<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1946" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1946?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:51:18+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="950">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/69ef3ae3c70293f37887e039c10cc337.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106206">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106207">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106210">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106211">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139195">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3afb7df5a3614beca45f21f186d3b1c6.pdf</src>
      <authentication>caaedb522e535d93debd684b12f9dc45</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631350">
                  <text>LETRAS DAU FRONT

Retour de Permissioun
4 de Mars 1917.

Carissime Chivaliè,
Desempioi qauques jours, me
vejaici tournamai dins mas tranchadas, e dins lou païs neblous e
gris que t'ai pintrat mai d'un cop.
Dins moun abric à siòis mòstres
jout terra, esclairat pèr un tloc de
candella, sounge à vautres. Revive
pèr la pensada la longa senmana
que vène de.passà au Clapàs.
Noste Clapàs! Emé souri sourél
d'or, soun cièl toujour — ou
presque toujour— blu, sas niochs
esteladas, emé lou labech laugiò e
dous que ié bufa, emé soun èr perí'umat pèr las potas de nostas garrigas, emé tout, enfìn, ce que a e
que fai que l'aiman de mai en mai,
que l'aimari sustout perdequé de
longas e rudas journadas nous an
desseparat dau sòu familhò qu'es
estat noste bròs e vers quau s'en
van loutes nostes espèrs, toutes
nosles souvenis, toules nostes paritais...
Pamens, nous l'an cambiat,
nostc Clapàs ! La guerra nous vòu
acò. Pas pus de Clapassiès denoste
tems, sount toutes à laguerra.Las
carrièiras autres cops riscntas pòr
la jouinessa mount-pelièirenca, pòr
lou bauchige das estudianls, pèr
las galoias cavalcadas que se desroulavoun de St-Danis à Boutounet dins una interminabia farandola, las carriòiras de ioi sount
tristas. Veses pertout lou prefach
ourrible de nosta bouchariò erouïca. D'omes jouines e garruts se
ravaloun emé de bequilhas ou marclioun gimblats mai que de canas
un jour de mistrau. A soun coustat d'autres omes jouines e garruls se passejoun cmé las manchas
vouidas de sous brasses ou sequitoun menà pèr d'enfanlous, car
veiran pas pus lou jour dau sourel.
Lous glouriouses blassats de la
granda guerra bailoun à nosta
patria un ournament nouvèl de
tristessa e de fiertat.
Mès s'aqucl tablòu pot esmòure
lous cors sensibles, a pas tant

d'efèt sus lous caratèras trempats
au fioc de la batalha. Lous qu'an
vist lous pourridiès delaMarna ou
de l'Yser, de Verdun ou de la Souma, s'esfralhoun pas pèrtantpauc.
Lou Clapàs oufris tamben un
autre tablèu pus ainusant. Es lou
das Clapassiès qu'an pas digus au
front e que coumençoun, tant lèu,
de s'avisà que i'ala guerra.
— Creses pas, Fiihou, que sèn
malurouses, me disiè un jour
apròs-dinnà mòste Barnabè que
rescountròre encò d'Arnal. Regarda, avèn pas pus de carbou e
jala à pòira fendre.
— S'èrealissous. mòs te Barnabò,,
ié respoundèrc, vous demandariòi
quant i'a agut, aqueste ivèr, de
.pèses jalats au Clapàs. Lou carbou manca, mès demora pas mau
de causas à brullà, quand seguèsse
pas que toutas las afichas qu'emplastroun nostesvièlsmounumcnts,
las barracas en boi qu'ornoun
nosta Esplanada, ou lous pissadous
que sount pas 'ncara desmoulits
davans la porta dau Peirou ou
lou pont proclia de la granda
Crous. Ah ! n'en fariès un tioc de
St-,Jan, emé tout acò! Dequé vous
caufà, vous e tout lou quartiè, pas
qu'em' aquelas roupilhas.
— Oi, galeja qu'acò te vai ben.
Mès sabes-ti queara avèn pas pus
drech qu'à una liéura-e-mièja de
sucre pèr mes, que pèr avudre
aquel sucre te cau una carta de la
coumuna, e que quand as aquela
carta, i'a pas 'n espiciè que sièguc
fìcat de t'en bailà mièja-liéura bu
alors tc baila pas que d'aquel
cristallisat que nous vèn d'Amcrica !
— Es pòr acò que roundinàs,
n'es be Ia pena ! Nautres, au front,
e sans carta, toucan tres liéuras de
sucre pòr mes. Acò nous permós
de béure chaca jour dous cops dc
cafè e de faire lou tè dins la tantoussada, couma dins lou bèu
mounde. Quant au sucre d'America, digues pas res. I'a mai de
dous milhouns dc pialuts que s'en
servissoun desempioi agoust 14 e
digus n'es pas mort. E pioi, acò
baila as Americans lou plesi d'engrepià notes bèus louvidors.
— E ara qu'anan manjà pasque
de pan du, iéu qu'ai pas pus de
dents !

— Lous mèmes pialutsque vous
parlave tout ara, mèste Barnabè,
desempioi Iongtems, manjoun de
pan qu'a au mcns iocji jours.
ï'arriba souvent qu'es jalat ou
mousit e de fes n'en manjonn pas
à sa fam. Parnens countùnioun de
se faire tugà pèr vaulrcs.
— Hou sabc tout acò, c vous
planisse, mous enfants. Mès, es
pas una vergougna de nous faire
jalà d'ouras entièiras, davans la
bouchariè municipala, pèr toucà
dequé ? Mièja-liéura de graissa e
qu'es pas de porc encara !
— E nautres, mòste Barnabè,
olantan desempioi trenta-e-un meses dins de tranchadas í'angousas e
pèr toutes lous tems. E toucan
couma gratificacioun d'oubusses de
tout calibre, en bon aciè de Briey.
— E ara que poudòn pas pus
nous sarrà dc la car lalament a
aumentat. Ma fenna me disiè de
matis que Cruvèl l'aviè encara aumcntada de dous sòus pèr liéura.
— Es pas qu'acò ? ebé s'ère
vous, prendriòi mas lignas, un
esparviè au besoun, e mountarièi
au Cascounet. Mèste Bouet, lou
mouliniò, se fariè 'n plesi de vous
quità pescà. Anas-ié de ma part
se voulès, es de mous bons amics.
Manjarós de peis sc poudès pas
croumpà de car!
— Prcsemple, Filhou, es pas
iéu que me planirai dau ministre
qu'a decidat que dous jours pèr
senmana se manjariè pas pus de
pastissous. Ai lou diabèta e las
douçous valoun pas res pòr moun
estoumac.
— E perdequé vous planissiès
toutara pèr lou sucre?
—N'cn fasièi una queslioun generala. Coumprene pas perdequé fân
barrà lous cafès à nòu ouras e
miòja e damoussoun toutes lous
lums à ounze ouras.
— Es aqui quc vous esperave,
mòsle Barnabò. Pèr dc mounde
couma vous, qu'avès quaucas rendas, cs embesliant de sc couchà
tant lèu e de pas poudrc jougà
jusqu'à toulas las ouras vosta manilha ou voste piquct.Vous derenja
encara quand sourtissòs de veire
Zigomar sus l'escran d'un cinemà
ou d'aplaudi una troupa de passage au Teatre, de regagnà voste
oustau sans lum. Rescàs dc metre

lou pèd dins un bachàs d'aiga ou
dins un patoul dc fanga. Acò hou
coumprene, car es pas de ioi que
sabèn que lous caladaires an pas
de besoun de bralhès.
Quand jougariès à la manilha,
seriès trop liont de pcnsà as pialuts que se jaloun lous pòses e
que rcssaboun sus l'esquina, la
ploja, la nèu e lou gibre. A voste
oustau ié pensàs pas gaire mai,
mès las aparenças sount sauvadas.
Quand au lum, s'ère quicon,
vous 'n bailarièi pas gcs. Nostas
tranchadas sount pas esclairadas
epamens ié vesèn. Se brouncan e
se nous fìcan au sòu, ebé, sèn de
milhou ramassà que d'òli. Regardàs ce que pourriès faire emé tout
lou gaz que se brulla couma acò,
tant mau à perpaus. Pensàs à
l'ecounoumia dau carbou. D'aquel
gaz, auriòs pas qu'à n'en bailà,
presemplc, un pauc as boulangics
qu'an un pichot mouvèire e que
í'auta de gaz e perdequ'an sous
cnfants à la guerra, se crèboun pòr
vous pastà lou pan que manjàs.
E pioi, se vostas carrièiras èroun
pas esclairadas, acò fariè plesi à
í'ossa mounde. Mai d'un couble
amourous vous beniric, e lous pialuts en perma dau front aurièn pas
mau asiols, en vegent lous embuscats passejà, dins dc carrièiras
illuminadas, sas gaugnas frescas
e sas pansas mouflas.
Tèn-te siau é galhard, brave
Chivaliè. T'en quiche cinq.
FILHOU.

No, i'a pas tant
No, i'a pas tant de p...èiras au Clapàs,
Deglaça au Pola e de sabla en Africa,
De vilaniès decfins la poulitica,
De llous, au mes de mai, pèr lou campàs,
D'esprit galès encò de Biscan-Pas,
Ni d'estrambord dins un drama lirica,
D'aiga à la mar, de jus à-m-una chica,
De moutas à la fin d'un bon repàs,
En Lengadoc d'ouliviès ni de soucas,
De plours as iols, de poutous sus las boucas,
D'amour au cor, nimai de brasa au floc,
D'estcllas d'or, la nioch, quand lou cièl brilha,
— Enfin, i'a pas, no ! tant de res en lioc
Oue de baùchuns au Sicàp de ma mia...
JAN-SANS-PÈJJ.

�De laura e de semença!î
Es lou crid que l'amic Catissou Irasiè aici i'a quauques meses fíessoundis
ioi couma un toca-san ecounoumic, car
mèmes lous pus indiferents se sount aperçeguls que, sans las terras semenadas,
la querra virariè pas à nosle avanlage.
Lou goubèr s'es decidat pamens à
rnandà au terraire lous vièls agricullous. Diéu siègue lausat, e nosles ministres grameciats pèr avudre coumprés
l'utilitat das terradourencs oubrant lous
camps ermassils despioi un an ou mai...
Es que la queslioun es angouissousa
pèr l'ome que vòu iépensà seriousamenl,
e lous chifres que vous vau metre jouta
lous iols vous diran, milhou que iéu,
perdequ'es necessàride laurà,decharrúdà
jusquau pus pichol caire de terra e de
semenà de blad.
L'escarl enlre la darnièira recolla de
blad e lou que nous es necessàri à la
counsoumacioun naciounala es de 13
milhouns de quintaus, es à dire 81.250
saumadas. En melent lou pris mejan
à 50 francs lous 100 hilos, es dounc
050 milhouns d'or que sounl sourtits
dau boursol public e partits pèr l'estrange. Que d'oubuses e que decanous de
mai se serié fach em'aquel or ! E quanle
remords déu bourrelà lou cor de rnai d'un
que se sount imaginats que la guerra finiriè pus lèu en quitant lou lerraire
inculte e la charruda de tras !...
La carta dau pan serà la counsequença de l'egouïsme das uns e de la
laugièirelal d'esprit das áulres.
Pamens, i'a encara de blad en França...
e de blad qu'a pasencaravisl ìou mouli...
Dequé dise ? es encara à la garbièira !
En caminanl en eslapas me sièi dislrach
una fes à couinlà las garbièiras en bourrièira de la roula que seguissian e coumtère antau 106 garbièiras e 3 engars
cafits jusqu'au téulat. Un vièl papeta que
questiounère (à Ch... —sus —A..., ounle
nous arreslèren lou vèspre) m'avalourèl à
un irentenat de sacs ìou rendamenl de
chaca mola. Quanl n'i'a d'aquelas molas
dins lous desparlaments en arriès dau
front ?
Noun sabe ! mès, s'aquel blad èra
caucat ou balul fariè belèu la prouvisiound'una bona passada... En esperanl,
lous rats cavoun jouta lou moulou e fan
ripalha à nostes despens.
Signale aquel blad au minislre dau
ravilalhamenl... E ié farai lamben una
demanda : que mande quauques tratous
mecanics dins lou Miejour. Aquii'ade
vignas mortas faula de souèns, d'autras
que pagoun juste lou traval, car an
pas vist de fumiè despioi l'avans-guerra
e lous chivals mancoun pèr las panlevà.
Un tratou virariè lout acò dins un pas
res de tems e vendriè aqui un blad bèu e
granat ounle i'apas qu'una vigna anequelida.Toul loumounde aproufitariè d'aquel
truval : l'or restariè en banca rendenl
pus soulìde nosle crèdi, lou pan seriè
pus aboundous e lou proiiprielàri-cultivalou que seinpre es en prumièira ligna
— car es pas un « especialisla » —
alroubariè au relour soun terren prèsle
à plantà una vigna nouvella. L'obra
dau tratou auriè servit pèr la guerra
e sustout pèr l'après-guerra.
Es pas jamai trop tard pèr ben faire.
Nostres prouvèrbes sounl fossa verladiès :
Semena lant tard que voudràs
Pèr Sant-Jan segaràs.

Es pas la semença que manca ; avèn
la causida e darnièirament lou « Journal ouficial de las coumunas » signalava
lous manifìcs resullals bailalspar la cullura d'un nouvèl blad de printems : lou
Manitoba. Ensachen un pauc aquela
nouvella grana roussella.
S'es lous omes que mancoun, que nous
mandóun naulres, iravalhadous de mesliè,
de quanta classa que siègue, en sursis
pèr un mes à coundicioun que semenaren au mens una mièja-etara de blad.
Qu'hou fagoun ara que n'es besoun, ara
qu'es una bona epoca... Mès, es labé,
couma se dis : «Michanla annada quand
lous capelans lauroun. »
E n'en veguère laurà un, pendenl ma
«pèrma», pas ben iiont de Mountauberou ;
èra l'abal M...
Aquel tablèu me bqilèt fossa à pensà
à la verital daa prouvèrbe de nosles
rèires e seguère mai assoulidal de l'eficacilat dau mejan à emplegà pèr sourli
dau paslis ecounoumic ounle nous enfangan :
« De laura e de semença ! »
YIAÏ.OU DE LA CERÈIREDA.

En Wevre, lou 2 de mars 1917.

La Vida au Clapàs
Scènas de Boutounet
Boulounet es un

quartiè ounte i'a d'omes

celèbres e ounte se passa de causas mai celèbras encara. Quau es lou Clapassiè que douta
d'acò, e que counouis pas sustout lou perruquiè Journet, Maire d'aquel quartiè.
De miehantas Iengas (n'i'a tant àBoutounel...
couma pertout) an fach courri lou bruch que
Journet aviè grandit. Es pas vrai e proutestan
aici

contra

aquelas

qu'an eresegut
clau e

acò,

messourgassas.

Lous

duyièn èstre bandats à

an counfounaut ndste ílfustre ligarò

emé soun camarada enlime Caumel
pèr las damas.

— Fèlís

Journet e Caumel sount de vièls camaradas
e una trista circounstencia vèn d'afourti un
cop de mai aquela bona amistat.
Journet vèn d'èstre blassat, oui madama! cs
estat blassat,

blassat à

l'iol couma Filhou.

Soulament Journet es estat blassat à Boutoutounet. E aici encara respoundèn as messourgíijès

qu'an

afirmat que Journet,

Caumel,

Cruvèl, Arnal e d'autres, s'èroun engajats e
fourmavoun au front una escouada
coumandada pèr Louïsou.

d'ataca

Journet èra furious de sa gogna e (hou digués
pas à digus) n'en vouliè à sa fenna. Disèn pas
qu'es ela

que n'èra l'encausa se Journet aviè

acassat un

floc de boi sus l'iol: nautres, au

Gal, sabèn gardàlou sicrèt proufessiounèl.
Caumel s'inquietava mai qùe Journet en lou
vegent soufri. Journet ié disiè : « Voleanà veire
Tr.uc,"e pioi m'arrenjarai pèr avudre la Crous
de guerra.»
Caumel emé

soun assent de Loudeva res-

poundiè : « Bota, bota, quita Truc ounte es. As
pas res de milhou pèr gari toun iol que de te
lou saupejà emé d'aiga-ardent. »
Dequé Caumel

agèt pas dich

aqui I

Lou

pichot Journet prenguèl las cainbas dau grand
Fèlis, e zou ! encò d'Arnal, e zou ! de canards
à la blanca, n'en

vos aqui n'as.

Soulament

Journet s'avisava que soun iol buviò trop e
qu'el chimava pas prou. Imaginèt alors (se cau
pas avudre lou diable dins lou fege!) de béure
la blanca e quand aviè acabat soun veirou, lou
secava em'.un moucèl de coutou sans filà e se
tampounava l'ussa gaucha.
Cau creire que lou remèdi seguèt bon pioi
que Journet es garit e que pot rasà sas praticas coumá avans. Dirai mèmes milhou, pioiquc rasa soun mounde dous cops: un cop emé
soun rasou, un autre cop emé sa lenga.
E se voulès pas crcire tout acò, cbè, anàs
hou demáhdà

à Arnal,

qu'cs el que m'hou a

countàt pèr pas res.

Lou

POUDTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Legissòs lou Gal, farés ben !
Abounàs-vous-ié, farés milhou !

QUIJINQLAU E LOUS COLIS
Oi ! quanla joia de reçaupre un còlis !
Aici mai que sus lou fronl de França,
subretouLque lou ravilalhamenl nous pòl
pas toujour segui dins noslas longas
marchas à Iravès aqueles païses mal
encaminals. Mès, decòlis!... LouLes lous
pialuLs n'en ressaboun pas, ou pauc ; es
lou cas de nostre paurc Cuijinglau.
Ara Cuijinglau es miòuleliè à la ...ma
coumpagnè. S'endevèn que manja ambé
lous vaguemèsLres, ataben sap das prumiès quand i'a dc courriès. Fasiè 'na
vinlena de jours qu'erian sens nouvèlas
de l'ouslal, un courriò arriba: quaLre
letras al cop pèr Cuijinglau, boudîéu !
Quinze sacas de eòlis èroun labcn ai\ ivadas. A l'oura de la soupa, davant, la
masura engrunada pèr lous darniès chaples ounte se fai lou Lrilh, i'aviè sus lou
cairairou, pèr lou sol, amoulounals pèr
ordre de coumpagnè, loul un pichot
rcgimenL de còlis. Couma vous liou
disièi louL ara, dempioi quauques jours
la « sauLavian» e
Guijingíaù espiava
d'un èr envejous aqueles paquetous aliranls, mès, aviè pas idèia de f'urgà dins
lon moulouncL de sa coumpagnè pèr
sauprc se n'i' aviè pas un pèr cl. Lous
vaguemèsLres d'abord aimoun pas qu'on
fourfoulhe ou qu'on Lripouleje dins sous
afaires susLouL quand hou an LouL enrengal c pioi, dcqué bon ?... Las lelrounas
bravetas c poulidas c amisLadousas de sa
douça Fincla parlavoun pas d'acò d'aqui.
Se meLcL dounc à manjà sa soiqia
d'assetous sus un clapàs de Léules
escraclials e loul en mourfiarit espiavn
un pauc maugraL el aquela espandida dc
paqucLous blancs couma d'èli, sus lou sol
fangous. Lus varielaL, à defauL de quicon
mai l'inleressava : sas formas, sas coulous, lus biais de cadun; la maja parl
èroun enveloupals de lèla, de vièls lcnçols ou de viclhas camisas de femna, de
vièlhas servielas. quauques-uns èroun
encartounals dins do bouèLas nudas,
d'aulres d'aicî, d'ailai, trasièn dins la
moulounada une nola discourdanla de
coulous fanadas, bluías, grisas, d'auLres
d'esLofa ralhada e mirgalhada que prouvenièn de vièls coutilbouns ou de vièlhas
casacas de « ma grand ». A la d.istribu
cioun on cntend aquelas reflcssiouns :
« Tè! àcò vèn dc I'ouslal ! ai pas de
besoun d'espià dèch cops, recounouisse
aquela esLofa ; vcses, acò èra las bralbclasdo ma segounda. » Un aulre recounoui la scrviela dal pus maniL ou un lloc
de coulilhoun de sa fenna quand èra lilha
e lous pus Lendres souvenis naissoun sus
aquelcs paquels couma las flours dins
una prada.
Guijinglau ausissiè aquelas reflessiouns
e rcgardava sous camaradas que pourlavoun lou paquel à sounnas 'pèr senli ço
quc i'avic dedins. N'en Lraguèroun un à
soun vesin de Laula... (que pèr l'aganla '1
voljaissèl Loumbàsoun Iloc da bouliL)lou
virèl, lou revirèt, espièt lous timbres
rouges e verds, lou virèL encara, cscouLcL procha soun aurelha cn lou brandoulhanl un pauc pcr dcvignà al soun ço
que i'aviè dedins, cs tout jusLc se l'embrassòL pas, e s'en anèl sens amassà soun
floc de boulil.
Guijinglau acabava lou siéu e se pensava : « S'èroun pus riches à I'ouslalet,
iéu labé, aurièi moun paqueloun, enfin

Lanl pis, s'agis qu'un jour la guerra finigue !... »
Tout d'un cop cridèroun : « Tè ! Guijinglau, n'i'as uu pèr lus ».
El tabé recounouguèt l'estofa ! legi.
guèL tout! lou tampoun de la posta, aviè
mes cisalament vinl-e-sièis jours pèr
çai veni, i'aviè pas ges de timbres, èra
à gratis e mèma remarquèt que lou siéu
èra courdurat milhou que lou de fossa
d'auLres. Senliguèl el taben, sentiguèL
l'òudour das peraudous !... Toulas las
Cevenas ambé sous Lroupèls èroun dins
aquel perfum. — N'en risès belèu ?... E
pamens es la verilaL: un froumage, de
cops qu'i'a, evoca mai de pcnsadas pouèLicas (jue l'obrá de mai d'un academician qu'a í'ach do vers toula sa vida.
« Brava fcmneLa, disiè 'nLre el, coussi
pos faire encaraambé lous Lres senils pèr
me mandà 'tjuel paqueloun...
— Guijingiau (ciidèL louL d'un cop
una auti a vouès) qui vous a dit detoucher
aux colis ? Acò èra lou serjant de senmana que venic d'arribà pèr louca lous
còlis dc la coumpagnè.
— Es un vaguemèstre que lou m'a
dounal.
E lou li levèt de lns mans cn li diguenL:« Vous ferez comme toul le monde,
vous irez le toucher sous ma lenle, à mon
Uureati.
Quand Gúijinglau arièt querre souu
páquét una oura après, lou serjant èra
en trin de ('airé telela, se nelejava las
deiils, pioi âlifôt soun poulil pèu blound,
aqui couma acò, amb'una poulida rega
au milan, e quand aguèL finil diguèL à
Guijinglau : « Vous ne les aurez pas
avant quatre heures, il faut que je dîne
encore, el puis f... moi la paix !... »
PerLout la dislribucioun èra facha
ecelat aqui. Guijinglau poudiè reclamà,
qu'èra soun drech, mès butà 'n chèf sus
l'esquina d'un aufre pus pichot, un pialut
couma el hou fai pas, Guijinglau es
pus nauL qu'acò. S'en anèL e renjèt
acò 'n pauc milhou. Toules lous pialuts
de sa coumpagnè que rencounlrèt lus
diguèL que quauqu'un aviè dounal l'ordrc d'anà touçà lous jiaquels individuèlament. Dcvès coumprcndre lous que
m'escoulàs, que dins mens de cinq minulas i'aguèL mai de dous ccnt cinquanLa
pialuls à l'enlour de soun marabout de
nostre poulidet e gracious scrjantet. Mès
couma cra 'n pauquet Irop en faula,
louL aquel mounde ié faguèl pòu, s'enLanchèt de fà soun Lraval e davanl lous
pialuls sourriscnLs... qu'esperavoun d'avanl la porla.
Guijinglau seguèL das prumiès :
« Vouè ! mo cridèl, lou veses, es aquis,
c l'amaguèl lournà dins soun bras ben
procha d'el couma se pourlava un efanlounet. Lous que ié tastèroun (car pecaire ! Guijinglau es pas 'n goustasoulel) seguèroun Deshounel, Mountmejò, Louïsou e Iou que vous'n parla.
^lès couvidèt pas lou serjanl! Acò d'aijui
presemple, nou !
DI:LPON-DELASCABRAS.

Das BalUans, lou 14 de Janviè 1917.

Pòr tant que lou Gal canle,
enmasca pas que lous chots.

�La Cassa à las foucas
« Boudiéu ! t'ausisse d'eiei dire,la cassa
à las foucas, eila dins l'Uba ! » Oi, moun
ami, la cassa à las foucas e n'es pas de
besoun pèr la^faire d'avedre de negachins, nimai de fusils, e pamens i'a de
pialuts que n'en portoun mai que s'èroun
ana sus l'estang à Peròus ou à Mauiò,
La cassa se fai chasca souèr e d'aquesta
oura mounte t'escrive, ara que las courvadas sount partidas, se poudriè ccrcà
loules lous pialuts que reslavoun. Lous
vòne de veire s'en anà, un calàs à la man,
pèr bandas de tres ou quatre ; lou sòu es
blanc de nèu, lou flume es jala, e sus la
glaça cassoun las foucas que negrejoun,
c n'i'a e n'i'a ! zou ! sc n'arrapa à la man,
au calàs ; mès, pecaire ! que sount
magras, se pot dire qu'an que la pèl e
lous osses.
Ièr moun cabot d'ourdinàri n'a agu
dès-e-nòu, quau n'a agu qualre, quau
n'a agu cinq, e quau a aganta un ban.de
pèses en crebant la glaça...
De malin, l'ami Sacabrossa qu'es un
sarjanl de la classa 16, vèn virà au burèu
pèr faire una letra, dòu tems laissa sus
una post una fouca que icu i'empougne.
E zou ! es lèu espilhada, pioi à la plaça
avèn mès la pèl de l'aucéu bOurrada
d'erba, mai que ben empalhada.
Sacabrossa es partit trouvà lous cuistots pèr se la faire couire, encara un
pauc la ploumava sens s'aperçubre de la
misliíicacioun. Touta la companiè counoui l'istòria e i'a pas un ome què n'ague
ris.
S'as d'amics cassaires que me voloun
pas creire manda-lous me veire. Ara
l'acabarai que la cassa se fai jamai de
jour, pèr que de segur lou gibiè sariè
d'aulra mena. Mès-las niocbs deioi soun
claras ; la luna miralha l'Yser, e davans
nautres, à las lignas proumièiras, lous
coumpans velhoun...
Louvis FOURMAUD.
l)e las Armadas, aquesle 7 de Febriè 1917.

Un cop de tambour
Dins nostes vilajouns un cop de lainbour fai sortre toul lou mounde sus lei
portas. — Ran, plan, plan, qu'es acò?
pas grand'causa : quauque marchand
embulent que crida touta mena 'de marchandisas à vendre à la plaça; aquel ran,
plan, plan aboulega li jouinos e li vièls ;
lei qu'an pas coumprés ço que declamava
lou tambourinaire se Ìou fan redire. e
bula à la plaça ! d'aquel debalage à bon
mercat se n'en parla quauqui lems...
E ben iéu, aquel ran, plan, plan, lou
vole dounà en favour de nosta lenga d'O.
Jouinas feinas, fìançadas c sorres de
nostis valent pialufs, ma lambourinada
s'adrcissa àvauLras que dinsvostc oustau
enfcndès charrà la lcnga miejournala, quc
la vesès courre lci carrièiras, que fasès
vosLe traval en parlant miejournau c que
quoura s'agis d'escriéure à vosfe pialut
chanjàs de lenga c i'escrivès en franchimand.
Mès alors, misamigas, espas pusun pauc
de vaulras, dóu país, dóu lerraire que
mandàs, es ren qu'una banala lelra. Oue
(lc causas pamens pèr direen «pafouès» !
tei mots vènon naluralamenf, n'on a tant
l'abituda de parlà ansinda ; lou traval dci
camps, n'on sap milhou dirc ountc n'es,
se Ia pouda es avançada. se lous regouns
sount coumença, parlan pas dóu deruscage, ara acò revèn tróp chèr e i'a aussi
pas proun de bras ; pioi aussi que la sulfata se croumpa dejà à un pris fòu —
tout acò en francés, vesèsben, fai pas-ca
d'efèt, vous dis pas ren perqué es de
causas qu'en franchimand fòu cercà sous
mols pèr las escriéure landis que dins
nosta parladura acò vèn loul soul c n'on

pot milhou dire ço que reclama lou traval dóu terraire e couma se fai seloun la
sasoun.
E lou pialut eilai au found de sa cagnà
legis una lelra que ié fai passà soula
sous iols, soun oustau, soun terraire,
enterid iei que aima charrà sus toul acò
qne l'interessa el maugrat que siègue
liont, maugrat lei batèsLa, maugrat louf,
viéu un moument emé sei gens, dins
soun oustau, la mèma vida qu'eles menoun au pa'ís.
Ran,plan,plan, avant, avant lei jouinas!
mandàs à voste souldat un rai de noste
sourel, un pauc d'èr miejournal pèr ié
douna de forças liont de soun Miejour.
Se lou lambour dóu marchand fai
courre fout lou mounde à la plaça. que
moun ran, plan, plan siègue aussi entendu, e qu'ague pas pèr responsa que
lou simple ecò me remandant: Ran...
plan... plan...
LA FELIBIÌESSA DÓU VIDOURLE.

Lous prouvèrbes dau mes
* QuanJ en mars trona
Vamella scrà bona.
*

Mars sec e bèl
Roumplis lou vaissèl.
De las ftous que Mars veirà
Pauc Je frtiitse manjarà.
Lou sourel de mars
Resta nòu meses sus las cars.

Lous Mistèris de Bouzigas
V

La Fèsta de Janus
Lou duq de la Ramplegada aviò proumés au baroun de l'Estaca que pagariè
avant dous meses lou déute de la Vila
de Bouzigas à la ciéulat de Cournou.
Mès coussi faire pèr amassà dos cenl
milas liéuras d'argent? Bouzanquel anava
aumenLà las talhas, quand un jour dins
un vièl libre de la Bibioulèca legiguèL
qu'èra lou diéu Janus qu'aviè envenLal
las porLas e las barcas.
— Sèn sauvals ! cridèL lou Ganjol.
FaguèL vite ramassà sus la Plaça la
genL bouzigauda e ié tenguèl à pauc
près aquel rasounament:
— L'an passat em'aqucsla epoca nadaves dins l'or, bailavcs de fèslas ounle
vous ensidoulaves on pod pas, quand à
l'intrada de í'ivèr Marcamau lou dicu
das Enfers venguèt vous arrouïna
Aquel mot de Marcamau sanglacèt
toula l'assislança.
— Acò seriè pas arribaL se i'aviè agut
un pauc mai dc relenguda. La vida
counsisla pas à passà de sidoulas cn
sidoulas, cau aussi pregà lous que vous
permeloun de la passà lant douça. Vautres, pescaires, es vosla barca qu'es
voste gagna-pan...
— Perfètament! oi! oi! Avès rasou...
— Ebé es lou diéu Janus qu'a inventaL
las barcas cn mèma lems que las porlas.
Ié duvès èsLre rccounouissenLs : áussi se
voulès, dimcncho que vèn serà counsacraL à la fèsta d'aquel diéu : sièi segu
que toules bailarés vosle escoulissoun
pèr coumandà' una estalua en malbre
de Yenisa.
— Oi! oi! viva Janus ! viva Janus ! !
Pensàs, pislola pèr pisLola, Bouzanquet
agèt lèu dos cent milas liéuras d'argenl,
amai mai. Paguèt lou déule à Cournou.
Lou jour de la fèsLa arribèl. Jamai
s'èra pas vist tanl d'cslrangiès à Bouzigas. N'èra vengut de pertout: de Peze-

nàs, d'Aumes, d'Alignan, de Nefíìès.
dAniana, hou sabe iéu ! Tout aquel
mounde sièguet temouèn d'un drolle
d'afaire que se passèt aquel jour : es pèr
acò qu'eslounarai pas digus en lou countant.
Dins la prisou dau Caslèl de l'Estaca
èra embarrat un paure bóugré que Samplaca aviè arrèslal en trin de roumpli un
barriéu d'aiga de I'Estang (chacun sap
lou rolle que jougava Ia sau dins las
talhas en 1760, ben qu'encara ioi siègoun
pas Lrop sucradas). BouzanqueL lou mandèl querre.
— Amic, le vole sauvà la vida, mès
cau que me rendesun service, Seràs un
diéu, pèr ioi!
— EntenduL ! vole ben ! respoundèt
l'ome.
PeLesquela ié carguèt una rauba rouja,
de debasses jaunes e de sOuliès blancs :
pioi lou quilhèroun sus una barca tirada
pèr l'ase de Toumatou.
— Au mens boulègues pas, tèn-te
rede ! ié recoumandct Bouzanquet.
E lou courtège defilèt dins Bouzigas
pavouesada. Trombona c soun ourfeon
canLavoun d'èrs nouvcls. Ai! qu'cra bèu !
— Viva Janus ! Viva Janus !
La barca s'arreslèt sus la Plaça: aqui
pendent que de flous toumbavoun de
loutas las fenèstras Bouzanquet faguèt
mila salamalecks. Levèt lous brasses en
l'èr, poulounejèL la barca, marmolèl
quauques mots arabas : pioi invifèt toula
Fassistança à n'en faire autanl.
Aici lous istourians s'entcndoun pas :
lous uns disoun que las Bouzigaudas
i'anèroun embé tant d'ardou qu'cnlevèroun tout lou goudroun embé la bouca;
d'aulresdisoun quc,avugladas pèr Janus,
aurièn poutounejat mèma lou cuéu de
l'ase; mòs toutes s'entendoun pèr dire
que,à unmoumentdounat,lou simili-diéu
ié lenguent pas pus se metèf à pissà.
— Miracle ! cridèroun lous Bouzigaus,
miracle ! venès veire, lou diéu pissa ! i'a
Janus que pissa dins la barca.
— Miracle!
— Oi! oi ! reprcnguèt lou paure bougre, pisse dins la barca, e se me davalàs
pas lèu cagarai.
Pensàs, n'en caliè pas tant dire: lous
Bouzigaus, prcses de pòtì, s'anèroun vite
amagà dins sous ousfaus jusqu'aú lendeman.
Lou coundamnaf desatalèt l'ase, ié
mountèt dessus e se íìquèt lou camp à
Coulobres.
Jan de la CAPELLA-NOVA.

Nostes Souldats
— Avèn aprés emé plesi la nouminacioun de
noste jouine coumpatriota Ravous Tholozan,
de Fabregas, couma jout-Hoctenent. Milhous
coumpliments au valhent ouficiè.
— Toules nostes coumpliments

encara

à

Jousè Mas, de CazouIs-ras-Beziès, que vèn de
ressaupre la medalha militària emé la crous de
guerra.
— Vènoun d'èstre pourtats pèr le segound
cop à l'ordre dau jour: lou jout-lioctenent
Enric Meslin, de Mount-Peliè ; lou jout-Iioctenent

Enric

de

Barrès,

ousservatou

en

avioun, c lou mèstre-pouèntaire Jousè Imbert,
de Beziès ; lou coulounial Ernest Thóron, de
Loudeva. Lous felicitan de tout cor.
— Sount eslats citats e decourats de la crous
de guerra : lou marechal-das-lougis Maurice
de Caso, avíatòu-boumbárdiè à l'armada d'Oúrient ; lou medeci-ajuda-major Pèire Balayé ;
lou cassaire nlpin Jousè Terral; lou coulounial Jan Moyne; lou medeci-aussiliàri Pèire
Bourgin, toutes de Mount-Peliè.
— E pioi encara : lou jout-lioctenent Marcel
Póridier,

e

Arvieux,

de

lou

marechal-das-lougis

C.eta ;

l'agent de liasou

Jan
Jùli

Gibert, e Francés Gazagne, de St-Pergòri;
lou prumiè-mèstre Jan Aliquet, de Paulhan ;
Emila Congras, de Canet.
— E pioi mai: lou coulounial Couturier, de
Clar-Mount; lou lioctenent d'artilhariè Louvis
Boyer, de Beziès ; Massimin Cros,
zollas;

lou

de Pou-

hrancardiè Danièl Arnaud,

de

Lezignan-la-Ceba; lou mèstre-pouèntaire Jousè
Calmels, de Jounquièiras ; lou sapur-telegrafista Reychert, de Graissessac.
— E pioi cnfin : lou jout-lioctenent Jan Sauvajol, de Lunel; lou brancardiè Laurent Lautard, counselhè municipal de Couloumbiès •
lou mèstre-pouènlaîre Vernisse,
gues;

lou

coundutou

Villard, de St-Cristòu ;

de Lansar-

d'artilhariè

Maurice

loii brancardiè Jan

Allien, de Poussan ; lou capoural boumbardiè
Francés Raffel, de Neffiès.
— Las milhounas nouvellas

nous arriboun

de noste amic Iou doutou Albarel,

medeci-

major à l'armada de Salounica. Sèn estats
urouses d'aprene — maugrat que sa moudestia
hou tèngue amagat — qu'en recoumpensa de
soun devouament a ressachut la medalha de las
epidemias

e la crous

sèrba de Sant-Salou.

Toutas nostas amistousas felicitaciouns

au

valhent president de la Cigalo Narbouneso.
— P&gt;essabèn tout escàs de milhounns nouvellas de l'amislous e valhent felibre lou lioctenent-coulounèl Dugat(./íifl Renadiéu). Entarrat dins soun P. C, i'a dejà quauques meses,
au Mort-Omc, es d'aquesta oura en counvávalescencia à Ièras, ounte Fanaran rejougne
nosles complimenls e nostes vots afeciounats.
L'AGEXT DE LIASOU.

Lou cop que vèn :
L'oumbra de la Mort

— De Jan Penot, souldat

au 3ma

d'artilhariè;

Jòrdi Senac, marechal-das-logis au lè ussards;
Jousè Caussignac, souldat au llGmn de ligna;

POSTA RESTANTA

lou capoural Francés Loudet, toutes de
Mounl-Pcliè.
— De l'ajudant Louvis Rouquet, decourat
de la medalha militària e de la crous de guerra,
e dau jout-lioctenent Jousè Bonnet, decourat
de la crous de guerra, toutei dous de Caux.
— Dau serjant Fernand Jeanjean, de Mountagnac; dau capoural Fernand
Viols-lou-Fort;

dau

Serane, de

matelot Francés

Cha-

noine, de Ceta; dau cap'oural mitralhaire
Clovis Boyó, dau Poujol.
— De Dona Groslong, maire de noste mèslre
e amic lou lioctenent-roulounèl P. Groslong
(Pèire Devoluy), à la grandá doulou de quau
prenên part de tout cor.

V. Rolland. — Gramecis dau Journal: avès
pougut veire quc nous 'n sèn servits.
Guilhem de Sixter. — Vostas rasous sount
mai que bonas. Au cop que vèn Lou Mort de
Verdun.
Caussou de l'Ouliviè. — Ai tout ressachut
e pres bona nota. La venta creis. Longamai!
Doutou Vinas. — Parlnrcn d'acò, dau milhou
poussihle : cnu pas res quità pnssà. Avès lou
bon souveni de toutes.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournam,
Mairinas de Gnerra!
Chaca

D'ounte vòn lou renoum

dimècres

tout

l après-dinnàlous magasis

De I'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-Yous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

(53, carrièira Agulharié, 53)
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié niandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MÂGLIO
ï 11
LEÇONS, COURRIER

4

TRAVAUX de MACHINE

ui&amp;

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

Z

m

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MAÏINEES :
Jeudis, Dimancbes èt Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés loutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orçhestre Sympfionique

G. BORNE

Qap=Fumoip au 5ous=6ol

Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans conlredit les mieux assortis cl vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTERIE MONDFALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES
IVEeiasiielle.

Gros débit. — Peu de Frais

14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaûau^

Illustrée

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30
s

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

—

Ir'lmppimepiç " Ir'AbeiIle"

qui lui sont confiés.

UEXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

BÉZIERS

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261855">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261856">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261857">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435172">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109830">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°42 (15 de mars 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109831">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435163">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435164">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435165">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109832">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;42 du 15 mars 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109834">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109835">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109841">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109842">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109843">
              <text>1917-03-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109845">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109846">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109847">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109848">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109849">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109850">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109851">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1946"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1946&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261849">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°42 (15 de març 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261850">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261851">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261852">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/69ef3ae3c70293f37887e039c10cc337.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261853">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261854">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435166">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435167">
              <text>Vialou de la Cereireda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435168">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435169">
              <text>Fourmaud, louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435170">
              <text>La Felibressa dóu Vidourle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435171">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594718">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594719">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594720">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640557">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718101">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
