<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1945" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1945?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:41+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="949" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/fe6c3d8696d03c51d787e3fde4231e5d.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106141">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106142">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106145">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106146">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139179" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2f9a7cc430bc947a027c8ae092339a25.pdf</src>
      <authentication>859160128c01f14cdbed20339998acc6</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631313">
                  <text>lè de Mars 1917

Tresiéma Annada. — N01 41-

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Lou Numerot : Dous Sôus

Un Cop d'Estrelha
N'i'a de cop çTestriho que se perdon !
(Gazcto Loubeleuco.)

An bc rasou de dire que lou papiè es un bon asc : porta sans
reguinnà tout ce qu'on ié mes
dessus.
Mès, de fes que i'a, i'a pus asc
que lou papiè : es lous que l'enncgresissoun. E couma lou paurc el
es oublijat de se quità faire, anan
proutestà à sa plaça.
Anan proutestà, uncop de mai —
torna-ié qu'es cahucella ! —coiîtra
lous falibustiès de tout pcu e dc
touta mena que, au trentièma mes
de la guerra, troboun encara pas
res de pus pressat e de pus rusat
que d'agarri lou Miejour e lous
Miejournaus. Aquclcs fulobres se
capriçoun ; aubé ! soun capudige
nous laiarà pas. Maugrat lou prouvèrbe que dis que « vòu mai òstre
sots quc pignastrcs » es pus fort
que naulres : nous dccidarcn pas
jamai à passà pèr coulhouns...
E chaca cop que lous moussus
d'amoundaut nousjougaran : « De
picas ! » scren lèstes per ié respondre : « Atous ! »
Es, oi, sus lou mourre de M. Frederic Masson qu'anan apegà una
gogna. Noun pas quc siègue Iou
soul, aquesta passa, qu'ague bramat contra lou Mièjour. N'i'atoúta
una cola, ounte sc tocoun la man,
pèr escmple, MM. de la Fouchardière e Pèire Millc, dous d'aquelcs
journalistas que fan d'esprit e que
n'en vendoun, talameut que n'i' en
rèsta souvent pas pus pèr eles.
Mès M.Masson Ious passa toutes :
cl la sallis pèr de bon, e acò's pas
lou prumiè cop.
Pot pas senti Iou Miejour, e hou
a dejà fach veire. Es pas sufis
qu'es un vièl Parisenc: manca pas,
urousament, de Parisencs que
sount pas bastits dau mème trempe.
Crese pulèu quc sa rncntalitat de
jacoubin imperialista pot pas soufri nostecsprit independent e noste
amour de Ia Libertat.
Nous hou mandèt pas dire au
moument de la boulegadissa viticola, dins un article que bailèt
— que vendèt— au tíaulois (11 de
julhet 1907) : caraquel franc catou-

fìeJacioun :

,
P,
23, Plan das Patnotas
oop,

,

,

MOUNT-PELIE

Iic escriviè dins lou journal dau
jasiòu Meyer, couma escriéU ara
dinsloujournald a s j a s i ò u s S i m o n d.
A-m-aquela aucasioun, íou segne
Masson se faguèt bellament remctre à sa plaça pèr noste valerous
counfraire Prouvènço ! lé rcnouvelèroun ce qu'èra, e ce qu'cs
encara : lou pclharot alitrat de
rEmpèri,lou curairc dasgasilhans
napoulcounencs. Oue vire e que
rcvire, que fraque, nistcje, e furgue
toutcs lous cantous e recantous
d'áquela perioda, que nous sourtigue lous ressouns das courrcdous
e lous sicrèts das alcobres, quc
desemboulhe lous garguils das
courtisans e lou linge salle dc las
courtisanas, tout acò's soun afaire.
Ghacun prend soun plesi ounte lou
troba, i'a pas de sot mestiè, e après
tout, lous pichots detals, pèr tant
escalabrouses c degoustants quc
siègoun, servissoun pèr basti la
granda istòria. Grand gau que i'age
de Massous pèr faire aquel traval
de manobre.
Mès lous manobres (ou lous
Massous) duvoun pas voudrc petà
pus naut que soun çuéu, sc creire
mai que ce que sount, e s'imaginà
que lou desengourgage de Ias
ièiras c das coumuns, ou lou curage
das gasilhans, ié baila prou de
saupre pèr enscgnà Iou pople e
prou dedrechs pèr lou bailejà.
M. Masson s'es antau enganat
sus 'soun comte : es vrai que n'i'a
quc l'an bougrament ajudat. Escriéu írancés couma un chival
araba c l'an noumat à I'Academia
(tant pis pèr ela, la planisse pas).
Lous journals que fan lou « Irusl »
das academicians I'an embauchat,
amai quc siègue repapiaire, bachòcou e que sous articles bailoun
las endourmidouiras. Alors, troubant qu'èra pas prou d'escriéurc,
M. Frederie Masson a vougut parlà : calié fatalamenl que desparlèsse, e lèu, e pas pèr rire. Soun
darniè desparlagc es precisalnent
contra lou Miejour — al'aire d'abituda.
Dounc, lou scgne Frederic Masson faguent davans las pichotas
pèpias dc VUniversité des Annales
(encara una bella cnvencioun quc
vous recoumande) unecounferença
sus : «le Bourdon de Notre-Dame »
escullèt aquesta enourmitat :

Aministracioun:

- _

.,. ot n .
12, Camèira S'-Dams

« Ce ful devanl le mailre-aulel (de NostaDama de Paris) que, le 12 avril 1229, veille de
Pûques, Raymond VII, comle de Toulouse, aỳánl
fail à Meaax sa paix avec Louis IX &lt;■ j'ul 'conduit, en chemise, bras ei pieds découverts»,
pour êlre rélevé par le cardinal de Sainl-Ange de
Vexcommunication prononcèe c.ontre lai. Par là
le Midi, après pìus d'un siècle de dispuìes et de
guerres, était contraint de subir la suzerainetè
religieuse morale, politique de ia France, de se
soumeltre et de s'assujeilir au roi capétien qui
l'avait vaincu. Par là, l'unité se faisait, grdce
aux Français du Nord, el par eux seùls, et
Vavenir de la nation élail assurè. »

Qu'un ibrougna fague un pauc
de bruch pèr carrièiras, i'aurà toujour un serjant de vila pèr lou
menà secà sa mouta au viouloun.
Mès l'escandala cs toulerat, permés, — encourajat, quau sap? —
s'es fach pèr un vièl salop en àbi
verd, dins un accès de raja í'rancimanda.
Vièl salop, dise, ou vièl bauch :
Moussu Masson a lou drech de
causi. Cau èstre ou l'un ou I'autre
pèr ausà remcnà, en plen Paris,
lou souveni dau tems ounte
... // barounpicarJ-, aleman, boiirgitignoun
Sarravon Toulouso e Bèu-Caii-e

quand lous Alemands sount encara
à vint lègas d'aquel Paris, e que
contra eles, lous Picards, Bourguignouns e autres fan bàrri de car,
couidc à couide, cor à cor, cmé
louscnfants de Toulousa e dc BèuCaire.
Cau èstrc ou l'un ou l'autre pòr
empusà, à l'oura qu'avèn mai que
jamai dc besoun d'unioun, las pus
terriblas ahiranças, las ahiranças
de raças ; pèravudre lou tòpi sans
noum de nous rcmembrà que sèn
de sujèts, de vincuts, au respèt
das Francimands : quicon couina
una coulounia dc ITlla-de-França,
que nous fai l'ounou de nous oufri
sous prefèts e sous jandarmas, e
se countenta cn escàmbie dc noste
or e de nostc sang.
Cau èstre ou l'un ou t'autre,
M. Massoun (cs toujour pèr vous
que parlc) pèr avudre l'èr dc mesclà la religioun à la vasta enlrepresa dc bregandagc que scguèt la
faussa crousada albigésa — esatament couma lous Alemands d'ara
an alumat sa guerra au noum dc
la « Ivultur ».
Cau hou èstre encara, pèr dessoublidà (franc qn'hou sachèsses
pas, o tèsta d'asc à bicorna, ase
bourrut, asc caput, ase cap-e-tout,
doublc ase, trible asc, asissime
Massoun!) que lou rèi caloulic

Abounament : 3 francs PAn

Pèire d'Aragoun, segnou de MountPclic, pourtèt soun ajuda aucomte
Ramound, c qu'el emé bravament
dc sous Catalans toumbèroun sus
lou camp de Muret. E cau èstre
desprouvesit d'imc autant que de
vcrgougna pèr quità toumbà vosta
bavarilha — o vièl degoustant —
sus sa linda memòria, alors que
dins la guerra de ioi, cinq mila
voulountàris catalans, renouvelant
lou gèste superbe de sous aujols
an passat las Pirenèias pòr aparà
— tournamai — Ia Civilisacioun
contra la Barbaria.
E hou cau èstre toujour, hou cau
èstre mai que mai, pèr glourifìcà
dins la roùïna dau Miejour lou
triounfedeI'unitatnaciounala. Dire
acò cs renegà lou noum sacrat de
la patria, es blasfemà contra la
França, la « douça França » couma
disièn autrctems. Oi, es una insulta
pèr ela de soustène qu'aviè besoun
pèr èstre ce qu'es — amai mai! —
d'una guerra
injusta, menada
crudèlament, sans pietat ni misericorda, pèr lou ferre, lou fioc, Ia
corda e la pouisou, pèrla mcssorga
e Ia trahisoun, d'una guerra criminala de bout cn cima. No! la
França n'aviò pas de besoun. M.
Masson, academician pus primàri
qu'un pichot de l'escoleta,
à
bèu nous sourti de frasas de
manuèl, de clichats roussegats e
rafalats, que podoun pas pus servi
que pèr las recauquetas abestidas
de VUniuersilc des Annales, Ia veritat fai lum ioi à toutes lous que la
voloun veirc. L'unitat írancesa se
duviè faire e sc seriè facha autrament, emé de liams qu'aurièn pas
estats macats de sang, emé de
Iiams qu'anriòn unit tout lou
mounde sans estacà digus. Aquela
unitat seriè cstada autant forta —
au mens — mès pus soupla e pus
laugèira que la que nous a yagut
lou triounfe dau « roi capétien » ;
auriè saiquc pas engendrat aquela
famousa ccntralisacioun que sous
proufitaires mèma ausoun pas pus
aparà de tant que íìnis pèr faire
veni lou vòmi à tout lou mounde.
. Se Ia capitala dau païs èra pas
estada Paris, seriò pas 'slat daumage que pèr Paris — e pèr M.
Masson qu'auriè pas pougut faire
sa counferença sus le Bourdon de
Nolre-Dame..' I'aurièn belèu gagnat

�de pas veire l'enemic dins la capitala, couma en 1815 e 1871, après
dous règnas que M. Masson déu
ben counouisse.
E la Catalougna, ounle se parla
la lenga d'oc, seriè devenguda una
de las pus bellas llous de noste
terrairc...
Ah ! foutre no ! la França i'a pas
res gagnat à l'abouminabla ceremouniè dau porgue de NostaDama que fai trefouli louvièl nèsci
Massoun, istourian de cabinet —
de cabinet particuliè...
E i'a bclèu fossa perdut ; lou
our i'a perdut, el, soulide.
N o s t e p a t ri o u t i s m e n o u s c o u m a n d a
doublament de regrètsquand virah
nosta pensada vers aquel passat
malastrous.
De regrèts ounte s'entremescla
una fièrtat amara : avèn l'ourgul
de nostes morls, mèma e sustout
se lou Destin es eslat pus fort
qu'eles.
Sount toumbats pèr la Patria c
pèr lou Drech ; que siègue lous de
ièr ou lous de i'a sèt siècles, pcr
quau que siègue, lous quitarenpas
jamai ensultà.
Lou CHIVALIÈ.

Calabrun parisen
ii Le 12 avril 1229 [c'élait le jeudi-sainl, le
jour de Vagonie du Christ) fut un jour d'ailégresse
et de triomphe pour le peuple de Paris. Le prìnce
hèrélique et rebetle, dèjà jugé par l'assemblée de
Meaux, doit être solennellenient dèpouilté de ses
Etats par le roy, son cousin, et publiquemeni
battu de verges par le lèyul du S' Père à NotreDame. »
(Napoléon PEYRAT, Hisfoire des Albiyeois.)

Pèr la vilo de fèu quouro cabusso l'astre
Baivant di Terro d'O, cHampèh'e li fau-bourg.
01»'. segur que lou sang divin de l'escaboùr
Ucho alor pèr moun dòu I'àrcarige di malastre '.
Soulet.coume ensourda d'un rau fòu de tambour,
Pèr coucha lou desvàri, lis iue claus.d'un pastre
E d'uno colo bluio embaimant lou mentastre
Remèuibre la vesioun dins moun cor en coum[bour.
E las ! moun raive crèis moun amar langui[tòri :
Sermo pas mn doulour, car lou Paris catiéu
Tirasso dòu pássat 1111 doulènt repertòri
Ispre d'iniqueta, d'oscorno, e, pensatiéú,
Estièu, Perbosc, alor au cor &lt;le la vilasso
Ubacouso davale e capite uno plaço:

Aqui raio lou flume enlre si dous quèi gris.
Nosto-Ih'iino s'aubourp. Oh calado uso! Oh
[Poi'to !
Tourre ! quand l'esperit patriau me counforto
Oh ! parlas au faidit qu'amassolo Paris!
Nosto-Uamo, l'aram de ti cámpano fortò
I'a set cent an trignoulejavo dins li ris !
Nosto-Damo q'ue fas vuei la mudo o la morlo
Pèr l'angòni d'un pople e l'angòni de 'Crist
Eiçalin as canta tis inne dc vitòri!
Babala pèr la foulo au pèd d'un ouratòri,
Blave, engauta, marfl dins li bram triounfau
Ounle es qu'as visl toumba lon Rámoun de
[l'Istòri'?
— Subran sus lou pourtegue anti siéulo un
[gerfaut
Caledralo. o li tourre an hen l'èr d'un chafaud !
JOUSè LOUBET.

La revisla Mont-Segur publiquèl aqueles dous
sounels, i'a una vintena d'ans.

Sount loujour

d'alualitat— ioi mai que jamai, gracia à M. Mcmson. Nous fasèn ouhou de lous retraire. e yramecian nosle afeciounaì amlc Loubel de nous lous
avudre coumunicals,

TABLEUS DE GUERRA

ENCÒ DAS G. V. C
Un de mous cousis (un cousi à la moda
deBretagna) esCV.CTout lou monnde
sap ([iio lou (j. V. C. sounl de vièls moubilisats, qu'asseguroun la garda de la
dralha ferrada. Moun cousi es d'aqueles
e couma sotfh poste es pas liont de moim
cantounainenf, lou sièi anat veire. Fasiè
Una journada d'ivèr, quicon de manifìc,
lou sourel brilhava, lou cièi èra blu, pas
lou mendre nivoulet blanc ou grís à
l'ourizourt, Jalava à pèira fendre e la nèu
de la senmana passada èra pas 'ncara
foimduda.
Marcliave coumaacò, sans pensà'à res',
qnand seguère arreslat per la vouès d'ùn
ome qùè canlàva :
« Les Boehes ne passeront pas
Les G. V. C. sont là. »
E de fèt èroun aqui, e moun cousi
em'eles. Moun cousi esun omede47 ans,
picholet, prou gros, à la gaugna moufla
e au nas prou cremesin pèr veire qu'a pas
loujour begut d'aigada e de lach. A toujou'r lou sourríre e la galejada prèsla. En
mai d'acò, es pus aïssable que d'enfants
de Bontonnet, quand fan de desahices au
Clausou à la Font-Putanella.
Lou posle de C. V. C, qu'a lou bonur
de poussedà mouii eonsi, a la missioun
dclicada de gardà'n pont sus una ribièira,
e ounle passa lou cami de ferre. Vous
dirièi be ounte esaquel pont, ounte mena
lou trin que ié passa dessus e lou noum
de la ribièira, mès couma ai coupat
palhela emé dona Anastasia, vole pasque
vèngue me ficà 'n caire.
Lou serjant, chèfe de poste, es un
capelan grand e magre, pus magre que
lou capelan de Buzignargucs. En dessus
*de sa soutana (que, muuii Diéu ! auriè
besoun de relinturà, talament a coulou à
nièira,e... parle pas das ounchels edelas
mougnelas !) lou serjanl capelan porla
utìa anciana capóla blua, pelassada e
repetassada e usada jusqu'à la corda. A
un grànd brassard blu, ounte sount marcadas en blanc las Ires letras falidicas :
(i. V. C. Porla un kepi « blu ourizoun »
que lou lalhur de la coumpaniè (aquel
Lalhur es establil marechal,à Guindoulac
i'a fach emé de rèslas d'una eapota
qu'aviè relalhatenvarusa pèrun ajudant.
I.ou sèrjanl, moun cousi e la dougena
&lt;le G. V. C, què Coustiluïssoun aquel
posle, sounl canlounats dins una barraca
qu'an fach eles-tnèmes, emé de pèira
seca, de cledas, de piquets, de téules
r.ouges e &lt;!e chaume.
I'a sus lou davans un jardinet émè de
flous,d'un coustaf una tounella, de l'autre
un pous e sus lou darriès un bèu poulagiè, Moun cousi aviè balejat la barraca :
« Villa Eugénie » —qu'acò's lou nom de
sa l'enna. Aquel noum ié demourèt pas
que quauques jours, car i'a dins la banda
« Mossieu Maurice », qu'es un ome de
letras È couma fai de fulhelouns dins un
journal de Paris (es&gt;ous d.ire se n'en tèn
una coucha !) a vourgut la balejà d'un
biais « espirifuel », couma dis moun
cousi. E, pèr countentà tout lou mounde,
Mossieu Maurice a rebatejat la barraca
en :
« Vilta du Génie

l'Ouvrière ».

Eous C. V. (". que vivoun aijui me
faguèroun l'efèt d'èstre pulèu à l'Espounga ou à la barraqueta de mèslre
Caisso à Frountignan, qu'à la guerra ou

soulamenl à la garda d'uu pont, qu'essus
una vouès « eslralêgique », couma disoun
l'ous ouficiès.
Pamens lous C. V. C fan soun mes'.iè,
Soui anal parlà emé la sentinella e vejaqui couma m'a counlal sa vida :
« E oi, moun brave Filhou, sèn pas pUs
jouines couma vaufres. Iéu, presemple,
ai un enfant qu'es à la guerra, es mémes
eslaf blessal e eilat dins la Souma. Acò
empacha pas que sèn demourals un*l
bona banda de gandards, loul(&gt;s dau
Miejour, franc un ou dous parigots.
Trouban soulairient que lou gpubernament a un gros torf . Perdequé nousbailà
aqueles fusifs qu'an envenlat áprès la
guerra de selanla? Un Lefauchenx fariè
milhou nosteafaire: i'a pas mau de gibiè
dins nostes pàrages, e pèr lou tugà es
pas nosfes fusils à bala quô soùnl lou
mai coumodc. Es vrai qu'avènla ressoùrça de plaçà de coulets, mès acò's franc
pas qu'à milat. Una lèbra es milhouUa
tugada emé de ploumb qu'estoufada
em'un fiéu de couire, n'es pariè pèr lous
perdigals e las grivas que mancoun pas
dins aqueste ròdou. Sèn milhoù oiirganisats pèrla pesca. I'anan couma e quoura
voulèn. /Vvèn un barcpt e en mai de nostas lignas, de doji's esparviès e de quauques fielals, poudèn nous precurà encò
das souldafs que vènoun au repaus, de
granadas, e alors toca-m'acò qu'encara
boulèga.
En un mot chaca jouravèn, lánt à dinnà
qu'à soupà, de peis e de gíbiè. La mifat
delacar que loucan, la liailan au merchand de vi, que pèr conlra iious baila de
soun coustat noste abéure journaliè... »
Anava countuniàde parlà,quand vegèren
arribà Touenela. Era I'oura de Ia relèva.
Touenela pourlava de bràihas de velons
marroun, una capola couma la de soun
serjanl, un kepi autres cops rouje que ioi
semblava un acourdeon e dau tems que
sas mans s'amagavoun dins un parel de
causselas de lana, sous pèses nadayouïi
dins la palha que desbourdava de sous
esclops.Davans iéu se passèroun las counsinnas e vejaqui còuma :
Adiéu ! — Adiéu ! — Es tus? — Es iéu.
— Siès de garda?— Soui de gardà. — As
dinnaL?
Ai dinnal. — Suses pas? —
Suse pas. — M'en vau?
Vai-I'en.
Adiéu!
Adiéù.
E en ravalant soun fusil, cjue la crossa
tustava de longa suslou sòu jalal, la senlinella partiguèt dau tems que Toueneia
se meliè à m'esplicà ce que fasièn lous
('. V. C. :
« D'abord, rescan pas res... nimai lou
ponf. Lous menistres nous lènoun de dich
que i'a pas pus un bòchou én França e
digus s'asartarà pas à dire qu'un espioun
vendrà faire saufà lou ponl. SI'MI aici
couma las pèiras píantadas as crousamenls de camis. Passa una fennela (jue
la guen'a rend trista, la counsoulan, ié
disèn que soun ome vai veni en permissioun e que la guerra es sus lou pount de
s'acabà ; s'es un pialut de la tranchada
cjuo sap jtas soun cami, I'acoumpagnan
après i'avudre oufrit un quárt dc vi ou de
cafè^; un carretié.es enfpunsal dins ùn
valat, l'ajudan à descargà sa carreta e à
la recargà quand es sus lou cami ferme ;
s'es un vièl ou una vièlha que porla nn
fais de brancas morfas ou una sacada

d'erbas,lousfasèn pausà e.runeopcle pèd
i'agandissèn acò à soun ouslau. Lou soul
bonur, quand on a pas res à faire, es
d'ajudà lous áutres à faire quicon. L'an
passal avèn travalhat Lres sesteiradas de
ferren: avèn laurat, fumát, semenat,
dalhal e caucat, lalamenl qu'avièn dous
ples graniès de blad ou de eivada. Avèn
façh una coupa clins la fourèst, crusat
dous pouses au vilage qu'aviè pas gés
d'aiga e fout acò en garclant noste pont
qu'es pas prèste à parti... »
Après soupà, quand chacun agèt canlat la siéuna m'en lournère. La luna couma un gros froumage roug«ì se levava
darriès un pichol serre. Caminave soulet
e la cisampa que bufava laugièireta
m'acoumpagnava e me pourlava sussoun
alé, lou refrin que cantava lou cor
das C. V. C. :
« Les boches nc passeront pas
Les G. V. C. sonl ìà ! »
FII.IIOU.

2Cde Janviè 1917.

Çops de Gapganta
e Gops d'flppiéus
Un bon esemple. — Nosle amic Jan
Vinas nous escriéu de Toulousa que, pendent una « Senmana agricola » ourganisada pèr 1'AssouciaciPun de la jouinessa
calpulica.a fach una çounferença pratica
sus lous engrais. E a pas res troubat de
mithou e de pus natural que de la faire
en lenga d'oe ; souu succès es eslaf
grand.
Vinas a dounat aqui un bon esemple :
eau d'èfèt, couma an fach lous Catáíans,
faire de nosla lenga d'oc, dins toutas las
aucasiouns de la vida vidanta la « lenga
das afaires seriouses ».
E pioi encara, lou Bassanenc Vinas en
parlant la lenga de soun brès à una assisfeiiça toulousenca a ìnoustrat un cop de
mai qu'es pas las diferenças de dialète
que nous empachoun de nous coumprene, d'un caire à l'autre dau Miejour. — Br.
Ressoun de la terra.— Legissèn dins
lou darniè numerot de VEcò dòu Bousquetoun : « OunLe sounL las terras ahandounadas ? Ai visitat lou prat-balaiè de
La Marna. Las brancas das aubrcs fruchiès sount toujpur couma las an messas
lous oubuses. I'a de camps de blat ounte
s'es pas ensemençal despioi las luchas.
Pamens acò's de ferras grassas edrudas;
lous vilages sounl à trenta passes e sount
abitats ni mai ni mens couma nostres
vilages miejournals. Ben mai, las troupas de passage donoun voulounlousamenl soun ajuda. Aéò's un païs de bèus
feniantasses, e la feniantisa es ara una
trahisOun. »
Sèn en plen d'açòrcli emè noste counfraire de las trànchadas. Pèr lons perniíssiounàris dau fronl es uu èhale après
lousdeserlsd'amoundaut de reveirenoste
Miejoui' e sas lerras ben cullivadas.
Lou simpalic Prefèt de l'Eraut sembla
lou recounouisse dins sa darnièira circulària : « lùi consacrant à la cullure des
plantes poiagères lous les lerrains inoceupés, les agriculleurs suivront l'exemple
du resle de la France. Dans le Midi, on a
cru trop longtemps à l'impossibilité de ces
cullures. Sans rien sacrifier de la vigne,
il importe que le Midi, comme le reste dù
pags, fasse iout l'effbrt nécessaire. »
Moussu lou Prefèt a ('0111111110181110111
resoun, e sèn à soun secvice pèr sauelà
lous jardis qu'a.vesinoun soun oustau
e ié planlà quauques viedases de mai;
aqueste ann'auren à bon comte! — L. T.
Nosle amistous counfraire la Revue mèri-y
dionale des Jdèes (13, cours Gambetta, MountPeliè) baila dins soun numerot dau lè de mars,
un ihteressant article dau majourau Roubert
Berioît sus lou grand pouèla gascoun Jasmin.
Entre fossa d'autras bónas pajas,^Ìfe fíevue
pubtica encaia de nolas de guerra de noste
amic Louvis Bonfìls.
L'abounament à la fíevue mèridionale desldées
es dc

('i

Irancs pèr an. Una reducioun de 30 %

es facha as moubilisats noun-ouflçiès, as membres de l'ensegnament e as abounats dau Gal.

�Una Responsa

Lous Mistèris de Bouzigas

lhaires qu'èroun aqui arribèroun à soun

guerra qu'aviè dejà gagnad'a. Nou fai gau de

secous.
— Es Batistou! lou paure a agut una

IV
Un de nostes letous, Moussu

ataca.

Chélis,

Lou Mort que parla

nous a mandat dau front, ounte f'ai eranament soun debé, una carta ounte nous

Un^bèu mati de printems, Bouzanquet

pausa una interessanta questioun. A el,

atalèt I'asot de soun bèu-paire e embé

couma à toutes lous de nostes letous que

Petesqueta s'en anèt visità las Carrièiras

lha militària em'una palma sus la crous de
ié redire aici nostes francs coumpliments e
nostes milhous vots.
— Vist en permissioun,

aquesta mesada :

Tenguent lou mort dous pòr las cam-

à Lunel l'amic Louvis Abric. Au Clapàs : nos-

bas e dous pèr lous brasses lou courtège

tes coulabouraires Jan Malavialle, lou lioctenent

s'agandiguèt daus Bouzigas.
En arribant asQuatre-Camis,lous dous
que tenièn

las cambas se melèroun à

Louvis

Bonfils,

lou

jout-lioctenent

Leoun Teissier; nostes amics lou farmacian
ajuda-major Jouachim Cauquil, lou capoural
Louvis Azéma, lou sapur Louvis Jeanjean,

voudran nous escriéure sus de sujèts pre-

de terra-de-pipa de Loupian. Passèroun

dire : « Anan passà pèr lou cami naut. »

toucant noste journal, la lenga d'oc ou

pèr la garriga : I'er èra parfumat: de fèt

« Nani ! nani ! pèr lou cami bas», disièn

taing,

tout ce que se ié raporla, nous faren tou-

la pota, l'aspic, lou serpoulet e lou rou-

lous que tenièn lous brasses.

pas'ncara engajat) e Antounin Crassous, lou

jour un vertadiè plesi de respondre.

manis èroun en flous.

M. Chélis,qu'es de Figairolas,nous dis:
Nous faïè plesi, as quaouqués Mountpellei-

En

— E iéu te dise qu'aviò l'abituda de

arribant daus lou « Caraven das

Ases» lou duq de la Bamplegada vegèt
pèr faire de

mountat sus un

dérevelhant faguèt : « Oi ! quand ère en

dins lous faubours couma Boutounet, Figuei-

pigoueassetatà cambarlous ressava tran-

vida passave pèr lou cami-bas, mès ara

dolles. Lous anciens d'aqueles quartiès qué ié

quilament fa branca que lou pourtava.

que sièi mort passàs-me ounfe voudres!

repelas souben dins Lou Gal, coumé una seu-

countinuàs à ressà, anas toumbà !

pausitioun:
Avèn vist

Aben bis

»

Souèle

»

Malédousament

Malurousamenl

que fau, i'a pas de dangè.

M. Chélis es pas lou prumiè ànous faire
aquela critica e i'avèn dejà respoundut.

duq

continuèt

soun

cami.

Pensàs, aviè pas fach dech mèstres que

sus lous is e cresèn qu'aquesle cop, em'un

la branca petèt, Batistou s'espandiguèt

pauc de bona voulountat, toumbaren lèu

au sòu coum'un vièl grapaud.

toutes d'acòrdi.
Se sès de Figairolas, Moussu Chélis,

Moussu lou duq aviè dich vrai. Déu èstre

lou monopola dau clapassièirige. Lous
redatous dau Gal sounl tant clapassiès
que vous,counouissèn la lenga clapassièira
e la parìan couma ìa parlavoun nostes
grands pioique davalan toutes de vièlhas
familhas dau Plan de l'Ouliviè, de la
Capella-Nova ou de Boulounet. Soulament, naulres disèn pas que la

lenga

clapassièira es un «patouès». Quitan as

— Es

vrai,

soudis,

pòu lous travalhaires

toumbant sus lou clos, reprenguèt sas
idèias, e s'avisèt qu'èra encara en vida.

Anan metre un cop de mai lous pounts

dessoublides pas quevoste quaiúiè tèn pas

Tremblant de

Jan de la

Vegent que soun counsel èra pas escoulou

sièi

toumbal,

— De Jan Dumas,

CAPELLA-NOVA.

rent, souldat au 55ma ; Edouard Armandou,
Lou cop que vèn :

souldat au 80ma ; Pau Marquier, capoural au
112ma ; Maurice Warnery, souldat au 3ma

La Fèsta de Janus

tiralhaires ; Emila Canac, souldat au 81 ma;
Jan Gineste, souldat au 3ma coulounial, toutes
de Mount-Peliè.

Nostes Souldaís

— De Lueian Reboul,

avès devignat, sièi toumbat.
— Ah ! Ah ! vesès be, se m'aviès escoulal.
— Digàs, pourriàs pas me dire, siéu-

Sèn

urouses

e

flèrs

de

saludà noste

valhent coumpatriota M. lou coumandant Jùli

Bouzanquet en

francimands aquel salle mot. Cresès qu'es

l'agachant: vous, mourirés lou jour que

pas una vergougna de veire lou paraulis

vosta sauma fara trege pels.

— De Rougè Brunel, d'Alès. Nebout de l'Aràbi
e couma el raiòu apassiounat, entanchèt tout

gravament blassat à l'enemic, vèn de ressau-

jouvent — mai que mai dins Le Paijs Cévenol,

pre la caravata de coumandou de la Legioun

coutria emé noste amic Teissier — una bella
acioun felibrenca. Engajat voulountàri, blassat

d'ounou.
Mount, a ressachut, em'una nouvella palma
sus sa crous de guerra, lou riban de chivaliè.
Toulas nostas felicitaciouns.

— Oi! trege pets.

cop e noumat chèf d'escadroun ; a l'ajudant

Acò n'en restèt aqui.

Lucian Jamhert, de Loudeva, citat tres fes e

de nostes aujòus. E alors, s'es una lenga,
cau que age per

se ben counservà un

diciounàri, un voucabulàri e sustout una
ourtougràfia ditada pèr de règlas d'una
gramaria lougica.
Es aquela ourlougràfia que

vous a

pourtat à creire queparlan pas clapassiè
à causa que l'escriven pas

couma

lou

prounounçàs ou couma l'entendès.
E se voulès una prouba milhouna de ce
que vous disèn, ensajàs unpauc d'escriêure

sandre Aimes, de Mount-Peliè, noumat ajuda-

Lou lendeman Batistou venguèt embé

La Redacioun.

à

L. Fourmaud. — No, agues pas de Iàguis
pèr lou Gal. L. A. es telefounista au 82 ma. Ciè

La paura bèstia se teniè drecha embé
pena.
— Allez, hi! e ié bailèt un cop de bilhot
sus l'amâluc.

Janviè fai lou pecal
E mars n'es enculpal.
*

Miaou. — Ai

nost.e coulabouraire Berca-Sabres ; Pau Au-

bonas nouvellas.

brespy, de Gignac ; Vincent Barrabès, d'Ou-

quand çai vendrés au depaus.

mitralhaire au 140ma ; Malzieux, de Ceta ; lou
capoural Pèire Marc, de Couloumbiès.

pct e parliguèt.
— Oh ! oh ! soudis lou Bouzigau que

Peliè;

Dous mèslres pus lionl la salva recoumencèt. Broum Bioum-Broum...Broum..
Broum.
— Dous, Ires, quatre, cinq... ioch. Eh!
ioi,

e Marcel Delon,

de Massilhargues.

capitàni-ajudant-major Pèire Boussely e lou
serjant-mitralhaire Justi Raunier, de Loudeva;
lou serjaht-fourriè coulounial Pau Granpoder,
de Ceta;
Mauiò ;

l'agent de liasou Jousè Gout, de
lou

capoural Monteil,

de

Palavas

La sauma levant la quela ié mandèt
— Dèch ! bregand de bregand !

Veyrinque,

Lou cami mounlava rete : la sauma

sapur

— Ounze, douge, faguèt Balisfou, sc
n'en fai un de mai,

mourisse. Acò, hou

vole pas !

serjant-major au

German

Guigou,

141ma e

dc

lou

Mount-Peliè;

Carles Laguerre e Armand Granier, serjant
au 7ma genia,

de Ceta; Louvis Brun,

P. Cristol. — As lou bonjour de loutes.
Mantèn tas fèbras !
A. Viallcs. — Amai iéu, ai grandament regretat de pas èstre de la fèsta ; mès soui urous
de saupre que s'cs tant ben passada. Pèr la
Gazelo, escrivès à « Jousè Loubet,355, carrièira
de Vaugirard, Paris-XVma ».

Afustant viteun floc de branca louplantèt couma una cavilha dins lou cuéu de

deva ; Carles Vidal, de Lespignan; lou capouLucian Bouvet,

dau Grès ;

lou

capoural-

mitralhaire Enric Ducros, de Beziès.
— Avèn aprés em'un grand plesi la bella

•

counduita de nosle abounat e am.ic Ravous
Galibert, de Mount-Peliè, matelot à bord de

soun darniè esfors, fiquèt un tal cop de

devouament à l'aucasioun dau

Mès s'es en Mars que flourirà,

rens que la cavilha parliguèl en siblant

1'« Amiral-Magon ». Felicitan de tout cor aquel

Prend la saca, se roumplirà.

coum'una bala e venguèt toucà lou Bou-

Faguent

zigau en plena petrina.

A pareisse
lou cop que vèn:

de

Pèr lou culi prend toun paniè ;

Tout l'an n'en prend l'enveja.

rcflessious dins la darnièira Gazelo.

Mèza ; lou coulounial Ernest Théron, de Loural Fourtunat Liron, de Fabregas ; lou cavaliè

Lau paura bèsfia n'èra pas à soun aise.

*

A. Gambardella. — Gèlis m'escriéu que siès
vengut cn pèrma... e as pas fach sinne : siès

— Sount estats pourtals à l'ordre dau jour e
an ressachut la crous de guerra : Louvis

N'en poucliè pas pus, pecaire !

*

vostas

ben de vous veire

Hou sounl. estats pèr lou segound cop : lou

S'en Febriè ftouris t'amelliè,

S'en Mars noun marseja,

emc plesi, de

Comte

(noumát serjant).

lou dechième.

'asauma.

agut,

una miola ! Au cop que vòn. Bravò pèr tas

— Sount estats citats pèr lou tresenc cop :
lou jout-lioctenent De Vergnette, de Mount-

marchava detràs... a fach un pef.

II. B., S. P. 9.

Vassas, de Vila-Nova-ras-Magalouna, cousi de

lounzac ; Antounin Delours, de Mount-Peliè,

marchava douçament. Broum ! Broum !

Lous prouvèrbes dau mes

L. Abric. — Gramecis de toun bon souveni
e de toun bèu pouèma. Sempre de cor.

— Mandan tamben nost.es coumpliments

saique !

dejà.

major de lra classa.

nostes coumpatriotas decourats de la medalha
militària emé crous de guerra palmada : Jousè

narés escriéure,

vosta oupinioun sus la lenga das moussu-

POSTA RESTANTA

de grossas brancas e de faisses pesucs.

eh! me voudriès pas faire mouri

rols de Paris. Avèn la nostra'de facha,

socdament

sa sauma querre lou boi coupat. I' aviè

lou franeés coiima lou parlàs. Alors toure nous dirès un pauc

aparoun

noumat jout-lioctenent. Amai au doutou Ales-

La sauma prenguèl l'alan, fiquèt un

inquietat, Moussu Çhélis, e que vous a

ensultaires francimands

emé soun porta-plouma. Saludan sa fin erouïca

Lastic, de Mount-Peliè, citat pèr lou segound

bèu parlà miejournau seriè oublijat de ié

couma una lenga que nous vèn en erilage

tant de felibres, pèr aquela França que nostes

e la doulou crudèla das que lou plouroun.

— Trege pefs ! me damne !

de nosle parlà clapassiè e lou regardà

un prumiè cop, vèn de toumbà, couma dejà

— Felicitaciouns encara au capitàni P. de

badalde nostes grands, servi ioi de Cen-

netejàsas groullas ! No. Duvèn èstre fièrs

de la crous de guerra.

tàri de 70, citat à l'ordre mai d'un cop, que,

que nous a bressat e qu'es eslat lou darriè
drouseta à la lenga francimanda ? Noste

Pechalicou, decourat de la medalha militària e

Aubus, dau 122ma territourial, ancian vouloun-

— Lou lioctenent Jan Taurines, de Glar-

plet, lou jour que mourirai?

de Gàstias, serjant

au 141ma; Pau Nouguier-Déjan, de Valmascle, citat à l'ordre dau jour ; Leoun Marc, de

—

— Moussu lou duq, Moussu lou duq,

genia;

Bourrillon, capourai au 173ma ; Fèlis Lau-

Se metèt à courri detràs la carriola en
panardejant.

srïpur au 2ma

Ramound Prieur, souldat au 92ma; Jousè

devignaire.

— Si fèt, ié faguet

jout-lioctenent Louvis Périer.

S'anavoun dispufà quand lou mort se

— Vous dise qu'anàs toumbà.
tat,

s'es

lachèroun cambas e brasses, e Batistou

— Oh ! faguèt lou Bouzigau, save ço

disen

Souvète

l'academician :

— E iéu te dise que no !

toués daou Clapas,^ lou patoués qu'on enten

— Eh l'ome ! cridèt Bouzanquet, se

(pas

L'AGENT DE LIASOU.

quicon de drolle: un Bouzigau, Batistou,

sount nasqueus disou paslousmots que sount

Barrès

passà pèr aqui.

dens qué sen aïssi, de lichi un paou de pa-

boi èra

Marius Boyer, lous serjants Louvis Deles-

La Boumbarba, que s'es fach rejparcà pèr soun

Guijinglau e lous còlis
pèr Delpon-Delascabras
Retour de permissioun
pèr Filliou
Scènas de Boutounet
pèr Lou Pourlié dau Castèl-d'Aiga
La Cassa à las Foucas
pèr Louvis Fourmaud

naufrage de
Una Perla dau Miejour
pèr Vialou de la Cerèireda

brave Clapassiè.
■iiniiimi «ii tm ^mumamm~-~—

— Sèn estats urouses de reveire au Glapàs,

— Sièi morf, moun Diéu ! Sièi mort, e

en tratament, noste amic lou felibre Emila
Leonard, gravament blassat i'a dejà quauqués

se laissèt jaire sus la roula. De trava-

meses jout Ve.rdun, e qu'a ressachut la meda-

Lou Gal í'ai pas levà lou sourel,
mès manda jaire lons tarnagasses.

�Bons Miejournam,
Mairinas de Guerra!

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

(53, carrìèira Agulharié, 53)
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecoie "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Maderaoiselle MÂGLIO
LEÇONS, COURRLER
TRAVAUX de MACDIXE

ATHEHEE-CIHEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

TOUS LES SOIRS

1

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés loulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porla la sourelliada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchesfre Symphonique

G. BORNE

Qap»Fumoip au 5ous=Sol

Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PAUIS-MONTPELLIER
sonl sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de l'aris.

L UNE TTEfìlE MONDIA LE

Lisez

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÊRIDIONA LE
DESIDEES

IxTmppimepi^ " lí'fìbeille"
14, avenue dc Toulouse, Montpellier

liope papidement les tpaOau^

Mensuelle. — Illustr»ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

qui lui sont eonfiés.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellicr.

Lou Cerenl:
BÉZIERS

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261846">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261847">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261848">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435162">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109810">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°41 (1é de mars 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109811">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435154">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435155">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435156">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109812">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;41 du 1er mars 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109813">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109814">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109817">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109818">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109819">
              <text>1917-03-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109821">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109822">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109823">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109824">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109825">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109826">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109827">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1945"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1945&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261840">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°41 (1é de març 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261841">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261842">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261843">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/fe6c3d8696d03c51d787e3fde4231e5d.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261844">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261845">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435157">
              <text>2016-05-26 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435158">
              <text>Loubet, Jousè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435159">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435160">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435161">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594715">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594716">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594717">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640556">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878248">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
