<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="10921" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/10921?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T22:02:19+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="16768" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a8d99e3aa695e6ef193914b51ad97d6c.jpg</src>
      <authentication>f74a4db4ef2337a2d70e6d88ccacd844</authentication>
    </file>
    <file fileId="139567" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/ba60a4cd8e8454893d2f757b3aed7e4d.pdf</src>
      <authentication>7de2e3a1b5b7223a8bfa3c6e833e6238</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="634747">
                  <text>DISSATE 21 DE MARS ,1931

N, 334

1'àtt1, li bon Pro ve,,ç ru,

Vidoun, Vidau,
Seqound la vide

Ait sufrage universau,
V.u aren pèr l'ùlii

Lou journau.

E /aren l'aiùli.

(Prouvèrbi di meus )cliè).

F. 1Mlisn;at..

QUE VAl CIIEIIAIlT UAO FES PER MES (lou 21)

FRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
Polais (lbu Il-,tire

Un an............ 10 tr.

Sièis nies .........
5 tr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié .......... 15 fr.

EN AVIGNOUN

Loti

BURÈU D'ABOUNAGE
E D'AMENISTR,4CIDLN

numerd....... 50 centime

EMPREMARlÉ SEGUIN

EMFREMARIÉ SI GI IN

EN AVIGNOUN

C. P. Marsiho 7495

EN AVIGNOUN

Foundadou : Fred ri MISTRAL. - Balle de la premiero pountannado : FDLCD DE BARCNCELLI

Avis " nôstis Abouna
D'auvàri arriba à l'empremarié Seguin,
g1L:avié vougu prene à sa cargo de faire
reviéure l'Aiàli.la melon dins l'impoussibi-

leta de n'en assegura la redacioun e de
n'en countunia la publicacioun à si frès.
Mai, aguènt larga loti rampèu à nôstis
ami, nous counsideran courre mouralamen
engaja vis-à-vis d'éli e prenèn. à parti d'aro,
aquéu double fais sus nôstis espalo. Sou-

lumen, tant au pour de visto dôu travai
de la redacioun qu'à-n-aquéu di sôu, sian
ôubiiga de nous redima, e, dôu mens pèr
fini aquest an, « l'Aiôli » pareira qu'un
cop pèr mes, Lou 21, qu'acù's l'adicioun di
ires 7 d'autre-tèms. Pareira regulieramen,

à dato preciso, à parti dôu 21 d'abriéu,
Lou proumetèn. E demandais à nôslis ami
indulgènci e ajudo mai que jamai.
Folcô de Baroncelli.

Manda des enan't li innnuscri e li rensignarn.en de nro zvelun e de boulegadisso ô
M. F. de BARONCELLI, i Sànti-Mario-de-la-

Mar, en Camargo (Boauco-chu-Rose.

En Camargo

e tôuti li dispousicioun soun presso

ge,

roncelli. Se. malurousamen, l'es pas esta darrié representant s'amagon dins de trau,

pèr la prouteicioun integralo dis animau douna d'èstre leu realisatour amor que, e j'a bèn long-tèms que bastisson plus si
tout de long de sa vido, « sis alo de gi- cabano e:iguèstro, tant pintouresco.
emai di plante.
Dolman eici dessouto un tros dôti re- gant 1'empachon de marcha », es éu l'amo
Pièi, couine ion disian adès, l'a la Pidôu proujèt e ion counseié dis ourgani- choto-Camargo lengadouciano, emé Brasglamen ôuficiau de la preservacioun :
saire.
Irivers, emé si pinedo sôuvajo, si radèti,
« Sont rigoureusement interdits la chassi lono, si clar, enté soun pont de batèu,
F.
Es
éu
que
reculiguè
di
labro
de
se par n'importe quel moyen, la capture
« ne tout animal, même mort, la récolte Mistral l'eiretage esperitau d'aquéu grand que de man proufano an bestiamen abou« des ufs, même abandonnés, des nids, raive dôu classamen de la Camargo ; un souna e vendu coume materiau de de« même anciens, toute coupe de bois, mê- jour, loti Mèslre ié diguè : « Folcô, cou- moulicioun.
nèisse pas proun la Camargo pèr enEnfin, au mitan di palun, au miejour
« me portant sur du bois mort, tout pâtu« rage, toute coupe d'herbages, toute mi- « tr eprene iéu-meme aquelo obro, mai me dôu Vacarés, l'a leu Bos di Riège, aquelo
fisc de tu. Acô sana Lou coumplemen fonrèst vierge, unico au mounde, que fai
« se en culture, tout prélèvement de végévivènt de moun « Museon Arlaten ».
criait d'amiracioun Il sabènt e que caup,
« taux : fleurs, graines et enfin toute ind'après l'ilustre naturalisto Bourdelle, de
« troduction. d'animaux ainsi que tout seFidelamen. cin'uno passioun fervourou- raço d'aubre, enca vivènto, de l'epoco
c mis. »
so, Garoncelli s'es estaca à recoustituï e à
Seule, la pêche est autorisée, ainsi que sauva li raço antico e primitivo de chivau (luaternàri, que se n'en vèi ges autro
part sus la Terro !
« le massacre des lapins. »
blanc e di tau dôu negro pelage, à bano
Respèton Il vièii pèiro, perqué respetaAnsin, i'a ges de doute... S'agis pas en miejo luno. A remés en ounour la tra- rien pas l'obro memo de Diéu !
d'aclimata en Camargo de raço estranjo, dicioun mourènto dis abrivado e ranima
Res ignoro la menaço que peso' sus li
nimai de faire obro artificialo de crea- lois f16 saut que, l'a belèu dès milo an,
cloun d'un. parque zonoulougi, la toco briho sus lis autrr Sonlàri e sus Il Tau- Riège, emé loti proujèt implo d'abeissamen
cïôu plan d'aigo dôu Vacarés. Pensan e
perseguido es de counserva li raço autôu- roubôli.
La nistico bouvino camarguenco ié dèu souvetan qu'aquéu proujèt ridicule anara
tono en viliant au repouplamen.
'ino flourido novo e sènso eisèmple, dins dourmi emé tant d'autre dies Il cartoun
Aquéu proujèt intro en plen dins lou l'istôri literàri universalo, de pouèto re- poussons dôu Menistèri.
potin de visto di proumoutour miejournau quist, un pau ferouge, que fan ounour à
Li Riège, rode esmouvènt, e d'uno inde l'idèio dôu « Parque Naciounau ».
la vièio parladuro d'O, tounificado souto coumparablo majesta, d'uno grandour inMai, es necite de dire que 'la Soucieta soun aflat sanitous plen de pureta.
councevablo, dèvon èstre sauva à tout
Naciounalo d'Aclimatacioun s'èro inesso
A-n'aquéti noum ama dôu Marqués, as- pres.
en raport ciné Ii persounalita miejournalo soucien li noum d'un Jôusè d'Arbaud,
Au potin de visto puramen zonoulougi,
qu'avien fa d'aquelo idèio ton pantai de d'un Marcèe: Provence, de Mistral nebout, cresèn que sarié interessant, pèr acaba
sa vido. Devèn la benastruga de sa bello Jan Grand (davans Diéu siegue), Jan Bé- l'obro entamenado, d'adurre clins la ree fegoundo iniciativo, en regretant, encaro rard, Charloun dôu Paradou, que pantaiè servo lis espèci autôutono avalido.
un cop, que Il félibre e lis afeciouna, à ,dôu « mestié de glôri », e tant d'autre
Coume que vague, la reservo es realifauto de mejan financié, noun agon pouscu que, desempièi, an apoundu sa clapo à
sado. Nous baio l'asseguranço que'la Case n'en atribuï l'inmènse nmerite.
«

l'ideau clapié.
Certo, aquelo questioun a fa desbourda
Adoune, la reservo eisisto. Se nous es
d'uno ahiranço e mai d'un parti-pres. permés de demanda quàuquis entresigne
Reseruo'de la Soucieta mai
La
D'ùni, que sa qualita d'afeciouna i biôu - e de larga quàuqui vot, dounan, pèr ço
que voulèn crèire sincère - aurié degu que van, de marca, de plaço en plaço, Ii
li buta vers la boulegadisso, an belèu re- raro di terren counceda, emé de poutèu
Naclounalo d'Aclimatacioun
',

tarda soun espelido emé de poulemico

bassamen persounalo, e seguramen desplaçado. Mai, eiçô 's la normo.
« - Poudèn enfin larga la bono nouvello
Touto noblo Causo sèmblo trop grando

- que sa counfirmacioun ôuficialo nous à d'ùni qu'an l'esperit forço estré. D'àutri
es vengudo de Paris : la Soucieta Naçiou- criticon sèmpre, pèr principe. Or, se saup
nalo d' Aclimatacioun de Franco vèn de que la critico es eisado !
coustituï en « Reservo integralo » li terren
Courre que vague, dôumaci la proupaque l'an counceda.
gando infatigablo dis ami de la Camargo,
Agrielo inaguraciotm aura pas fa grand lou mouvamen d'ôupinioun s'es manifesta.
brut ; forço gènt l'an aculido em'uno in- La Sorcieta, dispausant de ressourço macliferènci proun desdegnouso. mai li mie- terialo e de bono voulounta, a mes à
journau de la bono aurais pica di man. proufié aquéu courrènt d'iclèio quasiinen

Li cor arnaire van tresana, en Lengadô
couine en Prouvènço, car parla de Hosto

unanime.

Camargo clins nôstis encountrado bouvino,

Grainacien douve la Soucieta Naciounalo

liô de passage dis espèci Il pu raro de

E aro, ôubliden pas l'amirable aposto

es touca la cordo sensiblo e reviha Il sen- d'Aclimatacioun.
Acô cil, sarié injuste de pas pourgi
timen Il jurai entime de l'auto inicterrano,
nôstis
dutnage à tôutis aquéli, que de prode
gràci
e
de
mesuro
dins
soun
touto
mistèri e que, trac Il milenàri, countùnio che o (le liuen, an buta, à la rodo.
Proumié; la Coumpagnié A. F. C., dôu
l'esperitau miracle !
Sobre aquelo terre, unico, meravihouso, Salin-de-Giraud,
hèsti, e veritable pargue zououlougi, soun que, desempièi trento-quatre an, s'est coundesenant classa Il païsage, mounumen gran- sacra tout entié à la respelido camarguendaras e primitiéu d'une, nature, enca vier- -co, voulèn parla dôu Marqués F. de Ba-

margo, tant agradivo enté sa desoulacioun
noustalgico, tant bello dins l'apouteôsi de
si mirage estiven, tant richo de Pouësio,
de

passai, de tradicioun e de legèndo,

restara long-tèms encaro envirounado de
la glôri de soin mistèri e de sa viergineta.
que pourrien pourta uno iscripcioun en
Es utile d&lt;arresta quàuqui-fes lou Proufrancés e en prouvençau, ço que gastarié grès,
qu'es mou.ralamen uno reculado, pèr
réa e farié plesi de vèire.
prouva que Il sôu e l'interès soun pas
que, dôumaci l'establimen touto la vido d'aqueste mounde.
L.i crsseire
d'uno estendudo de prouteicioun, auran
Fa proun de vigno, de caulet-flôri, e
Lou gibié en abounde forci, de la reservo,
de
tartifle pèr poudé se permetre ion lùssi
saran aquest cop nôstis alfa, e nous ajude
quàuqui
milié d'eitaro d'estendudo soudaran, quouro faudra, à ôuteni l'agrandisverto.
samen di terren prouteja.
Pèr nautre, gardian e fèlibre, orne de
Sabèn proun que Il prouprietàri soun Fe, es uno counsoulacioun de saupre que
pas Il meme pertout ; mai, ço qu'uuo soubro, proche nautre, un cantoun de terC(;-cmpagnié pouderouso a fa. d'àutri, que ro vierge mounte rèn es pas empouisouna.
poussedisson de vàstis estendudo, podon
tambèn loti faire, un jour o l'autre, SouAqui, saren miés au nostre, car la voues
cieta founciero vo particulié. Co que fau di Soulitudo, la que clamo la Liberta,
sauva estritamen, es pas soulamen un rcus bressara encaro de soun armounlo
cantoun de la Camargo, mai, à noste ve- feroujo, de souri infinido malancounié.
jaire, touto la Basso-Camargo, d'un Rose
Que fi Santo de Diéu vihon jalousamen,
à l'autre, em'uno pouncho en Lengadô.
de faut amiradou de sa capello, sus aqueLa questioun de la preservacioun di fla- lo Camargo terro de countraste, terro
men es souluciounado. mai aquelo don d'amour. mounte rèn es vulgàri, e d'ount
vibre se pausara tant que loti Rose sara la Pouësio miraclouso s'enarco couine un
raive vers la Divinita
pas coumprés dins la reservo.
Se saup que Lou vibre viéu dins Il sauD'ELLF,
selo roudanenco, inai,'agarri de pertout, si
-

.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIOLI

Meten Ii causo au poun

cousue vous pensas , nous afourt:igu è que t
se metrié à la rodo.
.

Enfin, leu 13, li counseié generau aii-ron
au rneni,stèri de l'A:griculturo. Lou
Un "parue naciounau " vai èstre conslilûi
d'Estat, que li reçaupesouto-secretàri
à l'enlour da Sanlo, en de%ro de la " reservo "
guè,
après
avé
escouta
leu resumi de la
de la Souciela d'Aclinaalacioun.
questioun agricolo e l'apoundoun relaCoume noste bèu pouèto e patrioto ar- tiéu au Pargue Naciounau, prenguè li

derous, poste bon ami d'Elly, leu vèn man dôu couse di Santo en ié disènt

d'escriéure, la « Reservo naciounalo de « Au mens, vous, au mitan d'aquéli ques
la Soucieta d'Aclimataçioun » èi founda- tioull niateriabo, voulès sauva la Pouëdo en Camargo. Es uno o;bro magiiifico,
vous felicite ,,.
n'en fau pas douta, e fau espera que li sio, la Lus e li Mirage
terraire louga pèr la Comnlpagnié PechiE, leu 26 de Febrié (disian que M. Petney à la Soucieta saran classa e qu'un dise èro en trin de teni paraulo) la Couchanjarnen de nivèu dis aigo vendra pas, nlessioun Despartamentalo de Classaun jour, faire s'envoula pèr jamai leu men di Site, mandaido pèr leu Menistèri
raive e lis aucèu. A parti de vuei touto di Bèus-Art, vendra i Santo pèr recoul'auceliho especialo de la Caanargo nisa- nèisse la zouno à classa.
ra aqui dins la pas èi quaucarèn de
:

bèü ; es un grand prefa scientifi de coumpli.

Couine disié leu Mèstre : marchen tou-

jour e veiren Berro

Mai èi souiamen un prefa scientifi.

!

Folcô de BaroncellL

e si plude-segur leu

L'aucelliho, emé si ramage
mage

acoulouri,

animo

grand cadre camarguen, e, pamens, se
l'on se plaço en fàci dôu tablèu vertadié
de la Vido e de l'Amo, sèmblo que l'au

cebiho fai partido elo,memo d'aquéu cadre
d'azur e ide mirage qu'au mitan ié gargouio

la vido di biôu sôuvage e di chivau e di
grand escabot partènt. pèr la mountagno
emé sis ase e si menoun, qu'au mitan ié
galopo l'amo dôu Gardianage.

Moun Casernet

1 _41

P an tai

Quand l'enfantoun, dies si banèu,
Bis à sa maire que leu brèsso,
Es vers leu sen blanc courre nèu

Dins la « Reservo de la Soucieta d'Aclimatacioun » ges de biôu, ges de cliivau, ge,s d'escabot de fedo, de pou que
Soun trafé destourbèsse li aucèu que vo- siéu pas pouèto Ai escri acb pèr passa
Ion nisa (ço que, siegue di en passant, leu tèms. Sabe bèn qu'es pas de cap-d'ohm.
es uno grevo errour).
!

!

Que de-segur vai sa tendresso ;
Innoucènt, n'a d'autre pantai,
D'autre desir, d'autro pensado

Que leu sourgènt de la que fai

touscavon.

Si bèlli gaule coulourado.

Te demandes de que fara
S'un cop vèrl grand, o douço maire ?
Courre d'àutri s'enanara
Vers quauco ciéula d'ounte gaire
Soun revengu. S'as pantaia
Pèr éu la glèri pouderouso,
Lou làngui pourrié degaia
Lou seren de ta vido urouso.

En-de-que sounges, bèu jouvènt
Au calabrun, quand las estello
S'atubon dins leu fiermamen
E que l'amourouso te bèlo ?
Pantaies li poutoun begu
Couine de mèu sus sa beuqueto,

La vos pèr tu. Dedins toua bèn
Mai de vint bibu tiron l'araire ;
E se Diéu leu vôu, l'an que vèiA
Saras leu mèstre dôu terraire.
Aviso-te,

car lis amour

Enjusqu'aqui, quet tort poudrias i'atrouAloi, aquelo « reservo » realiso qu'uno va ? Chascun pren soun plesi ouille i'apartido dèu rrive mistralen e de nostis
envirouna li Santo d'un grado de leu prendre. E meme, s'aquéli
aspiracioun
desert intoucable ounte, ipèr li siècle di vers d'amatour, avès, de cop que i'a, de
siècle, vanegaran, sôuvage, li biôu e li n'en subi la leituro, vese pas que siegue
chivau, ounte countuniaran de nisa li un gros malur.

Peson pas mai d'in sa maneto
Qu'un rai de soulèu, à miejour,
Quand se cridon li dindouleto.

sa part, coume en Americo se fai aquelo

Mai.. es rare qu'après agué fa de vers
pèr se distraire, nôsti pouèto-pas-pouèto

Dins leu valat, long de la routo
A l'oumbro fresco dôu ribas,

:

flamen e ounte li Sanfen (car fau faire

souto certàni coundicioun.

Eh ! bèn, a;cô es en trin de se faire, en
trin seriousamen, amenistrativamen. Lou
jouine e inteligènt couse di Santo, M.
Esprit Pioch counseié generau di Bouco-dôu-Rose que, pendènt tres an, au
Counsèu Generau, a empadha leu vote

dôu proujèt d'aheissamen dôu plan dis
ai,go déu Vacarés, a fini pèr ôuteni un

remanejamen d'aquéu proujèt e a fa vouta pèr leu Counsèu Generau l'achat e la
cessioun à la Coumuno di Santo, pèr èstre eregi en pargue naciounau, de douge
milo eitaro de terren, coumiprés entre la

tourado de Mournés e la mar, entre leu

E vous, caucàri, galagu,
Que caminas li braio routo,
Quand vous afalas, esbegu,

li dounon pas à l'estampage. Mostron an-

Se leu sounge alin vous enmeno,

sin que ié recounèisson une vertadiero

Pantaias

valour, e crese qu'alor, ço que l'amista
supourtavo, la critico a leu dre de l'espeluca. Tant pis pèr l'autour, se l'apre-

E riboto de toulo meno.

ciacioun n'es plus la meure

S'à l'art counsacras vosto vido,
De l'amaresso e dôu malan
Vous fan counèisse l'agarrido ;
E pamens Juchas, arderous,

!

N'en sabe que se plagnon

:«

Despièi

que mi vers soue empremi, tout leu mou,n» Se rèndon pas
de i'atrovo de deco
comte que sa plus grosso deco... es d'ès-,
Ire empremi, e que, pèr encauso d'acô,
res a plus pèr éli l'indulgèaici que s'acor
do à l'amatour. Fau que se soumeton o
que digon ce urne la bono-pasto qu'ai
couueigu
Li marrit fan ressourti li
!

Levadoun e uno rego, partènt de la Pouncho de Mourné.s, passant au levant di
bos di Riège e tirant à 1a mar, un pau au
;couclhant dôu faro de la Ga;chollo, est.re- bon
mamt tôuti li Bos di Riège e lis Estang
Fau qu'agen, après l'estampage la mou
Emperiau.
destio qu'an pas sachu agué avares. Tout
Uno de;legaçicun ôuficialo coumpausado pecat d'ourguei se pago, e i'a d'ourguei à
dôu Conse di Santo, dôu pre.sidènt de la
Coumessioun d'Agriculturo au Counsèu vouguè rèndre publi ço que l'on pretendié
Generau, de M. Millhaud, counseié gene- èstre un passo-tèms entime.
rau, de M. Fabre, counseié generau, corVeguen
Se n'i'a un qu'a publica si
se de Seloun, de M. Boyer, counseié gevers
emé
la
counsciènci
que valien pas
e
qu'avié
bèn
nerau, couse d'Aubagno
vougu m'ajougne à-n-elo, partié bu 10 pipeto, que lève leu det
Res quinoo,
de Febrié pèr Paris.
parai ?
Lou- 11 au matin, leu grand mistralen
L'escuso de la majo part es dins la flaAilhert Sarraut, noste ami requ;ist, nous
prenié au saut dôu lié, leu Conse di San- tarié facile de soun entourage. Se dis trop
flame
perfèt
fameus
to e iéu, e nous menavo au Meiiistèri di souvènt
Bèus-Art, ounte siguerian deliçiousamen pèr pati-pata-pas-rèn. Nôstis aplaudimen
reçaupu pèr Moussu PetNhe, souto-serre de bone gràci, quouro quaucun declamo
tàri d'Estat. Nous prounteteguè lou cias- sis assai pouèo, fan trop souvènnt tout
sarnen imediat di terrer. Es en trin de
leu mau.
teni paraulo.
!

»

Pin Ire,

fa_ntasti

pouèto,

repas

!

!

pèr 'Albert Sarraut, que se faguè soun
interpretraire doucumenta e calourènt e
per Moussu Schrameck, senatour di Bouco dôu-Rose, ère reçaupudo couralamen

coume se pôu pas dire, pèr poste ami,
l'eicelènt miejournau

Marie

Roustan,

Alor, dequé faguè ? Cerquè uno lojo au

plus aut d'un grand oustalas qu'avié au
mens dès estage e qu'ère un veritable laherinte, e sus sa porto escriguè en grôss;i.
letro boa numerô 100.

Un jour pamens l'ussié arrisé mai e se
meteguè à tabassa. Mai Louviset, de darrié
la porto, respoundeguè, après avé tussi

dous cop

:

«

l'a quaucun

!

».

Aquéu jour l'ussié creseguè de bon de
s èstre troumpa e leu leissè tranquile.
LOU GALEJOUN.

mourta/age

!

Marius JOUVEAU
Prouvèrbi de Gardian :
Tau fouine e grignoun uièi.

Tôuti nbsti regrèt acoumpagnen dins sa
tounrbo lou brave, tant brave Andrian
Thérond que, leu 14 de janvié, es ana rejougne dins la mort salai patroun versera
M. Francés Seguirri.

Andrian Thérond, bon oubrié, counsciencious, eouchous, travaiavo desempièi

sieissanto-dous an dins l',empremarié Seguin

:

avié donne pies sa bono part

à

l'empressioun dôu proumier « Aiôli
èro resta pèr nautre un bon ami. La mort
de Francés Seguin l'avié prefoundamen
touca e se pôu dire que leu pbourè couine
un paire.
A Madame Thérond, sa coulabourarello
tant:devouado. tant afetuouso, « l'Aiôli
mande l'espressioun de sa grando simpatio.

musicant,

Pèr counquista la renoumadio,
E leu triounfle pouderous

De la Bèuta, divesso amado.
Bichas -o paure espeiandra,

Uno niue cafido d'estello,
S'un cop vè.n l'ouro de barra

Sus leu mounde vôsti parpello.
Pantaiarés que lèu, lèu, lèu,
Vers Diéu, vosto amo s'acamino,
E qu'un ange tèn leu calèu

Pèr esclari la niue divine.

NOUVELUN
AVIGNOUN. - Li pasteuralo an, coume

chasco annado, dis leu tèm,s de Nouvè,
fa flôri dîns toute la Prouvènço. En Avigneun se n'ii jouga dols à la sabo dq
:

l'Ouratôri aquebo tant poupulàrL de&lt; Bar
toumiéu
que, desempièi l'endeman de
Nouvé, a fa salo clafido tôuti li dimanche,
e' à la sale Sant-Jéusè di Rloutowidob
aquebo dôu valènt cabiscèu dôu Flourege
Grabié Bernard « La Belle Bugado » que
s'èi dounado lieu 4 e lou 25 de Jarwié davans sale coumoulo emé l'ajudo di Chato
»

dôu Riban e dôu groupamen art'isti dôu
Cor Sacra.

MARCÈU BURAVAND.

NôsU coumplimen à l'autour, is atour

e au bon carat de la parrbqui du Cor

!

Lou 12, la dele,gacioun, acoumpagnado

Mai li papié, un jour, vènon à-n-escasènço. Aqui boit calvàri dôu paure Louviset eoumencè. Lis ussié boa secutavon, talamen que, pèr que perdeguèsson sa clavo,

Arribo souvènt qu'à força de n'en legi

dis un e dis autre, de bràvi felibre se
meton à faire de vers. Es d'abord sènso
pretencioun. - « Oh iéu, vous dison,

dis Indian), e rèn que li Santen, cassaran e pescaran, coume faguèron sis àvi.

de papié.

changè de loujamen. Mai i'aguèron mai
lèu pies leu pèd. Changé mai. L,'atrouvèron mai. Finiguè que, tôuti li quinge jour,
fasié Sant-Miquèu. Mai toujour bon des

E loun cor barbèlo, esmougu,
Au souveni de ta fiheto.

L. POF.TÆ MINORES

aguè d'abord bon crèdi, e, zôu, de signa

quaucun!

Sacra Mounsen l'abat Nieolet, que pèr avé
de vanc a de var&gt;ac e que pèr èstre un bon
prouvençau es un bon prouvençau e di pu
flame e di m.eiour.

Louviset ddu gros Fèlis, dôu mas de
Cande, n'èro pas sot, se n'en mante. Si

La
Counfrarié de Nosto-Damo di Vinarènt l'avien manda au coulège, e, coume gneiroun e de Cor Fort » a fa sa fèstoi
se sentié forço dispousicioun pèr leu des» segound sa tradicieun plusiour eop tente

sin, quand n'en sourtiguè, ié faguè en- nàri, dins sa capello à la glèiso di Penicrèire, à si gènt, que, pèr deveni un grand
pintre, falié que leu mandèsson à Paris.

tènt Gris.

Es uno fèsto deliciouso, esclusivamen
preuvençalo, ouate se parbo e se canto
A Paris, malurousamen. faguè la noço, qu'en prouvençau. Lou sermeun, aquest
e, mau-grat que ié tenguèsson proun de an, es esta douna pèr Moussu leu Curat de
Vilo-Diéu, un jouine e flame predicaire,
sôu, n'i'ea mancavo toujour. Alor, n'en
qu'en une lengo pure, literàri e simple,
empruntè, e, couine li rens!ignamen sus cascaiejanto e ferme, a teagu pendènt

leu dequé dôu gros Fèlis èron éicelènt, vint minute soun auditôri dins l'estàsi.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIULI
I'avié li Chato dôu Riban tôuti couifado.
EIrAflGIIE. - La « Nacioun Gardian »
S'èi canta bu Magnificat de Mistral, O a tengu l'acampado annalo de si mèmbre
Cor 'de Jè es-Crist t de Roumaniho e li foundadou en Eimargue encô dôu bon sôci
cantioo escri pèr li oou,nfraire à l'ounour Matiéu Martin. 1ou 25 de Jauvié.
de Nosto-Damo di V'igneiroan, aquéu (le
Lou Capitàni Anfos Arnaud durbiguè
Tournas Dàvi; aquéu dôu marqués de Bala
sesiho e rapelè tôuti li fèsto mistra
roncelh-Javon, e bèn d'autre.
lerueo que la « Nacioun Gardian » adourS'èi p'ièi fa la proueessioun emé la Ma- nè, en 1930, de sa presènci, marcant la

Clareto de Zouno soue, chasco pèço clins
ranço lde Vounvounw3t (sus Ventour

;

Cabiscôu T

Li

soun gènre, de vertadié pichot cap-d'obro.

Dcunas de iuvello de vôstis
- L'abat J. Avril nous semound, ga-

Escolo dies «l'Aicdi», que dèu èstre

bantamen estampa pèr l'oustau Rullière, VOSTE jciurnau.
souto bu titre 1er Centenaire de Mistral,
bu magnifi sermoun que prounournciè à
Noisto Damo de Dom en Avignoun, bu
7 de Setèmbre darrié, à l'éucasioun dôu
centenàri de Mistral.

dono atrencado de sa raubo de sedo blan-

proupagando vivènto e. acoulourido que
co touto broudado en or de rasin e d'es- coustituïsson li Gardian, li camarguen e
pigo e courou,naido parié. Li quatre baile li Ferre.
nouvèu la pourtavon e li counfrâire sel,ou Tresourié Reinié Delbosc rendeguè
gnissien em'un cire à la man. ion cire comte de la situacioun financiero qu'a ja-

qu'an neçaupu fou jour de soun intrado mai tant fa flôri qu'aquest an.
lins la Counfrarié, que s'atubo qu'un cap
Lou counsèu m.antèn à l'unanimeta l',espèr an e que finira de crema davans soun
clusioun di chivau aràbi o de eoulour, o
lié de mort.

- Dins La Revue Occitane Une lettre

aquelo di cavalo èi decidado. Socdet soun de Mistral à-n-Adôufe Dumas ; « Mistral.
Aquelo counfrarié a acè d',espe.ciau que amés li pur camarguen blanc o gris (quo et la Civilisation spiritueble » pèr Charle
fau que li quatre' balle siegon nàvi de bon gris èi ion passage di chivau jionuine Brun ; Préface à « L'Heure de Mistral »
l'aanado. Si femo soun li bailesso
es vers boa blanc). Li cavalié souri prega ode Jan Biav:et, pèr Frederi Mistral ne-

A PREP_tUS DE LIBRE

:

éli que, la vèio, auran vesti e aclourna

Nous dernandon encaro « Blad de Luthier; « Fêtes Mistraliennes u un espandi- no », &lt; Babali », « Bernassoun », « La Joudou de tôuti li fèsto que se soun dounado coundo de Zibo-Zoubo », « Li Nouvè » de
en 1930 à l'ounour de Mistral; u Articles
Saboly, Peyrol e Boumanille. Li libraire
parus en 1930 sur Mistral u.
nous avisos qu'aquéli libre soun escoula

de se teni rigourousamen à la tengudo
la madono. Lou jour de la fèsto, setenon, gardian dinns li h-es elemen que l'an
assetado darrié un banc, à l intrado de toujour douminado capèu de Lunèu, vès
la capello, destribuïsson l'i bescue, li can- to de velout, pantaloan de pèu de taupo.
tico, eèndon de candeletro e reçaupon li
Lou marqués de Baronoelli-Javon èi
coutisac'ioun.
carga d'escriéure uno pichoto istôri de
Après la proucessioun se fa'i la benedi- la
sa foundaNaci,oun Ga,rdiano
cioun dis Enfant.
cioun, si 1000, Si eoumençarnen, soun
Tôuti nbsti coumplimen e touto nosto espandido. E, pèr debuta, pèr bèn marca
recouneissènço van à l'ami Galas, qu'èi l'esfors esperïtau de l'assouciacioun, se
l'amo de la Counfrarié, que la mantèn publicara, aquest an, an recuei estremant
e 1'empuro e ié counservo souri aureobo de pouésio di pauèto que n'en fan partid'arcaïsme, de pouésio, tant prouvencabo. do (e soun noumbraus e requist).

bout; « A la Rèino d'Arle &gt;&gt; pèr Antoni Ber-

:

«

»

- lins Marsyas, la sabènto, sabourouso e pueo revisto qu'espelis, chasque mes,
au. Queilar u Essai de biographie mistra
tienne n un article ainiralble, mesoulous,
clafi de founso filousoufio e de fe soulido
de Sully-Andriéu Pèire.

Coume chasque an, uno delegacioun ana-

ra à Maiano, ion 25 de Mars, pausa sust r..`iY}i``al.cw`.S°nr.Kab`$`Hiai`s`iie`s`.âw", e.
toumbèu de Mistral uno courouno de
Axr.E. - Lion lé de Febrié, au Teatre boa
saladello.
Municipau, s'èi jo,ûga
La Fiancée du
Enfin se noumo Jan Bataille, de Lunèu.
Gardian
paraulo e musioo de Francés
Estellon. Es un drauno esmouvènt que se mèmbre foundadou, se ratifioo uno vintepasso en Camargo. Francés Estellon a no d'adesioun nouvello e se fisso l'acam21 de Janvié 1202
sachu, dins sa musico., rendre la rnalan- pado generalo au 8 de Mars, à Lunnèu.

efemerido coumtadir.,o

«

»

counié inmènso, l'emnascarello e ensu-

canto: bèuta que mounton de la terro ça
margueneo. Tout ço que bau dram,o a de
po.ugnènt esclato dins de paoj musicalo
liricamen doubounouso.

Ramoun VI (ton vièi), Comte de Tolosa
(1194-1222) - contro fugué predicado la

crousado dis Albigés - baio à Giraud e
à Pèire L'Ami, de l'oustau de Sabran, en

BooIPadisso Prouyeoçalo

LIS .IBOIJN AMEN

l'abonna nouvèu nous reclamon bu numerù 326, loti segound d^ la nouvello serio. J,i enfourman que n'avèn pu ges.

Is edicioun de

s'atrovo cricana de broucaduro dounaant la hello alou«

l'Aiôli

»

cucionm qué fugué prounounciado pèr bu

canounge Pepin à Maiano. en l'ounour
de Mistral.

Soun Ares de vènto es de 2 fr

escàmbi ai fièu de Castelar, Lunèu, Sant-

Madamisello Coutelin, messiés Hébert, I

Gile-lou-vièi, Genera, etc., que poussedavon

Oggero e Goudard soun esta d'interpretaire perfèt e an reçaupu, emé l'auto'ur,

Enrieto Dibon (Farfantello) vèn de pu- en Lengadô, li dre d'aubergo que s'èro
blica (Maca!bet Fraire, empremèire-edi- reserva clins Caumount, loti Tor, Touzoun
L'ARGUS DE LA PRESSE, a vèi tort »,
tour, Veisoun) Lou Rebat d'un Sounge, e Jounqueireto, emai li dre qu'avié à Gefounda en 1789, li plus ancian Barèu
recuei esquist de pouésio. Dins bu nu- minargo e soun terraire.
merb que vèn n'en parlaren mai au long,
d'article de Prèsso, 37, carriero Bergère,
IERO. - Li pres dôu co;uneours ode titèi emai de Farfantello.
PARIS, legis e despuio mai de 20.000
21 de Janvié 1229
ourganisa pèr la hello felibresso Rijano'
Niguet soun esta donna bu dimenche 15
Journau e Revisto dins bon Mounde entié.
Lou Cardinau de Saut-Ange desfendiguè
de Febrié. Un mo,uloun de titei, tôuti vestido segound li modo prouvençalo, anciano
- N'A'ilèsst Mouzin publico (Marsiho, à Girau;d e Pèire L'Ami de rèndre ôinmage
L'ARGUS edito L'ARGUS de l'OFFL'
o mouderno, èron estado presentado e edicioun Agustin Roquebrun, 52, carne- de si fièu à la coumuno d'Avignoun, aguènt
noumbrous e merita soun enta li pres. ro Consolat) Remembranço vounvouneja- counsidera 1a nullita de la dounacioun CIEL, que coantèn tôuti li vote dis orne
Lou pres d'ounour es enta decerni à Ma- do, en rimo prouvençalo erré la tradu- facho à-n-aquelo vilo pèr li Comte de pouliti.
damo.la Coumtesso d'Adhemar, d'Avignoun, cioun en vers fiancés au regard. Es un
pèr si dos titèi, uno arlatenco e un coum- miracle de pouésio, d'estrambord e de Toulouso.
L'ARGUS cerco lis article que souri fa,
tadino.. Madamo d'Adhernar èi, se saup, jouvènço. Quente eisèmple d'amirablo
Acùcro dons an après la redicioun de
la presidènto dôu group di « Chato dôu energio countùnio de nous ôufri bu bon, la vilo is armado dôu Nord -- ounte en que se fan e que se faran.
Riban » d'Avigtino,un ie travaio inalassabla- lou flame majourau Mou¢i,n
Elscourre« sentènt lou Dre cledins avien leissa bon
L'ARGUS se cargo de tôuti li publicita
men, en creant d'àutri gro;up dins touto gdo apassiounanto i Sàrsti-Mario
Un
la Prouvènço, à sauva lion constume.d'Arle. flajsquel (le la messo di houtiho
1 ialu- rèi deforo ».
en Franço e à l'estrangié.
uno, grando ouvacioun.

!

`

e di coustôusi beloio. Mai saut sa larjo e de couroulado, tengu luen de touto
blodo porton un gros abit de drap bèn servituclo mililàri e libre sus si terro, vecaud e sus bu front de si chato la couifo sien proun que la boulegadisso di vilo
de dentello sèrnblo un bel aucèu blanc. E dôu Coumtat Veneissin butavo à rejita
tambèn, dies quauco armàri, à la bruto l'autourita papalo e à s'afranqui cle touto
minaire dies li grangeto escampeirado sus escrincelacto, atrouvarian li daurèio e li cresènço dôumatico.

D'en aut, un autro mountagneto, que
gardo
clins soun sen la richesso inagouPIOULENC souro Ii REVOUIUCIOIJN
tablo dôu carboun e que se courouno de
pèr Grabié BERNARD
blanc ciné si sablouniero dôu cristau, bu
pu fin e qu'an abarri de generacioun de
(Seguido )

Au couchant, fin qu'à la ligno di gràndis aubo que marco bu cours dôu Rose,
èi la valengo fegoundo qu'es uno benedicionm, engraissado de lido despièi de sieele, acalado de baragno e de lèio de sause
o d'au.bre frnchau, e vounte $ btad e li
pradarié, à lbnguis erso. oundejon sout
bu fièr soulèu.
Au miejour, un mourre carga d'ôuliveto

e d'erbo sabourouso, ounte li troupèu
s'arrapon un, tros de l'an, e que dins si
draièu ramena de lauso, au bord de si

valenciano ereditàri que se n'en fan faroto

si costo.

Enfin, 'au mitan di coulino e fàci à la
valengo, bu vilage cscoundu (lins la verduro di vièis hume, fai timbla soun eenturoun de bàrri, estajant si téulisso arnado contra bu clouchié carra.

i jour de fèsto carihounado e que li mePèr aquel orne de la terro meiau e
mèi fan amira i jouvènto emé respèt e bon, ion sentimen religions éi pas uno

e volon
pas chanja pèr aganta l'incouneigu. Ah,
certo, soun pas riche a sa taulo èi frugalo. Manjon ço que recordon e ço qu'abarisson, soun blad, soun vin, souri ôli,
si liéume e sis ourtoulaio, si fru. soun
bestiàri, e n'an de besoun de rèn de mai.

Pihulenc, destrafuga mai que d'un cap ciisso. Li precète evangeli fan espancli dins'
pèr lis uganaud, gardavo souvenènço d'asatin cor la bounta e la galouieta, aquéli
gué rebouli. L'ourrour di pahage e lis
1'lour vivènto de 1 acarita crestiano qu'enesfrai dôu chaple, di e redi de bouco en

S'atrovon urous, aquéli

gène,

soulenita.

vano declamacioun panteïsto. Si crèire rou-

Un autre sentimen faguè sa plego pèr buste e seren l'adraion i pratico dôu culte
garda de la revôuto bu pople de Piôu- e vèi clins l'ierarchio cle la Gléiso bu
lenc, vole dire ion sentiment rèligious.

niaucièlo perfèt de touto istitueioun dura-

lusisson de doucour la rnc1Pssn Ap la vide

boum, d'uno generacioun à l'autro, counpacani
fourtavo li descendènt di malurous dins

casèr esvedela, gardo la traço d'un carrdn
l'estacamen au cotoulicisme.
de Crous, que devié se flouri de pouésio
E pièi, sont l'amenistracioun paternal
dies li perfum de la colo touto daurado de Counèisson pas leu lùssi di vièsti, la fantasié dôu linge, la soumtuousita di moble dôu Papo Pio VI, li païsan, eisènt d'impo;
genestié,

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI
RIPERT (Ensile). - Le Félibrige. (Ilistoire du mouvement félibréen de 1800

Quàuqui libre

à nos jours).

Jèsu-Crist, trad. prov. 1 vol. in-32, 8 fr.

l I:IS:.ïl:tt I.éc n. - Dante et la Proecn

ce. Bel ouvrage in S rai,n, coalenant

- Cantico prouvençau. (In-16 avec musique. 5 francs.

l,e Voyage de Dante en fiance
Doute et nos Tluéoloie.ns Dante et les
Troubadours ; Quelques Pages d'llistoirc, d'après Dante ». - Broché
8 francs franco.

MISTRAL (F.). - Lis 6uliuado, recueil de
poésies provençales avec trad. française, format elzévir. 25 francs.

- Calendau, poème en 12 chants, trad.

VINCENT (José). - Frédéric Mistral, sa
vie, son influence, son action et son art

en regard, 1 vol. elzévir. 25 francs.

- Lis Isclo d'Or, recueil de poésies diverses, trad. française en regard, 1 vol.
elzévir. 25 francs.

souscription

En

:

ASPECTS DE MISTRAL », l'Homme,

le Poète, le Philosophe, le Sage, le Politi-

- Nerto, nouvelle provençale, avec traduction franç. en regard. 1 vol. elzé-

que, par Frédéric Mistral neveu, Pierre
Fontan, Bruno Durand, René Jouveau,
Pierre Azema, sons la haute direction de

vir, 25 francs.

Marius Jouveau Capoulié du Félibrige

- Discours e dicho, recueil des discours
de F. Mistral avec son autobiographie,
',

Joli vol. in-3, broché.

Prix, 10 fr. 50.

FOURVIERES (S. de). - L'imitacirnzn (le

1 vol. in.-8

1

Edition

d'art de Grand Luxe ornée de

27 bois originaux de Jaunie Guiran.

fr.

Tirage limité à 1 exemplaire sur Japon
-- Prose d'Arrnana. Contes provençaux Impérial à souscrire.
avec trad. franç. de P. Devoluy, 1 vol.
Tirage limité à 20 ex. sur Madagascar,
...
in-12.
:

350 francs.

-- Nouvelle prose d'Armana. Contes pro.
ventaux avec le texte franç., de P. Devoluy, 1 vol. in-12. iv francs.

Tirage limité à 589 ex., dont 10 hors
commerce, sur velin pur fil Lafuma,

200

francs.

MISTRAL (neveu). - Un poète bilingue,
Adolphe Durnas, ses relations avec les
12 francs.
félibres, 1 vol. in-12.

souscriptions.

P3.NSIER (Dr). - Li Merndri de Tartarin,
joli vol. in-12, avec la trad. franç. (tiré
à 300 exemplaires numérotés). 12 fr.

--- Conte

e Legèndo dôu Courntat, 1 vol

in-12, avec trad. franç., 3 francs.

ROUMANILLE (J.). - Li Conte Prou-

vencau é li Cascareleto, choix avec Il
trad. franç., 1 vol. in-12, 6 francs.

leu soussryna,

LOB DI CEVE NO

- Souveni e Conte, 1 vol. in-12, avec tra.
duction française. 4 francs.

Suletin d'Abo.luinameil

Edité par la » Société d'Edition ARS. 1
40, rue Sainte, Marseillle, qui reçoit les

{
{

iit

declare souscriéure un abou, amen (le

po ièmo miejournau enié traducioun e cour
ment ,ri en fra_nchiuiand, dSu fe;ibre Lcouu

au pr°es de(/)

leissier. de Vialas en Lausero-

à parti dûu num.erd cour) ènt

..._..

.......

Brouca in-S cour. - 8 fr. pèr poslo.
A

Empremarié SEGUIN, Avignoun.
Lou Gerènt : L. BON TOUX.

ROUX Fraîre
SELIF

(1) Uu an : 10 fr.; Sièis

,

rues : b

493

sou

fr. 50.

A l'Arlésienne THIBA(JT Fraire
Caussuro de lùssi e de travai

6, Carriero di

Gràfi, NIi4ES

Fabrico d'esclop e de galocho
à SANT-LhURNS-d'AIGOUSO (Gard)

Especialfta d'esclop de gardian
en sause dôu Queilar, sènso taloun

Especialita de selo gardiano

Garaînacho auto e mié-auto

brido e martinqalo

A. GAUSSAUGUES- fiéli

Iabricacioul7 de tricouso
e de cambiero en telo de velo

Sucessour

48, Grand' carriero, à..UJ

I: C.1 (Elaut)

Fournissèire di caualié
de la « Kacioun Gardiano »

Vèsto de velout

r antaloun de pèu de taupo
de

Encô

LO U GARDIAN

Capelié

.xiè 1

à

Capela de gardia

Carriero di Tenchurié. AVIGNCrVN
Dôu se e dôu dous, dôu Perd e dôn blanc

Loa pu fin dis anis

UCAILAR

mat raun, gril e negre

de la marco Lou Gardian
[s aqui que, touto sa uido, se 135uèrou couifa
fi

cefbri

Barralié

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363528">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363529">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="363530">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="443264">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363503">
              <text>L'Aiòli. - n°334 (Mars 1931)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363504">
              <text>L'Aiòli. - n°334 (Mars 1931)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363505">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363506">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363507">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363509">
              <text>Trois-cent-trente-quatri&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363510">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363512">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363513">
              <text>Seguin (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363514">
              <text>1931-03-21</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363515">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363516">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363517">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/original/a8d99e3aa695e6ef193914b51ad97d6c.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363518">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363519">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363520">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363522">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363521">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363523">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="363524">
              <text>Text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363526">
              <text>FOL13136_1931_334</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="816905">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/10921</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="363527">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443261">
              <text>2016-06-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="443262">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="443263">
              <text>Jouveau, Marius (1878-1949)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598267">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598268">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="598269">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="642679">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878586">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
