<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1939" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1939?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:52:15+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="942" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b33b48d0c80b63225c6fbd3917188b87.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105704">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105705">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105708">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105709">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139144" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f80a8130aa006ce5589468f2069e9297.pdf</src>
      <authentication>cbc1db37f212331dd88876104cfe2a94</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631222">
                  <text>Lou Numerot : Dous Sòus

JOURNAL

LENGADOUCIAN

ABOUNAMENT

fìedacioun :

SlÈIS MESES

QtlARANTA

UN

TRES

AN

23,

SÒUS

23. — MOUNT-PELIÈ

FBANCS.

Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à l'Aministracioun.

Aministracioun
9,

Noste amic Vialou de la Cerèireda m'escrìviè un jour una letrouna que debutava
antau : « Quante lablèu triste e pietadous
s'oufris à nostes iolsquand caminejan à quatre
oucinq lègas de la ligna dc fioc ; à m-aquela
diUença es un pecat de laissà las terras en
garat ».

Noste ome a, me sembla, bougrament ree soun paraulis es lou de tout ome
pratic que garda encara un pessuc de bon
sen.
Soun esclamacioun — qu'es la miéuna —
dèu s'aubourà e ressounti de toutes lous
caires en una cridadissa que s'amaisarà
qu'au jour ounte pas una sesteirada noun
siègue aprimada.
Soun plagnun — qu'es lou miéune — es
lou sublime e sincèra regrèt dau pacan que
vei la granda amiga, la terra, adounada au
repaus inesplicat e inesplicable ; la charruda rouvilhadade tras ; lous engars vouides
ounte lous vents sibloun sus sas carcassas de boi desmargadas ; lou grarnenàs
espandi dins lous rastoubles sa tignassa taupinousa, e las pasturas secas sus pèd à fauta
d'un voulam oupourtun.
Es soun espressioun — e la miéuna : la
d'un pialut angouissat que sap e counoui
lous tresors que la terra cavis e qu'es prèsta
à bailà — embé quante cor generous ! — à
lou que crenis pas de s'atetouni sus sa petrina, à l'amaire que vôu furgà dins soun
pitre riche e fegound... Es lou crid de desesSOUQ

PLAN DAS PATRIOTAS,

FAUS-BOURG BOUTOUNET,

9. — MOUNT-PELIÈ

perança dau travalhadou que se coi au pensament de la fourtuna perduda chaca jour
pèr l'unica proufit das nutres : Americans,
Oulandeses ou autres rastelaires de nostas
pèças jaunas.
Nous serà saique ben permés de dire qu'à
noste avejaire se pourriè faire milhou pèr
lou terraire. Mès, ounte i'a lou mau, lou remèdi es pas liont. Que las autouritats civilas
e militàrias siègoun de longa -d'acórdi, e que
las bèstias rèstoun pas jamai à simbelejà
lou sant-clame dau jour dins lous estables.
Acò 's un pount majour. N'i 'a 'n autre. Que
n'en counouisse, de pialuts pèr quau seriè
una vertadièira fèsta de laissà quauques
jours lous fusils au rasteliè pèr s'apugà as
manipous de la charruda ; de faire una virada à lioga d'un « mièch-tour à gaucha » ;
d'empusà lou couble, fouitejant gaiament e
mesclant sa cansou à la de l'aucelilha, de
faire sus lou campàs remòurat « lou gèste
auguste dau semenaire ».
La dicha espas nova e pamens la cau remembrà à lous que sembloun l'avudre messa
au palhè de las anticalhas : « apasturage e
laurage sount las tetinas de la França ». E,
couma dlsièn nostes ancians : que dona à
paisse dona à naisse ! Eternas ventats trop
dessocblidadas ! Es dins la mesura ounte
lous prats verdejaran que la jassa aurà de
valou, e ounte loublad grelhard quelou graniè naciounau seràcoumoul; dau mème cop
— acô es à retene e à noutà — las pilas d'or
de la Banca se mantendran mai de tems
espessas Lous sacs de blad que reculîssèn
pas sus noste terradou e que sount necites
pèr nosta mangilha nous lous cau quistà

SEGOUNDA

ANNADA

N° 34

15 DE NOUVEMBRE 1916
Lou GAL parei lou 1è e lou 15 de chace
mes

contra un saquet de bon or dindanl à
l'estrangè.
Anen, vautres, gens naut plaçats : pensàs
un pauc mai à la pratica ; bailàs nous lous
counsels, vous bailaren las ajudas.
L.a maja part dau bestiau de trat e das
campagnards sount à las armadas. Servissòsvous das uns e das autres tant que hou caudrà e tant que se poudrà : cultivà la terra de
França es un poulit biais encara de I'aparà.
Que d'omes atravalits e capables mestrejoun dins un setou dounat la rnessa en valou
dau terraire que dernanda pas qu'à rendre
au decupie lous grans de vida que i' auran
flsat. De laura e de semença ! Acò vau tant
que de canous e de municiouns... e costa
mitat mens.
A toutes lous qu'an la lenga ben penjada
ou lous brasses longs demandan dins l'interèst de la França e de toutes, de faire quicon
de mai pèr lou terraire.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

Sus lou front, otobre 1916.

A

moun Païs

O moun pals 1 ô terra aimada,
Ounte mous aujols an luchat
Contra Mountfort e lou Legat,
Contra mai d'una dragounada,
Au founs de mrun cor, t'ai gardat
Una plaça, la mai presada ;
E tant qu'aurai una alenada,
Serà pèr tus moun íìoc sacrat.
Cantarai dins ta lenga maire,
Tous pacans, toun clouquiè tindaire,
Tous riéus, tas fonts, toun sourel d'or.
E se liont de toun poulit serre,
Jamai la mort veniè me querre,
Vole que te porloun moun cors...
J. M.

C.l.0.0.
BÉZIERS

�Tablèus de guerra

Xa mort dau Capitàm'
A Grahièl fíouberl
Es pas pus lou nèrna, ioi, lou cièl. Acò se
coumprend : desempioi mai de ioch jours,
las troupas francesas (arrestadas trop
longtems pèr de tranchadas e de íiéu-defarres) sount sourtidas de sous traucs e...
n'an sourtit d'autras Sèn pas pus au tems
de las niochs siavas e doussas, ounte s'ausissiè à pena un cop de fusil de liont en
liont,ounte l'escuresina de la nioch èra traucada un moumenet pèr una fusada blanca.
Nàni, ioi es la batèsta en grand, en pichot es
lou chaple, l'ourrible chaple. Pertout, de
tout las. lou canou brama, lamitralha peta.
Es l'oufensiva sus mai de dech lègas de
terren.
Lou que vei pas que soun cantou, cantou
perdut en mitan d'aquela batalhassa, n'en
vei prou pamens pèr saupre de qu'es touta
l'ourrou d'aquela lucha de gigants.
I'a 'n bouièu à prene. La causa n'es facilla... sus lou papiè. S'agis d'avansà,
d'avansà de longa, en faguent davans nautres una muralha de floc em'una ploja de
granadas.
Es antau que l'ordre seguèt bailat, e en
tèsta etné quatre de sous granadiès, lou
capilàni èra partit. Era jouine aquel valhent
capitàni. Aviè la fe, l'ama courajousa, sus sa
petrina lusissiè l'estella glouriousa gagnada
dins d'autres coumbats. Sus soun cor aviè
plaçat lou retrach d'una genta bruna : sa
pretenduda. S'ausissiè I.ou bruch dau coumbat que coumençava, e douçamenet la
coumpaniè avansava, car tout èra chaplat
davans ela pèr lous prumiès granadiès.
Ailàs ! acò duviè pas durà. Mièch-fol, en
pèu, destimbourlat, un das quatre arriba en
cridant : « Lous bôchous, lous bòchous ! »
On n'en tirava pas mai, mès au mèrne moument, de drecha, de gaucha, de pertout, las
granadas toumbavoun, e entre dous ilhaus
se vesiè lous càscous pounchuts avansà. Lou
moument èra du, la minuta terribla. Preses
de pòu, suspreses pèr aquel retour brutal,
lous omes s'en anavoun e las granadas tudescas toumbavoun toujour.
— Zou ! de sacs e mountàs un barrage !
es lou lioc-tenent qu'a cridat aquel ordre.
Aderé couma d'orta lous sacs ples de terra,
qu'èroun aqui, se passèroun de man en
man e lèu una muralha seguèt mountada.
Seguèt un renouvèl de força. Darriès
aqueles sacs, d'autres granadiès se sount
meses e à las granadas alemandas, las francesas respoundièn. D'un coustat e de l'autre
s'ausissiè de crids de doulou e de crids de
coulèra, d'ordres entrecoupats pèr d'esclataments, lous plangs das blassats, lous
esfors das mouribounds. Pioi venguèt un
moument de siau, e dins una autra lusida

se veguèt quauques bôchous que s'en anavoun quitanl darriès eles un plen bouièu de
morts.
— Zou ! au barrage ! cridèt lou lioctenent. Alors la febla muralha de sacs seguèt desmoulida, e marchant sus de cadabres, lous pialuts faguèroun à guilhaume
emé lous sacs.
Vint mèstres pus liont, an fach un nouvèl
barrage. Pioi se sount mai batuts, pioi an
mai avansat. E antau toula la nioch an luchat,gagnantsemella persemella lou bouièu,
jusqu'à m-un gros trauc d'oubus.
Ah ! lous prumiès que i' arribèroun, de
qu'an vist diiis aquel trauc ! Dous omes
aloungats, dous franceses : un qu'ensajava
de se plani, l'autre que disiè pas res. Lou
que souscava encara èra un capoural. Ié
mancava la gauta drecha e l'iol ié penjava.
Sa capota èra plena de sang ou de car machugada. Issava soun bras gauehe e, coupada au pougnet, la man ié mancava. Ah !
lou triste blasïat...
A n aquel moument, un rai da luna passèt
entre dous nivouse venguèt esclairà la tèsta
dau que disiè pas res. Era lou capitàni
espandit rete-mort. Un brus teniè soulament pèr un floc de camisa sannousa. Un
gros trauc se vesiè en mitan de soun esquina
e dins la man teniè encara soun revoulver
mièch-vouidat de sas cartouchas.
Lous pialuts à sous peses an mountat lou
darniè barrage. Las granadas petoun toujour. Vint cops an avansat, vint cops an recuéulat lous souldats dau kaiser. Sount be
lasses, an be quitat de morts, mès ferouges
an encara l'èr de dire : « Tant qu'un de
nautres serà drech, tendren bon ».
Ah ! se sount ben batuts lous souldats de
Guilhaume, mès lous nostres an tach palli
lous erôs de Valmy !
Dins una lèla de tenda nousada as cantous, lous brancardiès an mes lou paure
capoural. Passant entre lous nouses una
barra de boi. l'an pioi empourtat. Lou
bouièu es tout rambalhat, las caissas vouidas de sas nmniciouns, lous morts bôchous,
de vièls sacs estripats, de ferralha de fusils,
tout acô 's pelle-melie. Mès lous brancardiès marchoun vite e passoun sus tout.
Dins una segounda tèla, d'autres brancardiès an pausat lou capitàni. De sa plaga
afrousa, encara degout per degout de sang
negre raja.
E quand lou sinistre courtège en mitan
dau bouièu passava, se poudiè veire Ious
pialuts, lous enfants dau capitàni, saludà
cranament lou glourious mort. E se quaucun aviè regardat de proche las parpellas
de chaque souldat, i' auriè vist lusi una
perla d'aiga, pus linda que lou pus cla diamant.
— Era brave. — Era courajous. — Hou
èra trop. — Aco duviè i'arribà... disièn lous
pialuls
... Jouina e poulida manida, vèusa avans
voste maridage, que pourlàs ioi lou dôu de

voste bèu calignaire, belèu me legirés pas.
Es regretous que sachés pas que l'endrech
ounte voste amourous es tonmbat a marcat
l'arrèst de nosta avansa La terra qu'aviè
pas trepada, avèn pas pouscut la trepà avans
el. Sèn arribats jusqu'à soun cors, digus
encara es pas anat pus liont — e pamens,
à-m-aquel rôdou, on se i' es fossa, fossa,
batut desempioi...
FILUOU.

24 d'otobre Ï9 ío.

Janou a sièis ans, es de Mounl-Peliè e a
bon sang, coumaanàs veire.
Sa maire es courdurièira, ça qu'à Paris
apelloun « petite-main » e que vôu dire
gagna-petit. Soun paire es à Verdun ; envoia
de cartas, de letras e chaca fes que las legis
sa niaira ploura. E Janou pot pas veire
plourà sa maire sans senti quicon ié bouli
dins l'estoumac. — « De quoi tu as, mama»,
ié dis, e la caressa...
Mès Janou es au courrent. Au tems de
pas s'amusava à faire lou cami de ferre en
ravalant lous pèses : fe... fe... fe..., e pioi
gisclava ; ioi, lous pichots qu'imitoun ça que
fan lous grands, jogoun à la guerra ; fan la
batalha de Verdun, la defensa de l'Yser quand
l'aiga coula lou long de las platanas, ou la
descenla dau Caucasa sus las mountagnas
dau jardi de la Citadella E Janou ié fai sa
part sans jamai voudre faire lou Bôchou.
Pioi, a enlendut sus l'Esplanada parlà de
vièls : « Acós'un blassat de Verdun..., un tèl
es estat tugat à Verdun... » Se soun paire
anava èstre blassat ou tugat à Verdun?
Aquela p&lt;msada ié fasiè 1 isi l'iol de coulèra,
moustrà !ou poung vers lou Nord, e ié dounèt una idèia.
Sus lou plan proche soun oustau i'a una
buralista que vend d'amusages. Aqui i'a :
de canards en celuloïda, de trourrrpetas, de
vouèturas, d'images e de pantèns à mecanica. Mès ça que tiièt lous iols de Janou
seguèt un fusil grand coumá el. Intra, car
èra ardidet. - « Dequé vos, pichot », ié dis la
dama.— « Aquel fusil!» — La buralista ié lou
baila e Janou s'en vai. — « Eh! crida la
dama, pas tant vite; quau paga? as pas ges
desòus?» — L'enfant brandis la tèsta. —
« Alors, amassa-ne e quand n'auràs, vendràs;
vau metre lou fusil de coustàs. » — E Janou
s'en anèt triste e pensif ; couma faire ?
Sa maire ié dounava de sòus pèr soun
goustà; Janou goustèt pas pus, lous ainagava
e chaca souèr lous couintava. Au bout de
ioch jours se presenta bravament au burèu
de tabat : « Vène querre lou fusil ; ai de
sòus. » — « Oi ? e quant n'as, pèr veire ? » —
E la dama ié doubriguèt lou poung ounte
lous sarrava ; coumtèt, i'aviè sèt sôus. —
« N'i'a pas prou, inoun amic, n'en cau tr es

�LOU

fes mai. » — E Janou plourèt. Un moussu
qu'èra aqui diguèt : « Donnez-lui son fusil, je
paierai ia différence. »
Se Janou seguèt countent vous hou laisse
à dire! Mès acò èra pas tout; i aviè quicon
mai. En s'amusant dins l'Esplanada aviè vist
un cami de ferre qu'anava liont, liont vers
amount; pioi sa maire l'aviè menat à Palavas e s'èra embarcat au founs d'aquela proumenada. E se diguèt: « S'un bout vai à la
mar, l'autre dèu anà à Verdun. » Las idèias
das enfants sount simplas e souvent mai
lougicas que las de fossagrandas persounas.
Janou vai dounc à la gara de Palavas; mès
quand seguèt pèr passà sus la vouès, lou
countaroullaire ié dis : « Ounte vas, pichot?»
— « A Verdun. » — « A Verdun! E dequé
faire ? » — «Vau defendie papa.» — «Aquel
trin vai pas à Verdun. E as toun bilhel ? —
« No. » — « As de sòus ?. . »
Mai caliè de sòus ! e un bi'.het ! e aquel
trin anava pas à Verdun ! Tant de coumplicaciouns, acò èra trop pèr una tant pichota
tèsta. Janou se metèt à plourà, sangloutà e
à picà das pèses en sarrant soun fusil sus sa
petrina. Una damaqu'aviè vist aquela scèna,
lou caressèt, ió dounèt de bonbons e lou
menèt à sa maire. Mès n'en seguèt malaute
ioch jours e coguèt ié dire que soun papà
aviè mes lous Bòchous defora França à cop
de baiouneta dins lou ventre e à cop de
pèses dins lou cuéu e qu'anava veni pèr
ì'embrassà.
E despioi, Janou es countent!
GuiLHSM

DE

SlxTER.

(seguida e fín)

« Nani, i'anarai pas ! se dis Naneta... Es
Paulou qu'aime, Paulou que vole e que fai
soun debé eilai... » E Naneta en disen acò
sentis dins sacarmai d'aquéli fremin qu'a
aguautrifés, quoura Paulou trop la sarrava...
E ploura, N'aneta, eploura, e pensaà la vièia
Margarida que sa car es passida, e pensa à
la Paulina que soun ome es refourmà, e
pensa à la Genia qu'ela es de maubre pèr
soun ome talament pensa à' soun enfant. Au
grand reloge de l'escaliè leis oura se desbanoun. Naneta lis entend, qu'es éli que l'acaminoun vers lou lendeman que fai pòu...
Au bord dòu riéu, ounte l'ajgagiscla, dins
l'oumbra dis oume e di frais, Naneta es venguda; pamens, vouliè pas... mai quoura
aguè vi;t lou ferluquet i pèu bloundin, à la
pèu blanca, el a aviè pas pougu resisti. Quicon ié disiè que fasiè mau, qu'anava faire
plus mau encara, mai lou gourg ouute nous
miraian nous tira. líù l'aviè rejouncha, e
parlava franchimand, n'aviè pas la vouès di
mascle dóu païs, èra un moussu'mé lei man
fìna, e, un pauc espaurida, ela l'escoutava
parlà. Maì pièi, assegurida. ié semblè plus
que fasiè mau, e lou proumiè poutoun
faguè l'embriagadissa
"Â"u'«cíu»,'Ìei fennas demandavoun : « Naneta, ounte es passada ?... L'avèn pas vista

GAL

d'uei » e la cerquèron li tres fenna, li tres
vesina. A soun oustau si gent nimai l'avièn
pas vista... E leis amiga, dequé fasièn? e
i'anèron encò dis amiga. Aquesti venguèron
ben rouge, mai l'avièn leissada à la lèia dis
amouriô, que se rendiè à soun oustau.
Quoura revenguèron, lei vesina trouvèron
Naneta, li pèu bandi, li coutilhoun fangous...
« Dequé t'arriba, paura drola ? » Mai ela
desboundava sis iue e zou ! plourava e zou!
plourava... Pièi couma touti voulièn saupre,
ela díguè : « Es moun galant que vèn deman... » e s'embarrè.
Aquela sèra, au « clu » se n'en diguè I Naneta d'eici, Naneta d'eilai...
Mai jamai Nanoun venguè pas. Un trin
siblava. Paulou èra permissiounàri, s'èra
desbroulba (qu'acò es la moda di soudard)
pèr airibà un jo"r plus lèu. Toutis ié durbiguèron li bras, mai èu diguè : « Ounte es
Naneta ? «... E la cerquèron, e l'anèron
queri,qu'èra dins sa cambra e que plourava,
en embrassant lou retrat de Panlou. Paulou
venguè,e quoura lou veguè, ela boutèt un
crid e s'estavaniguè...
La paureta es restada fola.
LOUVÌS FoURMAUD,
Dis Armado, aqueste 29-30 de selembre 1916.

LA

BONA

GRANA

Pourtan à l'ordre dau Gal lou jouine PAU SEVERAC,
de Gange, un efantounet que dempioi lou debut de
la guerra que soun paire Pau Severac es partit
couma jous-onûçiè d'artilhariè, ié manda pas una
soula letra sens ajustà sa paja en lenga d'oc. Aquel
pichoun es ravissent ! E degus i'a pas dich d'hou
faire, es de soun sicap que s'es mes à escriéure antal, en diguent : « Acò fai plasé à moun paire ». E,
de segu, quaad erian sus lou frODt de la Souma,
jous las marmitas, nostre amic Severac nous fasiè :
«Lou pichot a escrich, e veses : i'atoujour sa pageta.
Aime mai acò que ren aici. me sembla que ina famitheta es aqui à moun coustat e que me parla. Diràs tout ço que voudràs — nous fasiè — mès ren
val pas nostra Ienga ; tout çai agandis amb'ela, e la
familha e lou pais ».
La raça es pas morta, pas qu'aquel esemple hou
afourtis. E felicitan moussue madama Séverac d'avudre un efant tant bravet e uu tant jouine felibre.
D. D.

£N MEMOR/A

Lou coulounèl Teyssier
Lou coulounèl Teyssier, grand-ouliciè de la Legioun d'ounoU, vèn de mouri en ciéutat d'Albi, dins
sousbèus 96 ans. Eradintrat em'un renoum glourious dins l'istòria de la tristaguerra de 70, pèr soun
erouîca defensa de la vilota de Bitche.
Aquel valhent souldat èra un bou patriota mi ejournau, un felibre ainourousit de soun païs, que
par'.ava e qu'escriviè emé biais la lenga dau terraire. Ilou proubét mai que ben à la Santa Estella
de 1882, ounte saliidètMistral dins una bella pouèsia
en parlà d'Albi.
E, dins lou diseours mistralenc, d'aquela SantaEstella. retrouban aquestas paraúlas, que sount ioi
mai que jamai d atualitat : « l'a 'no causo que li
« mort nous demadon, e que li mort i'an dre, quand
« soun toumba dins ia bataio : acò's la remem« branço. Tout oine que defènd Iou sòu de sa pa» trio, que lucho e mor pèr elo. merito longo-mai
« la remembranço dôu païs »
Pausan, an noum das patriotas de Lengadoc, sus
la toumba dau joulounèl Teyssier, l'oumage de noste pious souveui.

Lou felibre majourau Leoupold CONSTANS, es
defuntat à-z-Ais-de-Prouvença, ounte èra proufessou
de lengas roumanas à la Facultat de las Letras.
Es un ainat, travalhaire e afeciouuat, que s'en
vai ; e saludan emé respèt sa uiemòria.

NOSTES SOULDATS
Gouma, en aqueste tems das morts, flouris dins
lous ceirentèris lou sourrire palle de las crisantènas,
anlau flouris entre tant, ailas ! de tristessas e de
dôus, la vaihença das enfants dau Miejour.
Trelusis, dins las nèblas de la batèsta, couma un
rai de sourel erouïc...
— Aici de citacipuns à l'ordre dau jour. Bella lista
ounte trouban. pèr Mount-Peliè : Grabièl Reignler,
lou marechal-das-lougis Jùli Mausenet, lou dentista
militàri Adrian Trépan, Andriéu Cambacedès, mitralhaire en avioun (noumat serjant), l'artilhè Eyzombard,Iou serjant Jôrdi Parmentier, lou troumpetaire
Jan Delmas, lou capoural lelefouuista Jousè Cardairei lou serjant mitraihaire Grabièl Teissler,
l'ajudant aviatou Jan Hipert, tou sapur Jousè
Blanchard, lou serjaut Enric Captier de Massillan.
— E pioi. pèr Ce'a : lou serjant-fourriè Francés
Cadilhac, l'agent de liasou Louvis Vschier, lou
capoural Auguste Fabre, lou serjant Francés Carnassi ; pèr Bezies : lou liocienent Gastoun Cloez e
lou capoural
Francés Fondére ; pèr Loudeva :
l'ajudant Bonnet e lou serjant Jan Ollier, dau
81 ma.
— E pioi encara : Francés Bonnet e lou serjant
Emila Vié, de Vilamanda; lou troumpetaire Chastan
e lou canouniè Jalabert, de Cournou : lou initralhaire Sudre, de Mèzi ; l'agent de liasou Leoun
Bruyère, de Cela-Nova ; lou braneardiè Marceau
Albagnac, de Miraval: Ulissa Boyer, de Canet (noumat serjant) ; lous brancardiès Franck Rouvière,
ancian jout-prefèt de St-Pous, e Jùli Gay, curat de La
Rilièira ; Pèire Carrière, de Cournounsec; I'aspirant
Marcel Joulliè, de St-Jan-de-Fos, mèstre d'csoola à
Maraussan ; Jordi Ramond, de St-Africa : I'infirmiè
Pau Dautheribes, de Ceyras ; lou serjant Eymère, de
St-Fèlis-de-Loudez.
— Sount estats citats pèr lou segound cop : Jùli
Paradis, lous jout-lioctenents Jordi Michel e
Andriéu Fouresuer, toutes tres de Mount-Peliè ; lo»
brancardiè Bertoumléu Casieinau e lou capouralfouTÌè Victor Langlois, t.outei dous de Geta ; l'abat
Estièine Amiel, de F'ourensac, ajudant telefounista au 24ma alpin ; loucanouniè Adrian Angles,
de Mauiò ; lou coumandaut .Artur Pouech, de StJôrdi.
— N'en sount à sa tresièma citacioun : lou joutlioctenent Rougè Fesquet, de Cazilhac ; l'ajudantchèf Estièine Sans, de Frountignan : lou marechaldas lougis Leoun Vitalis, mitralhaire en avioun, de
Londeva. Lou prumiè aviè dejà gagnat la mcdalha
militîiria ; lous dous autres vènoun de la re.ssaupre.
Nostes coumpliineents à touíes.
— An tainlien ressachut !a me lalha militària, enié
la crous de guerra : lou c&gt;ulounial Enric Coste, de
Cela ; Louvis Cristol, de Beziès e Ernest lchard, de
Mountadỳ.
— Nos'te coumpatriota Jordi Jeanjean, mèstre
d'escola. de Castrias, vèn d'estre noumat aspirant au
112ma He Iigna. L'aspirant d'artithariè Gastoun Arnal. de Fabregas, es estat ,noumat jout-lioctenent.
Em'una bella citacionn. Alî"onse Maurin, de Cela,
aspirant dins un batalhoun alpin, a ressachut aussi
lou galouoet d'oi'. Un autre Cetòri, Enric Terral,
lioctenent dau genia, es passat capilàni ; A.-L. Barbezier, de Loupian. a, el tamben descroucat l'espallela d'ouliciè. aplaudissèn de tout cor a-m-aquelas
proumouciouns.
— Lou telefounista Fernand Bresson, fll d'un das
coulabouraires de I estampariè dau Gal. cs estat
blassat e citat à l'ordre. A per:a garit, vèn de remountà sus lou l'ront, ounte ìé mandan nostas felicitaciouns e nostes souvèts.
■ Noste coumpatriota Louvis Mezoul, de quau
avian ineuciounat la citacioun, nous anouncia dins
unalelraen bona lenga clapas-ièira, que, dempioi,
es estat seriousament blassat as courabàts de la
Sou'iia, e qù'a ressacliut la medallia milità' ia einé
la r.rous de guerra oalmaila. Dins tout acò, ara vai
milhou : ié mandan uosles couniplimenls e nnstes
vots de bona garisou.
— Avèn agut, aquesta pas-^a, de honas nouvellas
de nosb's amics : lous canouniès Enric Vidal e
Jousè Vincent, lou telegrafista Aimat Cougn nc,
lous bregadiès Louvis Guiraud e Jan Decamps. iou
brancardiè Pau Pagès.
— Venguts en permissioun dau iront à MountPeliè. nostes . coulabouraires Jan Malavialle, dau
415ma, e lou jout-lioctenent Leoun Teissier, dau
416ma : lou coumandant Saisset, dau á3ma, IOU
lioctenent Frey, dau I12ma.
L'AOENT DE LlASOU.

�LOU

Ecole"REM!NGTON"

GAL

Par hasard ! n'auriez-vous pas
la v ue fatiguée ?
Si oui, adressez-vous à la

L. WASSER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Chapelier Spécialiste

Oirigée par Mademoîselle MAGLIO

Lunetterie Mondiale

4, Passage Lonjon - MONTPELLiER

qui vous la rétablira.

Paul

LEÇONS
COURRIER - TRAVAUX DE MACHINE

Dernières Nouveautés
Prix Modérés

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

MAISON DE CONFIANCE

Gros débit -- Peu de frais — Concurrence
impossible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sortes
de pince-nez et lunettes.

Lou GAL

VILLE PE MONTPELLIER

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

ATHENEE-CINEMA
X C3

—

Rne

Boussairolles

RAMOND

4, rue Maguelone, MONTPELLIER

—

XJ3

s'atroba

à MOUNT-PELIÈ, encó de M.
Négrot (en bas de la Grand-

Abounàs-vous au « GAL » ;
Abounàs-ié vostes pialuts.
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
autant lèu

que

ié

mandaren

Carrièira), e dins ious pren-

TOUS

LES

SOIRS,

ïrésenta.tîoris à 8 heui?es i|*

cipals kiòscous ;
à BEZIÈS, encò de M. Clareton (ms dau Teatre) e dins

quauques nume-

lous prencipals kiòscous ;

MATINÉES: Jeudis, Dimanches et Fêtes

rots.

*

à CETA, au Cinemà-Gaumont
e

dîns

lous

prencipals

kiòscous ;

SPECTAGLE RECOMMMÛE AUX FAIILLES

en ATE, encô de M. Siffre ;
à FROUNTIGNAN,

encò

de

M. Jousè Bonflls;

Films Ariistiques des Premières Marqnes

Pèr lous Souldats
dau Miejour
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal

Orchestre Symphonique G. BORNE

;AI Fiitli 11 3§U3=S@L

Pèr lous pialutsdins sa tranchada ;

Seran gais... couuia en Pourtugal

encò

de

Mma

àLUNEL, encò de M. Burnel,
papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Boucassert;
à PEZENAS, encò

Consommations de ler Choix

de

garas de Mount-Peliè,Nimes

LOC G A. E ..

—

Bdition de Montpellier

E l'èr dau païs miejournal.

Beziès, Ceta e Lunel.

Digas, Martoun !
— D'ounte ven lou renoura
De l'atalhè Gausse-Fedièira
53, carrièira Agulhariè, 53
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Emprimariè

FIRMIN

e

MONTANE,

Mma

Gaubert;
e dins las Biblioutècas de las

Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada

GANGES,

Roux, burèu de tabat;

Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés touta una escouada :

à

Quèi dau Merdansou — Mount Peliè

BÉZIERS

Lou Gerenl :

JAN BARDIN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261719">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261720">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261721">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435105">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109742">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°34 (15 de nouvembre 1916)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109743">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435096">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435097">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435098">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109744">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°34 du 15 novembre 1916 (2ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109746">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109747">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109751">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana, Béziers,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109752">
              <text>Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109753">
              <text>1916-11-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109755">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109756">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109757">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109758">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109759">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109760">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109761">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1939"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1939&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261713">
              <text>Lou Gal. - Annada 02, n°34 (15 de novembre 1916) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261714">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261715">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261716">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/b33b48d0c80b63225c6fbd3917188b87.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261717">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261718">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435099">
              <text>2016-05-26 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435100">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435101">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435102">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435103">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435104">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594697">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594698">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594699">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640550">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718095">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
