<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1956" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1956?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:54:22+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="962">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e44833284bc095fceaed9227b3d8b443.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107026">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107027">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107030">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107031">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139231">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a62990e07f130676aad43dc3d7ea21cd.pdf</src>
      <authentication>d10c7f195434c2b152ddc30e82263d27</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631447">
                  <text>C.I.D.O.

Tresièma Annada. —

Not

BÉZIERS

50

15 de Julhet 1917

Lou 14 de Julhet
es dejà estat, en França,

la Ffesta cìe la Federacîoun
Dins aqueste numerot:

Dau 4 au 14
Lou darniè croustet Lou pan de Toulousa
Lous crimes dau Peirou: Au Castèl-d'Aiga
23,

fíedacioun :
Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

Dau 4 au 14
Quitàs que vous hou digue, simplament, francament, couma hou
ai sentit e couma me vèn : soui
estat countent qu'es pas de dire,
l'autre jour, lou 4 de julhet, qu'avèn festejat en touta frairetat
Ylndependence Dag, fèsta naciounala de nostes amics d'America.
Ai trefoulit de plesi de veire
floutejà, sus lou balcoun de nostes
mounuments publics, en mitan de
las flambas mirgalhadas das estendards aliats, la bandièira das
Estats-Units; e ai saludat, de tout
moun cor que l'espèr couflava,
« lou drapèu estela de la Federacioun » pèr reprene un mot manific de Mistral.
Dins lou caire azurat d'aquel
drapèu, las estellas que brilhoun
sount lous Estats de la pus pouderôusa Republica dau mounde,
autounomes e libres chacun en ce
quepretocasavidapersounala—mès
ligats pèr un pache sacrat entre
que s'agis d'aparà lou terraire,
l'ounou e lous drechs dela Nacioun.
Sus quauques pans de simpla percala, aquel drapèu canta un inne
majestous à la glòria de l'lndependença e de l'Unioun.
Auren-ti d'aurelhas pèr lou pas
entendre ? Quau sap ?
La guerra es una granda e terribla escola. Tamben, à força dedire
ou d'entendre dire que luchan pèr
la libertat das poples, pèr lous
drechs de las naciounalitats, fossa
tìniran pèr s'avisà qu'acò's belèu
vrai. E se prenoun tant de bellas
frasas à bon, es pas dich que s'arrestoun en routa. Faran ben. Sus
aquela routa larja quc mena dors
l'aveni, lous Franceses qu'an íisança en la França immourtala
duvoun marchà sans pòu, e noun
pas s'endarrièirà, crentouses ou
arroutinats.
Dins un article que soun titre es
un prougrama : « Le Fédéralisme
européen » (l), un escrivan belge,
M. Ramound Colleye, hou dis mai
que ben : «... la question de ï'aiilonomie de tous les peuples, c'est

(1)

L'Opinion ivallonne, lè de julhet

1915

en vérilé, loule la guerre de
1914 ». E d'efèt es pas poussible que tant de sacrifices siègoun
estats estrassats, qu'un mounde
nòu sourtigue pas de l'ourrible
destripament de touta la terra civilisada. E dequé seriè aquel mounde
nòu, e voudriè-ti la pena de mouri
pèr que naisse, se pourtava pasas
poples ouprimats, à las naciouns
esclavas, à las prouvinças vassalas,
lou present radious de la Libertat.
Lou vanc es dounat, la boulegadissa es lançada : s'agis pèr hou
veire de traire un cop d'iol un pauc
pertout : encò das enemics couma das amics, e mèma das nutres — veire lou mouvament catalan enEspagna. L'oundada monta,
grumeja, roundina ; coumença de
tustà las enclusas quissounadas
que cricoun, que petaran lèu : e
lou courrent irresistible empourtarà tout ce vièl, tout ce mousit,
tout ce qu'a fach soun tems e jougat soun rolle.
E.ncara un cop, agen pas làgui !
Mourirà pas que lou pus malaute,
couma se dis. Un empèri fach de
flocs e de petasses, tal que l'Austria, pourrà s'escartairà jouta aquel
butau i'ourmidable.
Nautres avèn pas res à cregne :
lous liams qu'unissoun la nacioun
francesa sount d'un aram que serà
pas entemenat. Mès se lou ,cop es
prou fort pèr dessaudà « las lourdas anellas fargadas pèr lous Valois e encadenassadas pèr l'avesque
de Luçon » (2), se lou courrent es
prou viéu pèr las carrejà, tant
milhou ! Seriè pas trop lèu de
s'escapà de l'estoufadou centralisaire ounte la França s'anequelis ;
de respirà enfin larjament, à ples
paumous, l'èr salabrous de las Libertatscoumunalaseprouvincialas,
que sans elas lou mot de Republica es enganaire e messourguiè.
Lous Estats-Units nous bailoun
la liçou e l'esemple : baste sachen
coumprene e segui.
L'asard a pas belèu pèr pas res

(2) L. de Berluc-Perussis. Discours au Coungrès de Volx (25 de setembre 1898).

Abounament : 3 francs l'An

raprouchat nostas fèstas, couma
l'astrada a raprouchat nostes cors.
E, après tout, lou 14 de Julhet
es dejà estat, en França, la Fèsta
de la Federacioun...
Lou CHIVALIÈ.

Libres Prepaus
LOU DARNIÈ CROUSTET
Li legèire dòu Petit Méridional, lou
dimenche lè de juliet, pousquèron legi
aquest titre : « Lou darniè croustet » en
tèsto de quauqui ligno sur la famouso
famino alemando.
Pèr li Miejournau qu'amon sa lengo,
aquéli tres pichot mot dins un journau
« méridional » redegi tout en france's,
soun Vencauso de proun reflessioun.
L'Eclair douno, despièi longlems, de
prouvèrbi en lengo miejournalo, de fes de
passage entié. Se lou Petit Méridional
seguissié soun esemple, après aquest poulid coumençamen : e lis autre quoulidian,
se fasien la memo causo, li gens s'avisarien que la Lengo que parlon touti lijour
au travai. dins la carriero, à l'oustau, es
veraiamen uno Lengo, e noun pas un
paure patoues, epòu espremi touto causo,
despièi lis obro de la terro, lis evenimen
loucau e moundiau, jusqu iquesliounsoucialo. E que sarié, alor, se lou pople
legissié de journau redegi entieramen dins
sa Lengo meravihouso ! aprendrié alor,
sènso mespresa lou francés, à la miès
coumprendre, la miès respeta, la miès
ama. Ansin siègue, un jour — e lèu. Lou
Gal, en pleno guerro, nous canlo deprene
lou bon camin. — Jan RUFE.
LOU PAN DE TOULOUSA
Aici s'agis pas pus d'un croustet; es
de pan, de bon pan fresc e blanc que se
fabrica à Toulousa. Lou journal le Figaro (que rasa pas à gràtis e lou lendeman, mès chaca jour e pèr dous sòus)
anouncia la nouvella, e espausa dins sous
burèus un floc d'aquel famous pan: quila
antau facillament à entendre que la lèi
francesa es pas aplicada dins lou Miejour, e empusa conira el la jalousiè das
Parisencs que n'a veritablament pas de
besoun. Bella besougna d'unioun sacrada
e patrioutica !
Voulèn be creire que le Figaro i'es pas

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

anat de maliça : es dirijat pèr dous autous « dramatics » qu'an pulèu lou sourrire, e que prenoun pas grand causa au
serious.
Mès alors, perdequè a publicat l'aproubacioun, ensultanta pèr naulres, d'un deputat que se sinna : « commandant G. de
Grandmaison » :
«... les lois, quelles qu'elles soient, ne sont
jamais appliquées dans ce qu'Edmond About
appelait « le pays de l'à-peu-près».
Dès qu'un fonctionnaire ose appliquer une
loi quelconque, l'électeur se dresse, va trouver
ses élus et les force à intervenir. Et quand le
Midi cause et bouge, l'administration cède...

S'aquel moussudegrand oustau, s'aquel
coumandant pèr souldats dau Papa, èra
à la guerra, e que coumandèsse pas
milhou que ce qu'escriéu, planirièi sous
omes. Es un bonur pèr la França que de
deputats couma acò siègoun pas sus lou
front.
Mès es un malur pèr ela que de coumandants antau siègoun deputats, pioique — mèma davans l'envasioun estrangièira — an pas l'èr de saupre clequ'es la
soulidaritat francesa. fíamassoun ounte
que siègue la prumièira messorga venguda — car lou famous pan blanc es una
craca enventada pèr quauque Tartarin de
Paris, e l'ounourable cònsou de Toulousa,
M. Jan fíieux, hou a proubat cla couma
lou jour ; d'aquela messorga se fan una
arma, e tusloun aderé sus lou Miejour,
couma se lou Miejour èra un membre
pourrit dins lou cors naciounal. Dempioi
ires arís,coumtan paspus lascaloumnias,
las escornas, las ensullas...
Encaissan de longa. E, de longa, lous
mascles de nosta Terra se fan tugà —
couma lous Gascous dau XVIIIma qu'enlevavoun Craonne dau tems que M. lou
coumandanl-deputal escriviè au Figaro.
Mès lous que tournaran dau chapladis
— car n'en lournarà be quaucun, saique!
— s'un cop la foutra lou arrapa, lous
Gervais e lous Grandmaison nous la
pagaran. E V «immunilé parlementaire »
pararà pas lout 7 — L. GH.

Vèn de pareisse:
Noste suplement: Lou Sermoun de Moussu
Sistre, sèt cansous clapassièiras, quatre dessens de Marsal, tirage especíal sus bèu papiè.
Costa : 5 s'òu's.
S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal.

�Una Letra dau Front
A Palavas, la Rèina de la plajas, i'a un
vièl courdouniè noumat Pegot. Vous
laisse à pensà s'a de traval: au pres qu'es
lou quior, se ié porta, pèr las faire resscmelà ou repelassà toutas las savatas e las
groullas qu'avans la guerra èroun en
rebut. N'i'en vèn mèma de la Vila. Acò
empachapas Pegot d'èstre gai e de cantà
couma un canàri dau mati au souèr, en
tirant lou lignòu ou en picant dau martelet.
Sa boutiga, douverta en plen miejour,
es lou rendès-vous de toutes lous flandrinejaires que cercoun de coumpagna e
lou cagnard, e d'aqui s'envouloun fossa
canards que se tugoun pas à la voulada.
Aquel jour i'aviè sa fenna Filousèla que
fasiè bouli lou loupi, una vièlha ounchada couma un tal de porc e que tabatava talament que semblava qu'aviè lou
nas en choucoulat, pioi un pescaire e un
estamaire qu'avièn finit sa journada.
Passèt una douanièira embé sa cougnada : « Vesès, Pegot, ié diguèt, vous
porte aquelessouliès... edèuriès me faire
un plesi...
— Voulès passà la prumièira? demandèt Pegot.
— Es pas acò. Lou fatou vèn de me
bailà una letra ; ai moun enfant au front,
e languisse de saupre dequé dis. Vesès,
t'ai douvrida, mès pode pas anà pus
lion, sabèn pas legi.
— Ebé ! iéu vous la legirai.
E Pegot qu'es un ome coumplasent e
pausat couma quaucun qu'es toujour
assetat se levètpèr se melre mai au jour,
e legiguèt : « Cliers cousins...
— Cousin ? faguèt la cougnada, quau
pot èstre ?
— Regardàs, diguèt la douanièira,
quau es qu'escriéu...
— Envoi de Beau... Beau... Gigot...
— Anen, ié sièi, es noste cousi Baudila
Gigotou... E dequé dis?
— Chers cousins, c'esl l'ûme pleine...
pleine... d'agrès...
— Es matelot, vosle cousi ? coupèt lou
pescaire, sus quante bastiment?
— Nani, es dins lous Arpins.
— Ah ! couma parla d' « agrès »...
— Oh ! coumprenèn que vòu dire :
« regrets », sap pas gaire escriéure...
E dequé dis mai ?
— ... Pleine d'agrès et le cceurfondu...
— Lou cor foundut ? couma moun
estan ? diguèt en riguent l'estamaire. ;
— Ali ! boutàs, se l'escoutàs aquel
bachoucaire, cridèt Filousèla.
— Oi, i'a : fondu, atestiguèt Pegot;
siès toujour à l'afus pèr me countrarià.
Tè ! lou velerinàri m'a dich l'autre jour
qu'aviè vist un vudèl sans cur : la doulou
de quilà lavacasa maire ié l'aviè foundut.
Ah ! veses be !
— Oui ! acò fai pas res, diguèt la
douanièira, legissès ; dequé i'es arribatà
noste cousi ?
— ... le cceur fondu quc.que... je vous
annonce la mort...
— Ai ! moun Diéu !
— La morl de votre... volre... volre
fds...
— Moun Diéu ! moun fil ! moun fil
qu'èra tant brave !
— Atendès, alendès ! diguèt tranquillament Pegot, plourés pas 'ncara !... La
mort de... de votre pè... volre pè... votre
père saique !
— Ai ! moun paire ! qu'èra tant escar-

rabilhat, moun paire qu'es vengut aqueste
estiéu faire la vendemia...
— Esperàs, me troumpe, i'a :... vous
annonce la mort de votre grand... oui !
grand... grand-père...
— Pecaire ! moun grand, plourava la
douanièíra, moun grandquenous aimava
tant !...
— Arreslàs, arrestàs ! sès trop viva...
sès trop viva... es pas el... seriè... votre
cceur... no... sceur, acò's acò ! sceur Ca...
Ca... Ca... ro... la...
— Sccous ! ma sorre Carola, que l'ai
vista i'a tres jours à la vila ! Ma sorre
qu'èra tant fresca e tant bella !
— Assassin ! cridèt Filousèla en courriguent sus el, assassin qu'as fach mouri
touta la familha d'aquel mounde, e i'as
fach plourà toulas las larmas de soun
cor ! quand on sap pas legi, on s'en carga pas...
— Es tus que m'as fach troumpà, respoundèl Pegot sans se troublà; tè ! m'as
fach sautà una ligna... I'a : vous ferez
des compli... pli... ments à votre fils,
votre père, votre grand père et à votre...
votre sceur Carola. Ah ! vesès be que l'ai
pas enventat, acò's escrich.
— Mès quau es mort ? demandèt la
vièlha tarascà.

Lou bonur d'èstre Anamita. — A MountPeliè, couma un pauc pertout, i'a de trava-

— Es couma dins Carmen, faguèt l'estamaire qu'aviè entendut aquel operà au
founougrafa.
Enfin, à força de tastounejà troubèt :
vous annonce la mort de votre cou...
cou... cousine.
— Quanta cousina ? se demandèroun
la douanièira e sa cougnada.
— ... cousine Gra... Gro... Grau...
Graillone... es acò?...
— Dequé ? cridèt la douanièira, ès pèr
una cousina dau cinquièma degrèt, que
poudiè pas nous senli, qu'a fach manjà à
moun paire la milat de soun ben en
proucèsses que nous avès fach mouri à
à pichot fioc e nous avès tant fach plourà!
Que lou diable l'enravale ! ! e amai
vous!!!
GUILIIEM DE SlXTEH.

Mount-Peliè, mars 1917.

ou mens

travalhaires, mai ou mens lourds,

mai ou mens rusats. I'a encara una autra diferença entre eles: es que, couma lous parents
de Sta-Catarina, lous uns sount crestians e lous
autres hou sount pas.
Lous Anamitas catoulics an agut lou dimenche lè dejulhet una bella fèsta, à Nosta-Dama,
ounteun missiounàri, lou P. Arvieux, ié faguèt
un discours en parlà de soun païs.
Ai! quante bonur d'èstre Anamita ! Pèr un
parel de centenats que sount aici, capitoun un
capelan que ié prècha dins sa lenga.
Mès n'en troubarés pas un que siègue foutut
deprechà en lenga d'oc as fidèlas dau Clapàs...
Dins lapouliça. — Nostas notas sus la pouliça clapassièira an fach soun pichot efèt, tout
simplament perdequ'avèn dich lou drech pèr
toutes : lou public que vòu èstre gardat, lous
agents que voloun èstre pagats...

Dins lou Journal diiPeuple (7 de julhet),
M. .lan Fégha se trufa das Miejournaus :
acò 's l'amusament aeoustumat das journalistas p'arisencs.
Aquesle capita pas: galeja nostes coumpatriolas que fan batejà' sous oustaus.
A pas l'èr de saupre qu'aquela tradicioun
es pas de tout particulièira au Miejour ;
e qu'èra pas de besoun, pèr n'en parlà,
de sourti la coulecioun das : « Tè f mon
bon, gensses, pecaire » e autres restòris
mai ou mens rafalats.
En aqueste tems de jours sans car,
empacharen pas M. Féglia de manjà de
capelan, s'acò i'agrada. Mès ié faren
remarcà, pioiqu'escriéu dins un Journal
du Peuple, que lou pople dau Miejour
n'cn vòu un autre ; e, pioique parla de
Tarlarin, que Tarascoun es pus proche
de Paris que Stockholm...
L'ARABI E LOUS PRESIBENTS

A part l'aumentacioun de 4 francs (pèr mes...),
aquestes an un gros avantage — sabe pas s'hou
avès

remarcat.

Dempioi quauque tems sount

mountats en grada ; avans, èroun tout bounament de serjants de vila,
d'agents de

pouliça ;

pioi venguèroun

ara, lous journals lous

apelloun de longa « yardiens de la paix » —
couma à Paris, siéuplèt !
Lous agenls de noste Clapàs
Estenì lous gardians de la Pas
Fan bona garda à soun entour ;
... E la guerra dura toujour !
Asti e Mount-Peliè. — Lous quoutidians, en
rendent comte de la darnièira

sesilha

dau

Counsel municipal, an parlat d'una courrespoundencia de las

municipalitats d'Asti e de

Mount-Peliè, sans bailà de detals. Precisen.
Asti es pas soulamentlou païs dau famous vi
petejant egrumejant: es tamben la patria d'Al-

I'a de mounde, belèu, que lou gramecis courtés e courau de l'enfioucat
Aràbi à M. Poincaré a un brivet estoumagat. Jujàs ! aquel palalassiè d'Arnavielle, plus blfenc que lou drapèu d'Enric V, que fai de mamours à-m-un
Presidenl de la Republica. Dequé tron
es acò !
Ebé ! sauprés que l'Aràbi es un recidivista: lou salut au President, acò lou
counoui. En 1890, pèr las fèstas dau
Vlma centenàri de l'Universitat, lous
felibres tenguèroun Court d'amour à
l'Escola d'Agricultura, e lou president
Carnot ié faguèt l'ounou de sa visita : e's
lou majourau Arnavielle que ié larguèt,
d'una vouès vibranla, un salut en verses
lengadoucians. E — disoun lous journals
de l'epoca — lou President de la Republica, pretoucat, sarrèt calourentament
las mans de M. Arnavielle.
Tout acò nous rajouinis pas...

fieri, lou grand pouèta tragic italian. Gracia as
douns manifics dau baroun Fabre, nosta bibliou-

FOUCASE SENGLARS

tèca municipala poussèda la biblioutèca d'Alfieri
(emé bravament de manescrichs), e noste Musè
a dous retrachs dau pouèta pintrats pèr Fabre
el-mèma. Aqueles dous pertrachs, la vila d'Asti,
gardant piousament ta memòria de soun illustre enfant, n'a demandat una coupia à la vila
de Mount-Peliè. Lou pintre clapassiè, noste
grand amic Marsal, es en trin de levà aquela
coupia, emé .lou souèn e la counsciença que
tout lou mounde ié counoui e ié recounoui.
Nosta poulitica estrangièira. — Las relaciouns frescament nousadas, ou renousadas,
entre Asti e Mounl-Peliè, metoun mai à l'ordre
dau jour una questioun interessanta e impourtenta :ce que pourrian sounà la «poulitica
estrangièira »

de Mount-Peliè, la poulitica de

nostas relaciouns emé lou defora. Aquela poulica es estada, trop longtems, la dau « superbe
isolement » couma disiè l'autre. Lou estrangiès,
souvent, sount venguts à nàutres : i'an agut de

Las Michantas Desencusas

UN QUE BECAUCA

Ihaires anamitas : aqueles Anamitas sount mai

— Oui, i'a be quicon couma acò, pioi
qu'a lou cor foundut dins lous regrèts,
diguèt la cougnada.
E Pegot recoumencèt, aquesta fes en
courriguenl, pèr recercà lou mort. Mès
quand seguèt à : vous annonce, poudiè
pas passà l'ouslacle, e repetava: la mort!...
la mort!. . la mort !...

Çops cíe Gapganta
e Cops d'fìppiéus

La Vida au Clapàs

merite, car avèn pas res fach pèr lous atirà.
Noun soulament lou renoum dau Clapàs, mai
d'un cop, n'a patit, mès encara sa prousperitat

Noste Prefèt, hou avèn toujour dich,
es la Prouvidença das cassaires. Soun
darniè arrestat sus la cassa dau gibiè
d'aiga hou prouba un cop de mai; e lou
fai en mèma tems la Prouvidença de las
cousinièiras e das mèstres d'otèl. Quand
lou peis serà rare e la car defenduda,
zou! de fouca e de sarcella qu'acò's pas
ni car ni peis...
Enlramens, lous senglars devourissoun
tout.dins l'arroundissament de Beziès :
lou segne depulat Barthe s'en es planit,
lou 30 de jun, à la Cambra. E, faguent
ressoun à sa vouès, un de sous journals
escriéu : « M. le Préfet devrail bien inciter ses lieutenanls de louvelerie à organiser des chasses contre les sangliers...
Mais, au fait, avons-nous encore des
lieulenants de louveterie ? »
Foutre ! te coumprene que n'avèn, de
lioctenents de loubatariè... N'i'a mèma
un qu'es de longa à la Prefetura. Soulamènt, a lalament de besougna ! Pot pas
s'oucupà de toules lous 'gibiès : nouisible, utille... e agradable.

ecounoumica : nostes coumerçants i'an perdut
LOU MOUSSU PATRIOTA
— Ailas ! moun Diéu ! triste es moun sort
(Sousca lou Moussu patriota),
Soui trop vièl pèr parti... — An! bota,
Siès pas trop vie'J pòr faire un mort '!
LA VÈUSA COUNSOULABLA
— Tant qu'El viviè i'ère fidèla,
Ara vive ma vida... — As tort!
Pioique sa mort seguèt tant bella
Dèuriès sustout viéure sa mort...
LOU CAPELAN A LA VIOULETA
— Vivèn pas soulament de pan '.
(Nous prècha l'aliat Bounifaça...)
— Aubé ! entre qu'on a 'n pauc fam
Cau tamben fricot e carnassa.
LOU NOUVÈL RICHE
— Quand lou paure mounde la sauta
Se soui trop rictie, es-ti ma fauta ?
L'Estat es large longamai!
— Ta counsciença l'es be mai.
L'EMBUSCAT VERGOUGNOUS
— Enventoun milanta sistèmas
Pèr me desentraucà. Pamens,
N'en cau à l'arriès... — Mai ou mens !
E pioi, perqu'es toujour lous mèmas ?

tout ce qu'un pauc d'iníciativa
auriè pougut ié faire gagnà.

inteligenta

Revendren mai sus aquela questioun.
A l'Escola das Bèus-Arts. — Grand châfaret à 1'EscoIa das Bèus-Arts, pèr la distribucioun de las recoumpensas. La Jurada assistèt
à-m-un

bèu

espetaclo :

M.

Max

L.e.h.r.t

e M. Pèire C.b.n.l se tratavoun l'un emé l'autre
de

:

vièlhard

e

d'incoumpetent.

s'aqueles dous pintres

Pecaire !

i'entendoun pas res,

dequé dèu èstre lous autres...
Es-ti que la Jurnda es trop sevèra, ou lous
elèvas trop malas ? Mès, à lioga qu'au Counservatòri

se

baila

de 5 recoumpensas

en

mouiènn pèr de classas de mens de lOelèvas,
as Bèus-Arts

ounte

las classas

sount mai

noumbronsas i'a pas que 2 ou 3 preses,

rara-

ment 4.
Belèu

couma dins aquel oustau se gasta

prou de papiè tout l'an voloun pas n'estrassà
mai en diplòmas.
Reparlaren un pauc pus tard de l'Escola das
Bèus-Arls : n'en vòu la pena.

L'EROUICA

GASTOUN

Nous sèn enganats en diguent, dins
noste darniè numerol, que M. Dumazert
(Gaston), de l'Odéon, aviè legit lou palmarès das councours dau Counservatòri.
Es quaucun quc lou sembla e que porla
soun noum, mès es pas el. Lou veritable
Dumazert es au front, ounle partiguèt
quauques jours après avudre escrich
aquesta letra, publicada dins lou Pelit
Méridional dau 5 d'agousl 1914 :
« II me serait pénible de rèsterináctif, tandis
que tous mes camarades vont se ruer vers la
frontière; mes deux frères, mon beau-frère
sontpartis ; je ne suis pas mobilisable, mais
heure est grave et tous les cceurs français
battent a 1 umsson.
» Ouand tous les hommes appelés auront
quitté la v.lle on pourrait bien nous initier au
inaniement du lusil dans une de nos casernes,
et si notre Pa rie fait appel à tous ses enfants
qu'il nous soit permis âûssi dê"mourir pour'ìa
France et pour•_la
__ Liberté.— Gaston DUMAZERT,
professeur au Conservatoire. »

Una tant nobla letra se passa de longs
coumentàns. Lou noslre serà court ■
l'erouïsme de Dumazert (Gaston), de
l Odéon, es à l'aussada de soun talant.

LOU PûURTlÈ DAU CASTÈL-D'AlGA.
JAN-SANS-PÈU.

BRAFAMIL.

�Oi ou No!

Siègue dich entre nautres,

n'aviè bougra-

ment de besoun, lou paure el.

Encara quau-

ques ansde mai, e aurian pas pus agufqu'una

La scèna se passa à Salounica, dins un
pichot bar grèc tengut pèr Vaiten Cassalaspoulos e sa fenna Agata, que coumprenoun pas una frasa de francés, à pus
forla rasouun mot de nosta lenga d'Oc.
Toupinet e Cabussèl,dous Cetòris coulounials que se quitoun pas jamai dintroun:
sount ple de fangas e mau rasats.
CABUSSÈL. — Bonjour !
TOUPINET, una boutelha à la man. —
Bonjour ! me bailarés un lilre de vi.
CASSALASPOULOS, à sa fenna. — « Oïa
kèfalè ! » (Quanta lèsta, moun Diéu !)
AGATA, doubriguent un pan de maissa
jusqu'à las aurelhas. — Oh ! oh !
TOUPINET. — De que dis ?
CABUSSÈL. — Te dis que siès salle.
TOUPINET. —
S'es pas arregardat,
saique ! (Risouliè, au cafetiè, en presentant la boutelha) Bota! bota ! baila-me
un litron de pinaros.
CASSALASPOULOS, en coulèra. — « Pinaros! pinaros ! » (Crassous, craumous).
TOUPINET.— Oi! oi f Pinaros!
CASSALASPOULOS. —
« Legueis emo'í
kaka » (M'ensultes).
TOUPINET.— Se vos cagà, vai cagà pus
liont, grossa mala.
CASSALASPOULOS. —
« 0 ! o ! legueis
emoï mala kaka » (M'ensultes bougrament).
TOUPINET.— Vai-ié cagà dins ta mala !
CASSALASPOULOS.—« 0 popoï'! o popoï! »
(Ai! moun Diéu !)
TOUPINET. —
Popoi ! popoi ! dequé
mastegues ?
CASSALASPOULOS. — « Mastigein me ! »
(Vos me picà!)
Lou Grèc devèn furious; sa fenna lou
tèn pèr un bras.
CABUSSÈL à TOUPINET. — Vèni! nous 'n
anen. Acò finiriè mau.
TOUPINET, un darniè cop.— Ah! voulès
me servi? Oi! ou No ?•
AGATA.— « Oïno! o'ïno!» (De vi! de vi!)
CASSALASPOULOS. — « O'ïno! oïno! »
E prend la boutelha, la roumplis de vi;
Toupinet lou paga, iout lou mounde es
countent.
Vajaqui couma dous Cetòris e dous
Grècs que se coumprenièn pas ni lous
uns ni lous autres, arribèroun à s'entendre.
. Jan de la CAPELLA-NOVA.

LOUS CRIMES DAU PEIROU

Au Castèl-d'Aiga
Saique vous sès

avisats

dau cambiament

qu'es en trin de se faire au Castèl-d'Aiga.
No! oh, no! l'an pas enlevat, El. Aviàs pòu ?
aviàs tort; agés pas làgui. El, i'es encara, e ié
rèsta. Demora supèrbe, douminatou, triounfaí.
Lou Castèl pot s'engrunà, l'aiga se secà, lou
Peirou s'espouti, El serà toujour aqui.
Dequé se vei, siègue dau roc de Sustancioun,
dau Plan das Quatre-Segnous, dau Camp-deManobra ou de la Soufrièira? El! d'abord, pioi
ben pus bas, escrachat, simple pedestal, lou
Castèl. Perdequé se parla de faire la carrièira
Naciounala pus longament drecha e destrecha ?
Perqué pouguen l'amirà de pus liont. Es l'ournament de la Vila, Pechantilhoun suprèma de
noste goust.
El!!! avès devignat: es l'elegant ournament
plantat sus la coupola... Estella ? sourel ? sinsacrament ? flou d'archichaut estilisat ? Ai pas
jamai pougut hou saupre... E pamens, Diéu
sap quant de tems ai passat...

à lou coun-

templà !
Dounc, segués tranquilles : ié rèsta ; e pèr
que se vege mai, pèr que l'ensemble siègue
dinne d'el, petassoun lou Castèl-d'Aiga.

rouïna — bella, dise pas , mès una rouïna.
A lioga d'acò, brave mounde de Mount-Peliè,
anàs avudre un Castèl tout nòu, ben prope,
ben blanc, quasiment autant poulit que lou
jour que l'estrenèroun...
Venjan. Que de reparaciouns siègoun necessàrias e que las cogue faire, n'en sèn d'acòrdi:
on pot pas res dire de mai e de milhou sus
aquel sujèt que

ce qu'escriguèt Mistral

au

doutou Mazel, en 1897, à prepaus de la restauracioun de las Arenas de Nimes.
Mès i'a 'n biais de faire las reparaciouns, e
aqui sèn pas pus d'acòrdi.
Sabèn be que l'Aministracioun municipala es
pas souleta respounsabla, e que dins lou crime
dau Peirou lou poudé central à sa part de cou-

mes. Lei Yanitous aqueles an agu de
biais, se soun renja, n'an una pichota
reserva...
Leis espargnaires s'escriminoun à dire
qu'en anant plan, e mouienant n'avedre
ben regulièrament chaca mes, on n'a
proun ; es couma se prechavoun dins lou
desert ; e zou ! de resoun se n'en dis que
n'on sort d'aqui sucra couma un crespe.
Mès la pus bella qu'ai entenduda es
estada dicha pèr un pialut, amai qu'acò
ié partiguè, e que clavè bougrament ben
lous bès :
— Eh ! coudoun ! que diguè, se sucras pas, salarés, mès que la guerra
finigue !...

pabletat ; sabèn que lou Service das mounu-

LA FELIBRESSA DÓU VIDOURLE.

Bourateu, aspirant au 124ma, Marcel Valette,
• ciclista au 81ma, toutes de Mount-Peliè. Lous
canouniès Jousè Sauvaire, Douminica Marot
e Jan Philip; lou curassiè Emila Jullian; lou
telefounista Mareel Greffe ; Alfonse Michel;
lou

zouava Jousè

Carreau; lou

lioctenent

Geoffroy, proufessou à l'Escola de coumerce;
Blàsi Magurno ; lou bregadiè telefounista Jan
Delbosc ; lou capoural Emila Bardou ; Ipoulite Lacroux ; lou serjant Etchegaray ; l'agent
de liasou Emila Teyssiè, toutes de Ceta.
— D'autres encara : lou lioctenent d'artilhariè Ludouvic Delpon e lou capoural Jousè
Bonnet (noumat serjant), de Clar-Mount; lou
serjant Pèire Bousquet, e lou curassiè Ernest Crassou, de St-Pergòri; lou serjant Poujol, de Jounquièiras : l'agent de liasou Jan
Galibert, de St-Fèlis-de-Loudez ;

lou coulou-

nial Alfret Garrigues, de Mèza ; lou marechaldas-lougis

Louvis Coston,

de Mauiò ;

lou

ments istourics a mandat una coumissioun pèr,

fusilhè-mitralhaire Martin Pau, de St-Geniès-

endicà lou traval à faire. Mès, Vila ou Minis-

de-Mourgas;Ioucoulounial Marcel Camillière,

tèri, dequ'acò nous fai? Nautres aparan noste
Clapàs, e disèn que la

reparacioun poudiè

Noste Councours

èstre menada autrament, emé mai de mesura
Anàs un pauc vous rendre comte dequé vai

petasses blancs, aquel abilhage d'Arlequin, e
m'en dirés de nouvellas. Voulian pas la rouïna,
no ! mès voulian pas mai aquel desastre.
Dau coustat dau couchant, ounte lou tems a
pas tant pausat sa rausa bruna, lou desastre
serà

belèu pas tant long à dispareisse. Mès

lou restant, que tout l'entaulament (architrava,
frisa, cournicha) es estat refach de nòu,

acò

bailarà d'èr à m-un faus-col ben blanc sabounat e empesat de fresc, e las generaciouns à
veni auran de noste bon goust una fièra idèia.
Seriè-ti estat ben diíîcille, à lioga de prene
aquela brava pèira de St-Geniès ou de Castrias que n'en pot pas de mai,

de causi una

En clavant noste councours pèr lous pialuts du-

fsim

èstre lou Castèl-d'Aiga après aquela reparaidèia.Veirés aquelas dougenas detacas, aqueles

fíÊÊÊLjttt':

ven

%0^M|w/
flt* Jf(

^es ^ot,s &lt;iu

d'abord gramecià touan
ajudat àsoun
succès: lous dounatous,
Jjtakjk /OÍ/S editous Roumanille e
Ruat, lous counfraires qu'an anounçat
lou councours — e enfin e susloul lous
pialuts que i'an prespart. Aquestes sount
noumbrouses, e hou serièn estats encara
maise lou prinlems èra pas una michanta
sasou pèr lous souldats, la que ié quita
lou mens de lesés. Citen lous noums das
milhous councurrents:
Nouè

GAILLAC,

cencia) ; Jousè

ment A. L.) ; Louvis

de la despensa

Ludouvic

RIBOT,

seriè pas estada gaire pus forta); nimai la de la

lounial) ; Gustava
Magalouna

plaçà èroun mai que mai dins l'entaulament.

NOEL

Alors? Alors, auriè cargut, pèrhou ben faire,
de pena, e sustout voudre rendre un pauc pus
bella nosta vila...
Pas mai. Mès belèu que n'en demandan trop.
BERNAT DE LA CANOURGA.

Una Sucrada
La rarela dau sucre a una qualita...
Dequé dise ? Ai, moun Diéu ! ! sièi
surament tratada de baucha, de raboussièira, d'un pau de tout... Mès, fai pas
mai: hou mantène, la rareta dau sucre a
fa baissà lou pris dei fraisa, es ben quicon
a una epoca ounte tout aumenla, aumenta couma la granoulha, mès la granoulha crebè, e l'aumentacioun crèba
pas !...
Me dirés: lei fraisa dequ'es acò ? es pas
ren ! Es pas ren, mès es quicon quand
mèma, una fes que lei que n'en vendoun
soun fol de pas n'en tira un bon pris ;
coumprenès qu'ara n'i'a fossa qu'èroun
abilua à tira (d'argent de sous iòus autant
que s'avièn dous roussets. Lei fraisa an
diminua acò vai ben,vai estrà, mès a pas
calma lei gens, nàni, anàs un pau faire
un tour à la plaça, e se se fai couva en
quicon, acò arriva proun souvent, n'entendrés de touta mena, mès entendrés
surtout parla... sucre.
Iéu acò m'amusa, que voulès ! lei gens
se fan veire aqui souta toutas sas faças,
on ié vei lei galavard, lei vanitous, leis
espargnaires. Oue n'i'a moun Diéu ! que
sous estouma podoun ren supourta ; lei
fraisa pas sucrada, badèu ! qu'acò's
paure ! lou la sans sucre se pot pas
envala, lou cafè ma miga, se ié metès
pas 3 granouns es amar couma de fèu.
Alors ounte vos ana em' 750 gramas pèr

— Avèn agut de bonas nouvellas de nostes
amics lous felibres Bernat de Mountaut, aspirant au 19ma dragoun, e lou marechal-daslougis

Emila-G.

Leonard, que vèn de re-

mountà au front, pas pus lèu garit de sa blassadura de Verdun. De : Louvis Thomas, dau
34ma coulounial; e das galois Ginisty, Bonnefoy, e Imbert dau 5ma coulounial. Nosle
milhou souveni.
— En permisssioun,

aquesta passa, nostes

coulabouraires e amics Louvis Abric, à Lunel;
Jan Bardin e Andriéu Vialles à Mount-Peliè;
Louvis Fourmaud,

à Massilhargues ; Alàri

Sivanet, à Mouriès ; Jousè Giordan, à Niça.
L'AGENT DE LIASOU.

de Niça (115ma regi-

LÉOCOURNET

(8ma genia);

de xMejanas-en-Alès (7ma cou-

resistença au pes, pioique las partidas à ram-

avudre un pessuc de goust, se bailà un liard

san. A toutes nostas felicitaciouns.

de Pichabou (en counvales-

GIORDAN,

pèira d'una tinta pus founçada ? La questioun
se pausava pas (e d'alhurs

bels; lou brancardiè Prousper Cammal, de
Càstias ; Iou serjant Jousè Almeras, de Pous-

e de goust.

cioun; ce què n'i'a d'acabat vous bailarà una

de Gignac; lou zouava Genouilhac, de Gra-

VASSAS,

de Vila-Nova-ras-

(4ma cassaires d'Africa) ;

Pèire

(34ma coulounial, refourmat de guerra).

Lou noumbre das mandadisses e la dificultat de causi entre eles — que mai d'un
sount d'egala valou — nous an decidat
de reparti l'argent dasprumiès preses sus
lous autres, pèr fin de rendre justiça à
toutes e de mcindà lou mai poussible de
libres miejournaus as pialuts que nous
an tant ben proubat soun amour de la
lenga mairala.
Publicaren pas, couma avièn tablat
d'hou faire, las pèças mandadas, e hou
regretan grandament. N'i'a trop, e nous
caudriè un suplement: emé la crisa dau
papiè, pus dangeirousa encara pèr lous
pichots journals que pèr lous grands,
acò' s un lùssi que, d'aquesta oura, poudèn pas nous pagà.

De Marcel Rambal (7ma inf.);

Fèlis Cour-

tiol (3ma art.); Maria Cournut (117ma A. L.);

i
(ïltìma '"

Jùli Fabre, jout-lioctenent au 359ma; Jpusà
Vialle (287ma inf.) ; Marcel Crégut
inf.); Enric Hab

(116ma A. L.); Jousè Allè-

gre, jout-lioctenent au 31ma alpin, toutes de
Mount-Peliè.
— De Pèire Jouve

$ (287ma inf.); Irenè

Martin (24ma coulounial); Maurice Berlanger
(92ma inf.); Emila Bourdiol (4ma coulounial);
Camilla Cros (3ma inf.); Augustin Veyrac $ ;
Jousè Vidal (3ma

art.

Veyrac (35ma art.),

toutes

à

pèd);

Augustin

de Mèza ;

e dau

Mezau d'adoucioun Alfonso Gonzalès, voulountàri catalan au lè regiment estrangè.
— De Jan Souchon de Ceta, sapur au 2ma
genia ; PèireBouscaren J, de Gignac, capoural au 52ma ; Albert Pompei J, de Sauve,
jout-lioctenent au
Ferrier

4ma

(356ma inf.),

tiralhaires ;

Marius

de St-Jan-de-Cuculla;

Pau Cavaiiló, d'Usclas-dau-Bosc.
— De Ramound Itier ï,de Lúnel-Vièl, lioc-

Nostes Souldats

tenent

milralhaire au 2ma alpin ;

Rauzier

#

$, de Niça,

Edouard

jout-lioctenent as

alpins, nebout de noste eminent coumpatriota
Sèn urouses de

felicità noste amic M. lou

capitàni Barre, de

Ganges, que vèn d'èstre

M. lou proufessou Rauzier; Rougè Taillade,
de Castel-Nòu (2ma tir. alg.); Marcel Milhe J,
de Balhargues, serjant au 62ma.

citat à l'ordre pèr lou 5ma cop ; e M. l'abat
Fèlis Nozeran, serjantbrancardiè, proufessou
à la Trinitat deBeziès, qu'emé sa 4ma citacioun
a ressachut la medalha militària.
— Coumplimentan emé plesi noste amistous
coulabouraire Andriéu Vialles, medeci-aussiliàri au 65raa batalhoun senegalés, que vèn
d'èstre citat; e noste bon coulèga lou felibre
Aristida Gleize, de

Mount-Bazenc,

slrjant

mitraihaire au 34e coulounial, dejà citat, qu'es
estat decourat de la medalha militària anglesa.
— Sount est.ats pourtats à l'ordre pèr lou
segound cop : l'ajudant-chèf Jan-Jousè Saux,

Lous ppouvèrhes dau mes
Pèr Senta-Madalena
La nosa es plena.
*
* *

S'au vint-e-dous bufoun lous venlà
Emportoun las figas emé sas dents.
*

Se ptòu pèr Senla-Anna
L'aiga es una manna.

dau 2ma genia, lou canouniè JôrdiValat e lou
jout-lioctenent Jan Aymard, de Mount-Peliè ;
lou serjant-fourriè Estièine Celly, de Ceta ;

Quau dis de mau de Testiéu
Dis de mau dau paire siéu.

Auguste Cayrou. de Grabels ;l'aspirant Danis
Fouet, dau Bousquet-d'Orb, noumat jout-lioc-

POSTA RESTANTA

tenent.
— Gitats

à

l'ordre e decourats de la Crous

de guerra : Francés Thóry, dau 17ma d'artilhariè ; Reiniè Saltel : l'abat-infirmiè Mader ;
Grabièl Balmès, serjant au 339ma; Reiniè

J. Mestre.— Verses un pauc febles; mandàs
pulèu de prosa.
Lous « As » dau 5ma. — Pensaren à vautres
d'un moument : mès, paciença : mancan de
tems amai de large.

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejoiirncms,
Mairinas de Guerra!

Chaca

D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnàlous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira

(53, carrièira Agulharié, 53)

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Eoole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

VILLE DE MONTPELLIER

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATHENEE-GINEMA
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo

TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés loutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap-pumoip au 5ous«Sol

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

LUNETTERÌE MONDIALE

Lisez

C.I.D.O.
BÊZIERS

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
9
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÉRIDIONALE
DES ÍDEES

Ir'Imppimepiç " Ix'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaOau^

Mensuelle. — Illustr-ée

Gros débit. — Peu de Frais

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téíéph. : 4-30

qui lui sont eonfiés.

Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

L'ÉXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261975">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261976">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261977">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435263">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107081">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°50 (15 de julhet 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107082">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435255">
              <text>Humour&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435256">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631506">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107083">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;50 du 15 juillet 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107085">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107086">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107090">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107091">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107092">
              <text>1917-07-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107094">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107095">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107096">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107097">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107098">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107099">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107100">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1956"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1956&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261969">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°50 (15 de julhet 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261970">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261971">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261972">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/e44833284bc095fceaed9227b3d8b443.jpg&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261973">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261974">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435257">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435258">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435259">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435260">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435261">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435262">
              <text>La Felibressa dóu Vidourle</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594748">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594749">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594750">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640567">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718110">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
