<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1942" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1942?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:08+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="946" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b33f66cfbbcd5d36d68646d617a0b58f.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105944">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105945">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105948">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="105949">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139142" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f23598555bed960f4a84f586deb437ed.pdf</src>
      <authentication>99f473a7be7eb3c26b88733722d157c7</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631219">
                  <text>Quauqu'un me piquèt sus I'espalla ; virère la tèsta.
— Tè! ah! pèr esemple, es lus ?
E d'ounte sourtisses ?
Moun vièl camarada lou capoural Manoul, quevons ai presentat
à l'epoca, me faguèt;
— E oi, es iéu ; e sourtisse
d'aqui, couma tus (soun dets'abraquèt dau coustat de la sala dau
Teatre). E couma tus soui vengut
faire un tour au fougau, countemplà las einq ou sièis medalhas dau
bregadiè Janbis. e pioi fumà 'na
cigarreta. Jiiste t'ai vist, ras de la
baíustrada, quc risiès as ànjous...
— De bon? Duvièi pensà à la
forta cantaira que veniè de nous
repetà quatorzecops : // va venir...
—■ Te doutaves pas qu'èra iéu
qu'anave veni ?
— An be rasou de dire: « L'esprit es messagè. » E i'a longtems
que ç'ai siès ?
— Dempioi passat-ièr mati. I'a
ioch jours, d'aquesta oura, ère au
pastis, enfangat jusqu'au ginoul,
em'un frecb que piaiava...
— Eres un pialut pialat!
— Oi, galeja un pauc, qu'acò te
vai ben ! Pardiéu, vautres à l'arriès, m'avise que poudès « tènc «...
—■ Sabes be que vau mai tène
qu'esperà!
— Diga, te ficariès pas de icu?
— Un pauquet belèu. E tus?
— léu parla de bon. Vousmanca
pas res...
—■ Couma iévas ! Res manca pas,
dises ; mès pos pas dire: «Manca
pas digus. » Una ! Dos: tout es au
tìoc...
— Amai nautres ié sèn, au fioc...
— Tè, veses be: ara es tus que
galejes.
— Soui couma las tèstas d'agnèl,
rise de moun malur. Empacha pas
que vous la passàs bona. Regarda
lou Teatre, ioi: es caíìt couma un
iòu.
— Tus lou prumié, ié siès.
— Es pas pus ce mèma, anen...
Me vas pas reproucbà de proufità
de mous sèt'joursde « pèrma » pèr
veni entendre La Juive !
— No. Mès perdequé reprocbes

as aulres de se pagà un bon de
grand operà, pèr sas estrenas?
■—■ Perdequ'entre trop e pauc
mesura ié cau ; iéu m'arriba juste
ioi, en passant...
— Amai as autres, bota! S'èra
pas lous Mount-Pelièirencs de passage ou de rescontra, lou Teatre
fariè pas marmanda. Lous abituats
d'ara sount pas pus Ious d'avans
la guerra. As pougut t'en avisà
toutara quand aplaudissièn: lou
veritable public clapassiè es pus
dilicille...
— Es vrai. Pamens, vèngues
pas dirc : Jaumeèra prou en gana,
a bon gargatet pèr soun age.
— Aubé ! Mès lous tenors an lou
mau dau champagne : gagnoun pas
res en venguent vièls.
— On pot pas èstre e avudre
estat, dequé vos...
— Vole pas res. E pioi ai pas de
làguis pèr lous artistas que perdoun sa vouès. Dau biais que van
las causas, tenors gamats, baritouns raufelouses, bassas enraucadas
pourran toujour troubà
d'embaucha...
— Ounte? A l'Estitucioun das
sourds-muts ?
— Auran pasaquela pena. Ounte
que siègue, pèr jougà la pantoumina.
— Se counfùnies pas de galejà,
alors, desbourrounes. La guerra
t'auriè pas rendut un pauc nèsci?
— Seriè pas 'n asard, e serièi
pas lou prumiè. Mès crese pas',
pamens. Te disièi que gracia au
cinemà, dounmai anan e dounmai
lou public se fai madu pèr quanta
mena que siègue de pèças sans
paraulas...
—-A dire laveritat, pèr fossa pèças que i'a, perdrièn pas gaire de
suprimà las paraulas...
— E mèma la musica, quand
n'i'a : Soulament remarca dequé
lou cinemà te bailà à la plaça : Lou
Céucle blanc, la Masqueta à las
dents roujas, e autres contes de
bregands!
— Estrucioun pèr la jouinessa !
— E la jouinessa n'en proufita,
hou pos creire. As pas qu'à legi
lous journals (sabe pas s'as de
tems à pèrdre...) pèr vèire que
manca pas de pichots estafiès que
se souvènoun trop ben dc las

liçous aprcsasà l'escola das malassorts.
— E quand lous pessugoun, s'en
tiroun toujour à bon comte.
— Acò t'estouna pas, saique?
D'alhurs coumprene pas perdequé
IOLIS
càstioun, tant paLic que siègue, pioique quitoun sous proufessous de cambrioulage countunià
soun salle mestiè que ié raporta
d'argent à paladas...
— Es nelèu pèr acò...
— Ghut! moun brave Manoul...
Taisez-vous! Méfiez-vous! Se vei
([u'arribes de Ias tranchadas, ounle,
à fauta d'autre plesi, on se paga
IOLI de dire ce qù'oil se pensa.
— Perdequé nous 'n privarian?
Rescan nosta pèl, dequé poudèn
rescà de mai ?
— Es ce que te dise, precisament. Parles couma Sant Jan,
emé la bouca douberta : mès nautres, paure mounde de l'arriès,
sèn toutes mai ou mens enclausits !
— Mai ou mens, fas ben d'hoLi
dire ! Regarda-m'un paLic aquel
vai-e-vèn. jouta lous lustresde cristal qu'enlugarnoun: veses pas
gaire d'enclausits aqui dedins...
—- T'hou ai dejà dich, moun
ome. Iís jour de fèsta, ioi, e l'aucasioLin es bona de passà 'n bon
moument: lous que n'en proufitoun
n'an pas toules lous torts. Lous
tres-quarts seran deman à soun
traval, afairatsà derrabà savidassa,
e la tèsta e lou cor preses pèr lous
soucits d'aiei e pèr lous íàguis
d'ailai... N'i'en vogiies pas de lous
bandi un moument. T'es pas jamai
arribat à tus de negà loù «cafard» .'
— Dins lou pinard, sibé!
— Ebé, eles lous cocboun liont
d'eles couma podoun. Pèr lou negà,
es un autre afaire! Au pres qu'es
lou vi on se i'arrou'ïnariò. As degut
entendre toun vièl (qu'a'na poulida
vouès! m'ensouvène dau jour de
toun tirage...) cantà una cansou
de sa jouinessa :
En travalhant buvèn pas que d'aigada
E nous trouban dins lou païs dau vi.

Sera lèu oura de l'encanà tournamai s'acò dura...
— Sustout ara que vènound'aLimentà lous drechs...
— Tres francs e demi pèr etò,

acò nous farà un sòu de mai lou
litre. Lou merchand encara íé
troubarà soun comte ; e couma
toujoLir es lou paure bougre que
serà lou guindoLi de la farça...
— Es pas de ioi que m'enavise,
me respoundèt lou capoural MalHllll.

E dintrèren sus aquela bona paraula, que la sounariè veniè de
carrilhounejà la (in de l'entr'ate...
LOU CniVALIÈ.

h prepaus de la" Municipala"
Lnus journals quoulidians de MountPelic anounciavoun aquestes jours qae la
Bouchariè municipala s'anava inelre à
vendre de porc, ean publicat pioilou pres
d'aquela car, en mièch-gros e au detal.
Es de bon veire que lous preses de la
Municipala sount avantajouses, e quau
que siègue pot se rendre comte que la
marchandisa que vend es de prumièira
qualitat.
Uinicialiva de la municipalitat clapassièira s'amerila dounc d'èslre francament
lausenjada. Lous que l'an crilicada an
soiu'cnt fach prouba de mai d'esprit qae
d'ime. Un journalisla — que seriè prou
counlenl, saique, mouienant que quilèssoun lous osses e la ptèl au pople — a
reprouchat à M. Pezet de bulà la counsoumacioún de la car alors que caudriè
pulèu la diminuà. Acò's rasounà couma
un tambour crebat. Sufis quecounoumisa
quauques sòus sus una liéura de car, la
menagèira n'anarà pas croumpà mai qae
soun comte. Epioi, cau be manjà pamens!
Pèr ramplaçà la car, caudriè prene un
pauc mai de quicon mai. I)e dequé ?Nosíe
journaiista sap dounc pas que lou jardinage, loas legumsimèma lous de la sacá),
las luferas, sounl à un pres fol, e que
n'i' a pas dc rèsta
D'aulres, amourouses apassiounaís dau
passat, e pèr quau — au rebous dau
prouvèrbe — lout ce qu'es nouvèl es pas
bèu, an frounsit las ussas davans aquela
nouvèulal dangeirousa... Ilé ! hé ! quau
vous dis qu'aquela nouvèutat es talament
nouvella ? l'a dejù proche de daus cents
ans que i'agèt à Mount-Peliè an ensach
de charcUlariè municipala. Un arrèst
rendul en Counsèl à-m-àquel-sujèt, lou

�2 de mai 1730, n'en porta teniQiiniage ;
n'cn citan ce pus interessant :
II esl arrivéqu'à I'occasion dfti^ex^ciítion d'iine
ordònnance rendiie le 24 janvier dernier par ie
bureau de police, au sujel des malversations
el concussions commises par les revendeuses
de la chair de pourceau, eu ce qu'au préjudice
du taux convenu et arrèté à leur réquisition
elles ne laissent pas de le vendre à im pri\
excèssif en cachette, sans en élaler l.a châir
sur leurs établies, ce qui aurait obligé le bureau de police d'ofttoriner &lt;[iie les pourceaux
égorgez seront portez à l'hôtcl de ville potrr
être vendus et distribuez au public sur le prix
convenu et arrété par le bureau : pour l'exécution de quoy les suppliants s'étalis transportez
le 25 dudit mois de janvier dérnier aux endroits
où l'on a accoutumé de tuer les pourceaux, ils
en aurâient trouvé vingt-neuf égor'gez appartenant à des revehdeuses, poùr le transport de'squels ayant mandé les valets de ville avec
des crocheteurs, les revendeuses se seraierit
attroupées en nombre, ayant à leur tête les
nommées Surville et ['égoulière, el auraient
grì.èvemenl baltu el excédé lés valets de ville;
ce quí aurait obligé les suppliânls de demander
main-forte an major de la ville, qui letir ayail
accordé pnr deux fois réìtérées six soldats par
le secours desquels les pourceaux égorgéz
furent porlez à l'hôtel de ville et débitez au
public, etc...
Vejaqui, me sembla, un esemple que,

Plaea CasteHaha. P'iin councierge res
estouna pas.
Aqïîeldou,iíc troubèl pas res &lt;le milhou
que de faire estampà de carta's &lt;l&lt;' \ isilàs
emb'aquela escripciùun:

Lous Mislòris dé Bou/igas
Segounda

« A l'occasión da Premier de ì'an, nos
meilleurs vceux aux Dames du Grand
Marché,
Bonne annêe el Prospérite'. &gt;&gt;
Le Concierge.
JI

Acò's rafinal qiie be lalament, e dis
ben ce que \ òu dire.
«Bonna annada ! segués pas malautaS
e sustoul mourigués pas, que l'an &lt;jue
vèn bailarés una pèça de mai.
i&lt; Bona anada ! e tachàs d'èstre un pauc
mai sajas. me digués pas tanl de soutisas ! (de fèt, tou paure n'éntend!)
« Prousperilal ! Éaargnés pas la pràLiCa, ié metés pas lou pesou dè mièchquart, e roumplissès voste porla-mouneda, couma acò l'an que vèn me bailarés uiui estréna pus forta. »
Vejaqui
ce
qiie
souvetava aquél
« moiissii » à-m-aquelas « damas».
I'eissounièiras,
tripièiras,
froumajairas, jardinièiras, acò's pas pus de
« fonnas &lt;!e Plaça» : sount las « Danies
du Grand Marcliéy&gt;. Cliaval ! quante cop
de brossa!
Mès las « damas » en quesLioun sount
pas mudas, nimái francimandejaires; e
serièpas 'n asard qn agèssoun rcuouvelat
au couhcierge lou vièl prouvèrbe : « Quau
vòu !a pèça, que tire la rèssa! »

Pinel

II
Las reformas de Bouzanquet

\eireii pus tard la
Lou burèu de l'aminislracioun èi a una

valoii

d'aqueles

dous omes.)
Sou'n ordre bailal, Bouzanquet, lou-

eafidas de libres ounte i'aviè 'u pan' de

jour soumbre, mountèt sns la tourre la

poussièira. As quatre canlous èroun pen-

pus naula, e d'aqui agachèt la grandou

chats lous pertrachs das ancians aminis-

de soun Estat.
L'eslang s'espandissiè à

sala

ronmplida

tralous : Crocasau, lou
Baugas,

Comte &lt;le

Ias.

sous

pèscs

Crós-Bijut, lou marqués de la

couma un miraí; à drecha ppudiè vcire

Sableda, ancian depulal as Eslals dau

Balamc embé sas nautas ehiminièiras ; à

Lengadoc, lou duq de l'lragna. En mitan,

gâucha : Mèza,

i'aviè úna lónga faula verda enibé vinf

d'Ale se dessiiiavoun dins lous nibous ;

fautuls aientour.

causiguèt

davans, Ceta e la mar, lous Ounglous e

lou qu'èra lou mai moufle e se i'aloun-

sous snlins ; deli'às, las garrigas de Vila-

guèt dedins.

niandà e &lt;lc Loupian embé sas min^s de

Pelesquela

— Chaval ! s'hou diguèt, on es

ben

ai&lt;-i: cs pas tant &lt;lu queias cadièiras dau
cal'è.

Massilhan,

lou

pioch

terra-de-pipa ; au pèd dau Castèl, la vila
de l'ou/igas embé soun clouquiè...
— Que vese ! moun Diéu, cridèt lou

Se troubèl

làlament

ben que se

ié

endourmiguèt.

duq de la Ramplegada, que vese ? lou
clouquiè pencha ?

e Bouzanquet parlavonn d'afaircs.

pus íiaut. t'a dcjà quauques meses, preci-

veire, es acò !

Coumá uh fol redavalèt, sounèl Samplaca c ié diguét :

— La prumièira causa que le volc faire

, — Prend toun tàmbo'ir c fai rassemblà
toút Bouzigassus la Plaça. Te seguisse.

E lou baroun doubriguèl mi gros libre
rousigal pèr las arnas.

la vida chèra, lou journal L'OEjivre, que

i'ousis

d'estagièiras

granda

acò...
Sanscoumtà que pourrian remounlà
sament, à prepaus d'aquela queslioun de

ounte demouravoun s&lt;&gt;us

Rocaplan e Picounèt.

Dins aquel lems lou baroun de l'Estaca

amai siègue vièl, es paS pus mic/iant pèr

3Pa.rt,icla.

Sainplaca agèl pas ('ossa pena.
Ban-plan-plan-ran-plan plan :

e

lous

pamens es prou atissous, poudiè pas se

— Veses aquela souma ?

Bduzigaus segnissièn lou garda couma

deiène de rendre oumage à las iniciativas

— Oi ! oi ! diguèt Bouzanquet.

lous moulous seguissoun lòú pastre.

de mai d'una

— Ebé ! es ço que la vila de Bouzigas

coumuna dau

Miejour,

« heritières, disiè, de la traditiòn

&lt;les

municipes romains ».
Es dejà prou remarcaht qtt'an journal de Paris sache

àntau nous reiiflre

jusliça. Faren pas la bòfia de iè veni dire
que s'engana.
Aprouban, au

counlràri, lous esfors

merilouses coumplils pèr rèndre la vida
dau pople un pauc mens

dura.

Lous

aprouban sustout, couma felibres e patriotas clapassiès: nous agrada de veire
la Coumuna agi desoun sicap pèr apàrà
dau milhou lous inlerèsses de sous cie'utadjns, sans esperà de longa Vihtervenáoun
rambalhaira daa poudé central.— L.

CH,

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
Dn claressoun de las darnièiras l'èslas
de Nadau arriba à nosles ausidous. Nous
es eslaL de bon de saupre qu'un pauc
pertout, à las messas de mièja-nioch— e
mèma à las aulras — s'es canlat de vièls
Nouès en lenga d'oc. Au Clapàs, pèr
esemple, se n'es cantat à la catedrala
Sant-Pèire, à Nosla-Dama-de-las-Taúlas,
à l'amirablacapella &lt;le l'Enclaus Sl-Francés, à la &lt;le l'Jînc.laps Grániè-Fauqûiè,elc:..
E acò pèr lou counte'ntamenl &lt;■ la joia de
toutes.
A fauta d'autra devoucioun, la de
l'amôur dau païs e tfe la pouèsia coumanda à toul bon Miejournau de se
rejou'í d'aquela piousa manienença das
usages tradiciounals. Hou fasèn de tòut
cor, emé grand gau...
Ara, lou lout es de saupre perqùé lou
parlà d'oc restountïs pas que pèr asârd
dins las glèisas, un çóp pèr an ou pas
gaire mai
Ce que vai lant ben lou
jour de Nadau anariè pas pus mau, me
sembla, lou reslanl de l'annadá: Se n'èn
doutàs, anàs escoutà las devolás à la
sourfìda d'un sermoun francimánd...

« Aqneslean semanda pasde carlasde
visitas ! Ebé, iéu, n'en mandarai qùand
mèma !!! » disic úiÍPome quoucupa una
naula situaci.Qun &lt;lins l'amimslrac|oun

municipata.
Aquel ome cra lou councierge &lt;lc la

La lèi sus las lallias nouvellas es vòuladà. í.ous liilliels d'espetaclés e councerts lastoun dau regiscle. Es immoural,
disoun, d anà s'amusà quoura n'i'a que
se fan tugà. Meten !
Mès nous cau faire remarcà quicon.
Lous tealres passoun lous prumiès.
Pioi, vènounlous « Concerts el J\IusicsHàlls ».
Aqui nous arrestan, e fasèn ousscrvà
que lous councerls de musica classica,
qué sounl d'utilitat publica pèr lous escoulans musicaires, sount Lralals couma
lous Alcazars, Eldorados eautras Ijarracas dau mèma calibre.
D'aquel fèf: lou que voudrà pèr soun
ben ausi un councert, dèurà pagà autant
que lou pourcatiè que vai entenilre de
cansous nèscias e que fan vergougna.
Acò fai veire que la mouralitat es sus
lou mèma pèd que l'immouralilat, e que
fan pas ges de diferença entre l'Art e lous
arpagnotas...
Ebé! l'egalital es ben bella, mès
aqueste cop eneara lou li'op hou gasla...

uua

Pous cent milas liéuras d'argent...

sdun pople :
— Aqueste mali, d'en naul de moun

Pelesquela, mitat derevelhada e cre-

castèl, me sièi avisal de quicon de grâve,

seguent qae párlavòuii &lt;te peis sc inelèt à
cridà :

de terribíe... dc...
— Boudiéu ! qu'es acò ! !

— Pous cent milas liéuras de veiratsà
vint-e-qualre sòus, esuna fourluna !
— Rous cent milas liéuras d'argenl !
quante déule? fasiè lou baroun en levant
lous brasses en l-'èr...

Lous omes èroun muls : las fennas
tramblavoun &lt;le pòu.
— Me sici avisat que lou

clouquiè

penchava !...,.
Toules lous iols se poûrtèroun daus la

— Bai acò, faguèt Bouzanquet, entre
pagà e moufi, on i'es toujour à tems. Me
cargue de ramassà aquel argent.

glèisa.
— Es vrai ! es vrai ! i'avièn pas jainai
fach alencioun.

— Tu es-l-un homme ámirable : seràs

Or, countunièt Bouzanquel, couma

mai fort qiie iéu : i'a Lrentà ans que fau

lou clouquiè represenla l'esprit dau \ i-

d'ecounOumias

lage, cau pas que lous estrangiès ven-

e

ié

sièi

pas

ençarà

árribat !

guèssoun dire qu'avèn l'esprit de travès.

aurai l'argent avans dous meses.

BBAFAMIL.

laula dau càfè Tòumafa, diguèt à

— Pouscenl milasliéuras! voledire !...

— Vous fagués pas de michant sang,

Dins lout acò, lous deputals an agut
lôu biais de pas voutà 1 empausicioun
sns lou eliis. Mès aussi, 50 francs! M. Hibot i'anava pas &lt;le man morta !
Quaucun que duviè rire cn péhsant
à-m-aquela liouvella talha, es Penieourt.
Se n'es pas mancat que d'un poúnt qùe
faguèsse fourtuna : pensàs beque pèrtant
qu'òn aime las bèslias, lous mèstres &lt;las
&lt;-liis lous aurièn pulèu quitats croucà pèr
í'èscourchin qué &lt;le pagà chaea an cinq
pistolas.
E pioi, salic pas s'hou avcs remarcaL:
mès laxavoun lous ehis à cijiquanta
fraucs, e lousomes noun-moubìfisàts pas
qu'à douge francs, pas mcma lou quart !
Nost.cs deputats qtìe sounl moúbilisats
sans hou cslre, ou qu'hou sounl pas tóut
en l'estent (es de moubilisats immoubiles), an pas vougut que segucsse lou
dích.
Amai qu'ali ben fàch. Aútfament saliès
pas dequ'arribava ? Ebé, dc la vergougna de veire &lt;|n'&lt;)ii lous c'oumtava pèr
mens dau quart d'un chi, lous nounmoubilisals aurièn loulcs presun «engajament especial». Davansaquela revjrada
d'engajadita après la das prumiès jours
de decembre) lous secretàns dau rccrument, que sount pas acousLumals de lant
Lravalhà, aurièn milhou aimaL parli sus
lou fíOnt. E'sacò que seriè'slnl terrible :
sc lous burèús tènoun pas : « jusqu'au
bout », sèn llanilials !

Sus la PÌaça, Bouzanquel, mOúhtâtsus

a emprountat à la ciéutat de Cournou.

— Avans dous meses ?

Un murmure se faguèt entendre dins
la foula, car i'a pas res de pus michant
qu'un Bòuzigau ensultat.

— Oi ! dous meses... ,

— Dounc, vous baile

rendès-vous à

— Tc ! vèni àici que t'embrassc !

Lputes,

Lou baroull,

enlre Loules lou metren d'aploumb ! !

siloun soun ab-itnda, ié

poulounejèt lou elos.
Cou

bruch

derè'vélhèl

Petesqueta

èntredourmîda ; la paura cresiè de veire

aquesLe

Lanlosl à dos ouras;

— Oi ! oi ! oi ! Viva Bouzanquet ! viva
lòu duq !
E chacun se relirèt.

aùtra causa.

Jan dc la (

IAPELLÀ-NOVA.

— Aqui i'avès.las archivas, la bibliouÍ.OII

tèca... la...
— Bon,

hon ! regardarai tout acò à

i-újì

ijiie

vèn :

Lou clouquiè de Bouzigas.

tems perdul.
E, coumà lou rélogè picava sièis oùras :
— Anen ! mous enl'anls, à la soupa !

ISSABÉ

cridèt lou baroun.
Toùtes lr&lt;"s davalèrôUn à Ia cousina.

Lou lendeman, Bouzanquet) duq de la
Ramplegada, se derevelhèt &lt;!e miòhanlà
imou : sanjanienl

dè lièch,

aviè belèu

mau dourmit. Davalèl, dins la cour dau
Castèl, souncl lou garda Samplaca e ii''
báilèt l'ordre de metre defora de la vila
Catin, la maire de Pairolou, soun rival,
e Vesiamlou, l'ancian clcrgou. S'cn anèroun toules &lt;lous pourlà sas plenlas à

Pregan nosles qbounats qiié soan abounamenl s'acabava à la fin de decembre !&gt;.)/(&gt;, de voudre ben lou renouvelà,
autant lèu que poussible.
Pèr ecounouníisà (es lou refrin à la
moda nostes sòus e lnus de nostes abounals faren pas faire ges d'cncaissaments
pèr la posta.
Coumtan simplamenl sus la bona voulouniat de toutes; e cresen qu'em'acò n'i'a
prou.
Mahdà ious abounaments (en bon ou
mandgt} à VAininistratou daû Gal, 12,
carrièira St-Danis, Mounl-Peliè.

�La Becassa de Tourdel

La Vida au Clapàs
Á la Coumuna. — Noste Counsel municipal
íben demesit pèr la mort e la moubilisacioun)
â

tengut, sans brnch e snns rnvaladis. uria

liona sesillia de traval. Piaudèù pas qu'aproubà
sojin protigrama de snjas ecounouníias. Torl
qu'a agut, soulament, de se ié pas tène,
voutant à

M. Poumareda, ánciân

en

coumissàri

centrab un suplemenl de pensioun de Hiu francs.
Snstoul que M. Poumarèda fasiê valé, pèr s'a
rasou, la Medalha d'ounou que i'a bailat iou
Ministre, en I'.IH7. eh recòumpénsa de sous services dau tems de las manifestaciouns viticolas. Aquela empega ! Que M. Poumareda ague
f'ach à-m-aquel moument, contra lous Miejournaus e lous Moùni-Pelièirencs en particuíiè,
soun debé de founciòunàri, acò's sonn afaire !
Mès nautres n'i'en duven pas ni recounouissènça, ni pagamenl — ben liont d'aqui... Hou
fasèn rernarcà, emé lou regrèt que digus hou
age pas dich en plen courtsel.
Sus l'Esplanada. — L'a tradiciounala revuda
mesadièira es

eslada

passada

lou

8,

sus

l'Esplanada... e joul la ploja. Era lou cas de
repe.tà : " Les tróupes sonî fraîches... »
Perdequé lou public a pas aplaudit, couma
d'abituda, lous moucèls jougats pèr la musica
dau 56™*? D'abord

perdeqù'es pas coumode

d'aplaudi quand on tèn* un parásol doubert.
B pioí, belèu, perdequé lou mounde finissoun
pèr se rendre comte qu'es pas trop prudent
(sustout quand lou tems es nrbou) de

faire

jougà la musica de M. Comés...

Lot;
,

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

—mm——.«»■■■

Lous prouvèrbes dau mes
A Senl Antòni
Sala loun porc e embarra ioun òli.
* *

De Senl Anlòni à Senl fìasìian
Fai mai dc frech qu'eûtre loul l'an.
Senl Vincenl clar e bèl
Fai vessà lou vaissèl.
*
A Scnl Vincenl
Uìvèr perd una denl,
Se-que-de-nou pèr longlems
La pren.

Au lioe-tenenl Bonflls.

1

I'a d'ouras après Ia batalha
Que lou fronl tomba dins la man,
Ounte lou ]ièd cercant sa dfalha
:
l

Sap pas ounte serà deinán :
Ouras de trislun, de desrqùta
Quoura l'ioí vei pas pus sa routa
E qu'on se dis : Tou.t vai fini !...
Acò dura nn moument, l'oui'age
Passa, l'ama repreíîd courage,
La barca fourviant lou naufrage,

;

Vai galoia dors l'aveni

Oi! l'aveni nous farà fèsla,
Noste cor q'uitarà lou dòu,
Dinslou moundeenaùssantlàtèstn,
Faren lnsi d'iols qu'an pas pòù:..
Maugral la lerra samboutida
Pèr la nian d'un pople crudèl
l.n p'as farà soun espelida
Pèr la porta de l'an nouvèl :
V'èiren l'ànjou de la vitòria
Eserièiu e, en lefras d'or, l'islòria
De souldats de glòria coumouls ;
E lousomes dau rèi de Prussa,
Aqueles que t'an bercal l'nssa,
Aplatits coufna una merlussa,
Demandà la pas à ginouls...
Gabrièl ROBERTÌ

Paris: Januiè 1917.

^

jj
1

A

La becassa do Tpùtdel manquèf melre
en revoulucioun loul Boulouhet. Âqueta
becassa, à vous dire la verilal, èra pas
ben siéuna : l'aviè raubada, ou Iroubada,
s'niiuàs milliou, dins un nuslau en reparaciouri. Yous cau dirè, s'hoù snl&gt;òs pás,
que Tourdel
dich : « lou Cuéu » pèr
escâi-noum, en parlanl pèr rçspél es
massou de soun mèsliè, e aissable dê
soun caratèra. Capilèt uli jour, en nelejanl quauque Irislet, de Loumbà sus
aquela becassa en quèstiouri. Era emp'alhada, ben enteijdul. « Es un rambal,
s'hou diguèt Tourdel, un enquèsta, cs
pas que bon pèr Ias arnas ! Bota, bota,
leven acò d'aqui... » E l'«mpouftèt à soun
ouslau.
Pe nioch — vous ai dich qu'èra toujour prèste pèr faire un tour d'aissablige — troubèl pas res dc milhou que
de mountà sus lòu téulat, emc raucèl
empalhat. e lou quilhèt ben à l'acrin dc
sounoustau; mèma, lou pausèl aucimcnt.
sus lou calaman, saique de pòu que
s'envoulèsse !
Lou lendeman de bon mali, partiguèt
à soun traval, couma se res noun èra. Es
pas qu'un moument apfès que la coumedia coumencèi.
Las prumièiras fennas qu'anèroun
querre soun cafelou d'un sòu encò de
Mèste Arnal, s'aviscroun pas de res. Sus
Iou tal de ioch ouras, Finou de Crasilha,
qu'aviè lou tcms d'espinchà en l'èr,
remarquèt la becassa que s'èra serenada
tonla la nioch e que mounlava loujour la
garda.
— Boudiéu ! dequ'es aquel aucèl?
E Finou sounèt souh àtnigá Gusljnà, la
nebouda de Lèeafroias, que u.enèt sas
vesinas d'airelà emé sous mâíi'its.
Mèsle Arnal sourtiguèt sns soun
davans de porta, einé La Biola que veriîè
de prene soun champorò I' aviè de
pichots que trepavoun pèr carnèiras (èfa
iin dijòus !), de fennas que sourtissièn sas
pesetas, tout acò s'acampèl, s'amoulounèl, tout acò regardava, parlava, cridava.
Chacun disiè la siéuna, e digus s'enlendiè pas. Pau ehafarcl que menavouri, lou
gàrçoft de la Seineuse quilèl sonn magasi,
e, pausèl soun pelàs dins la counversacioun:
— C'est peut-êlre une cigogne qui vient
tl'A Isace !
— Fariès milhou de i'anà en Alsaça,
bougre d'embusçal !
Lou garçou n'èn quinquèt pas pus una.
— Pèr iéu, es una ègla !
— Vai-t'en vai i t na ègja es pas
antau : d'abord, a dos lèslas...
— Piga, mès saique no? Lou jouf
qu'as vist una ègla à.dos tèstas aviès Irop
begul : ié vsesiès double.
— No ! m'cn rdpelle ben... N'ai \ ist
unà sus un dràpèu rùssi, un 1 I jnlhcl, àu
C'afè de Thclou...
— Alors ! lanl m'en diràs...
Una manida de I'escola faguèt.
- C'esl peul-êire une buse...
— l'n oubus ! An, sjès pas nèscia ?
— Un enfa'nl uri pauc mai grandet
venguèl :
— Non, c'est un faucon !
— Piga, pichol estaneiur, vos bcn
parlà ! Es ce què L'aprenoun à l'escota ?
— Ebé, oui ! dc quoiij'ai dil ?
— Taisa-le, ardil ! aulramenl hou vau
dire à loun paire !

E zou, e zou ! parlavoun, parlavoun...
La riicha s'escaufava.
E digus poudiè pas defìni dequ'èra
aipiel aucèl de malur.
Coumençavoun de s'irrità de lou veirè
aqu-i, Iranquille eo-.ima Batisla, e que
boulegava pas riiai qu"un chol sus uua
coumoda. Ensachèrounde lou faire parli.
Las fennas brassejavoun, picavoun emé
las mans ; de vièlhas bufaxvoun em'un èr
inichantàs :
— FIT ! Il'f !! flì'! !!
Ah ! ouat ! Pas mai ! L'aucèl s'envoiilava pas.
P'enfants anèroun ramassà de pichols
rassiès
tant n'en prelíièn de prou
grossesj. Coumencci'oun dc n'cn traife
dous ou tres sus lou téulat...
Ni pèr aqùela ! L'aucèl rèstava toujour
aqui.
Soulament un das rassiès manquèt de
rétoumbâ sus la closcade Mau-pensa que
passava perquinaqui e que parlcl d'anà
qùérre la pouliça.
Aquel cop de « pouliça » anava faire
soun efèt, quand ciiiis aquelas enlremièjas arribèt lou neboul de Louïsou, que
couma cassaire tçu bravamenl dc soun
ouncle.
— Pequé i'a ? dequé i'a ?...
Lou mètèroun au courrent. Seguèt lèu
decidal.
— Vau querre moun fusil. Me rèsta dos
cartouchas de la darnièira vonlada, cs
tant que cau. Anàs veire couma acò s'e
davala !...
Emé soun fusil, (îèr couma un miquelet,
lou nebout de LoùYsoù vai se poustà ben
à pourtada, dins la carrièira das Estrons
(aquèla carrièìra PS pas escricha sus lou
plari de MounL-Peliè, mès LouL Iou
mpunde la çounoui à BoulouneL), afusta
I'à'ùcèl, e ié dòùbla,
— Pan ! pan !.'..
* Couma poudcs creire, riinoun l'aucèl
cabussèt, ninoun s'envoulèt. S'avisèroun,
taùl lèu ! que duviè èslre empalhat :
pensàs quatites cacatasses !...
— Oh ! iéu, m'en doulave, faguèt
inc.sle Arnal que jusquas alors aviè pas
res dich,
... Quand Tourdel dintrèL pèr soup'à,
parei qiie sa fenna ìé pâssèt la senmana
e menèl un larabaslèri fol : segtièl un
sagan dau tron !
— E qu'acò L'arribe pas pus, sa'ies !
Mès moun Totirde! s'ehqiiièla pas pèr
tanl pauc :
— No. ma mia, no ! Ln aulrc eop, à
lioga de becassa, te i--' quilharai Lus, sus
lou LéiilaL. E doublarai la dosa de ci-

Nostes Souldats
L'ouflciè d'amin:s!racioun Carles Guilhaumon. counsethè general e maire de Piosserguiè. pilola aviatou, qu'èra estat fach presouniè i'aquaucas semnanas. vèn d'èslre pèr lou
segoqnd cop citat à l'ordre de l'annada.
— L'na autra citacioun, à l'ordre
d.'armada, vèn d'ounotirà la
janl

Marcel Bressot.

dau cors

memòria dau ser-

cóunselhè

general de

Moiuil-l'eliè. innrt au cainp d'ounòu.
— M. lou proufessou Gaussel, de la Facultat
de

Medeeina

de

Mount-Peliè,

medeci-chèf

d'una ambùlança dau front, es estàt noiiniat
chivaliè de la- Legioun d'qunou. Sèn urouses
d'ajustà nostas felicitaciquns à lasque i'n dejà
vargul aquela decouracioun meritada.
— Sènestafstamlien niai qu'lirouses d'aprene
que lou

vaìhent lioctenenl-coulounel Vignal,

de Ceta,

coumandant

dau 55ma de ligna, es

estat prepausal pèr ouficiè

de. la

Legioùh

d'óunou, e soun bèu regiment pèr una citacioun à l'ordre de rarinada. Dous cops bravò!
pèr lou chèf e pèr lous souldats.
—

Bravô êncara

pèr nosles counipalriolas

qu'an descroucat sn fresenca citaciOuri à l'ordre dau jour: Nabos. de Gignac prepaùsatpèr
la

medalha

militàriaj;

Sicard. de Cruzy;

lou zouava Maurice

l'agent de liasou Ravous

Barrès, de Ceta, èngajal \ oulountàri.
— Sount estats eitats pèr lou segound cop :
Jôrdi Lonjon, de

Mount-Peirous, souldat à

Farmada d'Ourient; lou jout-lioctènent Enric
Serieys,

de

Flourentin

Mount-Peliè;

l.ou

coulounial

Jourdan, de Moufit-Bazenc; lou

capoural Ipoulite

Chavasse

e lou canouniè

Jousè Richard, de Ceta.
— Coumpliments atìssi à toiit.es lous braves
Miejòurnaùs que soun èstats poúrtâts à l'ordre dau jour, aquesta passa. Citen aquela cola
glòuriousa : lou brancardiè Marcel Bougette,
de Mòuntarnaud : l'ajudant Jôrdi Bouzanquet,
de V&amp;ùvert : lou medeci-ajuda-major Armador Dehan, de Mount-Bastene; lou eaponral
Gastoun Berthomieu. de St-Pargòri : lou
brancardiè Lucian Albagnac. de Fabregas :
lcni coulòunial Pau Vidal, de Mèza : lou télefounista Louvis Grousset, de Loudeva : lou
marechal-de-lougis d'artilhariè Vitor Valognes, de Geyras; lou dragoun-troumpetaire
Leoun Castagné, de Serignan : lou joiit-lioctenenenl Pau Cardinal. de Bedarriéus : lou telefounista Jùli Vialles. de Cabrièiras.
— An tamben ressachut la crous de guerra,
lous Bezièirencs : Pau Baisset, ajudant mitralhaire, e Aristida Calmette ; lous Cetòris ;
Maurice Péridier, medeci-ajuda-major, Jan
Pons,

marechal-das-lougis

d'artilhariè;

lou

capoural Francés Jammes e lou còulounial
Enric Charras ; lous Clapassiès :
viac, capitàni au 2ma genia,

Jan Gou-

Jan Rousset,

capoúral as alpins, lou dragoun Teilles, loii
fusilhè-mitralhaire Louvis Aubaric, lou coulounial Carles Caucanas, Francés Audran,
capoural as proujetous, lous serjants Ravous
Pugnaire, Jousè Baissat e
—

Lou

snpur

Emila Chabaud.

Alfret Fedièira,

dau

lè

genia, enfant dau rhèstre en gai-sabé Mouhtpelièirenc, es estat evacuat pèr malâutiè, de
Salounica, sus un espitau d'Avignotin. Avèn de
bonns nouvellas de soun estat.
— Noste amic lou medeci-major Vinas nous
manda tle bonas nouvellas dau doutou Albarél
e cleLouvis Stehló, que se sount rescountrats
(emé quanta plesi 1 n Salounica. Delpon-Delas-

menl!...

cabras esreparlif dins la direcioun.de Mounas.I.\\-SANS-PÌ:U.

tir,
— A l'aucasioun dan

prumiè de l'an, avèn

rèssachut lott bon soùveni e lous souvèts das
cortlègns : Auzias Lieutaud, Leoun Cros,
Louvis Joucla, Alàri Sivanet. Louvis Fourmaud, Louvis Abric, Francés Pouzol, Louvis Bonfils. Marius Boyer. Marcel Castel,
Jousè

Giordan.

Jan

Malavialle.

Leoun

Teissier. etc... A toutes. mandan noste milhoù
souveni e noste vol qu'aquesta nouvelln annà— I)e Louvis Micheu.
9ma

liralhaires,

cital

ajudnnl-chof

au

da si'ègue &lt;■ la bona ».

à l'ordre de l'armada:

Jousè Fîgoli. de |,a Peirada, aspiianl au5:&gt;ma
d'enfanlariè : Jousè Gounin. de Lunel, mitralhaire au 139ma.
— De Glaude Joliet.

de Mar'seltian e dau

capoural-foun'iè Gastoun Alexandre, de Beziès, c-iinls à I'ordre de in divisioun.

—Au darrtiè mouménl apienèn que nosle amic
,i

abounat,

l'ajudanl

I'eire Coumbet, \ èn de

quità iou front fi-ancès. perl'Ourient. E quenoste
ahounat Adrian Septfons a rgcassat un fou(rau que lou tèn clavelal au líèch dins un esprtau de Beaune. Nostes bón souvèts acoumpagnoùn aqueles camaradas.

— Iie Jousè Griscelli. capoural au lè genia;
Carles Vitou. souldal au

141ma ;

Jousè Pi-

chot. snpnrau 2ma gema; Enric Margouirès.
capità*ni au 2ri5ina,

decoural

de la crcms ile

guerra; Jan Gerbaud. engajat vpulounlàri au
12ma cuirassiè ;

Pèire

Desgranges. soujjilat

au I6ma de ligha . loufesde Mount-Peliè;

— \ ist en p'ermissiôun au Cfapàs,

acpiosla

qûinzèn.adaïnòstes hraves coumpans Pèire
Causse c PauCristol; iou liocteneiit Gabrièl
Hérail. Marcel Bertrand, Leoun Mercier,
Lucian Inirjert. Simoun Azema.
L'ACHM'

m:

LIASOL'.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournam,
Mairinas de Guerra!

D'ountc vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira
(53, carrièira Agulharié, 53)

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostcs pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha ombé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de

VILLE DE MONTPELLIER

INEMA

ATHENE

MACIIINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

•^"

MONTPE LLIER

TOUS LES SOIRS
(Sauf le

^8

Mardi)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada ;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairès loulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal'
Quand reçaupran aquel journal
Oue ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

G. BORNE

Qap-pumoip au Sous=Sol

Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant nieilleur, marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTEHIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Ruc Maguelonc
MONTPELLIER

LAREVUE
MÊRIDIONALE
DES JDEES

Ix'Imppimepit?

" b'flbeille"

14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement îes tpaûau^

JS/I ens ii tï i 1 e. — Illvistrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

qui lui sont eonfiés.

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

UEXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

C.I.D.O.
Imp. L'Abeillc, 14, av. de Toulouse, Monlpellier

Lou Gerent:

MILA-OM.ES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261746">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261747">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261748">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435134">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105984">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°38 (15 de janvié 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105985">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435129">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435130">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435131">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105986">
              <text>&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;38 du 15 janvier 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105988">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105989">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105990">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105991">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105992">
              <text>1917-01-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105994">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105995">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105996">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105997">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="105998">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="105999">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="106000">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1942"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1942&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261740">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°38 (15 de genièr 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261741">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261742">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261743">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/b33f66cfbbcd5d36d68646d617a0b58f.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261744">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261745">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435132">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435133">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594706">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594707">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594708">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640553">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718098">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
