<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1959" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1959?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:40:13+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="964">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/8146bcaaf905375198a01253ba2a3d04.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107167">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107168">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107171">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107172">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139235">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f2c5f3334b947936503d894cbdb3ba80.pdf</src>
      <authentication>7b61b43ee3fa8fbb1b37e0f0372294ab</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631456">
                  <text>15 d'Agoust 1917

Tresièma Annada. — Not 52

Quand on pot e qu'on ausa
Es una bella causa.
(VIÈL PROUVÈRBE)

Dins aqueste numerot:

Manoul hou manda pas dire
Guijinglau desvèla dos Turcas
Lou Maset de Mèste Roumiéu
EN SUPLEMENT,

Redacioun :
23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

Manoul hou manda pas dire
— Ah ! pèr esemple ! Es tus ?
E couma vas ? Avièi pòu que seguèsses vengut e que nous seguèssen mancats. Disièi: « aquel brave
Manoul vendrà lèu, saique ! »
Toujour pèr sèt jours ?
— No, pèrnòu, en esperant lous
10 dau cop que vèn.
— Nòu ?
— Oi !
— Gouma ?
Manoul abraquèt soun « lècaplat » drech vers soun titi gauche,
e, me mounstrant lou petassou
raiat de rouge e de verd :
— E lous dous jours de citacioun, perdequélous comtes ?
— Es vrai ! Mès hou sabièi pas,
qu'ères citat. Coumpliments, felicitaciouns... Siès un bon bougre,
as pas res dich as amics... E dempioi quoura ?
— Dempioi ma darnièira permissioun,i'a quatre meses perquinaqui...
— Mès enfin, siès pas es citat
dau tems qu'ères en perma ?
— Es precisament aqui ounte
t'engarces. Cau te dire que pendent
qu'ère au Clapàs, i'agèt un pauc
d'espés, amount, dins nostes
ròdous... Mèma que... enfin ! Pèr
la paga, bailèroun quaucas crouses
de guerra à la coumpaniè, e lou
serjant-major Gratoula, que sèn
ben camaradas, me faguèt marcà
pèr una.
— E t'a fach una citacioun poumada ?
— L'as troubat, es be trop rossa !
a coupiat la fourmula tradiciounala : « Gradé inielligenl el dévoué... Te coumprene ! Tout lou
tems de moun ativa, m'an toutes
dich e repetat qu'ère feniant couma
un chi bèstia e pus sotque RaubaSaumas. A cargut la guerra pèr
s'avisà qu'ère inteligent e devouat...
— Au mens la guerra t'aurà
servit à quicon.
— Me serièi passat d'aquel service. Countùnie ma citacioun :
... s'esí dépensé sans compler el
avec le plus grand courage pour
assurer le ravilaillemenl de sa
compagnie pendanl plusieurs jour-

nées d'inlense bombardement. »
— Acò's poulit!
— Oi, mès rapella-te que, quand
acò bardava, iéu ère tranquillament au mas ou au cinemà, e
qu'es moun coulèga lou capoural
Piquèta, que me ramplaçava pèr
quauques jours, que s'escagassèt
pèr ravitalhà la coumpaniè...
— E t'an recoumpensat tus...
es pas juste !
— Es la vida. E pioi, me souvène
ce que nous disiè au regiment
l'ajudant Albinet, un gavach bourrut e brutal : « Quand je vouspunis
que vous le mérilez pas, ça remplace pour quand je vous punìs
pas que vous le mérilez. » Ebé !
m'an citat aqueste cop, qu'hou
meritave pas, pèr toutes lous cops
qu'hou meritave...
— Hou renjes que pogue anà.
Mès's vrai que i'a longtems que
l'auriès aguda, se t'avièn fach toun
drech.
— Lou podoun pas faire à tout
lou mounde : sèn trop. Es egal !
es pas trop lèu : coumençave d'avudre vergougna.
— Te cresièi pas tant vergougnous!
— Si fèt ! avièi pòu, sans ribanet, de me faire trop remarcà. Ara
soui un pauc couma tout lou
mounde.
— Lou fèt es que n'en plòu, de
veta, e que n'en vai plòure encara,
aderé couma d'orta ! I'aviè dejà
l'ensigne das blassats...
— M'an dich que lou bailavoun
à de refourmats que sount pas
jamai mountats au front...
— Es vrai, e s'ères aici, à l'arriès, n'en veiriès be d'autres !
— l'a mai qu'à l'arriès que s'en
vei de toutas. Mès dequ'es encara
aqueles petassous quevan plòure ?
— l'as d'abord la medalha de la
Hecounouissença naciounala.
— Couma dises ?
— De la « Recounouissença naciounala ! »
— La bailaran, après la vitòria,
as souldats qu'auran sauvat la
França ?
— Ah ! paure lèlou ! es una
medalha pèrloucivils que se sount

Abounament : 3 francs l'An
«devouats»à las obras de guerra:
coumprenes ?
— Oi, vese ! Es quicon couma
la medalha de la Mutualitat ou de
l'Assistença publica, soulament
un pauc mai à la moda.
— Es couma se lous Fournèls
ecounoumics metièn
dins .sas
pourciouns una fiolha de lauriè...
— Vai ben. E pioi ?
— Pioi,i'a ladecouracioun delas
infìrmièiras.
— Ah ! bona idèia acò, bona
idèia : bravò pèr Godart !
— Trobes, tus ? Ebé, pas iéu !
Soui passat pòr lous espitaus, e
sabe que las infirmièiras dinnas
d'aquel bèu noum s'enchautoun
pas mau de quanta recoumpensa
que siègue : fan lou ben pèr lou
faire, e pas mai. Es precisament
las autras, las pèpias e lous carnavals, que se renjaran, entre
palas e picous, pèr avudre la
crouseta rouja palmada : acò ié
farà una breloca de mai...
— As belèu pas tort. Mès dins
tout acò, i'a de mounde que planisse : es lous paures souldats de
l'arriès, magres aussiliàris, palles
inaptes... Pecaire ! i'a pas res pèr
eles.
— Escusa ! pèr eles i'a las
medalhas e lou diplòmas de las
Soucietats d'agricultura ,
sans
coumtà que podoun èstre prepausats pèr lou « Porre »...
— Saique vos rire ?
— No ! parle de bon, e ce que te
dise es vrai, couma siès un brave
garçou. S'ères estat aici pus lèu
auriès legit dins lous journals Iou
resultat dau councours das jardis
militàris. I'auriès vist, dempioi
lou coumandant Sabounat jusqu'au capoural Càrdou, touta una
ribambella de diploumats e de
medalhats, sans coumtà, te dise,
que n'an prepausat un pèr lou
Porre...
— Aquel dèu èstre un agricultou
famous, un cullivatou ors-ligna...
— Pas precisament. Es pas dins
la ligna, d'eí'èt, pioiqu'es dins la
secioun ; mès, à part acò, t'enganes : es un counferenciè...
— Ah ! oi... Fai poussà las carchofas e las jiastenargas emé soun
escoupigna. S'amerita lou Merite
agricola couma Botrel s'ameritava
la crous de guerra : es lou mème

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

genre, fai d'agricultura couma
l'autre fai d'erouïsme. Quante tibou, d'aquela coumedia !
— Anen, anen, t'enquiètes pas !
— Ensache be, mès dequé vos ?
es pus fort que iéu. Noste amic
Titola m'hou disiè toujour : « Reflechisses trop ! » Sanjarai pas,
bota : hou ai pres à la capelina e
hou quitarai au susàri...
— Lou pus tard poussible !
— Ben entendut. Tè! à força de
reílechi sabes pas dequé me soui
avisat. Sabes que toucan la nautapaga e la prima de coumbat ?
— Oi, oi... Ebé ?
— Te siès demandat perdequé
nous 'n gardoun un floc que toucaren pas qu'à la fin dau pastis...
— Es be simple : pèr coumplicà
la coumtabilitat, aumentà la crisa
dau papiè e foutre en caire as
fourriès...
— Un pauc pèr acò, belèu. Mès
i'a quicon mai. As toujour entendut dire à tout lou mounde : « Ai!
que jamai Ia guerra finigue, quanta
pistacha, aquel jour! quanta mounina, quanta mouta ! » Ebé! depòu
qu'agen pas dequé nous enchichourlà, lou Goubernament nous
garda quauquessoletspèracòfaire..
— An ! pèr veire...
— Si ! -e recounouitràs qu'acò
's ben d'acòrdi emé lous prencipes
de l'antialcooulisme ouíìcial. Ou
alors, quicon mai. Quand seren
liberats, pèr toucà nosta prima,
nous mandaran em' un papièiret
vers lou percetou que nous farà
aquel pichot rasounament: « Vous
duve tant, mès dempioi tant d'annadas me duvès tant de talhas,
countribuciouns e patantas. Rèsta
tant. »
— E lou rèsta serà pas lourd,
saique.
— N'ai mai pòu qu'enveja. Em'
un timbre de quitança (qu'encara
nous caudrà pagà) lou comte sera
lòu fach. La nauta-paga serà.talament nauta que ié pourren pas
agandi; Ia prima serà couma las
d'un farmacian que counouisse...
— Amai iéu !
— Se nous fan aquel cop, es
tinit! Me mancarà pas pus res pèr
n'avudre un sadoul de la vida.
E alors, es tout dich...
— Te suicides ?
— No : rengaje !
Lou CHIVALIÈ.

�LOUS CRIMES DAU PEIROU

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
A TOULOUSA
Dins lou Gal dau 15 de Jun, noste
coulabouraire L. T. a rendut au meravilhous « Institut d'Etudes méridionales»
de Toulousa l'oumage que s'ameritava.
Trouban una prouba nouvella dau bon
traval coumplit pòr aquel Estitut dins un
raport de l'eminent proufessou J. Anglade, que soun autou nous fai Pamistança de nous mandà. Maugrat la guerra,
la prousperitat de l'Estilut d'estùdias
miejournalas s'afourtis e proumés grandament pèr l'aveni.
Un cop de mai, souveten pèr MountPeliè qu'aquel esemple siègue pas perdut. Lou Counsel de l'Universitat e la
Municipalitat ié dèuriènpensà l'uncouma
l'autra, car s'agis au cop de l'interèst de
la Vila e dau renoum de soun Universital.
A TOULOUN
Au Grand-Teatre de Touloun, i'a quaucas senmanas, lou 4ma coulounial bailava
una vesprada de galà. Sèn estats urouscs
d'aprene qu'un chor de coulounials ié
cantèt, em' un succès espetaclous, un
« Inne à la França », musica de S. Boggiano, paraulas de noste amic DelponDelascabras.
D'una riba à l'autra de la granda Mar
blua, lous picaments de mans das
3.000 ausiguèires auran brusit, soulide,
jusqu'as parages ounle se bat lou 4ma
coulouniaì, pèr rejouï lous ausidous de
noste afeciounat e goustous coulabouraire.

Guijinglau desvèla dos Turcas

Lou Jardi de la Vaunage
Avèn parlat dau pusvisible e dau pus afrous
das crimes dau Peirou : lou

maquilhage

dau

Castèl d'aiga qu'es en trin de deveni un castèl
d'Arlequin.
Mès lous respounsables d'aquel crime, lous
que l'an ourdounat e lous que l'an pas empacliat, l'Aministracioun das Bèus-Arts e l'Aministracioun

municipala, n'en

sount pas, se pot

dire, à soun cop d'ensach.
De longa toca, e jusqu'à ièr encara, an dounat milantas proubas d'indiferença, de negligença, ou d'un

goust pautut e pastissiè; se

sount pas oucupats dau Peirou, ou s'en sount
oucupats pèr lou marfi e l'enlourdi, sans s'oucupà de l'art (que i'entendoun pas res), nimai
de l'art das jardis (que saboun belèu pas soulament s'acò esista). Finalament,

d'un jardi

reiau an fach un jardi de la Vaunage.
Parlen pas de l'abouminable
desoundra noun soulament lou

coumun quc
canlou de la

Passejada-bassa, mès que sa lanterna — despassant la balustrada — abima la vista jusqua
dins

una lèia d'en-naut. Tout es estat dich

sus aquela saloupariè qu'aurièpas jamai degut
esistà, que dèuriè dempioi longtems èstre engrunada. On pot pas pus n'en dire qu'una
causa : es una prouvoucacioun au dinamitage.
Lous mèmas

~™~w.

« restauratous»

dau

Castèl d'aiga sount pas estats capables de prene
couma se dèu la mesura das escaliès que van
de la Passejada-nauta à la terrassa daubassin.
An entarrat lou prumiè escaliè, que despassa
justa prou pèr faire brouncà, mès an fach lous
autres trop nauts, que despassoun lou nivèl de

LOU RECIDIVISTA
L'Aràbi nous manda una aimabla letra,
à prepaus de noste « Cop de garganta »,
de l'autre cop, qu'èra be, de fèt, un
amistous «cop de garganta », e noun
pas un michant « cop d'arpiéu », couma
hou an cresegul, parei, de mounde que
prenoun e que coumprenoun tout au
rebous.
Mèste Arnavielle precisa que, quoura
saludèt M. Carnot, en 1890, à la Court
d'amour de PEscola d'Agricullura.seguèt
pregat d'hou faire —■ Mistral estent present — en sa qualitat d'assessou lengadoucian dau Felibrige. Era un debé de
nauta counvenença que se presenlava, e
que l'Aràbi coumpliguèt à miranda. Sous
quatrins, d'un bèu lirisme, ié varguèroun,
à part lou toca-man dau President, lous
coumpliments dau senalou Deandreis,
qu'èra tamben un bon í'elibre. Car, dins
lou Felibrige, sibant lou mot de Roumanilha à Clouvis Hugues, rouge e blanc
se mescloun, pèr faire de rosa, la coulou
de las amours...
L^l DEVIGNETA
Aquel ome es una devigneta que vai,
vèn, se passeja : es una devigneta moubila. Moubila ? Oi. Moubilisada ? Aqui la
questioun.
Es rasat à l'americana, mès acò prouba
pas res: ara es una moda seguida pèr
lous pialuts lous mai pialuls. Soun coustume ? Es pas ni tus, ni vous, ni car, ni
peis, ni aucèl, ni rata-penada... Aquel
abilhage es lou cap-d'obra, la perí'ecioun,
la crèma, lou grel de la darnièira envencioun das talhurs dins lou mouvament,
que vòu que lous civils ajoun una coupa
militària, e que lous souldats ajoun una
deguèina de civih Es I'uniforrue à la
Fregoli: em' un kepi avès un souldat
que íìgnola, em' una casqucla avès un
civil que fai de « sport ».
Dequ' es aquel mistèri ? Un mistèri...
de Bouzigas? Belèu un pauquet.
L'ome-devigneta porta l'abílhage quc
ié cau, e que ié vai couma Uh gant. Es
souldat sans hou èstre ; hou es tems en
tems, juste lou lems de se faire mai
« civilisà ». Es en sursis, pioique cau
tout vous dire. Soun sursis cs utille,
necessàri, indispensable : fai partida de
la counfrariè das couilaircs de lèu e das
burgaires de closca. Remonta lou courage de toutes, grand ou pichot Miejournau. E quand ié disoun à el : Sursis
acourdat, el couma un ecò un pauc traite
repèta à sas praticas : Sursum corda !
BRAFAMIL.

la terrassa... Es de bòu traval: se n'avièi fach
autant moun patroun m'auriè foutut defora, e
lèu!
« Un poulit cop d'iol, d'una simplicitat

~N~N~N

armouniousa, es la perspetiva de laPassejada,
vista entre las plata-bandas e lou prumiè reng
d'aubres d'una lèia. Mès aquel cop d'iol, es
defendut de n'en jouï sans s'embourgnà à-m-un
mounument de cadièii'as amoulounadas que
dèurièn pas, jamai de la vida, èstre entrepausadas aqui.
— Dequé disès'.' que soui pas pratic? Tamben se pot, mès

crese pas

d'avudre tort en

diguent qu'una passejada es facha d'abordpèr
se passejà, que lou Peirou es un noble e magniflc jardi e pas una loja de pourtièira nimai
un saloun ounte

on barja, nimai lou Fièirau

dau prumiè vilajou vengut.
^~www

Es pèr acò que — tant pis se soui pas

pratic! — denounce couma un orre pecat contra sa bèutat majestousa la multiplicacioun
das ignobles bancs en founta e en boi blanc
(pintrat de verd),

alors

que toutes dèurièn

èstre enpèira.Es pèracò que m'irrita de veire,
à

dous passes de Louvis XIV e dau Castèl

d'aiga, una bassa-culla autoumatica ou una
bouèta « mascotle-souuenir ».
vwwww

E pioi,

destrech

à dequé rima lou grilhage

que tèn

presounièiras

las

plata-

bandas '.' Perdequé las pas quità libras couma
hou voudrièn las règlas de l'art, e couma hou
sount dins toutes lous jardis dinnes de nous
servi d'esemplc ? Saique

i'a

mai,

aqui, de

rasous « praticas »! Lous chis, lous enfants...
Mès lous chis en libertat podoun pas dintrà au
Peirou; e

lous enfants aïssables, lou sabre

pacifie de mèste Arnaud lous auriè lèu messes
au plec...
■~-~w~

E las estatuas ? Encara

una catas-

strofa ! Estrassen pas nosta ancra à parlà das
dous malbres qu'enfacioun

lou

bassin dau

Castèl d'aiga : es d'ourriblas caricaturas que
valoun pas las journadas d'oubriè que caudrà
pèr las enlevà quauque jour.
Lous brounzes

dau

coustat

de

l'intrada,

qu'an mai de valou, sount pamens pas mai à
sa plaça:

mancoun

de proupourciouns emé

lou plèn-òr ounte sount plaçats. Scriò 'stat trop
diflcille de faire, couma à Versalhas, un ensach
emé lou moulage en gip, pèr jujà d'abord de
l'efèt. Mòs pensàs un pauc! aquelas estatuas
sount pas mai estadas escultadas pòr lou Peirou que ce que lou Peirou es cstat basfit pèr
ié faire de kermessas... Las an quitadas aqui
couma las aurièn butadas pus liont. Es pas de
ioi que prenoun nosto Peirou pèr una Vaunage:

Lou Gal fai pas levà lou sourel,

mès quand mèma, ara coumençoun de passà

mès manda jaire lous tarnagasses.

l'osca'.
BERXAT DE LA CANOURGA.

Dins aquel caire dal bivouac i' aviè pas
que sièis miols à la corda e, jous sa
tenda, lous sièis counductours que tenièn
counversacioun e que l'on entcndiè de
liont. Lous counduclours an lou vèrbe
naut, las espressiouns fortas e rustas,
acò's una abituda qne prenoun en viscjuent ambé sas bèstias e jujàs n'en. Es
Guijinglau qu'on entendiè lou mai aquel
moumenl : « Tus, oh ! tus, bramava, pos
pas diferà que d'èslre coucut! cal qu'hou
siègues coucut e se quauqu'un me dis
que Saucissot espas coucut respoundrai:
es pas vrai, perdequé hou a prou meritat. »
E Saucissot dc li respondre ambé
flèuma couma quauqu'un qu'es ajassat :
« M'en bate, soui pas maridat. »
— Acò, hou sabèn pas, dempioi tres
ans tout ara que sèn ensemble sèn pas
jamai estats foutuls de saupre couma
viviès dins lou civil. Mès aicis sabèn
quau siès, siòs pas qu'un palhard, un
roufian ! aqui tout ço que siès ; mòs t'enquiètes pas, siès coucut d'avança, es iéu
qu'hou te dise, car se jamai te marides,
quau vos que prengue un aucèl couma
tus, que quauca madoun de toun calibre ?...
A la vcritat, aquel Saucissc' que ne
parlèn dins un de nostres racontes e
qu'adounc se disiè de Niça (?) es un individu que, tout ço que pourtèt amb' el al
regiment, couma vcritat aparenta de sa
vida civila, èra lou vice de las grandas
vilas ounte s'èra fossa revalat e un parel
de libres d'aquel paure Catulla Mendès e
de l'aulre encara pus paure Jan Lorrain
e que lous revala toujour amb' el.
Guijinglau li pacifia pas sous vices e
lou marcandeja pas.
— E te dis encara que regrèta lou front
francés, la Souma ! regrèta la França !
As pas jamai ren regrelat de ta vida que
las madouns que lai as quitat dins la
Souma ; saique creses que las counouissian pas tas supèrbas roumècas ? Ta
panarda de Rousièras que semblava la
campana de Mendes ambé soun ventre
embouïricat, emboucada couma lous
« fayots». E la de Proyartque fasiès trcs
ouras de cami quand prenian lou repaus
à Cappy, pèr l'anà veire : una cougourla!
auriàs dich una cougourla ! ne pinces
pèr lous manouls. E la de Chuignolas
tournà : una cranca enguinguouèssada,
una escarrabissa que i' an coupat un
artel, la furour das Senegaleses et das
« marsouins » vièls croustets. Aviès aqui
de poulit mounde, deviès pas fourçà pèr
descroucà aqueles fablòus.
— Ah ! mès, diga, me sembla qu'eisagères, rcspoundèt la vouès flaugnagassa
de Saucissot. Vautressès d'omes renjals,
que sourfissiàs pas, es justament pèr acò
que hou vesiàs pas lout. E ma bruna de
Turry ? Mma L... (c li remembrèt la
carrièira e l'oustal)... Saique èra pas
lourda... ?
— Oh ! m'aquela ! aquela jouina ?
galharda? aqucla poulida fenna que nous
demandava de pan pèr mandà à soun
ome qu'òra presouniè ? Ah ! m'aquela ié
le'siès pas gaire fretat...
— Oc ? lò, espilha sas letras.
— La garça ! la gusa! ! la salopa ! ! !
aviè b'un efant, de tresans, crese, que lou

gardave de cops sus mous ginouls, que
me rapelava moun pus jouine? Ah ! mès,
lant m'en diràs ! es aquela que m'apelava
la Vieille Crèpe que l'avièi un jour espilhada de travès... soun regard me
counveniè pas. Ah ! oc ! la « Vieille
Crèpe ! «... S'hou escrivian à soun paure
ome ! li te foutriè be 'na trempa à soun
retour.
— Ai ! boudiéu, e ma vèuseta de Catlenoy que soun ome... veniè d'èstre tugat
i'aviè pas...
— Taisa-te, bougre d'animal !
— Dequé vos ? es la guerra ! es la
guerra que vol acò, avès torl, sòs de
lambours de ni proufila pas. E la de
Demuins, e la de... E tout acò m'escriéu !
Avouarés qu'aquela escola das Mendès
aviè aqui un bon disciple ; e la fasièi
aquela reflessioun quand lou « chèf » dau
T. C. se sarrèt de la lenda en demandant:
« Ah ! li picardo !... es tu, Guijinglau,
qu'escrivcs i picardouneto ? »
— Demandes pas cal es, vai ; l'as aqui
lou bèu Saucissot.
— Ebé! Saucissot, fòu pasque l'amour
le fague òublida lou courounèu, es ouro
de bastà.
— Es pas 'na coulhounada, faguèroun
loutes dous en sourtiguent à gralapautas
de la cagnà ; èra soun tour de toutes
dous de marchà.
— Oublidés pas, ajuslèt lou chèf, de
passa à l'òuficiè de detal que i'a si longovisto à prcne au couloun. Tengudo :
càscou, masque, carabino. Darnièira
recoumandacioun dau chèf, couma s'en
anavoun: « E aro, fasès alencioun en travessant Mounastir de pas recassà 'no
marmito! »
Avièn travessat Mounastir sens emboul
emountavoun rapidament la costa 1248,
un darriès I'autre en lenguent sous miols
pèr la queta ; aqui lous Bougres (1) lous
vesièn e lant pla marmitavoun pèr un
ome soul! Parlavoun pas e s'entanchavoun quand subitò Guijinglau se vira en
se clencant dèu Saucissot : « Espilha
ailai... las veses aquelas dos, souletas,
sensomes; dequ'espèrespèr i'anàderrabà
sous vèlas ? Zou ! es aqui que cau picà. »
— Ta-ra-la-ta, laissen acò, marcha que
d'aquesla oura nous marmitoun.
— Bougre de lachassou ! n'as pòu
das Turcs, sès toutes lous mèmes, sès
toutes de toumbaires de femnas, lous
roufians, mès quand sabès que i'apas la
matraca pòr qu'en aqui...
Las dos femnas emblancadas èroun
dins un camp de mil souletas, sabe pas
trop dequé fasièn e nimai nostres dous
coundutous resquèroun pas à n'cn mai
saupre, tant soulament que Guijinglau
asugava l'enveja de l'autre en li diguent
qu'auriè ben vourgut veire lous ièls e la
bouca de la dos Turcas. Fa pas ren, acò
mourdiè pas, e se Saucissot èra estat
una Turca, disiè ben que seriè pas vengut aqui dins un endrech tant marmital;
disiè ço-mèmes das chins quand n'en
vesiè un dins la zona.
Avièn arrapat la cresla dal serre e
s'arrestòroun pèr alenà un pauquet à
l'abric. D'aquis avièn un poulit pount
(1) Bulgares.

�de vista ; i' aviè 'n poulil panouramà :
Mounastir s'eepaudissiè 'n bas ailai,
blanca e bella (car es una poulida vila,
acò's vrai) au mitan d'una plana touta
enverdoulida pèr lous prumiès jours dal
prinlems.
Guijinglau aviè espilhat ambé las
jumèlas dau couloun e las passèt à
Saucissot : « Tè ! espilha s'acò's poulit,
espilha aquela ribambella de minarets se
diriès pas un mouloun de tuïèus de pipas
blancs quilhats sus un tapis verd ? »
— Es vrai ! es vrai ! disiè Saucissot,
mès Guijinglau esperava quicon mai
d'el...
— Ah ça ! veses pas ren mai ? As pas
vist ren à gaucha de la direicioun de
toun outis ?...
— Ah ! si, ara vese, lasdosTurcas que
se poutounejoun, s'embrassoun, pèr
eisemple ! Tò ! tè, m'espilha vite Guijuinglau, ara n' i'a una que fai sa preguièiraà Mahoumet, s'es mesa de ginouls
e brasseja ! aval davant lou roc, ah ! tè
ara es tournà darriès lou roc ambél'autra
que se poutounejoun ! ara revèn davant
lou roc fai tournà sa preguièira ! Boudiéu
que devoun èstre devotas... emai amourousas.
— Amai lou « 210 » quc vèn de petà
sus Mounastir es amourous... espilha
m' acò, juste al caire-fourc ounle avèn
crousat aquela coumpaniè de relèva
qu'esperava procha la tourre...
— E las as que recoumençoun lou
manège e s'embrassoun tournà e lournà
la preguièira.
— Amai l'aulre " 210" que davala! e
un aulre ! Ho! ho 1 cridava Guijinglau
ambé soun esclamacioun coutumièira,
l'efant a 'scrich ! michanta brisa ! brisa
de bisa ! michant vent...
— Michant vent, repetava Saucissot,
partiguen d'aici, zou quese jamai racourchissoun lou lir... sèn foututs !
— Oc, ebé anan veire, me cau veire
lous ièls d'aquelas femnas, i'a pas à dire.
Anan quità lous miols aqui, pren ta carrabina e vèni'mbé iéu, cau que Ias vegue
aquelas dos Turcas, soun trop amourousas,de femnas que se poulounejoun d'un
biais pariè!
Saucissot, el, troubava qu'acò sount de
fòts que arriboun: « S'es vist de femnas
que s'aimoun », soudis
— Ah! hou as vist, tus ? dins lous
libres qu'as dins ta pocha de loun Cagule-Manquès. Ah ! hou te dise pas dous
cops, marches ou te foute un cop de
crossa sus la tèsta.
Aqui Guijinglau aviè mes sa figura de
« traval» aviè lous rougets à las gautas,
sous ièls enlusils trasièn la vivacilat e,
couma un quicon dc soucious tabé, car
sous ièls lou trahissièn pas de cousluma,
e cresiè ben d'avudre vist quicon... Ai!
qu'èra bòu aquel gusàs, garrut e bèl, un
pauc mai oussul que musclat, mès, nervilhous! Ah! Guijinglau es pas una d'aquelas caricaturas apoupleclicas e coulhounas couma las enventava l'imaginacioun trop fccounda d'un trop celòbre
entartarinaire que ié disièn autres cops
All'onse Daudet. Guijinglau es un Miejournal, mès pas 'n d'aqueles que an la
tèsta trop madura. Guijinglau es una
tèsta-vèrda e avèn vist que lou sourel,
mème lou de l'Africa, la li aviè pas madurada, e Guijinglau se fai respetà, es
pas lou jouguet de degus.
Countunien noste raconte ; dirés que
sèn un pauc longs, hou sabòn, mès nautres, lous pialuts, avèn lou tems, toules

tant que sèn, quand i'a pas batalha;
disèn couma l'autre : «avèn tout ièi pèr
anà à deman.» Adounc hou poudèn prene
à l'aise e pioi, es una de nostras soulas
dislraciouns de racountà de coulhounadas emai siègou'n pauc longa es pas couma quand erian civils que lou prougrès
hou fasiè tout courri. Me souvène que
nostes conles lous nous troubavoun toujour longs, ara lous nous troboun trop
courts. Devèn èstre venguts pacients
ambó la guerra.
Alors, n'erian quand s'en van dèu las
Turcas. Guijinglau e Saucissot davaloun
en se glisssant long de las penlas de la
cola e se dissimulant dins lous replecs
que lou sol fasiè, pèr arribà 'n suspresa
sus las dos femnas emblancadas. S'agremouliguèroun pèr oubservà encara un
cop soun oubjectif e Saucissot n'aproufitèt pèr glissà douçament dins l'ausidou de Guijinglau e sus un toun de
reproche :« Tus que te dises tant serious,
aqueste cop siès pas ben propre, e ié vas
encara à « main armée ! »
— Barra ta maissa. Tus vas passà ailai,
iéu passe aqui, ié toumban toules dous
ensemble e m'a coumprés, vite.
Tant lèu dich e i'èstre dessus faguèt
pas qu'un ! D'un cop de man lous vèlas
voulèroun.
— Es un ome, aquela l'emna, Guijinglau ! cridèt Saucissot en recuèulant.
— Pren l'autra, tus.
E davant que l'ome aguésse sourtit ço
que cercava dins sa pocha, una arma,
Guijinglau d'un rede cop de poung sul
nas l'aviè 'spandit couma un lençol e se
laissèl anà dessus pèr lou jençà, car aviè
l'èr d'un ome forl e èra pas mort d'un cop
de poung. Malur ! i'aguèt aqui un corpsà-corps terrible. Dins sas dos manassas
aviè 'nclavat lou col de Guijinglau e hou
sarrava en cricant de las dents. Saucissot
teniè la femna en respèt... quicon que
l'i'èra pas jamai arribat de sa vida... e
n'aviè prou 'mb'acò. Mai esfralhat encara
de veire la tournura que preniè lou
coumbat e soupirèt, ah ! soupirèt quand
d'un ilhau veguèt Guijinglau mièch-levat
e tabasant tant que poudiè sus la maissa
d'aquel foulrassal d'ome en cridant cada
cop de poung: « Vai, salop, m'ère pas
troumpat, vai, salop ! » Semblava qu'acò
finissiè que Guijinglau l'aviè malat, mès
un ome s'amalugíi pas couma acò. Renouvelant soun mème geste, que n'en
poudiè pas faire d'autres, car Guijinglau
lou laissava pas virà, s'arrapava toujour
al col. Ara Guijinglau aviè fossa bourra
mès lou teniè, quand un moument ounte
cridava : «Tèn-la sarrada, la madoun,
sarra-la ben qu'escape pas, Saucissa !... »
l'ome se dreissa dins un esperfors presque subre-uman ounte se debaliè sa
vida, car, sabiè ben aquel espioun dequé
deviè li arribà, e recuèulant d'un pas,
lou poung tendut anava tirà sus lou pitre
de Guijinglau qu'aviè'n nas couma una
bòudufa d'un cop de poung qu'aviè ressavegut e que semblava estabourdit.
Mès, moun Diéu ! un ligre lerriblament
enfurounat auriè pas mai fach. L'encrouquèt tournamai al col e li quichava talamai lou gargatet que I'autre n'en perdent
la bufa s'ajassèl couma un loubatàs.
Aqui lou matèroun, li eslaquòroun sas
mans e sous brasses ambé sas centuras e
lou menèroun noun sans pena à la cagnà
dal coulounel que naturalament lous
questiounèt toutes ; es Saucissot que
faguèl la lenga sustout que l'a prou ben
penjada quand vol. Guijinglau dounèt

lous papiès qu'aviè troubat sus lou lipe,
al coulounel, e l'alfabet signaletica que
servissiè à-n-aquel espioun amourous
(un autre que lou trop d'amour a perdut...) à coumunicà ambé lous bòchous
e reglà lou tir de soun artilhariè. E pioi
quau sap toul ço que n'en tirèroun pas
d'aquel ètra! Lou coulounel faguèt à
Guijinglau : « Tu men fais toujours
quelquune à ta façon, mon brave Guìjinglau, il va jalloir que je le f... la médaille militaire quelque jour. »
— Oh ! acò caga pas, moun coulounèl,
es vostas lunelas que n'en sount l'encausa, enfin an servit à quicon. Amai
moun nas que sembla una bòudufa !
Eb'aquis couma Guijinglau desvèla
dos Turcas ; coussi troubàs acò ?

Nostes Souldats
Sèn urouses de presentà nostes

doutou Antôni Reynes, de Bouzigas, medecimajor ; lou capitàni Louvis Pelouzet, e lou
lioctenent Gaêtan Bouzanquet de Balestrier,
de Mount-Peliè ; lou capitàni Pujol, maire de
Castòl-Nòu-lou-Lez, que vènoun de reçaupre
la crous de Chivaliè de la Legioun d'ounou.
— Lou jout-Iioctenent Ilarioun Babre, de
Ganges, dejà cilat 4 cops,vèn tamben d'agudre
lou riban rouge. Lou felicilan en mèma tems
que quauques autres braves Ganjols : Mejean,
ajudant as tiralhaires, citat e blassat seriousament au « Cami de las Damas

De la Blouca de la Cerna, aquesle 22 de mai 1917.

; Louvis

»

Deshons, cleroun au 24ma coulounial, citat
4 cops e prepausat pèr la

medalha militària;

lou jout-lioctenent aviatou Alèssis

Stehlé,

cousi de noste brave Delpon-Delascabras, que
vèn d'ajustà una palma à sa crous

DELPON-DELASCABRAS.

milhous

coumpliments à nostes coumpatriotas : M. lou

de guerra

dejà triblament estelada.
— Coumpliments

encara

as

Mount-Pelièi-

rencs : Pau Gessé, lioctenent au 2ma genia,

Lous prouvèrbes dau mes

passat capitàni, e l'ensegna Ramound Cénac,
noumat

lioctenent de vaissèu;

lou cavaliè

Baisset-Crouau, citat pèr la 5ma fes. Au lioc-

Quand plòu pèr Nosta-Dama,
Es tout vi e lout castagna.

tenent Goubert, de Lansargues, citat pèr lou
4ma cop; à l'alpin Marcel Bougette, que n'es
à sa 5ma citacioun.

Se cauques en Agoust,
Caucaràs crentous.

— Sount estats citats dous cops : lou serjant Vitor Labourdette e Auguste Laussel,
de Mount-Peliè; lou lioctenent Louvis Altei-

Pèr Sant-Bertoumiéu,
La calla fai chiéu-chiéu.
*

rac, de Loiras-dau-Bosc í

lou marechal-das-

lougis Marcel Delmas, de Treviès; lou joutlioctenent Marcel Denjean, de Beziès ; lou

Lou perdigal dau mes d'Agoust
Es jamai pèr lous malurous.

marechal-das-lougis Jousè Tailhade, de Thézan. Felicitaciouns.
— Citats à l'ordre e decourats de la Crous
de guerra: lou serjant Pau Coulet, lou liocte-

La Vida au Clapàs

nent Charles, Camilla Combes, lou canouniè
Marius

Mount-Peliò e lous Italians. — Au darniè
Counsel, M. Bel — un das counselhòs que,
inteligent e travalhaire, es ben à sa placa à la
Canourga — a legit un raport remarcant sus
nostas relaciouns em' Asti. Sèn mai que ben
emé lous Italians, vai ben. Seriè pas poussible
d'èstre milhou, e de lous atirà pus noumbrouses e pus souvent dins nosta Citat? Cresèn que
si. Cresèn pèr esemple (e pioique toucan au
10 d'Agoust, acò 's de circounstença) que caudriè se souvène, e se servi, de sa devoucioun
pòr un illustre Clapassiè : Sant Roc. Mès nautres, à lioga d'ounourà aquel grand benfatou
de l'Umanitat, que lou mens devot a lou debé
d'amirà e lou drech d'èstre íièr d'el, sembla

Prouzet,

l'agent de liasou Enric

Fabre, de Mount-Peliè ; lou coulounial Emila
Ricard, lou lioctenent Gato, lou pilota aviatou
Pèire Sabatier, lou coumissàri de la marina
Pèire Lemaresquier, l'agent de liasou Grabièl Cavaliè, de Ceta.
— E pioi encara: l'ussard Camilla Molinier
e soun fraire Jan Molinier, serjant artificiè au
3ma zouava, de Latas; l'agent de liasou Albert Demar, de Cournou; Ivan Rouchó, de
St-Brés ; lou mitralhaire Louis Lagarde, de
Jounquièiras; lou tringlot

Ilarioun Baldy,

d'Ouctoun; lou coulounial Jousè Miliau, de
St-Saturni; Aimat Caizergues, de Viols ;
canouniè Guilhaume

Cassan,

lou

d'Aniana; lou

mèstre-pouèntaire Leounça Daumas, de St-Ge-

que n'avèn vergougna. Avèn desbatejat sa car-

niès-de Mourgas ; lou mitralhaire Emila Gali-

riòira, eslremat soun estatua, quitat sa glèisa

bert, de Mèza.
— Reçabèn de bonas nouvellas dau Clapassiè

ni facha, ni sans faire...
E tout acò perdequé ? Sufis que lou paure

Jousè Baissat, serjant au lè tiralbaires, que,

Roc es canounisat ! Auriò degut se countentà

blassat i'a quauques meses au Mount-Cournillet,

de la medalha de las epidemias...

es ara

souògnat dins un espitau de Fouis, e

Pas tout au cop.— Dins I'interessanta Iìevue

comta veni lèu en tratament à Mount-Peliè.

Méridionale des Idées, M. Enric Verdier renou-

Ajusten que vèn d'èstre citat pèr lou segound

vella un vot que faguèt à l'epoca, au Counsel

cop à la divisioun. Felicitaciouns e souvèts de

municipal : lou de veire Mount-Peliè recou-

garisou.
L'AGENT DE LIASOU.

nougut couma « estacioun climaterica &gt;..
A-m-aquela aucasioun encana la lausenja de
noste Clapàs : la bèutat de soun cièl, la bountat de soun èr, las vertuts de soun sourel...

EN MEÍVIÒRIA

Tout acò 's ben, tout acò 's vrai.
Mès n'en demanden pas trop au cop, e coumencen pèr lou coumençament. Se M.

lou

Das Mount-Pelièirencs: Vitor Allègre, jout-

counselhò Verdier arriba à faire escoubà e

lioctenent au 31ma

arrousà nosta vila, serà dejà ben bèu. E quand

Cros (lGma artilh.); Julian Vassas (30ma inf.);

batalhoun alpin; Jousè

acò se farà,à pauc pròs regulièirament, pourren

Carles Jeanjean, serjant au2ma genia.
— De Jan-Pèire Colle, jout-lioctenent avia-

parlà dau rôsta.
Vôu mai tène... qu'esperà, dis lou prou-

tou, e lou

vèrbe. Es pèr acò qu'aquestes jours las maina-

Emila Carrière, de Latas; Pèire Viguier,

gèiras fougnavoun. I'an pas bailat — bailat en

jout-lioctenent au 8ma, graflè de la Justiça de
pasàGanges; lou medeci-ajuda-major J.-B.

pagant, ben entendut — qu'una liòura de sucre.
Es estat dich, p^amens, que

la

mièja-lièura

seriè messa en venta vers la fin dau mes... Ai!
ai! ai! gara las qu'an un carnct verd : « Verd
t'espère, tard l'auràs... »
Dins tout acò, i'a quicon de soulide : tant
que ié lou dèuran, ié lou faran pas perdre.
E sabèn de nauta e bona part que lou sucre es
pas jamai — jamai! — estat « escamoutat ».

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

jout-lioctenent Millet,

de Ceta;

Sicard, de Carcassouna.
— Aprenen emé regrèt la mort dau coumpousitou de musica Jan-Antôni Fruchier ; èra
nascut en 1837 à Valabrega,

lou païs dau

Vincent de Mirèio. Metèt en musica fossa obras
mièjournalas (pouèmas de Boumiéu Marcelin,
Anfos Miquèu, Jousè Loubet, Marius Bourelly,
Rottner,

A. Maffre,

mount-pelièirenca

etc...).
ié

Sa

venguèt

reputacioun
sustout

das

« Cantaires dau Clapàs » pèr quau coumpausèt
de chors {Lous Pescaires de Magalonna, Lous

ESPELIDA

Journaliès, Lous Vendemiaires, etc.) qu'agèroun

Noste amic Alàri Sivanet, de Mouriès, nous
manda la bona nouvella de l'espelida d'una

lou pus grand succès.
Pregan soun fll, proufessou au Coulège de

genta manideta, que ié disoun Eslello.
Longamai brilhe, à soun fougau,

Ceta, e

Estella de joia e de bonur.

aquela

touta sa familha, de creire à nosta

sincèra simpatia.

�— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhè Causse-Fedièira

LOU MASET DE MÈSTE ROUMIÉU

(53, carrièira Agulhariè, 53)
— Es qu'abilha embé goust,

ECOLE

"REM/NGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Abounàs-vous au "Gal"
Abounàs-ié vostes pialuts.

Lou Maset de Mèste Roumiéu
Es un maset coume n'i'a gaire :
Bèn segur, dins tout lou terraire,
Se n'en vès ges coume lou siéu !

Soulide e d'un pris dous.

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Poudès cerca dins la garrigo ;
Se n'entrouvas un coume aquéu,
Diéu de moun nas fague uno flgo
E dous siblet de mi boutéu !...

Sariè tems de se metre à taulo
E de tasta lou goust dóu vin.
I'a'n bon fricot de cagaraulo,
I'a de merlusso e de lapin.

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Requinquiha, blanc coume l'ile,
Courouna de flour e de gréu,
Dins soun enclaus morgo, tranquile,
L'auro, la pluejo e lou soulèu.

Sèn court de biasso! Dins la vigno
I'a de tout: trouvan, sèns sourti,
Un cros pèr la pesco à la ligno...
Pauri peissoun, vous van rousti!

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Lou Masetde Mèste Roumiéu...

Voulès lou vèire?An! D'aut! En routo !
Alenaren i Tres-Pieloun:
Vers Castanet béuren la gouto
0 taslaren lou court-bouioun,

I'a d'aiet, de poumo-de-terro,
De nabet, de cebo, de fru...
Ié manco pas que la misèro,
0, se i'es, meno pas de brut.

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Lou Maselde Mèste Roumiéu...

Sen arriba ; mi cambarado,
Disès-me se vous ai menli ?
Quouro avès vist dins l'encountrado
Maset tant bèu e miès basti?

Mèste Roumiéu, qu'aimo la casso,
I perdigau calo de las.
Touti li fes que fai fougasso
Se counsolo em'un cacalas.

Lou Masetde Mèste Roumiéu...

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Intras : veirés sus li muraio
De tablèu rudamen pinta :
Un grand naufrage, uno bataio,
Paris dins touto sa bèuta.

E, d'aquéu tems, quau jogo i boulo,
Quau s'amuso au viro-bouquet,
Quau derrabo de ferigoulo,
Quau pren de flour pèr un bouquet

Lou Masetde Mèste Roumiéu...

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Es pas bèn grand; i jour de fèsto
Souvènti-fes sen à l'estré ;
Mai, se fai caud, pausan la vèsto
Barran la porto, se fai fre.

Quand ven la niue toutis en fìlo,
D'ùni risènt, d'àulri cantant,
Davalan plan-plan à la vilo
E redisèn en nous quitant:

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Lou Maset de Mèste Roumiéu...

Mandàs-nous d'adrèssas
de souldats que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

dirigée par

Mademoisslle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX DE MACHINE
8, Boulevard Victor-Hugo, 8
MONTPELLIER

Ville de Montpellier

flthénée*
(Einéma
13, Rue Boussairoles, 13
Tous les soirs (sauf le mardi)
Représentalions à 8 h. 1/2
Matinées :
JEUDIS, DIMANCHES et FÈTES

Spectacle recommandé aux familles
Films artistiques
des premières marques

Orcheslre Symphonique

Chaca dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis
Quercy demoroun barrats
pèr bailà au persounèl un
un repaus ben meritat.

Jar-fumoir au Sous-sol

MANDADIS
A moun paire
Es pèr tu, ve, moun brave paire
Qu'a rima me siéu mes en trin.
Longo-mai s'a l'ur de te plaire,
Au Maset digues moun refrin :

Consommations
de Premier Choix

Q

C.i.O.O.

Lou Masel de Mèsle Roumiéu...
1867.

LOLTS ROUMIEUX {La Rampelado).

Luneílcrie Mondiale

L'Abelha, armouniousa e brilhanta oubrièira,
Pousant, valhenta e matinièira,
Oinsloucorde lasflous louperfumdesounmèu,
Es l'emblèma de nosta cola
Qu'hou aprenguèt à soun escola:
(ìuand es fach librament lou traval es pus bèu.

Pèr toulcs vostes travals d'empressiouns : letras, cartas, faturas, lèsas, etc,
adressàs-vous à LAbelha, serés lèu e ben
servits.
14, Avenguda de Toulousa, Mounl-Peliè.

Pèr pareisse en otobre:

Paul RAMOND
4, Rue Maguelone
MONÏPELLIER

farcejada en 1 ate, en verses
pèr

Les Crands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MON TPELLIER
sont sans conlredit les mieux assortis
et vendant meilleur marché que Ies plus
grandes maisons de Paris.

LA REVUE
MERIDIONALE
DES IDEES

Jout un Balcoun
LOUVIS-FILIBERT
Nouvella edicioun
Costa: Quinzesòus
Adressà las coumandas à l'Aministracioun dau Gal:
14, Avenguda de Toulousa, Mount-Peliè.

Imp. L'Abeille, 14, Avenue de Toulouse, Montpellier.

£ou suplenr\er\ì dau cop que Yèr\
5erà:

BICTOR
Galejada

Mensuelle
13, cours Gambetta, MONTPELLIER
Tóléphone : 4-30

VEXEMPLAIRE: 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 francs

pèr « LOU GRAFIÈ »
Lou Gerent: MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261993">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261994">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="261995">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435282">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107191">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°52 (15 d'agoust 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107192">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435275">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435276">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631508">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107193">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;52 du 15 ao&amp;ucirc;t 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107195">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107196">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107199">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107200">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107201">
              <text>1917-08-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107203">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107204">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107205">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107206">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107207">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107208">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107209">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1959"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1959&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261987">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°52 (15 d'agost 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261988">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261989">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261990">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/8146bcaaf905375198a01253ba2a3d04.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="261991">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="261992">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435277">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435278">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435279">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435280">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435281">
              <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594754">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594755">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594756">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640569">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718112">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
