<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10883" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10883?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:02:17+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16743" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f7f9d7f3cecab8896394065e11865006.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139529" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/de48f04ff2041d8b3b0e6c1d1ac4b65e.pdf</src>
      <authentication>4695db9c20b3387ff7143272c2955d5d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634671">
                  <text>NOUVENCO ANNADO, Na 310

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aibli.

7idoun, Vidau,
Segound la vido
Loujournau.

Prouvèrb di meisso'nié )

F. MISTRAL.

PRÉS DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIDUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié .......... 12 fr.
Lou numerd....... 10 centim

Vers

FOLCà DE BARONCELLI
au palais dôu Roure

Baile déu journ.au

EN AVIGNOUN

FOLCÔ DE BARONCELLI

YM

Ouniage à 'N Leoun de Berluc-Perussis.

castèu de Vizilo, fugènt la bassesso de

nbstis ouro, iéu vène en ta soulitàri
grandour cerca Ion recounfort d'esperanço e de fe ! - A jour parié, i'a
bèu cènt-vounge annado, tôuti enchuscla, tôuti
trasfigura d'un nouvelun de valèr ço e d'amour

patriau, eici li rèire à la barbo di rèi s'acampèron pèr la justiço e pèr Ion dre. Vole, iéu,
pantaia de sa glôri, vole envouca soun amo
renadivo e ié demanda soun fegound secrèt !
0 castèu de Vizilo !... Amount i pendènt de
la coumbo d'Uriage, l'on vèi encaro à travès
li pradoun e li castagneiredo Ion camin vuei
delôablida que li rèire an segui pèr veni vers
tu. Roumiéu pietadous, diras la novo candour
de l'aubo iéu l'ai segui couine éli ; ai recerca
'mé lis iue de moun amo si piado generouso...

Lis ai vist tôuti en aio partènt de Grenoble,
d'ùni à pèd, d'àutri à chivau, en chourmo afeciounado, grevamen caminant, noun vouguèiit
suscita la revùuto i taire-fourc de sa capitaio,

mai saludant dins la clarour dôu matin li
cavalié reiau pousta de rote en rode « mens
coume un sujèt d'esfrai que noun pas coume
un ôumage rendu au renouvelamen di grands
acamp terradouren de Dôufinat. »
0 castèu de Vizilo ! - A la membri e à la
glbri dôu 2'L de juliet 1788, lis orne d'aro an
auboura de mounumen ounte es escri que
nôsti rèire an «dubert eici la Revoulucioun »,
valènt-à-oire dins sa bouco que nôsti rèire an

vougu faire taulo raso dôu Passat e jita li
foundamento de la grand casernasso centralisairo ounte Paris nous tèn e-;clau ; valènt-àdire dins sa bouco que nôsti rèire, perdènt
tout sentimen di realita soucialo, an vouga
destruire Ion Parlamen, lis Estat prouvinciau,
li prouvinço, an vougu escarteira la Franço
en 83 despartamen, mourtoun que vesèn vuei
toumba dins Ion noun-rèn, an voigu tua l'espérit de famiho e de tradicioun, desracina lis
orne, abdica touto frerta, touto liberta, touto
franqueso terradourenco entre li man d'un
poude centrau que li bando de Lutèço tènon

en carce !... an vougu, dins un mot, que i'ague
plus de Dôufinen, plus de Prouvençau, plus
d'Auvergnas, e que tôuti li Francés fugon de
souto-parisen despartamentau....

0 castèu de Vizilo, anciano demoro di

Dôufin naciounau, es-ti bèn acb qu'an vougu
tis oste 2 0 rèire, respoundès ! iéu vène dins
la souloumbrouso frescour dis aubrage eseouta Ion resson sacra de vôsti voues 1

qv

...E me sèrnblo que Ion castèu désert se
repoplo ; e, palafica, plen d'un religious
esmai, eritènde la voues dôu grand Mounier :
« A louto eternita, me dis, iéu me rapelarai
erné la plus douço emoucioun aquel acamp
de Vizilo, aquéu councours de Dôufinen que

s'adraiavon em' un courage intrepide vers
uno sajo liberta, mai sèns armo, sènso viôulènci, noun parlant de rèn aurre au pople que

d'ordre e que de pas... Certo! erian pas de
revôuta : reclamavian nôsti dre seculàri emé
la fienta d'orne libre ; i cop d'Estat parisen
Gupausavian nbsii for imprescriptible emai
i'Edit de 1628... Noun, eiian pas de revéuta,
sus la ribo dôu garagai dubert e de la bancorouto, davans l'impuissanço e la perfidio dôu
Gouvèr, reprenian, nautre, planamen li founcioun poulitico que li Pache e lis Estatut nous
counfiermavon ; nous acampavian en counsèu

de famiho pèr sauva Ion patiimèni que lis
abus de la centralisacioun derouïssien ; e,
d'efèt, nosto Assemblado fuguè pausadisso e

grèvo, pariero, au testimôni de tôuti, «à-naquéli di cantoun souïsse ounte l'esperit de
famiho ispiro e diregis Ii amo...
« O, la necessita de s'acampa e de s'entèndre
pèr ii reformo li mai urgènto s'impausavo. La
misèri esfraiouso agrevissié la situacioun poulitico ; l'anarchio regnavo dins lis amo, bèn
avans que d'arma li bras ; e tôuli, tant qu'erian, avian la visto veto que Ion mau prouvenié de la tirai,io e de la centralisacioun parisenco escafant à cha uno nôsti franqueso e

de Richelieu, nbstis Estat e nôsti Parlamen
nous mantenien à tout bon mens uno fantaumo
de la soubeiraneta terradourenco, dôu «Self-

Government», de l'autounoumio. Lou rèi, es
que, poudié ges leva d'impost que noun fu-

guèsson vouta pèr lis Estat ; e, d'un autre
las, tout Edit reiau que nôsti Pailamen refusavon d'enregistra èro déclara noun lèime e
noun avengu. Es pèr acà que Ion néfaste
evesque de Luçoun pourtè sa man destrùssi
e sacrilèjo sus nbstis Estat e li suspendeguè.
Li Prouvençau, à tout Ion mens, pousquèron
manteni, rèr la forço dis armo, à sis Assemblado di Coumunauta, Ion dre de counsenti
d'mpost. Mens urous qu'éli, deguerian, nautre, subi Ion regime de l'Eleicioun, valènt-àdire deveni courue un païs counquist arbitrarimen taussa pèr lis ôuficié dôu Prince !... 0
siècle XVII," e XVIII°'l, degoulbu de misèri e
de vergougno ! à forço d'eisacioun e de tiranio, la Franço èro à noun plus e la grand brefounié groundavo. L'ancian régime degaè depausa souri bilan teri ible ; e n'en fuguè per-.
tout un crid de coulèro e de doulour. Nàutri,
counsciènt dôu mau e dô,i remèdi, fort e fièr
de nôsti dre coustitutiéu, reclarnavian de-longo

e de-bado que nôstis Estat nous fuguèsson

vous aparèisson couine de pantai e d'utoupio;
mai, nàutri que n'en gardavian jalousamen li
soubro, éli nous empuravon d'uno le subreumano e d'uno infinido esperanç.J. Autambèn,

rendu, mai Ion rèi nous autrejè soulamen uno
assemblado prouvincialo que n'èro qu'une insufisènto e impuissanto imitacioun. Em' acb,
fou malurous prestant l'auriho i counsèu de
l'oumbro e de la trahisoun, éu faguè mai un
cop d'Estat : tout-d'uno, bandigoè li famous
Edit de Mai 1788 que levavon i Parlamen la
juridicioun soubeirano emai loti dre d'enregistramen, pèr lidouna à-n-uno Court pleniero
istituïdo à Paris... Acô fugué Ion fib i garbo ;
d'en pertout l'on s'aubourè contro aquélis edit
usurpaire qu'èron la fin de touto autounoumlo
e Ion trionnile definitiéu de la centralisacioun
e de la counquisto parisencoa..
« 0, d'en pertout l'on s'aubourè, e Ion pople
de Grenoble coursejè à cop de caiau li troupo
que venien eisila Ion parlamen, dins aquéli
famôusi Journado di Téule (1) que li Jacoubin
de vuei an veramen tort de crèire siéuno.
« Aguènt belèu mai pati que li Prouvenau,
li Tres Ordre de Dôufinat marchavon coutrlo,

quand l'on vèi couine li causo an pièi vira ...
« Segur que, despièi li pache de l'Unioun à
la courouno, Prouvènço e Dôufinat avien mai
que d'un cop pati di perjuramen reiau e dôu

councert, l'cn vesié li privilegia faire ahan.doun de si privilège e diregi élimeme, contro
sis interès persounau, Ion grand mouvemen
di reformo necito .. Causo espetaclouso ! Ion
Rèi avié rendu sis Estat i Prouvençau que
poudien pas se metre d'acord, e'm' acb refusavo de li rèndre i Dôafinen qu'èron couine

nôsti liberta. Vous-àutri, lis orne de vuei,

empouisouna que sias pèr l'educacioun jacou-

bino o clericalo - ço qu'es dins Ion founs

tout un - poudès gaire vous imagina l'emoucioun magnaaimo que gounflavo LÔS1i cor e

bagnavo nbstis iue, quand reclamavian Ion
respèt de nôsti coustitucioun terradourenco
dôu Miijour, car poudès gaire coumprene li
liberla sublimo qu'éli counsacravon. Neblado
vuei pèr dons siècle d'ancian regime e cènt
an de counquisto jacoubino, a--luéli liberta

pèr li recoubra, esitavian pas un istant au
sacrifice de nôsti bèn e de nôsti vido; es pèr
li recoubra e pèr rèn aurre que «durblguerian la Revoulucioun ». E i'a de que ploura

pèr Ion bèn publi, e, dins aquel amitable

biegandage fiscau que n'en resultavo; mai,
dins acô, jusquo à l'avenimen de la poulitico

de fraire I.. Quos vu it Jupiter perdere dementat

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A1ÔM

« Mai, «quand li causo an d'èstre fan que
fugon » e li rèi li mai parisen poudran jamai
bouta 'no marteliero au Rose
Dins un acamp espountaniéu tengu leu
14 de jure 1788, li noutable de Grenoble se jou-

gneguèron au Counsèu Generau de la coumuno (1) e deliberèron de counvida li coumunauta de la prouvinço à manda de deputa
di Tres Ordre à Grenoble pèr s'entèndre sus
li reformo e counsacra soulennamen l'unioun
e li vot patriau de la nacioun dôufinenco; es
d'aquique sourtiguè l'acamp de Vizilo. Lou rèi
l'enebiguè de-bado : noun pousquènt se rr üni
à Grenoble, li deputa venguèron eici, dins

sacra d uno raço e d'un mounde. É ro uno 'us
qu'auriéu jamai previsto e que m'envahissié
tout l'èsse; uno [us ounte recouneissiéu l'inmemouriau regard de iiii sorre emai ion lamp
di glàsi au jour di recoubranço...
... « Counsiderant, disié la voues, que l'un

entre li man de l'evesque de Grenoble, d'6usserva
invioulablamen t6uti li libcrta e franqueso de la
prouvnço ; em'acé dispensè si sujèt de l'ôubeïssènço envers aquéli de si sucessour que refusarien
de jura...

Rapelaren pas eici li litre soulenne, li tes.
tirnôni autenti de vôslis antecessour que coupfierlnon li privilège di Dôufinen, mai devèn repeti ço que disié un mèmbre dôu Tieis-Estat
à-n-Enri IV : « Vous ôufensés pas, Sire, d'eiçô
qu'auson dire libramen davans Vosto Majesta,
que la Prouvinço de Dôufinat iédèu ges de taio;
car la verila es talo. Vosto Majesta tèn Iou

di privilège li mai escari di Dôufinen es de
s'acampa pèr delibera sus lis afiire pubi ;
que n'en jouïssien avans l'apoundesoun à la
Courouno...
« Qu'uno assemblado noun pùtl èstre qualificado d'ilegalo, quouro n'a d'autro Coco que
bon salut de l'Estat e la glùri de Sa i lajesta;

« Que lis arrèst dôu Counsèu sènso letro

aquéu castèu de nùstis ancian prince terradouren...

Dôu finat à-n-at, uelo coundicioun ; aquelo clauso

patènto e sènso enregistrarnen. noua sauprien
ategne li privilège dôu Dôufinat...

es uno part de voste titre e noua pôu s'escafa

« Ah ! d'èstre empoui ta vers lis auturo de

« Arrèsto que li Tres Ordre tènon pèr infame e traite à la patilo tôuti aquéli qu'an
aceta o que poudrien aceta de founcioun en
eisecucioun di nouvèus Edit...
« Arrèsto que, dins lis Estat de la Prouvinço, li deputa dôu Tiers-Estat saran en
noumbre egau à-n-aquéli di dous proumiés
Ordre reliai, que tôuti li plaço ié saran à l'eleicioan, e que li courrado saran rarnplaçado

decessour l'an declara ansin, ansin an jura de
t ôusserva, ansin l'an 6usseîva... »
0 castèu de Vizilo, qu'aquéli dicho santo
agon bournbi dires ti paret, vaqui de que te
pourta g'ôri i siècle di siècle! Es en tu que se
coumpliguè, pèr un jour soulamen, jour d'alrgranço e de vertu, la verit ablo e lèimo Re-

l'Endeveni emé l'amo de tout un pople que
revendico soun degut, vaqui Iou chale enebriant qu'avèn gousta ! - La trahisoun di i èi
de Paris endignavo à noun plus la nacioun
touto entiero ; dins li carriero de Grenoble
l'on desbaussavo li flourdalis, l'on aubouravo
li coulour di Dôufin naciounau. Vièi e jouine
pourtavon plus que Iou raban coulour d aubo
e de blu celèste ; e tôuti nous imaginavian en
marchant vers Vizilo que la Patrio recoubrado
sarié la joio de nôsti lucho...
« Es ansin que, Iou 21 de juliet sus li vuech
ouro de matin, se durbiguè l'ilustre acamp.

Erian aqui pas liuen de 500, vengu de tout
caire, tout d'orne enracina dins la patilo, abari
de realita vivènto, despièi Iou meinagié jus-

quo au magistrat e au marqués, e noun pas
d'aquéli pretendu «inteleituau », - coume
disès vuei, - que se paisson de mot, de principe e d'abstracioun ; e noun pas d'aquéli
disciple dôu Countrat souciau que devien, l'an
d'après, faire avourta sènso remèdi, dins Paris, hosto obro bello.

« Certo, n'en pode parla sèns crento. Iéu,
Mounier, juge reiau à Grenoble, fuguère
aclama pèr çecretàri, e, après 7 ouio de deliberacioun, 7 ouro d'emoucioun generouso e
de freirenau devouarnen, escriguère Iou soulenne proucès-verbau que rèsto inmourtalamen dins la merLôli dis orne e dueib l'Ende-

pararan jamai sa causo d'aquelo ds àutri

rouga mai Iou grand rèire ; i' ,uriéu demanda
betèu dies quinte esperit, éu, l'orne de Vizilo,

prouvinço. .

..Em' acô, dins de paraulo de fià, tôuti lis
abus e ma!afacllo de l'ancian regime despièi
Richelieu èron e.carnido e marcado au ferre ;
em' acô, l'on disié la voulounta dis amo e l'enveine di courado ; pièi, Pinne s'acabavo en
remoustranço auturouso e tranquilo que la

noble; declarè que noun poudrié jamai è Ire

boumbis au founs di coumbo. Ero Iou cant

trasferi en gts d'autre lié; enfin..., tu ourdounè
que davans que d'eisigi lis ôumage de si vassau
e li sarramen de fldelila, si suces, our jurarien

AGRICÔ

Vague que risque rén di cop ; mai, m'avançarié, toujour, que me farié plesi de Iou saupre mens pesa que
iéu, de courre la chabènço de leur bèn marida e d'encepa la lengo. te Ion redise, dôu fournié di Téuliero, un
a fierté» que manco jamai uno cucasioun de nous monraa,
amor qu'es mestierau e qu'a tengu souri Patisto i pensioun, un boufiga courre souri paire, qu'à constat de
Tetin, emai aue Ires an de mai e tout soue tra-la-la de
coulège, i'a cènt pan d'aigo de diferènci pèr Ion sa upre,
Ion gàubi e Ion resounamen.
TERESOUN

Dequé ié fan faire à soun Datisto ? Se ]ou terrien tant

'a escolo, devié pas èstre pèr Ion contre à Iapastiero? Es

Mai quouro veguè li resulto de soun pres fa
e que noun avié rèn fa senoun de traspourta

la tiranio centralisarello di man debilo dbu
rèi en aquéli d'ano Assemblado usurpairo,
deliberant souto li pico parisenco, ah! certo,
sabiéu proun li pentimen dôu grand ilounier!..
.. Adiéu, castèu de Vizilo ! Lis aigo canton

dins la vau e iéu m'entourne à travès l'oumbro gaio, plen d'esperanço e plen de fe. Que
li leîçoun venènt di rèire tousièms abiton nôstis amo, pèr lis enaura, pèr ié tua la pestilèrlci
di 1. gèndo imbecilo e mau-sano !

L'istôri se recoumenço, jamai pariero, tonjour : emblablo L. Aussen nôbli cor, tounifiqu.en ro4te enavans! E que Ion grand remèmbre de Vizilo coungreie uno meissoun d'eros
pèr la patrio e pèr si liberta !
N'èire Devoluy.

Vizilo, Ion 21 de juliet 1899.

QUATRE VERITA
La poulitico es uno farço ;
L'ome de sciènci es un darboun
L'Amour es un enfant de rarço
Lou Mikado 's un bon saboun.
Fabricant: Fèlis EYDOUX. e MARSIHO.

Se vènd dins touti li bons oustau.

(1) Que devenguè pièi Iou Parlamen Soubeiran.

eici pa mens. Leu vese vanega sc uvènt ciné sajariiniero,
e fai prcun sa pôusso, e prcun de brut emé si cop de fouit.
AG RICÔ

S ÊR JÛLI CASSIN'I

Reiaume.
1

culié;
« Lou Eôufinat Umbert, en cedant lis Estat
d l'Oustau de Franço, estipulè fourmalamen la

fin-qu'i mesoulo, eoumparadisso au reclam

coumèdi en cinq ate

de souri mandat, davans un cop d'Estat pèr,
lrasfourma en Coustituènto lis Estat dôu

prouvinço...
« Sire, Iou Dôu finat, en rapelant li dre de la
Franço eniliero, dèu pas 6ublida li siéu parti-

sôuvert d'uno cataracho mountagniero que re-

TLT1fl L'ESCAIIHi%BIHA
o loua felîbr ennaaseairc

dôu Jo de Pa.umo, noua esitant, en viôulacioun

que « Dôufin de Vienés, comte de Valentir,és
e de Diés » :
« ...Sire..., diren qu'uno Assemblado prouvincialo noun pôu teni lié dis Estal de nosto

lis estajun de Dôu finat noun sarien soumés en
GES DE SEaviTUDO persounalo, nimai à paga
GES DE TAIO senoun pèr l'utileta di lié de soun
abilacioun. Lu cr(è, à perpeluïta, Iou tribunau
dis Apelacioun j1) de Dôufirat en la vilo de Gre-

FUIETOUN DE IL9%I®L.I

avié pièi prepaura dins Paris Iou Sarramen

nacioun mandavo au rèi de Franço en tant

SOULENNE, caupènt la declaracioua. di franqueso de la prouvinço; 'u a' ié counfierma : que

nôsti ciéuta l;bro s'apelavon autre -tèms parlanien o universita,

me retroubant soulet, noue pousquère inter-

»

« Escouto, o Felibre, escouto aquéli paraulo grèvo e fièro, e coumprendras perqué
dins ta famiho se disié de quaucun, coume

(1) Fuguè vertadieramen la resurreicioun naturalo e espoun-

voulucioun. Tout ço que venguè pièi n'en
fuguè que l'ourriblo e malastrouso desgau.
gnado.
... La voues de Mounier s'èro escantido, e,

eounservacioun de si privilège. Dinq un ESTATUT

taniéuo dis ancians acamp de tôuti li cap-d'oustau que dins

{

pèr uno impousicioun sus li 3 Ordre, en eisecucioun dôu pache de 1554...
« Arrèsto que li Tres Ordre de Dôufinat se-

veni à vôsti revendicacioun.

uno marco d'ilustro noublesso : « Soun grand
es esta à Vizilo !.. »
La voues alor que me trevavo me penetrè

sènso metre Iou tout en pôutiho. Tôuti vésli pre-

Crese que Ion volon faire coin retié de blad. Mai l'es
père au trau, aquéu, errai so.n gounfloun de paire. Ah 1
s'imaginon que li gènt lé souri toumba di biaio. Se creson dis escolo. Eh ! bèn, Tetin i'anara mai à l'escolo, e
Ion pu bèu es que, avans dons an, sara éu que la fara.
0, la fara l'escolo, e déu tèms que poste Tetin fara l'escolo, Ion fiéu dôu bèu Cadet di Téuliero pausara levame,
car, de-segur, un parto-mourtié couine acô pbu faire
que fougasso.

1

pèr tôuti li tiro-meleto dbu pais, noum de sort de
sort ! S avidu pas agu niai d'amour-propre e de voio,
iéu, sarian pas coume sian. Sarian Ion to de l'endré.
Sarian li maeb oto....
SGENO IV

TETIN rintro tout ireboula. (A soun paire.)

Vaqui d'abord vôsti quatre sbu de taba. Aro, veici. 0

crcumparés un mibu - falèt o noun - e me leissarés
travaia au champ emé vous, o me vau louga dins un
mas. Vous donne cinq minuto pèr reflechi.
TERESOUN

TERESOUN

Aqui, liés dins li mouto. Se te fiscs is autre, n'as pantaro fini, fan mai que te Ion cante. -Dequé te fan Ion dire
di gènt e leu boufrige di nèsci? Quand lias ounèste, que
devès rèn en dgun e que vous sentès uno pero pèr vous
leva la set, Ion meiour es de leissa courre l'aigo.
AGRICÔ, encagea.

Crese qu'as de sang de coucourdo. Acé n'es un de
plan, mis ami ! Que sang fia 1 Jamai de ma vida ! Vous

afrejarié un ferre rouge. Urousamen que Tetin tiro pas
de vers tu... Sèmblo quaucun, acô, pièi se leissarié mouri
d'anequelimen sus uno Saco de pan. Se leissarien mania
sa soupo sus sa tèsto. Se leissarien escupi au mourre

Mai dequé i'a?
TÉTIN

l'a qu'aquel espèci de pieu de soupo de Cadet di Téuu
liero, que viné de rescountra, m'a pougnegu 'njusquo
au viéu.
AGRICÔ, empara.

Dequé t'a di ? Dequé t'a di ?
TETIN

M'a demanda se gourrinejave toujour.
AGRICO, en couléro.

Lou tanaias ! Lou regarde acb? Dequé l'as respoundu 1

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIôLI
Subre la draio
1'envccu boulant de flour,
Long de la riaio
Qu'en capricious bestour
Ris e cascaio;

OINS LOU BoUsc
Quand plôu-arrage
De rai d6u souleiant,
1)ins leu bouscage
M'esmarre en pantaiant
Au clar visage
De la gourriero enfant
De naut parage
Qu'a fa boumbi moue cor
Em' un nôa estrambord
Subre li vièi maucor
E leu leidun d6u mounde,
E qu'aro me semounde
L'espèro e la baudour
D'un reviéure d'amour.

Enjusquo au plus prefound
Erné sis auceloun,
Sis aubre e si bouissoun...
Ansin clins la calamo,

Vers leu fiermamen blu...
ill oun penwamen alu

De-vers la Iras que bello
S'eisalto ansin e bèlo
De-longo, jour e niue,
La bluiour de sis iiie.
Ll-uuour celèsto,

Quovro te reveirai
Record de fèslo,
Qu'es treboulant l'esmai
Que dins ma tèsto
E moun cor, s-mpre niai,
Aro s'arrèsto
Emé de long fremin !
Seguisse moun camin
En pensant i jardin
Ounte emé moun amigo
Me passejave... Oh 1 digo,
Quouro flourira mai
Sosie bèu mes de Mai

ETIN

Rèn. M'a talamen tranca que m'a coupa l'alen, mai
sènte que moun cor sauno e que mi venu Louion. Fan

FELIP TÂMIIZEY DE LARROQUE
Felibre ir ajourau

0 lumiero d6u cèu,
Cascai de sorgo, aucèu,

Azur, four e douço auro,

5è

A. de Gagnaad.

Dins fi tèms de Peiresc s'avié fleuri ta sciènci,
Aquéu grand saberu, que, ta longe paciènci
A reviéuda, t'aurié dubert soun oustalas
Pèr avé toua ajudo e toua galoi soulas.

F. Mistral.

Maiano, 7 de ncuvèmbre 1893.

Ribo-Novo. A pèr noum Lou cremascle. Rèn qu'acb
vous fai vèire que cregnon pas Ion fum, li jôuini Marsihés

TRI0ULE'I

qu'aqui se rambon pèr lassa, canta e reviéuda Prouvènço, en fàci dôu vièi port clafi de bastimen de mar.
Es, se vesias acb, emé si moble e sis eisino e artifès
de toute meno que ié gari,isson li muraio, uno restitu-

I

Nosto gènt gardo ta membri,
Noble e saberu miejournau ;
As proun destousca pèr sa glôri
Nosto gènt gardo ta memôri.
Toua noum lusira dins l'istôri
Dis Aquitan, di Prouvençau
Tôuti gardaran ta membri,
Noble e saberu miejournau.

cioun escrèto dôu Museon Arlaten. Tant soulamen fi
persounage que ié figuron e taulejon, au lib d'èstre de
barome coume dins l'istitut d'Arle, es eici de valènt jouvènt que, vesti en prouvençau, que, pariant prouvençau,
ié reccustituïsson la vido franco e hello de i.ôsti paire
alègre e libre
E l'autre jour aquéli levènti, veici la letro qu'escriguèron au foundatour dôu Museon d'Arle :
LOU CREMIASCLE

A l'oumhro de toun castagnié
Peiresc t'adusié la Prouvènço;
Te cresiés soute un amené
A l'oumbro de toua castagnié.
Nautre, au mitan dis ôulivié,
Vivèn crue ta souvenCnço,
Coume, à l'oumbro di castagnié,

iVIarsiho, 31 de juliet.

15, Quèi de Ribo-Novo.

Mèstre,
A vous, !ou grand fraire de Maiano, qu'avès reviscoula
la Prouvènço c,uasi-morto, que l'avès facho sourrire e l'a-

vès facho capta; à vous, en qu Are dèn de garda - emé
la glôri de si vèire ene.lans dais l'atahut - tout ço que

aié Peiresc viviés en Prouvènço.
Uaroun t' uilliisert,

persounifico vaste elar e calourènt païs, tout ço que

Ais de Prouvèn o, fou 25 de nouvèn?bre 1898,

rr,-areo sa propro _-. ido, pinte soun g ubi, soun vièsti e sis

usanço, mandan, nàutri, pàuri pichot grihet de la Mediterragno, l'escapo de noste esfors e leu rebat de l'aougai en que sourgènto dôu terradou.
E coume se, de la man d'eila de la Cran, poudias ausi
fou ressua de nôsti voues naneto, vous cridan la bono

EP[TAFI

Bon crestian, grand savènt, dons ami, car felibre,
Faguè de bônis obro, escriguè de bèu libre
E sa.neni pertout d'ami.
Urous qu pùu coume éu, la journado coumplido,
Dire : « N'ai pas perdut uno cure dins ma vido!
Moun Diéu, dins vôsti bras leissas-me m'endurmi ».
V. Liéutaud.

salut e longo-mai 1
Lou CREMASCLE.

E la letro acoumpagnavo cinq imag retrasènt leu rabaiun deja rejoun dins Ion Museon dou cremascle, sagatun bèn ravoi dôu Museon Arlaten.
Autant vau que dounen la responso d'En Frederi.

plus court es d'ana en Avignoun deman, qu'es la fiera de
Sant-Andriéu, e de croumpa 'n falèt.
Acalcô

rin ! Acb sara pas di. Sara pas di que mi parènt me

demande plus qu'un cop ço quee voulès faire.

Gricb 1 Sian à la muraio, se pôu plus requiéula. Lou

Pourchiero dis Aup, juliet 98.

Uno soucieta o chambre poulidamen prouvençalo vèn,
la bono salut ! de se coungrela à Marsiho, 15, quèi de

Alor, aquéu pesouious t'a di que gourrinejaves. Aqui,
l'a raca, soun carcagnot, que? L'a la ', èire que soun ,ja-

TERESOUN, suplicouso.

De Guitro à Bèu-Gencié, cadun tresanè quouro,
Souto leu noum astra de Tamizey, Peiresc
Sourtiguè de soue cros. Avuro cadun plouro,
Car es mort tourna-mai leu sabènt gigantesc.

'Harius André.

Leipzi, juliet.

que fagne vèire à-n-aquel arrougant e en tôuti li gènt di
Vigniero ço que siéu. An l'èr de dire que siéu un gourrin, eh 1 bèn, anan vèire quau me poudra teni pèd. Vole
coutreja e recoutreja enju: quo que li terro fugon trisso
coume de bren : se n'i'a pas proun dôu coutrié, de la
fourco e dôu bechard, i'ararai emé lis ounglo. Un gour-

nourrisson sènso travaia. Vole prouva qu'ai de graisso
i couide, de nèr i jarret, de braso dins leu pitre e de resoulucioun dins la tèsto. Me metrai aqui sang e aigo.
Aplanarai lis auturo, enaussarai fi baissa, ensemençarai
d'cici, plantarai d'eila, auren de blad pèr benedicioun,
de carretado de pasturo à faire trevira, auren de font de
vin, de fru e ci'ouitoulaio à 1 ôudre. Me sènte proun arderous e proun fort pèr afrounta lou souleias e lis aurasse. Vole embandi dins la vasto Naturo, - que sourris
toujour en quart l'amo, - lis envanc de moun amo.
Vole, liuen de tôuti canta moun independènci, jouï de la
libelta en la susant, e faire menti fi marrias que me traton de gourrin. Adonne, o me boute aqui emé vous, o
deman siéu en mèstre.

dort à Gountavd en jun 1898.

Rament as-me ma sauro
Quand lins li bos m'envau,
E couchas mi trebau !

Sus leu draiôu que dauro...

Un rouble giho
Enehuscla de belu

A NOSTE AMI

ADRÈISSO

Que s'esj, arpaio lèu

M'aplanton aurihous ;
De l'auceliho
Lou charnatan gaujous
Escarrabiho
Lou pâli panouious

F. MISTRAL.

Me siéu rriiraia'n jour
E i'ai vint noste amour !

Mole e sereno

De meloudio

ben, vole dire « l'amo di raço e.
A la Soucieta dôu G'rcmascle, veramen prouvençalo,
fieramen prouvençalo, iéu tire un grand cop de capèu !

Regino, de toun amo

Sus lou front dis aubras

0 bos, que toun clarun
Tout c'afi de perfum

fi vostro. Es soute leu cremascle que i'a li cèndre dôu
fiù - e dies li cèndre dôu fougau couve leu recaliéu au-

Se ié rniraio

De- fes aleno

il oun amigo es plus sauro,

que soun brave aquéli drole qu'an penja Lou

Cremasele en Ribo-Novo' Gramaci dôu bèu brinde qu'avès pourta au Maianen, o bon Prouvençau de Marsilio.
Lou plus fàu de l'oustnujogo au cremascle. Es fou prouvèrbi que se dis. Niai iéu souvetariéu que nbsti sage vouguèsson faire vuci e aguèsson toujour fa de foulié courre

Tout lou bosclar o sour

Uno auro pleno
1)6u perfum di t artas

E ié fai un es Iras
D'ount gisclo, leno,
Au travès d'un cruvèu
La lumiero dou cèu

Maiano, 2 d'avoust de 1899.
Eh !

Pignon à bras. Vole que mangen nôsti quatre sbu, nosto

dar, iero camio. Pole t'acheta 'n falèt e te leissa Ion
gouvèr. Es iéu, aro, que Ion vole, Ion falèt, noum de
sort ! E deman, entèndes ? pas pu liuen que deman, anaren en Avignoun, à la fiera de Sent Andriéu, pèr ié leissa

fi quàuqui centenau de franc qu'avèn dedins l'oustau.
Acoumençaren ansi d'acaba... e de faire jouï li rascas 1

lous de tu. Veses, Teresoun, s'es pas verai ço que te
disiéu ?
TETIN

0, m'a demanda se gourrinejave toujour, e iéu vous

ATE SEGO(JND
La sceno represi nie uno solo de cafè en Avignoun., l'a de taule
de cadiero, etc..

AGRICS

Aquéu, a trepeja moun rgacin; quauque jour nous veiren. E tu, pos te vanta de niche de gravilio dins mi soulié. Adonne, vos faire fou païsan e te fan un falèt, eh !
bèn, ara pro nabis : meten ansin sus l'ate. Nous disputaren, nous arrouinaren, e sara lou Pcsou reviéuda di
Téuliero que n'en sara l'encauso. Lou cop es coumpli. Li
bardot - es leu cas de fou dire -- triounflaran.
TÉTIN

Escoutas, paire ! Vole pas vous treboula tant qu'acô.
M'acountentarai, se voulès, de travaia'mé vous, coume
vous. Menaren tout à bras. Vous parlarai plus di sulfat
ni di nitiat e restarai dins l'oustau; senoun, vire Ion pèd.
AGIsICù, eneagne.

Pas pèr un cop de fusiéu. Vole ni que t'enanes, ni que

j
j

fan Brunet e IRounianiho, sculet dins la calo, prenon leu café

asseta à la taulo qu'es au proumié plan à drecho de la

sceno.

JAN BRUNET

Ai fa 'no bono plego aquest matin, moun orne !

acampa quatre prouvèrbi, siéu bèn countènt,
(AI segui,)

Ai

Jzali Cassiaai,

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIôLI
- Dins La Campana de Uagalouna : Lou nraridage de

TERCET

gèdi d'Euripide, leu 13 ; Athalio, de Racine, à la vesprado

Courre toun bèu moudèle, amerites d'arengo
En lengo d'Oc e d'Oui, 'quélei bessôunei lengo
Vai, tôutei te plouran, nouéstei lagremo an crèis.
Tu qu'as passa ta vido à legi, à-n-escriéure
- 'M'En de Berlue, de Breso, Guibal, Mouttet, Larchey, Pèr l'inmourtau Peiresc; tu que l'as fa reviéure;

Lou matin dôu !4, au vilage de S-rignan, s'inagurara
leu buste dôu rcumansié Antony Réal ; e leu ta ntost dôu
meme jour, aquéu dôu gènt troubaire Raïmbaud de Vaqueiras, au vilage d'aquéu noum,
Ait. - Eici, courre sabès, se soue destribuï Ii pres
dôu councours que s'ère fa pèr la predicacioun en lengo
prouvençalo. E pèr coumpli la fèsto, Il tambourinaire
d'Ais èron vengu nous regala. Mai, pèr vous faire vèire
de quinto modo vuei es tratado la Prouvinço, escoutas
ço que s'es passa, en pleno Franço, ounte jamai fan que

Reveran ta memari, egrègi Tamizey,
Qu'à-z-Ais amaves tant Arbaudenco e Mejano,
Qu'en bouen roumiéu fasiés leu viàgi de Maiano.

Dôu sàvi prouvençau o digne eiretié, tu,
Majourau plen de couer, de sabé, de vertu,
Noun te desseparan, uniren vouéstei marie.

barja di Dre de l'Orne :

La police est venue mettre une ombre à cette fête religieuse et littéraire. Les braves tambourins, qui s'étaient
prodigués pour la joie du public aptésien et qui ont eu
l'amabilité de venir donner une aubade au Mercure Aptésien, ont été arrêtés à l'improviste par M. le Commissaire
de police en personne dans la rue des Marchands et conduits au poste pour y subir un interrogatoire.
On les aassimilés à de simples patriotes; leurs fifres
et leurs tambourins se sont, parait-il, livrés à des manifestations qui ont troublé l'ordre dans la rue.
Pecaire ! pauvre Commissaire! Quelle gaffe ! il a mis la
main sur Vidal, le chef incontesté de la bande... chère à
Mistral. Vidal est allé à Florence et même à Paris, partout fêté et acclamé Il vient donner une aubade au sous-

F. Vidal.

Ais de Prouvènço.
SOUNET

Que malur, quand leu fib qu'esbrihaudo e que brame,
Derrunè, Tamizey, dins l'afaire d'un jour,
Toun obro de mmé-siècle, aquéli bèlli rame
De papié, mascarado is Archiéu dôu Miejour 1 (1)

En vesènt tis escri s'enana pèr Il flamo,
Fuguères desoula, courre leu troubadour,
Quand Il marridi lengo, en destouscant sa dame,
Dins leu cèu blu fasien esvali soun amour.
Mai Diéu qu'amo de pougne ounte nous fai de peno,
Pèr vèire s'avèn l'aine aragnouso o sereno,
Diguè: «'Queste retrais à moue sant orne Jo. »
E t'ajudè subran faire uno autre gaveilo
E nàutri, qu'amiran ta garbasso nouvelle,
Sounjan : « Dequ'au rié fa, s'avié pa 'gu leu

Mlle Rosa Laforgue enibé Moussu Ion Viscomte Bernai d'Arma-

dôu 14.

préfet et au maire d'Apt, et pan 1 la police le mène au
poste. Pecaire ! pan- re Magnan !

seron e J. Loubet.

- Dins Les Feuilles d'Or de Provence: Maridas-nous,
pèr E. Jouveau.

- Dins Le Petit Marseillais : Les jeux floraux de la
prédication provençale (en At), pèr E. Rougier ; Au Mas de la
Reyre-Anglade, Baptiste Bonnet, pèr E. Rougier.
- Dins Le Forum républicain: Lou sermoun de l'abat
Espariat sus saute Madaleno, pèr Mèste Eisseto; Un poète populaire en Provence (Charloun dôu Paradou), pèr C. de Bonnecorse.
- Dits La Sartao : Sant Antôni en coulèro, pèr Leissan-

dre; L'amour bagua, pèr. B. Artou; Sus la meisscun, pèr B.
Bonnet; La Foui nigo e la Cigale, pèr A. lleyriès; Lei Course
de buou à Marsiho.

- Dins La Croix de Provence : Tôni e la trous de ferre,
pèr M. I'ousson ; Counsèu de Mèste Bautezar, pèr Marciau.
- Dins Lou E iro-Soulèu : La fête annuelle des félibres
à Sceaux, Discours de M. Sextius-Michel, DiscoursdeM. Deluns-

Montaud ; à Na Mii èio de Clouvis Hugues, rèino de la Court
d'Amour de Scèus, pèr J. Loubet ; Triolets à la reine, pèr F. de
Rocher.

Les tambourinaires croyaient être en Provence, ils

- Dins La Fraternelle d'Alès : De flous, pèr G. Haon.

sont venus en Béotie.

Paru. - De Ludbvi

(Le Mercure Aptésicn).
Legré : Notice sur le botaniste

provençal Jean Saurin, de Colmars (1647-1724), 15 pajo
i n- 8° (librairies-imprimeries réunies, rue Saint-Benoît, 7).

Lou preclar escrivan e erbouriaire marsihés, que reviéudo à-de-rèng leu noum e leu renoum di boutanisto
frô !

gnac, à Quarante, recuei de tout ço que se l'es di o manda ;
Las rousièiros ganjolas; Pantai de printèms, pèr F. Brousse;
A la belle Nini, pèr Couzi.
- Dins Le Petit Ra dical : Vendras au Cièri, p D. Li-

»

prouvençau, alestis un galant travai pèr leu Museon Arla-

A. Dumas.

ten : es la tiero di plante poupulàri de Prouvènço que,

Gap, jun 1899.

- Dins La Terro d'Oc : Cor matat, pèr J.-F. Court; Un
viage en in fèr, conte, pèr G. Thérond; Lou bi, pèr F. Benoît ;
La resurgado, pèr P. Bel; Pir esse urous, pèr E. Lamourère;
Desir, pèr E. Destrem.
Pins La Chronique de Béziers i Lou tanibre, pèr A.
V affre.

- Dits loir Ilulletiu du Syndicat Agricole vauclusien: Discours dôu pai`san Tournas Davi, reproudu de l'Aiôli.

dessecado artistamen, saran rejouncho soute vèire emé
si nourri vulgàri, francés escientifr, c Il cresènço e Il vertu

que dins leu pople se i'estaco. Brave leu felibre Legre 1

-W le -e

A VÈNDRE

1lMarbure; (Alemagno). - Dôu proufessour Nie.
Welter: Frederi Mistral, der Dichter der Provence, em' un

NOUVELUN
Avignoun. - A la destribucioun di pres dôu Licèu,
M. leu proufessour Brun de CaLriero a prounouncia'n
poulit discours tout à l'ounour dôu Felibrige e de Freleri
Mistral que lé faguè si classo, dôu tèms dôu rèi LouisFelip. Lou Maianen èro estajan dins un pensiounat d'Avignoun emé Jôusè Roumaniho e Ansèume Mathiéu, e

Vilo.Franco (de Rouergue). - Lo Bilo-froncato

là pavoun reiau, pountificau, qu'au tèms di pape, se
passejavon, ufanous, dins Il jardin meravihous dôu Palais
d'Avignoun e se quihavon à la cime di tourre e di merlet

pèr regarda, tout en fasènt la rode, emé si ce de velout
frapa coume Il vièi riban dis Arlatenco, Il farandoulo de
nanet se desplegant pèr Il carriero.
S'adreissa au burèu de l'Aiôli.

G'

seguié coume esterne Il classe dôu coulège (1843-1847).

tla Vilo-francato), paraulo d'Ag. Benazet, musico de F.
Aurel, vèn eici d'èstre cantado pèr M. Viannenc, de l'0-

L avoue blanc de Camer ;o

bèu retra dôu pouèto, 356 pajo in-12 (Marburg, N. G.
Elwert'sche Verlagsbuchhandlung). Un di travai Il mai
coumplèt emai Il miés coumpli que se fugon publica
subre l'autour de Mirèio, sus sa vide e sis obro e soue
apoustoulat. Lou felibre Pounjat, que legis l'alemand
couine sa lengo meiralo, rendra comte lins l'Aibli d'aquéu libre remarcable.

Boulegadisso Prouvençalo

pera Coumique.

Toutouso. - Un sbci de l'Escolo Moundino,

DEMANDAS
M.

Pèire Chairou, vèn de founda un pres annau pèr Ii Je
Flourau d'aquelo seicioun dôu Felibrige : acb sari la
Rousello, flour vermeialo de nèsti blad. Bon elsèmple, ma
liste, pèr aquéli que violon manteni leu Miejour.

Aurenjo - Soute la direicioun d'En Pau Marie-

La Coumessioun di fèsto de Marsiho a chausi entre tôuti,
pèr èstre niesso E n musico, la cantadisso prouvençalo facho
pèr Louis Foucard.
LA MAI AMOUROUSO DI PIPO

A-z-Ais lis escoulan de l'Escolo Jano d'Arc an jouga Lou rèi
Reinié, coumèdi prouvençalo de M. leu canounge Bourges.

toun, cancelié dôu Felibrige e delega generau de la Coumessioun dôu Cièri, Il representacioun de noste Tiatre
Antique auran lib aquésti 13 e 14 d'avoust : Alcèslo, tra-

Charrarié, pèr l'ouncle Pascau;
A n-un raubaire d'escri, pèr L. Margayan ; Moussu leu curat

(1) Alusioun à l'encèndi que brulè la biblioutèco d'En Tamizey de Larroque.

contro-bandié, pèr M. Judici; La lèi sus leis acidènt, pèr M.
Curnier; Au brave generau de Negrier, pèr P. R. ; La tèsto de
Puget, pèr P. Simoun ; Es sa facto, pèr V. Valentin.

EN RACINO DE BRUSC
S'atrovo en Avignoun, au Magasin DESHAYES.

- Dins La Vihado :

VIN
MARIANt
A LA COCA DÔU PEROU

Lou gerènt: For.cb DE BArIOrCI LLI.

En Avignoun, empremarié FRA ici s SEG U1N.

G:uu3eiciuao couluplèlode

A

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume leu vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toue vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins Il soulèu estràni,

Erré la TA[3i[.O »IL 16iAT]É:IitI countengudo dins leu journau pendènt aquéli 7
tengudo

Pèr béure risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

annado . . . . . . .

Se vènd 1; fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio
Mariant

.

.

.

.

.

.

.

fr.

.

S'adreissa i burèu clou journau

VIN DE CASTEU-NÔUDEPAPO
CLAUS

0

DU
PRES COURBENT s

Roco-Finnno, la pèço de 225 litre enviroun
Grand Roco-p ino,
id.
Castèu de Roco-Fino
id.
id.
la caisso de 25 boutiho.
ë

i

0

o

0

.

0

e

0

e

116
fr
fr.
E3
SOCD
100 Jr.

fr

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362259">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362260">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="362261">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443474">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362234">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°310 (Avoust 1899)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362235">
              <text>L'Aiòli. - Annado 09, n°310 (Avoust 1899) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362236">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362237">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362238">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362240">
              <text>Deux-cent-dix-septi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362241">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362243">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362244">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362245">
              <text>1899-08-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362246">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362247">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362248">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/f7f9d7f3cecab8896394065e11865006.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362249">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362250">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362251">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362253">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362252">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362254">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="362255">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362257">
              <text>FOL13136_1899_310</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816870">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10883</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="362258">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443470">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443471">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443472">
              <text>Devoluy, Pierre (1862-1932)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443473">
              <text>Cassini, Jules (1847-1896)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598162">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598163">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598164">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642644">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878551">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
