<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1929" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1929?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:39:59+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="930" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/53aa6589e49eaa8d4da9df971457ef4a.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104837">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104838">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104841">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="104842">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139161" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a9fa881289d572657836ab847d97d74d.pdf</src>
      <authentication>a7ebf914389ea6e72d350713edfb6e38</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631265">
                  <text>lou Numerot : Dous Sóus

JOURNAL

LENGADOUCIAN

ABOUNAME NT
TRES JIESES .

VlNT SÒUS.

SlÈIS MESES .

TRENTA SÒUS
TRES FRANCS.

UN AN.

.

.

Redacioun :

SEGOUNDA

IDAB 11 &amp;ÏÏI11A
Dimàs passat, daus las cinq ouras, prenièi
lou fresc sus un banc de l'Esplanada, en esperant las nouvellas, quand dos darnas
couma cau venguèroun à charrà de la guerra.
A un moument dounat una faguèt.
— I)ans tous les cas, cest bien long ! —
Bieritôt iteux ans que çà dure.
— Eh ! mon Díeu ! qui sait quand çà finira ?
diguèt l'autra emb'un soupir à faire marchà
un mouli à vent.
Couma digus respoundiè pas, ié diguère
en me levant :
— La guerre finira nprès le Camaval !.. »
E m'en anère.
— // est bi»n renseigné, ce jeune homme.
Après le Camaval ?...
Sabe pas se coumprenguèroun ma responsa.
Oi ! la guerra lìnirà après lou Carnaval,
car, ma fe ! èroun entoulhadas couma pèr
lou carnaval.
La pus granda ressemblava à una cantinièira : bounet de pouliça, vèsta de zouava,
rauba ampla e courta, boutinas mountant
jusqu'au ginoul. Ié mancava res que lou
barrau pèr semblà d'à-founsàla Filha dau
Tambour-Major.
L'autra frisava lou matador : pourtava un
capèl plat, genre sombrero, una vèsta de
torero e una raubacourta embé fossa plecs ;
dous tira-taps de pèusses que ié davalavoun
sus las aurelhas la fasièn ressemblà à
Carmen : ié mancava res que la cigarreta.

24

18 DE JÙN 1916
Aministracioun

Pèr las reclamas, s'adressà ou escrìéure
à l'Aministracioun dau CAL

JN °

ANNADA

23, PLAN DAS PATRIOTAS, 23. — MOUNT-PIÌLIÈ

9,

FAUS-BOURG

BOUTOUNET,

9.

—

UOUNT-PELIÈ

Se partiguère, es qu'avièi vergougna de
me troubà au coustat d'aqueles dous caramantrans.
No ! es pas permés de se vesti antau. Mès
de qu'on fariè pas pèr oubeï as caprices de
la Moda.... La Moda, mot magic que fai virà
tant de tèstas, e que las fai virà de fes
jusqu'au nescige.
Las fennas an seguit, lous iols barrats,
toutas las modas, las modas que vènoun
toujour de Paris, mès que ié naissoun pas
toujour, (que de journals de modas que nous
arribavoun dirètament d'Alemagna !).
Fai pas mai, on marchava toujour au reglet
de la moda parisenca, que negava dins soun
unifo'irmitat, toutas las varietats, toutas las
ouriginalitats, tout lou poulidige e lou pin.
touresc das vièls coustumes de nostas prouvinças.
E pamens, jamai las carnavalhadas de ioi
lous vaudran pas.
De fèt, dequé i'a de mai couquet e de mai
coussut que lou coustume d'una Arlatenca,
d'una Limouzina, d'una Agatenca, d'unaBezièirenca ?
Tout acò dispareis ou es menaçat de
dispareisse jout las arpas gouludas dau Paris
centralisaire.
Mès la França es pas res que Paris. La
França es tamben lou Lengadoc e la Prouvença, couma la Gascougna e l'Auvergna,
couma la Bretagna e la Nourmandia, couma
deman l'Alsaça-Lourrena.
Ai dich : i'Alsaça-Lourrena ! Arregardàs
las fennas d'aquelas dos prouvinças. Dempioi la pus jouina jusqu'à las pus vièlhas,,
toutas portoun soun coustume tradiciounal.

FONSJOUVEAU

.

Lou GAL parei lou prumièe lou tresièma
dimenche de chaca mes

Begardàs-las embé soun grand nous, soun
coursage de seda e sas raubas mirgalhadas.
Aquelas an sachut counservà tout ce que
representa soun païs. E l'Alemand tant fièr
e tant brutal, recuèula avuglat pèr lacoucarda
tricolora que, couma l'iol de la counsciença
l'espincha e sembla ié dire : « Aquel païs es
pas tiéu ! ».
E d'efèt, es pas siéu.
Las fennas de França e sustout de noste
Miejour déurièn sans vergougna reveni as
coustumes loucals pèr pourre bailà la man
à sas sorres retroubadas, quand vendrà lou
jour de dansà emb'eles la farandoula de la
Vitòria.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

Als soudartz del Mietjourn
Can vous ai vist partir, fiers efans del Mietjourn,
Lou frount naut, l'ama en fèsta, ardens à la batalha,
Ai sentit, fllhs de pros, que dels avis, toutjourn,
L'espaza era sens dech, l'armura à vostra talha !
Al sol dur artelhatz, ferouges lauradours,
Samenatz vostre sanc per lous champs de mjjtralha.
La meissou vai sourtir : lous arpials déls voultours
Gradissoun en tustar l'invencibla muralha !
E can nous tournaretz, venceires als bras fortz,
Anirem couma vous, — toutz ensems, o mas sors ! —
Vendinhar lou boun vi, nous sadoular de gloria !
Vous que tournarelz pas, o fllhs, fraires, espous l
Noun, setz pas mortz : durmetz!... e la Vita, pei vous,
A tissat de soulelh un linsol de vitoria 1
Margareta
Reina
Per la Santa-Estiala de MCMXVI.

del

PRIOLO,

Felibrige.

�LO

Tablèus rie Guerra

ÂUBERTOU, LQU PERRUQUIÊ
CMVALIÈ.
Counouisses pas Aubert, Aubertou l'eníant de Vitourina'í Se passes un jour à Musargues, tout lou mounde te dirà qu'es estat
un das milhous enfants dau païs. Garrut,fort,
brave, amistous, èra toujour prèste à rendre
serviee. N'i'aviè pas un couma el, pèr laurà,
fouchà ou rasclà. lìra un travalhadou perfèt.
Serious e ounèste, aimava pas gaire las poutingas de Brunet lou cafetiè, mès pèr contra
moucava ben sa foulhela en tugant lou verme
e soun litre àchaque repas.
Un de sous grands plesis, èra d'anà lou
dissateencò de rnèste Pèulon lou perruquiè
ue la Plaça. Pèulon i'apreniè l'art. de rasclà
las barbas milhou que ce que lou bouchè
rasclava sous porcs. E Aubertou se fasiè.
Autant aviè la man grèva e rusta quand teniè
l'alaire ou lou rnanche de l'arpa, autant soun
pougnet e sous dets, èroun laugiès quand
aviè barboulhat de sabounada la figura de
las praticas de Pèulon.
Pèulon qu'èra un mèstre, i'aviè aprés à se
servi d'una toundusa couma mèste Aubert
i'aviè aprés à se servi d'un cisèl ou d'un secatou.
E chaca dissate au vèspre, e chaca dimenche mati. dins un membre de l'oustau de
Pèulon, transfonrrnat en saloun, Aubertou
ajudava à rasclà lous parsans de Musargues.
Sous dous ans de ssrvice íinits, Aubertou
quitètPèulon pèrcountà floureta à la bruna
Margarida, la íilha de mèste Leon. Lra maridat desempioi tres meses quand acò petèt
à Nancy
Dins las rudas journadas dau coumençament, Aubertou seguèt sublime. Ni la fam,
ni la fatiga, ni la ploja, ni lou frech dernesiguèroun pas sa bona imou e soun courage.
Pioi carguèt s'entarrà vivente faire la guerra
toujour dau mème trauc, emé de fanga jusqti'au ginoul e de cops d'aiga jusqu'à l'embounigou.
Mès cau pas courntà sans la relèva !
Au cantounament Aubertou es devengut
lou perruquiè de la coumpaniè.
E lou perruquiè es quaucun.
A la granda ounou de poudrepassà sa man
sus. la (ìgura das ouliciès e de ié dire :
« Aguez pas peur, rnon yeutenaní, je vous
escaraugnerai pas fosse ».
Cau te dire, brave Chivaliè. qu'estent de
Musargues, Aubertou s'es pas jamai cresegut
oublijat de parlà francés. Lou francés acó's
un baragouin pèr moussurots, que juenta
pas gaire emé soun tint brounzat pèr lou
sourel gregau de noste Miejour.
Lou perruquiè proufitade lacaissa dauser
jant-major, ounte dèu metre sous outisses,
pèr ié glissàde causasqu'adinssoun sace que
l'alangrèirissoun d'autant. A toujourquauque
gràdat à rasà a l'oura de la soupa. Couma
acò d'aqui, vai sefaire servi à la « roulanta »
e sans que digus lou vege a un quart de
« pinard » de mai que sous camaradas de
l'escouada, manja un floc de car pus gros e
pus moufle e bèu lou mème « jus » que lous
cuistots, que, t'hou assegure, es pas d'oupiata.
Aubertou a gagnat l'estima de toutes e te
caudriè veire soun « saloun de perruquiè »,
(dèurièi dire « sous salouns » car n'a dous,
un pèr l'estiéu, l'autre pèr l'ivèr). cafît de
mounde que parloun, que risoun, que s'en
fan pas.
Sus lou vièl pourtau quissounat d'un esta-

tJ

GAt_

ble a escrich à la croia e en letras rr.ajusculas, siéuplèt! aquel soul mot : COIFÈUH
— se manca uu b, t'inquiètes pas, Aubertou
hou a vougut.
A drecha e à gaucha, i'a de bancs fachs
d'una plancha pourrida e de dous piquets
ounte lous pìaluts sount assetats, en esperant soun tour; en mitan, lou fautul. Aquel
faulul es ioi une cai«sa escrancada, deman
un floc de cadièira à quau manca la mitat
d'un pèd e lous tres-quarts das barrèus. Es
tout ce que i'a de counfourtable : Aubertou
hou a dich.
Car Aubertou es pas mut. N'en dis e n'en
redis, a pèr chacun lou mot que counvèn.
— Tus, auriès pouscut te lavà davans de
veni, t'imagines pas que te vau descrassà,
goullamàs !
— Diga sarra- piastras, pospasmetre dous
sòus dins la gamella ? T'a cargut la guerra pèr
êstre tant linde.
— Pos i'anà : prenèn Ious louvidors bercats e lous bilhets blus destripats, mès n'en
metes pas trop !
Filibert qu'es rintrat desempioi un bon
moument Iou regarda sauçà emé soun pincèl, dins soun quart, ounte un moucèl de
sabou, negre de crassa, trempa. Filibert es
delicat, atabé quand soun tour arribadisà
Aubertou :
— Poudriès pas sanjà l'aiga ? N'as dejà
rasclat una dougena e es toujour la mèma
sabounada que servis.
— Diga, far'uquet, m'as pas vist! Creses
dounc que toutes ajoun la rougna courna
tus ? Se siôs pas countent. fìca lou carnp.
— Aubertou ! disiè Janjan, me copes pas
lou pèu emé la toundusa, vole poudre taire
la rega, quand anarai en pèrma.
— (i tus, caliè be que repouteguèsses ou
que demandèsses quicon Toun pèu serà cou
pat couma dis lou reglament, quand parla pèr
la bouca de l'ajudant Batisiini, lou Còrs&lt;u :
lìas deriière, court devant! Sabes, Batistini
coulhouna pas aqui dessus. A la casèrna
disiè : « Je vous autorise d'avoir les cheveux
tongs lf. dimanche, mais la semaine, ras, ras,
ras. ti
— Alors, vas rne toundre couma un iòu ?
— Ce mèmes, couma quand te rasclère ta
barbassa castagna que t'empachava de
metre toun mourrau, pèr t'apara de la pudissina gazousa das Bòchous.
Es antau qu'Aubertou se rend celèbre.
dunte es amirable, es en estiéu. l'a'na ribièireta que travèssa lou vilage ounte sèn
cantounals. Es sus sous bords qu'Aubertou
monta soun saloun : en plen èr, jouta un
aubràs ramut. Pèr assetà sas praticas, a
pourtat aqui un vièl souc de bouchè qu'a
apegat contra l'aubre e lou que se fai rasclà,
te rapella Sant Louvis quand rendiè la justiça a Vincennes. Lou pincèl ou lou rasou à
la man, la boufarda à la bouca, en pèu, en
mancha de camisa, en sabatas, Aubertou
sembla un diéu : lou Diéu das Pialuts.
Sa man trernola pas jamai, e qu'an t'a
quitat que vas te refrescà, as la gauta tant
fina que lou mourretou lou pus friand de
nostas grisetas dau Goubèrnament.
Atabé, pos creire que lous sôus tomboun
dins la gamella ou lou vièl toupi.
... As entendut parlà, inoun car Chivaliè,
d'aquel perruquiè que rasava un doumtou
celèbre dins una gàbia de líouns sauvages.
Ebé, Aubertou fai pus fort. En prumièira
. ligna, dins un pichot poste, quand plòu sus
las tranchadas un ourage de ferre e de fîoc,
emé lou mème sourrire, lou mème èr galoi,
la mèrna man segura, Aubertou fai soun
mestiè... de perruquiè.
Soulament, countràriament à soun cama-

rada, Aubertou el. rasa lous Liouns — à
coumençà pèr lou dau Parage.
FILHOU.
D'en Picardia, 2S de mai 1916.

Letras dau front.

I. Lou « Taube »
Noste camnradeta cetòri, lcu brave Gamhardelta, nous manda antau de.nouvellas
d'el e de sous coulègas ; e veirés qu'amoundaut, dins la cola glouriousa das vièls pialuts, la classa îfi gasta pas la manada :
Atualament sién à R..., pichot vilage redevengut
francés, ounte sién touta uua cola de Miejournaus.
Amé iéu i'a toujour lous Clapassiès Bertrand, Bernard, Boissière, Badou. Bouscaren, 'iìouìsseren, lou
Mezau Borres, lou Pignanenc Jan Bruguière, un pas
mousit e que touiour n'a una de prèsta, lous Lunelencs Bon.net, Boulet e Brouès,e enân lous Cetoris
Benazet, Brezet e un carretiè qu'avèn rencountrat
noumat Cabas.
Pode pas te cità toutas las galejadas que se racountan lous uns as autres, niès pos creire que s'en
fasén pas un brin.
L'autrejour, lou Pignanenc Bruguière èra assetat
amé nautres toutes jouta un aubre e manjaven de
fabiòus. Tout d'un cop t'arriba un « taube » que
s'atroba boumbardat pèr nostes canous. Alors lou
cleroun sona pèr que tout lou mounde dintre dins
lou cantounament. E toutes, amé lous plats à la
man. de s'en anà plan-planet, e noste Pignanenc
de dire, serious couma un pàpa : « F'ai tramblà !
Aicis te taissoun pas soulament clacà tous sièis mila
francs tranquille ! »

II. Lou Poutou
L'amic T... — ouficiè dins un regiment de
rnarcha — nous conta aquesta, qu'es tout ce
que i'a de pus vrai. Nous manda acò pres de
fabrica, tal qu'hou a vist e entendut :
Lou mège de moun batalhoun es un miejournau
galni, que faguèt sas estùdias au Clapàs, e pèr quau
las galejadas pebradas de Habelais sount un vertadiè
delice, subretout quoura sount bagnadas de Frountignan goustous. Un cop pamens s'atroubèt quet.
Eren pas lionts dau Vièlh-Arinand, dins un vilajou
riseut, e noste mège mancava pas de dire à toutas
tas manidíis : « Ma bella, siès l'Alsaça, e iéu sièi la
Franca : t'adu-e lou poutou de la França! » D'unas
sourrisièn, d'autras voulountousas ou crentousetas,
prenièn lou poutou. Mès un cop, lou lioc-tenènt
Grossapausa, que passava, tirèt lou mège pèr lou
bras e de ié siblà : « Sabès, doutou, se l'Alsaça vòu
pas de voste poutou, tendrai toujour moun fessiè à
vosta dispausicioun! »

EN MEMORíA
Enric GALIBERT, que vèn, pecaire! de mouri, èra
un das pus counouguts e estimats felibres de nosta
regioun. Era tresouriè de la Felïbrenca de Sent-Cla
e un das prencipals coulabouraires de YArmanac.
Celori; soun devouarnent, soun gaubi d'escrivan
galoi e soun franc caratèra i'avièn gagnat, dins tout
lou Mïejour felibrenc, d'amistanças que sa mort vai
crudèlament macá.
Mandan à sa familha e. as felibres de Ceta l'espressioun de nosta simpatia e de nostes regrèts.

�LA MUSA PLOURA...
.

A moun bèu-paire,

lou mèstre en gai-sabé A.

FEDIÈIRA

J.ong dau ribièirau sacrat de la Musa,
loi, tièva la musa
Que sap m'enspirà.
Vên au calabrun, saique, la couqueta,
í)ins l'ounda clareta,
Vèn per se mirà....
A moun pregament, ma Musa se taisa
Souspira, pantaisa,
Soun cor en esmòu
Es tout tremoulant, fremis d'espaventa ;
Es muda, e, doulenta,
Regarda lou sôu
Ounte es espandida la flou de jouvença
De nosta prouvença,
Nobla meissou d'or
Qu'èra noste ourguiol, d'espèrs proumetousa,
Que despietadousa
A crestat la mort...
0 ploures, ò tus ! Musa segnouiessa !
TOUÌ plours d'amaressa
An bagnat lou cros
L'umble e noble cros das qu'embé alegria
Pèr nosta Patria
Sount morts en eros !
Tas lagremas puras couma l'aigage
Sount toun oumenage
Au sòu naciounau ;
Soun rach clarinèl nous counvida d'èstre
Fidèles au Mèstre,
A soun ideau,
Pèr que, dins la Pas, pogue lou fetibrc
Veire l'ome libre
Dins lou mendre amèu ;
Veire de toul. caire abourri la guerra,
Lausenjà la terra
'
E tout ce qu'es Bèu !

Long dau ribièirau sacrat de la Musa,
A trevat la Musa
Que sap m'eospirà.
Era adoulentida, e, sus lou campèstre,
De l'orre escaufèstre,
L'ai vista plourà ! ...
GAUSSOU 'DE L'OULIVIÉ.

Verdun, 22 de mai 1916.

Lou manca de Inrge nous oub/ija de remandà
au cop que vèn ía seguida das Mistèris de
Bouzigas.

LQUS

dau Miejour»

Au libre d'or das grands Miejournaus de
la granda guerra, escriguen ioi dous autres
noums:
Lou general Nivelle, lou nouvel coumandant en chèf de las troupas de Verdun, es un
Limousi, de Tulla.
LoucoumandantRaynal, l'erouic defensou
dau fort de Vaux, es de Bourdèus, e aparteniè au 96ma, de Beziès.
Tals chèfs, tals souldats. Es em'un batalhoun dau ... que lou coumandant Raynal
a fourçat l'amiracioun dau mounde e mèma
lou respèt d'un enemic — que, pamens...
Sans esperà qu'on pogue escriéure tres
chifras à la plaça que quitan en blanc, saludan, emé l'ourgul de lous saupre nostres,
lous enfants dau Lengadoc e dau Roussilhoun
qu'an escrich emé soun sang generous aquela
paja d'epoupèia.

Ea Boîivslla Bai?a
L'autrejour ère encò de Justi lou cafetiè
dau plan de l'lispitau e tout en prenguent
moun aperitif escoutave lous rasounaments
d'un moulou d'oubriès que parlavoum dau
sanjament de l'oura legala.
— Dequé tron soun anats cercà aqui, disiè
Jan, vengut en permissioun de sièis jours,
aurièn be pougut esperà pèr avançà lou
jour d'una oura que seguèsse partit ; aqueles bougres troboun l'estèc de me racourci
ma permissioun d'una oura ; s'es pas malurous, acò ?
— Coumprenes pas, ié dis Ernest, l'enfant
dau carbouniè ; es pèr que la guerra finigue
pus lèu ; es pèr t'empachà de langui. E lou
jour que faran acò i'aurà una oura- que se
passarà sans un cop de fusil.
— Pèr ièu, diguèt Louvis lou jardiniè, es
ben embestiant : dins noste mestiè, avèn
l'abituda de travalhà tant qu'on ié vei ;
alors, d'aqueste moument travalhan jusqu'à
nòu ouras e maugrat acò, pèr mountà à la
plaça lou mati nous fisan pas au jour, mès
à l'oura ; ce que fai qu'ara nous coucharen
à dech ouras e nous levaren à quatre quand
mèmes ; ié perdèn una oura sus noste repaus.
— Lou pus fort es ièu, faguòt Camilla, sièi
cargatdasrelogesde lavila,cresèsquesièi pas
embestiat ? Couma caudrà qu'à ounze ouras
siègue subitament miècha-nioch, medemandave couma poudrièi faire pèr que mas pendulas marcoun à la fes la mèma oura. Ai pas
troubat qu'un truc ; seriè de pagà un ome
pèr chacapendula qu'ai à mountà e de m'entendre embé lou couinandant d'artilhariè ;
alors à ounze ouras un canou plaçat sus lou
Castèl d'aiga tirariè Un cop e antau toutes
mous omes avertits à la fes farièn faire un
tour de mai as cadrans.
Matiéu l'alumaire de gaz venguèt à soun
tour :
— Ièu, qu'avançoun ou qu'avançoum pas,
m'es egau, car me fiseaujour. Ce que m'a
fach lou mai plesi, es qu'an suprimat fossa
bècs de gaz e à lioga d'avançà l'oura, aurièn
milhou fach pèr ièu e pèr vautres aussi
se voloum faire d'ecounoumias de lous
suprimà toutes. Antau lou mounde, quand
se ié veiriè pas pus, anarièn secouchà Lous
que voudrièn prene lou fresc se me'trièn
davans sa porta, e pioi au lièch e s'en
pourtarièn pas pus mau.
Jùli, dins un cantou, aviè pas bailat soun
apreciacioun ; mès nous la faguèt pas mai
langui
— Aqui ce que pense : Lous qu'an prepausat aquela causa avièn soun ime. Duvoun
avudre de besoun d'argent e alors antau,
en avançant l'oura, lous qu'an de rendas las
toucaran una oura pus lèu, lous qu'aç
d'oustaus encaissaran la renda una oura pus
lèu, lous qu'an prestat d'argent toucaran
l'interèst d'una oura de mai, e empoucharan

sa mesada una oura pus lèu ; chacun sus
aquesta terra s'arrenja couma pot...
— Ièu, faguèt Charlou, crese qu'aquel
mounde soun lasses de viéure e avançoun
l'oura pèr êstre pus lèu à l'oura de la mort.
E alors ié diguère : Recoumandaciouns :
1° Lou quatorze de jun mountàs voste revèl
perqué sone à l'oura lou Iendeman pèrpas
èstre en retard au traval ; 2° Se voulès faire
rapourtà voste argent plaçàs lou vite lou
quatorze que gag-narés una oura d'interêst ; 3° En avançant vosta mostra d'una
oura, atencioum de pas coupà las agulhas !
PlERROU DAS CARMES.

NOSTES SOULDATS
Nostes milhous coumpliments as felibres clapassiès : Louvis Vernhes noumat serjant mitralhaire, e
Pèlre Coumbet noumat. ajudant de batalhoun.
— E tamben à tres valhents dau 96ma, lou regiment
de l'erouic coumandant Raynal : lous jout-Iioctenents Maurice Fesquet e Jordi lcard, noumats
chivaliês de la Legioun d'ounou, e Pau Girard, decourat de la inedalha militària. Toutes tres, blassats
à l'enemic, an ressachut tamben la crous de guerra.
— Lou mount-pelièirenc capitàni Blaquière, dau
2ma genia, a' gut sa coumpaniè cita'la à l'ordre de
l'armadà. El es estat citat tres cops e vèn de ressaupre la crous d'ounou. Bravo!
— Encara d'autres clapassiès pourtats au tablèu
d'ounou de la crous de guerra : Marcel Sicard,
capoural au 161ma; Marcel de Caso, marechal-delougis au 23ma d'artilhariè (citat dous cops); Emilian Belot, dau 23mfc, dragouns ; Jùli Paul, dau 373ma
de ligna; Marius Chanliau, dau 84ma d'artilhariè
lourda; Pèire Soulandre e Jaques Capedet, dau
2m« genia; Andriéu Serrou; lou comte de Villeneuve-Bargemon, lioc-tenent de vaissèu.
— E pioi, de Cetóris. toujour una bella cola : lou
coumandant Vignal, nuuiuat lioc-tenent-coulounèl ;
Jan Pascal, dau 2"ma batalhoun alpin, decourat de
la medalha militària e de la crous de guerra ; Pau
Mathieu, de l'armada d'Ourient, lou doutou Liautard, medeci-ajuda-major e. M. Maurice Raymond.
niedeci aussiliàri, e lou capoural brancardiè Jousà
Luccioni, dau 5SmacoulouniaI. toutes citats àl'ordre
dau jour e decourats de la crous de guerra.
— La crous de guerra a tamben recoumpensat la
valhença de : Pèire Lucchinacci, de Miraval, capoural au 8ma coulounial; Chavardès, d'AziIlanet, souldat au 322ma territourial; Jùli Itier, de Vendargues,
e lou capoural Marcellin, de Sant-Jan-de-Vedàs,
toutei dous dau 163ma; Jousè Galibert, de Mèza,
mort ailas! d'una blassadura ressachuda au camp
d'ounou; Alf'onse Genieys, de Pezenàs, lioc-tenent
au 2ma genia; Eugèni Paulet, de Grabels, canouniè
auDma d'artilhariè; Jousè Gely.de St-Pergòri; Marìus
Granier. de Càstias.
— Jousè Garel, de Cournounsec, ajudant au 160ma
a ressachut la medalha militària e la crous de
guerra; un autre enfant dau mèma vilage, lou coulouuial Cleoufás Maraval. a tambeu gagnat la crous
de guerra.
— Nostes milhous souvèts de garisou à Emila Calmels, de Mount-Peliè, capoural as « tíralhurs »,
que vèn d'èstre blassat. e's ara suegnat à Viena-susRose.
— Sount venguts aquesta passa en permissioun :
nostes cars amics e coulabouraires lou serjant Louvis
Fourmaud, à Massilhargues e lou liootenent Louvis
Bonfils. à Mount-Peliè ; Pèire Carrére, Júli Navas.
L'AGENT DE LIASOU.

�LOU

A la Gloche Fleurie

GAL

Grand Gafé du Centre

L. WASSER
Chapelier Spécialiste

Mn° Marle BERTRAND

M. LAURANS, Prop'

4, Passage Lonjon - MONTPELLIER

PROPRIÉTAIRH

Bue de l'Esplanade — CETTE

36, Rue Aiguillerie -&gt; MONTPELLIER

Dernières Nouveautés
Prix Modérés

CHOCOLATS - BONBONS - PAINS D'ÉPICE
CONFISERIE DE CHOIX

PELLIER

—

Rue

toussairolles

VOYAGEURS

—

à MOUNT-PELIÈ, encò de M.

1J3

Négrot (en bas de la GrandCartièira), e dins lous pren-

Âbounàs-ié vostes piaíuts.

TOUS

Mandàs-nous d'adrèssas de

LES

SOIRS,

cipals kiòscous ;

Eeprésentations à 8 heures 1 jí

que ié mandaren

autant lèu

LES

s'atroba

Abounàs-vous au « GAL » ;

souldats,

IHIBI.

Lou GAL

ATHENEECINÊMA
X C3

DE

TÉLÉPHONE

MAISON DE CONFIANCE

VILLE DE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

RENDEZ-VOUS

à BEZIÈS, encò de M. Glareton (ras dau Teatre) e dins-

quauques nume-

lous prencipals kiòscous ;

MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes

rots.

à CETA, au Cinemà-Gaumont
e

dîns

lous

prencipals

kiòscous ;

SPECTACLE RECOIMtíDÉ AUX FAMILLES

en ATE, encô de M. Siffre ;
à FROUNTIGNAN,

encò

de

M. Jousè Bonflls ;

Films Artistiques des Premières Marques

«!

'VlHg-asin

iAR

AU

S@U)S«S©ÍL

cassert;
PEZENAS, encò

de

Mma

garas de Mount- Peliè, Nimes

LOC GAI,. —

de Tailleur

Édition. de Montpellìer

Digas, Marioun !

De l'atalhè

Causse-Fedièira

Rue Gambetta - CETTE
53, carrièira Agulhariè, 53

Les plns Grands Choix de Bonneterie

ET CHEMISERIE

— Es qu'abilha embé goust,

Beziès, Ceta e Lunel.

SPÉCIALITÉPOUR LATAILLE OE CHEVEUX ET BARBE

JT . 3K)C O XVX S
6, Rue Nationale

—

CETTE

Salon pour Dames - Shampoing antiseptique
ONDULAriON

Soulide e d'un pris dous...

Vét"m*f' ís confectionaés

pour hommes et enfants
e

à MÈZA, encò de Mlla Bou-

e dins las Biblioutècas de las

A U GRANDE MAISON

FIHMIN

Mma

Gaubert;

Consommations de ler Choix

— D'ounte ven lou renoum

Eiii|»ritnariè

de

papetariè ;

à

&gt;an\ r jinis de VêlrineDts sur Hesure

29,

encò

à LUNEL, encò de M. BurnelT

Orchestre Symphonique G. BORNE

Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Pèr lous pialutsdins sa tranchada :
Emé dous sòus pèr quinzenada
Dis'rairés touta una escouada :
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que iè porta la sourelhnda
E l'èr dau païs miejournal.

îi

GANGES,

Roux, burèu de tabat ;

Pèr lous Souldats
dau Miejour

G

à

, Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè

MONTANE

TBIHTUEB AU ÏÎENISIÉ
Nuances garanties
Lou Gerenl :

JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261637">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261638">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261639">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="434989">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109720">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°24 (18 de jun 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109721">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434981">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434982">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434983">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109722">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°24 du 18 juin 1916 (2ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109724">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109725">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109729">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109730">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109731">
              <text>1916-06-18</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109733">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109734">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109735">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109736">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109737">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109738">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109739">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1929</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261631">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°24 (18 de junh 1916) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261632">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261633">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261634">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/53aa6589e49eaa8d4da9df971457ef4a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261635">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261636">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="434984">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434985">
              <text>Priolo, Margareta</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434986">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434987">
              <text>Pierrou das Carmes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="434988">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594670">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594671">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594672">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640541">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718086">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
