou regardavo s'esvali à l'ôurizount dins la clarour
de l'aubo neissènto, e mai d'un quart-d'ouro : près, sis

orne èron encaro aqui, istant mut, mai éu. se vesié
plus Blàsi, sa pensado lou seguissié, e s'aliunchant dins
la negrour dôu garagai mountagnbu, pau à cha pan,
s'esperdié lou din-din di cascavèu de la guimbardo

Pas-pu-Ièu à Marsiho, soun obro facho, escalè à
Nosto-Damo de la Gàrdi e ié faguè crema un bèu cire
en remerciamen de la façoun miraclouso qu'avié ecumpli soun viage, Quouro revenguè au Pountet, racountè
tout coume s'èro passa.
- Te l'aviéu bèn di de te mesfisa ! ié diguè Mèste
Gras, an ! tout vai bèn quand finis bèn, mai la prudènço
n'es jamai de rèsto ; bessai qu'uno autro les te n'en
sourtiriés pas li braio neto. Mai Blàsi, mau-grat tout soun bon voulé, n'aguè jamai
la chabènço de rèndre à Galibasto lou revnge dise rvice
que i'avié rendu.
Galibasto, enciéucla dins li mountagno emé sa bando
de sacaman, pèr lis armado de l'emperaire, Galibasto
pres pèr la fam, sourtiguè dôu Luberoun e siguè pessuga pèrlisôudard.
Coume èro esta di, siguè fa! La venjanço de Napoleon seguiguè la draio qu'avié decida ! Tôuti li voulur
aguèron la tèsto trancado, e quand la tèsto de Galibasto
aguè rebala dôu plot ensaunousi, siguè quihado au bout
d'uno barro e plantado coume un ensignadou à l'intrado
meme dôu Luberoun, pèr servi de leiçoun e d'esparaventau i maufatan de l'aveni.

Lou Cascaia:re, etc.. Se i'es baia pèr estrenc la cansouu
Magali, tant paraulo que musico.

Pèire ®ib iun

A l'ôucasionn de la representacioun de l'opera de
qu'a agu lié à Nimes lou 15 de janvié, lou journau Calendal
LE GESTE a counsacra tout soue numerô d'aquelo nimesen
sernanado
à Mistral e à Calendau, emé d'article de F. Xau, Sant-Aubau
A. Marin, M Barrès, Maffre de Baugé, P. Souchon,
J. Ver'
au
J Gasquet, L. André, M. Vallabrègues, etc.

NOUVELUA
191arraiho. - Lou majourau Louis Iluot, un di ce-

Pins la REVUE DE FRANCE (janvié 1898) 10u deputa

poun li mai segur de la Prouvènço e de sa lengo, vèn de
mouri d'uno ataco, aquest 8 de janvié Èro nascu à-z-Ais
en 1839. Soun esta dur aquésti sèt an pèr li majourau
dôu Felibrige : Roumaniho, Roumiéux, Fourès, Bonaparte-Wyse, e Brunet e Mathiéu e Cassini e Bourrelly. E
aro vaqui Huot. Architèite eminènt, proufessour à l'Escolo di Bèus-Art de Marsiho, noue avié pas besoun, éu,
pèr èstre quaucun, de se metre en avans lins nbsti manifestacioun. Mai devot à la Causo courre un bon patrioto,
Huot despièi 30 an a fa barri de car en touto circoustànci,
pèr manteni nosto obro. Es éu que dessiné ton bèu diplomo di felibre, representant la Coupo emé lou rampau d'ôulivié. Es à-n-du que soun degu ton mounumen
de Gelu e aquéu de Roumaniho. E quant à sis obro literàri tant vivènto, esperan que bèn-lèu se n'en tara la rejouncho. l'a quau fan lins l'oustau (En Maurise Raimbault soun gèndre) pèr l'acampa courue se dèu.
Is ôussèqui, ounte i'avié 'no coumitivo tànti longo,
avien li félibre Maren manda'no estello de 7 rai traçado
en formo de courouno, e es lou majourau Astruc qu'a fa
au paure Iluot lis adessias dôu Felibrige. A noste tour
eici nous-àutri saludan lou dbu de sa famiho simpatico.

Deluns.
Montaud a donna 'n estudi superbe entitula Le Félibrige

pajo in-8'. Après de counsideracioun brihanto e 'maïstralue3
sus l'engèni dôu Mie jour, l'amable ci,alié eisamino li dos
publicacioun recôeto : Lou Rose de Mistral, Li Rouge
ddu Jlie.

jour de Gras.

Dins li PETITES ANNALES DES MISSIONNAIRES OBLATS
l'Inmaculado ("ouncepcioun, pouèmo inedit de F. Mistral, ;A
enté
traducioun franceso, 9 pajo in-S'.

Dins LA PLUME, se n'en pagon, Charle Brun e lan
L'un canto li lausenjo dôu Felibrige latin l'autre jitô Mongol

ne.
gre contre noste Arnavielle. La cansoun de Paris, ton
la plus
grand pieta dôu rnounde, mi pàuri desracina, noun vaudra

jamai tabô !

Dins lou Fig;trô : ('liez Mistral pèr E. Bougier.
- Dins La Fronde : Uno letro de F. Mistral à
- Dins Lemouzi : Lou roussinhol avugle pèr ,l.J.Gaillard,
Roux
Lou magre e lou gras pèr E. Bombal ; Les troubadours
J. Anglade.

pèr

- Dins Le Soleil du midi : Un bouen reiaume per L.
Foucard.
- Dins La Lerro d'Oe : Responso de L. Vergne

à l'article de M. André sus l'Albigisme (Aiôli dôu 27 nouvèmbre)
As picaires de molos pèr A. I ourès ; (entenàri de Jaussemin
pèr J. Pitchou ; Cap d'an pèr J. Gayssot ; Pèr la grando maire
(J. Pitchou).
- Dins L'l1éraailt : Lous dous chi nets pèr A. Maffre.

L`1,e1erv. - L'Almanach Jasmin (au basar Billières)
eici preparo la grando fèsto que se vai celebra pèr lou
centenàri dôu pouèto agenés. Ch. Ratier soun editour
i'esplico utilarren tout ço que dèu counèisse un orne

Dins La Chronique de Béziers : Preguièiro à la luno

dôu Miejour.

pèr A. Maffre.

Brivo. - L'annada lemouzina, annuàri pèr lou

- Pins Le Forum républicain : La riboto de 7renco-

bèl an de Diéu 1898, vèn mai de pouncheja, pres 4 sbu.
l'escrivon Lemovix, Jôusè Roux, E. Bombal, A. Marpillat e Misé Genès.

Taio pèr F. Mistral, tira de l'Aiôli.

- Dins La Chronique mondaine : La riboto de
Taio (F. Mistral). tira de l'Aiôli.

draio que l'on pren dins sa jouvènço. E vous, moun brave

rèire Blàsi, voste felen s'atrobo bèn urous d'agué fa reviéure dins aqueste libre voste dons soc veni, pèr-ço-que
vosto amo bello n'en tresano eilamoundaut dins li planuro azurenco ounte trèvo segur en coumpagno de SantoEstello, la patrouno di felibre, e es elo que dis Aliscamp

Duplay.

(vers Delalain) : Fleurs d'amitié, poésies françaises, suivies
de chants félibrJens en dialecte sarladais. En responso à-

n aquéli cant, ié trouvan esto bono annado :

S'es toujour di que l'Aucibèu
(0, se voulès, lou diable) à quinge an èro bèu
Au Mikado, lou gus, deja se perfumavo...
E couine acô chascun l'amavo.
Fabricant: Fèlis EYDOUx. - MARSIHO.

Se. vènd dins tôuti li bons oustau.

Boulegadisso Preuvençalo

DEMANDAS
A Marsiho libr. Aubcrtin e vers tôuti li libraire) es en
vèndo pèr 6 sôn : l'ARMANA DE LA MAR pèr l'an 1898, adouba
e publica pèr li felibre de la Mar. Es leu segound an que pa-

1
LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

rèis e es l'ourgane ôuficiau de l'Escolo de Marsiho.I'a de vers,
i'a de conte emé de galejado, qu'an signa li noum venènt :
C. Majoulié,J. donné, V. Bouis, A. Conio, D. Savié de Fourviero. P. Roubaud, J. Chevalier, T. Roux, F. Portal, C. Bis-

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHÂYES.

tagne, L. Roux, A Allavène, L. Bounaud, Lazarino de Manosco, A. Roux, A. Richier, A. Autheman, C. Galicier, J Allié,

En Avignoun, empremarié FIIANCÉS SEG (JIN.

LA P R È

C

FOUNDA EN 4879
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, ii était
abonné à l',%rgus fi*-- lin eret?se, qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

U PERWU

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume lou vin de Castèu-Nàu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni.

pèr P.

La bèuta dôu diable

Sant Estello, adamount dôu Camin de saut Jaque,
Garde meste ami Gardet 1
Que rèn noun leu maque
Nimai l'estoumaque 1
Aquéu brave Jaque,
Tèn-lou gaiardet.
F. MISTRAL.

ARGUS

A LA COCA

Trenco.

- Dins Le Caveau stéphanois : Rai jor de l'an

E ari±m. - Jaque Gardet, un gènt pouèto, publico

Ço que provo, coume vous lou disiéu en acoumençant,

que dins la plus marrido pèu, poudié s'atrouba un cor
d'elèi e que l'aveni despènd souvènt de la proumiero

de

iUeetor Mulot (ZITE, p. 70

e 323).

L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço qu
parèis sus soun comte dins li journau e revistc dôu mounde entié.
L'Argus de la Prèsso es lou coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'e;utatistico, etc.,etc.
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Se vènd 5 fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaclo

Mariani.

L'Argus legis Z;,000 journau pèr jour.

1

AIN DE CASTW-NÔU-DEPAPO
CLAUS DRU

CA
z, C O Û

Roco-Finao, la pèço de 225 litre enviroun . .
Grand Roco-.I zno,
ad,
Castèu de Roco-Fino
id.
id.
la caisso de 25 boutiho.
6

e

6

6

6

6

6

6
e

e

e

e

6

e

ire

e

e

O

O

e

e

0

e

e

fr-

.

O 0 fre

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361568">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361569">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="361570">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443590">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361543">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°254 (Janvié 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361544">
              <text>L'Aiòli. - Annado 08, n°254 (Janvié 1898)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361545">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361546">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361547">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361549">
              <text>Deux-cent-cinquante-quatri&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361550">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361552">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361553">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361554">
              <text>1898-01-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361555">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361556">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361557">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/50e013d866fd6a89f10758887bbf610d.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361558">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361559">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361560">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361562">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361561">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361563">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="361564">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361566">
              <text>FOL13136_1898_254</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816854">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10862</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="361567">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443586">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443587">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443588">
              <text>Véran, Jules (1868-1960)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443589">
              <text>Bouvet, Henri (1850-1905)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598114">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598115">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598116">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642627">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878535">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
