<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1935" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1935?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:10+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="938" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b531f1efd5f6db26ab052c03723150a5.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105481">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105482">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105485">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105486">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139150" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/bc1498684cd074fb03f10ed6a552a5c8.pdf</src>
      <authentication>ae0a06163fc040d005dde1249e6117b7</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631234">
                  <text>Lou Numerot: Dous Sòus

SlÈIS MESES
L;N AN

QtJARANTA SÒUS,
FRANCS.

C.I.D.O.

TRES

Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à l'Aministracioun.

e \ou M\^iO\JR
En 1878, lou Felibrige festejèt sous prumiès Joos flouraus setenàris en nosta bella
ciéutat clapassièira. S'èra mes au councours
un Cant dau Lali ou de la Raça latina, pèr
courtesia en l'ounou de nostes amics de
Roumania qu'èroun venguts bèure emé nautres à la «Coupo Santo ». La prumièira joia
seguèt gagnada pèr lou grand pouèta rouman En Vasile Alecsandri qu'aviè cantat en
de verses supèrbes la vertut dau sourel
nostre e de nosta mar linda. Ai dins mas
archivas una fulha que seguèt la prumièira
edicioun d'aquela obra istourica. D'aici pode
m'enganà,mès crese que l'adaptacioun prouvençala n'es de Mistral, e la mount-pelièirencade Langlada.La coulecioun dasjournals
de l'epoca dèu èstre preciousa sus acò, amai
VArmana Prouvençau e las broucaduras (que
publicavoun alors Hamelin fraires) d'ounte
espeliguèt la Revue des Langues romanes.
Aquelas broucaduras que sount tamben dins
mas archivas (bougre de coulounèl, que me
vòu pas dounà de permissioun pèr vous n'en
bailà lou titre esat 1) sount mai qu'interessantas, e segu que Lou Chivaliè las poudrà
troubà dins la Biblioutèca dau municipe, au
Museon.
Tout acó prouba la granda acioun internaciounala e dirièi «panlatina» dau Felibrige. Las manifestaciouns felibrencas de
1878 sount la prumièira granilha de l'amis-

BtZIERS

Aministracioun
9,

FAUS-BOURG BOUTOUNET,

9.

-

MOUNT-PELIÈ

tat franco roumana, que sa frucha es ioi
madura.
La rèina d'alors, Carmen fcylva, morta tout
darrièirament, aimava nosta «enga d'or, e pèr
amusaia escrignèt quauque^ vers pronvençaus. Enfìn, pèr n'en flni emé tout ce que
ma paura tèsta pot barjacà iiont de sous
papafards, i'a dins lou Museon Arlaten una
granda titèia bruneta couma Zani e poulida
couma Mirèia vestida dau cousturne naciounau rouman. Lou pople creaire de legendas
la batejèi «rèino di Bòumian» e Mistral
counsacrèt la legenda dins sas etiquetas
requistas e dins una letra à Jan Carrère. La
letra es estada estampada dins soun tems
pèr mantuna publicacioun e la reeditère
jout l'escai de « Lou Bòumian » vers 1909 au
numerot, 3 dau journal das estudiants clapassiès La Bohême que publicava l'Estampariè generala dau Miejour, successou das
fraires Hamelin.
Tout acò's d'istòria clapassièira e d'istòria
felibrenca, e ara es d'istòria moundiala. Es
en 1878 que lous Roumans reprenguèroun
la plena counsciença de sa frairejacioun
latina; lous pouètas avièn parlat, e lou
Kaiser a pas res pougut contra lous ponètas:
Poudiè boufá
L'aurousa malamagna
Amount sus la Tour-Magna
Lou Sant-Signau ' ro fa...
Leoun TEISSIBR.
Armada de Verdun, 31 d'agoust 1916.
Datat e sinnat couma es, aquet article se passa
de coumentàris. Nous caliè saludà lou gèste de la
Roumania, traguent dins la balança dau Destin lou
pès de sa íinda e drecha espasa : es bon qu'aquel

Lou GAL parei lou 1è e lou 15 de chaca
mes

salut siègue mandat dau front, pèr un felibre que
iorta l'espalleta d'ouûciè francés. Lou manca rfe
nous empacha de retraire couma se dèu, e
couma s'hou ameritariè, l'istôria estrutiva de ias
bonas relaciouns roumano-felibrencas. Noste amic
Jùli Veran i'a counsacrat, aquestes jours, un article
ma's ,'|ue ben doueumentat ains YEclair.
Es estat un das rares qu'ajoun evoucat aqueles
souvenis. Un cop de mai counstatan l'ignourenç.i.
espessa das journals parisencs, mèma « les mieúx
iníormés », que sa courta vista desnassa pas l'ourizoun destrech das « grands boulevards ».
Renouvelensoulament que, quoura louspatriotasde
Roumania editèroun, en 1880,1'.4 Ibummacédo-roumain,
la lenga d'oc i'èra representada pèr une quinzena
de sous milhous pouètas, en tèsta lou pus grand de
toutes, de quau pnblican l'amirable sounet aicidejouta. La venta d'aquel Album èra destinada à
mantène mort e fol la lenga e la cultura roumanas
dins lous terraires enîara soumeses à la lèi brutala
das counquistaires estrangès. Car lous Roumans
sabièn lavertut miraclousa de la lenga mairala. Lou
president Pau Deschanel hou a ben remembrat l'autre jour, à la Cambra das deputats : « ... Tu gardais. avec ta langue, te secret de ta force et ton
idéal».
Lou nioument de la deliéurança se sarra pèrlous
Roumans de Transilvania : an sachut la merità.
Granda liçou pèr lous rèis et per lous poples —
pèr lous poples sustout. Ah ! se la sabian conmprene !...
Mès... quand pense que i'a pas un consou dau
Glapàs qu'age agut l'idéía de mandà vers Bucarest una despacha de simpatia ! Saique, pèr aqueles
Moussus, l'istoria de Mount-Peliè coumença pas
qu'au moument que sount mountats à la Canourga.
L. CH.

Íarge

A LA ROUMANIO

Quand lou cbaple a pres fin, que lou loup e la rùssi,
An rousiga li os, lou soulèu tlamejant
Esvalis gaiamen lou brumage destrùssi,
E lou prat bataiè tourno lèu verdejant.
Après lou long trapé di Turc emai di Rùssi,
T'an visto ansin renaisse, o nacioun de Trajan,
Coumo l'astre lusènt que sort dòu uegre esclùssi
Emè lou nouvelun di chato de quinge an.
E li raço latino,
A ta lengo argeatino,
An couneigu l'ounour que dins toun sang i'avié
E t'apelant germano,
La Prouvènço roumano
Te mando, o Roumanio, un rampau d'oulivié.
F. MISTRAL.

�LOU

Tablèus de guerra

CiAL

ILA TRIIHA

Courvada de nioch en flandra
Es lou sèr.., le jour se descandèla... vai
faire nioch. Alin, davans lei cabana, lei
chèfe de secioun acampoun seis ome; es
l'oura de parli pèr la courvada. Lou tems
adejà negreja, lou calabrun se fai plus
sourne : soun parti... Marchoun mut e pensatiéu, la car usclada, la pèl bruna. La routa
s'alonga davans eles... Eilalin, lou vilage au
bord de la rnar ; soun noum es devengu istourica. S'auboura, brandant, endé sei tèule
rouge arrouïna ; chasca jour es boumbarda,
chasca jour de pan de muralha s'engrunoun
mai, e lei poulidavillà destrucha badoun sus
de meuloun de pèira espoutida. Fai caud,
una grèva calour d'ourage dôu mes d'avoust.
Sus de tros de muralha se legis de noum de
francés e de flamenc. Aqui un casinô, plus
liont un cafè, e pertout, pertout, d'aqueleis
osteria que devièn faire flòri avans la guerra
d'aqueste tems, e que fan pensà ei drihança
d'autrafés, ei belli feina, ei bèu moussu, à
tout un mounde d'aristouciate e de bourgés
que trevavoun aquelei plaja. Que de record
acò remembra, que de mirage acò fai naisse !
Lei balcoun creba, lei rampa gimblada, e lei
terrassa — lei terrassa ounte lou sèr s'ausissiè lei cansoun zigana, dins la fiescour
dôu vent ìelarg, — ioi soun per sôu, abrasada per la tempèsta.
Dins lei bouièu, leis ome passoun... se
soun carga de fais trop grèu : eissejoun, susoun, renoun, mai marchoun. Perfós s'arrèstoun, fan la pausa e regardoun couma
abesti aqueleis oustau, end'un regrèt dôu
tems passa. A la chut-chut, un ordre passa :
fau avançà. E zou ! s'en van, pèr lei bouièu,
en renegant.,.
Es negra nioch. La mar brounzina. Aqui
lou flume. Soun aiga un jour a raià rouge,
ensannousida ; ioi sembla una flama verda ;
quauqui degout toumboun dòu cèu, traucoun
la rauba d'esmerauda ; d'ome regardoun...
Sus la levada, un souldat velh^a, fusiéu en
man. Quanteis amourous aqui s'espacèroun
pèr dire sei fouliè d'amour ?....
De batéu rèstoun amarga, toutei creba,
sensfouns ni costa. Ras d'elei, sus la dralha
ferrada, de vagoun soun abandouna. Touta
vida s'es en-anada, mai l'ama rèsta dòu
passa.
Ara, lei courvada revenoun dei premièira
ligna; leis ome an perdu soun biais d'esclau,
s'en van plus rede — quauqueis-uns rebaloun
la camba, mai van toujour.... Pèr eilabas,
saboun lou camp e la jassa que lous espèra.
Quicha souta lou pes, pensavoun à sei soufrença, à sei doulour. Oublidoun ara, pèr se
souveni mai deman — dins l'espèr toujour
de l'urousa lusida.
LOUVÌS

En riba d'Yser, avoust 1316.

FûURMAUD.

Quoura tournà vendemiaren la trelha
au negre boi, de rasin sempre lourd,
quoura tournà dejout la souca vièlha
s'ausirà mai de charradas d'amour ?

Eroun goustouses lous que jout la trelha
avèn manjat, risouliès toutes dous ;
mès vesiès ben ma poulida Mirelha
qu'aimave uiai toun poutoun amourous.
Que fatiè bon à l'oumbra de la trelha
au mes d'Agoust ! Dau Sourel as rais d'or
couma un limbert defora se sourelha,
ièu â tous iols me caufave lou cor.
Ah ! mounte siès partida ma Mirelha ?
m'as quitat soul... Ai tastat lou rasin :
an madurat e nosta vièlha trelha
de noste amour vôu pas creire à la fin.
L'an vendemiacfflt"aqueste àn, nosta trelha,
e n'an manjat lous bèus rasins muscats ;
degus tamben, dejout sa souca vièlha,
a pas parlat de noste amour passat.
Es ben fìnit, vole pas que regrelha
pèr l'an que vèn. L'ai ressada... à l'oustau
pioi l'ai pourtada, e n'ai fach de ma trelha
de boi... de boi pèr moun triste fougau.
De toun amour crudèl, o ma Mirelha
m'ensouvendrai, de segu plourarai. .
Adiéu fouliè !.... /Es cremada la trelha ;
antau belèu finii/á moun pantai.
f:
OC.
V...-SUS -T... (Marria), 25 d'agoust de 1916.

iua

plena luna

Quand quiíèren Belfort pèr mountà tout à
fèt sus lou front (aquel ounte on troba pas
pus de jandarmas) passèren à Bar-lou-Duc,
e ié restèren una journada. N'en proutìtère
pèr me passejà amé moun camarada Janou,
lou Pignanenc, que vous'nai dejà parlat. A
un nioument dounat, èren aqui tranquilles
toutes dous, à regardà lou clouquiè d'una
granda glèisa, que bailava d'èr à lou de SantaAnna de Mount-Peliè, quand tout d'un cop,
me sentisse peltirà la capota. Me revire, e :
— Tè ! mès... es tus, Francisqueta !
— E oi, moun brave amic. As l'èr estoumacat de me veire aicis en plena plaça de
Bar-lou-Duc. De que vos ? Es la guerra ! Maridats couma lou sabes, tres senmanas davans la granda « declaracioun », ai pas vougut soulament laissà escapà moun Glaudinet
tant brave, e i'ai dich : « Veses ! ara siéu à
tus couma la sarda es à l'ôli. » Mès, tè : aqui
l'avès, moun floc d'ome...
D'efèt, Glaudinet nous entrepren, charran,
anan béure un veire ; e Glaudinet, au mitan
de la counversacioun, dis en regardant lou
cièl : « Boudiéu ! es plenaluna, ioi, auren la
visita das laubes, acò 's segu ! »

— De bon, Glaudìnet, ié fai Francisqueta.
E pioi, doucament: « Ai que siès bestiàs !
Parla pus bas, pèr veire ! S'un espioun t'entendiè e se sabiè que ioi es plena luna, segu
qu'hou anariè dire as Bôchous !
Lou

CAGA-NIS.

LEMBUSCAT
Ai entendut, dins lou batèu à vapou que
fai lou viage de Bouzigas à Ceta, lou parlament que seguis.
Laissàs-me vous dire que dins lou saloun
d'à poupa i'aviè cinq ou sièis jouinas f^nnas.
Agusavoun la lenga, vous dise pas mai '.
Dequé parlavoun ?... De la guerra e das
embuscats. Vous prè^ue de creire, amics
letous, qu'aqueles paures embuscats, preniéu, couma se dis, quicon pèr soun raumàs,ce qu'es un pauc juste. Toutas ié toumbavoun dessus, franc une jouina dama de
Loupian que sounava pas mot. Las parlairas
pèr faire prouba que sous omes èroun pas
embuscats, se plasiéu maugrat lou Taisàsvous! Mesfisàs-vous ! qu'èra aûchat, à dire
ounte sous omes èroun : un èra au Four deParis, l'antre sus l'Yser, un autre à Verdun,
pecaire ! etc. etc, e la jouina dama de Loupian parlava toujour pas. Aquel silença las
entrigava fossa e se pensavoun : « Acòs es
la fenna d'un embuscat ». Alois la pus
curiousa de la banda dis à la fenneta de
Loupían • « Vostre ome es belèu dins I'enfantariè ? » La dama de Loupian respond en
francés : Non, madame! — « Dins l'artilhariè ? » — Non, madame ! — « Dins lou genia?» —Non, madame !
« Dins l'aviaciou?» — Non, mndame! — « Ebé ounte
I'avès, alors, aquel tron d'ome ? » En baissent lous iols lajouina dama respond : Mon
mari a soixante-et-dix ans !
Vous dise pas la tèsta que faguèt la
curiousa...
„ Ouncle SAM.

Vau mai calà que mau parlà...
Counouissès, pas vrai, V/llustration? Es
una granda publicacioun, emé d'images (que
sount bèus) e d'articles (que sount longs...).
Lou principal articliè de l'oustau es M. Enric
Lavedan, que, pèr lou moument esculla una
litania de bons counsels su-&lt; « la familha
francesa». Un prouvèrbe dis : « Quau baila
lous counsels baila pas las ajudas». E un
autre afourtis que : «Quand lou diable
n'agèt prou fach, se faguèt ermita». L'auto i
dau Vieux marcheur pot n'en prene pèr el.
Pioi, que fague de mourala tant que voudrà; es soun afaire e lou de sas praticas .
Mès auriè pougut s'avisà de pas nous faire la
liçou. Escoutàs-lou desbatelà :
Un point de vue très grave éveille, depuis longtemps déjà, les inquiétudes de tous les sociologues
sachant observer : c'estcelui de la race.
Nous sommes la race la plus petite de l'Europe.
Si on ne prend pas des mesures énergiques, elle
menace de s'étioler tout à fait. Interrogez des voyageurs « de raison », ils vous diront tous combien
ilsont été frappés, par cette petitesse alarmante de
notre race. II suffit, par exemple, pour s'en convain-

�LOU

cre, d'svoir occasion de venir de Londres jusque
dans le Midi de la France. On n'a qu'à se tenir à la
portière. La transformation, la réduction de plus en
plus marquée de l'architecture humaine, la baisse
et le retrécissement général du monument de chair
et d'os vous sautent aux yeux avec une évidence
gènante. Là-bas, dans le Nord, la force calm e, équilibrée, une grande et belle race ; ici, et surtout au
fur et à mesure que l'on s'avance dans le Midi, des
hommes moitié moins hauts, moitié moins larges,
criant, gesticùlant, agités, plein d'intellígence et de
flamme, certes, et doués d'une incroyable vivacité,
maispetits et chez lesquels les nerfs ont pris la
place des muscles.

Dins aquel desbourrounage Ta'n pessuc
de veritat — de veritat de La Palissa : l'ome
dau Miejour es pus laugiè, pus viéu, pus
ardent; lou dau Nord pus mastoc, pus pautut, pus flaugnàs. . Nous trouban pas lous
pus mau partajats !
A part acò, pausan una simpla questioun.
Se i'a'n endrech ounte « les nerfs ont pris la
place des muscles » es-ti pas, noun pas lou
Miejour, mès Paris — la Vilassa febrousa,
boulegaira, agitada, ounte se descadenoun
toutas las fantasiès, se brandissoun toutas
las modas, la Vila das tangòs e autras saloupariès bachocas, la Vila dau Lum antau noumada perdequé milanta Lavedans ié fan
prene sas boutrigas pèr de lantèrnas...
Tout ome de sen aurà lèu respondut.
JAÌV-SANS-PÈU.

O/VL

simple e francàs couma, à soun idèia, la guerra seriè
causa de la renaissença dau/'vi e de la lenga nostra;
me disiè que fossa de piamts dau Nord souègnats
après una blassadura dilís lou Miejour s'èroun regalats de noste bon vi e qu'èroun estats enclausits,
pessugats, pèr la bèutat de nostas grisetas ; que,
après la guerra, quitarièn sous osses e... sa grana
au Clapàs, e qu'acô seriè la counquista pacifica dau
Nord pèr lou Miejour (1) : l'istòria recoumençara...
E me disiè encara... tant de causas dau Clapàs e dau
felibrige que desempioi soui devengut un afelibrit e
un afougat legiguèire dau Gal.
— E oi, ié respoundiêi; tout ce que dises es vertadiè e tout acò es pas nouvèl ; més couma dis la
cansou :
Quand ma grand nous liou countava
De nosle tems, nautres disièn
Qu'à soun age ela repapiava
E de sous discours n'en risièn...
La sagessa parla pèr la bouca das vièls e... das
jouines felibres couma nautres qu'avèn pas renegat
las coustumas e lous ensegnaments de nostes rèires.
Ah ! brave Caussou de l'Ouliviè ! quante ourizoun
m'as fach entreveire, e couma serà bèu lou Miejour
après la guerra !
Vl.ALOU.

DK LA

CERÈIREDA-

Sus lou front, agoust 1916.
(1) ... Ou dau Miejour pòr lou Nord, mouu brave Caussou.
Tout acò's siloun... Dependrà mai que mai de la voulountat
das Miejournaus — e belòu, sustout, de las Miejournalas.
(N. D. L. R.).

A D'ASSAS E TRIAIRE
Embrounzats au Vigan, sa vila natala

Letras dau front
Vous ai vistes quilhats, d'Assas emai Triaire,
Dessus una mount-joia, en la nobla ciéutat
Ounte aviàs, pichoutets, culit vostra ûertat
E l'amour subre-grand de vostra terra-maire.

Aqui mai — simple, franc e natural —
1ou raconte d'una rescontra sus lou front,
■que fai un poulit pendel emé la d'Abric e
Bringer (veire noste numerot 28).
Acô se passava au mes de jun. Après avudre
passat toutara una dougena de senmanas dins la
brasa de Verdun, lou 142 de Menda venguèt pèr
nous relevà.
Trefoulissièi de veire un pauc aqueles « Parisencs
dau Miejour » couma lous a batejats moun cuistot
qu'es el-méma un franc gavachou.
Era lou prumiè regiment de Lengadoc que vesièi
despioi l'acoumençament de la guerra, e me demandave se desvitarièi pas quauca flgura amiga...
Quand, demèst las carretas e lous chivals que revertavoun lous das mases de l'Eraut, te recounouisse
l'amic Gaussou, assetat sus lou sèti de la vouètura
■das marechals. Aviè dous chivalasses que rescavoun pas de lou laissà en pena.
L'amic me recounouissiè pas.
Pamens nous èren vistes en quicon... aval... à
Font-d'Aurèlas ounte èren vesis de terra.
Ah ! boutàs ! es impoussible de pas se recounouisse quand on charra la mèma lenga... Tamben,
un moument après èren couma dous fraires.
Lendeman e lous jours de seguida avièi lou cansounejaire clapassiè à ma taula ounte èren entre
Prouvençaus e Lengadoucians.
En contra-bas vesian una bella plana de prats,
bourdada pèr lou canau de la Meusa, e diguère à
Caussou :
— Diga ? couma trobes aqoel tablèu ? Reverta
Latas e lou Lez. Manca pas qu'un pauc de pinard...
— E quauques mouissaus, rebequèt Caussou.
Anèren toutes dous à Ougny croumpà quauques
titres e, en cami, Caussou me disiè embé soun biais

D'Assas, l'espasaau poung facia au Prussian, trufaire
Clama : « Auvergna, à ièu, zou ! pèr èstré bon
| souldat ! »
Triaire, dins un fut de poudra coumoulat,
Planta un flambèu, e tourre e omes sautoun'n l'aire !
Mascles de grand voulé, toumbats liont dal païs,
Vostre gèste bessoun embrounzat. l'avèn vist
En ciéutat dal Vigan, al mièch de vostres fraires.
E n'avèn trefoulit d'ourguièl maugrat lou dol,
E lous jouines que naissoun 'n païs cevenol
Trefouliran, car sès lou retrach de sous pajres.
DBLPOX-DEI.ASCABHAS.

i
NOSTES SOULDATS
Couma vesèn dins aquesta epoca benesida de
vendemias, las pastièiras cargadas de rasins blus e
ronges, es atabé à plenas pastièiras que lous enfants
de noste païs agantoun de galouns, de crous e de
citaciouns. Regardàs-m'un pauc aquesta dislribucioun
pèr uoa quinzenada.
— Noste bon amic lou lioc-tenent Estièine Voisin,
de Marselhan, vèn d'èstre noumat capitàni e fach en
mema tems Chivaliè de la Legioun d'Ounou. Deque
voulès de pus bèu ? Vous felicitan couralament,
valhent capitàni.
— Lou capitàni Satger, de Paulhan, reçap emé la
Crous de guerra soun 4a galoun. Osca pèr vous,
moun coumandant.

— Jùli Chappotin, de Frountignan, emé la Crous
de guerra, el atabé, reçap soun espanleta de jouta
lioc-tenent. A lèu lou plesi d'arrousà tout aco'm'un
veire de toun bon muscat.
— Lou sarjan Leonce Negret, deLespignan; l'ajudant daugenia Jùli Aliaêrt, de Mount-Peliè ; l'ajudant coulounial Francès Galibert, dau Crès ; l'ajudant Emilian
Bounafous, lou
margis
Jousè
Lelgnadier, de St-Pargòri ; Auguste Renard, de
Lunel, an toutes ressachut la Medalha militàriae la
Crous de guerra emé palma.Toutes èroun dejàcitats
un parel de cops, mès lou mai crespinat es encara
Bounafous, qu'es estat decourat per noste grand
Joffre, el-mème.
Mandan à toutes, emé nostes coumptiments. l'oumage de nosta amiracioun.
— Pierrota, mena una autra pastièira, qu'ai de
plens banastous de Crous de guerra. De fèt, l'an
aguda, Ious
Clapassiès Marius Artus, serjant ;
Carles Martel, jouta-lioc-tenect ; Reiniè Galhard,
lou doutou Louvis Comte, lou margis Jan Benezet
Petriera, lou capoural Francès Loubet e Ernest
Garbap.
— A Ceta, lou brancardiè Léon Bourret (pèr lou
segound cop, siéuplèt !) : Aubert Naquet, lou Iioctenent de zouavas Jan Caussy,qu'acò's sa quatrièma
citacioun, osca pèrtus! lous sarjans Carles Biron e
Marcel Rey, Reiniè Arnaud ; lou lioc-tenent Jan
Clot e lou capoural infirmiè Saussac.
— En prenguent aderé couma d'orta, sans causi,
avèn encara : Ernest Amalou, de Viols-lou-Fort ;
Jousè Gely, de St-Pargôri ; Louvls Salanova, de
Pignan ; Senaux, de Vendargues ; Emile Cadance,
de la Peirada ; lou margis Reiniè Marty, dau Poujol ; lou capoural Ernest Esíôrc. "ue Sî^iîaríéu-de—íiaiiganis; Estièine Roube, de Tressan; Juli Tarisse,
de Campagnan ; Jordi Coumbalat, medeci aussiliàri
au 83e lourd, de Gijan ; Justi Raunier, de Loudeva ;
lous tres fraires Bouzigaus Pau, Clement eMarcellin
Gasc ; Jùli Goundal, de l'artilhariè coulouniala,
d'Octon ; lou sarjan Fourtunat Brouillet, qu'acô ié
fai tres citaciouns, de Fabregas.
— Pierrota, ia pastiéira bèssa mena-n-una autra
I'a encara, lou brancardiè Louvis Roussignol, de
Paulhan ; lou capoural telefouniste Angevin, de
Lunel; lou mitralhaire Pau Foucou, de Nebian ; un
autre capoural telefoúniste German Gaubert, ile
Gignac ; Lucian Mourgues, de St-Giniès: Fredéric
Girou, de Peròus ; lou capoural milralhaire Celestln
Blanc, de Beziès ; Pau Merciè, de Bèu-Lioc ; Enric
Brun, de Mèza ; lou brancârdiè Jousè Argell.iers, de
Vilauianda; Eugèni Ollié, jouta-ouûciè mecanician
d'arlilhariè, dau Loiras ; l'agent de liasou (couma
iéu) Francès Bacquier, de Gignac ; lou medici
aussiliàri Leon Bonnet, de la Roca ; Emile Axés, ile
Clar-Mount d'Eraut ; lou doutou Brunel, dau Bousquet-d Orb : Pau Bonnaud, de Castrias ; Jan Sauvaire, de St-Fèlis, e l'infirmiè Filipe Barry^ de Yauvert.
— An agut encara la Crous de guerra : Leon
Flavier e Aubert Faizon, aqueste de mai es estat
noumat sarjan-mitralhaire; sount toutei dous de StAndriéu-de-la-Terra-Blanca e toutei dous lous cougnats de uoste car amic e coulèga Louvis Abric, lou
bon felibre de Lunel.
— Pierrota, fai tirà. I'a pas pus digus pèr ioi.
Passaràs davans la porta dau Gal, que trairà pèr
tout aqueles pialuts courajouses, soun pus galoi
caracacà de joia et de satisfacioun.
— Avèu de bonas uouvellas de Felis Simonot, blassat e remountat; d'Enric Granier, de Louvis Delestaing, sarjan au 81 e ; de Marius Raynard, dau 34e
coulounial, couma Granier, qu'avèn vist ben galois
dins nostas carrièiras, dau temsde sas permissioun-.
— Avèn de nouvelias milhounas encara de Jousè
Fedieira, l'cnfant dau mestre en gai-sabé, Adrian
Fedieira. Preso-miè en Alamagna desempioi un an,
a reûssit à jougà la íilha de l'ér. Es d'Inglaterra que
nous es vengut l'ecô de soun evasioun. Bravo, tres
cops bravo, per aquel noble enfant dau Ciapàs.
L'AGEXT

DE

LIASOU.

�LOU

GAX^

Ecole"REMINGTON"

L WASSER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Ghapelier Spécialiste

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

4, Passage Lonjon - MONTPELUER

Par hasard! n'auriez-vous pas
la vúe fatiguée ?
Si oui, adressez-vous à la

Lunetterie Mondiale
qui vous la rétablira.

Panl RAMOND

LEÇONS
COURMER - TRAVAUX DE MACHINE

4, rue Maguelone, MONTPELLIER

Dernières Nouveautés
Prix Modérés

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

MAISON DE

CONFIANCE

Gros débit -- Peu de frais — Concurrence
impossible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sortesde pince-nez et lunettes.

Lou GAL

VILLE DE MONTPELLIER

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

ATHENÉECINEMA
1 £3

—

I^ue

Boussaiiolles

—

s'atroba
à MOUNT-PELIÈ, encò de M.

XC3

Négrot (en bas de la Grand-

Abounàs-vous au « GAL » ;
Abounàs-ié vostes pialuts.
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,

que ié

autant lèu

mandaren

Carrièira), e dins lous pren-

TOUS

LES

SOIRS,

ieppésentations à 8 heures 1|*

cipals kiòscous ;
à BEZIÈS, eneò de M. Clareton (ras dau Teatre) e dins

quauques nume-

lous prencipals kiòscous ;

MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes

rots.

à CETA, au Cinemà-Gaumont
e

dîns

lous

prencipals

Mòscous ;

SPECTACLE RECOHÌiÉ ÀDX FAMILLES

en ATE, encò de M. Siffre ;
à FRODNTIGNAN,

encò

de

M. Jousè Bonflls;

Films Artistiques des Premières Marques

Pèr lous Souldats
dau Míejsur

à

GANGES,

encò

de

Mma

Roux, burèu de tabat;

Orchestre Symphoníque G. BORNE

àLUNEL, encò de M. Burnelr
papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-

Mandàs au front LOU GAL 1
Soun cant es un regal
Pèr lous pialuts dins sa tranchada ;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada :
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

§AR FtSiÌÛR il S®ÌS=S®L

cassert;
à

Consommations de ler Choix

PEZENAS, encô

de

e dins las Biblioutècas de las
garas de Mount-Peliè,Nimes
LOC &amp;

— íDdition. d.e Montpellier

Beziès, Ceta e Lunel.

Digas, Marioun !
— D'ounte ven lou renoum
De l'atalhè Gausse-Fedièira
53, carrièira Agulhariè, 53
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

.I.D.O.

C

BEZIERS
Emprimariè

FIRMIN

e

MONTANE,

Mma

Gaubert ;

Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè

Lou

Gerent :

JAN BARDJN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261682">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261683">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261684">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435032">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108756">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°30 (15 setembre 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108757">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435024">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435025">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435026">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108758">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°30 du 15 septembre 1916 (2ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108760">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108761">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108765">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108766">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108767">
              <text>1916-09-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108769">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108770">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108771">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108772">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108773">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108774">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108775">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1935"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1935&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261676">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°30 (15 de setembre 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261677">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261678">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261679">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/b531f1efd5f6db26ab052c03723150a5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261680">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261681">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435027">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435028">
              <text>Teissier, Leoun</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435029">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435030">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435031">
              <text>Vialou de la Cerèireda</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594685">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594686">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594687">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640546">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718091">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
