<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10913" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10913?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:03:38+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16761" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2aac7914e7f173d3c04fa4156698a9f9.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139550" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b8b3f837f2532594f9134451a09372bf.pdf</src>
      <authentication>cc7932b3fbe52a2fe5769f846edabd27</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634713">
                  <text>UIMENCHE 21 DE SETÈMEfE 19 O

N° 326

Vàulri, li bon Prouver.çau,
1u sufrage universau,
l',u'aren pèr l'(')li

Vidoun, Vida u,

Segound la vido
Lou journau.

E fores l'aiàli.

(Prouvèrbi di nzeissounie).

F. MISTRAL.

QUE VAI CITEII:4%T DOS FFS I'LR, NIES (7 e

1)

,k
.

BURÈU DE REDACIOUN
Palais dôu R ure

PRES DE L'ABOUNAMEN

Un an............ 10 fr.
Skis mes......... i fr. 50

EN AVIGNOUN

Tres mes .........

BURÈU D'ABOUNAGE

R ir.

Estrargié.........

15 fr.

1 ou numerb ......

50 centime

E D'AMENISTRACIDUN

EMr REMARIÉ SEGI IN

EMPREMARIÉ SEGVIN

iL1/S9V ..a,u V 6

EN AVIGNOUN

E\ AVIGNOUN

C. P. Marsiho 7495

dçw
Foundadou : Frederi MISTRAL. - Baie de la premiero peuntannado : FDLCÙ DE BARUNCELLI

DICHO DÔU CAPOULIÉ

L. Couroulago de I'Alàli

A l'inaguracloun
dou buste de Mistral, en Avignoun,
ion 7 de Setèmbre 1930.

Cresèn que nbsti legèire aunan gousl à
relegi agaest raconte dôu batisme de
t'Aiàli &gt;.. an Palais d6e Roua:, lori bèu

Dono, Messiés e Car Felibre,
Nascu en Avignoun dôu tèms que Mis-

jour di Rèl, G de janvié de 1891.

Lou jour de l'espelido dôu bèn-astru

tral-

journau « l'Aiôli », avié, noste jouine balle,

counvida la Redacioun à veni à sa taulo
n'en festa lou batejat.
Dins loti palais d(5u Roure, basti pèr fou

E me perdounarés, se tire un pau d'ourguei d'agué pouscu, alor, aproucha ion
Mèstre de Maiano, e d'agué couneigu, i'à
quàsi un mié siècle, la douçour de si man
amistousamen pausado sus mi gauto.
Aquéu souveni e d'autre noun mens flatous me inounton dôu cor, au moumen
de parla davans leu mabre que p'erpetuara
dins la Ciéuta di Papo leu visage noble

èro archevesque d'Avignoun, dins li salo

ounte règno e resplendis encaro l'art de
la Beneissènço, Madamo la Marqueso e
Moussu leu Marqués de Barouncèlli-Javoun, maire e paire d'En Folcô, envirouna

de si nôu enfant, veritable Cor d'ange,
an fa princieramen, e à la prouvençalo, lis
ounour dôu fihoulage.
La gènto couintessino Marlo-Terèso de
Barouncèlli, bloundinello e graciouso coume uno segnouresso dôu tèms di Troubadou, coii.ifado e assiéunado à la modo
arlatenco, loti mourtié de l'aièli bravamen
sus leu bras, a servi elo-memo i 27 counvivo la naciounalo ambrouslo.
La brunello Terèso, rèino dôu Felibrige.
Roumaniho soun paire, soun ouncle Fèlis

Mistral :
t :VIADABIO DE BAROUNCELLI-JAVOUN

Brinde à si nôu enfant
Amor que fan que mous got dinde,
da segnouresso porte un brinde
A ço qu'es pur, à ço qu'es linde

e fièr dôu paire ilustre de Mirèio e de
Calendau.

E nie demande se i'a pas uno miste-

riouso voulounta de l'astrado, dins loti fa

qu'aquéu buste de mabre es l'obro de
.lan-Paire Gras, courre iéu nascu en
'1UIJ

Felibrige,

- P&gt;essai m'envau coutnetre un chisme =

Au nouin dôu Bèu e de l'Autisme,
Di nôu Muso dôu paganisme,

Cadet, cadeto e soubro-nis ;
Bello esfourniado, m'es avis,

- Tant-pis se guincho de travèr
Lou Paire blanc de saut Nourbert Vous nenesisse à bras dubert !...
Fèlis GRAS.

Qu'es un tresor de paradis...
Frànqui jitello flourentino,
A vèsti trenello bloundino 1
A ta moustache fouletino,
Valènt Folcè ! tu boa cepoun,

Qu'as l'espaso que taio e poun
Pèr apara nourri e renoum L....
-o-

t:iu Ca.eà:-1

Avi-

-__;

i; -

davans leu

Pouèto

A

sublime,

qu'enfant, n'aviéu tant amira la bèuta.
O, Mèstre, ères bèu - courre li Messio,
coume lis Ome que pèr li forço de l'Amour e li forco dôu Verbe dèvon tira leu
MAIANO - LOU POURTAU
mounde dôu soin e di raive mau-san.
Falié leva lis iue pèr vèire toun front aut ;
(Es esta desmouli pèr faire plaço à la grand'carriero que t'avesso fou vila2e)
parieramen fasié s'auboura li cor, ta divino paraulo. Ta pensado èro bello ; es
d'elo que, quau t'escoutavo, s'amourousissié. Ta dôutrino èro drecho e forte
Fiourènço, en seguido di lucho de l'aspro coume toun estampaduro, franco e founso
O bèus enfant 1 O fres rasin 1
Liberta, fuguèron reçaupu coume d'oste coume toun regard.
iéu, leu felibre sarrasin,

A vosto raço bèn granado,

A vosto ufanouso nisado,
A voste einat, à vosto einado,

COU_IlC-

Me sèmblo qu'avian reçaupu ansin l'un
e l'autre uno counsecracioun, e m'esmôu
prefoundamen de me cliva, capoulié dôu

gauto roso, i front d'enfant

Que de poutoun vous dounon faut,
E vertuous e fort nous fan.

c

Mistral.

Iéu l'Albigés, leu cremesin,

[

sis

l'autisme Pouèto.

papo Jùii II (Julian dôu Roure), quand

Gras, Mistral e sa mouié, Don Savié de
Fourviero, Borel leu musicaire, e àutris
ami de la Causo, èron d'aquelo regalado
Entre tôuti li brinde menciouneii aquén
de l'autour de a,Toloza » em'aquéu de

lé venié cado semano pèr vèire

ami, pode pas m'empacha de me remembra aquelo epoco preciouso per iéu, sus
aquelo placeto qu'a tant souvènt vint passa

BRINDE DE 31ISTR-IL

En aquest a^utiversàri dôu Marqués de
Barouncèlli ', iéu brinde à la famiho de

poste ami Folcb : à la :Marqueso, santo
maire d'aquélf nèu enfant, qu'emplisson
de sa vido e de soun alegresso leu vièi
Palais dôu Roure ; au Marqués, digne
eiretié d'aquéli Barouncèlli que, bandi de

princié pèr nôsti papo avignounen ! E
aqui permetès-nie de faire uno remarco :
lue se leu foundadou di Barouncèlli de
Javoun, biché ardieamen contra la tiranlo
ode Laurèns Medici, un autre Barouncèlli
avié fa parla d'éu en relevant dins Rou-

Eres bèu, pèr ço que tout en tu

se.

respoundié, de cors e d'auto, dins uno lar-

go e perfèto armounlo. Dins aquelo armounlo entre l'ome e soun obro, tôuti
vesiarn leu det de Diéu ; car as ama la

terro 'couine Vincèn amavo Mirèio, as

mo la causo de Rienzi. Nous estounen persegui toun ideau courre Calendau per-

dounc pas que leu gènt sagatoun d'aquelo seguissié Esterello.
fièro raço, fiât d'uno prouvençalo ardènto
Eres bèu, e nàutri, tout en benissènt la
pèr ion Bèu, se fugue mes en tèsto de santo maire que te donné la vido, benisnoste journau « l'Aiôli », simbèu d'inde- sian la Prouvènço que te pourtè e que
pendènç6 e de revendicacioun, bateja au- t'endrudiguè.
joui-d'uei lins leu Palais dôu Roure.
Eres bèu, e ères bon. Darrieramen. entendiéu dire pèr un ome dôu pople : « Ço
que Mistral a fa de plus grand, es d'ama
li pichot ! » Lou sahe, iéu, e sian noum-

brous de saupre qu'aquelo paraulo es

dins
Lou Marqués Ramoun de Barouncèlli prefoundamen justo. Es pas soulamen tra
o
Mèstre,
que
t'avèn
vist
de Javoun, paire dôu balle de « l'Aiôli », « Mirèio »,
vaia pèr li pastre e li gènt de ma§.
èro nascu leu jour di Rèi.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AtOLI

r

Quant te n'avèn ausi_ dire de sansou- tificat. Té soun vengu, à la seguido, tôuti
ieto, de conte e de cascareleto, e quant li pople latin. Vuei, au Tesson de ta muplumo n'a escri ci'aquéli proso d'armana i sico encanlarello, es ton mounde entié que
grie pourtavon joie e soulas au pople de trepo. E lori mounde enlié te glourifico.
Prouvenco !
pèr c'o que t'as apourta uno jouinesso
Mas counta qu'aviéu douge an, pas nouvello, e1n'uno resoun meiouro de viéure.
liuen d'eici, au Restaurant Lance, uno
O, Mèstre, ion capoulié t'adus pas sousourneto que me' revèn vuei - ern'uno lamen, à-n-aquesto ouzo, leu salut afeauto significacio un. Ero l'istôri d'aquéu tuous de loun Felibrige ama, mai t'esprepastrihoun que, pèr agué ajuda lino Vièl() m,Is mai-que-tout, segur que responci au
feuil) à pourta souri fais de bos, avié ce- desir de mil.i e de ni ii lé de corinsciènci, la
(11111)11 en rccellmpèuso -- car la vièio èro recoluleissènço aluiralivo de tôuti li Nauno fado - uno flahuto que fasié dansa cioun que, bonadi ti pouè:no e toun auto
li cabro.
déutrino, an refa o refan sang de nôu !
Eunai tu, Mèstre, encaro jouine, veguères
Marius JOUVEAU.
sus toua ('ahuri uno femo qu'eissejavo,
l'esquiuo plegado souto de siècle d'aban-

&lt;ioun, uno femo que demandavo ajudo
dies la pôu de moud. E couine leu pastrihoun de la sourneto, as courregu vers

Cuniitat de reâac'oun de l'Aioli

ion cri ci die desesperanço. Counne éu, à la

Prouvènço qu'un fans vieiounge agroume'Voici la coumpousicioun dôu Coumitat
lissié, as crida
Aubouro-lc ! Sènte clins de Redacioun de l'.t i)li
uni courado que siés nascudo pèr èstre
Souto l'autu presidènci de Dono Frederi
sènnprc jouino, sèmpre bello e sèmpre fière ! » Aloi', nosto Prouvènço, la fado di
fado, t'a donna, noun pas u.no flahuto,

mai la lino sublimo que fai dansa lis orne.
An dansa, d'abord, li Prouvençau. Pièi,
la farandoulo s'es aloungado. Té soun
vengudo tôuti li prouvinço ounte se parlo
aquelo lengo d'O qu'as pourtado au poun-

Mistral,

Pèire Dévolav,
Marins Jouveau,
F. de Baroncelli,
J. d' Arbaud,

Benezet Bruneau.
Emieto Dibon (Farfaji telle
Jùli Veran.

DISCOURS

ALOUCUCIOUH

dou lYlajourau BRUNEAU de la Réino dou Felibrige
davans la placo pausado
sus la façado dou Palais du Roure
en Avignoun

au banquet de la Santo-Estello
Dins m an couine aquest dôu centenàri, clins un jour couine aquesto Santo-Es-

Aquclo lauso nous rapello que, in uno
quaranteno d'an, à l'allai de noste Mèstre
rcgreta, Froderi Mistral., uno pleiado de
felibre 'de la bono, soulo soun gouvèr escrèt, creèron loti journau
L'Aiôli
pèr màurre, boulega, enaura li questioun
prouvençalo clins nosfio propro lengo,
en foro, bèn entendu, de toute discussiou:n
roujo o blanco. qurèi facho que pèr nous
«

-

divisa.

tello, mai que jamai tout s'es di vo se

dira à la glôri de l'obro de Mistral.
Cadran segound satin estamen e sou.u
biais de viéure, cadun segound soun
ideau vo soun èim,e, segound sa raço e
soun pals ié voudra paga loti dèim:e d'amiracioul e de recouneissènço.
Mai li ; emo avèn-ti pas devers bon
pouèto un dénie enca mai grand que
sou.leto Hosto le felibrenco loti pourra

Sa souleto resotm (le teni bon trissounn paga ?
Se.gur pèr mourre nôsti sentimen d'atralisacioun parisenco, qu'en .nous rau- fecioun ra'i' aurié proue de la poulido part
balnt pou à pau nbslis antiqui liberta prou- de sais escri qu'Eiu a counsacra au culte
vençalo e coulntadino, nous counsidèro de nôstis abihage femenin. Nous t'a saucoume d'esclau, en vouguènt ahouli nosto va leu bon biais. Nous a rendu loti reslengo mairalo, coume l'an fa pèr d'edit, pèt d'aquéli marco aparènto de nosfio perd irounio, de nuoucarié e de mcsprés.
sounalita fisieo, de noste gàubi naciounau:.
Eh, bèn ! Paris, i'arribara jamai, mau- Pamens acô pourrié se counsidera ni-mai,
grat sa tiranio dins lis eseolo, à nous ion ni-mens qu'un simplo ate.ncioun cl' un
derraba dôu vèntre noste parla prouven- pouèto galant, d'un amiratour di tradiçau que tenen di rouman.
cioun pintouresco.
Vè, tant que li pro'uvençau trissaran e
Mai clins un siècle ouate li vertu de la
manjaran l'aiàli.. counservaran diras li ve-

en man, èro contro la poulitico de cen-

femo soun estado, pèr tant de pouèto e
vigour 'de si revendicacioun
car l'Aiôli, pèr li niai grand, negado e desquihado ;
coume soun noum ion dis, es coumpausa clins un bourboui de modo literàri mounte
nnôsti pudour soin estado desnudado au
de l'es proudu dôu pais
noum de l'art davans lis iue de la foula.
Mistral, au noum de l'Art, a garda emai
d'aiet, dibu e d'ôli
Ai, iôu, ôli.
defendu e enaussa loti culte e l'ounour
de ta femo.
Es aquelo mescladisso que fortin bon
non mn sang rouge que ié mantendra la

Canscun ditado pèr leu Mèstre
Long dôu vièi caunin d'Arle
Aièr à Sant-Roumié
Trevave, - iéu que vous parle, limé mal.ancounié.

Sus un lindau

Mandant uno-à-cha-uno_
Si pautasso, alomngant

Certo, la majo part de si creacioun
founs de noste caratère
masclo
soun d'eros vertadié. Pamens a
10 La fourtour 'de l'aiet, - alliam en
constat
de
Vincèns s'eirisso Ourrias e conlatin,
cil cri celte. que vôu dire brutro
Calendau
se banco Severan.
sa
fourtour,
dise,
nous
luio
li
lant - ;
microbe que baion leu pourriguié e la
erouino,
ges d'oumbro au taPèr sis
provo, que la medecino, après l'agué proun blèu. Li femo clins l'ebro de Mistral soun

Soun esquinasso brune
E soun mourre gigant
Emé si cro
Que tapon vabre e baumo
E soun houfau qu'escaumo
;

Trc moue aparcissudo
M'ait fa la hèn-vengudo
Au saut noum de Mislrau.

L'oste es un orne sàvi,
Qu'au mas viéu respetous
bi l.èi de nôstis àvi.
Quand, d'un biais amisloes.
M'aguè baia

Dre de soun territôri.
La luno fasié flàri,
\'enguè m'enmântouia.

ee

Li mourven di marré.

Subit l'esfins
S'abrivo sènso manco.

Vers la capoucho blanco
Dôu pouèto divin.

Vesprado serafico

I

\'oun-voun de sounge alu,
L'aureto dis Antico
Pourtavo de belu.
Dis auciprès
[.i cire s'atubavon
E candi blttiejavon

Lou hounas ferouge
Que s'es desempeira,
Subit, pouje que pouje,
Boumbis escarteir-a.

Tcnènt la niue d'arrèst.

Vai s'alatant
Em'uno gràçi ensigno,
E de sis arpo sigrio
Lou terraire en mountant.

Dins la calamo puro
Alenère mens fort.
Lou cor de la Naturo
Bateguè clins mouri cor.

A mounta vers l'auturo
Di pouèto e de Diéu ;
Orante crè,is e maduro
L'aveni renadiéu.

D'aperalin.

Dentello e rneraviho,

Loti cresten dis Aupiho
Ourletavo un cèu-sin.
Sus la

D'ageinouioun,

Tant qu'ai pouscu leu siéure,
Sus leu toumbèu, dehéure,
Ai bela loti Lioun.

Lron mai blanc que d'île
Dins la pas d'evangile
L'Eterne se mouvié.

Dc matin, in rèn d'autre
Qu'uno caumo em'un pauire

Dins noun sai queto espèro
De miracle e d'amour,
S'abéuravo la terro
De lus e de blavour,
Quouro

subran,

Boulegueto erré l'auro,
lino oumbrinello saure
S'alandè sus leu plan.
L'oumbrinello souhoumbro

La coumbo e l'eunegris.
S'agroupo. Aro es uno oumbro
Un glàri que fernis.

Vers Momnt-Gaus:sié

Toursejo li pinastre,
L'ai vist :

es Ion Lio'un.

coume d'aquéu de Lamartino
ôuhlides jamai ta maire I

:

«

Poueto,

»

l'ai respoundu que : coume en Franço
A vautre, mi sorre, de prouva au Mèsèro pas nous-autre, pèr hou moumen, que
que sian digno de tout loti respèt de
tenian la co de la Sartan, erian proun tre
touto
l'atencioun qu'EU aguè pèr nautre.
esta fricassa couine ace enjusqu'aro, e
A
vautre
die leu prouva en vivènt segound
que falié redouna un pan mai de viiour
lideaufelibren.
à la generacioun atualo.
\'aqui perqué, en celebrant, vuei, la

A vautre de viéure segound l'eisèmple que nous baio, estacado à soun endré,

pauso d'aquesto placo. - que sara pèr à sa lengo, à la memôri de soun orne,
li jouine leu souveni e loti moudcle, à segui, d'un journau maneja pèr li Primadié, sa Véuso Na Mistralenco en quau lève la
que détira ié servi de leiçoun. - anoun- Coupo Santo
ciatn vuei au pople la resurreicioun dôu
journan l'Aiôli, en nous penetran di mèmi
sentimen de nôsti davancié e en coumtant
I

De garrus roucassié.

PROUVLRBI DE GARDIAN

que nous mancara pds de bon patrioto
que vendran nous ajuda à virouia loti tris-

. uciprès de Maiano
Trachissès clins loti vènt
Campanejo o Daian
La fe clins l'an que vécu

soun coume se déu ; pèr que l'aiôli se
lèngue en l'èr, en ié plantant lou moulèire que se ié tendra dre.

I

D'uno Nacioun
L'astrado reeoumenço.
O Pople rie Prouvènço,

Es lins Tu leu Lioun

I

Jôusè LOUBET.

Un vertouioun

L'oumbro agandis lis astre,

!

:

Sus leu vièi Gamin d'Arle
Ai 'spera soun retour
De bado, - iéu que vous parle, N'ai rèn vint... que leu jour.

Venien s'agroumela.
Lis ôulivié

:

que l'apelèsson la Sartan, jo'urnau qu'avié legi clins bon tèms à Marsiho.

grando espandido

Ero uno mar de la ;
Lis aubre e li bastido

a fini pèr recounèisse que l'aiet tôuti bravo, e bono e bello e puramen
es un remèdi serions contro la marrano, vert iiriouso.
tiutramen di la tisio.
Despièi li simplis evoucacioun legendàri
3° De que i'a de meiour. pèr nous sousclins si trobo destacado :
qu'aparèisson
teni, que l'iô'u ?
fado,
princesse
de legèndo, rèino de poué30 E 1 ôli ! qu'es leu fru de l'ôulivié,
sio
vo
pastresso
terraire, enjusqu'i
simhèu de la Pas I de la sapiènci e de creaciotm vivèntodôu
de
si grand pouèmo,
l'abomuhànci di doun de Diéu.
tôuti
s'aubouron
couine
e de
Sènso ('ôli, - que nous verso à pichot parangoun di formo diversodedefigure
J'Ideau.
fiéu la femo lins leu moulèire pèr nous
Ah I coume nous a ounourado, venera
de que devendrien li houri
calma
do,
enaussado ! Emé quinte respèt, qu.nto
prouvençau, s'en apoundènt la nourrituro
dc lieu. èron doumina rèn que pèr la delicatesso a despinta nôsti belesso, emé
qunto amiracioun, quitte atendrimen, qun
fourtour de l'aiet ?
Li tres proudti, manda 'nsèn, nous to fierta tambèn a moustra e noumbra
forço, courage e bounta ; car, nbsti vertu tant clins la malo-ouro que
baion
coume su' dis : leu prouvençau es viéu dius loti triounfle
ooume la poudro, mai bon coume bon pan.
Aqui se vei, aqui se toco la pensado
Un brave orne m'escrivié, d'un vilage fihalo qu'éu toujour gardè pèr sa santo
vesin, à prepaus de l'Aiàli qu'anavo re- maire, aqui se coumpren coume- se souprendre sa publicacioun, qu'aurié preferi venguè sèmpre dôu counsèu de Reboul
critica.

Loa moustre que tirasso
Sa co dedins 1i riau,
A grèvi cambadasso
Cerco un vènt adraiau.

Rougadoa - Maiano,

leu S de setèmbre de 1930.

la gaire de marrit chivau.
l'a forço marrits orne.

Ansin nôsli jouvènt calourènt, qu'aiu-an

pres de vigour en tastant noste

Aiôli,

poudran, quand fou fondra, aluca dins
ion blanc dis me, lis aversàri de nosto
raço. en ié fasent senti la fourtour de

tout en ié fasènt esquiha, couine
dôli, la nourrituro de soun resounamen.
l'aiet,

i

si e oulahouradou de l'epoco, que,

nôu

an de tèms, an fa flouta noste drapèu
en l'èr, en batènt bon rampèu pèr la Glôri de la maire Prouvènço,

E vivo Mistral
E aro, mis ami. jiten un crid de recouneissènço, à Mistral, à Barouncèlli e à

E vivo l'Aiôli

I

BRUNEAU.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÙLI
ounte sonon lis oundado ferouno dôu

Aloucucioun prounounciado à Maiano

pèr la Messo dou Centenàri de Frederi MISTRAL
lou 8 de Setèmbre 1930
pèr Moussu l'Abat PEPIN, Canounge titulàri de-z-Ais
Bèu Pople de Prouvènço !

1

la. Terra Maire, « odor egri pleni », coume
disié Ion patriarche Isa, e soun cor trefou-

Fa cènl an aujourd'uei qu'au mas dôu lissié damour pèr sa Prouvènço bello.
Juge espelissié un nistoun astra per la
Fuguè, pièi, Avignoun enté Ion Rose e
glôri. l'aura cènt an après deman que Ion palais di Papo, Nime emé si mounul'amble courtège masié adusié 'quel enfant
i sànti font d'aquesto glèiso, pèr n'en faire
tir, crestian.

men rouman, Arle emé lou mistèri de sis
Aliscamp, enté « Il Sant de pèiro 'dôu

l'a cèiit an aujourd'uei... E pourtau », d'ounte

veici que Ion mounde entié, en aquest jour,
tèn sis lue vira vers Maiano.
Lou Presidènt de la Republico a manda

3

Davalavo en beissant lis lue

Dis escalié de Sant Trefume,
soun representant. M. loti Menistre di
Bèus-Arl tèn la plaço d'ounour, emé lis la jouino Arlatenco, autant bello que la
autourita civilo e la deputacioun. Lis eves- Venus antico, enté sa capello blanco e
que de Prouvènço, Il descendent de Sant soun riban arlaten.
Lazàri e de Saut Trefume soun lis asEm'acb, plan-plan, prenié formo dins sa
sessour atenciouna d'aquelo bello fèsto. pensado,
l'image de Mirèio. Dins si raive
Tôuti lis autourita felibrenco, Il Mantede
jouvenome,
éu la vesié passa sus Il
nènço e lis Escolo de Terro d'Oc, Il dele- « colo bluia de Fontvièio
», à travès de la
gacioun freirenalo de Paris e d'Alsaço, de
Crau,
vers
la
mar,
dins
Il
bla
».
Catalougno e d'Esnagno, de Grèço, d'Ilàli
Cantavon
tambèn
dins
soun
cor Ion biais
e de Roumanio, de Belgico e de Poulougno, de Souïsso, d'Angleterro e d'Oulando, menin e loti gentun de nôsti tradicioun :
de Suedo e d'Americo soun ciel groupado la rounflado di tambourin que menon 'la
autour de, la noblo véuso dôu Mèstre de farandoulo folo, la carreto ramado de
coumemoura, dins la coumunioun sou- Sant Aloi e Il fiô de Sant Jan, Ii courso
lenno de nôstis amo Ion centenàri de Fr. de bièu à la bourgino,, e la douço ves-

Beatris « Tu Duce, tu Guida, tu Maésgrand flume, renouvelè, se pùu dire, la tro ! » Tu siés loti « Chefe » de la Croupouësio fi-an ceso.
sado, que n'as fa la crido, cade jour, pèr
Venguèron niai, après, Moun espelido, l'enauramen de la patrio nostro. Tu siés
:

nneinôri e raconte pretoucant de soue en- Ion «Mèstre » incountestable de la dôutrifanço maianenco e de sa jouinesso, Dis- no felibrenco, ounte vendran s'abéura Il
cours e dicho, ouate, un pan pertout, e generacioun à veni.
quand èro necite, avié semena loti bon
Tu siés loti guide assegura dins la draio
gran de la dôutrino.
drecho qu'a traça ta bello vide, de pouèto,
Enfin, la traducioun de la Genèsi, redou- de : ounquistaire, de crestian.
lento de la pouësio pastouralo de l'Escrituro, e lis Oulivado, ouate Ion Mèstre
acampo sis ôulivo « pèr n'ôufri l'ôli vierge
à l'autar dôu bon Diéu ».
Gramaci à vous, M. Ion Menistre, que
Mai, en tandis que coumplissié l'obro representas Ion Gouver (le la Franco àpouetico, enté l'ajudo di Primadié e di bon n-aquelo ceremounié. Quand tournarés
Prouvençau, avié tambèn ourganisa Ion amoundaut, dirés à vôsti coulègo qu'avès
Felibrige, e i'avié donna d'estatut pèr que vist un pople celebra e.n'estrambord la
pousquèsse viétire : A l'aubo de socm es- fèsto de soun Paire, dins l'unioun prefoun-

avion bandi aquel Armana
prouvençau, qu'es toujour plen de vido
e, bèn pu tard, éu avié beileja, en Avignoun, à l'Aioli, que vai cremant très tes
pèr mes
fors. ensèn

do de sis amo, que l'avès senti tresana

d'amour pèr sa terra nadalo e garda piousamen sa lengo e si tradicioun, mai qu'aquel amour e qu'aquel estrambord ié lè-

von rèn de co que 'déu à la Grando Pa-

Enfin, avié crea lins Arle aquéu Museon trio, e que l'image de la Franço alumo
Arlaten, véritable « Palais dôu Felibrige », dins Ion cor di Miejournau uno flamo inrelicle de la Prouvènço » e, coume éu mourtalo autant que soun Destin.
disié :. soun « darrié grand pouèmo ».
Gramaci à vautre, MM. Il delega di nasiho e,de Frejus ; vosto presènço i fèsto
.
..

dôu Centenàri marco la plaço de la reli-

dins 1'obro dôu Mèstre, coume dins
Em'acô. quand soun obro fugué coum- gioun
la Prouvènço, e Mme Fr. Mistral vous
piido, quand dins Ion cementèri de Maiano n'es recouneissènto.
agué dreissa sus sis arcvôu rouman l'umGramaci à vàutri, MM. Ii delega di nablv capeleto, en dessus dôu cros ounte
cioun
latino e dis àutri nacioun d'Europo
vou',ié
mouri,
quâuqui
mes
avans
la
guerprado
calendalo
ounte
Il
membre
de
sa
Mistral.
ro, en pleno pas, en pleno glôri, dins Ion e d'Americo. « La Maire Prouvènço qu'a
famiho
coumuniavon
ensèn
dins
la
pas
Pèr nous ajuda, Ion soulèu a 'spandi si
seren d'un vieiounge atravali e sènso deco, batu l'aubado e que tèn loti drapèu » es
rai di bèu jour. Alin, en ribo d'Atico, dôu Segnour.
coume Mirèio, dins uno fièro de vèire acampa tôuti sis enfant,
Veguè pièi Marsiho e la Mar latin, tèro s'endourmiguè,
Oumèro a leva ion signe de l'epoupèio
apouteôsi.
Capoulié, Majourau, Felibre, Gardian, Tamantico. Sus loti Tibre latin, Vergèli, loti e sis Isclo d'or. Touloun emé sa rado,
bourinaire, Escolo e Mantenèire, tôuti
Mai, coume pèr Mirèio, « de la planuro
lausié au front, a couronna de vèrdi torco Cana emé l'Esterèu, Niço-la-Bello, e touto
groupa autour dôu brès dôu Grand Pouèloti bastimen que meno Roumo vers soun la coustiero d'Azur e si « calanco cou- d'amaresso »s Il Santo duguèron davala pèr to, pèr faire à soun entour Ion brande
destin. Li fraire Catalan an mai adu la leiouso ». Ah ! quand aguè fa Ion tour de ié rapela :
universau. Ah ! se poudié, aquelo rampeCoupo Santo » pèr ié béure à-de-rèng Ion la Prouvènço, quand pousqué embrassa
Aquéu grand mot que l'orne oublido,
lado, faire tambèn, au souveni de Fr.
dins sa pensado Il rai d'or de soun soulèu,
vin pur de noste plant.
Mistral; loti signe de la pas entre nacioun
Veleici : La mort es la vido,
Calendau à Cassis, emé soun biéu ma- la clarta luminouso de sis ourizoun e
latin, de la pas dins [ou mounde entié.
E,
Il
t-ample,
e
Il
bon,
e
il
dons,
benura
I
rin, a soupa, de matin, la Rampelado pèr l'azur sènso parié de la mar nostro, es
Gramaci à vous, M. Ion Maire de Maiano,
Fr. Mistral es esta simple : jamai a vou- qu'cuié l'ajudo de volte Coumitat e l'atiIon Mèstre ; dins la sansouiro camarguen- alor que, sus loti lindau dôu mas dôu
co, Mirèio tresano, vuei, d'amour, souto Juge, davans la ligno dis Aupiho, éu juré ga quita soun pichot nis de Maiano, e veta diligènto d'aquéu que porto tant nonIon brounze de Mercié ; e, sus la mar de reviéuda en Prouvènço Ion sentimen quand lis ounour soun vengu, lis aculissié, blamen loti noum de Fr. Mistral, avès
latino, Il Jilànqui velo di veissèu se largon de raço, pèr la restauracioun de la lengo dins la simplecita de soun auto, pèr la alesti aquesto 'journado istourico pèr Ion
glbri de la Terro d'O
fieramen is alenado de glôri que lis adu- e l'aflat de la divino pouësio.
Grand Maianen.
Em'acé, em'Aubanèu e Roumaniho e lis
son vers Maiano.
Umble emé lis umble, èro mai fier que
Glèri à vous, Mmo Fr. Mistral, que 38
àutri Primadié, jitèron, à Fontsegugno, Il li pu fier, quand falié defèndre Il dré, Il
an
oe tèms sias estado l'espouso afecious.
foundamento dôu « Mounumen escret »
tradicioun patrialo.
nado, la coumpagno assoustarello dôu
« au front de la Tourre-Magno » alumèron
Dons e avenènt pèr tôuti, quouro, perfés, Bouèto, e que, despièi sa mort, véuso amiD'ounte vèn, o pople de Prouvènço, loti « Sant Signait » pèr que s'acampesson,
aquéu grand miracle qu'es la persounalita, à soun entour, lis Enfant de la Terro si disciple se chicoutavon, leissavo passa rablo, counsacras, de tout biais, volte
la vido e l'obro de Fr. Mistral, figuro d'Oc, que sabien coumprendre e que vou- la chavano e disié 'n sourrisènt « s'acô 's tèms, vôstis esfors, voste devouamen à la
pas vuei, sara deman ! Aquelo umelita grar_do obro mistralenco. La flour de reumano tant bello, que jamai belèu si siè- lien segui ».
de soun esperit, aquelo annegacioun da- couneissènço e d'amour que Maiano e Ion
cle passat n'an vist sa pariero, vido en
vans la glèri, l'a 'scricho sus sa toumbo, mounde decernisson vuei à volte mari
rneme tèms simplo e bono coume aquelo
coume soun testamen : « Non nobis, Douci- inmourtau, la voudrian tambèn vèire flouri
d'un patriarche, obro espetaclouso, e que
suc vaste cor.
Il siècle à veni se cargaran de destria, per
'E t'obro mistralenco e felibrenco se de- ne, non nobis.
n'en senti, dins soun founs, Il milo formo banè. pas sènso travai, nimai sènso esfors
« Sed nomini tuo atque Provinci:r nosGlôr.i, enfin, à vautre, Il païsan de Maiad'espressivo bèuta qu'a coungreia soun e sènso petto ; e la grando leiçoun d'en- træ.
no, de la Prouvènço e de la Terra d'O .
avans que nous douno Calendau pèr counverbe rouman.
Car Mistral cantavo « que pèr vautre, o
« Da gloriain. y
Ah ! co qu'a fa Fr. Mistral, après Ion quista soun -Esterello, Fr. Mistral nous la
e gènt di mas D. Sias lis cinat de
En rendènt à Diéu la majo part de sa pastre
gèni que Diéu i'avié donna, es la Prou- douno, en tôuti, Ion bèu proumié, pèr dela
naturo
prouvençalo, sias Il brun cadevènço e sa terro d'elèi. Quouro, pichot liéura la Coumtesso, éu a donna soun en- glèri, Ion Mèstre ié fasié l'ôumage de la las sempre amarra à la Terra Maire, lias
enfant, venié dôu mas dôu Juge à l'escolo, gèm, soun tèms, sa fourtuno, soun amo, fe'crestiano que, sempre, iluminè sa vida
Il cepoun de la Nacioun miejournalo que,
soun saquet blu darrié l'esquino, tout ié touto sa vido, car Il vgràndi Causo recla- e, pèr Ion cinquantenàri de Mirèio, quand (,lits la grande. guerro, emé « la flour ait
reçaupè, dins Arle, Ion grand courdoun casco », anavias, i rampelado dôu Tainparlavo dins la naturo maianenco : ]ou m_on e prenon l'orne entié.
Veici Mirèio, « la flour de sis an, bello de Coumandour, trouvé rèn d'autre pèr bour d'Arcolo, faire bàrri de vèsti cors
valat de la pouso-raco, ounte ié fasien linlèio
de
gueto! Il flour de glaujo, Il langui
jitello proumierenco, bello frucho madale- canta sa recouneissènto emoucioun, que de à la Patrlo ; lias Il Mantenèire d'elèi de
ciprès que, de sa tèsto, fan d'argentalo nenco ». Mirèio, que counsacravo à Lamar- redire l'envoucacioun sublima de Mirèio l'Empèri dôu Soulèu. Ah ! n'avès pas bebroudarié dins Ion Cier, Ion camin d'Arle, lino, coume « un rasin de Crau, emé touto
sotin, couine d'àutri, de group aimai d'esTu Segnour Diéu de ma patrio,
ounte, emé si cambarado, anavon à l'en- sa ramo », per que Ion grand pouèto francolo pèr parla vosto lengo e pèr la manQue nasquères clins la pauriho,
davans di Rèi, la glèiso de Maiano, emé, cés, la fuguèsse counèisse à Paris, à la
teni. Nosto lengo d'amour, o païsan, o
pèr Nouvè, la Crècho e si santoun.
Franço, au mounde. `uech an après parèis
chair) de Prouvènço, que sias bello coume
Mai, quand aguè grandi, e que, aguènt Calendau, simple pescaire d'anchoio, mai Enfioco mi paraulo e douno-me d'alen I de rèino, emé lis ajust meirau, nosto lengo
Aquelo fe, F. Mistral n'a pratica Il pus d'amour la fasès clanti sus vôsti bouco,
acaba sis estùdi à Frigoulet, en Avignoun, fabre sublime d'ideau, que. pèr l'ardour de
à Nimes em'à-z-Ais, tourné au mas dôu sa fe, pèr l'erouisme de sa jouinesso, vai gràndi vertu, e pole vous dire qu'a fa de couine l'aucèu fai sa cansoun, coume l'anJuge, es alor que la Prouvènço Ion pren- entrina la Prouvènço à la bataio, per la bèn touto sa vido ; se n'en rapelon Il pau- Po souspiro, coume sourgènto l'aigo vivo.
cocmquisto d'Esterello, p.èr Ion reviéure re de Maiano, e tambèn Il pouèto, quand, Einé loti Felibrige, sarès Ion darrié bàrri
gué pèr de bon.
perfés, coume Ion mirait de Charloun, croit que sauvara l'auto prouvençalo, qu'engarnacîounau.
Il
piado
di
meissounié,
En seguissènt
En 75, lis Isclo d'Or fan clanti sus de desargenta. Aquelo fe l'a fa canta Nosto- dara nosto Naciotin de toumba.
quand Ion soulèu dardaio à soun pountiritine
nouvèu d'estrofo lirico, incoumpara- Damo de Gràci, de Maiano, e la Vierge
ficat, emé Ion tant di cigalb, en s'espaçant
Restas, o païsan, sus vôsti tenamen, pèr
blo
pèr
sa formo classico e sa puro bèuta. Inmaculado clins d'estrofo que periran i'acaba vosto batudo, pèr endrudi Ion hèn
endaiado,
ounte
vous
sesis
Ion
dins lis
Pièi, en 86, faguè parèisse lou Tresor jamai ; car, èro l'enfant de predileicioun di rcire, pèr manteni la lengo. Il tradiperfum de la luzerno que s'apresto, en tredou
Félibrige, Ion plus bèu, Ion plus grand de la Bono Maire, Ion grand Pouèto que, cioun, la fe. Fugués tranquile : « restarés
vièi
camin
que
ié
parlavon.
vant (lins Il
Ion 8 de setèmbre, Ion jour de sa
à-n-éu, la memo lengo que cantavo sus Ii mounumen lenguisti que se fugue dreissa nascu
Nativita,
avié acaba sa Mirèio ion bèu jour mèstre dôu terraire ». Car Ion Mèstre l'a
en
l'ounour
de
la
lengo
d'Oc,
e
que
ié
trauco di vièi que rescontravo, en vesènt
la
Candelouso,
e que Santo Estello di
de
tornnga lis oumbro di pibo, quand, Ion vaiè mai de vint an de tèms.
pèr la fèsto de l' Anounciado.
Lis an arribon, mai Ion verbe divin calo emparadisè
.arc, toumbo l'eigagno, e que Ion soulèu
Atetouni sus la patrio
Mai
se
Ion
Mèstre
a tout larga de sa glôri
usso. alin darrié loti Rose, en enten- pas sus Il bouco dôu Mèstre. Veici mai à Diéu em'à sa Prouvènço,
Vei-és passa Il barbarlo,
nàutri
Il
MaiaNerto, la graciouso e fantastico legèndo
i' ' loti trintran di carreto, que tornon,
Li
Prouvençau.
Il
tenènt
de
la
lengo
nen,
Errai Il civilisacioun !
je, .r fali, pèr la soupado, à-n-aquelo. dôu tèms di Papo d'Avignoun. pièi la d'O la cantaren sa glôri ensigno aujourdins
tragèdi
de
la
Rèino
Jano,
encaro
mai
lirico
o soulenno e pacifico, éu sentié,
amo enebriado, aquelo ôudour pre- que dramatico, e ion pouèmo dou Rose, d'uei, deman e toujour.
L. PEPIN,
E ié diren, coume Dante à sa divino
e forto que mounto dôu sen de que pèr l'atrencaduro novo de sa pouêsio,
:

:

»

1

:

,

1

BMVR - Alcazar - Marseille

1

�L'AlÔLI
loti brave capelan, se revirapt dbu mèstre-a'utar, ié cridc
galis. Alor,

METÈS-VOUS A L'ÈR

1

Anen

«

l'èr

!

mis enfant. metès-vous

à

!

Lou Tresor dbu Felibrige
I'no grando novo es aquelo (11.00 nOUvello cdiciotrn (1611 Tresor (/fia Felibrige.

française en regard.
elzévir. 25 francs.
ses, trad,

1

vol.

- Nerto, nouvelle provençale, avec travol. elzéduction franç. en regard.
1

vir, 25 francs.
-- Discours e diclto, recueil des discours
de F. Mistral avec son autobiographie,

Lou vièi Berlugo, qu'èro asseta ras de en doris voulumc, preeedi, cadun, d ano
Lou capelan de Trisso-Castagno, im VIla
rauilpo de couniunioun, s'aubourant sus bello doucumentacioun icounougrafico missus
I ajoun de la mounlagno, prechavo
ion cop. coumencè de travessa la glèiso iralenco, au Ares de 400 fr. e pèr sous1 vol. in-8. 7 fr. 50.
l'bubcissènço
pèr sourli, apiela sus soun bastoun.
cripcioun.
Prose
.d'Armana. Confites provençaux
Mi Fraire, fasié, l'ôubeïsscnço aco' s
Tout fou mounde fou regardavo.
Aquelo edtcioun, fisado pèr Dono Maavec trad. franç. de P. Devoluy. 1 vol.
fou camin bout dec dbu Paradis. Quand
Mai, ouate arias ansi..i, Berlugo ? ié
in-12. 13 fr. 50.
iéu volte curai, que fou Bon Dtéu m'a fisa Tagué 'no devoto. Sai q'ue sias un pan rio Frederi Mistral L siucu de Segne Tuby,
sana
realisado
tee
que
la
mita
di
Très
sa-Nouvelle prose ,d'Armana. Contes prola cargo de vèslis amo, vous afourtisse mal,aut ?
rail cubera pèr ti souscritour.
vençaux avec le texte franç., de P. Deuno venta, l'an Inc crèire, lis iue barra, e.
Bèn ! ié repliquè Berlugo, noste caAdreissa li baletin de souscripcioun à
voluy, 1 vol. in-12. 12 francs.
sènso breguigna, fau faire tout-d'un tèms pelan a pas di tout-escas que falié l'oubei
Dono
Marlo Frederi Mistral, à Maiano MISTRAL (neveu). - Un poète bilingue,
»
courre vous ensigne.
vau
soulto
Ion
yen tout e pèr tout ? Elo !
(Bouco-dôu-Rose).
ibIolphe Dums, ses relations avec les
Un moumen après, dôu tèms que disié gorge me metre à l'èr
12 francs.
félibres, 1 vol. in-12.
chato
dou
cor
entamenèron
la messo, l.i
Lou
GALF,JOUN.
PANSIER
(Dr).
Li
Memôri
de Tartarin,
un cantico, e, ana fe, i'anavon un pau de
joli vol. in-12, avec la trad. franç. (tiré
à 300 exemplaires numérotés). 12 Te.
- Souveni e Conte. 1 vol. in-12, avec tra.
duction française. 4 francs.
BARONCELLI (Folcb de). - Bla( de
luno, poésies provençales avec traduc- -- Conte de Legèndo dôu Coumtat, 1 vol.
in-12, avec trad. franç., 3 francs.
tion française en regard, 1 vol. in-12_
Aquesto boulegadisso déu se durbi pèr espressioun e l'o'urtougràfi que s'escartaBOUMANILLE
(J.). - Li Conte Prou12 francs.
rien de sa réglo.
un gramaci.
li Ca'scarelefo, choix avec la
veneau
e
- Babali, nouvelle provençale, in-4 illusDe grand cor adressan aqueste gramaci
trad. franç., 1 vol. in-12, G francs.
trée, 20 francs.
ajuda
à
laren tôuti aquéli que nous an
ROUSTAN.
- Berncrossoun, pastorale, 1
FOURVIERES (S. de). - L'imitacioun de
vol. 12 francs.
ga « l'Aièli » .
Eiçô nous adus à parla Libre. Es tout Jèszz-Crist, trad. prov. 1 vol. in-32, 8 fr.
De Hanovre e de la Nourvejo, de Paris clac que lo'u libre lou mai necite à tout - Canlico prouvençau. (In-1G avec musi- - La Joucounde de Zibo-Zoubo, comédie
brochure. 5 francs.
e de Rouen nous es vengu de precious bon Prouvençau, que vèu se pro uvençalisa,
que. 5 francs.
SABOLY, PEYROL pet ROUilANILLE. encourajamen que nous engajon à perse- es bon Tresor ddlz Felibrige.
MISTRAL (F.). - Lis 6ulivado, recueil de Li Noizvè, nouv. doit. avec les airs notés.
vera dins nosto perihouso entre-presso.
E veïci, à n'aquéu prepaus, uno idèio
poésies provençales avec trad. françaiPrix, 10 francs.
que semoundèn à nôstis ami Oateni de
se, format elzévir. 25 francs.
si Counsèu municipau bu vote de la sou- - Mirèio, poème provençal, trad. en re- VINCENT (José). - Frédéric Mistral, sa
vie, `son influence, son action et son art.
Car, es pas tout-un die s'atala à la se- mo neeessàri pèr crournpa aquéu Tresor.
gard, couronné par l'Académie FrançaiIn-12 broché, 9 francs.
Lou
Tresor
restarié
en
poussessioun
de
se. 1 vol. in-12. 12 francs.
guido de la brihanto pleiado de l'Aioli
la coumuno o ode l'Escolo ; acô ié fai gai- - Calendau, poème en 12 chants, trad.
premiero serlo.
principa'u es que, dins cado
Lou Gerènt : L. BONTOUX.
en regard, 1 vol. elzévir. 25 francs.
Mai que nbsti leitour encaro, senten bu ce. Lou
libre poscoumuno,
impourtanto,
aquéu
Empremarié
SEGUIN, Avignoun.
- Lis Isclo ,d'Or, recueil de poésies diverbesoun d'èstre ajuda.
que
èstre
praticamen
counsulta.
is
»

«

!

»

Quàuqui Libre

Soulegadisso Prouvençalo

:

Es pèr acô que batèi lou rampèu
Escolo e à si Secretàri. Faudrié que
«

l'Aibli

»

FSuletin

pousquèsse signala, dins cadu-

si boulegadisso, l'agissènco feli

Un ahouna de noste premié .nunem
brenco ode l'un o l'autre di roudelet de clous a adraia sus uno rego que noua

no de

nùsti divèrsi Mantenanço.

Iéu soussigna, M ........................._............_..............._
bre publica en 4o pajo, nous a demanda declare souscriéure un abounamen de
pensavian prendre

:

Aguènt la listo di li-

de ni an fourni quàuquis un, ço qu'avèn
Pamens, que l'on vogue bèn pas Foublida, « .1'Aièli - », crea pèr Mistral e noste

d'Abounamen

fa quatecant.
Demandan pas miés que de couutunia.

A l'aveni, publicaren la listo di libre
car Folcù, déu resta l'ourgane misiralen
qu'auren
reçaupu en do us eisemplàri; e,
Nôsti
courrespoimdènt
soue
de b ujom-.
en
mai,
se
cargan d'espedia, au Ares maristantamen prega de nous autourisa, s'es
ca,
li
libre
que nous saran demanda.
de
Mistral
lis
necite, à n'adurre au parla

Avignoun. - Lou Clouquié de la glèiso Sant-Agrictô
Tira de « Avignoun s, de J. GIRARD
Pres : 12 fr. pèr posto

.........-...............-......................................._............._......__........................._...........

_.-_......-...- ..........................................................._.....................................................

au Ares de (1) _....._ ..............................................................._...........-................................................_................................__..

â parti dru

urnerô (2)

..........--.......- ...............-................-..........._..............................__.

A

........................................................ ,

tou

_............................... ...........__...................

.................... _............................._...

493

(4) Un tin : 40 fi'.; Sièis mes : 5 [r. 50.
(2) Numerù 32ur (bu premié de la nourello séria) o numerd courrènt

Arle. - Lis Aliscamp, glèiso Sant-Ounourat.
Tira de « Arle », de GIBERT
Pres : 12 fr. pèr posto.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363266">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363267">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363268">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443309">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363241">
              <text>L'Aiòli. - n°326 (Setèmbre 1930)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363242">
              <text>L'Aiòli. - n°326 (Setèmbre 1930) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363243">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363244">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363245">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363247">
              <text>Trois-cent-vingt-sixi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363248">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363250">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363251">
              <text>Seguin (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363252">
              <text>1930-09-21</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363253">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363254">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363255">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/2aac7914e7f173d3c04fa4156698a9f9.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363256">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363257">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363258">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363260">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363259">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363261">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363262">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363264">
              <text>FOL13136_1930_326</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816897">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10913</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363265">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443304">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443305">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443306">
              <text>Gras, Félix (1844-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443307">
              <text>Jouveau, Marius (1878-1949)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443308">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598243">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598244">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598245">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642671">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878578">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
