<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1928" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1928?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:13+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="929" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/afd5cdf69e00c5dbb2c5e933ed6e19aa.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104793">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104794">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104797">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104798">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139162" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d59ffbf65cd5f0ee2c83a76f7d357425.pdf</src>
      <authentication>a3bfcefb4833d0645e5392101cf8309f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631266">
                  <text>Lou Numerot : Dous Sòus

JOURNAL

LENGADOUCIAN

ABOUNAMENT:
TRES MESES

VIÌST

Redacioun :
sòus.

SLÈIS MESES

TRENTA

CN AN

TRES

SEGOUNDA

ANNADA

N° 23

23, PÌAN DAS PATRIOTAS, 23. — MOUNT-PELIÈ

4 DE JUN 1916

SÒUS.

FRANCS.

Aministracioun
Pèr las reclamas, s'adressà ou escriéure
à rAministracloun dau CAL

fêriéu de §harrada
Poudèn charrà ! lou vèspre es bèu, lou
sourel dardalha, mès jout l'oumbrage dau
grand ourmèu, lou ventoulet de mar nous
brèssa de sa fresquièira benfasenta.
Poudèn charrà, braves pialuts ! car Anastasia nous acipa pas gaire : se coumpren
qu'a prou d'obra pèr coupà lou fiéu as lenguls que n'en-/oloun saupre mai que Joffre.
A soun aiset, lou Gal pot cantà ; rèscapas
de dessoutà de plans militàris,(hou pense !):
las lignas estrategicas de la Canourga, ou
lou courrent viéu dau Merdansou, noun po doun interessà l'estat-major de Guilhaume.
Poudèn charrà! aussi vous vau countà
lou bon moumenet qu'ai passat embé papeta
Zidora, un vièl clapassiè que n'a jamai desertatsoun terradou; esuna d'aquelas bravas
figuras d'ancian tems; e amain'ague setantasièis sus l'esquina, acò l'empacha pas de
trissà l'ansaladeta, e de se tène autant rede
qu'un jouinome. Fai souvent sa passejada
au Peyrou, e sa plaça aimada, es jout lou
grand ourmèu. Es aqui que faguère sa counouissença e que barjèren dau Clapàs, après
que m'agèt bailat de nouvellas de sous enfants.
— Ai tres garçous à la guerra ; dous que
sount presouniès, e lou darniè, lou pus
jouine, es au pus fort das foutraus...
N'avèn agut de pena, de veire parti aquela
bella nisada, mès couma èra soun debè,n'ai
pas plourat.... davans eles.
— Poudès n'èstre fièr de vosta nisada,

9,

FAUS-BOURG BOUTOUNET,

9. — MOUNT-PELIÈ

papeta Zidora ; an seguit la dralha de soun
mèstre.
— Oi, moun amic, quand lou cepoun de
la familha es ben enracinat, las idèias cambioun pas.
— Lous esprits viravoun talament au
jour de ioi!
— Pèrqu'èroun destimbourlats, pèr un
quicon.... Faguen pas de poulitica... mès
empacha pas qu'aquel mot, qu'ai pas jamai
ben coumprés pèr moun comte, i'èra pèr
fossa dins lous destracaments de cervellas..
— N'avès ben resoun, mèsle Zidora, la
poulitica es un couflage de paraulas, que
d'autras fes vous agradava pas gaire ; e ioi
n'i'a fossa que n'en sount venguts à vosta
idèia...
— Lous grands mots fan souvent lous
grands maus, hou an vist pèr l'esperiença.
... Regarda, moun amic, i'a dous ans soulament, poudièi pas prene un journal, sans
veire tres ou quatre grandas pajas de dequé?
de poulitica! — Lousuns cridavoun, d'autres
bramavoun, quauques-uns mai malins, fasièn coumprene que se desbarboulhavoun ;
malurousament que d'aquela bramadissa e
d'aqueta-boulegadissa, un pauc toutes n'en
patissièn... Nosta terra, nostas citats, nostas
abitudas, tastavoun dau regiscle. T'en rapelles, que quouravouliènparlà dau vièl tems,
fossa disièn : « Oh ! es de blaga ! » e, pioi
n'i'aviè un autre mot, que nous bufavoun de
Paris... Ai! m'en souvène pas...
— Es segu un mot d'argot, que vouliè
pas res dire.
— Oi, acò èra de jargot, e lous jouines
n'èroun amourous. Ai, couma se disiè? pa-

FONSJOUVEAU

Lou GAL parei lou prumiè e lou tresièma
dimenche de chaca mes

mens, l'ai ausit quaucas fes, l'ai mèma legit,
un cop, dins una fiolha de caulet, que desbourrounava contra la patria, loudrapèu...
— Ah ! vese, coumprene, es aquel que
disiè que la patria, lou drapèu « c'est du
chiqué ! »
— Juste ! i'as mes la man dessus ; chiqué,
acò èra un mot à la moda. Tout ce qu'èra
vièl èra du « chiqué », ce qu'avièn fach
nostes rèires, èra du « chiqué » — Ah ! ah !
paures cap-bourds, e lous Prussians qu'arribavoun emé sas marchandisas de pati-pataparès, nous ajudavoun à dire : « c'est du
chiqué! »
— Alors, cresès, papeta, que la rèva dau
prougrèt enravalaire finirà ?
— Moun amic, sièi pas devignaire, mès
vautres que sès jouines, pèr voste bonur
souvetarièi pas qu'una causa : es de veire
un Clapàs mai clapassiè.
— Quoura ? après la guerra ?
— Belèu ! car lou sang que raja pèr aparà
lou Païs, farà espeli de bons grels, soustenguts pèr de paissèls soulides. Mès ara, rèsta
à saupre se la resoun aurà lou dessus, se
coumprendran quante es lou milhou biais
de « viéure nosta vida », couma se disiè...
— Se vous coumprene, pèr la viéure, cau
d'abord restà dins soun terraiie e n'en gardà
las tradiciouns ?
— Es ce que fasièn, à l'epoca, e nous 'n
troubaven pas pus mau. N'avièn nostes amusaments e sabièn prene nostes plesis, sans
avudre besoun de l'estrange. Dansaven las
Trelhas, e noun pas lou « ragot ».
— Dequé disès ?

�OAL

— Oi, aquela dansa pourcatièira, que fasiè
i'ouliè...
— Ah! lou «Tango »?
— Oi, acò's acò. E pioi, mai qu'acò,
n'èroun arribats que sabièn pas pus dansà
couma un ome ou de gentas fennetas, e aprenièn la dansa de las bèstias : lous passes de
l'ours ! dau singe, de l'auca, te sabe, iéu !
— E vostas vièlhas cansous?
— Ah ! m'en parles pas, tè ! l'autre mes
ai agut fossa plesi de reveire las cansous
dau Miejour; es un journal ben aliscat e finot
escrich en lenga mount-pelièirenca, que las
a fachas pareisse ; Lou Gal, acò ' s soun
noum, m'a rendut gai couma un pinsard.
Aqui ai relegit : A Coumbra dau bouscage,
Lous làguis d'un pastourèl; n'ia una que
i'èra pas, sabe pas se la counouisses;
escouta...
E d'una vouès vielhota, mès clareta, mèste
Zidora se mes à fredounà :
Tout es siau, tout dourmis, jout lou vent dejalada..

— Ah ! la counouisse aquela, amai qu'es
poulida ! s'avièi sachut que vous faguèsse
plesi, l'aurièi facha estampà dins lou Gal.
— Perqué, siès quicon aqui dedins ?
— Hou pense ! sièi un pauc felibre...
— Ah ! parla-me d'aco ! Coumprene perqué siès pas un renegaire de toun parlà e de
tous vièls. Pioique siès un jouine felibre,
te parlarai tems en tems dau Clapàs, e t'en
countarai que boulegaran la mesoula asque
s'endourmissoun.
— Sabe qu'atroubarai de bons counsels
embé vous, papeta Zidora.
— N'ai ma saca plena ; e se voulès, poudrés reveire un Mount-Peliè mai clapassiè.
— E coussi faire ? demandarièn pas mai.
— D'abord — diguèt lou vièl en s'aubourant dau banc, — coumençà pèr lou coumençament : vous cau faire d'enfants dins
lou païs e noun pas de bastards à Paris.
Pioi... mès se fai tard, e l'umiditat vòu pas
res pèr ma santat. Adiéu, moun amic, inantèn-te galhardet, nous reveiren e parlaren
tournà de tout acò...
— Au reveîre, papeta Zidora, menajàsvous !
... Reveire un Clapàs mai clapassié!...
Ah ! qu'acò seriè bèu... E disèn pas de no,
car papeta Zidora n'en counoui lou cami.
Jorget de

PASTOURÈL.

La lenga doc à la guerra
Noste articlet dau mes passat nous a
vargut de ransegnaments interessants. Es
pas soulament au llôma que louparlà miejournau es emplegat dins lou service, e que
d'estruciouns ouficialas recoumandoun de
se servi d'aquela « lenga noun-ouficiala ;&gt;.
Pèr esemple, au 38ma coulounial dempioi
mai d'un an e au 4ma coulounial dempioi

quauques meses — es Delpon-Delascabras
que nous hou apren — toutas las counsinnas
se passoun en lenga d'oc. Aco's d'autant
mai facille qu'aquel regimeut d'elèi es
coumpausat quasiinent pas que d'enfants de
l'Eraut e de l'Aude, — « Mes marchands de
vin ! » couma dis lou valhent coulounèl P...
que lous coumanda, lous aima e lous amira.
Amai siègue de Belfort, es pas el que dirà de
mau das souldats dau Miejour : soulament,
el, lous a vistes à l'obra, es estat em'eles,
couma eles, as foutraus. La gervaisalha es
pas foutuda de n'en dire autant...

Letras dau front

Ressouns dle Yerclun
Es estat pamens permés — tant lèu ! — de
dire que lou vaíerous 141ma de Marselha
èra estat citat à l'ordre dau jour pèr sa bella
atituda as terribles coumbats de Verdun.
N'en proufitan pèr retraire — sans coumentàri inutille — aquel floc de letra d'un que
i'èra : noste coulabouraire e amic Fourmaud
de Massilhargues, serjant au 141ma.
... Acó se passavoa'i bos d.e M... que li coumunica
n'en parlon encaro. Erian lèst d'ana releva à nôsti
pousicion ourdinàri. Mai subran l'ordre arribo :
« Quita li sa... En avans pèr la contro-ataco ».
Quita lì sa ? Aco vai ben, mai, ço qne ia dedins ?...
Mi libre, mi car libre, lis abandouna 'nsin ?... Me
semblo que lou Mèstre m'espincho d'amoundaut.
Zou ! dins lou saquetoun, moun Calendan, nioun
Armana, e d'autri : mi libre, aco peso gaire ! de
quant vòu miés laissa' no bouito de singe.
earten ! Un cop mai nous empougnan souto
aquéu bos que nous vegué souvènt à l'obro e ounte
ailas ! li crons soun quàsi tant noumbrouso que lis
aubre ..
L'endeman, es d'aco que vole parla, tenian pousicioun à drecho dou bos, dins un bouièu d'uno
estrechesso minablo. souto uno raisso de 210 que
nous estounavo gairetalamen n'avian l'acoastumado.
Mai l'artihariè s'alongo, li bôchi sortou, li bochi
arribon. Avèn ren pèr nous apara. ni fiéu de ferre,
ni chivau de friso... Lo lusihado es descadenado.
L'èime dòu Miejour apareis. Coume lis ai bela, li
jouvènt de nosto Prouvênço 1 Lou sangparlavo. Dins
lou fiò de la batèsto dessoublidavon soun francés
pèr charra la lengo mairalo. E quete cranige superbe
aqueli paraulo, aquêli mot que sentièn lou brès, la
ferigoulo, lou soulèu, quand li mort toumbavon,
quand gingoulavon li blassa ! Viéuriéu cent an que
cent an li veiriéu, lis ausiriéu. Parai Olive, lou Martegau que cridaves : « fs'ai damoussa sièis, siéu
eountent qu'ai fa'n poulit cartoun ! » e Arnaud de
Mouriès, qu'asseta subre la trencado fasié em'un
sang fla, un plan bagasso : « Veje aquéu ! veje
aquèu! » e pan ! l'estourbissiê, segurde soun cop. E
fíouissiè, de Saturargue, un lengadoucian coumo iéu,
que sèmpre me sounavo ; « Fai pissa de cartoucho ! » Lou sang parlavo...
Li bòchi an pas passa. An garça lou camp davans
nòsti fusiéu...

« Lou sang parlava... » E parla tamben,
lou sang iniejournau — bon sang noun pot
menti — dins aquelas regas escrichas, en
plen ourage verdunenc, pèr un autre enfant
de l'Eraut, lou clapassiè Pèire Coumbet, serjant au 163ma (encara un regiment, e dau

XVmacors! ques'es erouïcament coumpourtat pèramoundautì :
Gouma m'hou dises tant ben dins ta letra, soui un
felibre perdequé ai dins lou cor l'amour de nosta
lenga, d'aquela poulida lenga que nostes grands
parlavoun, e que lous francimands an l'èr de regardà de naut en l'apellant « patouès ».
Es pulèu eles, embé sous mots anglese*, americans, bòchous ou d'argot, que parloun una lenga
bastarda qu'a pas pus de francés que lou noum.
Nosta lenga à nautres, miejournaus, es la parièira
que se parlava sus noste terraire i'a de centenats e
de centenats d'ans ; es aquela lenga qu'ai bailat à la
literratura francesa sous prumiès cap-d'obras.
Un pais que pèrd sa tenga, es un païs mort ou
qu'a pas lODgtems à viéure. Nosle bèu Miejour es
toujour en vida e a pas gaire enveja de mouri : pêr
lou milhou counservà, i'a pas qu'à parlà e faire
aimà nosta lenga.

Oi, coulèga, parles couma un libre e
couma un felibre ; couma lou pus grand das
felibres, Mistral, qu'aescrich :
Un pople que laisso toumba
La lengo e lis us de si paire,
Noun merito que. de creba
Sout la boto dìs usurpaire...

LA VÈSTA DE MOUN OUNGLE LOUISQT
Moun ouncle Louisot reveniè de sa vigna
un vèspre que fasiè caud, en debanant soun
chapeiet, car èra fossa devot moun ouncle.
Aviè mes sa vèsta sus l'esquina de soun ase, &lt;
que marchava davans el; al bout d'un moument l'ase en boulegant las ancas faguèt
toumbà la vèsta. Naturalament, moun ouncle ié monta dessus (dessus la vèsla, pas
dessus l'ase). « Té ! que fai estounat, una
vèsta ' acò tomba à pic, una que as e aquesta
te farà dos, siès campit ! » Manda tournà la
vèsta sus soun ase sens s'avisà qu'èra la
siéuna; e countùnia sa routa e mai sas devouciouns. Un pauc pus liont, al mas de
Caulet, cauciga tournà sa vèsta « Matiéu !
que fai, una autra vèsta ! aqueste cop osca !
Louisot, siès benit ». Trai tournà sa vèsta
sus l'ase, e zo:i ! mai de nom-du-Père n'en
vos aquis n'as.
En virant al Pont de Laroca, sus la routa
de Mount-Peliè, un pauc davans d'arribà à
Gange, s'embrounca pèr lou tresièma cop à
sa vèsta, se baissa ié veguent pas trop que
la nièch toumbava e dequé te vei ? Una
autra vèsla.
«Acò serà be la journada de las vèstas,
pourrai fa councurrença à la Bella jardinièira !... »
Arrapa tournà sa vèsta e aqueste cop la
pausa sus lou paraped dal pont en faguent :
« Dos qu'as troubat e la tiéuna fai tres n'as
prou, cal laissà aquela pèr de mai paures
que tus. »
E coutùnia lou pauc de camin que ié restava à faire en pensant à la joia de sa fenna
Clemença en lou veguent arribà amé tres
vèstas.
Mès à l'oustal acó cambièt. Sa fenna en
lou veguent ió fai : « Diga, Louisot ant'es ta
vèsta ? ». « M'en parles pas — que ié respond
— n'en porte tres » e i'espliquèt sas trouvalhas... Sa fenna l'escoutava en frounziguent
las ussas... « Bougre de tarnairàs, que ié
fai, rn'acò èra la tiéuna ! despacha-te d'anà
la quèrre... »
Tournèt ben sus lou pont, mès«un autre,
mai paure qu'el »... en efèt, l'aviè presa.
MOUNTMEJÒ.

Sus lou fr.ont, lou lè de mai 1916.

�LOU

A moun Chivau de labour
Ounte siès, tle'que i'as, coumpan di joururous,
Moun chivau de labour que tiraves l'araire ?
Dôu ruatin fin qu'au sèr sian ensèn touti dous,
Dins lou tenamen dòu terraire.
De cop se fasié ìnau e te cridave après :
Fasiéu peta lou fouit, Ia terro moutejavo,
E susavian, vèspre passavo, eben de fes
Lou grand baite nous roundinavo...
léu, t'aviéu arnesca de nòu, e li tin-tin
Di cascavèu fasièn veni moun amourouso
A la porto dòu mas, quouro, d'apcralin,
Dòu camin caucavian la pousso...
Ah! li jour de vendemio e li jour de meissoun,
Coume marchavian fièr, quouro, carga li viage,
Aguen passa ti lèio e li mol carreiroun
Rintravian au vilage.
Ailas 1 ounte siès, vuei, coumpan di jour fegound?
Siès parti coume iéu, i proumiè jour de guerro,
Au lio de coutrié, rebales r!e canoun,
E n'as plus boulega la terro...
E quau saup se n'as pas au mitan di fangas
Creba souto Ii cop dis oubus bacelaire,
Regretous de l'estable o t'ajassaves, las
Di rego facho de tout caire ?
Bessai l'ouro vendra de pas, subre Ii mort;
Lou travai. eterne obro, adurra mai la vido,
K se noun sian ensèn d'autri seran proun fort
Dins la draio qu'avèn seguido.
Mai, sènso tu, seran feni mi dous pantai
(Paure aprentis qu'ajudères à passa mèstre)
E de segur, ami, souvent te plourarai
Quouro aura feni l'escaulèstre.
LOUVÌS

FOL'RHAUD.

Uìs Armado, Abriéu 1916.

LOUS MISTÈRIS DE BOUZIGAS
v
Las fiançalhas de Bouzanquet e Petesqueta
Lou dimenche, à la sourtida de la messa,
tíouzanquet acoumpagnat dau baroun de
l'Estaca »e rendèt à l'outau das Touinatas.
Era rasat de fresc ; lou perruquiè avié passat
mai d'una oura pèr i'alisà lous quatre pèusses
queié restavoun, e faire tibà sas moustachas
couma dos banas de biòu.
Sabès. diguèt Mma Touinata, nous sèn
pas derenjats ; sèn en familha, pas vrai,
moussu lou baroun ?
— E oi ! respoundèt aqueste, en rafiguent
lou nas de veire sa noublessa mesclada
pèr lou prumiè cop embé la familha d'un
cafetiè.
— Tenès, assetàs-vous.
E se metèroun à taula. Bouzanquet au
coustatde Petesqueta sabiè pas pus coumase
tène ; tout soun cor èra enfremesit; el d'abituda tout fìoc e tout belugas èra entreprés
couma un emplastre; l'emoucioun ié clavava
las dents ; pamens, aguèt prou de sang-frech
pèr se issà jusqu'à la gauta de sa pretenduda e ié faire un poutou.
— Ié sèn mai, se pensèt lou baroun.
E aqui dessus, la soupa à la gavacha, lou
saucissot, las oulivas, las uitras, la lingousta,
lou piot, tout ié passèt.

GAL

Au dessert, couma Mma Toumata pausava la croustada sus la taula, soun ome ié
diguèt :
— Diga, Maria ! s'anaves à la cava querre
un litre de picapoul, sabes ? d'aquel boutarelet qu'es dins lou recantou : lou tastarian un panc. Dequé n'en dises, Bouzanquet ?
— Bèu-paire, es una bona idèia.
E madama Toumata prenguèt una boutelba, una candella e davalèt. Metèt lou
flàscou jouta la canella e se metèt à pensà :
« Patnens, maridà una íilha tant lèu ! De
qu'es que devendren sans ela ? Quau moulinarà lou cafè ? Quau alumarà 'ou fournèl ? ...
E lou picapoul coumençava de rajà au sòu.
— Paura Petesqueta, vai, auriès milhou
fach de restà fìlha ! Se sabiès de qu'es un
ome! ...»
E lou picapoul rajava toujour ; Mma Toumata n'aviè jusqu'au ginoul...
En naut, Toumatou que se despacientava
diguèt à s&amp;. fllha :
— Ebé ! vai veire ce que fai ta maire, se
dèu èstre endourmida jout lou roubinet...
E Petesqueta, maugrat las suplicaciouns
de Bouzanquet, davalèt à la cava.
— Ebé ! ma maire. dequé fas 9
— Aga ! dequó fau ? Creses qu'aco's pas
un soucit : sounjave à ce qu'anaven deveni,
toun paire e ièu, quand nous auràs quiiat :
auriès pouscut esperà un pauc mai pèr te
maridà.
Una counversacioun un pauc cauda s'engajèt entre la íìlha e la maire : dins aquel
tems lou picapoul rajava, rajava, n'avièn
jusqu'à la centura...
Toumatou, las d'esperà, se desencusèt
proche dau baroun e de Bouzanquet, e davalèt à soun tour.
— Eh ! tron d'un sort ! dequé ficàs aqui.
Vous espèroun amount!
— Pensave, diguèt Mtna Toumata, à ce
qu'anaven faire toutei dous quand nosta
filba se serà maridada. » ; e se metèt à
plourà.
— Dequé vos ! faren couma lous' aulres,
nous'n passaren.
E lou picapoul inountava jusqu'au col.
En entendent soun paire e sa inaire,
Petesqueta se metèt à plotirà :
— Ah ! ah ! ah ! oh ! oh ! oh !..
Bouzanquet diguèt au baroun de l'Estaca :
— Pas poussible, dèu èstre arribat un
malur. Esperàs-me !
Davalèt couma una troumba.
— Dequó fa-ès aqui'? mountàs, despachàsvous !
— E oi ! diguèt Mma Totimata, cresès
qu'aco's nas res de vous bailà una fflha
qu'avèn fach veni jusqu'à vint-e-sèt ans,
tres meses e sièis jours.
— Nous servissiè de garçou de cafè, de
cousinièira, ajustèt Toutnatou.
— Mès, viedase I cridet Bouzanquet, davans de parlà dau maridage barrâs d'abord
lou i'oubinet dau boularèl — vesès pas que
vous anàs negà.
E toutes tres s'avisèroun qu'avièn de picapoul jusqu'à la barba.
— Jamat de ma vida ai pas vist una familha antau, diguèt Bouzanquet en coulèra ;
gardàs-la, e quand attrai troubat tres sots
couma vautres, ebé, la vendrai querre — e
s'en anèt ...
J\N DE LA CAPELLA-NOVA.

Lou cop que vèn :

NOSTES SOULDATS
Noste coumpatriota M. lou lioc-tenent-coulounèí
Audema, vèn d'éstre noumat coulounèl e mes à la
tèsta d'una bregada. Sèn urouses de felicità aquel
noble enfant dau Clapàs.
— Avèn ressachut emé plesi de bonas nouvellas de
nostes abouuats M. lou general Pagés, e iou coumaudant Guizard, dau 26ma batalhounde cassaires
alpins.
— Lous pialuts dau 4ma coulounial à l'ounou ;
d'aquel bèu regiment, an ressachut la Crous de
guerra : Marcel Balard e Reiniè Barre, de Vendargues (toutei dous blassats) ; Maurice Boudon, de
Mount-Peliè; Francés Peyson, de Vilamanda. Bravo
pèr toutes !
— Lou Cetòris sount pas lous darniès au tablèu
d'ounou. I'escrivèn aquesta quin/.ena : Jaques Boudet, dous cops citat à l'ordre e noumat jout-lioctenent; Maria Garguilo, qu'a gagnat dos citaciouns
e la medalha militària ; lou serjant Jaques Roche,
erigajat voulountàri ; Vincent Bouny, lou capoural
Jan Subra, lou brancardiè Fernand Bénézech, proufessou au Counservatôri ; lou coulounial
J. B.
Pistori, toutes citats à l'ordre daujour ; lou serjant
Alfret Naquet, de I'armada d'Ourient, decourat de la
medalha anglesa dau Merite Osca pèr aqueles
valhents enfants de Sent-Cla !
— Mès lou Clapassiès bailoun pas sa part à digus.
Sount estats pourtats à l'ordre dau jour : lou capitàni Azaïs, dau 96ma (pèr lou tresenc cop) e soun
íraire lou lioc-tenent aviatou Rougê Azaïs ; Emmanuel Brives; Pau Desperiès, medeci-major au.í2ma;
Eugèni Termes ípèrlou segound cop) ; Achile Vidal;
Louvis Michel, marechal-das-lou^is au 9ma d'artilhariè ; Reiniè Parmentier, telefounista au 341ma;
tou lioc-tenent Francés Romieu, coumandant una
secioun autoumoubila : Iou çapitàní d'Andoque ;
lou coumandanl Jùli Aubus, dau 122ma territourial,
voulountàri de 70, qu'es estat blassat, e à quau souvetan una urousa garisou.
— Es estat tamben gravament blassat, l'abat
Berger, de Mount-Peliè, à quau soun courage e
soun devouament an vargut la medalha mililària e
la crous de guerra. Soun couufraire l'abat Nozeran,
couma el proufessou à l'Escola de la Tritinat«
brancardiè dinsun batathoun alpin es estat citat à
1'orJre dau jour.
— L i medalha militària e la Crous de guerrasount
BStadasremessas à Saviè Bessières, de Loudeva ;
Bellet, de Sant-Jan-de-Ia Blaquièira, souldats au
142ma ; e Jousè Bestieu, de Pignan, souldat au
96ma. que eoumplimentan de bon cor.
— Toutas nostas felicitaciouns au bregadiè Vitalis,
de Loudeva, que, de sus soun airouplana, a davalat
un f'ohher. Un de mens pèrlou couvent !
— Avèn aprés emé regrètla mort dau Mezau Pau
Poncy, citat à l'ordre dati jour. Un autre enfant de
Mèza, l'ajudant-chèf Francés Draguis, es estat blassat ecitatà l'oidre de la bregada. Citat e blassat.
ta nben, Ipoulite Revel, dau 8ma çoulo'unial, recevèire-buralista à Sant-Jan-de-Corniês,
— Anressachut la crous de guerrá : Jùli Pascal,
de Clar Mount. e Emile Fabre, de Vilamanda.toutes
dous dau 14lma;Enric Farret,de Balhargues, serjant
au 163ina: lou serjarrt Jousè Vié, lou zouava Carles
Durand, lou coulonnial Enric Marger, toutes tres de
Mudasou ; Jousè Fontaniau, de Mudasou enoara, a
agut la medalha militària e la crous de gunrra. A
toutes, nost--s francs eoumpliments.
— Counvpfiments tambèn à Ramound Aubert,
elèva à nosta Escola das Bèus-Arts, èipoural telel'ounista, que vèn de passà serjant.
— Bonas nouvellas dau capoural Louvis Rivals e
dau serjant mitralhaíïre Jousè Menard ; de Mique),
de Gignac, tambour-major au 142ma; dàs Clapassiè.s
Louvis Périer, jout-lioc-tenent, Jan Malavialle e
Fabre, toutes tres dau 415ma ;e Ernest Portalès,
dau 2ma genia. Mandan à toutes un araistous souveni.

Lous tres sots de Bouzanquet

L'ACÌEN'T

DF. LlASOU.

�JT_0"CJ

A la Cloche Fleurie

GAL

Grand Caíé du Centre

L. WASSER
Chapelier Spécialiste

M

lle

Marie BERTRAND

M. LAURANS, Prop re

4,ÎPassage Lonjon - MONTPELLIER

PROPRIÉTAIRE

Rue de TEsplanade — CETTE

36, Rue Aiguillerie -:- MONTPELLIER

Dernières Nouveautés
RENDEZ-VOUS

Prix Modérés

CHOCOLATS -- BONBONS - PAINS DÉPICE

CONFiSERIE DE CHOIX

—

Rué

Boussairolles

—

TOUS

Mandàs-nous d'adrèssas de
autant lèu

m

à MOUNT-PELIÈ, encò de M.

XC3

Négrot (en bas de la GrandCanièira), e dins lous pren-

Abounàs-ié vostes pialuts.

que ié

VOYAGEURS

s'atroba

Abounàs-vous au « GAL » ;

souldats,

LES

Lou GAL

ATHENEECÍNÊMA
X C3

MM.

TÉLÉPHONE

MAISON DE CONFIANCE

VILLB DE NONTPBLLIBR

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

DE

LES

m

mandaren

SOIRS

cipaìs kiòscous ;

à S heures i\2

à BEZIÈS, encò de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins

quauques nume-

lous prencipals kiòscous ;

MATINÉES: leudis, Dimanches et Fêtes

rots.

à CETA, au Cinemà-Gaumont
e

dîns

lous

prencipals

kiòscous ;

SPEGTAGLE RECOMHAiÉ AUX FAMILLES

en ATE, encò de M. Siffre ;
à FROUNTIGNAN,

encò

de

M. Jousè Bonflls ;

Films Artistiques des Fremières Marques

à

GANGES,

encò

de

Mma

Roux, burèu de tabat ;

Pèr lous Souldats
dau Miejour

Orchestre Symphoníque

à LUNEL, encò de M. Burnel,

G. BORNE

papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-

;AR FUHODR AU S®IS-S©L

Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Pèr lous pialuts dins sa tranchada ;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada :
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

cassert;
à

PEZENAS, encô

de

Mma

Gaubert;

Consommations de ler Choix

e dins las Biblioutècas de las
garas de Mount- Peliè, Nimes

I,OU G-A.L. —

lbditiond.e MontpelHer

Beziès, Ceta e Lunel.

ÌVIQDERM' §ALQK

Grand Magasin de Tailleur

Digas, Marioun !

Beaux rayons de Vêtements sur Mesure

SPÉCIALITÉ POUR LATAILLE

— D'ounte ven lou renoum

A LA GRANDE MAISON

De l'atalhè Causse-Fedièira

*.

J

OE

CHEVEUX

ETBARBE

a xvx s

6, Rue Nationale

—

CETTE

29, Rue Gambetta - CETTE
53,

Les plus Grands Choix de Bonneterie
ET CHEMISERIE

Vêtements confectionnés
pour hommes et enfants
Emprimariè

FIRMIN

e

MONTANE,

carrièira Agulhariè, 53

— Es qu'abilha embé goust,

Salon pour Dames - Shampoing antiseptique
ONDULATION

Soulide e d'un pris dous...

Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè

Nuances garanties

Lou Gerenl :

JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261628">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261629">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261630">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="434958">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104816">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°23 (4 de jun 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104817">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434950">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434951">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434952">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104818">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°23 du 4 juin 1916 (2ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104820">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104821">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104824">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104825">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104826">
              <text>1916-06-04</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104828">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104829">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104830">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104831">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104832">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="104833">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="104834">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1928</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261622">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°23 (4 de junh 1916) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261623">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261624">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261625">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/afd5cdf69e00c5dbb2c5e933ed6e19aa.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261626">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261627">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="434953">
              <text>2016-05-26 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="434954">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434955">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434956">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434957">
              <text>Jan de la Capella-Nova</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594667">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594668">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594669">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640540">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718085">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
