<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1867" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1867?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:06+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="41251" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e8df02419312ca3575fa1a0adbb54a18.jpg</src>
      <authentication>75ba8b43ab36140d0fb471daf8c1923a</authentication>
    </file>
    <file fileId="139176">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d554d9dd386d22e146ae4098c4ee8193.pdf</src>
      <authentication>cf9fdc5a3e73bb1d9238f4969a0be758</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631304">
                  <text>Lou Numerot: Dous Sóuê

JOURNAL

LENGADOUCIAN

ABOUNAMENT:
TBES MESES

Redacioun-Aministracioun :

VlNT sóus.

SLÈIS MESES

TRENTA

UN AN

TRES

9, FAUS-BOURG BOUTOUNET, 9.

—

SEGOUNDA ANNADA

N° 17

MOUNT-PELIÈ
5 DE MARS

SÒUS.

1916

FRAÎCS,

Diretous-Gerents :
Pèr las reclamas, s'adressà ou escriéure
à rAmlnlstracioun dau CAL

LOU CAMI DE PERPIGNAN
Sus lou cami de Perpignan — dis la cansou
— un ié perd, l'autre ié gagna .. Aquestes
jours, lous que se ió seran gandits, pèr la
pensada, auran sans inanca toutes gagnal.
Las fèstas de Perpignan, ounte an frairejat lous Catalans das dous coustats de las
Pirenèias, duvoun nous èstre noun soulament una joia, mès encaraun ensegnament.
Ié duvèn veire la prouba que la vièlha
amistat qu'unis lous Catalans d'Espagna as
Roussilhouneses e à toutes lous poples dau
Miejour de la França, es toujour viva e toujour toujours cauda. Aquela amistança flourirà longamai, tantque flouriran. aici couma
delai das mounts, lous ramèus bessous de
nosta Lenga d'oc. Couma hou a dichMistral,
acô's lou signe de familha. Pèr ela, nous recounouissèn senoun fraires. au mens bons
cousis. E graciaà ela — hou cau re.uarcà e
sustout faire remarcà — poudên, en defora
de las frountièiras, pourtà e faire aimà
lou noum e lou renoum de França, empusà
pèr ela las simpatias que van tout naturalament à noste Miejour.
E, se pensan à l'aveni, quante bèu rolle
poudriè èstre lou de la lenga nostra, messagèira de la Federacioun francesa proche
das poples latis !...
Sabèn be que d'unes que i'a voudran pas
que sîègue lou dich. E's soulament pèr n'en
bailà' n eserr.ple tout nòu que noutan aici
aqueste passage d'una letra que publica
noste counfraire Le Ventoux. Es un pialut
qu'escriéu à sa fenna :

CAUSSOU

DE

L'OULIVIÉ

E

JAN

BARDIN

11 y a quelques jours, un soldat âgé d'une quarantaine d'années, discutait en langue provençale avec
un camarade ; il parait que le langage cher à Frédéric Mistral, n'a pas eu l'heur de plaire au sergent chef de la baraque, qui interpella assez vivement le soldat: celui-ci répondit que c'était sa
langue maternelle, qu'elle en valait une autre, et
qu'il ne croyait pas qu'on puisse l'empêcher de
s'en servir, vu qu'il parlait habituellement ainsi;
qu'il demaDderait à parler à l'officier.
Sais-tu ce que cela tui arappqrté ?... huit jours de
salle de police pour avoir parlé une autre langue
que ]e français.

Que dins l'armadaounte segnourejoun, la
« schlague » e lous cops de bota siègue defendut as Poulouneses e as Alsacians de
parlà sa lenga mairala, acò se coumprend :
la « kultur » das Bòchous hou vòu antau.
L'armada francesa marcha pas à-m-aquel
reglet; l'ececioun que citan pus naut es trista
e regretousa, mès voulèn creire qu'es pas
res de mai qu'una ececioun
Lous secutaires de nosta parladura — n'en
rèsta, mès dèuran, de mai en mai, se faire
rares, e vergougnouses — empacharan pas
de caminà aquesta veritat : la lenga d'oc aviè
gagnat sous litres de noublessa pèr lous
caps-d'obra das que l'an escricha ; n'a gagnat d'autres pèr l'erouïsme das que la parloun.
Acò se sap, mai ou mens, au front e pèrtout.
E lous enfants dau Miejour an prou voujat
soun sang dins aquesta guerra — qu'es Ia de
la Libertat, nous hou an tengut de repetà —
pèr avudre lou drech, ara e toujour, de
parlà, de parlà ben naut, embé fiertat, à la
facia dau mounde, la lenga de sa maire e de
soun pa'ïs...

FONSJOUVEAU

Lou GAL parei lou prumièe lou tresièma
dimenche de chaca mes

An, d'alhurs, d'illustres moudèlas. Lous
chèfes que lous menoun à la batalha — à la
vitôria — Joffre et Castelnau lous prumiès,
an pas vergougna de parlà, quandl'aucasioun se presenta, « une autre langue que le
français » couma dis lou pichot serjant: e
eles, digus lous rnanda pas à Ia sala de pouliça.
Fai bon legi après la letra dau Ventoux,
aquela autre letra que publica Vlndépendant
des Pyrénêes-Ovientales ounte es countada la
counversacioun, en catalan, dau general
Joffre e dau sonldat Maury, davans lou President de la Republica.
Acò tapaacò — e larjament. .
Lou generalissima demanda :
— Sèu de Perpinya, y parleu al catala ?
— Si moun gineral.
— Mès ets de Perpinya meteix ?
— No, soum de Peyrestortes, à dous kilomèstres
de Ribesaltes.
Et le généralissime de rectiûer ; « No, à dous
kilomèstres y mich. Y donc parqué ma dious qu'ets
de Perpinya. »
E après une courte pause :
— « Racordo-te, qu'als Catalans soun dals millouns souidats. M'en batx. Adiou. )&gt;
Et après qne Maury eût répondu :
— « Mirarem d'en èstre, moun gineral, etc... »

As ausidous das souldats miejournaus que
tènoun lou cop dins las tranchadas, e mai
encara as que luchoun à mort dins lou brasàs de Verdun, que la vouès dau grand chèf
vèngue tindà pus fortament, pus douçament
— d'abord qu'es en lenga miejournala.
Aquela lenga.ioi, a l'ounou d'èstre em'eles
àla pena ; deman, se n'en prenèn la pena,
serà couma eles à l'ounou.
LOU CHIVALIÈ.

�JT la jÝlunicipala
lîmb' aquel tems de guerra tout aumenta ;
es lou moument, ou jamai no. de cantà lou
refrin d'una cansou tant counouguda au
Clapàs :
Tout auraenta (bis)
Ai de que faren
De que devendren
La vida es crusenta
Tout aumenta (bis).

Escoutàs aquel coublet:
I'a

i'aumentacioun dins toutas las countrèias

l'a d'aumentacioun sus toutas las danrèias
Pagan lous manouls ounze sóus la dougena
Quatre sòus d'un ióu
E sege sôus dau biòu. .

Sege sòus dau biòu ! Ounte es aquel tems
ounte manjaven lou biòu à sege sòus ! Sege
sòus, tioubaven acò cher ! Ioi, mens de vintà-dous sòus poudèn pas nous 'n sarrà. Es
pèr acò que la vila a mountat, sus l'emplaçamenl de l'anciana Plaçade las Coulounas,
una Bouchariè municipala que rivalisa embé
lou Tealre municipau Vôu la pena d'anà
tavanejà quaucas ouras autour d'aquel superbe mounument de planchas. N'en prenès
pèr voste argent e costa pas gaire. Ièu me
sièi pagat aquela fantasiè lou jour que l'an
inaugurada— farièi un bon ministre: pèr las
inauguracicuns, osca !
Jamai ai tant ris qu'aquel jour o pamens
aurié cargut pulèu plourà.
A sièis ouras dau rnati, mai de dos cents
persounas esperavoun la car couma lous
liouns en gàbia espèroun la pitança.
Dins l'assistença recounouguère Mma Languiala, de la Vaulera; Mlla Nasol, de Boutounet; Rouiiuetouna, das Carmes ; Vidaleta, dau
Pìan Cabana ; Mma Groscaissau, de Figairo
las ; Mèstre Picounèl, l'estamaire de Peròu,
e touta una sequella d'aqueles pichots coumerçants en pelhas, que faguen councurrença as chis furetejoun las pezetas avans
l'espelida dau jour. I'aviè mai que de Laures :
recounouguèi e labé quaucas damas que pourtavoun la «vouèleta» pèr pas faire veire la
crassa qu'avièn joula la barba ; las pichotas
cousinièiras, elas, arribèroun daus las nòu
ouras.
Quatre gardas, detràs una estràda en boi,
metièn l'ordre as quatre cantous de la barraca. Tout bailava l'idèia d'una veritabla
coursa au biôu : mès tandis qu'à las arenas
I'estrada empacha lou biòu d'anà sus lou
mounde, au Clapàs la barrièira empachava
las fennas de se jità sus lou biòu. Lèu-lèu
lou ridèu se levèt. I'aviè de poulida car fresca, sannousa : de coustèlas de vudèl, de
tranchas de bióu, d'espallas d'agnèl e de
moutou : tout acò, ben coupat en quartiè
embé soun etiqueta.
Lous garçous azuguèroun lous coutèls e la
venta ou pulèu la coumedia acoumencèt.
— Madam' désir' ?
— Me bailarés miècha dau rable.
— Vous dites, madam' ?
— Miécha dau rable.
— Nous ne tenons pas çà
— Es daumage ; e de que tenès dounc?
Quaucun ajustèt tres mots en patouès
qu'entendère pas ben. Mrna Groscaissau
s'avancèt.
— Voudrièi un moucinet de quicon... un
ílocde... Tè ! acô aqui pèr metre au four
embé de tuferas.
Era una espalla d'agnèl marcada vintsòus,
ou pulèu : 1 franc.

Soulament nosta fennela sabiè pas legi,
counouissiè pas que lous numerots; quand
vejèt que i'en bailavoun pas qu'una liéura,
refusèt : cresiè que i'anavoun bailà tout lou
quartiè.
— Vint sòus, acò! môs, voulès rire !
Chaval, ma mia ! Vint sòus! es trop cher pèr
nautres .. Vint sòus !... — e s'en anèt en
repoutegant.
Arribèt un pichot.
— Maman, elle a dit comme çà que vous
me donnez un kilo de bneuf.
Lou garçou ié faguèt bon pes.
— Voilà, mon petit, faguèt en remetent
lou paquet au pichot.
— Au revoir. Merci bien.
— Commeul ! et les sous ? ié cridèt quaucun embarrat dins una gàbia(èra lou caissiè).
— Tè ! — ié faguèt l'enfant en apounchant
las boucas. — 'l'è. mais on paye pas. ( 'est la
commune qui le donne.
Un garda vouguêt l'arrestà, mès lou pichot
ié passèt entre las cambas e digus lou vegèt
pas pus.
Una doumaisella un pau plata, vergougnousa, plena de pichotas manièiras, arribèt.
— Vous me donnei ez une livre de ris de
veau de, bceuf.
— Des ris de veau de bceuf ! Çà arregarde
la li iperie
— N'en voulès trop, ajustèt lou
garda,
«des ris de veau de boeuf!» Viedase ! es
autant recercat que las tanucas.
— Cette viande, eíle est zolie, faguèt una
pichota cousinièira grassoulheta, lou mourre
en l'èr. — Donnez-moi z en huit livres, s'il
vous plaît.
Sabe pas de quante oustau èra, mès seguèt
servida couma una lèina.
— Voilà ! passez à la caisse : onze quatrevingt dix !
Paguèt douge francs mens dous sòus.
— Vous me donnez pas le sou du franc ?
— Non, mam'zelle ! diguèt l'ome engàbiat
emb' un pichot sourrire, légissez le règlement, nous n'avons pas ordre: c'est pas
prévu par la loi.
— Oh ! Ebé ! sì vous donnez pas le sou du
franc, ze reviendrai ptus. On y manze son
ternps à espérer. Z'at manqué mon rendezvous avec Isidore 11 est onze heures et quart
et il m'attenduit à neuf heures. Mon petit
Zozo !...
Voulès pas rire. Zozo !
Enfln, barin.a-baranga, arribèt una vièlha
lagagnousa, ounchousa, demandèt cinq sòus
d'osses pèr faire un estoufai.
— Les os, madame, nous les jetons.
— E, oi, faguètarremarcàquaucunjitoun
lous osses, e pioi dins cinq cents ans d'aici,
quand traucaran tournamai aquela plaça,
troubaran un os de vudèl, un arqueouloga
prou sot dira qu'es l'os d'un grand ome :
serà una prouba de mai que l'ome davala
dau singe en passent pèr la vaca.
Tout lou mounde s'espetèt. Soulamentèra
miejour. Lous garçous, ple de graça e de
graissa, levèroun l'ancra, mès fossa èroun
pas servits ; s'en anèroun en roundinant.
Avièn perdut la matinada e avièn pas res pèr
dinnà.
— C'est un cinéma ! diguèt un jouine
estudiant.
Aviè pas tort 1 Soulament se las fennas au
cinemà parloun pas, poudès creire qu'à la
municipala dau Clapàs sount pas mudas !
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

\Wa \ow bon ipmavò \
CANSOU DE ROCTA

Èr :
Ilétaitunpetil navire...

A moun valurous cousi
M.loucoumandantSAisssT

I
Dins la tranchada afangassida
Ounte es pas trop gaia la vida,
Pèr faire fugi lou negre cafard,
Lou negan dins un litre de pinard...
En cor : Viva lou bon

pinard

I

II
La nioch, quand lou ventàs gingoula,
Quand plôu e que tout nous regoula,
Pèr nous rescaufà 'n pauquetet lou lard,
Sèn urous de bèure un cop de pinard...
En cor : Viva Iou bon pinard !
111
A l'escandil d'una bougia
Jougan la nioch à la manilha
Dins la cagnà ; lou pt rdent de sa part
I'es souveut pèr un litre de pinard...
En cor : Viva lou bon pinard

I

IV
Pèr nous tène la galha l'resca
E bandi la chourma tudesca
En mai dau setanta-cinq tant gulard,
Cau soun ajudaire : lou bou pinard.
En cor : Viva lou bon pinard !
V
L'aiga aílaquis, perd la mesoula,
Soulet lou vi nous raviscoula,
Baila de cor e rafermis la car,
Càstia lous maus e nousuiantèn galhard..,
En cor: Viva lou bou pinard !
VI
En Alsaça, en Flandra, en Champagna,
Jouta lou cièl à la magagna,
Pèr dau sourel remembrà lou cagnard,
I' a pas res de milhou que lou pinard !
En cor: Viva lou bon pinard !
VII
Aici, s'avèn pas la richessa,
Pamens avèn bona ardidessa ;
Lou pialut es pus urous qu'un richard
Quand es doubla la racioun de pinard.

I

En cor : Viva lou bon pinard !
VIII
Per èstre pus fort dins l'ataca,
Per pourre tanà la casaca
As bôchous, pèr lous ma:itène à l'escart,
Cau s'alesti emb'un pauc de pinard...
En cor : Viva lou bon pinard !
IX
Canten lou bon jus de la trelha,
Car es de courage en boutelha...
Nost&gt; s enfants viéuran en pas, pus tard,
Car auren gaguat embé lou pinard.
En cor : Viva lou bon pinard !
Sus lou front.
29 de janviè 1916.

CAUSSOU

DE L'OULIVIÉ.

Lou Raisèr — Atila, lou senistre bandit,
L'orre proufanatour di baselico santo,
Cresiè vèire à si pèd la Franço suplicanto,
Sout lou gèste brutau de soun glàsi brandi.
De sls esplè saunant Èu vouliê se grandi,
E dòu pes gigantas de sis armo agrasanto
Èu cresiè triounfla dins la lucho abrasanto,
De la ûèro nacioun ount veniè se bandi.
En lou superbe ourguei de sa folo fisanço,
Countavo sèns l'Auglès, countavo sèns la Franço.
Lou negatour di dre, di sànti liberta,
A vist leva contro èu touta l'umanita.
E cresènt tout teni souto soun scètre immounde,
Èu, a lièura soun noum à l'òuprobo dou mounde.
Eisabèu

DODB.

�LOU

(seguida e fin)

A pena davalal de soun vagoun, Bouniol,
trefouliguent, s'acaminèt dors la sourtida.
Sourtiguèt un das prumiès e sous iols
ensachèroun de devistà sa fenneta que, de
segu, duviè l'esperà sus lou troutadou, davans la gara...
La recounouguèt e, sans dire un mot —
car èra coufle de joia e d'emoucioun — se
traguèt à soun col e la poutounejèt tendrament. De suspresa, sa fenneta s'atroubèt
mau dins sous brasses.
Perdiéu ! aviè pas recounougut soun ome
que, davans la guerra, pourtava toujour la
moustacha rasada. Noste Cetòri èra prou
empachacat, ara, embé sa fenna estavanida.
Mès perdeguèt pas lou nord : metèt sa mitat
dins un ounibus qui simbelava, e zou ! fai
tirà, Marius !...
Quand arribèt à soun oustau, sa fenna s'èra
raviscoulada en cami e à travès ladentelina
das ridèus de sa cambreta, amount, dins la
nioch clara e serena, lou blound creissent de
Selenè (es la luna que vole direi esclairava
lou couble amourousit que reviviè lou tems
primadiè e tant embraigant de la luna de
mèu.
Lendeman mati, urous d'avudre dourmit
prou pasiblament (!), Bouniol s'anèt faire
rasclà pèr èstre agradable à sa moulhè que
lou troubava trop ... bourrut.
Juste, couma anava agandi encò dau perruquiè, au cantou de la Grand'carrièira, recounouguèt Fabaròu l'ancian porta-fais que
velhava à la tranquilitat de Cela dins soun
coustume flame-nòu de serjant de vila.
Bouniol, sans ié dire un inot, iè pausa de
tras sa manassa sus l'espalla.
L'agent trantalhèt jouta aquel butau e
manquèt de s'espandi. Prenguèt la mousca
e parlava pas que de menà lou pialut à la
mala. Pamens, íìniguèroun pèr se metre
d'acòrdi e se bailèroun rendès-vous, à la
barraqueta pèr lou dimenche venent.
. .. Fncô dau perruquiè, Bouniol barjèt
counia une agassa, tant e mai que se faguèt
bercà la gargamella. Countèt aqui sous fats
de guerra: sous ioch jours de prisou, sa
lucha contra la pesoulina, e manquèt pas de
dire quauca grossa messorga Enfîn, tout à
la guerra, dessoublidèt de pagà lou tigarò e
sourtiguèt de la boutiga, bèu couma Apoulon, rasi lat, poudrat, poumadat e penchinat.
Sa fenna, de segu, languissiè que revenguèsse pèr coungoustà dins un dous poutou
lou Irau delicious de soun alé à la viauleta.
Mès, tournamai, Bouniol faguèt un nouvèl rencontre. Lou raconte que veniè de
faire à las praticas enclausidas, de sa vida
vidanta de pialut i'aviè pounchounejat un
pauc soun goust de la batalha.
« Ah 1 pensava,se m'en toumbava un jouta
moun arpiéus, d'aqueles bòchous danrnats!
Ah ! quante michant sort ié farièi! »
Sus lou Pont-Legrand, Bouniol se capitèt
nas à nas emb'un bòchou. N'i agèt prou pèr
lou rendre furious. Dequé! el que veniè
d'amounten creseguent lous bòchous terrats
dins la tranchadas de delai, ne vei un, un
en car e en osses, davans sous iols !...
Lou debé patriau parlèt, dins soun cor,
pus naut que l'enveja de reçaupre las caressas de sa Ro'seta.
D'un vanc, sarta sus lou Visigoth, ié pren
lou founs de sas braìhas e buta aquelas cars
au canau.
E sans se soucità de Laveni dou paure
bòchou, Bouniol countunièt sa passejada.

C3-A.Z_

Lous passants suspreses d'aquel afaire regardavoun lou pialut que s'en anava amirat
de sous counciéutadins.
L'amic Fabaròu avisat, sourtiguèt lou bòchou de soun ban fourçat e tout flniguèt
antau.
Pèr se remetre de soun assaut, Bouniol
rintrèt au cafè de la Marina e demandèt un
veirou de fina.
La patrouna diguèt que poudiè pas lou
servi, qu'acô èra defendut.... as souldats.
Dau cop, Bouniol prenguèt lou cami de
l'oustau e demandèt à sa cousinièira sous
abilhages de civil.
Es dins aquel acoutrage que se capitèt embè Fabaròu à la barraqueta ounte toutes dous
s'encigalèroun e faguèroun, jouta l'aflat de
Sant Cla, la proumessa de sn retroubà mai
pèr festejà la vilòria de la França.
UN

CLAPASSIÈ.

LOU ZEPPELIN
Un pet espantadou restountiis dins la neit
On dirió que l'oustal crico e s'esparrabisso
Prest à s'amoulina pél sol coumo sal trisso,
Mentre que sus sous pèdstreniolo nostre leit.
Nous espertam cop-sec, estabousits. Asseit,
Gadun es à l'espèro e l'susidou s'airisso.
Pus fort tindo un repic de la vouès trounadisso.
Pus fort ! toujour pus foit!... Un autre !... sièis !
[sèpt! beit !
Coumo sa ratjo enfìn demesits e vèn mudo
Quand l'ourage s'en va, forobandit en-là,
Lou tarrible rambalh s'assourdits e s'atudo.
Al mitan dal repaus qual vèn nous Ireboula ?...
Deraufèls de mourents traucoun l'escuresino...
Lou traite Zeppelin, dins la neit, assassino !
Dr P. ALBABEL.
Salounico. Souveni de la neit dal ie' febri'e.

Letras dau front

LOU PAIRE NADAU
Dins un oustal à mitat engrunat, demora
una granda cambra que ì'aubus tudesc a
respetada Ma coumpanhè vèn d'i establi
sounburèu. Es un pauc simple, belèu, mès
nous i trouban pamens à l'aise
Una porta d'armàsi (raubada noun sabe
ounte, mnuntada sns quatre piquets, nous
servis de burèu e, pèr nous assntà, avèn troubat de pichots bancs toutes nòus.
Pèr candeliè avèm úna boutelha vouida.
Dins un placard, que pudis à mousit, recatan toules nostes papafards.
Vesès que noste amoblament es pas gaire
geinant e que, pèr cambià de cariïèra, nous
caudrà pas fos^as carretas.
Noste capourau-fourriè ou pulèu Iou que
rouni|)lisaquela founcioun - es un foutrassau d'oumenàs, toujour galoi, que porta una
longa barba nogra, au pèu frisat couma de
baguetas de tambour e qu'i a vargut l'escainoum de Paire Nadau.
Que s'en ane à las tranchadas ou en manobra, boutàs, nonn delembra la pansa e fai
segui una museta coufldda pèr tout un batalhoun de bouètas de sardas, de toun, de
veirat. de counlituras. Lous que vouiajoun
emb'el podounèstre soulides dejamai crebà
de fam.
Fs ùn bon vivent, ris toujour ounte que
sipgiie e s^jaula dau dangiè couma un verai
miejournau.
L'an passat, lous bouièus èroun souvent
ples d'aiga fangousa que nous mountava à
ia cavilha. EI s'en fasiè pas e chauchilhava

au mitan, en nous diguent: « Noun poudès
vous imaginà coussi m'agrada de prene de
bans de pèses matiniès. »
Au cantounament, dins nosta canhà dô
prumièira ligna, perlout, troba lou mot pèr
vous faire espetà dau rire.
Sièi soulide que s'un vèspre de batalha la
lourda Camardagausavaveni proche d'elserié
lèu desarmada pèr sas galejadas e s'en anariè en courriguent de pòu de laissà cabussà
sa sanguinousa dalha ou de faire veire sourrisent soun orre mourre passit
MYRTO.

Dau front de VVoevre,
,

19

de febriè
M

1916.

—

Venèn de reçaupre la trista nouvella de la mort
dau felibre IIEGIS MICHALIAS, defuntat lou 6 de febriè,
dins sa vilota d'Amberl.
Era un pouèta de valou, lou inilhou d'Auvergna,
sans countèsta, dempioi la mort de Vermenouze.
Las obras pouêticas de Michalias : Ers de lous
suts, Ers d'un païsan, e soun Essai de grammaire
auvergnate gardaran d'oublidança un noum que
s'amerila d'èstre marcat demèst lous bons oubriès
ds la lìespelida iuiejournala.
Saludan em'un prigound regrèt lou cros ounte vèn
de prene soun darniè som.

NOSTES SOULDATS
Nosle valhent amic lou lioc-tenent-coulounèl
Dugat (Jan Renadiéu) vèn de remountà au front
couma coumandant dau 312ma de ligna, bèu regiment ounte fan flòri lous enfants de Ièras et d'Antibas.
Que lou cami de I'ounou, ounte sabèn que sempre
lous menarà, siègue tamben lou de Ia vitòria !
— D'una letra dau doutou Albarel : « Laissats-me
vous íelicità de fa canta lou Gal. Se toutes lous dal
Pa'is lou legis*oun amé tant de plasé que íèu, segur
perdèls pas lou teuips ; dirèi mai, es vous autris que
nous pourtàs lou rai de soulel gaudjous quand pèr
asar I lou cafard vèn nous embrumassa lou cervèl ».
— L'amic Louvis Vernhes a rejoun, aqueste mes,
à Mèza, una coumpaniè de marcha dau 81ma.
— Lou marechal-de-lougis-fourriè Giordan a pas
fach fangas à Nimes ; vèn de reparti pèr las armadas. Noste souvèts acoumpagnoun lou bon felibre
niçard
— De Moudros, Alfret Fedière, dau lè
gagnat Salounica.

genia, a

— Vèn tamben de par'i pèr Salounica noste gent
cunlèga Marcel Castel, dau ... coulounial, à quau
manJan nnstes vots amistouses.
— Una citacioun à l'ordre dau jour vèn d'ounourà
lnmemòria de Gastoun Henri, de quau avèn saludat
la mort erouïcaen Champagna. Qu'aquei temouniage
ben meri at adoucigue, s'es po issible, la doulou
glouriousade sa faiiiilha e de sous amics.
— Lou jout-lipc-tenent Forestier, fll dau musician monnt-pelièirenc, fai sa plega à-m-un poste
d'ou ou emé lou pialuts de Ia coulouniala.
— Au mèma regiment — lou 4ma — s'alroba un
autre clapassiè, luu seijant-major Verune, de quau
avèn tamben las milhouas nouvellas.
— Encara un coulounia' mount-pelièirenc: una
letra dau caaiarada Enric David, dau 24ma regiinent, nous lai assaupre qu'es toujour ple de santat
e de butèia.
— Un jour de « marmilage » terrible DelponDèlascabras, estremat dins una cava, en nous mandant un conle ga'oi nous cscriéu: «Trobes pas
qu'acò 's una poulida malautiè d'èstre felibres? A bèu
touuibà de trons de Diéu à vosle entour que l'amour
dau felibrige, das bèm verses e de las galejadas
vous fai pas avisà dau rèsta... » As rasou, brave
ainic; qu'aquela malautié te dure, e baste que n'ages
pas jauiai d'autras I
L'AOENT DE LIASOU.

�LOU

A la Gloche Fleurie
MUe

GAL

L. WASSER

Grand Café du Gentre

Chapelier Spécialiste

Marie BERTRAND

4, Passage Lonjon - MONTPELLIER

PROPRIÉTAIRE

M. LAURANS, Prop re
Rue de l'Esplanade — CETTE

36, Rue Aiguillerie -:- MONTPELLIER

Dernières Nouveautés
CHOCOLATS - BONBONS - PAINS DÉPICE

Prix Modérés

CONFISERIE DE CHOIX

RENDEZ-VOUS

DE MM. LES VOYAGEURS
TÉLÉPHONE

MAISON DE CONFIANCE

VILLE DE ÛETTE

CINEMAGÂUMONT
TFVTJI«

IMeii-ve

dLxi

IVord

PROGRAMME

'à

ï"H OGRAMME

du 8 au 12 Mars 1916

%

du 15 au 19 Mars 1916

PREMIERE PARTIE

Iie Zeppelin

PREMIERE PARTIE

abattu

GAUMONT ACTUALITÉS

Dernières actualités

En Artois. La vie de tranchée

GAUMONT ACTUALITÉS

Vues prises sous le contrôle
de l'Autorité militalre

EnArtois, Ladéíense de nos lignes
Vues prises sous le oontrôle
de l'Autorlté militaire

L'OUBLIETTE
Grand Drame colorié

Les Yeux de Judas

Bout-de-Zan sorcier

Drame

.

ì

DEUXIÈME PARTIE

Comédie

DEUXIEME PARTIE
Gomédie

L'AUTRE GANT

Le grand Souffle

Drame

Grand Drame patriotique

Billie a une affaire d'honneur

1OT, iXGIlLllftGI

Comédie-bouffe

Vaudeville

BONSOIR

LOU

G.VIL,

Edition

cle

Cette.

^^^3É3^3t3^3^3É3t3C3^3(3C3C3^3É3É3É3£3É3$3^3í3(3(3(3(3í3^3^3^3C3^3É3É3^3^3(3(3(3É3C3É3(3C^

Grand Magasin de Tailleur
Beaux rayons de Vêtements sur Mesnre

A LA GRANDE PAISON

MODERN' §ALOH
SPÉCIALITÉ

POUR

uTAILLE

DE

CHEVEUX

ETBARBE

«x. x^c a xvx s
6, Rue Nationale

—

CETTE

29, Rue Gambetta — CETTE

Salon pour Dames - Shampoing antiseptique

Les plus Grands Choix de Bonneterie
ET CHEMISERIE!

ONDULATION

Vêtements confectionnés
pour hommes et enfants

Nuances garanties

Emprimariè

FIRMIN

e

MONTANE,

Què dau Merdansou — Mount-Peliè

Lous Diretous-Gerenls :

CADSSOU DE L'OUUVIÈ, JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261569">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261570">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261571">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="434871">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104597">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°17 (5 de mars 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104598">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434864">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434865">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434866">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104599">
              <text>&lt;p&gt;Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;span&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;17 du 5 Mars 1916 (2&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104601">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104602">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104605">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104606">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104607">
              <text>1916-03-05</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104608">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/c6cbc12328646a5b39cc303df7a67330.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261567">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104609">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104610">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104611">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104612">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104613">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104614">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104615">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1867</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261564">
              <text>Lo Gal. - Annada 02, n°17 (5 de març 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261565">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261566">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261568">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="434867">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434868">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434869">
              <text>Dode, Eisabèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434870">
              <text>Albarèl, Paul (1873-1929)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594646">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594647">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594648">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640531">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718074">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
