<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1948" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1948?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:32:12+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="952">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/af765bc12d760afe2660115c5c271f4a.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106361">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106362">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106365">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106366">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139199">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/dd09607fd619cde5bcbd4f960670bba9.pdf</src>
      <authentication>2a78a50436b934d69822539365b1fb94</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631363">
                  <text>LA GUERRA EJLA TERRA
Acò 's vengut à la moda, pioique
Paris hou » decidat : « Aux
rha/nps ! » a dicli Moussu lou
Menistre, /1 la Terre! Gloire au
Paysan ! »
vai beh : arresten-nous, car n'en
sourtirièn fossa d'áqUéles mots
que dihdôun ben c voloun pas dire
grand càusa.
Regârden simplamenf lou coustat pralica d'aquel rampèl.
Couma l'ossa diren : « Es ara
qu'hou fasès ? Es ara qu'hòu
si's ? Tanl lèu UV-òu- ìnilhou tard
que pas jamai ! »
La Guerra nous 'fai veire un
moulou de bòfias. Una mar de
bofiassas ounte nostcs menaircs
aimavoun de nadà.
Oi ! Vesòúh qu'es dangeirous de
dire de longa au païsan : « Zou !
vai ! quita ta terra, avèn mai
d'amusamenls à la vila. Zou ! vai !
es pas de besoun de. tas coulous
tïescassas, païsanda ! \ èni travalhà dins la pudissina. Quila lou
campèstre, seràs quicon, à lioga
(pie siès pas res ; siès pas qu'un
trassa de païsan, que parla mau,
que eounouis pas res. Es pas una
vida, acò. Vèni! Vèni! Es bèu, çe
que réu ai ! es Iourd, ço qu'as lus,
quita-z-hou e vèni emé nautres. »
E vejaqui las paraúletaís, lous
perfums (amai siègoun arrousats
de Lubirì) que pichot à pichot suicidavoun las campagnas.
loi, vesoun la catastrofa, vesoun
que l'ouslau vai s'engrunà e cridoun : « Secous ! Au campèstre ! »
An sounat lous enfants ï Pichots,
pichÓtas, seguissès la moda, vous
cau anà viéure embé lou pa'ísan
e deveni païsan, car es el que nous
sauva, es el lou mèstré.
E dire que s'avièh « sachut entendre » e s'avièn « vougut segui »,
n'en sariè pas antau.
Serièn pas oublijats de faire
aquela reclama un pauc groutesca.
Groutesca, dise en vegent toutes
lous cops de grossa caissa que
picoun Messiès de Paris. Rcvistas,
journals, counsacroun au campèstre de numerots entiès. Nous fan
veire la foutougraíìa de Madama la
coumtessa de la Miscamasca, en
trin d'arribà sas galinas, ou lou
\i

pertrach de Moussu lou marqués
de Crèbaflascous que fai semblant
de laurà... Cresès qu'emb' acò
l'amour de la terra respelirà ? Xo !
car mài d'un vous respoundran :
« Es de chiqué »... Oh ! escusàs,
Mèste Zidora; pamens serés de
moun avis.
Se voulès faire de païsans, lous
cau faire embé soun àbi cn entiè.
Nous cau pas de païsans en
cambra, de simples amatous. Se
voulèn bailà as enfants lou goust
de ' travalhà la terra, ié cau bailà
de liçous praticase lous cau metre
à coustat das ràíis e das pastres,
cau que se coumprengoun e cau
que parloun la mèmaìenga.
Vous hou dise, es pas dins una
cour d'cscola (ju'una manida aprendrà à deveni maselièira, mès dins
una cour de mas. Nostes educacalous auran bèu avudre de bona
voulountat c de sciença apresa
dins Ious libres, auran pas jamai
lousaupredas travalhadous, ni lou
biais pèr faire ressourti lous piehots
delals agradiéus d'aquela vida.
Alors ! Messiès ! vautres que
pourtàs en triOunfe, ioi, la vida
païsanda, vautres que moustràs la
bèutat dau mas, lous plesis de las
fèslas de vilage, que sounàs lou
toca-san pèr faire repouplà lou
eanipèslre, vous cau demandà quicon.
Anàs troubà Moussu lou Menistre de l'Estrucioun publica, e
digàs-îé:
Remetès en ounou tout cc qu'arregarda la vida dau païsan, en
coumcnçant pèr sa parladura, sa
Ienga-maire. Defendès as mèstres
d'escolas de tratà de « palouès » la
lenga què parloun lous tràvalhadous, lous dalhaires ou lous fouchaires. Digàs-ié de dire as enfanls que duvoun parlà e counservà aquela lenga, qu'es la das païsans, que ioi sount mèsties.
0 païsan (coume vous nourrìòn)
Restarés mèslre dòu pa'is.

Ah ! priéus de Ia deinoucracia,
quant de cops avòs macat aquel
« païsan », couma avès sachut souvent ié faire veire (|u'èra, pèr vautres,
au dejout de l'oubriè de

l'usina ou dau pálle moussurot de
la vila...
Vostes discours de ioi pagoun
ben tard, e ben mau, lou dèule de
vostes mcsprescs de ièr.
Mès el, lou païsan, s'enchauta ;
el s'en rapella pas, de tout acò ; el
es de Ia Granda França...
Mès bejèu, pioi qu'es estat mèslre
sus la Marna, à Verdun, e mèma à
l'arriès, se poudriè qu'un jour,
qu'es pas liont, demandèsse soun
drech pèr la terra, e pèr Ia lenga
de sa terra, que las vouguèsse à
la plaça d'ounou que ié revèn dins
la vida naciounala. E alors ié seriè
mai aisit de n'ensegnà lou respète
l'amour à sous enfants, qne seran
revenguts d'aqueles prejujats sotasses bons tòut juste pèr ié mefre
la corda au cot.
JORGET

DE

M. fíancurèl e sous pariès nous fan
susà de crocs de roumana.

Se lous Eslals-Unils an esperal jusqu'à-z-ara. prouba qu'an pres lou tcmsde
reflechi; e an pougul

s'avisà

que la

guerra de ioi es pas de ripoupèia, e qu'on
se batiè pas pèr grimaça. Lou merile de
sa decisioun es pas que pus grand.

■

Sur'

la blouca

*

*

das cenlurouns

das

soUtdals alemands, i'a d'escrich, couma
saliès : « Gott mit uns ». Soun

Vièl-bon-

die'u cs em' eles. mès.pauc à jiauc, tout lou

Thottnde se mes contra elcs. Acò tapa acò.

Pareis que VAmerica nous vai preslà

PASTOURÈL.

d'argent à bon comte. Tant milhou. Ai
[)òu,

pamens.

qu'acò

nous

encouraje

encara mai' cï Vescampà pèr las fenèstras.

Libres prepans

Quand dise : « naus », coumprehès, pas
vrai ?
Yole jiarìà das qu'an pas quc la pena

Aquesle cop, es de bon : lous Eslals-

de pescà dins la caissa de l'Eslat, es à

Unils se ié metoun. Dintroun dins la
dansa, ìa dansa terribla ounle lous

dire dins nosla poclìa.

aubois sounl dau calibre de 355. Es de

tic

noste debé, en aquesla escasença remar-

Brousse n'a citat à inoulous d'esemples

canta, de saludà e benaslrugà « la fíepu-

d'arqent perdut, estrassat, escampilhat

blica eslelada », ctìuma escriguèl un jour

mau à prepaus, pèr de founciounàris e

Mislral.

L'autre jour, à la Cambra, lou simpadeputal

roussilhounés

Emanuel

d'ouficiès que s'ehçhautoun de la rusca...
pioìqii'es Marianna qtte pag'à.

Seriè belèu lou cas de repetà lou prouvèrbe: « Mai seren, mai riren. » E pamens,
no ! on pol pas parlà de rire, d'aquesla
oura. Mès mai seren, mens plouraren —
perdequé pulèu serà fìnida la giganla e
sannousa baluda.

Brousse ; mès lous manjaires, acabaires
e dcgavalhès sounl pas eslals punits. E
'pioi, nous vendran prechà Vecounottmia !
X'i'a que sount larges au bren e destrechs à la farina. Lotts moussus dau
Goubèr es lou rebous : espargnottn una

*
M. fíancurèl afourlis,

Lous deputats ah aplattdil soun coulèga

píastra e escampoun lotis louvidors...
au counlràri,
+

quacò vai aloungà la guerra. Es la bisca
que íou fai parlà. Àviè jougat douge

*■

L'America « marcha », mès lous An-

aperitifs e un bon au Lez que l'America

gleses

boulegariè pas. Es furious d'avudre per-

aquesles jours, /'Alleluia es lou cant de

dul. « Oh! pardie'u, roundina, ara que

circounstença...

vesoun

quacò

s'acanlouna,

iout

lou

mounde vai-se ié melre. . »
Couma toules lous reboussiès, M. fían ■
curèl dis blanc ou negrc,

sibanl l'auca-

sioun, pèrlou plesi de repoulegà. Dins lou
founs, sap pas dequé vòu nimai deqttè
demanda.

courrissoun,

eles.

Se

L.

vet que,

CH.

�Tablèus de Guerra

Lou Telefounista
A Louvis Ábric
Sièis ouras dau mali : lou jour a
pas 'ncara traucat, e pamens es pas pus
nioch. Lou lems dous e gris, pèr un mali
d'ivèr, quita devignà que la nèu a pas
finit de toumbà e que lou Laugiè mantèl
blanc, que lapa lou sòu, vai s'espessesi.
La nèu pas founduda de la vèlha es est.ada trepilhada dins lou founs dau bouièu,
pèr las courvadas qu'ari passat. Se vei, à
d'endrechs, de longas regas fachas pèr
lous clavèls das souliès. Aici cs un ome
de soupa qu'en anent querre lou cafè, a
glissat e a maiícat s'espallà : urousament
qu'a sauvat lou ferral. xVlai es un mitralhur que n'a fach autant en pourlant sas
caissas de cartouchas.
Lou jour ara douçamenl se lèva, lou
cièl gris se tinta de blu, mès lou frech
piéuta ; i'aurà pas de nèu, mès i'alirà de
glaça. La nèu fangousa es mai dura e
mai glissanta e Ious pialuls de la couriipaniè que relèva à-m-aquel moument
roundinoun couma dc carretiès. La fila
s'alonga de mai en mai, mai prenoun de
precauciouns, mai glissoun c mai roundìnoun. Atabé couma sount cargals ! En
dessus dau sac qu'es bourrat à faire pelà
las courrejas, dos couverlas e una pèl de
moulou roulladas ensemble ié monloun
pus naut que la tèsta. Las dos muselas
couflas, lous dous bidouns de dous litres
ples de vi e las cartouchièiras ganiidas
peltiroun las espallas das arribanls.
A-m-un crousament de bouièus, on
lous entend toutes c milhou lous uns que
lous aulres :
— Embuscat !
— Forces pas trop.
— As pas vergougna !
■— Atencioun de pas prene mau.
— Pos tène ?
— Bota, es pas emé lus que lous
auren!...
E zou, n'en vos aqui n'as !
Lou qu'es l'encausa d'aquel tarabaslèri,
es un jouinc lelefounista mounlat de sa
cagnà, pèr escampà Iou carbure espuisat
dc sa lampa à cetílèna. Es un jouine ome,
qu'a la moustacha rasada, em'una longa
tignassa blounda quc s'cspandis sus sa
tèsta pèr ié toumbà sus lou col. Porla un
malhot en grossa lana tricoutada, couma
lous espourmans, cm' un grand col c dc
pougnets rabaluts, e es caussal pèr lou
moument d'un parel d'esclops toutcs
nùus.
Lous douspialuts qu'an relevat las santinellas dau pichot posle, charroun entre
eles:
— Ce que le disc es vrai, disiè l'un,
iéu que soui estat agent de liasoudau
lems que Mativet èra cn perma, sabe
couma acù se passa.
— Mès alors cs una vergougna, respoundiè l'autre. Dequé ? d'omes de noste
age, maridats, paircs dc familha, mountan pèr toutes lous tems la garda cn
prumièira ligna c aqueles farluqucts,
aqueles pichots cslanciurs sount touiour
à l'abric.Vau demandà à parlà au coulounèl, e veiràs qu'arribarai à quicon.
— Oi moun ome, l'hou torne dire, lou
telefounista es un embuscat, pas ni mai
ni mens. Arriba, lou jour de la relèva,
rasat, penchinat, poùmadat, propre couma uò anèl, emé d'abilhages nùus e recou-

pals pèr lou talhur de la « Ilors-Rangs »,
à te demandà en lou vejent s'es ben un
telefounista ou un oufìciè de l'eslatmajor. S'enslalla à la plaçade soun camarada e vejaqui. Es pas cargat couma
nautres,pioi qu'a quitat au cantounament
soun sac e sas couverlas e que prend dins
lou poste las de soun camarada que vèn
relevà.
Dins soun posle, bola, lou traval es
pas penible : sount toujour dous, un
que dourmis c l'autrc que fai pas res e
toutci dous sount à l'abric de la ploja e
souvent de las gognas. Lous agenls de
liasou dau capilàni sount em' eles e tout
lou sanl-clame dau jour e touta la nioch
te creiriès à la Cambra das depulats ou
dins un circle. Parloun, discutoun, cridoun, se disputoun, sc batoun, se pelassoun, risoun, se fan mila desahices,
jogoun manilha sus manilha, piquet sus
piquet, canloun cn cor una vièlha sansogna, dansoun c souvent pendent mièjaoura lou carrilhoun dau telefona dinda
sans que digus l'enlende. Bota, pot sounà
I'esquillou, se derenjoun pas pèr tant
pauc ! Quand sount lasses de s'amusà,
lous veses ben tranquilles, legi un journal
ou un libre, escricure una Ietra, limà
de bagas ou faire caufà emé d'alcol en
pasla, siègue la soupa, siègue lou cafè,
siègue au besoun d'aiga ounte mcloun
una doubla barra de choucolat.
— Oi, veso quc la justiça es pas sus
aqucsla terra e suslout dins l'armada,
perdcqué de placelas couma aquelas,
nous revendrièn pulèu à nautres que sèn
vièls, qu'à de jouincs souldals sans
familha.
Lou gros Frederic, que veniè d'acabà
sa frasa en mèma lcms que sa pipa, aviè
pas toutes lous lorts, e à la mèma minuta
Jousè lou telefounisla de garda afuslava
un copa-papiè talhat dins una cenlura
d'oubus, en couire, qu'aviè croumpat
à-m-un artilhur, dau tems que Andriéú
l'autre telefounisla dourmissiè couma un
benurous.
Lou timbre dau telcfona carrilhounèt e
faguèt boulegà la pancarta ounle lous
noums das diferents posles dau sclou
èroun escrichs. Jousè sabiè mai que ben
cpi'aqueles noums èroun bailats à luslalimbusla, sibanl tou terren, sibant lous
ròdous, pèr pas que lous posles microufounics das Alemands cnlendèssoun tout
ce que se disiè chès naulres.
— Allù ! AIiù ! Qilau cs acù que parla ?'
— Es lou posle dau Biéu.
— Vai ben, ensaja dc parlà au Serre,
me dis qu'a pas la coumunicacioun emc
tus.
Jousè cambia la dirccioun dau fiéu e
zou, se mes à virà la manivella dau carrilhoun. Espèra un moument, pas res !
Bevira la manivella, pas mai. Las de virà
e d'espcrà, se mes à sounà : « Allò ! Allù !
Es lou Bousquel que parla? Allò, lou
Serre! Allò I » Ah, oui! Digus rcspond
pas. Jousè coumprcnd alors que i'a quicon de desmargal, soulide un fiéu de
coupat, pèr lous oubusses que tomboun
desempioijUn briéq.
Andriéu, quc dourmissiè, s'es mes à sa
plaça ; e 'm'unapinça, soun coutèl e una
pelola de íiéu, Jousè es parlit.

Una ourada après, lou timbre dau
Bousquet carrilhouneja tournamai. Andriéu qu'escoula respond :
— Allò ! Allù ! quau es acù ?
— Es lou posle dau Serre ; prend
aqueste messago : « Lou eapitànique coumanda lou Bousquet...
— Après lou Bousquet de qu'as dich ?
entende pas trop beri.
— ... lou Bousquet, farà pèr de vèspre
sièis ouras, renduda au burèu dau
balalhoun...
— Balalhoun !...
— Una prepausicioun de recoumpensa... entre parentèsas, cilacioun à
l'ordre, pèr lou lelefounisla Jousè qu'es
estat lugat en arrenjant un fiéu coupat,
joula un boumbardamènt terrible. »
E quand Andriéu agèt relegit, sousquèt pas qu'una frasa : « Encara un ! ié
passaren toules coUma acù. Ah ! podoun
nous IratS d'embuscats, lous que montoun la garda !... »
FlLHOU.
de febriè 1917.

4

La Vida au Clapàs
Sant-Alcazar. — Snbn. pas s'aquel sant es
dins lou éalandriè; snbe pas soularaenl s'cs
dins lou cièl. Fai pas mni : se i'es pas, ié lou
mete, à l'asard de faire endiablà Mounsegne
Ducbesne'.

E prepause que ié bastigoun una

glèisa' au bèu mitan de Mount-Peliè, entre lou
Tentre e I'Eldoradò. Seriè reservodn esprèssament as cantaires e rausicaires quc sembloun
avudre pres à perfach, dempioi quaucas annadas, d'ensourdà lou

mounde dins de gléisas

autres cops tranquillas e reculidas. Lous nmntous de bruch, de petnrd, de tarabastèri e de
charivàri se bailarièn rendès-vous à Sant-Alcazar. Ié pòurrièn ausi toutas las menas de tenors,
bassas e baritouns que, jout pretèste de musica
religiousa, maissejoun à se desmargà lou gargatet e bramoun à se crebà la paleta de l'estoumac.

Ié

troubarièn

noumbrousa
sourtis de

do

sustout

la

coulecioun

las fennas cantairas

pertout)

que

cridoun,

(n'en

jiscloun,

miauloun, quialoun... e fissoun, à l'aucasioun,
d'unas que i'a. Ben entendut, mancariè pas, à
Sant-Alcazar, lous chim-boum-boums e lous
ran-plan-plans d'un ourquèstre de circle, dirijat pèr l'illuslre maêstfO Boudougna, lou qu'es
broulhat emé Iòus èrs...
E antau, dins lns autras glèisas, tout seriè
mai tranquilfe e siau. E tout lou mounde seriè
countent.
Lous nouvèls jardis. —

Sus ln routa de

Palavas, à ln Soufrièira, un camp qu'èra ermàs
i'a pas que quauques meses, es devengut un
jnrdi que fai lum dc veire. Un escritèu nous
ransegna : Potager militaire.
Aqui un bon biais d'emplegà lous souldats

Lous blassats rùssis.— Pioique parle d'espitau c de major, me cau mnrcà l'nparicioun e
lnu sejour dins lou Clapàs de souldats rùssis
blassatssus lou front de França. Au bèu tems
de la Pas, lou

renoum de nosta Universitat

atirava aici prou de sous coumpatriotas :sount
toujour estats nosles osles benvenguts. Lous
ostes pèr força que ln guerra nous menn hou
seran encara mai, s'es poussible, d'abord qu'an
luchat e soulïit pèr In liberacioun dau terraire
francés.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Lou Mot de Passa
Quauques jours davans de parti pèr
lou front, me metèroun couma sarjant de
garda à la grilha de la cáserna Sant-Carles de Marselha. La counsinna èra de pas
laissà passà digus. Mès, sabès loutes
qu'un Celùri acù's pas digus !
Moun coulèga Zeflr de Miraval me dis
à l'aurelha : « Artemoun, te couvídan
pas, que siès de garda; pamens, aVèn
l'enveja de laslà, defora, de tisana de
gavèls — laissaràs passà moun amic de
Ceta. »
— E quau es loun amic de Ceta ?
— Lou counouisses pas? Ebé, le dounarà lou mot d'ordre que serà: «Cetòri! »
Zcflr parliguèt. Iéu, faguère atencioun quc la grilha de Sant-Carles
fiquèsse pas lou camp.
Un moument après l'amic de Zefir
sc presentèt e diguèt: « Cetùri! » — Vai
ben, païs, pos passà. E s'en anèt.
Avièi pas fach quatre passes, qu'un
autre se presentèt en diguènt:« Cetùri! »
Creseguère sounjà, mès, de pùu de me
troumpà, laissère passà moun segound
païs.
Cinq minulas après, un autre... me dis
encara: « Cetùri ! » Aquesle cop, anave
passà la senmana au pa'ís. Mès, creniguère que seguèsse l'amic de Zefir e...
laissère passà.
Anave rintrà dins lou cors de garda;
un quàtrièma : « Cetòri! » brounzina à
moun aurelha...
Ié tène pas pus e... laisse passà.
Car mc fasièi aquel rasounament :
Quau es l'amic de Zcfir?... e pioi, francament, pos pas bailà de sala de pouliça
à tous païses !
E la dougeua de Cetùris passèro'un la
grilha.
Acù se passava un 25 d'agousl.
E vejaqui couma, I'an de guerra 1914,
lous Cetòris dc Marselha feslcjèroun la
Sant-Louvis tradiciounala.

que se crousoun lous brasses dins lous depaus.
ARTHMOUN.

Un autre bon pount: An fach semcnà de
lufcras dins lous cnmps que fasièn pas res, en
facia la Maternitat. Se n'i'n pas pèr assndoulà

CACARACA

tout Mount-Peliè, serà toujour tant de mai.
E acò vòu milhou, Moussu lou Prefèt, que
de faire publicà e afichà una " taxn » qu'on cs

Avèn agut lou grand plesi de ressaupre, i'a

oublijats de suprimà dous jours après.

quauques jours, aqueste galant assabé :
Lou dilus de Pascas. — A fach prou bèu,
nous

dis YEclair; mès

lou Petit Méridiohal

afóurtis que fasiè 'ntems de chi: paraulas endevenès-vous I Me cargue pas

dc vous dire

qunu a tort: lou tort cs un couqui, digus vòu
pas l'avudre. E lou tcms dau dilus dc Pascas
es estat talament fantasièirous

que

nostes

dous grands counfraires avièn chacun un pauc

" IVa MargarctaPniOLO a l'ounour e lou plazer
de vous far parl de soun maridalge am Moussur
Edouard

GAILLOT,

pinlre e engrauaire lemouzi,

membre de la Soucielat dels Arlisles Frances.
La benediciou nouviala toUr es eslada balhada
per Moussur l'tibat d'Artensec, cousi de la nòvia,
dins la Chapela del Thçuin, ù Perigus, l'an IV
de la Granda Guerra. »

rasou.
Empacha pas quc lous Clapassiès, aqueljour,
an pas fougnat la campagna. Mancava pas de
moundc, pèr esemplc, au plan das QuatrèSegnous, ountc

l'Espitnu belge celcbrnvn la

fèsta dau rèi Albert.
Entre autras causas, sc i'es jougat Le Flibuslie'r, ém'uri nnlurnl qu'es pas de dire. Remarcat dins la fouTa bravament
jouines e garruts

de

Belges

que, s'avièn passat l'aulre

jour à la re-re-revisioun, aurièn pas troubat
gracia davans M. lou major Escota.

Amour unis antau l'Art e la Pouèsia.
Lou cacaraca dnu

Gal fai

ressoun

à

las

«chabretas» limousinas pèr festejà lou nouviage de la genta Rèina felibrenca.
Fague Santa-Estclla que soun bonur (lourigue lèu dins la Pas'.

�Noste Councours
Pèr

lous

IPialivts

Gracia à la generousa iniciativa de
noste coulabouraire Vialou e à l'ajuda de
quauques aulres amics, ourganisan pèr
lous pialuls dau front un councours en
lengct d'oc (prosa e pouèsia).
1° Prosa. Sujèt impausat: Lou Pialut. — lè Pres : 20 francs ; 2a Pres :
10 francs ; Autres preses: Librés miejournaus e abounamenls au « Gal ».
2° Pouesia. Sujèt impausat: Lott Gal.
— lèPres:20 francs; 2a Pres : 10 francs;
Autres preses : Libres miejournaus e
abounaments au « Gal ».
Pourran prene part au councours loutes lous pialuls dau front (e, ben enlendut, lous que sount à l'arriès après
blassadura ressachuda « au paslis »).
Toutes lous dialèles de la lenga d'oc
sount ameses.
Lou councours serà clavat lou 20 de
Jun, e sous resultals publicats dins Lou
Gal dau lè de Julhet, emé las milhounas
pèças ressachudas.
Lous moueéís mandats au councours
déuran èslre sinnats d'un escai-noum ou
d'una divisa, lou noum veritable e
l'adrèssa meses jout envelopa cachetada,
e lou tout mandat à : Jòrdi Maillet, aministratou dau « Gal », 12, carrièira
St-Danis, Mounl-Peliè.

Lou Permessiounàri
Au bon felibre L. FOURMAUD.
Es revengu dòu front au mié de sa famiHo
Pèr se reviscoula dins soun nis benesi;
Sis enfant, tre lou vèire, an sauta de plesi,
Esvihant lou bouur qu'en un caire soumiho.
Luen di balo e di gaz qu'enventé la chimio,
Emé gau vai tasta quauqui jour de lesi,
E dins la douço pas, plan-ptan, s'emperesi,
Oublidant di brutau l'isagno e l'infamio.
Sa femo en lou belant lou manjo de poutoun :
Esprouvo à si coustat un indicible chale
E pèr miés lou gasta n'aleslis un regale.
Espincho si mignot jougant dins un eanloun,
Se clino fisançous davans la destinado
E sentis s'ameisa soun amo estransinado.

P.

VÉZIAN.

Una perla dau Miejour
Sièi pas un istourian e me vau countcntà de vous dire simplament ce que ma
grand me courttava quand iéu, picholet,
coumençave de virà l'aiga au jardi...
« Latas, dins lou tems, pourtava l'eseni
áeVila de Persa, en causa dau grand trafic que fasiè emb'aquela puisscnça.
A-m-aquela epoca las enclusas duvièri
pas esislà e las barcas ou las galèras
duvièn aisadament s'amarrà à las grossas
anellas rouvilhadas que l'ome e lou tems
an pas abourridas... »
... Sa glèisa ruslica e artislica dins sa
paurilha es classada couma mounument
istouric, e íìdèla à í'us ancian, la coumuna
countùnia pèr la fèsla de Nosta-Damad'Agoust de faire Ias proucessions ounte
fossa Clapassiès vènoun faire noumbre.
Lou vilage es curious, sembla una
granda bòria c dins soun cadre simple e
ouriginal reverta lous grands mases
d'alentour, que Ia noublessa de MountPeliè se pica d'ounou d'en avudre un,
couma lous bourgeses soun maset à
Castel-Nòu. Sas planas s'espandissoun
jusqu'à las sablas marinas e la grata fina
das estangs ounle lous pialuts en perma,
quand se ié capitoun un dimenche de

voulada, podoun anà desquilhà galoiamcnt foucas e canards.
E digàs-me : ounte es lou castèl que
pogue s'enguierlandà d'una tant bella
lèia de platanas nautas e garrudas qu'aparoun dau cagnard de l'esliéu las poulidas grisétas se passejant jouta soun
oumbrage reviscoulaire ?... Se l'iol atroba
soun charme à amirà la campagna risenta,
lou terraire baila à l'ome fossa recollas ;
es ansi que lous vaquiès pratics an sagut
roumpli sas palhèiras embé l'erbilha
nourriguèira quel'aiga limpousa dau Lez
fai creisse en ié bailant fumura e fresquièira ; que lous pepinieristas Richter e
Sahut an establit sous cslablissaments
coufiougutse reputats; que lous jardiniès
cassals pas l'espandiment dc la bastissa
se sount campats dins lou quartiè de la
Cerèireda e aquel nouvèl eslat de causas
me permés de dire e d'afourti que Lalas
devèn e demourarà pus Uud lou jardi de
Mounl-Peliè.
Saique crcsès qu'ague dessoublidat
de vous parlà das mouìssaus que voulastrejoun en vous pouniguent de cops de
sous téunes fissous ? Nani ! Mès, se vous
n'ai pas parlat es que n'en valoun pas la
pena : m'an pas jamai derenjat quand ère
jouvent de countà íloureta à ma particulièira...
VlALOU

DE LA

CERÈIREDA.

Sus lou front, deeembre 1916.

Lous prouvèrhes dau mes
Qttand Abriétt cn ftiroii sc mes
Fa pas dins l'ctn un pire mes.
Quand plòu en Abriétt
Podes founsà toun barriéu.
*
Abrie'u plóujous
Fai Mai jouious.
*-

*

Te tèngues pas pèr ivernal
Tant qtt'Abriéu es paspassat.

Lous Mistèris de Bouzigas
VI
L'Oumbra de la Mort
En arribant à Pinet, Catin, la maîrede
Pairolou, aviè countat à sous cousis
Rocaplan c Picounel toulas las misèras
que i'aviè fach lou duq de la lîamplegada. Lous dous omes jurèroun sus lou
cap de Vesiandou, l'ancian clèrgue, de
puni aquel eslanciur : aproufitèroun de la
fèsta de Janus pèr veni roudalhejà dins
Bouzigas e metre en eseeueioun lou
coumplot qu'avièn proujetat.
Vcjaici ço que se passèl, lal qu'hou
dis Chimbladnlas, lou grand islourian de
l'epoca:
« Lou vèspre de la Fèsla de Janus, tre
que toutes lous Bouzigaus, tramblant de
pòu, sc scguèroun rescounduls dins sous
oustaus barrals à tribla cadaula, Rocaplan e PicOunel, dous Pinetols dau bon
grun, se faufilèroun dins las carrièiras
de Bouzigas jusqu'au Caslèl de l'Eslaca.
Soun idèia èra dc ficà una eslrelhada au
duq de la Ramplegada e de ié raubà sa
fenna.
Dins un canlou dau jardi de l'Estaca,
que bailava sus l'Estang, Bouzanquet e
Pelesqueta,asselatssus un banc depèira,
prenièn l'èr. La nioch èra douça: una
piehola audou d'auba seca e de bijut
pourrit mounlava d'en-bas sus las alas
dau vent.

Toul èra siau: on eníendiè pas que
lou bruch de las ramas d'un pescaire
endarrièirat, que veniè de plaçà sous
fialats e que dinlrava au porl ; tems en
tems, una sarda cassada pèr un loup
saulejava sus l'aiga émbé çadánça e
armounia. Liont, aval, daus la mar, lous
milanta lums de Ceta tranlalhejavoun
couma sc voulièn faire lega à las estellas
que dansavoun dins lou cièl.
— Oi! que fai bon! souspirava Bouzanquet.
— Oh ! belìa nioch ! respoundèl Pelesqóieta, ense laissanlanà dinslousbrasses
de soun ome.
Tout èra siau... qunnd lout d'un cop
lou silençaseguèlfroublat pèr lous piéuspìéus d'un mouisset que passava sus
l'estang. Pclesqueta agèt un espouvent.
— De qu'cs que as? ié faguèt lou duq;
as frech? on diriè que trambles.
— Oi! aquel aucèl me dis pas res que
vargue... Rinlren... ai pòu que nous
arribe un malur!
— Bola! Bofa! m'hou fariès pas creire,
ié diguèt Bouznnquel.
— Si! Si! rintren... ensislèt Petesquela, sustout que moun agacis me fai
mau ; e chaca cop que moun ngacis me
fai mau, m'arriba toujour quicon.
Aviè à pcna finit la frnsn, que dins lous
aubres apareiguèt una forma blanca
emb'una dalha à la man. Lous rais de la
luna fasièn arribà l'oumbra d'aquela
aparìcioun jusqu'au banc de pèira.
— Ai! raoun Diéu, mourisse ! cridèt
Petesqucla.
— Mès, coulhounes! faguèt lou duq
desvarilhat.
— Si! Si! sièi moiia..., c s'cstavaniguèt.
— Mouri pèr mouri, fant pis ! diguèt
Bouzanquel,e couma un lioun se jilètsus
aquel espèctre que daválèt d'im cop de
poung enlre las ussas. Es Rocnplnn que
ressnchèt aquela gogna. Picounel qu'espinchava s'en fiquèt lou eamp à Pinet.
— Ah ! brcgnnd, me ln pagaràs.
Bouzanquet melèl en branle loulas
las gens dau Caslèl. Roenplnn seguèt
pres, jujnl e embnrrnt dins la prisoun de
I'Estaca.
De ln pòu, Pefesqueln agèt soun Iach
viral; nlors, en coulèra, loti duq de la
Ramplegada mandèl Samplaca à Pinet
emb'un Hoc dc papiè. E lou lendeman,
15 d'abriéu 1760, la guerra èra declarada
enlre lous Bouzigaus e lous Pinelols.
Jnn de la CAPELLA-NOV'A.

Nostes Souldats
Una nouvella, pas qu'à mîtat michanta, nous
es arribada l'autra senmana: noste car amic e
bon cotilabouraire lou lioctenent LouvisBonfils es mai estat blassat, pèr d'esclatas d'oubus que l'an, urousament, pas trop marfìt ;
es estat lèu sus pèd, avèn dejà agut lou plesi
de lou reveire, galhard e galoi.
— Noste distingat coumpatriola, M. Roubert
de Roton, de
ligna,

dejà

Margoun, capitàni au 15ma de

citat à

l'ordre de l'armada, vèn

d'èslre noumat chivalié de la Legioun d'ounou.
N'i'en fasèn toutes nostes coumpliments.
— Coumplimentan tamben lou jouine e simpatic medeci clapassiè, lou

doutou

Barras, qu'es estat noumat
majorde lra classa.

Louvis

medeci-ajuda-

— Felìcitaciouns sincèras à: l'ajudant Fernand Estors, de Ceta (dejà citat tres' cops) ;
lou serjant-fourrié Pau Jean-Noél, de MountPeliè (dejà citat); lou mifralhaire Louvis Arnaud, do St-Marti-de-Loundres, toutes tres
decourats de la medalha militària.
— Lou capoural alpin Louvis Mathieu, de
Frountignan, vèn d'èstre citat pèr Iou tresenc
cop ; l'ajudárít

Bertoumiéu

Guiral, mèstre

d'escola au Bousquet-d'Orb, e [Louvis Montabré, de Mount-Peliè, hou sount estats pèr la
segounda fes.
— Dins la cola toujour
valhcnts

pourtats

à

noumbrousa das

l'ordre,

relevan lous

noums dau coulounial Marius Poujol e dau
tringlot Jan-Pèire Cantagrel, de Mount-Peliè;
lou jout-Iioctenent Michel-Antoine, lou sapur
Fèlis Chabran, e lou serjant Fourtunat Audibert, de Ceta\; Iou jout-Iioctenent Francós
Arnaud c lou souldat Manero, de Mudasou ;
lou capitàni Leoupold Fournier e lou canouniès Aimat Lugagne, de Lauroux; lous souldat Emila Guiraud c Emila Barthez, de Cabrièiras.
— E pioi cncara, lous de : M. CIouvis Maurel, de Beziès, countarroullaire das services
maritimes ; Iou jout-Iioctenent Pèire Couderc.
de Nefflès ; lou canouniè Enric Romain, de
Vic-la-Gardiola ; lou coulounial Louvis Sutra,
de Lespignan: Pau Jeanjean,deYauflaunès;lou
lioetenent Eugèna Baldeyron, de Loudeva ;
lou brancardiè Maurice Finot, de Mèza ; lou
canouniè Aimat Pradès, dau Poujòu; lou joutlioctenent Jousè Gazel, d'Arboras ;

lou mare-

chal-das-lougis Fernand Caumel, de BalarucloUS-Bans ; l'interprèta Jan Menard, de Lunel;
lou joul-lioctenent Jùli Goubert, de Lansargues ; lou serjant Jousè Falgas, de St-Gervais.
Pèr toutes, un franc e cla cacaraca !
— Avèn, aquesta passa, ressachut de bonas
nouvellas dau

dragoun Pau Plagnol, qu'es

dins las autos-mitràlhusas ; e vist en permissioun

au

Clapàs :

lou

bregadiè

Maurice

Rédier, l'ensegna de vaissèu Baudassé, lou
jonl-lioctenent aviatou Thouzellier.
L'AGEXT

DE

LIASOU.

Lou cop que vèn :
La Batalha de Pallàs.

— Das Mounl-Pelièirencs :

LOU GAL dau lè de Mai
pareitrà sus 6 pajas

gbuldat au 20ma de

ligna;

Jùli

Durand,

Jùli

Granier,

souldntau 143ma; Jòrdi Lafontaine, souldaf
au 120ma.

Dins aqucl numerot publicaren, en suplement:

— Das

Mezaus: Albert Serveille,

Jousè

LOU SERMOUN DE MOUSSU SISTRE

Loupy e l'ajustairc Albert Higounenc —

la famousa obra galoia de l'abat FAYRE, que
fossa mounde nous demandonn : c quaucas
vièlhas cansous poupulàrias de Mount-Peliè:

aqueles dous darniès dispareguts dins lou tour-

La Serenada dau Clapàs

trechoux, serjant au 2ma genia, decourat de la

La Font de

Sant-Bertoumiéu

pilliage dau « Danton ».
— De Roumiéu Lonier, de St-Estièina-Es-

Lou Lasert

medalha militària e de la crous de guerra ;
Augustin Espinasse, do Fabregas ; lou gra-

Las Sabounairas

nadiè Elia Parado, de Pezònas; Pèire Eus-

L'Amour fai passà lou tems...

tache, dc Mountagnac.

* *

A parcisse dins aquel mèma numerot :
Guijinglau manca l'apèl
pèr Delpon-Delaseabras
Lous Ases (tablèu de guerra
pèr Caussou de l'Ouliviè

POSTA RESTANTA

Malacoumba e las flours-figas
pèr Mounlmejù
La Mairina de Polita
pèr Guilhem de Sixler
La Vida au Clapàs, Cops de Garganta, etc...

Guilhem de Sixter. — Faren la moudificacioun demandada. Seriàs ben brave (pèr amor
à nostes tipòs) d'escriéure un pauc pus gros e
mai escarlat.

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renourri

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira

.(53, carrièira Agulharié, 53)

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha cmbó goust,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS^OURRIER
TRAVAUX de MACHINÉ

ATHENEE-GINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

TOUS LES SOIRS

vWWWW

(Sauí' le Márdi)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis^ Dimancbes et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJQUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun canl es un regal
Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Dislrairés toulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Ouand reçaupran aquel journal
Que ié porla la sourelhada
E Pèr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestrc Symphonìquc
Qapspumoip au 5ous=6ol

Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans confredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
Içs plus grandes Maisons de Paris.

LUMTTERIE MONDIALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÉRIDÍONALE
DES IDEES

Ix'Imppimefi^ " iVflbeiIle "
14, avenuc de Toulousc, Montpellíèr

liûpe fapidement les tpaûau^

Mensuelle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

qui lui sont eonfiés.

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

C.I.D.O.
BÉZIERS

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261903">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261904">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261905">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435189">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109854">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°44 (15 d'abriéu 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109855">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435181">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435182">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435183">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109856">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;44 du 15 avril 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109858">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109859">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109863">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109864">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109865">
              <text>1917-04-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109867">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109868">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109869">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109870">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109871">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109872">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109873">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1948"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1948&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261897">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°44 (15 d'abril 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261898">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261899">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261900">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/af765bc12d760afe2660115c5c271f4a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261901">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261902">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435184">
              <text>2016-05-26 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435185">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435186">
              <text>Vézian, P.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435187">
              <text>Vialou de la Cerèireda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435188">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594724">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594725">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594726">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640559">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718103">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
