<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1955" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1955?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:28:54+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="959">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/5dd8bb6e9069f990011ca55a56ec57f2.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106884">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106885">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106888">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="106889">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139221">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/059f9a306c9aac392c19c3fd7fd0b785.pdf</src>
      <authentication>ab16fb4d73faaa78e1224f3b1d622c68</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631417">
                  <text>C.I.D.O.

Tresièma Annada. — N0' 49

lè de Julhet 1917

BÈZIERS

Soui pas tant coulhoun que mau abilhat!
(VIÈL PROUVÈRBE)

Dins aqueste numerot:

Pèr quau nous prenoun ?
R»
S«
Pèr

99 FILHOU

La Semeuse du Sucl aima noste argent
mès pas nosta lenga
Reda'cioun :
23, Plan das Patriolas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou

lè

e lou

Lou Numerot : Dous Sôus
LETRAS DAU FRONT

Pèr quau nous prenoun ?
... T'escrive pèr tugà lou terns,
me coumprenes, pèr de dire de
m'amousteli pas. Sèn sans nouvellas de la familha, das amics,
das parents, das afaires naciounals,
perduts dins de mountagnas nautassas* secas de verdura mès
noun pas d'aiga nimai de nèu, car
acò manca pas ; tenèn à la França
pas que pèr lou souveni, e quaucas
letras de tems en tems, cada 7 ou
8 jours...
Nous arriba de tems en tems
quauque trassa de journal, una
mena de fiolha de caulet emprimada à Salounica ambé mai de
cauquilhas que de mots, redijada
pèr d'estamaires dount la soula
qualitat es d'èstrc en acòrdi parfèt
embé la tradicioun journalistica
de nostre pa't's, vole direlou « bourrage de crana ». S'adreissa al pialut, naturalament, dins un estile
coumun à la prèssa de ioi, l'estile
que iéu emplegarièi s'ère cargat de
faire un journal pèr lous efantets.
Aquel journal que nous arriba
lou pus lèu dous jours après soun
estampage, e que nous revend
(après ì'avudre croumpat à un
autreque lou li a revendut, e antal
après avudre passat cinq ou sièis
mans) que nous revend, te dise,
lou ciclista dau coulounèl, ou un
autre, al pres de 3 sòus ou 4 e un
mouloun de simagrèias ! — aquel
journal, dounc, escrich, te redise,
couma lous grands journals de
França e toutes lous journals en
general que legissian en França,
dins un estile d'efantou, denota
ben que la Prèssa, aquela granda
goubernanta, pren lou pialut pèr
un coulhoun.
Aiceste Icgis (a pas mai à fa
quand se bat pas), pensa ço que
vol, parla pas, e vai pas dire al
journalista : « Aqui i'a un article
ounte te foutes carrament de nautres ». lé vai pas dire : « Oublides
saique, en causa que soui batejat
souldat, que autrasfes ère un ome
e qu'ai ben l'espèr d'hou tournà
èstre un cop lou pastis acabat. »
E la prèssa countùnia, ignourenta de ço que l'autre pensa. lé

vai pas dire, lou pialut, al journalista, d'aprene soun mestiè, el lou
dèu saupre.
Se s'es fach dau pialut una councepcioun à el, una idèia persounala
sus la generalitat d'aquel mounde,
se dins soun ime vei tant soulament lou « pitou » das councerts,
ambé soun fusil en mai, e cargat,
e un parel de mouletièiras sus lous
boutels, acò's soun afaire. Pot
toujour countùnià à li tène lous
mèmes prepaus, à s'esprimà vis-àvis d'el couma l'on fai a d'efantous, repeten-z-hou.
Que countùnioun, acò's soun
afaire. Cadun alou siéus d'afaires,
e lou pialut counoui lous siéus, c
sap lous menà. Pèr lou moument,
i'es ben facille, ou pulèu ben dificille couma voudràs ; l'un ou l'autre, ou l'un e l'autre. Apasqu'a se
taisà e fa ço que li coumandoun.
Faire lou sourd, faire lou mut,
faire l'avugle. E tout acò hou fai.
Mès de toutes lous sentiments
que la natura i'a dounat e contra
lous quantes es en lucha journaIièira, n'as quauques-uns en dedins
d'el que degus ié vei pas, pas
mèmes lous journalistas, e d'autres que goubernoun en aiçamount.
l'a quicon que boulis dins las
cabochas : es la rasoun e tout ço
que n'en deriva; loupialutencaissa,
e encaissa ! mai que ce que I'on
crei. N' encaissa talamai dins
aquela bocha qu'es aqui sus sas
espallas, que serà trop plena (s'a
lou bonur de la pourtà tournà à
soun oustal) pòr que degus à soun
rètour siègue pas foutut de ié fa
rintrá quicon mai que ço quc el
i'aurà mes dedins.
E mèmes crese ben que n'i'aurà
tanfaqui dedins que serà diíicille
de i'hou mantène de nivèl, ai mèma
pòu qu'acò se debourrarà, e gara !
e gara pèr lous que lou counouissièn pas e que se foutièn d'el: pourran arrapà quauca espeta.
Lpu tems de ioi es lou tems dal
« bourrage de cranas » ; vendrà lou
tems dal « desbourrage », e hou
veiràs ! Seriè tems que s'en avi-

15

de chaca mes

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 3 francs l'An

sèssoun, mèscresequ'es lou rebous
que se proudus...
lé se prenoun mal: vesoun trop
un souldat dins l'ome, e pas prou
l'ome dins lou souldat...
DELPON-DELASCABRAS.
Blouca de la Cerna, 27 de mai 1917.

La "Semeuse du Sud" (?)
contra lou Miejour
Tout lou mounde, dins lou parage
mount-pelièirenc, counoui la Semcuse du
Sud : es una soucictat d'alimenlacioun
qu'a un gros entrepaus e de moulous de
sucursalas. N'en diren pas trop sus soun
comte (amai n'en sachen prou): d'abord
perqué voulèn pas ié faire de reclama; e
pioi, perqué se disian tout lóu ben que
s'amerila, seriè dins lou cas de nous hou
faire pagà — mès ié lou diren pas...
ì'a quicon, pamens, que nous poudèn
pas detène de publicà ; seriè un pecat de
gardà pèr nautres un doucument tant
precious: seriè un crime de ie' pas faire
las ounous de la publicitat — pioique la
Semeuse s'adressa au grand public, e à
un publìc miejournau.
Dins lous entrepaus d'aquesia Semeuse
(qu'es «du Sud » hou dessoubliden pas!)
i'a d'apegat un escritèu que dis aiçò:

Le

personnel est priè

de s'abstenir de caiiser
en patois

sous

peine

de renvoi immédiat.

Avès ben legit ? avès ben coumprês
E, sustout, avès ben deguslat la finessa
d'aquela pancarta qu'oublija pas en res,
que força pas digus, mès que « prèga »
lou mounde de francimandejà, que lous
«pr'cga » aqui, douçamenet, ben ounèstament— ... sous peine de renvoi immédiat! « Se la vos maip..., couma dis lou
prouvèrbe, vai... ounte sabes! »
Mès, no ! es pas la pena de i'anà : troubaren pas pus fort en lioc; car aquela,
verilablament, passa l'osca !
Voulèn pas saupre las rasous, ou lous
prelèstes, que lous engrepiaires dau Nord
deguisals en Semenaires dau Sudpodoun
bailà pèr sa desencusa. Youlèn ignourà

MOUNT-PELIÈ

s'es lou sotige ou la michantisa que i'an
ditat aquel escritéu antimiejournau.
Acò's pas noste afaire.
Ce que nous arregarda, pèr esemple,
es lou fèt brutal, es la doubla ensulta
facha à l'ounou de nosla lenga e à la
libertat de nostes coumpairiotas.
Rai pèr la lenga, après tout: sa força
e sa bèutat la portoun à-m-una aussada
ounte ges d'espiciès, mèmes quilhats sus
sas caissas de sabou e sas bouètas de
sucre, rescoun pas d'agandi...
Mès lous Miejournaus, omes e fennas,
que pèr un pessuc de mouneda logoun
soun tems e sous brasses à-m-un palroun
francimand, avèn lou debé de lous aparà
conlra de fantasiès e de bachoucadas que
digus, aujourd'ioi, suporla pas pus
sans coulèra, e que deman se pagaran
chèr belèu...
Aquèl mounde sound'ètras libres : permetren pas que lous traloun couma d'esclavas. An lou drech de parlà pertout,
au magasin couma à Vouslau e dins la
carrièira, sa lenga mairala, soun «pa~
iouès » miejournau que vòu be voste
jargot champagnòu ou picard, Messiès
de la Semeuse.
Se coumprenès pas vosles emplegats ou
voslas praticas, es lant pis pèr vautres e
pas pèr eles. An aprés dos lengas: avès
pas qu'à n'en faire autant — franc que
scgués trop feniants ou trop bèstias...
Mès coumtés pas nous malà pèr la
força: sèn d'una raça que se gimbla pas
couma acò ; nimai nous gagnà pèr l'argent : tout l'or dau mounde vòu pas lou
cle noste sourel. E se «laclau d'or doubris
perlout», barra pas toujour la bouca das
quaimoun la lenga de soun païs.
S'hou coumprenès, tanl milhou.
S'hou voulès pas coumprene, vosta
plaça es pulèu à Rerlin qu'au Clapàs. Ié
se.riàs bcn ressachuts, emé voslas marchandisas e vosla pancarla : lous Alemands gardarièn la boustifalha pèr eles,
ese scrvirièn de l'escritèu pèr lous Poulouneses ou lous Alsacians ..
Lou CHIVALIÈ.

Lèu, en suplement:

Lou Maset
de Mèste Roumiéu

�TABLÊUS DE GUERRA

« R. A. S. »
Ah ! couma fasiè bon e dous pèr aquela
nioch de printems ! Tout dins l'èr èra
siau. Pèr milhouns las estellas traucavoun lou cièl negre de sas belugas.
La luna èra pas 'ucara levada e un vent
laugiè e fl, couma lou labeeli de nosta
Mietcrrana, fasiè balansà à penela la
tèsta de las erbas en avans de la tranchada.
Jan de l'Ansalada e Mouncsliè èroun
costa à costa e jouïssièn dau ben-èslre
d'aquela nioch siava. Demouravoun cnclausils davans lou tnblèu que fasiè la
natura endourmida, dins un ròdou ounte
la mort èra à chaca pas. Jan de l'Ansalada espas fach pèr pensà trop longlems.
Aima ben de quilà pèr un moument
soun Miejour e soun Frounlignan benaimat pèr desrouvilhà sa lenga — amai
i'age pas ges dc rouvil, car...
— Acha ! disiè à Mounestiè, s'es pas
malurousde perdre de lanl bellasniochs!
s'em'un tcms couma acò, serièn pas
milhou à la Plaja ou à nosta barraqueta
de la Gardiola. Fasiè pas mai bon, i'a
cinq ans, lou jour de làs ajustas de SantLouvis, à Ceta.
Las ajustas! Ah ! couma aquel moL
n'en fasiè reviéure de souvenis dins lou
sicap de Jan! Era bèu à veire quand
countava as Xourmands de sa coumpaniè
lous cabusses qu'aviè fach prene as
milhous ajuslaircs tle Bouzigas, dc Balaruc, de Ccla ou dc Palavas. S'enfioucava lout soul c se revesiè fièr c arquetat sus la tintèina de sa barca blua e
blanca, que douge ramaircs garruts enlevavoun. E Jan de l'Ansalada sautava
de joia en countant acò e s'acoumpagnava en cantant lou celèbre refrin : « Maridats, tenès-vous ben... »
Jan es ioi un pialut couma n'i'a tant.
A gardat soun imou galoia e sas reflcssiouns risoulièiras. A remplaçat soulament pèr:« T'en fagues pas, lous auren »,
soun espressioun favourida d'autres
cops : « Vai t'en à Vic pèr sanjà d'èr. »
Mès ioi, à l'oura tardièira ounte èra
santinèla emé Mounestiè, se quitava
gagnà pèr lou charme d'una tant bella
nioch ! Mounestiè, serious couma un papa
(anave dire couma un ancian president
dauSenatou un general dePort-Arthur),
l'escoutava parlà. e aproubava pèr un
sinne de tèsta la descricioun que soun
amic ié fasiè.
— Oi, fasiè pas mai bon i'a cinq
ans à Ceta. Tè ! regarda aquela
fusada que lou sarjant Barbagnassa,
qu'es de quart, vèn de mandà. Regarda
couma monla ben dins l'èr. Quita darriès
ela una longa queta dc belugas roujns
que davaloun en se damoussant. Regarda
couma acò 's bèu, nra que la fusada cs
alumada. A doubrit sòúh parasolet de
scda blanca e lou lum qu'cs penjnt pèr
qunlrc ficellas nous bàila aquèla clartat.
Lou vent douçament la bula, couma se
vouliè ié fairc segui, à ccnt mcstres en
l'èr, toutas las tranchadas bochas. N'ai
pas jamai vist couma acò dins ges de
fioc d'artifice, pèr lou quatorze Julhet.
Ve, se damoussa. Ce que brulla encara,
es la bouèla dc cartou, ounte i'aviè lou
fioc de Ia fusada. Ara qu'cs counsumida
tomba en pichots moucèls de brasa rouja
e jauna e se pcrd dins lou negre de la
nioch.
— Ouanta salletat! disiè Mounestiè,

ié vese pns pus res. On ié vci couma en
plen jour, pioi on ié vei pas pus e me
semblava veire quicon que boulegava,
couma un bòchou embuscat qu'esperariè
una palroulha.
— Bota, l'anan desembuscà, faguèl
Jan.
Toutes dous ajustèroun sous fusils e,
dins la direcioun endicada, dous cops
parliguèroun. Las balas siblèroun e anèroun tusLà lion, dins la terra, faguent un
pichot bruch sourd que res empachèt
pas d'enlendre. Autant lèu, una bala
nlamanda passèt en dcssus d'eles, en
brounzigucnt couma un voun-voun d'abelha.
Pioi, d'un mojmenet, pas res.
Ln nioch rcvenguèt siava, e soul lou
vent, que bufava un pauc pusfort, boulegava lous fiéus de ferre couma auriè
boulegat las brancas d'un bertàs. Au
milnn d'aquel silence de mort, s'entendiè
pnmens lous couic-couic d'un balalhoun
dc rats, que procha de las santinèlas
semblavoun èslrc à de grandas manobras. Aqueles nouvèls batalhaires fugiguèrôun lèu. S'ausissiè lou pas de l'ouficiè dc roundâ', qu'acoumpagnava un
capournl. Tcms à nutre quichava lou
boutou dc sa lampcla eletrica e un rai de
lum, viéu e blanc, fasiè taca dins la tranchada soumbra. Las santinèlas alamandas semblavoun segui aqueles ilhaus, car
darriès l'ouficiè, on ausissiè toujour lou
mèmc voun-voun d'abelha, que fasièn
las balas en siblant dins Iou vouide. Lion,
ben lion, s'entcnd lou bruch de las carretas dau ravitalhament e tout procha lous
cops de massa dc dous sapurs qu'enfounsoun de piqucLs.
Lous càscous pounchuts alabc esclairoun lou tcrren. Duvoun s'apreslà à
quicon. Em'una fusada que s'aluma cn
partiguent de la tranchada, monta dins
l'èr una autra garba dc fioc. Es un
« minen». On ausis lèu soun rounflament
terrible. Chacun seguis lou cami que fai,
pèrdevignà ounte pot toumbà. Savitessa
s'aumenta ara que davala e tout lou
mounde s'es amagat. Pioi un bruch
sourd de quicon que s'enfounsa dins de
terra umida.
— Ralat! venguèt Jan.
Mès à pena acabava soun mot, qu'una
detounacioun fourmidabla se faguèt entendre, seguida d'una ploja de molas...
E mièja-ourada après, dins la cagnà
ounte èroun couchats, Jan de l'Ansalada
disiè à Mounestiò :
— Vcses, s'es pertout pariè, legiràs
sus lou coumunicnt de dcman: « Nuit
calme sur l'ensemble du front, rien à
signaler. »
FILHOU.

3 de Mai 1917.

lous journals an calat. Antau i'es restal mai de
large pèr celebrà las vertuts de nostes dous
pulàri...
Lous escoubilhaires. — Amai eles an vougut se faire aumentà, e sc crousà lous brasses
enesperant l'aumentacioun. Lous malurouses'.
Dessoublidavoun quc

couma disiè l'autre,

lou prope patrí de las

pesetas.
Pulèu quê de yeire Sas fìlholas abandounadas noste prúmiè còasóu (qu'es pas lou prubats auv Clapàs avans cl) las a fachàs vouidà
pèr de souldats.
Counouissian lous

souldats-bouchès ;

ara

E lou prouvèrbe apas torf:« Douge mestiès,
trege misèras. »
Nostas carrièiras.— Lous Clapassiès dinnes
d'aquel noura aimaiiòn d'avùdre una vila perfèta. Suportoun sans paciença las berrugàs que
sinnalaven Fatitre cop, sans coumtà las autras
— e se proumetoun de

faire soun poussible

pèr las suprimà.
A-m-aquel sujèt remarcan emé regrèt l'inercia de noste counsel e lou pauc de cas que fai
dau poulidige de nosta vila.
Demandan perdequé an pas 'ncara enlevat
lous rals das trams que passavoun autres cops
pèr lou boulevard Victor-IIugo, que

s'agan-

dissièn à la gara de Palavas, ou que rejougnen
l'avenguda Bouisson-Dei'lrand e loìi boulevard
Pasteur en travessant lou plan de l'Espitau.
Aurièn enlevat emé lous rals toutes lous ourribles poutèus

que

fâh

de Mount-Peliè una

vila bèc de gaz.:..
«Es la guerra! » van nous dire.

Oi, cou-

nouissèn lou refrin, qu'es mèma devengut una
sansogna.

La verilat es pulèu qu'es dificijle

d'avudre un counsel munieipal &lt;[ue siègue au
cop: clapassiè, amourous d'estetica e... trayalhaire.
Autra cansou sus lou mèma èr. — Nous
enquieten
bateja

pas trop

pamens: noste Counseì

e desbateja las

carrièiras — es pus

coumode que de las entretènc...

à Washington (amai siègue un pauc tard pèr
dessoutà l'America).
Mès

proutestan contra la supressioun dau

noum bcn loncal e tradiciounal de l'Oubservança. Avian pas de besoun, pèr proubà noste
patrioutisme, de faire aquel sacriflce à Verdun.
Pioi, dèuriè estre entendut, pèr la carrièira
de Verdun couma pèr toutes lous noums

de

guerra, que vòu tant esperà la finicioun de la
guerra e [lou retour das pialuts. Sus aquelas
questiouns, eles an dous mots à dire: lou prumiè e lou darniè.
~~

De brave mounde que i'entendoun pas

res an peticiounat pèr faire

sounà :

Place de

ia Belyique, lou Plan qu'es tant poulit — pas
vrai'? — dempioi que i'a pas pus la
las Conlounas. Anen, pèr veire !

Plaça de

Lous Belges

an dejà soun plan : lou das Quatre-Segiíous, e
countents n'en sount. La Belgicàpourrá avudre
lou siéu, mès pas aqui, aucordau vièl Clapàs,
ounte i'a de noums qu'esistoun dejà, e que
s'impausoun: « Plan dau Counsulat » ou « Plan
das Estats-de-Lengadoc ». E lous qu'aqueles

la routa

negra d'oumbra,

ounte tomboun, à

travès Ias plalanas, quauques dcgouts de sou-

publicà lous chis escracliats, lous couraunicals

passà, falament es pas que traucs e bossas,

pèr lou sucre e lou

talament demanda d'èstre empeirada.
Pamens nous diran pas que lous cantouniès

las grèvas clapassièiras : mès n'an pas parlat

sount

longtems. Pèr patrioutisme, ou pèr ordre, an

qu'avèn totljour vistes èroun d'un age ounte

lèu croumpat un bèn cliut sus la boulegadissa

on es pas pus sòuldats.

nès,

que de pourtà tort à la Defensa naciou-

nala...
Pamens seriè 'stat pas que juste e rasouna-

moubilisàts:

toutes

lous cantouniès

Alors, es nautres que sèn trop atissouses,
suíìs que poudèn pas vcire lous noun-moubilisats deniourà immoubiles...

Lou

POURTIÈ DAU CASTLL-D'AIGA.

ble de dire ce que n'èra, de rendre oumage as
patrouns pourtats de bona voulountat, e de
faire vergougna à la pichota cola das chi-boulits e das raliina-sardas.
Seriè 'stat trop rasounable e trop juste ; e

N'es un valhent, amni dns bons, e das
milhous mèmes, pioiqu'es de l'ativa — e,
naturalament, es pas ÍUI front. Es vrai
qu'ounle cs i'a lou « front », e quicon
mai encara. A tres galouns e se crei pouhl; e eomla sus acò pèr faire virà la lèsta
de toulas Ins fennas que resconlra.
A pas pòu dc aesuni las familhas
pioiqu'el a dcsempioi longtems desunit
la siéuna ; a pas pòu de coumproumelre
las jouvenlas ounòstas pioiqu'el hou es
pas jamai eslal...
En mai d'acò, aima pas lou Miejour.
N'en fai veire de LouLa* à sous omes
qu'nn loutes fach cranament soun debé e
qu'una blassadura seriousa a fourçat
d'èstre à l'arrîès. Pèr Ja mcndra causa
lous punis relc, e, insoulcnt couma un
pagc dc cour, manca pas d'ajuslà:
« Ça ne m'étonne pas, c'est un Mêridional! »
Vòù mnlà louL lou mounde, mèmes
lous ouficiès de reservia cn permissioun
dau fronl que dessoublidoun de lou
saludà.
Ebé no ! dircn à-m-aquel trassa de
pjffe, em...muscat e gourrinejaire, qu'an
tlrech au respèt noun pas lous qu'an
ramassnl sous galouns cn casèrna, mès
lous quc davaloun dnu front pèr lèu ié
remounLà, sus ln petrina de quau lusis
una crous noublamcnl gagnada, ou que
portoun sus eles las marcas vivas fachas
pèr la miLralha ludesca.

Discutan pas lou talant dau pintre FredericBazille, e marcandejan pas un íloc de carrièira

Oi, se èra ua pauc mjlhou entretenguda. Es
unavergougna de la veire, es una Passioun de ié

de las grisetas que poudiè pas evità, coumpre-

Çops cfe Gapganta
e Gops d'fìppiéus
UN VALIIENT OUFICIÈ

on aprend toutes lous mesliès.

grands joui'nals, qu'an tout juste lou drech de

éspitalíès. Erà un asard qu'agèssoun parlat de

Vôu mai susà qhf Iramblà

i'a lous souldats escoubilhaires. A la caserna

rel blound, seriè 'n cliarme de se passejà se...

das councerts

En Julhel jusqu'au darniè
Mes tourí blad dins lou graniè

miè cònsou vcngut : n'i' a fossa que soun arrir

En jardinièira... sén estats à Palavas. Sus

raconte

* *

Julhel
Mes loun plumel
*

levà lenga : sount de trop trassas Clapassiès.

Pèr èstre ransegnats... cau pas legi lnus

Au mes de Julhel
Ni vès/a, ni courset
*

Nous vivons sons iin maire amoureux de ihygiène,

noums ié disoun pas res an pas lou drech de

La Vida au Clapàs

Lous ppouvèrbes dau rnes

apouticàris renoumals : l'amourous e lou pou-

Lou Gal fai pas levù km sourel,
mòs manda jaire lous tarnagasses.

UN AUTRE D'AQUELES
Aquestc a un galoun de mai. Vèn de
parti... pas pèr lou front : es cncara un
de l'ativa. Aurian tort, en tant que journal clapassiè, de lou pas saludà. Sabèn
tout lou ben qu'a fach à quauques Clapassiès d'aucasioun, qu'adouravoun talament Mount-Peliè que lou voulièn pas
quità. S'es cargat dc troubà milanta
estècs pcr gardà à la Patria d'omes
jouines e forts qu'èroun milhou à soun
entour qu'as ròdous ounte trasoun. A encourajaL lous jardis, lous jardiniès e lou
jnrdinnge : èrn un bon pnire pèr lous
plantairos do caulcts e lous tiraires de
carrotas. A tengut tèsta, courajousament,
à toufas las reclnmaciouns ; soulament,
pèr malur, a pas pougut s'entendre
em'un major rcfaslignous e mai galounat
qu'el, o íinalament es partil. Couma
adióu ié diren, ara qu'es liont, mès que
soun souvoni 's encnra proche : « Ounte
sès, fasès vosle debé d'ome de l'arriès
emé mai de genin fjue ce que l'avès fnch
aici, e de vostas iaulas passadas serés
laval. »
AUTICLE DE PARIS
M. Laurent Tailhadè a bailat i'a quauque tcms à L'CEuvre (13 de mai) una
crounica sus « Lcs Auxiliaires », un libre
de f illuslre sabent c pouèta prouvençau
J.-Enric Fabre.
L'arliclc coumença
antau :
Henri Fabre, instituteur à Sérignan, bourgade
méridionale, toute bruissante d'ailes, sise à
égale distance de l'Orb et de l'Aude, sur la
côte où leurs eaux se jeltent dans la mer, a
vécu, au pays mêm'e dé son illustre homonyme
Ferdinand Fabre, la vie... que mènent les personnages du romancier minervois.

M. Tailhade sap escriéure, dise pas de
no ; lou malur es que sap pas dous mots
de ce qu'escriéu. Soun article poulit,
brilhanl, laugiè, mès pas soulide ni
serious, es ben un « arlicle de Paris »,
una merchandisa de bazar...
Lou raprouchament das noums Enric
Fabre-Fcrdinnnd Fnbrc l'a ravit... e l'a
cnganat. A pres Scrignan dins Vau-clusa,
pèr Serignan dins 1 Eraut, que n'es au
mens à 40 lègas... Tout acò 's dins lou
Miejour, pas vrai ? Alors! un journalista
parisenc ié regarda pas de tant proche...

�Sona Fabre: «le naluralisle de l'Héraull»,
e pioi dis : « Provençal rusé ». Se fasès
remarcà qu'un manit de douge ans sap
que l'Eraut es pas en Prouvença,
M. Tailhade vous rebecarà :« Primaire!».
Es lou mot que respond à tout. Fabre
n'èra un, à ce que conta M. Tailhade.
Hors de ses mouches. de ses coléoptères, de
ses arachnides, Henri Fabre est unprimaire —
sans plus. Le qualifìer d'écrivain... c'est prendre pour un sot le benoìt lecteur.

Aubé ! mès M. Tailhade ignora (ou fai
semblanl) que Fabre seguèt, en lenga
prouvençala, un cscrivan e un pouèta de
prumièira.
Es vrai que la lenga d'oc M. Tailhade
s'enchauta ! Àvèn be lou drech de nous
'nchautà, nautres, de l'oupinioun trop
mau ransegn'ada d'aquel prince de ías
letras l'rancimandas. E nous estounan
pas pus de soun desbalelage contra
Mistral, pauc de lems après la mort dau
Mèstre de Malhana.
Lou Moussu que counfound lous dous
Serignans aviè belèu counfoundut las
dos Mirèias : lou pouèma mistralenc e
l'ouperà-coumic (ali! oi, coumic.) de
Gounod e Carrc...
BRAFAMIL.

Dins la gàbia
de Mèstre Graniè
Lous Councours dau Counservatôri
JS

Dins la gàbia de mèstre Graniè i'a
d'aucèls de touta mena : de passerous de trauc e de roussignòus, de
canàris e de coucuts, de cardounilhas
"^Sâgi^'g
ies (amai de sot-merles).
mer
Quand tout aquel mounde ié manda de bon eié
vai de raja, couma i'arriba souvent, tout lou
quartiè es en revoulucioun. Maugrat lou prouvèrbe que dis : «La musique adoucit les mceurs »,
la Vau-fèra porta alors mai que ben soun
noum ; e las devotas de Sla-Anna que sourtissoun dau Mes dc Maria ou que van au sermoun,
lèvoun lous brasses au cièl e recoumandoun
soun som à toutes lous sants dau Paradis...
■~-~wv
Sabe pas s'avès remarcat que la
carrièira dau Counservatòri que pourtava
autres cops lou noum flnot do Daufina,
s'apella ara Lisbonne : acò prouba que nostes
counselhès sount toujour estats d'omes dau
Prougrèt, e qu'avièn devignat longtems à
l'avança l'aliança emc lou Pourtugal...
~~~w
Lous councours e las distribuciouns
das preses se sount passats dins l'entimetat.
En causa de la guerra, parei: mès avans la
guerra èra quasiment ce mèma. E lou public
mount-pelièirenc, qu'es artista — amai fagoun
tout pèr ié mousi Iou goust — e que paga,
regrèta de pas n'avudre pèr soun argent.
Amai a pas tort. Es vrai que dins l'entimetat,
M. Granier pot sans crenta pèr soun prestige
diretourial faire lou serjant de vila, e ficà à la
porta lous pichots curiouses dintrats en contrabanda...
^
Pèr tant qu'una ceremouniè siègue
entima, cau que i'age de discours — autrament
acò voudriè pas res... Pèr la circounstença es
M. Bouchet que tenguèt lou let. Beaumarchais
disiè : « // fallait un calculateur, ce fut un danseur qu'on choisit. » Aici es íou rebous; pèr
parlà musicaan causit lou calculatou : M.Bouchet es jout-diretou dau Coumtadou d'Escomte. Es vrai que joga dau viòuloun en amatou — couma Ingres (es d'alhurs tresouriè
dau Touringres-Club); soulament pintra pas
tant ben. Mès parla pas mau, pèr un flnanciè...
,
Empachètpas que M. Granicr diguèt
soun mot, el tamben. Parlèt mèma que caliè
anà jusqu'au boul! Vous esfralhés pas : a tres

_W\

fllhas.
Regretcn, à-m-aquela aucasioun, que ges de
councurrentas ajoun pas cantat l'èr celèbre de
Mignon : lou païs « où fleurit l'oranger » seriè
'stat de circounstença...
— Es M. Dumazert (Gaston), de l'Odéon
que legiguèt lou palmarès; quand anouncièt:
« Classe de Déclamation. Professeur: M. Dumazert» ajustèt, em'un pichot gèste ad hoc :
ii C'est moi! ».
Eoi! es el. El qu'escriviè, en
agoust 1914 : « I! me serail pénible de rester
inactif landis que lous mes camarades uoni se
ruer vers la fronlière ». Tout iou mounde snp de
quante biais a despendut soun «alivitat » patrioutica; empacha pas qu'au Counservatòri,
couma resultat, a pas trop lusit. Pamens,

quauques-uns de sous elèvas avièn pres la
precaucioun de faire segui lou flascoulet de
lachou e las pastilhas de goudroun.
"^™" Mma Monteux a milhou reûssit emé
las manidas. Sans parlà de Ceta, ounte las
recoumpensas se ramassoun em'un toumbarèl,
a desencroucat 2 prumiès prises de declamacioun : Mllas Pascal e Castel. Aquel succès
l'encourajarà, saique, a creà las liçous de cinedrama couma quaucun i'hou a counselhat.
La superiouritat de las fennas sus
lous omes (dequé voulès ? es la guerra !) se
retroba pèr lou cant.
Vesès M. Monteux (oustau à Mount-Peliè,
sucursala à Ceta, pèr escai-noum lou Troubaire de vouès : « D'une baladeuse je fais une
falcon, d'un chiffonnier un tènor d'opérette, d'un
rétameur une basse nobìe. » Pamens, de sous
escoulans, pas unque s'amerite l'ounou d'èstre
noumat, e acò se coumprend : s'èroun pas trop
jouines ou trop gamats serièn souldats...
Au countràri Mma Michel triounfa : las fennas
soun pas moubilisadas; dous lès prises : Mllas
Pellat-Vallorès e Jana Riou.
Encò de Mlla Pellat la raça raceja, se pot
dire, e soun succès es estat una douçarecoumpensa pèr lou simpatic baritoun soun paire,
permissiounàri dau front. Mlla Riou es estada
dinna de sa reputacioun, e aientendut quaucun
de la jurada barbouti entre dents : « Quelle
voix pure ! c'est de l'or, c'esl de l'or»
~™w^.
'fout comte fach e rabatut, lou gros
succès en soulfège es pas estat pèr la classa de
M. lou Diretou, mès pèr noste Justamand de
familha, maèstro de cinomà, autou de « Pétrolinette » e autres cap-d'obras... Retenguen la
Hçou.
E saluden M. e Mma Sausse, que fan lou
cours de soulfège elementàri à dous, e soun
pagats pas que pèr un. On pot pas dire que
lous Sausse costoun mai que lou peis — au
pres ounte es lou peis...
&gt;~ M. Servel es un proufessou bravàs,
gentil, ounèste e tranquille : s'es pas em' acò
qu'on fai d'artistas, n'i'a tant que cau pèr
fabricà de pianistas couma n'i'a tant...
Amai siègue passatà la classa Berard (interim fach pèr Mlla Laussel e M. André), M.Louvis
Marty a gardat la marca de soun prumiè mèstre emprimada dinslou... cervèl. Em'el a rempourtat unprumiè pris MllaBlanc.tropmoudèsta, toujour au founs de la sala...
•~~.~~. M. Louvis Marty (dejà noumat) a
couleciounat lous prises : tant milhou pèr el.
Sas qualitats n'en meritavoun quauques-uns ;
mès saique pas lou pris Bounet-Capmarty que
i'an bailat, crese, sustout pèr amor de faire una
rima richa (richa de 250 francs). Fantasiè de la
jurada:
Oh .' fantaisie...aux ailes d'or !
—~&gt;~v
Pamens la jurada, quand vòu, sap
èstre sevèra. Lou flahutaire Naud es estat
recoumpensat 3 ou 4 ans aderé. L'an passat
encara, agèt un segound pres quo i'an rapelat
aqueste an. Un rapelat a pas ges de pèu, e acò
s'endevèn belèu emé la trepanacioun de
M. Naud. Empacha pas qu'una blassura reçachuda au camp d'ounou es un titre que n'en
vòu un autre, au tems que sèn. En bailant pas
un prumiè pres à M. Naud la jurada a perdut
l'oucasioun de faire un poulit gèste : aquela
palma se seriè ben apariada à la de sa crous
de guerra...
—
M. Maliet, lè pres de clarineta, fai
ounou à soun mèstre e cs dinne d'el. Pèr lous
que counouissoun ce que vòu mèstre Caisso,
aquel franc Miejournau qu'hou fai pas à la
pausa, n'i'a prou d'un coumpliment antau.
™~~~v
Parlen pas dau « pistoun » : es daumage, mès d'aqueste moument i'a trop de
mounde que voudrièn veire d'alusiouns ounte
n'i' auriè pas ges. Apuguenpas mai sus la flahuta : lou proufessou a lou malur de s'apellà
Guilhaume. Alors...
Dins la classa d'altò i'a quicon de curious :
M. Dirch (35 ans) fai l'interim de M. Ballé
(lOans), moubilisat... Ballé a quitat lou genia
pèr la jandarmariè, e fai respetà la lèi en quicon, à Frountignan ou à Mèza ; crida : Alto-la I
as ibrougnas e as contrabandíès. D'aquel tems
Dirch joga lous Lazaras :
Le Belge sorlant da lombeau...
~ La distribucioun s'es pas passada
sans quaucas pichotas manifestaciouns. A part
làs proutestaciouns e lous roundinaments —
pati pata parés... — i'agèt una ouvacioun estrambourdanta enl'ounoud'un jouine viòulounista de grand talant (on pot pas pus dire « de
genia »).

Sabe pas couma lous grosses legums troubèroun lou boulhoun; mès el aviè l'èrcountent.
Belèu èra sustout eountent de soun succès... à
la coumissioun de reforma !
L'ÀUBOISSAIRE DE FlGAIROLAS.

La Blanqueta d'Agnèl
Lous que soun estats cn Macetlounia
saboun que las gens d'aquel païs aimoun
pas gaire de veire lou estrangès chès
eles; mès couma sièi desempioi quauque
lems dins lou mèma vilajou, sièi devengut l'amic dau mouflar. Cau que vous
digue d'abord que lou mouftar es quicon
couma lou mairc dau païs ; es el, embé
lou hodja (capelan musulman), qu'an un
pauc d'autouritat sus lous abitants.
Mai d'una fes, lou « mouftar » que
s'apella Tefic Nashif, m'aviè counvidat à
bèure de lach de sas vacas e à manjà un
iòu de sas galinas. Me reçabiè dins soun
ouslau, mès aviè la precaucioun d'embarrà sa fenna dins una pèça au coustat,
perdcquc Allah defend à la fenna musulmana de faire veire soun mourre, poulit
ou no, au crestian.
Un jour, embé dous coulègas, Jan
N... e Jousè A..., avian croumpatun agnèl
e mounlèren la partida d'anà lou frelà
encò de Tefic Nashif. El vouguèt ben e
fricassèren noste agnèl en blanqueta.
Tefic aviè mes la taula au sòu, seloun
la moda, e s'aclatèt au couslat de soun
paire qu'avian envilat aussi, mès agèt
l'atencioun de nous bailà de caissas embé
de couvertas pèr nous assetà.
I'aviè un grand platat de blanqueta e
lou passèren au vièl emb'un culhè pèr
que se serviguèsse.
Sans faire dc manièiras, prcnguèt
quauques talhous d'agnèl, un pauc de
saussa, pioi regardèt lou culhé emplastrat de saussa. Ausèt pas lou remctre
salle dins louplat e bravament lou lequèt
à soun aise, pioi lou passèt embó lou
plat à soun vesi qu'èra Tefic. En vegent
faire soun paire, Tefic aviò frounzit lou
nas, mès diguèt pas res, se serviguèt,
pausèt lou plat susla taula ; pioi, sourtiguent un moucadou pas trop linde e ple
de brisas de fabat, fretèt lou culhè
emb'un èrde saLisfacioun e me lou passèt
embé la blanqucta.
Nautres tres brounquèrcn pas de pòu
de Ious fachà, faguèren pas la pichota
bouca e netejèren lou plat de blanqueta.
Una fes defora nous espelèren dau
rire, franc Jousè A... que jurèt de pas
pus manjà jamais de blanqueta de sa
vida, tant que seriò en Macedounia.
Dequ'es d'òstrc d'un bon oustau !
Pèr iéu, chaca fes que ié pense, me
mele à rire loul soul...
Lou BOUSSAHD.
Armada d'Ourient, lou 2 de mai 1917.

Nostes Souldats
Sèn urouses de felicità nostescoumpatriotas:
Lucian Jambert, de Loudèva, jout-lioctenent
dau genia que vèn d'èslre citat pèr lou 4ma
cop ; lou medeci-aussiliàri Jôrdi Combalat,
de Gijan, lou jout-lioctenent Enric Vaissade
e lou marechal-das-lougis Louvis Pagès, de
Mounl-Peliè, que n'en sount à sa3ma citacioun.
— Felicitaciouns encara à nostes amics
Emound Fedière, capoural sapur jau 142ma,
citat pèr lou segound cop, e soun fraire, lou
capoural Jousè Fedière, qu'una bella citacioun

à l'armada rend oumage à sa courajousa evasioun d'Alemagna.
— Coumplimentan emé plesi tres valhents
Clapassiès, tres fraires : lous medecis-ajudamajor Marc e Andriéu Romieu e Iou joutlioctenent d'artilhariè Jôrdi Romieu, qu'an
meritat chacun un parel de citaciouns.
— Vènoun tamben d'èstre citnts pèr lou
segound cop : lou marechal-das-lougis Pèire
Le Roy de Boiseaumarié, de Mount-Peliè,
pilota aviatou : l'ajudant Pèire Bonnier, de
Cournou, ousservatou en baloun ; lou brancardiè Pau Bonnet, de Vilamanda.
— Noutan emé gau las citaciouns à l'ordre
de Jousé Maffre, Iou medeci-aussiliàri Andriéu Guibal, Gustava Robert, lou telefounista Ramound de Carrère, e lou capoural
telegrafìsta Emila Courrière, toutes deMountPeliè. Das fraires Vitor Bonnet, jout-lioctenent, e Pau Bonnet, medeci-ajuda-major, de
Jousè Grès, lou mitralhaire Nicoulau Guisló,
l'aspirant Carles Beaufort, lou canouniè
Maurice Rouanne, e lou jout-lioctenent Enric
Vaillé, toutes de Ceta.
— Amai las de : Fernand Carrière, joutlioctenent d'artilhariè, e lou brancardiè Marius
Coste, de Beziès ; Frederic Favier, serjant au
122ma territourial, e lou capoural telefounista
Emila Sambussy, de St-Andriéu-do-Sangònis ;
lou sapur brancardiè Carles Boissier, de
Soumèire ; lou serjant Louvis Laporte, de
Valergues ; lou ciclista Jousè Vallat, de Loudeva; Odon Valette, de C.ournou : lou serjant
Enric Bonnet, de Mounlbazenc ; Fèlis Rostant, dau 65ma, de Lansargues.
— E tambcn Ias de : Michèu Laval, dau
Pont-d'Orb, serjant au 22ma ; l'ussard Jousè
Daudó, de Cela-Nova ; Antôni Ribeyrolles,
de St-Drezèri, serjant au 122ma territourial;
lou mitralhaire Jousè Negrou, de La Bouissièira; lou serjant alpin Filipe Verrier, de
Miraval ; lou brancardiè Louvis Bardou,
de Serignan ; Rougè Gontier, dau Pouget
(3ma zouavas); l'ajudant-chèf Jan Daudé, de
St-Marti-de-Loundres ; lou lioclenent Justi
Combalat, de Gijan.
— Felicitaciouns au Clapassiè d'adoucioun
Jan Carrèras, dau 281ma, dejà citat mantun
cop, que vèn de reçaupre la medalha militària.
— Noste amic lou bon felibre Jan Reille,
jout-lioctenent au 38ma coulounial, es estat
blassat, dins lous darniès afaires d'Ourient.
Ié mandan nostes vots afeciounats d'urousa
garisou.
— Avèn reçachut de bonas nouvellas das
amics : Leoupold Cauqnil, lou capoural Pau
Calmetto, lou piouniè Ramound Cordeillan,
Edouard Gardes, lou capoural sapur Fernand
Jonquet, toutes dau 4ma coulounial ; e dau
serjant Deshons (2ma genia) que s'atroba dins
lou mèmes parages qu'eles.
— Vènoun de remouutà au front nostes bons
coulabouraires Filhou e Caussou de l'Ouliviè,
quo çai èroun aquestes jours en permissioun,
e que sèn estats urouses de reveire en toujour
galharda santat.
L'AGENT DE LIASOU.

Das Mount-Pelièirencs : Batiste Lagaly,
iput-lioctenent au 146; Louvis Lyon (65ma
ïnf.); JanDedouches (24 coulòunial); Edouard
Roux (lmè Bat. d'Africa); Carles Estoul (251ma
inf.) ; Albert Gay (81ma inf.) ; Pau Roland
(85ma inf.) ; Edouard Morato (163ma inf.) ;
Gastoun Daviaz (6ma Bat. alpin) ; Eugèna
Nolin (121ma inf.) ; Pèire Affre (17ma inf.) :
Michèu Gavanon, g. ajudant mitralhaire au
67maalpin; Pèire Desmóuliez (49ma ínf.); Maurice Roy (46ma inf.): Pèire Huc (2ma coulounial) ; Marcel Cambon, bregadiè telefounista
au l lGma A. L. ; Ferdinand Cabrol (51 ma inf.);
Marius Capol (163ma inf.) ; Jôrdi Goliard
jout-lioctenent au 153ma.
— Das CètòHs : Francès Cadilhac, J, serjant-fourriè au 8ma coulounial ; Edouard
Boudon ; Carles Guilhon J ; Andrióu Gravil, telefounista au 2ma zouavas.
— De Francós Servière, de Niana, $, serjant
au 3nia bis de zouavas ; Jan Roussille, de StJust (409ma inf.); lou serjant mitralhaire Artur
Naval, de Vilanoveta ; Gastoun Amadou, de
St-Pau-e-Valmala ; lou jout-lioctenent Pau
Gros, de Clar-Móúnt, ý î&gt; ; Jousè Pórier,
de Murvièl (17ma dragouns).
— Lou felibre Albert Bertrand, de Nimes,
vèn ile toumbà au camp d'ounou à 26 ans. Pèr
la plouma e la paraula aviè fait counouisse e
estimà l'escai-noum d'Abel-Bréart. Pregan sa
jouina vèusa.que porta un noum ara doubíament
glourious, e touta sa familha, d'agradà nostes
grands regrèts e nosta respetousa simpatia.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Giierra!

Chaca

D'ounte vèn lou renoum

tout

l'après-dinnà lous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

(53, carrièira Aguìharié, 53)

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ic vostcs pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

dimècres

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
quc ic mandaren autant ièu quâuques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiseìle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER

VILLE DE MONTPELLIER

ATHE

TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
9*"
MONTPELLIER

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINÉES :
Jeudis, Dimanches et Fètcs
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pòr quinzenada
Distrairés touta una escouada:
Seran gais... couma cn Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap»Fumoip au §ous»Sol

Consommations de Premier Choix

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

LUNETTERIE MONDIALE

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÈRIDIONALE
DES IIJEES

Ir'Imppimepie " Ir'fìbeille"
14, avenue de Toulousc, Montpellier

liûpe papidement les tpaûau^

]VLensiaelle. — Illustr'ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

qui lui sont eonïiés.
C.I.D.O.
ns

8 £ZIE

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261966">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261967">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261968">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435253">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109945">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°49 (1è de julhet 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109946">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435245">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435246">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631505">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109947">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;49 du 1er juillet 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109949">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109950">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109954">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109955">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109956">
              <text>1917-07-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109958">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109959">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109960">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109961">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109962">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109963">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109964">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1955"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1955&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261960">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°49 (1è de julhet 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261961">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261962">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261963">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/5dd8bb6e9069f990011ca55a56ec57f2.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261964">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261965">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435247">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435248">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435249">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435250">
              <text>L'Auboissaire de Figairolas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435251">
              <text>Lou Boussard</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435252">
              <text>Bonfils, Louis (1891-1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594745">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594746">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594747">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640566">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718109">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
