<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1866" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1866?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:36+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="41260" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/dd04bcbf5c2c12a945a2197bb248f8c8.jpg</src>
      <authentication>75ba8b43ab36140d0fb471daf8c1923a</authentication>
    </file>
    <file fileId="139177">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/69d0a11b994f516327f6669e612165d2.pdf</src>
      <authentication>ea54efabc602f34d58e7f80268a2d805</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631306">
                  <text>Lou Numerot: Dous Sòus

JOURNAI
ABOUNAME NT:
TRES MESES

VlNT sôus,

SlÈIS MESES

TRENTA

VJN AN.

TRES

.......

SEGOUNDA ANNADA

Redacioun-Aministracioun :
9,

FAUS-BOUEG BOUTOUNET,

9.

-

N° 16

MOUNT-PELIÈ
20 DE FEBRIÈ 1916

SÒUS

FRANCS.

Diretous-Gerents :
Pèr las reclamas, s'adressà ou escriéure
à l'Aministracioun dau CAL

GRAMECIS
La respelida dau Gal, lou cacaracà pus
fort e pus cla que jamai qu'a cantat à plena
gargantaas prumièsjours de l'An nouvèl,lou
ressoun amic qu'es ^engut pourtà jusqua
dins las tranchadas liontas, an roumplit de
joia l'ama et lou cor de moulous de bons
Miejournaus.
Res nous poudiè pas rejouï couma aquela
joia ; res nous poudiè pas countentà mai
qu'aquelcountentament.Desaupre qu'aqueste
journalet en lenga dau païs seriè 'n passatems agradiéu, e de fes un soulàs e un recounfort, pèr nostes coumpatriotas — ìous
daufrontamai lous autres — èra touta la
recoumpensa qu'esperaven.
As que nous l'an bnilada disèn, tout simplament, un sincèra e recounouissent :
Grarnecis.
Que prengoun, d'aquel gramecis, la bona
part que ié revèn, lous journals de MountPeliè e de la regioun qu'an fach tant franc
acul à nosta respelida. Enanounciant à sous
legiguèires la publicacioun de nostes prumiès numerots, le Petil Mêridional, VEclair,
le Petit Marseillais, le Télégramme, le Journal de Cette e quauques autres, an contribuït
à-m-un succès qu'es, pèr nautres, lou pus
precious encourajament.

CAUSSOU

r&gt;E

L'OULIYIÉ

E

Lou GAL parei lou prumièe lou tresièma
BABDIN

encara, una marca de simpatia que nous a
d'à-founs pretoucats.
En responsa au mandadis dau Gal, Dona
Frederic Mistral a escrich à noste baileredatou aquesta letra :
Maiano, 1-2-1916.
Gar Felibre,
Vous felicite d'avé représ Lou Gal e de ié baia
emé li eoulabouradou que ié travaion, voste talènt
de fièr pouèto.
M'avès fa grand plesi de me manda li proumiè
numerô de voste journau. D'amoundaut lou Mèstre
bèn-ama, segur, sara pretouca de véire que, maugrat
la guerro espaventablo, soun obro í'elibrenco noun
s'ôublido...
En soun noum e au miéu, vous dise en tôuti
gramaci I
Vaqui dous bihet de 5 franc pèr dous abounamen
au Gal e l'espandimen de vosto fueio i sôudard
felibre que luchon dins li tranchado.
Agradàs, car pouèto, moun amistons record,
MARIO FREDERI MISTRAL.

Es nautres. que duvèn dire un respetous
gramecis à La que porta emó tant de nobla
simplessa lou dòu dau grand Mort de
Malhana, dau mort que viéu toujour dins
noste souveni, dau pouètr qu'a 'ncarnat dins
sous verses l'Ama de la Patrîa.
Qu'aquel gramecis, umble mès devot
oumage, ane flouri la toumba blanca dau
Mèstre que nous a fachs ce que sèn. E baste
que nosta pichota obra siègue dinna de sas
grandas liçous.
LA

Lou pus precious ? Pamens, no... Nous
sount estadas bailadas, la joia e la fièrtat de
reçaupre un encourajament pus precious

JAN

C.I.D.O.
8ÊZIERS

REDACIOUN.

dimenche de chaca mes

A moun boun e brave amic,
CÈBE, aspirant d'artithariè.

GIORDI

Venio de faire uno pichoto ramado, mas,
casant ious nivouls, lou soulèlh luzisio
tournamai e fazio mountar en fum ïous
degouts que banhavoun la tero. M'alounguèri
sus l'erbo per revasejar, pauzant lou cap sus
un couisin de moufo. Moun esperit que
coumo un parpalhol buscalhavod'eici, d'alai,
se calèt tout d'uno. demourent chut e mut.
D'uno mato d'erbil qu'espinchavi somblio
salir un fruziment de vido. Afairados, bestios
e bestiouletos se pasejavoun dintre iougineste
e la ferigoulo. Uno proucesioun de fourmiguetos caminabo, carejant de granos ; uno
pallangousto fazio crisarsas alos ; remenant
sas banetos un cagaroulel fretavo sa closco
à-n-uno calado ; un autro en redoulanttiravo
sa cabuselo per se tancar dins soun oustal.
S'auzisio vivre tout aquel pichot mounde.
Vourguèri gueitar de mai proche un d'aqueles
cagaraules ; levèri la poi to que lou baravo :
de poulso e quauques nervis asecats, aqui
tout so que n'en demouravo ! uno estariganho tout just espelido fialabo sa telo entre
dos brouquetos e deja un mouisal ie coumensavo d'aletejar, De felhum mort, de ílours
pasidos, d'estelos e de ramoundilhos pourisioun pel sol e d'aquel fèm grelhaboun
balco, girbo e couamelos.
M'avizèri alors qu'ere jacut joust un ceprièr ; dins sa ramo, gaujous, un rousìnhoulet brezilhavo Me venguèt à í'irme que lous
enfants coupoun las anautos un pauc estequidos per n'en faire de closco de mort ;
culiguèrí uno boulo que badavo sens trop e
tournèri faire coumo al tèms qu'ère pichot.
La boulo, coupado al mitan remembravo un
cap de dezenterat: en plaso d'èlhs lous
mèmes traucs gueitoun d'un regard vido ;
las maisos sens dents sembloun se rize de la

�H-.OU

mort. Pensèri veire alors, aloungats sul prat
batalhèr lous que soun toumbats per aparar
la Franso e mous amics lous inilhous caro
rouzegado de las fourmigos, èlhs cavats pels
gorbs, cadabres pudisènts que lous vermes
soun à descarnur !
Couchèri aquelospensados. A mous pèds
la viìo mourtadiso s'estal uiravo : Iou bruch
dels trams, las cornos de las autos, lou fiulament dels trins, la bramadisode las sirenos
mountavoun à mous auzidous Mas per ie far
coumpanho, al dejust de las granhotos e dels
grapauds, uniguent soun sinistre crouasament que, crid de dol, escalavo juscos à
Dius, uno campano espandisio lou funèbre
balin-balan de sous clases.
Sus la mar,aguent proun brafat de peises,
las gavotos se daisavoun pourtasus sas alos,
menlre que, sens faire d'emperau, las tartanos dintravoun al port, flaìats ples e velo
largado.Ero l'ouro del tremounte, rougejant
dins lou cèl la grosos magalounos que lou
vent butavo,lou soulèlh coumensavo de trescoular.Dins sous darniès raises, biroundos al
gilet blanc, martinets vestits de negre dount
s'auzisio la cridadiso, virounejavoun en acasant lous mouisals
Aital, dins tout so que viu, del grand al
menut, on trapo la mort escrinselado !
Venioi de culir uno felho d'ariege : d'un
coustat ero encaro verdo e touto vido quand
ie demouravo pus de l'autro que la tramo e
coumo l'escaleto. Me pensèri : la mort es
escricho à coustat de la vido e dins lavido
mêmes. I a mort aco 's la grando lei de la
naturo e pamens la mort es lou sourgent de
vido. Coumo la mousco nais de la pouridièr
e se nouris del fèm, espasque per la mort
que l'Amo nais à la vido.
« E lou grandmot que l'orne óublido,
« Veleici : la rnort es la vido ! » (1).
Lou

PANTALHAIRE.

De ta baraqueto St-Enric, à Ceto,
per Pentocousto de Van de guerro 1915.

GA.L

au sarjant-majour Albert Boudon, haile dc la Mantenènco de Velai, 18o Oiè, 286mo de ligno, Seitour 181.
— Touti li sujèt sarau bon, pèr pau que parlon de
la Guerro. - Li laureat di quatre proumié pres
reçaupran de libre fehbren. Lou dou proumié pres
gagnara li « Legèndas Lemousinas » de Na Margarido
Priolo, rèino dou Felibrige. qu'a bèn vougu uous lis
oufri tout especialamen.

TvlîrèÌO'ULTlSL
A l'Aìmcnìan de Magíilouna
Quand la cassibralha alemanda,
En creseguent faire marmanda,
Butava aderé dors Paris,
Me souvène qu'una pichota
Un pauc pus nauta que ma bota
Disiè : • Pèr l'amourdau païs,
Mouu paire ! pas pus de musica
Tant qu'aqueia michanta clica
Caucará lou sou francimand ;
L'ivori pot jauni, m'enchaute,
Couma la gauta d'un malaute,
L'escracharai pas jout ma man ».
— Lou paire, ome de bona mena,
Per ié pas faire ges de pena
E moustrà qu'èra pas testut,
Dau piano barrèt la cadaula ;
La manida a tengut paraula :
Desempioi l'estrument es mut.
Un an passat, nosta filheta
Vegèt dau founs de sa casseta,
Sans un regrèt, sans un plagnun,
Parti pèr ajodà la França
Lou darniè sòu qu'aviè d'avança. :
Restave pas res pèr l'emprunt.
Aco fasiè pas soun afaire...
Se jitant au col de soun paire
Ié dis : « 'Uequé lasèn d'aco ?
Es pas einbé lá ineloudia
Que sauvaren nosta patria ;
Vou mai d'argent que lou piano.
Vend-lou ! souscris ! après la guerra.
S'es pas trop dura la misêra,
M'en croumparàs un bèu, tout nou.
Alors jougarai embé joia
L'èr glourious de la vitoria
Quand seguèsse sus un pairou ! »
— Baissaut sa parpèla bagnada,
Lou paire dins una brassada,
Respoundèt lou coresmougut :
« Toun e^trument serà vendut. »
N VIÈL SOUNAIRE.

L

Paris, janviò 1916.

pnanceses e Ppussièns
Nautres, se sèn en tenguda guerrièira
Es pèr lou Drech e lou sòu pairouau ;
Vautres, Prus^ièns, dintr'is dins la carrièira,
Pèr lou plasé d'un rey à mitat bau.
Nautres, se courrissèn à la frountièira,
Pèr enemics es d'omes que nous cau ;
Vautres, Prussièns, o naciou carnassièira,
Tugàs d'efans que fòu pas ges de mau.
Nautres au mens, y o pas una Puissença
Dejoust lou ciél, que nous porte aïssença ;
Vautres, Prussièns, sès pertout detestats.
Nautres pourren toumbà la tèsta fièra
Vautres perdrés, atnb' l'ounou, la vitouèra
Se y o 'n boun Dious, cau que siagués frutats.
Jacques LEBARD.
Aqueste sounet, en parlà de Flourensac, es tirat
d'u'n poulit libritìiou que vèn de pareisse jout aquel
titre : LES SONNETS PATRIOTIQUES de Jacques
Lebard. S'atroba à Mount-Peliè, à la librarìè Valat,
9, Plaça Chabaneau. Costa : 12 sous, e 13 sous
*ranco pèr la posta.

a«SísB
JOCS

FLOURAUS

Coume l'an darric à Br..., l'Escolo dòu Boumbardameu vòu
festa dignamen la Santo Estello sus
lou frout. E pèr aco vai ourganisa de Jo Fiotirau
entre touti Ii fetibre que soun dins li trenchado
o dounc que soun esta blessa e soun encara sougna
dins quauque espitau. Auran que de manda pouêsio
o proso au sarjant Marius Jouveau, baile dou H'elibrige, 17o Ciè, 261mo de ligno, Seitour 120, o dounc
(1) F. Mistral (Mìrèio, cant X)

•Guîjínglau
Guijinglau es un pialut de moun regiment,
(de la coulouniala), al front dempioi íou debut de la guerra.
Estent aprendris souldat, dau tems de
soun « activa », lou mandèroun en Africa
pèr ié fà madurà sa closca qu'èra' n pauc
vèrda. Sa rnaire souègna l'oustal e lous cinq
ou sièis efants, soun paire qu'es anat à l'escola jusquas à seje ans e que sap dequ'es
un « point d'exclamation ! » amassa de
coucoumèlas, d'issalous, de champignouns,
de couèrlous e 'de caj&lt;araulas, de sebalhous e
de pissa-liech.
Guijinglau es tatouat sus lous brasses,
à las mans, artisticament dins las paupèrlas
procha das ièls (pèr hou fà veire cau que
revire lou dedins en defora e hou fai veire
voulountiè as amics). A lou ventre ple de
retrats de femnas que virount la gauta, las
ochas e lou nas quand peltira soun embounigou. A las visitas, à las douchas,
ounte lou vesèn souvent, es un numerot
d'espetacle que fai embouzounà lous pus
malauts ; soun esquina es plena de souldats,
a de sèrps de long de sas cambas, sus un
gros artel i'a d'escrich : /1 la violette, sus
l'autre pèd : A la rose.

L'autre jour, à la visita, se planissiè
d'una vièlha blassadura (e n'a cinq ou sièis).
— Quitlez votre soulier, ié dis lou major,
qu'es de Ceta. Guijinglau quita soun souliè !... Creseguère que lou major estabaniguèsse : Malheureux ! mais c'est une infection ! e pèr veire soun pèd legiguèt d'abord
l'artel : « A la violette », et lu appelles çà la
violetle ! »
— L'autre es à la rosa,moussu lou major...
Lou major l'espièt, qu'aviè pas vist quau
èra : « Es tus Guijinglan, acó m'estouna
pas : vai-t-en, que te vegue pas de ioch jours :
huit jours de repos à cel homme. Siès pire
que lous asflssiants », ié faguèt en parlà de
Ceta.
Ié passoun sus fossa causas perdequé al
floc Guijinglau es un souldat miravelhous,
tustaire, galoi, courajous. Au repaus on vei
ben que l'Africa i'a pas madurat la cougourla, fai toujour quauca guijinglauda.
Quand anèt en permissioun i'a quauques
jours, passèt pèr Paris qu'èra soun camin.
En davalant à la gara dau Nord, un tipe
d'ome prou ben mes l'arrèsta, ié parla :
« Hé, le marsouin ! Quel régiment?
S'endevenguèt qu'aviè fach toutas las coulounias ambé nostre regiment.
Viens souper avec &gt;noi.
Guijinglau aviè íou tems, ié vai.
Un bèu repasset, bella taula, bons plats,
bon vin, pèr un pialut que vèn d'amount,
acò poudiè anà. Guijinglau proufitèt que
soun ancian « marsouin » èra sourtit un
mounenel pèr el se degrafà un pauquet las
bralhas que coumençavonn de tibà sus souti
ventre... Esperèt lou « marsouin » un moumenet, dous, mès l'autre aviè pas l'èr de
veni lèu, pioi lou tems s'aloungava, l'oura
dau trin se sarrava . « Guijinglau te cau
parti ». K lou mèstre d'outèl emai aguèsse à
faire à -n-un pialut li reclamèt lous sòus
das dous repasses.
— Que voul"z-vous s'liou àis.je vois à votrs
« assent » que vous êtes du côlé de Marseille
(Guijinglau es pas de liont de Mountpeliè ;
entin fai pas res) et vous ne vous y connaissez
pas. J'ai bien vu le coup, c'est. un tour-deparisien qu'il vous a joué celui-là e i'espliquèt qu'acò's èrount de lascards que roudejavount à l'entour de las garas pèr troubà
de « poires » — Tant /&gt;is pour vous, il vous
faudra pa&lt;/er ; vous ne pourrez so^'tir d'ici
sans...
« Guijinglau, siès refach » se dignèt en
el ; mais quà cela ne iienne, Monsì»ur, qu'à
cela ne tienne, e, s'assetant tournà, j'ai pour
payer : allez me prendre une bouteille de Bordeaux, nous arroserons çà tous deux, puisque
j'y suis.
En efèt, l'autre vai à la cava e torna atnbó
la boutelha; la jimblèrount touies dous
ambé lous mèstre d'outèl.
— Allez e» prendre une autre !
E dau tems qu'èra à la cava, Guijinglau
ié crida d'en-aut : Monsieur, -'e rn'en vais ; le
premi&gt;&gt;r qui passera vous payera les deux
repas... e la boutelha ! »
— Vous diles ? cridèt l'autre d'en bas ; e,
couma mountava, Guijinglau ié cridèt en
s'en anant : « A celui qui vous paguera vous
i direz, çà c'est pas un tour de parisien,
c'est un tour de marseillais ! »
E Guijinglau fllèt au trin e lou mèstre
d'outèl espèra' ncara soun « marsouin» ;
couma dis lou prouvèrbe : « fln contra fln
val pasren pèr doublura. »
DELPON-DELASCABRAS.

Dau front de Picardia, 29/1, 1916.

�LOU

Tablèus de guerra

Vèspre de Relèva
A

Jousè LOUBET.

— Alors, Prouspèr, siès soulide qu'avèn
tout ce que nous cau !
— Oi : ièu ai tres bouètas de sardas, quatre sebas, un fiascoulet de vinagre, un pessuc
de sau e de pebre, un boutelhou d'aiga-ardent e lou bidoun ple de vi. Tus, duves avudredos bouètas de « pdté », una de veirat,un
quart de racafort e un floc de saucissot....
Parle pas de toun bidoun .
— Vai ben, alors poudèn parti.
E lous dous pialuts an cargat sa capota,
mes sa pèl de moutou dessus, e sus tout acò
dos brutèlas que soustènoun tres cartouchièiras plenas e una baïouneta passadas dins
lou centuroun, una museta, pioi un bidoun.
Prouspèr emé Vincent equipats, lou sac
sus l'esquina, respondoun : Présení! quand
lou serjant lous sona.
Un cop de siblet dau capitàni e, badringabadranga, ia coumpaniè s'en vai
Quitouii lou cantounament de repaus,
aqueles estables ou aqueles graniès. ounte,
sus un plan-poung de palha, se sount repausats qualre jours.
Dins las carrièiras fangousas dau vilage
engrunat, lous pialuts de la I8ma passoun^en
charrant. Gouma cau de tout mounde pèr
faire un mounde, on vei un pauc de tout aqui
dedins.
Pensatiéus, lous paires de familha, seriouses, que counouissoun lou dangiè de las
tranchadas, pensoun as manidets que chaca
vèspre au pèd dau hèch prègoun pèr soun
« papanou qu'es à la guerra » e que ié pourtarà un chival ou un fusil se sount ben sages.
Lous jouines maridats se rapèloun la darnièira nioch passada emé la fenna aimada
e lous tristes mouments de la separacioun,
quand la moubilisacioun esclatèt.
Pantalhaires, lous amourouses sounjoun
à las grisetas brunas e iìnas que lous espèroun. Relegissoun un cop de mai la letra
ressachuda toutara, embrassoun lou papiè,
lafloureta qu'èra díns l'envelopa, e sembloun
aprene pèr cor las regas escrichas pèr la
manida.
Mès i'a atabé e sustout lous galois. Aqueles
an la tèsta escaufada pèr un degout de
« gnola », un quart de « pinard » begut en
tmp. E risouo, e cantoun, e n'en disoun !
Es encara eles qu'an lou succès !
N'en disoun talament que lous paires pensoun pas pus à sous enfants, lous maridats
à sas fennas, e que lous amourouses an
estremat leira e floureta. Tout lou mounde
revèn pialut e coumalous dau Bourdigou : se
viroun pas.
E la coumpaniè seguis la coumpartiè qu'es
davans e lou batalhoun camina.
An quìtat la routa pèr lou bouièu.
Un pèr un, dins aquel trauc long e des-trech, dins aquel cami cavat dins la terra,
lous pialuts se sount enfounsats.
Lanioch es venguda, lou zin-zin de las
balas s'ausis à drecha e à gautha Tems en
terns, un bruch de gros toumbarél quevoujoun : es una marmíta qu'esclata.
— Hòu, Vincent ! parei que lous Bòchous
an pas pus d'oubuses!
— Taisa-le, Prousper! es de catnelota :
s'espoutis en toucant lou sòu...
E la coumpaniè marcha loujour...
Sount proches ara ; lous souldats an lou
fusil à l'envès pèr pas que lou bout dau
canou despasse la tranchada de segounda
ligna.

GAL

Un pialut qu'es aqui demanda : « Quanta
coumpaniè ? »
— La coutnpaniè dau gaz ! Lou P.-L.-M. !
Lous Trams dau « Littoral », etc. , ié respondoun de vouès, d'un pauc pertout.
A l'anglf" dau bouièu que vai en prumièira
ligna, sus una plancha, un aïssable a escrich :
« Direction Marseille ».
— Tè, Prouspèr, veja aquel c.oudoun,
dequ'a' scrich ! Marselha ! Ah ! una bona
bala, una bala enteligenta, dins lou gras de
la quioissa!
— Bailarièi cinquanta francs pèr la ressaupre. Aquel bonur nous arribarà pas Sèn pas
nascnts jouta l'estella de Santa Crespina.
... Ara chacun a représ sa plaça dins la
tranchada ou dins la cagnà. Lou poste avansat es oucupat, las santinellas velhoun, lous
fusiís tiroun, las fusadas esclairoun, mès
s'ausis encara la vouès de Matiéu, l'amic de
Prouspèr e de Vineent, que dis en s'en anant:
— Diga, e Margarida la roussèla, vai toujour gardà sa vaca dins lou prat qu'es dejouta
la capeleta de Nosia-l)ama-de-lus-Sèt-Doulous î ..
FILHOU.

Una oura après lou trin partissiè d'Avignoun. Countents desa galejada, nostes dous
coumpans metèroun taula e pioi la pansa
plena s'espandiguèroun de touta sa longou
suc la banqueta moufla es'endourmiguèroun.
Lou leudeman mati un emplegat de gara
lous destourbèt das raives enjoulivats que fasièn.
— Ounte sèn'? asardèt Titola
— Troun de l'èr ! sias à Marsiho.
— Trondemiola! e ounteesCeta? cridèt Bouniol mièch-endourmit. Prenguèroun
sas musetas alaugièiridas, car avièn tout
clacat, e s'embarquèroun au prumié trin
en partença sus Tarascoun. Enfin, dins l'après-dinnada Titola èra au Clapàs e Bouniol
davalava à Ceta countent couma un nòvi e
gai couma un pei.
Ai las ! anava passà sièis michants jours
de permissioun. Vou countarai acò lou cop
venent.
(« segui)
UN CLAPASSIÈ
o||-

Sus lou front, Janviè 1916.
—*

«1 ?EttWlSS\0\5tt
(seguida)

La tanta ! mentor terrible que fasiè tramblà Titola agroumoulit dins soun cantounet.
Paure Titola ! aviè pas tantde caquet que
Lou Gat que teniè dins las mans.
Bouniol agrouinandit e seniiguent que la
jouventafasiè pas trop larefastignousaaproufitèt d'un moument ounte la vièlha preniè
una presa pèr presà tournamai lou poutou
calourenc de la nebouda.
Seguèt croucat sus lou fèt.
La tanta frounziguèt sas ussas bourrudas
de mairastra e la pichota espaurugada e doucilla s'acantounèt de l'autre caire dau coumpartiment.
— Vas trop vite ! diguèt Titola à soun
camarada'
— Sôn dins un esprès. Alors !... Mès, fai
pas mai, la vièlha me la pagarà.
Mouttíficat, mai que s'aviè reçachut una
mournifla, Bouniol jurèt de faire à la tanta
un tour à sa façoun
Alors, noste ome acoumencèt de se graumilhà. Se gratava lous boutels couma
s'èroun fietats pér la pauissa, se frelava l'esquina à l'acouidadou couma se quaucun ié
ftsiè las sesselegas, e pèr moument sautejava
courna s era assetat sus d'espingas.
— De qu'as ? ié demandèt Titola.
Té ! crese que la gala me reprend .
— Brou I s nque no ? me fas pòu l
En diguent acò Titola jougava soun rolle
de man de rnèstre.
Las dos fennas se regardèroun e s'acantounèroun encara mai.
E mai, Bouniol countuniava sas grimaças
e las prunisetas lou secutavoun sus tout lou
cors.
— Qu'esUce qn'U a donc uotre ami ? diguèt
la viélha à Titola.
— C'est despoux, ié respoundètlouclapassiè sans brouncà
— Des poux ? Horrpur ! oh. ! la sale enqeance ! Vietis vite, ISïni. viens quenous pt endrions l'épidemie.
E, tirent, la cadaula, davalèroun vitament-la
vièlha toujour davans-à la prumièira estaciuun ounte tou trin estopèt.
De la pourtièira Bouniol tnandètun darnié
poutou à la filheta que lou gramecièt d'un
dous sourrire.

NOSTES SOULDATS
Avèn agut lou plesi, aquesta quinzenada, de veire
en pern.issioun lou lioc-tenent aviatou Enrlc Sèbe,
avouat à la Court e meinbre afeciounat dau Parage
de Mount-Peiiè. En mandant nostes milhous vots au
valhent dufieiè, qu'a rejoun soun poste d'ounou,
nous fai gau de ié reuiembrà lous verses que Mistral
dediquèt as aviatous de Miramas :
Espandisse tis alo
Voulo que voularàs :
Rèn de pus bèu veiràs
Qu'en terro prouvençalo...
— L'amic Louvis Fourmaud, serjant au 141ma,
nous manda de sas bonas nouvellas, e de poulits
verses que publicaren dins un numerot veneni.
Nous fai assaupre que Louvis Veyrenque, de Boutounet, serjant-major au mèma regiment vèn d'èstre
toucat à l'espalla pèr uua esclata d'oubus : parei
qu'es pas res de grive, e n'en sèn urouses.
— Lou lioc-tenent Estièine Gayraud, avoucat à
Mount-Peliè, blassat à las atacas de Champagna,
e ioi garit, vèn d'èstre citat à l'ordre de la divisioun.
Nostes mílhous counipliments.
— Au bon coulèga Jousè Belloc, que vèn d'èstre
noumat serjant à la '.'Oma secioun d'estat-major,
mandan nostas feticitaciouns amicalas.
— Amai au brave Jousè Giordan, dau 115ma
d'artilharié lourda, de quau aprenèn ta nouminacioan couma marechal das lougis-fourriè.
— E tamben à l'amic Rédier qu'a ressachut lou
galounet de canouniè de lra classa. Vengut i'a
quauques jours en permissioun, vai parti sus lou
front à-m-un proche destacament.
— Vèn de parti pèr las armadas en campagna,
Marius Bsyer, de la 5ma secioun G. 0. A. à quau
mandan nostes milhous souvèU.
— Alàri Sivanet, toujour ple d'enavans, nous
escriéu : « Lou Gal sara pèr ìèu mai qu'un passotéms, mai qu'un soulas ; soun caut m'adurra 1 asseguranço que la raço miejournalo s'adraio vers sa
toco. Sieguen voulountous. En aquèu pres tnounflaren ! »
— Rescountrats à Mount-Peliè, en permissioun
dau fiont : iou doutou Bardou, medeci-ajudamajor, qu'agèr n dejà lou plesi de veire e de felicità
i'a quauques moses quoura venguèt au Glapàs passà
sa tèsa ; Juers, dau... genia, escapat pèr 6 jours de
la nèu e de las fourèsts d'Alsaça; dous bons artistâs
amatous ben counouguts dau public mount-peliài.
reuc Frias, marechal-de-lougis d'artilhariè, e Palix
que trèpa eu auto lous camis fangouses de B.dgica.
— Sount espitalisats à Mount-Peliè nostes amics
lous serjants Eugèni Berthier, dau 122, e Jùli Bernier, dau 341. Toutes dous van pèr lou milhou.
— Lou felibre catalan Sacas,dau 142, nous a fach
part de sas nouveltas e de sous vots pèr Lou Gai
Gramecis.
— Au darniè moum nt, aprenèn que lou doutou
P. Albarel, major àl'armaia dOurient, a mancat
d'èstre espoutit, pèr Una « marmita ». Santa EsteDa
a velhat sus lou bon felibre narbounés que n'es estat
quite pèr l'emoucioun — amai encura belèu, car
Albarel es das que s'emouciounoun pas facillament
L'AGENT DE LIASOU.

�LOU

A la Cloche Fleurie

QAL

Grand Café du Gentre

L. WASSER
Chapelier Spécialiste

MUe

Marie BERTRAND

M. LAURANS, Prop re

4, Passage Lonjon - MONTPELLIER

PROPRIÉTAIRE

Rue de l'Esplanade — CETTE

36, Rue Aiguillerie -:- MONTPELLIER

Dernières Nouveautés
Prix Modérés

CHOCOLATS - BONBONS - PAINS D'ÉPICE
CONFISERIE DE CHOIX

RENDEZ-VOUS

DE

MM.

LES

VOYAGEURS

TÉLÉPHONE

MAISON DE CONFIANCE

VILLB Dl MQMTPELLIIR

ATHENÊE-CINEMA
1 £3

—

JFt xxe

Boussairolles

TOUS

LES

—

1 £3

SOIRS,

ésentstions à 8 heures ifl

MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes

SPEGTAGLE RECOMàiÉ AUX FAMILLES
Films Artistiques des Premières Marques
Orchestre Symphonique G. BORNE

1R FiIÌCi II SOUS-SOL.
Consommations de ler Choix
LOC GAL.

—

Edition de Montpellier

MODERN1 U.IQK

Grand Magasin de Tailleur

SPÉCIALITÉ POUR LATAILLE

Beaux rayous de Vêtements sur Mesure

«X •

A LA GRANDE MAISON
29, Rue Gambetta — CETTE

Les plus Grands Choix de Bonneterie
ET CHEMISERIE

FIRMIN

e

MONTANE,

CHEVEUX ETBARBE

X~3C OÍ XVX S
— CETTE

6, Rue Nationale

C.I.D.O.
8ÉZIERS

Vêtements confectionnés
pour hommes et enfants
Imprimariè

DE

Quai dau Merdansou — Mount-Pelié

Salon pour Dames - Shampoing antiseptique
ONDULAHON

TBIHTUHB

ÂTJ

HEHHE

Nuances garanties

Les Directeurs-Gérants :

CAUSSOU DE L'OUUVIÈ, JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261561">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261562">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261563">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="434863">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109677">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°16 (20 de febrié 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109678">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434856">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434857">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434858">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109679">
              <text>&lt;p&gt;Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;16 du 20 F&amp;eacute;vrier 1916 (2&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109681">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109682">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109685">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109686">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109687">
              <text>1916-02-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109688">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/c18c418e3e9d0d28b1b8f1800c8005e4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261559">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109689">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109690">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109691">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109692">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109693">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109694">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109695">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1866</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261556">
              <text>Lo Gal. - Annada 02, n°16 (20 de febrièr 1916) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261557">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261558">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261560">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="434859">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434860">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434861">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434862">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594643">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594644">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594645">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640530">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718073">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
