<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="11502" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/11502?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-26T19:27:37+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="27867" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/5cdde9fbec26a500289c4d7988e5e5ca.jpg</src>
      <authentication>24fc85c2fda0a01d82c03e301a4e0fa5</authentication>
    </file>
    <file fileId="27919" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/cf7e94e6dabd1a041ecc757e211b64f5.xml</src>
      <authentication>000c94995d073f99131819e0757c71ee</authentication>
    </file>
    <file fileId="27920" order="3">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3673e1eb905a1a3a94074f7470a48bc1.pdf</src>
      <authentication>7fda39f1a9d6c255fac3ad1199dda898</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="611854">
                  <text>Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Belaud, la clau dei sonets
Silvan Chabaud, doctor de l’Universitat Paul-Valéry1

Siam per dintrar dins l’òbra de Belaud, assajar de la compréner, de
compréner son movement, de sentir son buf poetic.
A primiera vista, l’òbra de Belaud nos sembla un pauc embarrada, un pauc clusa,
coma dirian lei trobadors…
Es un autor qu’es sovent citat, qu’es famós, present dins leis antologias, presentat
coma un « mèstre », un « autor dei mai grands » ; ieu diriáu quitament qu’es un autor a
l’encòp familier, per leis amators de letras occitanas, e a l’encòp misteriós.
Ambé Belaud siam totjorn dins aquesta ambivaléncia. Nos sembla tant pròchi, ambé
son biais de parlar de la vida vidanta, e tant luenh, tant inagantable, per lo juec permanent
que i a dins son òbra, dins sa poetica, dins sa lenga… per lo mistèri de sa quita vida.
Quand cresem de lo compréner, siam sovent « a costat de la placa »…
Es tanben una constanta de la literatura dicha barròca… que cultiva lo doble sens, lo
pestelatge, la clartat e l’escur, l’insasissable… se se pòt dire en òc. Puèi i a una cultura de
l’enigma, i a un juec permanent e un desir de mesclar lei cartas, aquò tanben es fòrça barròc.
Alòrs anam assajar de trobar la clau o puslèu lei claus dei sonets de Belaud. Son de
claus que vos serviràn puèi a viatjar dins lo tèxte, a trobar vòstrei pròprei marcas, brèu a
legir, a vòstre biais, una òbra d’una riquessa e d’una fòrça immensa.
Farai d’abòrd un pichòt retorn sus la sieuna vida, au mens sus l’episòdi de son
embarrament, bòrd que lo primièr sujet deis Obros et Rimos (tanben titolat Sonnets et
autres rimes de la prison), es justament l’experiéncia de la preson.
E veirem aquí que la primiera clau de l’òbra es justament de compréner qu’aquela
òbra es una clau, es un mejan d’escapar a l’embarrament.
1- Vida de Belaud
O sabètz ja, pensi, Belaud es nascut a Grassa en 1543 (o 1532…), la data es pas
segura, aquí ja un primièr mistèri. A viscut a s Ais, i es estat estudiant en drech. Sabèm gaire
de causas sus sa vida, en tot cas sus son eventuau mestier. Sabèm, per sei poemas, qu’a
longtemps demorat a Avinhon tanben. A de coneissenças a Arles, Carpentras, Selon de
Crau… Sembla d’estre fòrt ligat ai vilas rodanencas. Totei sei coneissenças, presentas dins lei
poemas, lei dedicaças, son de personas ben en plaça dins la societat provençala, de nòbles,
d’oficiaus, de militaris reputats, de gents dau Parlament, d’avocats. Donc, Belaud costeja la
bona societat provençala. Ambé de familhas conegudas coma la familha de Bus, d’Hozier,
Nostredame etc…

1

Autor de Louis Bellaud de la Bellaudière, Obros et Rimos (Sonnets et autres rimes de la prison), Collection «
Estudis occitans », PULM, Montpellier, 2011 (http://www.pulm.fr/index.php/louis-bellaud-de-labellaudire.html)

1
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Una data-clau es de reténer : 1572. Clau istorica : es l’annada de la Sant-Bartomiu
que veguèt lo chaple dei protestants. E clau biografica : es l’annada de l’arrestacion e de
l’empresonament de Belaud.
Nòstre poeta s’èra engatjat dins l’armada, deviá embarcar sus un batèu a Bordeus o
Broages (pas luenh de Rochefort, Charente), pensava de partir faire guèrra contra Espanha,
d’anar ai Canarias o en America… Es un pantais - una set d’aventura - qu’es fòrt present a
l’epòca, i a molon de joines que s’engatjan per aquò, emai de gents de bòna familha. Pensi
aquí a un autor francés qu’es bensai lo mai pròchi de Belaud, dins son escritura e dins son
percors de vida : Marc Papillon de Lasphrise, qu’es estat capitani, que s’engatjèt dins
d’expedicions (e qu’escriguèt de sonets, tanben). Vos aconselhi de legir aquel autor, i a fòrça
similitudas, es estonant.
Fin finala : lei batèus partiràn jamai. La Sant-Bartomiu marca un revirament politic.
França a plus lei mejans e plus de rasons de faire la guèrra a l’Espanha Catolica.
Belaud ven un sordat sensa sòlda, en varalh, sus lo camin dau retorn en Provença, se
fa arrestar. A Chantela. Mai laissem la paraula au poeta, tot i es :
Legir sonet I. Qu’es pas estat causit per lo CAPES. Çò que tròbi domatge. Es un sonet
fòrt moderne, per son aspecte quasi jornalistic. La fòrma, fòrça esquichada, corteta e
rigorosa dau sonet qu’es aquí au servici d’una descripcion clara de la situacion de Belaud, es
un torn de fòrça.
[S. I]
Apres aver roudat sept mez per lou terraire
De Bourdeaux et Pouictiers, en fin mourian de fam,
Esperant toutosfes dau jour a l’endeman
De nous tous embarquar per nostre viagi fayre.
Mays tanleou qu’a Paris fon acabat l’affaire
Dau jour sant Bourtoumiou, venguet un patatan
Per fayre proulongar lou viagi à un’ autr’ an,
« Et cascun interin aness’ à son repaire ».
So que fort gentioument feran tous en bon ourdre,
Et coumo gens de ben vivian sensso desourdre,
Miracles ey soudars per non y estre inclins.
Mays lou diantre fet ben, que passant per Chantello,
Foury fach presonnier dessus mon haridello,
Et puys de caut en caut menat drech à Moulins.
Après avoir rôdé sept mois à travers le pays
De Bordeaux et Poitiers, enfin nous mourions de faim,
Attendant toutefois du jour au lendemain
De tous nous embarquer pour faire notre voyage.
Mais dès qu’à Paris fut achevée l’affaire
De la Saint-Barthélemy, il vint un messager
Pour renvoyer le voyage à une autre année,
« Et que chacun pendant ce temps aille à son repaire ».
Ce que fort gentiment nous fîmes tous en bon ordre,
Et en honnêtes gens nous vivions sans désordre,
Un miracle pour des soldats, qui n’y sont pas portés.
Mais le diantre a fait fort, puisque, en passant par Chantelle,

2
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Je fus fait prisonnier dessus mon haridelle,
Et puis sur le champ conduit droit à Moulins.

2- Jornau de presonier
Nos vaquí una primiera clau de legida : lei sonets e autrei rimas… son un jornau de
presonier. I consacrèri un article en introduccion de mon trabalh de tèsi : i podrètz veire
l’importància de la cronologia, dei datas, dau passatge dei sasons. E ben compréner que lo
recuelh es bastit sus una estructura coerenta. Tot es inspirat dei recuelhs a la mòda
petrarquista, Belaud repren l’encastre : dins lei recuelhs de sonets, l’estructura es sovent
cronologica e conta l’enamorament dau poeta, dins una temporalitat clara. Aquí la
temporalitat es aquela de la dintrada en preson e dau temps passat, entre esper e desesper,
sus quasi dos ans d’incarceracion, fins a la liberacion. A ma coneissença, es unic, pensi ben
que Belaud siegue lo sol poèta en Euròpa, qu’aguèsse contat son empresonament sus una
seguida de sonets. D’autrei poetas parlèron de son embarrament, mai sovent, coma Marot,
dins un sol long poema.
3- Inspiracion poetica
Aquò nos fai encadenar sus una autra clau… qu’es la clau de l’inspiracion. Belaud
dintra en preson e Belaud dintra en poesia.
Legir p.149.
[S. XIII]
Non say d’ont m’és vengut sy subit la ramado
D’aver prés dins ma man tencho, plumo, papier,
Per faire de sounetz, vesent que tau mestier
Fugiou coum’un diablon fuge l’aigo segnado.
Aros saby d’on ven, és que l’autro vesprado
Aviou prés lou patron de la clau dau cellier,
Tallament qu’un ceiron my semblav’un paillier,
Et un pichot tison uno torch’allumado.
Espés coumo faufraich aqueou vespre dourmery,
Et puis sus lou matin my semblavo qu’you ery
Montat sus lou cavau emplumat pegazin.
My levant espantat, non saby quallo veno
My tombet dau cerveou, sy ben que sensso peno,
Fery de rimaillons tout un plen magazin.
Je ne sais d’où m’est si vite venue l’envie
D’avoir pris dans ma main, encre, plume, papier,
Pour faire des sonnets, étant donné que tel métier
Je fuyais comme un diablotin fuit l’eau bénite.
Maintenant je sais d’où cela vient, c’est que l’autre soirée
J’avais pris le double de la clef du cellier,
Tellement qu’un ciron me paraissait un pailler,
Et un petit tison une torche enflammée.
Je dormis ce soir-là d’un sommeil écrasant

3
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Et puis au matin il me semblait que j’étais
Monté sur le cheval emplumé pégasin.
Me levant tout bouleversé, je ne sais quelle veine
A jailli de mon cerveau, si bien que sans peine,
Je fis de rimaillons, tout un plein magasin.

Aquí Belaud pausa la question de l’inspiracion poetica. Es un ponciu, es un « cliché » :
i trobam l’inspiracion mitologica, ambé Pegasa qu’es associat ai Musas e a la sòrga
d’inspiracion. Arrestem-nos sus aqueu vers :
aviau prés lo patron de la clau dau celier…

La sòrga d’inspiracion es dins lo celier, dins lo vin… dins l’enebriesa, fau anar dins la
cava cercar lei botelhas e destapar lo vin. Lo celier es tanben un imatge : aquesta cauna es la
cròta de l’inspiracion, fai s’i enfonsar per posar dins la literatura, i podèm veire un celier
clafit de poesia, de sonets a la mòda petrarquista… Cada botelha es un poema… Belaud
s’inspira largament de son temps, Ronsard, Du bellay, Magny…
Aquela clau, es un patron, es a dire un doble. I vesèm l’imatge de la còpia, non pas
dau plagiat mai dau manierisme. La renaissença recicla la matèria de lònga, leis autors se
citan leis un leis autrei, i a un juec, faire coma, dau biais de… es pas un problema, au
contrari, es un juec permanent qu’alimenta la creacion. Belaud manleva de sonets entièrs ai
grands autors francés de son temps mai o fa a sa maniera e dins sa lenga. Es tanben un doble
perqué es una clau provençala, qu’utiliza una autra lenga. Mai es una clau que fonciona. Nos
duerbe la pòrta e nos dona de veire d’un costat l’infer de la preson de Molins, de l’autre lo
monde liure de Provença.
4- Dualitat de l’òbra
Auretz aquela dualitat a travers l’òbra tota.
Ambé de figuras mitologicas opausadas :
-

D’un costat l’infern, Proserpina, Cerbèr, Pluton (de referéncias mitologicas largament
inspiradas de Marot),
De l’autre costat, Bacus, Cupidon, Flòra, Eros, Dionis.

Donc i a doas causas : l’estructura cronologica e l’estructura poetica. Lo temps claus
de l’embarrament e lo temps dobert de la creacion poetica, de l’inspiracion, dau desir, que
permete d’evocar lei sovenirs, de pensar a l’avenir, d’escapar au quotidian.
A la cronologia, au quotidian de presonièr, opausarem lo temps dau sovenir e l’avenir
possible. Dos autres tempss, ligats au sòmi, a una desfugida de la realitat mai tanben a una
vesion fòrt barròca dau temps : onte es lo mond reau ? es que lei mondes somiats serián pas
la realitat fin finala ? pensatz a La vida es sueno de Calderon2, considerat coma un exemple
de la literatura de la Renaissença.

2

http://www.gallimard.fr/Catalogue/GALLIMARD/Folio/Folio-bilingue/La-vie-est-un-songe-La-vida-es-sueno

4
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr

5- Impermanéncia, fugacitat dau desir.
Es lo cant de l’impermanéncia, de l’illusion, una constanta de l’epòca. Fòrt presenta
encò de Belaud.
Dos extrachs : sonet 17, p. 174, legir sonet 93 p 333.
[S. XCIII]
Mon Gaignon, l’autro nuech lou diou de dourmitory
D’un long prefond repaux va mous hueils empegar,
En songe mi tenguet sensso mi reveillar,
Entro que Phaeton cubrié lou terratory.
Tout gauchous m’er’avist que l’enfant plen de glory
My venguet doussament per la man arrapar,
My disent : « Mon Belaud, per ty recompensar,
Ta rebello veiras souto mon arc d’ivory.
Son flanc coumo lou tiou ben sentira l’esponcho
De ma grand’flecho d’or, afin qu’ello sié joncho
A ton ciprin vouller, sensso plagne plus tant ».
Mais encin, mon Gaignon, que remerciar vouguery
L’archerot das humans, ben néc mi reveillery,
Non vesent ny amour, arc, ny flecho, n’enfant.
Mon Gaignon, l’autre nuit, le dieu du sommeil
D’un long repos profond m’a tenu les yeux clos,
En songe il m’a gardé sans me réveiller,
Jusqu’à ce que Phaéton recouvre le territoire.
Il me semblait, joyeux, que l’enfant plein de gloire
Venait avec douceur m’attraper par la main,
En me disant : « mon Bellaud, pour te récompenser,
Tu verras ta rebelle sous mon arc d’ivoire.
Son flanc comme le tien sentira la blessure
De ma grande flèche d’or, afin qu’elle partage
Ton cyprin désir, sans plus se plaindre autant ».
Mais lorsque, mon Gaignon, je voulus remercier
L’archerot des humains, sot je m’éveillai,
Sans voir amour, ni arc, ni flèche, ni enfant.

Tematica onirica.
Sovent ligada a l’erotisme d’alhors. Autra referéncia au desir. Farem pas la tiera de
totei leis allusions sexualas presentas dins lo recuelh, n’es farcit. Eròs es jamai luenh. Desir
sexuau e desir d’escriure, lei causas son ligadas. E lo desir sexuau es sovent ligat au sòmi, au
fantasma.
Totjorn la fugacitat…
5
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Aquela dimension de la fugacitat dei causas es exprimida per la quita fòrma poetica
dau sonet d’alhors, qu’es un pichòt monde, una grana de rasim confla de desirança (dins la
grapa), una bula, çò que Lafont noma « une bulle de temps immobile et dorée » dins son
antologia Baroques occitans3.
Belaud es un grand mèstre d’aquela forma e d’aqueu ressentit.
Un sonet es un tot, bastit sus dos quatrins e dos tercets.
Lei quatrins pausan lo tablèu e son ritme binari laissa paréisser una estabilitat, una
estructura solida.
Lei tercets vènon rompre aquò e menan un ritme ternari que destabiliza l’edifici,
menan una poncha finala que, ben sovent, fai explosar la bula poetica. Dins lei sonets que
venèm de veire per exemple, lo darrier tercet es lo desvelh e la fin dau pantais, lo retorn a la
realitat de la preson.
Cresi que lo movement, la musica de l’òbra belaudina, foncionan d’aqueu biais.
I trobaretz de sonets dau sovenir, dau bon temps passat en Provença, e sovent lo
tercet nos ramena au present e a Molins.
De sonets qu’evòcan l’avenir possible, l’enveja d’estre libre, de sonets qu’imaginan la
vida de deman, que sariá possibla, en defòra… mai aquí tanben, en reire-fons i a sempre la
realitat de l’embarrament.
La peça que vai lo mai luenh dins aquela fragilitat, es lo sonet 36, p. 217, un sonet
famós, onte Belaud desvelopa l’idea dau non-viure, regreta sa naissença, sa preséncia dins
aqueu monde trebolat. Aquesta reflexion es dins l’aire dau temps, es una reflexion fòrt
barròca, que mete en exergue la dualitat : lo patiment e lei plasers… aquí i a tota la
condicion umana. Un poèta portugués dau segle 16, Luis Vaz de Camoes, desvelopa eu
tanben aquela idea o mai tard Cyrano de Bergerac dins seis òbras comicas. Notatz dins
aqueu poema l’usatge dei poncius, l’emplec dei figuras mitologicas e d’imatges mai reaus,
mai concrets, onte Belaud afirma sa poetica, son estile, son originalitat, onte reconeissèm la
votz particulara dau poeta :
Imatge dau rasim podat / lei plasers dau manjar amb d’exemples clars... e tanben dau
costat dei misèrias, l’imatge de la preson e dau bruch de la pòrta clavada. Siam luenh de la
redicha, dau simple « cliché »…
6- Provença
Es d’aqueu biais, en poesia, en fargant una escritura originala que Belaud escapa au
monde de la preson. Car fau ben veire que la preson demòra fòrt irreala, sovent evocada
mercés a la mitologia infernala e largament « pompada » sus Marot4, adonc pauc originala,
per contra, Provença, Avinhon, Ais, prenon vida davans nòstreis uelhs, dins tota sei colors,
sei bruchs, sei musicas, sei gents… la libertat es dicha amb invencion, la preson es dicha d’un
biais mai paure e mens interessant, esteticament.
Coma aquò, auretz de sonets entiers consacrats a de fèstas popularas, a de repais, a
de moments passats au país, descrich ambé precision, nos sembla de i èstre, de faire
Carnaval amb eu, coma aquí a Avinhon coma au sonet 70, p. 286.
Aquí se bastís aquela famosa arcadia que ne parlèt tant Robert Lafont, ieu siáu
« mitat-mitat » sus aquesta idea d’arcadia… Es verai que Provença ven un monde claus,
3
4

http://publications.univ-montp3.fr/baroques-occitans-1560-1660
http://fr.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A9ment_Marot#La_prison

6
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
pantaiat, qu’escapa ai misèrias dau monde, qu’es idealizat, luenh dei torments dau segle.
Mai es un monde viu, es un monde de carn, de sentit, d’experiéncias, de bruchs, dau manjar,
dau beure, es un monde de vilas, un monde sovent urban, reau... pas unicament un decòr
mitologic a la mòda barròca…
Es l’autra clau d’aquestei sonets, la clau de la Provença dau temps, Belaud nos fai
dintrar dins lei vilas en fèsta, dins lei bastidas, dins leis ostaus, coma dins la familha de Bus
per exemple, totara… Belaud nos duerbe aqueu monde, i vesèm una profusion d’amics, de
luecs, de moments partejats… en contra-ponch, la preson es rarament descricha, tot demòra
fosc. La preson, lei misèrias dau temps, son escondudas en rèire, coma una ombra, en
permanéncia, que ven soslinhar la fragilitat dei causas.
7- La fòrma perfiecha, lo sonet.
E la fòrma poetica dau sonet es vertadierament mesa au servici de l’expression
d’aquela fragilitat, d’aquest equilibri precari.
Es tot ce que caup lo sonet 87 (p. 321) e sei « casteus desfondus ».
[S. LXXXVII]
Un home qu’en plezers et jour et nuech si bagno,
El non pensso sinon que de rire et danssar,
Et quand lou cel voudrié lou monde renversar,
Toutosfes non s’en chaut de tout uno castagno.
Mais quand uno doulour un pauret accompagno,
Mourtineou, pensatiou, non fa que souspirar,
Et d’aquy, mon Rapheou, és naissut lou parlar
Que l’home qu’és fachat fa casteous en Espagno.
You l’esprovy per mi, car quand au païs ery,
Non pensavi sinon que d’afanar l’arlery,
Et autant m’en chalié das ratz que das tondus ;
Mais aro qu’uno clau ten sarrat per estreno
Ma fiero libertat, mous casteous sus l’areno
Son bastis, et subit, en souflant, defondus.
Un homme qui en plaisirs jour et nuit se prélasse,
Ne pense à rien sinon qu’à rire et danser,
Et quand le ciel voudrait le monde renverser,
Il se moque de tout comme d’une châtaigne.
Mais quand une douleur un pauvre homme accompagne,
Pâle comme un mourant, tourmenté, il ne fait que soupirer,
Et de là, mon Raphaël, est née la formule affirmant
Que l’homme qui est affligé fait des châteaux en Espagne.
Je l’éprouve pour moi, car quand j’étais au pays,
Je ne pensais à rien sinon qu’à fatiguer la chose,
Et je ne me souciais ni des ras ni des tondus ;
Mais maintenant que, de surcroît, une clef tient enfermée

7
Chabaud – Bellaud.

�Jornadas CAPES 29 e 30 de genièr - Montpelhièr
Ma fière liberté, mes châteaux sur le sable
Sont bâtis, et soudain, en soufflant, abattus.

Lo tercet, e subretot lo darrier vers dau darrier tercet, es sovent la clau dau sonet.
Una clau que pòu dobrir lo poema, lo rendre clar
Que pòu tanben retrossar lo poema, lo revirar,
E que pòu tanben lo clavar… e lo rendre completament escur… pensi per exemple au
sonet XVIII, p 177 e son famós « bomburelet » misteriós.
Lo sonet tanben es una autra clau, es la clau dau recuelh.
Avèm de pensar lo sonet coma un pichòt monde (l’ai dich tot ara) mai tanben coma
una part d’un monde mai grand. A cada còp, vos fau aguer en tèsta l’ensem de l’òbra, es fòrt
important pensi. Vos citi André Gendre a aquèu prepaus : …p. 58.
Adonc, assajatz de pensar a aquò e de sentir, darrièr la peça isolada, tot l’ample de
l’òbra qu’es a l’entorn.
Mai tanben tota la complexitat dau personatge
Tota la complexitat dau temps, de l’istòria e tota la riquessa d’aquesta literatura en
Euròpa a la Renaissença.
De pòrtas se dobriràn, de segur, e pensi que vos menaràn fòrt luenh, donc prenètz lei
claus.. mai vos fau acceptar de gardar de causas pesteladas, es aquí tanben que demòra tota
la fòrça d’aquesta literatura.
En mai…
De saupre tanben, l’ai pas dich, e es important. Trabalham aquí sus lo primièr recuelh
de sonets, ne sobra un autre, Lei Passatens.
I a doas òbras belaudinas, e dos moments de sa vida.
Lei Passatens concernisson elei la segonda part de sa vida : quand Belaud èra pròchi
dau Grand Prior de l’Òrdre de Malta, governador de Provença, Henri d’Angoulême. Es
d’alhors a la cor d’aqueu governador que farà lo rescòntre de Malherbes, Louis Galaup de
Chasteuil per exemple... Farà partida d’aquelei gents que vivon a l’entorn dau governador,
apreciat, de segur, per sei qualitats de poèta. Dins la segonda part de sa vida, Belaud viu de
sa pluma, ne viu mau, mai ne viu… e es de notar, podriam dire qu’es lo darrièr dei trobadors,
lo darrièr que visquèt de son art, qu’aguèt une plaça de poèta, en lenga d’òc.

8
Chabaud – Bellaud.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="27921" order="4">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a2fb3f7ae7e677b3937679c90f1c2214.jpg</src>
      <authentication>f799494193b9daf480fa59c3eb71751e</authentication>
    </file>
    <file fileId="27922" order="5">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/68f264025ccffdb0ea400a6086cf230d.jpg</src>
      <authentication>0c888fcdbc0155648201044524801811</authentication>
    </file>
    <file fileId="27923" order="6">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d89e52db7c470757f3fa6897eb5eff41.jpg</src>
      <authentication>98fdcc6c5a5afd4a978d2076633b1ba7</authentication>
    </file>
    <file fileId="27924" order="7">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a8359f3e7e6ef43a60109d93518d2799.jpg</src>
      <authentication>3da3b9092ad224db4bbaa68601b84df5</authentication>
    </file>
    <file fileId="27925" order="8">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b5a24306970045d3741fe2066ad1bd55.jpg</src>
      <authentication>483f0553f2eb1a54f825ea6ecb7cea61</authentication>
    </file>
    <file fileId="27926" order="9">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/354e39f355c8c5dd56f189f5ff7f1f90.jpg</src>
      <authentication>20fc6c961b40211d706db3990a45810e</authentication>
    </file>
    <file fileId="27927" order="10">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c69f4a0acee0fed387e215a061a233e9.jpg</src>
      <authentication>bf0aa22bcc2ca79b18e172699150a5a9</authentication>
    </file>
    <file fileId="27928" order="11">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/7b7de0ff7f9ca1d02826585de068cfb0.jpg</src>
      <authentication>88c55765c954bdfff3c8f0b721a38bdd</authentication>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="33">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="260537">
                <text>Campus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="13">
    <name>Estudis</name>
    <description/>
    <elementContainer>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="384604">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="384605">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="384631">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384584">
              <text>Belaud, la clau dei sonets / Silvan Chabaud. Jornadas d'estudis CAPES, Montpelhièr, 29-30 de genièr de 2015.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384585">
              <text>Belaud, la clau dei sonets / Silvan Chabaud </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="527725">
              <text>Belaud, la clau dei sonets / Silvan Chabaud </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384586">
              <text>Critique littéraire</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="384587">
              <text>Bellaud de la Bellaudière, Louis (1533?-1588)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384588">
              <text>Cette communication a &amp;eacute;t&amp;eacute; donn&amp;eacute;e le 29 janvier 2015 &amp;agrave; l'Universit&amp;eacute; Paul Val&amp;eacute;ry dans le cadre des &lt;em&gt;Jornadas d'estudis&lt;/em&gt; CAPES.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Autre forme de l'&amp;oelig;uvre :&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.purl.org/occitanica/11061"&gt;&lt;em&gt;Belaud, la clau dei sonets&lt;/em&gt; / Silvan Chabaud (conf&amp;eacute;rence film&amp;eacute;e]&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="384615">
              <text>Aquesta comunicacion fogu&amp;egrave;t deliurada lo 29 de geni&amp;egrave;r de 2015 a l'Universitat Paul Val&amp;eacute;ry dins l'encastre de las Jornadas d'Estudis CAPES. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Autra f&amp;ograve;rma de l'&amp;ograve;bra :&lt;/strong&gt; &lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.purl.org/occitanica/11061"&gt;&lt;em&gt;Belaud, la clau dei sonets&lt;/em&gt; / Silvan Chabaud (conf&amp;eacute;rence film&amp;eacute;e]&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384590">
              <text>Chabaud, Silvan. </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384591">
              <text>&lt;p&gt;&lt;strong&gt;LLACS - Universit&amp;eacute; Paul-Val&amp;eacute;ry Montpellier III&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;img style="float: left;" src="http://www.locirdoc.fr/E_locirdoc/images/stories/um3.jpg" alt="" height="130" /&gt;&lt;img style="float: left;" src="http://www.locirdoc.fr/E_locirdoc/images/stories/redoc.jpg" alt="" height="130" /&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384592">
              <text>2015-01-29</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384593">
              <text>2015-06-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384594">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384595">
              <text>&lt;a href="http://www.purl.org/occitanica/11019"&gt;Actes des &lt;em&gt;Jornadas d'estudis CAPES 2015&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384596">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384598">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384599">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="384600">
              <text>texte électronique</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384602">
              <text>15..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="384603">
              <text>Vignette: </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="1026569">
              <text>https://occitanica.eu/items/show/11502</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="588652">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="588653">
              <text>Campus</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="588654">
              <text>Article scientifique</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="611090">
              <text>LLACS Univ MTP 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641726">
              <text>Ressources scientifiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2426">
      <name>òbras remarcablas del sègle XVI = oeuvres remarquables du XVIe siècle</name>
    </tag>
    <tag tagId="2437">
      <name>Provença=Provence</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
