<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1943" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1943?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:48:06+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="947" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/33cee90a2f43fc7863703b6d8a58fdf5.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106019">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106020">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106023">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106024">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139156" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b924b7b36b7b282b3a9d133387129d98.pdf</src>
      <authentication>05a063af89e4c0c32715a21a1e990c74</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631249">
                  <text>Ti*esiéma Annada. — N01

Lou bèu parlà
« Lou mau vèn de las jouinas
fennas », m'a dich un l'elibre.
Es vrai ; n'ai agut encara una
prouba darnièiramen t.
Una dameta de mas — pèr pas
dire maselièira, car merita pas
aquel titre — venguèt au Clapàs
croumpà à sa pichoteta un poulit
couslumet pèr anà à l'escola.
— Tè ! ié l'aguère, la metès à
l'escola ? es ben jouinela...
— Oh ! me (íiguèl (car parla
francés aquela dama), ee n'est pas
pour lui faire apprendre, mais
c'esl pour Venlever de lù-haul où
elle apprend ù mal parler...
Ai, pèr acò ! sièi estat enclausit.
l'ai pas respoundut, car i'aurièi
cridat de soutisas.
Sabès ounte es acò, « là-haut?»
Es lou hrtas. Acò, pèr ela, es pas
en França. Au mas on parla
« palouès », dounc on parla mau.
E ela que vòu pas faire de sa íilha
« une p0.ysa.nne ne sachanl poinl
parler », la derraba dau mas, pèr
la metre à l'escola dau bèu parlà.
Lou mas, acò's pas à la moda,
e cau que la pichota aprengue à
dire : « Nous habilons la campagne. »
Lou mas, acò's pèr louscarretiès,
loùs travalhadous, las gabelairas,
mès pèr una íilheta que vòu avudre
sous diplòmes, cau pas que sache
lou parlà dau mas.
Ah ! Fumelun sotàs !
Vous cau veire faire la cassa au
plat ounte manjàs. Vous cau veire
dire à d'cnfants, qu'an un paire
maseliè : « Faguespas couma toun
paire, prengucs pas sas façouns
ni soun parlà, lèva-te dau mas. »
E dequé pot sounjà aquel enfant,
alors ? Oue soun paire es un vergougnous, un mau-ounèste ? Ili !
bauchun !
Enlevàs l'enfant dau brès pèr
lou pausà dins la jassa coumuna
ounte on parla tant ben.
E, es qu'au mas on parla mau ?
Lous ràfis quen'en sount partitse
que se sount fachs tugà pèr tus,
francilhota ! es-ti au mas qu'aurièn
pouscut ausi cridà : « Le drapeau
au fumier ? »
~2

C.I.D.O.

39

lè de Fè&amp;rîè

BÈZIERS

Es-ti au mas que fa manideta
resca de veire las saloupariès
qu'apegoun dins la vila, toutas las
cartas ou journals en bèu parlà ?
Es-ti au mas que veirà de petetas de michanta vida courri lou
trotadou, e tène de prepaus... en
bèu parlà ?
Oi, enlèva-la dau nis, pèr l'escampà dins lou pourridié. Tira-Ia
de soun papeta, de sa mameta que
ié parlarièn « mau ». Fai-la parlà
pounchut, pioi quand sa grand, pèr
j'endourmi, ié voudrà cantà una
poulida cansouneta, Penfant ié
respoundrà : « Non,p&gt;as ça, je ne
comprends pas,
chanle - moi :
« Ferme tes jolis ycux » ou « Çom'
Darling ».
Ai ! paraulas... tristes cops de
coutèls pèr lou cor das rèires.Més,
tus t'enchautes, te cau una parisenca de prouvinça, una filha que
siègue facha au moudèla de la
capitala.
IIi ! renegaira ! me fas vergougna. Fas una estrangièira dins
sííun propre oustau ; e pus tard,
quand serà grandela, e qu'un brave
garçou ié dirà : « T'aime, manida,
siès poulida », hou coumprendrà
pas e lou mandarà faire sucre. Mès
à la plàça escoutarà loucrebatque
dins un biais de singe ié vendrà :
« Tu es gironde, ma gosse. »
Oi, es antau, jouinas í'rancimandas, chaca jour fasès pus
grand lou cros ounte tomboun
lous
enfants sans tradiciouns,
sans
respèt
das vièls, saris
res de touf ço qu'an fach pèr eles.
E tout acò perdequé ?
Pèr plaire à-m-un miral.
Mès... mesfisàs-vous !... lou miral finis pèr se coupà, e n'i'a que
n'an un sadoul !
La guerra aurà fach de jouinesvièls qu'auran vist qu'aquel miral
de faus-lùssi èra un manjaire, un
acabaireque nous auriè tout suçat,
nous quitant pas que lous iols pèr
plourà...
Fennetas ! lous iols auran prou
plourat. Aussi, s'avès pèr voste
sotige fach rajà de larmas as vièls
que sount pas pus, sounjàs à lous
de deman, quoura tournaran amourouses de soun vièl parlà, que
viéurà longamai maugrat lou vostre
que fasès tant bèu.
JORGET

DE

PASTOURÈL.

Se Moussu Sistre vivîè

1917

Çops de Gapganta
e Cops d'flppiéus

... Seriè mòuntat en cadièira, un claquestes dimenches, e vejaici — à (jiiicon proche —lou pròne qu'auriè fach à soun brave
mounde de Saussrtn :
« Mous fraires crestians, Aqueste an
vous vau faire un sermoun de mai que
moun comte ; mè's, qgés pas làgui, lou
farai court. Es Mottnsegne nosle Evesque
que me demanda de votts demandà que
vous servigués ]&gt;ns dau moratorÌHm se
ríavès j)as de besoun. Lous minislres dati
bon Die'u redisoun ini la paraula d'ttn
ministre

de la Republica : « qui pcuL

payer doit payor ».
» E d'efèt, n'i'a que podoun pagà, amai
que siègoUn moubilisals. IS'i'a mùma que
gagnoun maique jamai, precisament perdeqiié soíint moubilis'ats : pèr esemple,
lous vièls coulóunèls fora-cadras que se
sounl fachs lournamai encadrà, e lous
mèstre-oubriès de las casernas que fabricoun d'esclops en papiè-buvard ou de
capotas à courrent d'èr.
» Acò se còumprend, ctcò se sap, acò se
vei couma lott nas rn mitàn de la fìgura :
i'a de loucalàris qn'ah mai d'esculs qti'un
chi de nièiras, e deprouprietàris,pecqire!
que saunl argenlals couma una crous de
boi... Adounc, motts fraires, vous

hou

torne dire : « quaupol pagà de'tt pagà,
mèma en lems de gùerra ; c pèr counsequent lott que pol paspagá deupas pàgà,
mèma en tems de pas.
» Car, hott dessoublidés pas : la counsciença oublija souvenl dc faire mai que ce
que cottmanda la lèi. 1/nu squprés à dire,
en

tems votigiil, as

michants

Davans lou succès, grand e ben meritat,
de la Bouchariè e de la Chai'çutáríè municipalas, la Coumuna vèn de mountà
una Tripariè municipala.
Sans èstre encara au cQ'urrent das
benefices que rapourtarà aquelâ entrepresa, poudèn dire pamens que l'afaire a
bougrament reussit : i'a pas qu'à veire
lou mounde que se ([uichoun chaca jour
à la barraca de la Plaça-Nova. Acò se
coumprend: sus d'ârticles que i'a 011
arriba à espargnà quatre ou cinq sòus:
es à regárdà, sustout d'aqueste tems
que « la vida es crusénta e cjue tout
aumenta ».
Áussi nous fai pas pena de fèlicità lous
qu'an agut aquela bona itlèia.
*

X'en diren pas autant à lou qu'a
escrich lou «tarif» de la tripariè, que
lous joumals mount-pelièirencs an publicat. Sabèn pas quau es, e hou voulèn
pas saupre; mès déu èstre un brave
embut, qu'a belèu las palmas academicas!
Es una veritabla liçou d'anatoumia
qu'aquel tripiè mancat a vougut bailà à
las praticas.
Aqui n'i'a un que lou counoui, lou bèu
parlà!
Pèr el, lou lèu s'apella : le poumon —
pas mèma le mott! La telela que servis à
plegà lous fricandèus devèn: le diaphragme (couma acò's fin, hé?); lous
manouls tant gouslouses sount de:
paquels intestins. léu que lons aimave
tant n'en soui ara degouslat pèr la vida.
I'a pus bèu encara. S'aquel francimand de malur counouissiè lou francés
seriè pas que mièch-mau. Soulament,
quand es court, escriéu un patouès pas ni
lus ni vous. ( a «caitlette», lou qtiatrièma
esloumac dau raoutou, devèn antau : la
reboule. P»eboula tus mèma ! S'ère depulatde Mudasou, t'aurièidejà emplastrat...

mèstres

d'oustau, goaliils e sarra-piastras,quand
vendran afamats couma d'uehès pèr tirà
la renda, ott que butaran à la carrièira
lous paures bottgres qu'an trop d'enfants.
Iétt votts hou dise, en veritat •' dau founs
de soun infèr, lou diable lous tèn à la
guèila : agttsa sa fourca, cmpusa soun
cárbou. Se soun corse remottlis pas, lous
farà rousti pendant toutâ l'eternilat, e se
rabinaran, e vendran negres couma lott
cuéii de Simoun. Amen

» — L. Ch.

Mès dins aquel «larif», es couma
encò de Nicoulet : de pus forl en pus
fort. Vejaici ce qu'on ié pot legi sans
lunelas :
BOEUF. — Poumori',
lâ pièee : 1 IV. 10. Diaphragtne, le demi-kilo : 0 fr. 60. Mamelles, la
pièce, 0 fr. 50...

Oh ! la la! moussu l'ou sabentàs! dempioi quouralous biòus an de telinas? Saique dempioi que pourtàs de banas !
Dequé voulès ! La guerra a fach yirà
la boula à talament de móùnde que ioi se
cau pas pus estounà de res...
BRAFAMIL.

LOU GAL dis pas tout ce que
sap, mès sap toujour ce

i\\m

dis.

�Au Miejour Nostre
Miejour, aubouro-te pèrenaura li Fiéu
Ou'èilalin soun toumba dins l'orro malastrado !
MiejouV aubouro-te pèr defèndre li tìéu,
Es uno obro degudo, uno messioun sacrado.
Enausso lou renoumdi sóudard quesoun morl
Pèr apara la Franço e defèndre lou Nord.
Enchuscla, delirant, ti bèu jouvènt cresèire
Au suprème rampèu jila pèr la Nacioun,
An boumbi fieramen. Sèns un regard arrèire,
Dins un sanl estrambord de noblo abnegacioun
An leissa si fougau, soun soulèu que dardaio
E soun fegound lerras pèr courre à la bataio '.
Ouand, mau-grat lou chaplun, mau-grat la brou| founié]
Une orro acusacioun clanligué verinouso
Pèr jita lou descrid, jila la vilanié
Sus ta raço, o Miejour ! à l'insulto sannouso,
A l'ignoble prepaus «jue venié de l'Uba,
ïi F'iéu an resj&gt;oundusus li champ de coumbat
En signant de soun àang de pajo glouriouso !
Au-lio de remouca la basso acusacioUn.
An rebuta dòu pèd la ci'ido injuriouso,
Pèr l'amourde la Fi*anço, an mantengu l'unioun;
E Douaumount, Verdun, permié li triounflaire
An vist li tìers enfants &lt;te toun flame lerraire.
f!mpen di tradicioun, dins lou grèu chaplachòu
De l'assaut dòu Mort-Ome an fa clanti la lent;o,
Lou bèu parla rouman de nòsti vièis Àujòu.
Is acènt de La Coupo, alin «lins li valengo
E li gaudreesfraiousdòu grand mourreembrumi,
Em'un snperbe envans an coucha l'enemi.
Ansin ancoumbatu pèr noslo bello Franço
Mau-ilespié dis arlèri inchaiènt e catiéu.
Mai, quand vendra la Pas, ijourdi reooubranço,
O Miejour, tu dirassout lou grand céu «le Diéu,
Li glourious record di valènt de ta raço
Ou'an tengu l'auriflour dins la feroujo aurasso.
Pèr nous reviscoula, pèr faire sang-de-nòu
Rediras l'esperit de larguesse e d'esclaire
Dis ardènt Miejournau qu'avien leissa soun sòu
Pèr vèire s'auboura l'unioun d'un popte fraire.
E diras lis esplé di sòudard que sount mort
Pèr apara la Franço e defendre lou Nord!
Eisabèu DODE.
Nimes, lè de Janviè 1917.

LETRAS DAU FRONT

Pèr la terra
Moussu Clémenfel, Iou MinisLre de
l'Agricúllura — escusàs : de l'Ecounoumia naciounala, couma disoun ara, nous
a proumés que pas una eclara de lerra
demourarà en ermàs. E pèr acù... a coumençat pèr croumpà de fraclous.
Aqui n'i'a un lournà que m'a tout l'èr
de metre la charruda davans lous biòus.
Cresèsque farièn pas milhou de liberà la
pus vièlha classa de lerrilourials, suslouL
lous qu'an d'enfanls sus lou front.
Se lous tractous fan pèr de païses que
i'a, naulres, dinslou Miejour, podounpas
faire dins las soucas, e lou minislre serà
fourçat de mancà de paraula, de faire de
jalouses.
Pioi,cs queserièben diíìcille que nautres, à lioga de sèl jours de permissioun,
emé nosla qualitat d'agricultou, nous'n
bailèssoun una quinzenada? Aqui J'on
auriè mai de goust de fravàlhà la lerra
nostra, e ac«'i ajudariè à coumplila proumessa dau Minislre.
Nous fasèn pas tirà l'aurelha pèr travalhà sus lou front, ras de la ligna de
fioc; pensangagnà aquela pichola t'avou.
Se lou païsan rèsla, dounmai vai, LouL
soul dins las trarichàdâs, es una rasou
de mai de faire quicon pèr el.
VlALOU

DE I.A

CERÈIREDA.

Front dc Champagna, Janviè 1917.

Lous prouvèrbes dau mes
Pèr lou dous febriè
Lou loup sourlis de soun terriè.
Ploja de febriè
Es à milat fumiè.
Au mes de febriè
Touta bèstia cerca soun parì'è.
*
Febriè
*

La nèu es d'aiga dins un paniè.

TABLEUS DE GUERRA

IDixis la Cag
A Caussou de l'Ouliviè
fïolevals de garda, à mièchá-nioch
dindant, Pierrota e Casimir sount dintràts dins sa cagnà. Eroun couma de
coustuma toulesdous sentinellas dins un
pichot poste. Mès, couma dis Pierrola,
es encara aqui qu'on es lou milhou.
Pamens èra michanla aquela nioch.
Toumbava pèr mouments une ploja fìna
e glaçada, la cisampa que bufava laugièira coupava la figura e nosles dotis
pialuts avièn bèu se recatà, s'amoulounà
dins sous bóurgerouns cirats, èroun
jnlats couma de pinlres. Casimir roundinava couma un carretiè, e Pierrola el
s'inquielava pas.
Encara cinq minulas, pioi parLissèn,
disiè à Casimir. Es vrai que las minulas
de Pierrola sounL pus longasque de miècha-ouras.
Alabé, quand vegèroun 'arribà sous
camaradas, vous auriè cargul veire
couma engulhèroun lou bouièu, e couma
davalèroun aquel escaliè de cagnà ! Ah,
no ! avièn pas la brodà. Brounquèroun à
un paquet de fusadas, fiquèroun au sòu
una caissa de cartouchas, enravalèroun
un capoural, tuslèroun de tèsta contra
loules lous coubles de l'escaliè pèr anà
boumbi en mitan de la cagnà.
La cagnà ounte la secioun de nosl.es
amics es abrigada, es tout ce que i'a de
mai mouderna. D'alhurs, un ouficiè dau
genia n'a fach lou plan !
Quand avès davalaL une vintena d'escaliès, talhafs à cops de picola, vous
troubàs dins una cavassa plancheïada e
fustada qu'a au mens quinze mèstres de
long e sièis do large. En milan i'a 'n grand
passage, e de chaca couslal lous lièchs das
pialuts fachs emé dosplanchas e unpauc
de grilhage traucat... naluralament. Lous
lièchs sounl dispausals couma dins las
cabinas de batèu, à dous eslages.
I'a perquinaqui un candeliè fach
em' un fiéu-de-ferre (la candèla i'es pas,
ben entendut), una lampà à celilèjia que
marcha pas, pioi marchariè seriè lou
memes pres, car i'a pas de carbure que
pèr lous Ouficiès, una taula panarda e un
banc garrèl,
Es sus aquel banc, proclia aquela laula,
què nosles amics se sounl assetats, pèr
charrà un moumenl avans de se couchà.
Pierrola à sourlil un mouc e vèn de
l'alumà. A sa llamba nosles amics se
caufoun lous dels, e Pierrola l'ome galoi,
lou que s'en fai pas, lou qu'es segu «pic
« lous auren » coumença de barjà.
— Tè ! regarda se l'avèn pas lou caufage central. Dequé nous manca ara ?
Casimir es lou tipe ni lus, ni vous, de
fes galoi, souvent triste, urousament
qu'acò i«'' dura pas, sustout quand es
emé Pierrota.
— Ah ! pos be rire ! Creses qu'es pas
malurous d'omes de noste age, menà
una vida parièira. N'ai un sadoul, n'ai un
vòmi. Vèni dire que sèn au siècle dau
prougrèl, qu'aquela bouchariè es dinna
d'omes civilisals...
— Vas recoumensà loun catcchisme ?
Es pas la pena, lou counouisse.
— Tus rises «le Lout, pamens siès
maridat '
— ()i, e ma l'enna, dins sa letra &lt;le ioi,
ni'a recoumandal &lt;lele liailà loubonjour.

Escusa-me d'hou avudre pas fach pu's
lèu.

j

— As d'enfants e penses pas que s'un
jour siès Lugal, aqueles manidets rescoun
de soufri, de mancà &lt;le lout'. Saupranpas
jamai prou alors, que soun paire es mort
perdequ'a plasegut à. dous imbeciles, à
dous bardots, à dous criminèls, d'entemenà una lucha ounle eles se balrièn pas,
de coumençà un chaple oiinle eles rescarièn pas res. Car, pèr quau nous batèn,
pèr quau nous fasèn tugà, pèr quau
tugan ? Creses dounc que las maires ou
las fennas alamandas plouroun pas,
couma las noslras ? Hou cridarai pas
jamai prou fort, es ourrible... Mès à de
qué bon parlà, as pas I'èr de m'escoutà.
— T'escoule pas, perdequé sounge.
— Aimarièi be de saupre à dequé ?
— Eb«'\ me vese après la guerra, un
vèspre d'ivèr quand plòurà ben fort, que
lous valals semblaran de rivièiras, ou
alors quand jalarà à pas quità un chi
defóra, au cantou d'una chiminièira.
— ... A brasucà un poulit fioc de boi
que trairà en l'èr cenl milhouns de belugas roujas e jaunas.
— lé siès. Un fioc &lt;le boi ! Quanle
pouèma en douge canls poudrà dire Lout
ce qu'a de bèu ! Acò fai une flamba blua
e viaulela, blanca quand vòu mouri, una
brasa coulou d'irange e un cendràs gris
que fai de tant bon lessiéu.
Carral dins un fautul, legirailou fulhetoun dau journal, que segu parlarà de la
guerra. Béurai à copefs un caf'è qu'aurà
pas goust à jus de savafa e chimarai
degouf pèr degout un veirou de vièl
aiga-ardent dau canlou, que serà pas de
gnola aminislrativa.
— Te seguisse. Faràs pioi, emé la
boufarda en escuma ou en racina de bruc,
un nivou de fum à t'oublijà à metre lôun
niourrau conlra lous gas.
— Pioi, au bout d'una ourada, anarai
me couchà. Aurai un lièch per iéW louL
soul, un pouliL lièch en ferre emé de
boulas en couire jaune.
— E Un saumiè melalic remplaçarà
lou fiéu-de-ferre mau-crousaL, que le
servis ioi de saumiè... amai «le malalas.
— Aùrai &lt;Ious malalasses. Un en lana,
d'aquela lanà longà e blànca, couma an
lous bèus moutous qne Irèpoun sus lous
Causses. L'autre serà en plouma : nna
plouma «pie serà un duvetpus laugïèqúe j
lous quauques pèus de moustacha que
flóulejoun sur la ldbfa d'una bruna grisela.
*
— Em'acò le mancarà pas pus que
dous lençòus blancs couma d'èli. Dous
lençòus que la Lèla n'en serà Lalamenl
fina, que creiràs qu'es la gruma qu'on
vei sus lou vi nouvèl au moumenl dau
coulage.
— Pa'usarai ma tèsla sus un double
couissi. Me taparai ben emé dos couvertas de lana blanca qu'auran sus chaca
bout dos bellas raias bluas.
— Siès vouaf au blu e au blanc ?
— Nò, e la pi;ouba es qu'aurai un
grand edredoun rougfe sang-de-biòu, que
lou mali à nòu ouras quand lou prumiè
rai &lt;le sourel d'ivèr picarà «lessus, vole
que ma Cambra prengue unacoulou louta
rosa, toutapoulida, fouta jouina.

— As dessoublidal una causa, me
sembla. As pas parlat de la boulhota en
couire, pèr passà sus lous lençòus e lous
caufà. Anlau quand tas guibolas loucarièn la finessa dau còulou, auriès pas
besoun de l'amoulounà couma una cagaraula quand dinlra sas banas. Poudriès
L'espandi pus francamenl «lé tout toun
long.
— As una bona idèia aqui : i'avièi pas
pensat.
*— Diga, e cargaràs una bounela ?
— Sabe pas, mès ce «jue sabe, es que
pausarai mas causselas...
FILHOU.

lt de nouvembre 1916.

La Vida au Clapàs
Negre e blanc— La nioch e la nèu. La nèu
es toumbada i'a ilous dimenches, mès à peneta. S'es lèu founduda on aiga-nèu : e viva lou
patoul e lou chauchil ! Tout escàs se, pendent
mièja-journada, lous téulats

an blanquejat :

semblavoun sucrats emé de sucre en poudra
— pèr fajre lega à las mainagèiras... E dempioi,
a fach frech ; la glaça e la barbasta sount de la
fèsta ; lou mati jalaà pèira fendre. I'a longtems
que s'es pas visl un ivèr antau. E juste aqueste
an que lou carbou manca !...
Es pèr l'ecounoumisà que lous bècs de gaz,
ara, sount damoussats à ounze ouras. Es una
bonaecounoumia, esteht qu'à 9emíèjalouscafès
barroun, o fju'à dèch ouras i'a pas pus un cat
pèr carrièiras. ttèsta lie lous amatous de cinemà, pardiéu ! Mès aqueles crenissoun pas ni la
nioch,

ni res. E se i'arribava quicon, saique

serièn countents de viéure pèr esperiença las
emouciouns de Zidex ou de Jugomar...
Lous cafès. — X'i'a «jne barroun pèr debon.
Saluden, après

VEcIair, la disparicioun dau

« Café de la Presse »lou darniè que restava das
sièis ou sèt cafès dau boulevard Vitor-Hugo.
Antau, à belles paucs, sanja la íìgura de MountPeliè í la vila
vièlhissèn.:.

se

rajouinis à

mesura

que

Lou plàn &lt;le la Coumedia es pas pus lou
mème,

dempioi que i'a pas pus lou cafè que

seguèt « de la Paix » pioi « Glacier »- Lou sanjament serà pus grand encara se jamai, couma
se

n'es parlat, lou

« Café Riche »

es rem-

plaçat pèr un Cinemà (toujour lou Cinemà !...)
Dihslou mèma tems, la carrièira Magalouna a
perdut dous dc sous cafès : lou Magnelone e lou
Landais. Cau creire que lous Clapassiès se fan
pas tant buguèires.
A reinarcà que la plaça de 3 cafés (e 4 en
coumtant l'ancian restaurant dau Coumerce) es
estada presa pèr de bancas: « Le Veaud'orest
loujours deboui... »
Au Musè.— Dins aqucla bastissa bellassa, e
trop piehota encara pèrtoutes lous tresors que
cavis, s'atroboun, à part l'Escola das BèusArts, la
Falire.

Biblioutèca municipala e lou Musè

A la Biblioutèca &lt;le la Vila, unserious traval
de classament es en trin de se coumpli. M. Bet,
biblioutecàri de l'Universitat,lou dirija, emélou
çèuncours de quauques ajudaires e ajudairas
devouats. Avèn espèr qu'aquela obra utilla, mès
ditìcilla e íngrata, serà menada à bona fìn : e
felicitan lous que n'an pres l'urousa iniciativa.
Un prefach dau mème genre es estat entreprés au Musè Fabre, pèr M. lou counversalou
Joubin. Mès l'a entreprés em'un biais particuliè, ben à el, qu'es pas dau gousf de fossa amatous d'art mount-pelièirencs.

M. Joubin vòu

metre tout en ordre; pareis que finis pèr metre
toul en bouldre. 4íe cau, i'hou faren mai remarcà : lou Musè Fabre es pas una
d'anticàri.

boutigâ

Lou lè genia. — Lou bruch courris qu'anan
ressaupre tournamai au Clapàs lou lè genia,
que passèl, quaúques mcses aici en prumiè de
là guerra. Se lou recrutament d'nquel bèu regiment es toujour lou mèma,souvetarièn que lou
mandèssoun cantounàá Palavàs, ounte a quitat
de tant bons
courtesia,

souvènis.

Pèr sa finessa e

souu ounèstetat,

sa

sa

discrecioun,

soun respèl de las fennas e de las prouprietats,
aqueles

braves sapurs

francimands

s'èroun

fachs (on pot hou dire) estimà e aimà couma
s'ameritavoun. E se

tournavoun à

Palavas,

soulide que iè serièn ressachuts... couma un
chi à vèspras !

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

�Lous Mistèris de Bouzigas
III

Lou Clouquiè de Bouzigas
Lou lanlosl à dos ouras loula la genl
bouzigauda èra renduda sus lou Plan de
la Glèisa embé de per&lt;&gt;'as e de eordas.
Bouzanquel davalèt dau Oaslèl embé
Pelesquela e lou baroun de l'Estaca.
— Ah! ah ! s'hou dis lou d'uq de la
Ramplegada, sès à l'oura. Sièi counlent
de vous veire de lanl bona votílounlal ;
vejaici ço que cau faire : anan passà
detràs lou clouquiè e lou redressàretíi
— E se dau tems que ié sèn, faguèt
Toumalou, l'avançaven un pauc pèr lou
metre sus la mèma ligna das autres
oustaus.
— ()i ! bèu-paire, avès rasotí.
— Un cop d'espalla de mai ou de mens
es pas un afaire.
— Ebé! zou ! perden pas nna minula :
venès embé iéu.
Lous omes pausèroun sa vesla, las
fennas lou'mantau e lou coulet, laissèroun tout aquelas fardas sus lou Plan de
la Glèisa e seguiguèroun Bouzanquet
detràs lou Clouquiè.
Lous uns duvièn bulà la muralha pèr
en bas e lous autres melre dreeh l'en-naut
que penchava.
— Oh ! issa ! oh ! issa ! !
f] lou grand traval coumencèl.
— Oh ! issa ! oh ! issa ! !
Lous Bouzigaus, talament que fourçavoun, devenièn rouges couma de crans
boulits; las Bouzigaudas, elas, qu'avièn
begut soun sòu de cafè avièn mai de
força.
— Oh ! issa ! oh ! issa ! !
Mès, dins aquel lems, de l'aulre couslat dau Clouquiè un drama se passava :
LJn pelhaire de Mounlagnac, estounat
de veire que dins lou vilage digus respoundiè pas à soun «Pèl de lèbre, Pèl de
làpin », s'agandiguèf daus lou Plan deia
Glèisa.
— Chaval! faguèt, que depelhas! es
nn bon afaire. Aurai pas perdul ma
miècha-journada.
Tout en faguenf soun rasounament
embarrèt dins soun sac vèsías, cotilels,
rriantáus, e s'en anèt.
— Oh! issa! oh ! issa!! que l'ai sèn ! !
I'aviè mai d'una oura que loules fourçavoun : lous degouls de susou regoulavoun de peiiout.
— Digàs, Toumatou, diguèt Bouzanquet à soun bèu-paire, s'anaves veire
ounle n'en sèn?
Lou cafetiè anèt veire sus lou Plan lou
traval fach.Una minuta après revenguèt,
palle couma la morl.
— Arrestàs-vous, arrestàs-vous ! L'ennaut dau Clouquiè es pas encara drech,
mès avès lalament butal en bas, qu'avès
tapat loutas las fardas.
— « j\lès, coulhounes? » seguèl lou
crîd que sourliguèl de loulas las boucas.
— Te groumete! es ben travalhal ! un
coulet de vint-e-cinq liéuras, aqui enlarrat!
— E iéu moun mantau de miècha-pislola.
Tout lou mounde se fachava d'avudre
tant penecat e de i'èstre pèr quicon.
Juste, sus la routa, mounlat sus soun
miol passava Gratasòu lou percelou de
Balaruc, que veniè de Loupian encaissà
la talha e la gabella.

— De qu'es qu'arriba ? diguèt noste
ome ; se cau arreslà.
Menani soun miol pèr la man arribèt
sus lou Plan de la Olèisa e entendenl
paiià dau GJouquiè levèl lpué iols en I'èr.
Samplaca, vegenl aquel eslrangiè qu'arregardava lou mounument se sarrèt d'el e
ié diguèl en ié picanl s.us l'espalla :
— Escusàs ! arregardàs lou Glopquiè ?
— Oi! respoundèt Gratásòu.
— Ebé! sabès ! es fach aici, es fach
atci ! !
Lou percelou, brandiguení la lèsla,
anava párti, quand Hasal e Fjehourla,
dous Bouzigaus dau bon grun, arribèroun en discutanl.
— E iéu le disè que si!
— E iéu le dise que 110 !
De 1'èL, en nàuL dau Clouquiè un grel
d'erba de Nosla-Dama aviè poussal en
dessus dau reloge.
— Si! aquel miol la manjariè, aquela
erba, se lou mounlavoun.
Gralasòu ié leniè pas trop, mès se
quîtèt faire.
Lous doUs Bouzigaus eslaquèroun lou
miol amb'una corda au col e emb'una
carrella lon mountèroun.
Pensàs ! lò'u miol s'eslranglava, e
badava...
— Veses, disiè Rasal à Fichomia,
bada, bada; languis de la térie ; la vei,
la vei.
E liravoun toujour sus la corda.Quarid
davalèroun lou miol, pecaire ! seguèf
mort...
— Ai! moun miol! ai ! moun miol!
cridava Gratásòu.
— Dequé voulès ! diguèt Fichouiia,
lou viage l'a lugat, lou viage l'a tugat.
Lou percetou ié seguèl pèrparti à pèd.
En arribant à Balaruc countét l'afaire, e
lous omes ié disìèn: « Acò déuriè le
servi &lt;le liçou ! Quanl de cops t'avèn
dich : « Se passes pèr Bouzigas, travessa-lou vile, njès te i'arrèstes pas, acò .
poiia malur. »
— Es vrai, diguèt Gralasòu en plourant.
Lou lendeman, quand lou baroun de
l'Estaca aprenguèt à Bouzanquet la rnòrt
dau miol dau percetpu, lou duq se metèt
à cridà couma ûn bauch.
— S'es poussible ! s'es poussible ! cau
èstre inoucent pèr faire &lt;le causas lant
solas! Dequé vai pensà aquel ome &lt;le
mous aminislrats !
— Allons! allons1 Te fagues pas de
marrit sang ! Tout le monde sait ce qu'esl
un bouzigol.

— Ié vau toujonr mandà un mol pèr
me desencusà iéu, e pèr la mèma oucasioun ié farai pourlà uná anguiala fina.
Lou duq de la Ramplegadá mandèt
querre Timbral, lou fatou.
— Pioi que vas à Balaruc, anaràs
pourtà aquela letra e aquela anguiala au
percelou. Te la recoumande.
TimbraL doubriguèt soun carneL e
escriguèt : « Une anguille recommandêe
pour le sieur Gralasòu. »

Melèl I'anguiala dins soun sac e s'en
anèt au païs de las fangas.
Fasiè un sourel d'esliéu, una douça
calou davalava dau cièl. Timbrat pèr
pas avudre tant caud passèt pèr la courcha lout lou long de l'estang. Canlava
en pensant à l'eslrena qu'anava loucà,
quand Loul em'un cop en se revirant
vegèl l'anguiala que sourlissiè la lèsla
dau-sac e que badava au sourel.
— Paura bèslia, venguèt lou falou, as
set. i'è ! le vau faire bénre. Prenguèl

l'anguiala dins sas mans, se baissèl e ié
melèl lou mourre dins l'Eslang.
Pensàs! l anguiala èra talamenl fina
que ié glisssèt &lt;las ilels.
— Oh ! faguèt Timbrat, yiodes párti,
rri'ás escapât, mès fai pas res, siès marcada ! siès mareada ! !
E picava sus soun carnel douberL
Pioi dragà-draga arribèt à Balafuç,
èhcò dau percelou :
— BpnjPur! Vejaici una letra dau &lt;luq
de la Rarripîêgadá. Yous ]&gt;omiave labé
una anguiala fina, m'a escapal.mès vesès
es marcada sus moun caniel, lenès legissès.
— ÌV'esun! pensèt Griatasòu ; faguèt
vite un sinne de crous pèr pas qu'acò ié
pourtèsse rnalur, e d'un cop de pèd dins
las ancas mandèt Timbral à Bouzigas.
Jan de la CAPELLA-NOVA.

— Epioi encara lous noums dau jout-lioctenent Castan, de Castel-Nòu-lou-Lez ;
nadiè German Auriol, de

sapur-piouniè Emila Poujol, de Poussan ; lou
brancardiè
lon

Leoun

capoural

Berthez,

de Cïar-Móunt;

aipin Pèire Combes. de Maure-

Ihan : lou serjani

Pèire Boudoire, de Froun-

tignan : lóu coulounial Fernand Berthomieu,
de St-Pefgòri; l&lt;m
rou.

de

bert,

brancardiè Auguste Cay-

Grabels: lou coulounial Jousè Gali-

&lt;lc

Moiint-PeiruUs ; &lt;

Antounin

Desfour,

Ramound

Jalade,

(le

de
de

Massilfiargiies ;

l'abat brancardiè

Saturargues;

lou

marechal-das-lougis

Emila Barthe, áe Londeva ; lou serjant Pèire
Segala. dau Pougel :

lou

canouniè Fernand

Bourrier, &lt;le Gignac.
— Lou gránádiè Jousè Espinasse, de St-.Iande-Fos,

vèn

militària

e

d'èstre
de

la

decourat de la

Grous

de

medalha

guerra.

Nostes

milhous.coumpliments.
— Una citalionn qu'enregistran emé joia es la
de noste car amic Louvis Abric, telefounista

ilèslt's, e ajusta :

mots mou-

« n'en siéi pas pus flèr

acò car n'ai fa simplàmenl que moun

Lou mort que parla

l'alpin

Mèza: Jousè Michel,

au 82ma. Nous l'anouncia en doús
Lmi cnp que vèn :

lou gra-

Mountbazenc; lou

pèr

debé de

souldal e de Francés ».
Naulres n'en sèn flèrs pèr lou brave Abric e

Nostes Souldats

lou felicitan de lout cor.
—

Noste

amic

lou

serjant-fourriè

Aimat

Geniez. im bpn felibre dau Ctapàs, gravament
Nosles

eoumpatrlotas

mount-peiièirencs :

Pau Gaujou, avoucat à
84ma

d'artilhariè

la

Court. capitàni au

lourda,

e

Pèire

&lt; a]iilàni au lè genia, vènoun

Durand,

d'èstre noumats

chivaliès de la Legioun d'ounoù.

la

17/1

dau

genia.

Roui,

Soun

eoumandant

fraire,

l'ajudant

Edouard Roux, es eslat citat 'ì cops. Atpietes
dòus valhents sount lous enfants dau capitàni
ltoux,

lou devouat president

niat, Ie

dejà

longtems, vèn d'èstre refour-

soUvêtan

guda, e lous

la

pus amistousa

felicitan

pèr

las

benven-

dos

decoura-

ciouns, Medalha e GroUs, qué ié vènoun d'espingà sus la petrina.

— l'n autre Clapassiè qu'a ressachul la Çrous,
es Idii lioclenent Leoun

blassaf i'a

de

la S. A. G.

— Aprenèn

&lt;pie

nosle amic c coumpalriota

M. lou proufessou Louvis Thomas,
au

ajmlant

322ma territourial, vèn d'èstre evaçuat dau

l'ront

pèr malautit'.

[é souvetan

counvalescencia lou
sourel

dau

qu'una

bona

recauquilhe lèu, jout lou

Miejoui'.

dau 122ma territourial.
— Avèn vistj aquesta
— Encara au tablèu de la Legioun d'ounou,
noulan
tres

dous

fes

Cetòris : lou lioctenent Caussy,

btassat,

cinq fes rit.it, e lou liòcte-

nent Jaques Santori.

dau

2ma

Dussol, Edouard

Mur,

Elia Coulet, ajoun au

lous jout-lioctenenis

maire,

e Leoun Des-

plats, lous fraires Andriéu e Louvis Daniel.

— M. Edouard Boyer, lou simpatic çjièf de
musica

passa, en permissioun

à Mount-Peliè : lou capitàni Jan Guibal, Pau

genia. a

tamben

agut lou

lou lioclenent Jôrdi Blanchon, Marcel Dijol,
Jan Aussel.

riban rouge. L'a agut au front, e lou felicitan

L'AGENT

DE LIASOU.

doiiblament, car d'autres musicians — que lou
valoun

pas— an

milhou aimat eserçà

soun

» talanl»(!) à l'arriès.
— L'architèla de la vila de Mèza, M. Leoun
Alliot,. ouficiè d'artilhariè qu'a gagnat sus lou
fronlsou 3ma galoun e

la

d'ounou,

ITOIIS

EN

vèn

&lt;l'èslie citat un cop &lt;lc raai.
— Numa Verdier,
2ma genia,
d'Orb,

e

Emila

souldat

de

IVIEiVIÒRIA
Beziès,

serjant au

Foissac, dau Bousqúet-

au lllnia, sounl estats deeou-

rats &lt;le la medalha

inilitaria, emé la crous de

Louvis
Martin,

Laval,
càpoural

souidat au

lGOma?

au

Albert

139ma :

Dumin, souldal au 3íma, toutestresde Mount-

guerra palmada.
— Soiint estals cifats pèr lou tresièma cop :
l'agènl de liasou Pau Escandes, de Ceta :

lou

niedeci major Jan Pourquier, de Mount-Peliè;
e

— De
Enric

lou capoural-fourriè Vincent Bounay, mai

Peliè;
— De Fèlis Vaillard,

de Ceta; Jousè Cla-

parède, de Viols-lou-Fort;

Francés Daumas,

d(&gt; Castel-Nòu; Maurice Jeanjean,

de Lunel-

Vièl; Clement Barral, de \rendemian, souldat

&lt;le Ceta.

au MOma.
— Ún

aùtre

Cetòri,

loll

lioctenent

Emila

Arbousset, vèn d'èstre noumal capitàni.
—Smint estats pèr lou segound cop pourtáts
à t'òrdre dau jour: lou

—

De

Louvis

Tourtrol,

&lt;le Càsfias, jont-

loctenent d'artilhariè; Ravous

çapitàni Meslin e Iqu

Fabregas,

dccoiírat

&lt;le Ia

Gastoun Gregoire, &lt;lau Pouget, bregadiè

medeci-ájuda-major Marcel Giraud, deMount-

38ma d'ártiltíârié, decourat

Peliè;

litària e de la Cróus de guerra.

lou jout-lioctenént Pau Pallot, de Be-

Brouillet.de

Crous de guerra ;

tfS la medalha

au
mi-

ziès, ousservatou eu avioun : lou scrjanl Leoun
Rousse, de Ceta ;

lou capitàni Frederic Pla-

POSTA RESTANTA

zol, de Loudeva.
— Dins la tiéira &lt;le mai en mai
das decourats de
lous nouins

la crous

noumbrousa

&lt;le guerra relevan

de Louvis Tarboriech, Bregadiè

d'artilhariè (noumat maréchal^das-lougis) : ló'u
capoural-fourriè Frederic Avignon: lou joutlioclenent
lougis

Miquel ;
tillet ;

Alfret Isler:

Emanuel
lou

lou

lou

Temple:

jout-lioctenent

lioctenent

ousservatou en aviouii :

de

marechal-das-

lou

sapur Pèire

Saviè

de Mor-

Barral d'Arènes,

lou capoural

— E

pioi

Olivier;

lou

l'agent de liasou Augustin Bourret, loutes de
Ceta. Vitor Gavarel. I'agenl de liasou
e

l'ajudant

Leoun

Enric

Chapey,

de

Lunel. Lou signalaire Gracian Couderc e lou
fusiliè

Pau

Magalouna.

Bouissinet.

&lt;!&lt;■

" A. Lieutaud. — La Musico de Chìgnolo serà,
proubable, pèr lou cóp que vèn.
Chélis. — N'osla cartâ es interessanta ; parlaren d'acó dins Imi i'-id. Se mandâs vosta
adrèssa, vous escriéuren.

de'mandada pèr Léon Aussel, télégraphiste, E. M. 6me divisìon de cavalerie. S. !'. 196, Quau vòu i'escriéure?

mitralhairé

LaurentBrunel; lou capoural Leoun Galibert;

Fabrègue,

Guilhem de Sixter. — Granjecis e coumpliments pèr vostes martdadfisses. Mès perqué
diànsis fasès paiià la Sta-Viêrja en francimand ?

MAIDIUA
IYIHInlnn

lous de : Francês Mouisset ; lou
Emila

la faren

Adolfe

Lacroix, toutes de Mount-Peliè.

brancardiè

P. Vezian. — Avèn vosta pouêsia:
passa lèu,

Vila-Nova-ras-

ATENCTOUN !
Renouvelan à nosles abounals, e sus-

tout à-m-aqueles que sount sus lou
front. &lt;/c pas dessoifblùfà de nous faire
parl &lt;/c sous çambiaments d'adrèssa.
Avisà TAminisíratou dau « Gal », 12,
carrièira St-Dànis, Mount-Peliè,

�— Digàs, MarioUn,

Bom Miejournam,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renourn

dimècres

tout

l après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira
(55, carrièira Agulhariê, 53)

Abóunàs-Yous au " GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e tl'un pris dous...

Chaca

xMandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
i 11 IIJ

LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de

MACHÏNE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demìe
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au fronl LOU GAL !
Soun cant es un rogal

Films Artistiques des Premières Marques

Perlous pialuts dins sa trançhada ;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Dislrairés loulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal

Orcheslre Symphonique

G. BORNE

Les Grands Magasins
de Nouveautès

Quand reçaupran aquel journal

Qap«Fumoip au Sous=5ol

Oue ié porla la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Consommations de Premier Choix

PAHIS- MONTPELLIER
sont saus contredit les mieux assorlis el vendanl meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTERIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÊMDIONÀ LE
DESIDEES

Ir'Imppimepiç " L'fìbeille"
14, avenue de Toulotise, Monlpellier

liûpe papidement les tpaûau^

]VEeiasnelle. — Illustr'ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER

qui lui sont eonfiés.

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-.30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

Jmp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montp

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
A BONNEMEN T : 6 fr,

Lou Gerenl:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261755">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261756">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261757">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435143">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109788">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°39 (1é de febrié 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109789">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435135">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435136">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435137">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109790">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;39 du 1er f&amp;eacute;vrier 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109792">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109793">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109797">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109798">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109799">
              <text>1917-02-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109801">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109802">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109803">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109804">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109805">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109806">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109807">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1943"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1943&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261749">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°39 (1é de febrièr 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261750">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261751">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261752">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/33cee90a2f43fc7863703b6d8a58fdf5.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261753">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261754">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435138">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435139">
              <text>Dode, Eisabèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435140">
              <text>Vialou de la Cereireda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435141">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435142">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594709">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594710">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594711">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640554">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718099">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
