<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1951" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1951?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:35+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="955">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e71b67009abbb5e9975020b78ebdab86.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106558">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106559">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106562">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106563">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139208">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f48a144a9c2e27921ae3d17682f2c538.pdf</src>
      <authentication>0f45d8c094207e768c4975dd102e6c01</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631382">
                  <text>C.l.0.0.
3ÉZIERS

Trcsièma Annada. — Not 4G

15 de Mai 1917

Qnau demora jout soun couvert,
Se res noun gagna, res noun perd...
(VIÈL PROUVÈRBE)

Dins aqueste numerot,

L'EMBUSCAT
Pèr

FILHOU

• « • » »• • »

»••• ♦ • • • #*••'

Canla lou lè e lou 15 de chaca mes

Lou Numerot : Bous Sôus

Redacioun :
o,

PI

,

p,-,

Zó, t?ian clas Patnotas

Tout en faguent la plaça
— Ebé, Liseta, coussi vas ? i'a
un foutrau de tems que t'avièi pas
vista !
— Ah ! Marioun ! m'en parles
pas ! dempioi quinze jours, sourtisse ioi pèr lou prumiè cop. N'ai
agut una fretada !
— Es vrai, me n'ère pas avisada ;
as la ligura touta virada ; dequ'es
qu'as agut ? Siès estada gripada ?
— No ! Imagina-te que d'un pauc
mai m'empouisounave.
— Mès badines !
— Si! embé d'iranges.
— Embé d'iranges ? Saique vos
rire !
— Si ! embé d'iranges qu'avièi
croumpat as Capuchins, encara
tres sòus chacun. Me íìquèroun la
íbuira... mès una d'aquelas fouiras,
te dise pas qu'.acò ! Avièi pòu que
moun ventre n'en petèsse.
— Sembla pas dc bon !
— Taisa-tc! faguère sounà de
suita Moussu Tocapous, noste
medeci, que m'a fach metre de glaça
sus l'embounigou, de linges cauds
as pèses, e m'a ourdounat de prene
fossa lach : ebé, sabes ! acò m'a
ben soulajat.
— Oh! mès Moussu Tocapous
es pas lou prumiè vengut. Se
i'entend fossa.
— M'a dich qu'avièi un coumençament.de « descentariè. » ■
— Paura filha! as degut ben
soufri!
— Veses pas lou cop se las tripas èroun descendudas. Poudiès
dire adiéu à Lisela. Bota! avièi
moun comte!
— Tè! laissa-mc plourà, sentisse qu'ai lou cor coufle...
— Ploures pas, vai: acò vai
milhou ioi. Mès t'hou ai toujour
dich:«lous Alemans m'auran la pèl».
— Coussi, Liseta ?
— Coussi? aqueles irange.squ'arribavoun d'Espagna èroun estats
picats embé d'estricanina pèr d'espiouns alemans...
— Aiîpèracò! nous caudrà mesfisà. Imagina-te que passan pas
jour sans n'en manjà : Filipa lous
aima tant! Fas ben de m'hou dire.
— Pamens tout lou mounde hou
sap; touteslousjournals n'anparlat.

.

MOUNT-PELIE

—■ Lou journal, paura Liseta,
lou prenen pas pus. Dempioi qu'a
pas (jue dos pajas, seriè un sòu
esçampat. D'alhurs i'a pas qué de
messorgas : tout ço que legissièi
èra. lou. fulhetoun, autráment
après...
— Meloun dos pajas pèr escounoumisà lou papiè.
— N'en mancadounc, dcpapiè?
Tè ! arregarda acò : pèr plegà una
liéura d'anguilas, m'an mes un
floc de papiè que pesa un quart. E
encara pos pas res dirc : tc dirièn
de soutisas.
— Es couma acò !
— Coumprenes, Ious journ'als
disièn toujour la mèma causa : lou
ministre a dcgut dirc: « Boudiéu,
e lous a
nous hcàs en caire
taxat à dos pajas.
— T'esfralhes pas ! acò serà
couma la taxade las tuferas ou dau
burre. Lèu-lèu lous journals pareitran couma avans.
— Oh ! pioi, on pot s'cn passà,
das journaís. Nous facissoun tant
que podoun. Ié trobes à béure e
à manjà.
— Es toujour acò, au tems
ounte la vida cs tant chèra, carvos
que te digue, sabe pas ounte anan!
Pos pas te sarrà deres : un paquet
de rabas, tres sòus, Ious dous cinq
sòus; un íloc d'ansalada, trcs sòus;
un quart de racafort, vingt sòus;
un caulet-flòri,dès-e-ioch,vintsòus;
jamai acò s'èra pas vist : lou ])cis
es au íioc, Ia car es au fioc, lou
legum es au iioc, tout es au íioc.
— As ben rasou! Amai nostes
omcs ié sount au fioc! I'a pas
qu'aqueles trassas d'embuscats que
sount à l'arriès e que se la passoun
douça !...
— Es bcn vrai !... mès pamens,
una liéura dc favaròus que coustava pas mai de sièis ou sèt sòus,
la cau pagà ioi dès-e-ioch sòus :
e zou ! porta d'argent ; e lou pus
fort es que lou paure moundc se
quita engarçà sans res dire.
— Dequé vos quc digue, lou
paure mounde ? Trobes encara un
pauc pertout la vièlha pancarta :
« Taisez-vous ! Méfìez-vous ! les
oreilles ennemies vous écoulenl. »

Aministracioun:
10

_

.,.

ot

■

.

Abounament : 3 francs l'An

12, Carnèira Sl-Dams

Emb'a^ò siès tranquilla ! pos crebà
defam d'una façoun patrioutica.
— Sèn belèu pas quc toutas dos
en França à ben rasounà e à nous
esfralhà de ço que se passa. Autrament digus se fai pas de michant
sang.
— Aqui, as dich Ia veritat!
— N'i'a (jue demandoun pas
qu'una causa, qu'acò dure : an
pas jamai agut tant d'argent que
dempioi la guerra ! Aussi tout
marcha : teatres, cincmàs, cafès ;
tout se crompa: souliès à cinquanta
francs, raubás à tres cents, tout
s'en vai. Tout lou mounde vòu
segui la moda. Las dametas metoun
ara lou capèl bretoun e la « robe
tonneau ».
— Counouissc lou capèl brctoun
que s'es pourtat tout aqueste ivèr
mès ai pas encara vist la rauba
« lonne.au ».
— J'a pas res de pus lourd. Es
una rauba sarrada a la centura,
qu'es ben larja sustout au ginoul
e qu'es tournamai destrecha à la
cavilha, e pioi i'a fossa pochas.
Acò te fai un ventre dc grapaud
qu'a fumat.
— Ebé ! dèu èstrc bèu : aime
mai moun coutilhoun à carrèu e
moun mantau qu'aquel atiflage.
— Sabes pas perdequé fan la
« robe lonneau »?
— Ma fe ! scrièi be'n pena pèr
t'hou dire.
— Fan acò pèr quc lous estrangiès digoun: «Sabès, en França, podoun tène, planissoun pas l'estofa,
e pioi las fcnnas se portoun ben :
sount grassas couma d'aucas. »
Sans coumtà qu'en pourtant la
« robe lonneau » las. qu'anaran
encò das espiciès pourran raubà à
soun aise ; auran talamcnt de pochas à roumpli.
— Ai ! moun Diéu ! quouratout
acò íinirà ?
— Moun ome qu'es en Champagna m'escriéu que n'avèn encara
pèr dous ans lou mcns...
— Ebé ièu dise que se lout
countùnia à aumentà chaca jour,la
guerra serà íìnida dins sièis meses.
— De fes, pourriès avudre rasou.
— Adiéu, Lisela ! m'en vau que
me cau metre la soupa.
— Adiéu, Marioun ! e fai atencioun as iranjcs !
.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

Libres Prepaus
LAS FEXNAS A L'OUSTAU
Mòun arlicle Je Vautre cop m'a vargut
lou plesi — car es encara un plesi —■
d'èslre cridat, lout ple amistousament,
pèr quaucas galantas manidas de ma
counouissença. « La pénilence est douce,
nous recommencerons... » Recoumence
sans mai esperà, que l'aucasioun es bona.
Un saberut coulabouraìre dau Temps,
M. Edouard Perrier, vèn d'escriéure sus
aquela queslioun un article senat de quau
vole, en las reviranl au clapassiè, manlevà'"quaueas i;egas :
... On RS mouquets d'avudre à hou dire : una
fenna n'es pas un ome; n'a pas ni la força, ni
lous gousls, ni l'ime, e acù's ben urous. Dèu
pourtà d'enfants, lous escullà, lous nourri, lous
al)arri, e velhà sus sa santat. Tout acò d'aqui
se fai à l'oustau, noun pas dins las. nautas
escolas, nimai dins Ious burèus, nimai diijs las
usinas, nimai en manejant l'araire. Es à l'oustau qu'es Ia plaça do Ias fennas...

Quand, dins un journalel en lenga d'oci
un felibre escriéu aquelas causas, i'a de
mounde que ié rebècoun : « Oh ! vous, sès
un pouèta, un pantalhaire, coumprenès
pas res à la vida pratica », ou encara :
v.Quanle reboussiè! poudès pas jamai
èstre eouma digus... »
Aquel mounde faran belèu mai de cas
de l'avejaire d'un sabcnl francimand
qu'escriéu dins un grand journal de
Paris.
E mas gcntas crilicairas, s'un cop ié
voloun ben reflechi, me reproucharan pas
pus d'èslre pas tendre pèr las fennas. Es,
au counlràri, ma tendressa pèr elas que
vòu pas veire sa gracia e soun poulidige
se degalhà dins de besougnas ounte an
fossa à perdrepèr lou pauc que ié podoun
gagnà...
*

LOU POUCÈL D'ARLES
Es una espressioun d'aici que molla
couma un gant au noumat Sixte-Quenin.
Aquel ome manca pas una aucasioun de
se coundurre couma un porc — en parlant pèr respèt.
Sa damièira saloupariè s'espandis lou
long d'una coulouna de /'Humanilé, ounte
el e quauques aulres bramaires (que déurièn se faire souegnà pèr soun diretou,

�lou veterinàri Renaudel) arribaran pas,
pèr tant que bramoun, à damoussà lou
ressoun de la vouès pouderousa de Jaurès.
Lou grand ouratou soucialista riblèt
soun clavèl, de man de mèstre, à Quenin
un jourque, pèr faire lou degourdit, desbatelava contra Mistral. Remembran
aquel souveni, en passant, au trassa deputat d'Arles, car nous fai l'efèt d'avudre
michanla memenla. A mèma dessoublidat
qu'es pèr la gracia de la Blancariè se
s'alroba enveslit dau mandal de depuiul
d'Arles — en esperant d'èstre «enveslat»...
Aquel manja-capelans pratica à sa
façoun las liçous de l'Evangèli: sa man
gaucha (e mèma estrèma-gaucha) vòu pas
pus saupre ce que i'a bailat la Drecha.
L'Eclair auriè pougut i'hou renouvelà.
S'es countentat,pèr la plouma ensegnada
de soun « Leclor », d'aprene à Sixte-Quenin quaucas veritals, talament simplas e
talamenl vièlhas que n'i'auriè pèr ié faire
vergougna. Mès i'a longtems que Quenin
a pissal vergougna: acò dèu remounlà à
l'epoca que gaslava sas bralhas à l'escola
das Fraires d'Arles,jout ladirecioun dau
fraire Savinian, felibre majourau. SixleQuenin paga aquel vièi dèute en agarriguent lous felibres: « Fai de ben à Bertrand, dis lou prouvèrbe, te lou rend en
c... ». E l'article de /'llumanité es ce que
s'apella una famousa cagada.
Pioi, avouen-z-hou carrament, dins un
biais que i'a sèn « separatistas» : voulèn
que chacun siègue à sa plaça — lous
omes à l'ouslau, lous ases à l'estable, lous
Quenin au poucie'u...
Lou

CHIVALIÈ.

Ioi se pot manjà d'Aicard
Le Roman dela Terre:
» C'est le roman qu'il fallait écrire. Le
» poète Jean Aicard plaide chaleureuse» ment, etc, elc. etc. » (Lous Journals).

«ARLETTE DF.S MAYONS.

Encara un malur de la guerra!
Aicard, de sa pus bella man,
Vèn d'escriéure un nouvèl rouman:
Serà lou rouman de la Terra.
Me sembla, iéu, que d'aquesta oura
Vòu mai contra lous Alemands
Sauvà la terra das Poumans :
Es acò la toca majoura...

D'abord qu'aima tant soun païs
K la terra (quitàs-me rire !)
Jan Aicard a pas qu'à nous dire
Dequ'es anat foutre à Paris.
Après Arleìa das Malhouns
Pot escriéure una obra pus bella
En se prenguent el pèr moudèla ;
Titre : Arlèri das Coulhouns.
JAN-SANS-PÈU.

Bachoucadas
Quand ère souldat à Roudés, me souvène que manjaven prou souvent de cervelat goustous e pitanciè ; lou mounde
d'amounl l'apelloun de « car malbrada ».
Au prcs qu'es ioi tout lou bestiau, c
lou porc enparliculiè, reflechisse qu'acò's
devengut un... malbre de car rara.
Rigués pas Irop, que vous... engavachariès. '.
Lou GAVACH BOURRUT,

TABLEUS DE GUERRA

A Boutounet, braves amics,
Gratàs-vous se quicon vous prusis...
Ouand l'aucasioun se fai, que vène au
Clapàs e que me passeje sus l'Esplanada,
bagnada de sourel en ivèr, negra d'oumbra en estiéu, es chaca cop un plesi
nouvèl pèr iéu se pode te ié rescoifulrà,
o moun bèl embuscat!
Siès bèu e fas lum de veire. La guerra
t'a pas amagrit tus nimai. La coulou de
tas gaulas es toujour rosa e ta pansa
moufla prècha pas misèra. As l'èr de t'en
chautà das jours sans car e das jours
sans paslissous.
Em'acò, siès poulit couma un sòu emé
toun uniforme blu e loun kepi rouge,
ounte lusissoun aqueles brilhants galouns,
qu'as tant valhentament gagnatsau fioc...
d'una safamandra ou d'una chiminièira.
Dessoublide, en te vegent, que de pialuls que counouisse an patoumat pendent tres ivèrs dins la bousa de las tranchadas. Pense pas pus à sous abilhages
trempes, à l'aiga que ié regoulava dins
l'esquina e que ié fasiè de prusinetas
glaçadas. Me rapelle pas pus, à loun
coustat, s'aqueles pialuts an marchat
sans souliès dins la fanga e se souvent
pèr gagnà 'n pauc mai de terren oucupat
pèr lous bòchous an travessat de ribièiras
emé d'aiga jusqu'en dessus de l'embounigou. Quand te vese rasat de fresc, la
moustacha en croc, penchinat e perfumat, ai pas pus davans mous iols lou
lablèu ourrible e desgoustant das pialuls
salles couma de penches, pas rasals de
quinze jours, emé, sus la íìgura, de longas raïas negras faehas pèr la crassa e la,
susou.
Tus, sentisses à bon: la pèl d'Espagna
e l'aiga de Coulogna, an pas pus de
sicrèt pèr tus. Souvent mèmes te demora
sus la gauta un pauc de poudra, qu'as
pas enlevat emé toun moucadou broudat,
Lous pialuts, d'aquel tems, revènoun de
l'oufensiva : an las mans plenas de sang,
se las Iavoun mèmes pas pèr manjà e
carrejoun sus eles una audou de cadabre
e de pourrilura à faire fugi loules lous
escourchins de l'Univers.
E vejaqui perdequ'ai de plesi à te rescounlrà ! E vejaqui perdequé l'ourgul
me coufla, quand me quites t'acoumpagnà !
T'escoule parlà. Ta vouès me sembla
una douça musica, e quand as finit
coumprene alors perdequé siès triste, e
le plnnisse, autant que ce que l'amire.
Paure amic ! Couma as soufrit pendenl
aquesla guerra ! Couma la vida l'es
estada crudèla e lou sort injuste !
T'an quilat en arriès, tus, un grand
patriota, loú porta-vouès de toutes lous
que parlavoun d'anà tugà aqueles salops
de Prussians, qu'avièn tugat nostes papetas en selanta.
T'an foursat, tus, qu'ères dins una
nauta situacioun, à lavà de vilras, escoubà
la cour d'una caserna, netejà de coumuns
e souvent ères coumandat pèr un de lous
emplegats, un ome que ièr pagaves de
toun argent.
Toun inteligença urousament l'a sauvat. Après èstre devengut tour à tour
escoubilhaire, ourdounança, courdouniè,
talhur, ciclista, infirmiè, planloun à la
Plaça, sapur, artilhur, cavaliè e quau
diable sap encara, as fmit pèr èstre secretàri. Sans saupre perdequé, cercant jamai

à coumprene, as gaslat de paplr*. As fach
en caligrafia patrioutica un moulou de
raports, un viage d'estats. Lou papiè
qu'as estrassat se chifra pèr quintaus: es
la guerra d'usura. X'as lalamenl estrassat e gaslat que t'an bailat de galouns
pèr n'en faire encara mai estrassà. Deman
seràs ouficiè, t'en fagues pas !
As agut pamens aqueles afamals de
guerra, de sang, de galouns e de crous
que t'an enmascat. As counougut l'abouminacioun de las letras anounimas. Tout
lou mounde te mounstrava dau det. Las
jouinas vèusas e las maires qu'avièn perdut im enfant à la guerra le poudièn pas
pus veire. La vida l'èra impoussibla, as
dcgut parti. Mai que jamai alors, auriès
aimat d'anà au front. Ailas ! ères indispensable : t'an mandat à Ceta, e èra en
estiéu.
Te siès rabinat au sourel de Julhet e
d'Agoust sus la routa de la Cournicha.
Tous raumatismes t'empachavoun de
le saupejà dins la douça e bella mar
lalina, que veniè se frelhià amourousament conlra la sabla de la plaja. As tout
supourtat e siès eslat un das rares à pas
agudre pòu das jout-marins. As mèmes
ris, lou jour ounte an troubal à Froúnlignan una boulelha que counteniè una
bilheta, escricha en alamand, avisant
lous Frountignanencs de se metre à
l'abric, car s'anava boumbardà las usinas
à petròli.
Tous malurs se sount pas arreslals
aqui. Siès tournat au Clapàs. T'a cárgut
passà una dougena de counsels. T'an
troubat lou fege blanc e lou ventre negre.
Mès, couma passaves davans &lt;le majors
qu'èroun d'autant mai sabants qu'èroun
galounats, t'an mantengut. As proubat
antau couma èroun messourguiès, lous
que disièn qu'aviès pèr malauliè un gros
pisloun au bout de las manchas.
E alors la Passioun a recoumençat pèr
tus. As degul segui la moda : passà de la
vèsla negra e dau panlaloun rouge à la
varusa e à la culola blu cla. Pioi es estat
pèr I'estiéu, la fina tenguda de tèla kaki.
As quitat lous godilhols pèr las cambièiras vernidas, e las cambièiras vernidas pèr las bolas nautas e jaunas
d'aviatou.
Pamens as counougut lou succès. Las
grisetas, que te mespresavoun d'abord,
an agut un sadoul de s'amourousi das
aucèls de passage, s'en sount mèmes
degoustadas. Lou bicot èra trop negre e
trop sauvage, lou dau lè genia trop insoulent, lou dau Nord parlava trop pounchut, lou blassal cspitalisat pas prou
libre e trop lèu garit, lou bclge èra dcjà
maridat e vouliè mai se remaridà, pioi
èra trop feniant, l'anamita èra trop pichotel e Irop jaune, l'inglés trop grand, ges
en un mot de toules lous qu'avièn aimat
un mes ou una oura, iè counvenièn pas
pus. Alors siès devcngul lou grand ome,
l'eròs de l'cpoca. Emé lou mème sourrire,
lous mèmes iols de velous, t'an pivelat. E
fîèras, las griselas couquinas lc mounstravoun à toutas sas amigas en diguent:
« Aqueste cop n'ai Un e lou gardarai toujour. Es lalament inteligenl que demora
aici, dau tems que d'aulres prou sots se
van faire tugà ! »
Couma lous gradals dau front, portes

tout juste un galounet sus ta mancha, e
s'as pas ges de briscas, ni ges de decouraciouns, es que la moudestia t'a empachat de las metrc. Ai vist pamens un
de tous amics emé las palmas e sans
crous de guerra. Era saique pèr coumpensà emé lous qu'an la crous de guerra
sans palmas ?
As fossa travalhat, couma toutes as
fach de strategia e de tactica. Sus la
taula d'un cafè desplaçaves d'un cop de
det, divisiouns e cors d'armadas e as
negat mai de cinquanta escadras dins un
vermout-citroun.
Atabé, pèr tant que te planigue, arribe
pas au bout. As pas finit malurousament
de soufri, la guerra és longa e dura. E
dire que cau qu'aprengues perqué retengues tout ce que se passa sus lou front!
Cau que t'imagines que de tout ce qu'arriba ié siès pèr quicon perqué lou jour
ounte seràs papela, en countant l'istòria
de la guerra à tous pichots-fils, aqueles
anjounèls sachoun ben que siès èstat un
grand, un ben grand souldat.

Fimou.
28 d'Abriéu 1917.

Assabé
Noste numèrot dau lè de Mai s'es vendut
couma de pan ; pas pus tard que lou 3 toutes
lous esenplàris èroun enlevats, e maugrat un
tirage suplemenlàri n'i'a pas agut pèr toutes.
{Acò prouba l'avantage d'èstre abounat.)
Pèr countentà tout lou mounde, faren tournà
pareisse un
lè de Jun.

suplemenl dins nà$te nurnerol dau

A la demanda generala, pèr n'en pas privà
lous que soun arribats trop tard l'àutré cop,
publicaren mai
Lou Sermoun de Moussu Sistre
e las vièlhas cansous clapassièiras qu'an agut
tant de succès.
N'i'ajustaren quaucas autras couma :
Las Erbetas, de

MARSAL

Las Grisetas deMount-Peliè, de GAUSSINÈL
etc,

etc...

Lou tout

emé de

dessens dau

pintre-felibre clapassiè MARSAL.
Avis à toutes.

Lou prouvèrbe dis que «lou

darniè n'a trop ou s'en passa » ; aqueste cop
encara seriè pas 'n asard que
seguèssoun courts.

lous darniès

Noste Councours
Pèr

lous

JPialuts

Renouvelan que lou Gal ourganisa pèr
lous pialuts dau front un councours en
lenga d'oc (prosa e pouèsia).
1" Prosa. Sujèt impausat: Lou Pialut. — lè Pres : 20 l'rancs ; 2a Pres :
10 francs ; Aulres preses : Libres miejournaus e abounaments au « Gal ».
2° Pouesia. Sujèt impausat: Lou Gal.
—- lè Pres: 20 francs; 2a Près : 10 francs;
Autres preses : Libres miejournaus e
abounamenls au « Gal ».

Pourran prene part au councours toutes lous pialuls dau fronl (e, ben entendul, lous que sount à l'arriès après
blassadura ressachuda « au pastis »).
Toutes lous dialèles de la lenga d'oc
sount ameses.
Lou councours serà clavat lou 20 de
Jun, e sous resullats publieats dins Lou
Gal dau lè de Julhel, emé las milhounas
pèças ressachudas.
Lous moucèls mandats au councours
déuran èstre sinnats d'un escai-noum ou
d'una divisa, lou noum veritable e
l'adrèssa meses joút envelopa cachetada,
e lou tout mandat à : Jòrdi Maillet, aministratou dau « Gal », 12, carrièira
St-Danis, Mounl-Peliè.

�Pèr lous sarjamSmajors
DÒU 141™
M'avès mai d'un cop demandà
De faire un article sus vautres
E pioi de voudre lou mandà
Au Gal que n'en metriè ben d'autres.
Sès toutes d'enfants dòu Miejour,
N'i'a dòu Clapàs e n'i'a de Ceta,
N'i'a de Marselha, e iéu toujour
Coume vous fougnarièi aquesta ! ?
Sès de gent talament galoi
Que tant ben n'en disès quaucuna...
... Mès sens tambour nimai auboi
Anen encò de « Guincha-Luna ».
E se sès proun countent d'acò
Destaparés quaucas boutelhas
E cridaren toutes au cop:
« Viva lou vin de nostas trelhas. »
LOUVÌS FOURMAUD.

— Moussu, ai fach moun debé. Mès
vène pèr remercià vosta rèire-pichotafdha...
— Ma rèire-pichota-fdha?n'ai pas ges !
— Me troumpe ; voulièi dire vosta
pichota filha...
— N'ai pas ges !
— Escusàs-me, vosla fìlha que m'a
envouiat tant de cùlis-pouslaus...
— Ma fìlha?... es maridada à Ceta, e
desempioi la guerra es à Bourdèus emé
soun ome qu'es moubilisat dins aquela
vila.
— Alors,madoumaisellaZenoubia Larigot, ma mairina?...
— Mès, moun amic, madoumaisella
Zenoubia, es iéu !!!
EPolita?... lou càscou i'escapèt das
dets !...

Front fiamenc, aquesle 20 d'Àbriêu 1917.

GUILHEM DE SlXTER.
Mount Peliè, 15 de Janviè 1917.

Lous prouvèrhes dau mes
La Vida au Clapàs

De Pascas à Pentacousta
Lou dessert es unq crousta.
*

Una charradissa de J. Veran.

Ploja de Mai
Rend lou tems gai.
*

I'a quau-

—

ques jours, nosle amic Jùli Veran, de VEelair,
èra

pregat

d'anà faire una

charradissa as

paures souldats avugles que soun souegnals

* *

e reeducats à l'Espitau n0118, jouta la saberuda'

Lous mariages de Mai
Flourissoun jamai.

e devouada direcioun dau Proufessou Truc.
Veranet espliquèl d'abord à sous escoutaires
couma la fabla de La Fontaine,

L'aigage de Mai
Vau mai
Que lou càrri d'un rèi ague vougut jamai.

l'Agneau,

s'endeveniè

embé

le Loup el

l'agression das

La glèisa cinemà.

—

Dins nosta darnièira

« vida », una miscamasca de coumpausicioun

Nostes Souldats

a rendut noste amic K. T. Drala coupable d'una
eresia artistica e lenguistica.

Après: « lous

L'amic Louvis Bonfils,

vèn d'espingà una

delals sounl pas pus d'acòrdi emé l'eslile », cau

autra estella â sa Crous de guerra. Sa nou-

legi :

vella citacioun,

« Pèr esemple, las capellas entréuladas de

gagnada dins las darnièiras

batalhassas, rend un oumage meritat à sas

» l'abside que sount mai que bijarras, e las

qualitats

» tribunas lateralas Jriforium). Tout lou res-

el brave, remarquable enlraineur d'hommes ».

» tant, etc... ».

d'«officier parliculièremenl énergique

Emé joia e fiertat felicitan mai nostre Filhou.

Nous èra un debé de courrijà, en presentant

«. Noste

brave coulèga Jan Bardin

•A~WW

nostas desencusas as legiguèires e sustout à
l'autou que, dins l'afairament d'una partença
au front, lèst à trucà la plouma pèr l'espasa,
agèt pas lou tems de reveire sas esproubas.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

pres à la

(Jan de la Capella-Nova)

darnièira

revisioun, vèn de reçaupre sa bilheta lou sounant à Lioun, à la 14ma secioun d'infìrmiès.
Nostes vots amistouses l'acoumpagnoun, e
sa galoia coulabouracioun nous demora.
Sèn urouses de coumplimentà nostes coum-

QUAU VÒU D'ESCOUBAS?
Quandèreàl'espitau Louvis-lou-Grand,
à Paris, lous cirourgians parlavoun de
me grefà sus l'amaluc d'osses d'agnèl ou
de vudèl. Disièn qu'avièn agut de resultats miraculouses.
Lous bùchous, à ce que pareis, soun
encara pus forts que nautres. Quand una
marmitassa francesa rend en boulhabaissa la... lèsta d'un de sous souldats,
lous praticians de la lmllura ió grèfoun
un mourre de porc !
Au Clapàs fasèn encara milhou. Prenèn
dins nostas garrigas un plan-poung de
ginèsles e lou grefan sus de calosses de
caulets....
...E quand vèn lou printems amassan
d'escoubas toulas margadas!

patriotas:

lou capitàni-ajudant-major

Pèire

Bousselly, de Loudeva; lou doutou RonzierJoly,

medeci-major, de

l'abat

Jan

Clar-Mount-I'Eraut;

Rodió, de Mount-Peliè, capitàni

d'artilhariè coulouniala; Francós Fulcrand,
de Canet, lioctenent au 2ma genia, que vènoun
d'èstre decourats de la Legioun d'ounou.
— Coumpliments encara à : l'ajudant Jousè
Llanès, tambour-major au 81ma : Jùli Coulet,
de Mount-Peliè ; lou hiitralhairé alpin Diéudounat Reynes, de Mèza,

decourats toiites

tres de la medalha militàna.
— Coumpliments' tournà au capitànì-ajudantmajor Vayre, de Ceta, citat pèr lou tresenc
cop;

à l'ajudant Emila

Allaert, dau

2ma

genia, qu'a reçachut la decouracioun serba de
l'Estella de Iïarageorge.
— Felicitan

noste amic e coulabouraire lou

doutou P. Albarel, que, après la medalha de
las epidemìas e la crous serba de St-Salou, vèn
de reçaupre soun segound galoun.
— Felicitan tamben emé plesi nostes amics e

counferenciè aguèt l'idèia de legi as avugles la

abounats : lou Mount-Pelièirenc Enric Frey,
lioctenent au 142ma, citat à l'ordre pèr lou

fabla de Bigot, lou Lou e l'Agnèl. Seguèt un

segound cop ; e lou Ganjol Armand Jourdan,

succès espetaclous. Lous avugles risièn counia

dau 38ma coulounial, dous cops blassat, que

LaMairinade Polita

de boussuts. I'aviè belèu longtems qu'avièn

vèn d'avudre une bella citacioun.

(seguida e fìn)

proubèroun au counferenciè qu'aviè picat au

fes : lou

bon endrech. Veranet a degut proumètre de ié

Mount-Peliè; Gastoun

tournà.

lou capoural coulounial Marcel Gabriac, de

Arribèl enfìn, lou grand jour de la permissioun ; e que seguèt countent, Polila,
quand,après un long e fatigant parcours,
sentiguèt lou trin ralenti, s'arrestà, e
qu'entendèt un ome d'equipa cridà, emé
lou goustous assent dau terraire : « Montpeulié, dix minules d'arré, buffé! » Vite
passèt soun bidoun, sa musela en crousièira sus sa petrina ; melèt soun calot
sus la tèsta ; prenguèt soun càscou à la
man; sautèt dau trin, se faguèt endicà
l'avenguda dau Lez qu'es drecha couma
un I francés e bella couma un boulevard,
e autant lèu courriguèt au 302 ter.
Era un bèl oustau. Aquela Zenoubia,
segu.deviè èstre una dama de la «Haute»,
dau « High-life » de Mount-Peliè. Mountèt e s'arreslèt au prumiè. Es drolte, mès
el qu'aviè pas tramblat davans la FilhaMorta, ni davans Tahure, sentiguèt sas
cambas que fasièn tremolù. Una pichola
pausa lou remelèt, e esquinlèt. Una
granda fdha blounda, un pauc forla e
l'iol blu, se presentèl : — «Qui demandezvous ? — Mlle Zénobie Larigol,..
Je ne
la connais pas ; vogez en face. »
En faça, la porla se doubriguèt e vegèl
un grand vièl d'au mens 80 ans emé una
barba blanca autant longa que reslatuda
—

dau Rose, à Lioun.
— Quau demandàs ?
— Mlle Zénobie Larigot.
— Es aici, dintràs. Polita dintrèt dins
un saloun richament moublat qu'aviè
pùu de salli, e seguèt susprés de veire
pas ges de fennas. Enfin se declarèt:
— Sièi Polita, de Capestang, dau
81ma.
— Ah ! í'aguèl lou vièì, vous felicite de
vosla bella counduila dins lous afaires de
Tahure c de vosta cilacioun à l'ordre dau
jour. Acò es una ounou pèr lou Miejour,
tant descridat.

Bòchous contra la

Belgica. Mès après, lou

ARTEMOUN.

— Soun encara estats citats pèr Ia segounda

pas ris couma acò, e sous picaments de mans

La ploja.— S'es fossa parlat, aquesta passa,
de la ploja e dau lièu tems, mès mai que mai

— Das Mount-Peliòirencs : Gastoun

Rou-

lioctenent Ravous Coffinières, de
Cahuzac, de Beziès;

Ceta ; Enric Mestre, de Vila-Magna, capoural
brancardiè au 96ma.
— Dins lou moulou dc las citaciouns à l'or-

de la ploja. Lou tems gastat amai pourrit das

vière, joul-lioctenent au 332ma, avoucat à la

dre qu'ounoroun nostes coupatriotas, nouta'n

prumiès jours

de mai n'es estat l'encausa.

Court ; Enric Augis, serjant au 81ma, decou-

las de : Albert Peyrot, marechal-das-lougis

A-m-aquela aucasioun noste Aràbi naciounal a

rat de la Crous de guerra ; Jan Vertut, canou-

dasussards; Pèire Belluc, capoural au lè

citat e coumentat lous vièls prouvèrbes, das

niè au 28ma d'artilhariè ; Pèire Pouge, jout-

genia ; lou

C.avaliès e

lioctenent au 28ma ; lou capitàni Francezou;

lhol, souldat au I55ma ; l'ajoun à l'Intendença

autres.

Un

sabentàs que duviè

claroun Jan Campet; Clovis Fi-

davalà de la luna a esplicat qu'es ela qu'èra

Leoun Riffault,

dau 16r&gt;ma ; Elia Thibaud,

Enric Fabre, proufessou à l'Escola naciou-

l'encausa de tout. D'autres an parlat, un cop

dau 114ma batalhoun alpin ; Enric Gay, dau

nala d'Agricultura ; Misaêl Gervais, capitàni

de mai, de l'influença de la canounada...

81ina ; Grabièl Farigoul,

2ma gioupa

d'artilhariè: Maurice Rousset, capoural tele-

— Das Cetòris : Enric Caffarel, souldat au

Rouby; Louvis Richard; Pèire Le Roy de

Mès digus a pas

remarcat que ia ploja a

seguit de proche la counferença Millevoye à la

dau

d'ayiacioun.

founista

au 230ma;

lou

capoural

Marcel

Sala das Councerts, counferença acoumpagnada

83ma; Marcel

de musica pèr l'ourquèstre Delort. Pèr ièu

Servan ; lou capitàni Jan Caussy, chivaliè de

acò esplica tout. Delort e soun ourquèstre se

la Legioun d'ounou, 4 cops citat à l'ordre;

— E pioi las de : I'aspirant Pèire Donna-

sount proubats lous dinnes eritiès de Comès e

Teoudora Estève ; Enric Cayla, capouial au

dieu, lou serjantalpin Auguste Góly, e l'agent

sa fanfara dins l'art de faire crebà lous nibous,

4ma coulounial, decóurat de la Crous de guerra;

de liasou Marc Genoyer, de Ceta;

poussà las plantas e susà las gens...

Estièine Nicoulas.

Enric Foch e lou sapur Justi Got, de Beziès;

A l'Espitau.

—

A ce que parei qu'un nouvèl

service de fennas en coucha vai èstre mountat
à l'Espitau Subre-urban: la clinica de la Mater-

— De Rafaêl Peysson, de Vilamanda, brancardiè au 122ma terrítourial; Fèlis Gelly, de
Paulhan; lou coulounial Estièine Euzet, de
Bèulioc, decourat de la Crous de guerra; lou

nitat es plena couma un iòu.
« Bravo ! la raça se perd pas.,. » van cridà
d'unes repouplaiies. Ailas ! l'estatistica muni-

jout-lioctenent Leoupold

La vei itat es pulèu que fossa an pas 'sperat
las circulàrias dau ministre sus las semenças

Castan, de Castel-

nòu ; lou brancardiè Emila Bassaget, de Massilhargues:

cipala prouba tout lou rebous.

lou

Laffabrier, de

capoural

coulounial Fèlis

Laurous; lou

Cours, roumandant la

lioctenent De

Cma Ciè dau

83ma,

decourat de Ia Crous de guerra.

dau blad pèr semenà... de blad de luna !
Un afaire emboulhat.

Dópaule ; lou serjant Pèire

Boiseaumarió, capoural pilota aviatou, toutes
de Mount-Peliè.

l'aspirant

lou capitàni Albert de Flaugergues, lou liocnent Baldeyrou e lou zouava Fèlis Combal,
de Loudeva ; lòu capoural Augustin Reboussin,

e

lou coulounial Basila Planquès, de

Lnnel.
— E

mai encara

las de : l'ussard Leoun

Puech, de Clar-Mount (amèu de

las Bòrias) ;

lou jout-lioctenent Pau Normand, reçaguèireburalista à Mus; lou canouniè Estièine Bonnier, de Saussan ; Leoun Negrier, dc Mèza.
soulat au 81ma ; lou capoural Jùli Gaubert,

— De Reiniè Fayot, de Nìmes, serjant au

de Ceilhes : Jôrdi Bardy, ,de Lieuran-ras-Be-

Dins un cafè mai

201ma, decourat de la mcdalha militària e de

ziès, marechal-das-Iougis au 3ma d'artilhariè;

que guinche, un souldat, à cops de revoulvèr,

la Crous de guerra ; lou quartiè-mèstre Vitor

lou canouniè Gaspard Cinq, de Cournou ; lou

tuga un autre souldat e blassa un civil : tal es,

Poulaud, de

Pinède,

capouial Reiniè Blachas, de Pinet e Jousè

en dous mots, l'afaire de lacarrièira de l'Alaire.

de Pignan. souldat au 37ma coulounial; lou
capitàni Fritz Hickel, redatou-courrespoun-

Dehan, de Mount-Bazenc, marechal-das-lougis

Lous

Lenôtre e lous

—

Funck-Brentano

l'an 2417, curiouses de noutà

lous

de

pichols

dent dau

Bedarriéus :

Misaél

Petil Mèridional à St-Pous ; Pau

d'artilhariè,
A toutes, nostas milhounas felicitaciouns.

sabrouns de la vida vidanta au 32ma mes de la

Raynal, de Vergèza,

2ma

— Avèn de bonas novas de nostes abou-

granda guerra, anaran belèu querre dins lous

nats e amics : lou serjant dau genia Deshons,

sus l'afaire.

zouavas, 3 cops çitat à l'ordre ; Pèire Detienne, de Vilanova, souldat au 83ma; lou

I'aprendi'an que tout es vengut « d'une discus-

Serjant Louvis Vabre de Vilamagna, citat 2

sion sur le prix d'une chambie louèe pour
quelques inslanls ».

cops ;

nials Barral, Got, Louïsou Inguimbert, e
nostes coulabouraires Michèu Valat, lou jout-

journals dau Clapàs de detals

ajuda-major au

Louis Lassalvy, de Coui'iiou, souldat

au 141ma.

N'entiraran aquela counclusioun: qu'à MountLou bon felibre Auzias Jouveau, pouèta e

S'un d'eles, pèr asard, esplica dequé parlà

cansounejaire prouvençau (aviè publicat : Li

dire, lou mounde lou trataran

lioctenent Jan Reille e Delpon-Delascabras,
que se soun rescountrats dins Ious parages de

Peliè, la «crise des loyers» duviè èstre terribla.
vòu

lou bregadiè d'artilhariè Neveu, lous coulou-

Mounastir.
— Vist aquestes jours au Clapàs, en permis-

de fanta-

Piéu-piéu, fìran de Bèula) vèn de defuntà, à

sièirous e digus lou voudrà pas creire.
Aiçò vous aprend (en metent qu'hou sachés

70 ans. Pregan soun fil, noste amic Tou felibre

sioun dau front, nostes amics: lou capitàni
d'artilhariè Ounourat Gevaudan, lou canouniè

Marius Jouveau, proufessou au Lîcè de-z-Ais,

Pau Cristol,

pas)

e touta sa familha, d'agradà lous sentiments

l'ajudant Andrióu Daniel.

qu'es bougrament diíicille

l'istòria.

d'esciiéure

denosta sincèra simpatia.

l'iníìrmiò Edouard Michaudet,
L'AGENT DE LIASOU.

�— Digàs, Maríoun,

Bons Miejoiirnmis,
Mairinas de Gnerra!

D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

(53, carrièira Agulharié, 53)

Aboimàs-vous au V (iAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MÁCHINE

ATHENEE-CINEM A
13, Rue Boussáirolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Joudis, Dimancbcs et Fètcs
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés loulauna escouada:
Seran gais... couma en Pourlugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porla la sourclhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonicpie

Qap=Fumoip au 6oas*Sol
Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PAHIS-MONTPELLIER
sonl sáns contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTEfílE MONDfALE

T âsez

Paui

RAMOND

4, Rue Maguclone
M0NTPELL1ER

LA RE VUE
MÉMDIONALE
DESIDEES

If'lmppimepi^ " Ir'fìbeille"
14, avcnue de Toulouse, Montpellier

liûpe papiclement les tpaûaa^

A/Eonsvielle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Tétéph. : 4-30

qui lui sont eoníiés.

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

^^l

ji

ÚEXEMPLATRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

C.I.D.O.
BÈZIE RS

Lou Gerent: 5 IILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261930">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261931">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261932">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436071">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109898">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°46 (15 de mai 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109899">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436061">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436062">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631502">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109900">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;46 du 15 mai 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109902">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109903">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109910">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109911">
              <text>1917-05-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109913">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109914">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109915">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109916">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109917">
              <text>text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109918">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109919">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1951"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1951&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261924">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°46 (15 de mai 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261925">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261926">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261927">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/e71b67009abbb5e9975020b78ebdab86.jpg</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="99">
          <name>Conforms To</name>
          <description>An established standard to which the described resource conforms.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261928">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261929">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436063">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436064">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436065">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436066">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436067">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436068">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436069">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436070">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="824718">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594733">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594734">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594735">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640562">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718105">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
