<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1962" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1962?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:42:08+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="967">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c471debab098bb8c4bc33920a16865e6.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107338">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107339">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107342">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="107343">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139249">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/708974a75a8f0d4749ae524d8e5e8d51.pdf</src>
      <authentication>4dfa100a65d93879657c69cc2e805888</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631481">
                  <text>.i.D.Q.

C

Tresièma Annada. —

Ncl

55

lè d'Otobre 1917

BEZÍERS

Eh! ben nàni! despiei Aubagno,
Jusqu'au Velai, fin qu'au Medò,
La gardaren riboun-ribagno
Nosto rebello lengo d'O!
MISTRAL

(Espouscado,

VI).

Lou Piaíut miejournau parla pas pus
patouès ; mès sap que parla la lenga
d'Oc.
Lous de l'arrîès, souvenès-vous.
Redacioun :
23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Dous Sôus

Lous drechs de TAbi
Dins un bèu magasi de beloias,
dintra un moussu, ben fruscat,
rasat, poumadat e perfumat de la
testa as pèses. Porta una bella
cadena d'or penjada à soun gilet,
lusis depertout, semblaquauqu'un.
Emb' un parlà pounchut, ratinat e
sot, emmasca lou patroun e demanda à causi fossa marchandisas:
bagas, pendents, diamants bèus e
pus bèus ; pioi, baila sacarta ounte
lous titres e las decouraciouns
mancoun pas, e, quand a fach tout
virà e revirà, s'envai en proumetent de reveni pèr cercà e pagà.
Quand es partit lou marchand
vei que ié manca mai d'una baga,
mai d'un diamant, e que maugrat
que lou moussu age mes de poulits gants, deviè avudre de pega as
dets. L'ai pas prou survelhat,
s'hou dis. Quau l'auriè cresegut
voulur, aquel ome tant ben mes.
Lou prumiè tort dau patroun es
de creire à l'abi.
E malurousament aquela fé dins
lou coustuma, lou perfum e la
poumada s'espandis mai que mai,
gracia à las idèias de faussa sentimentalitat que règnoun encara,
maugrat las rudas liçous de la
guerra.
Aussi s'en vei de propre. Un
paure païsan qu'ausariè se sarà
de la Cambra das deputats, emésa
bloda e soun bastou pegous, seriè
lèu escoubat pèr touta la força
ue garda aquel Palais. E pamens,
'omes trasses, d'omes salles,
qu'avièn tastat de prisou, mès
qu'avièn l'abi nòu, la moustacha
fìna e lou pèu perfumat, poudièn
veni en mestre dins lou grand
oustau de la pouliticalha.
E lous pus nauts plaçats, lous
patrouns d'aquel grand magasi,
èroun couma lou marchand de
beloias, se fisavoun e cresièn à
l'abi, e s'engarçavoun ou se quitavoun faire.
Quanta pourritura amagada jout
aquel prejugat que, couma la rougna, rounjava lou cor de fossa
mounde. N'en revendren d'aquel
sottige ?
I'arribaren, à creire au vrai sou-

3

rel,. e a pas pus nous espatà d'avans lous fausses ?
Auren pas prou 'stat escarnits
pèr aquela anarchia rescounduda
dins lou sistèma centralisaire ?
Quau sap se poudren veire pèr
nostes enfants un aveni pus san ;
quau sap se l'afrousa sannada
bailarà lous bons drechs e negarà
lous injustas ; se lou drech serà
pèr l'abi de dedins e pas pèr l'abj
de defora ? Seriè-ti ben dificille
d'arribà à pausà lous drechs pèr
l'ounestetat ? De veire una maire
en pèu, emb'un paure fichu, tratada emb'autant de respet que la
dama à capèl e à granda teleta ?
Sabèn bé que lou mounde ben
elevat, e, es belèu rara, pralica sans
distinciouns pèr lou paure couma
pèr lou riche, las memas marcas
d'amistat. Mès ounte sabèn que
i'a 'n defaus, es dins mai d'una de
nostas aministraciouns plaçada
jout lou reglet de Paris. Sabèn e
nous fai pena de veire quità lou
pas — hou cau dire — à la catin e
d'hou veire refusà à la maire de
familha.
Es vrai qu'es mai agradiéu, pèr
quauques esprits destracats, d'avudre à faire à un mourre enfarinat
e que pudis lou « pachouli » que
d'avudre à faire à una oustalièira
dinna. Aquela aurà pas, pèr lou
simbèl, las manieiras mauounestas e lou regard vicious, aquela
serà la brava fenna, mès marcarà
mau dins la carrieira, aurà pas
l'abi vergougnous, l'abi permés pèr
lous coupables de l'engrunage de
nostes voulountats e de nostas
sanas tradiciouns. Un article de
noste counfraire « Lou Lengadoc »
disiè i'a pas longtems : « Cau
qu'acò sanje. »
Oi cau que quicon sanje, e cau
qu'aquel drech de l'abi vergougnous siègue punit. Cau que la
masqueta de la Messorga siègue
d'afouns estripada; e, se vesèn un
pourridiè dejout, ebé se troubarà
d'escourchis pèr hou netejà, faran
bona besougna e pas michanta
journada.
Lou bon grel es toumbat,

Abounament : 3 francs l'An

l'arderousa jouinessa a trincat,
avuglada e vitima dau ramoullissament de las cervelas menairas.
Pamens n'en restarà ; e que
seran revenguts de toutes aqueles
decors, d'aquela parada, d'aqueles
discours couflaires. Demandaran
de drechs, drechs pèr tout ço
qu'es bèu e vertadiè. Auran las
proubas, e lous Miejournaus dau
Mort-Ome, que saboun ara que
parloun la lenga d'oc, saupran
demandà lous drechs qu'àquela
lenga s'arnerita.
E auran vist que la dicha de
Mistral es la veritat: « L'amour
de la Patrio n'es pas lou resultat
d'uno ôupinioun, ni d'un decrèt, ni
d'uno modo. Lou grand palriouiisme nais de l'eslacamen que Von
a pèr soun endré, pèr si coustumo,
pèr sa famiho, e li meiour soudard, cresès-lou, soun pas aquéli
que canton e que bramon après
avé begu; es aquéli que plouron
en quitant soun ouslau. »
Sabe bé que n'i'a que me diran :
« Oi, e la gnola perdequé la prenes
dins l'attaca, pèr pas rcs? » Un
ome bandat pot faire sans hou
saupre una acioun erouïca. Es pas
pèr acò milhou souldat que Iou
que, de sang-frech, au moument
de l'attaca, revei e sounja à la
terra mairala. L'un a una lusida
que se d'amoussa lèu, l'autre a lou
sourel de l'ama que l'esclaira de
longa e que lou seguis jusqu'à sa
mort.
Lous Miejournaus de la 31ma
divisioun an pousat lou grand
patrioutisme dins sa lenga maire,
an sentit emb' ela una flama pus
forta que la d'una michanta gnola.
E l'an bramada à l'attaca, e lou
poudé centralisaire l'a recounouguda,e Paris l'a sounada lenga d'oc.
Ièr encara, quand aquel Prouvençau, quand aquel Clapassiè ou
Cetòri èra dins soun blad, dins sa
vigna, ou dins sa barca de pesca,
e que parlava soun « patouès »,
Paris hou mespresava . Paris
aimava l'abi nòu, I'abi dau parlà
pounchut e ié bailava toutes lous
drechs.
Ioi loumiral s'esvirat; lou Prouvençau, lou Clapassiè ou lou ÇetÒri
an passat fabi de pialut. Paris cs
revengut, ou n'a l'er, de l'abilhage
dau tems de pas, e passa de tems

Aministracioun:
14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

en tems la brossa au brave Miejournau: Miejour, toun vi es bon,
toun vi es lou pinard, jus sacrat
de las tranchadas ; e ta lenga —
la lenga d'oc — es bella, baila lou
courage e la força a nostes liberatous. Vejaqui, tant qu'an besoun de nautres, ço qu'a l'er de
voudre dire Paris. Pialut dau MortOme pren-n'en bona nota ; e nous
ajudaràs, quand caudrà, à reclamà
lou drech pèr l'abi miejournau, e
l'abi coumplet; es a dire emé sas
tradiciouns, sas festas e sa lenga,
tant pèr lou serious que pèr la
galejada. E antau, pialut, bailaràs
à tous enfants l'amour de la pichota
patria e sabes que n'en seran pas
malurouses car tus n'auràs sentit
la poutounada.
E se lous reboussiès venoun
t'escampà de bastous dins las
rodas, ié diràs qu'as fach toun debé
e ié respoundras pèr la dicha dau
mestre: « Car que Von s'apelèsse
lou chivalié d'Assas ou lou lambour
d'Arcolo, quand faliè parli, l'on
partìè, e quand faliè mouri, l'on
mouriè! Oi, l'on mouriè! E n'en
serà mort das nostres que trop !
Cau avudre l'espèr que pus tard
— se Diéu nous baila vida —
veilharen a l'istòria d'aquela terribla guerra ; e veiren bé se lous
istórians parlaran de la lenga d'oc.
Veiren bé se lous mestres d'escolas auran lou triste courage de
quità demandàas enfants d'aqueles
pialuts: « Lalangue d'oc!... Quelle
est cette langue? » E eles dc ié
respondre: « C'est le patois vulgaire qui fait mal parler le français. »
Belèu auren pas lou malur
d'ausi de responsas antau; car,
s'èren d'aqueste mounde, se passariè quicon de michant.
JORGET

DE

PASTOURÈL.

LOU GAL dis pas
tout ce que sap, mès
sap toujour ce que dis.

�Espagnòus i'a pas de Franceses que, emb' una

N'en vos de dansas, aqui n'as, e de
roundas bauchassas, etoutvira... amai
las lèslas.
Acò dura... acò passa. Mès encara après
sourel couchat se fai la cagaraula...
Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

Lous prouvèrbes dau mes

Darniè jour de Vendemia
Sèn derevelhats pèr l'arribada das
vendemiaires que ioi an l'èr pus galoïs.
Dins la granda cour dau mas, ounte sèn
lèu davalats, lous cacalasses fan ressoun.
Tus una coucarda, tus un riban, aquel
un capèl de jandarma ; ioi es un pauc
carnaval au mas, ioi tout lou mounde
ris car es lou darniè jour de las vendemias. La frucha èra bella, e n'i'aviè,
e n'i'aviè, aussi lou majourau tout
risoulious galeja e flala las fllhas ; lous
carretiès sount fièrs, lous fouets sount
nòus e toutes enribanats, lous coulasses lusissoun e chacun acaba la darnièira teleta de sas beslias.
— Zou ! mous amics ! í'ai lou baile, pus
lèu auren finit, pus lèu nous regalaren,
car l'auboi vous espèra aquesle vespre.
Alors la cola partis, e lous jouines,cresent ausi deja lou refrin de l'auboi, van au
traval au pas de la farandoula. Las carretas s'en van ; lous carretiès la man au
courdèl sibloun de cansous e lous : « Hi !
Bio ! » resounoun d'aquelas petrinas de
mascles.—Zou! Tambour ! Zou ! Carabi!
que ioi sès bèus. E lous chivals à n'aquel
rampèu branloun la testa, espoussoun la
crinièira que ioi es ben alissada ; c lous
rams de lausié estacats à las pastièiras se
corboun douçamenel joul la brisa matinièira; ioi, bufa de bonur sus lou mas,
ioi es lou jour dau cant e de la dansa, ioi
tout sentis la joia.
*

Otobre
Qu'a pas de raubas, que ne Irove.
*

Quand l'amouriè se desabilha
Que l'ome s'abilha.
*

Quau semena en prumiè
Roumplirà lou graniè.

A Sent Crespin
L'agassa monta au pin.

LOU CAMARD
Aqueles verses fantasieirouses
vous faran veire la filousofia
d'aquel dinne retretat dau 4ma
ussard (1).

pichota coumicioun de 30 ou 35 pèr cent se
cargoun de faire filà noste couire en quicon

PAURE IBROUGNA!
Vejaqui que fan una lèi pèr pourlà 'h
cop mourtau à ta counfrariè.
Tus l'adouratur de pernot, de picoun e
de secrestat ; lus lou gardian fidèl de la
mouta ; tus qu'embé ta trougna rouginassa as rendut de services couma proujetou de l'arriès, te vaqui emé Vespasa
das anti-ibrougnas penjada de longa sus
ta lesla.
Encara cinq francs d'un verbau, emé
lous amics on s'arrenja, mès t'enlevà lou
drech de voutà ? Aqucl drech sacrat de
metre la bilheta dins l'urna ?... Quante
crèba-cor pèr un vielh demoucrata ibrougna.
El que dins lou fum d'un cassis granat
sabiè troubà las pensadas sublimas, lou
discours arderous, el lou mestre menaire
d'un ideau enchijourlaire, se vai veire
tratat couma un michant sujct. E toul
acò, pèr qu'a lou malur d'avudre una
espounga dins l'estoumac.
Ah '. vautres galois ibrougnas clapassiès, n'en devès tramblà dins voste cros.
Varen, Beziès, touta la cola, amourousa
dau bèu pinard — que ioi se vend prou
car — pregàs Sant-Flascou de quità à
vostes escoulans lou drech de poudre se
bandà. Pioi veirèn... pèr lou dc voutà.

La Vida au Clapàs

Aqtiel se facha pas, es un ancian ressaire,
Sant Pe'rnot e Picoun l'an rendut prou gamat,
Es bravàs, devouat, ibrougna amai chicaire,
Beserva pèr Baccus un culta qu'es sacrat.

Las Vendemias — Venoun de s'acabà dins
lou campestre

L'autre jour me disiè: «Caudriè que pèr pla faire

clapassiè, e crese que lous

prouprietàris sount countonts. Tus un pauc

Ajèsse au dejunà dous litres, pas négat. »

mai, iéu un pauc mens, fin de comtes i'aurà

— Saique iè sounjes pas?bardot! siès galejaire,

prou de vinassa, e que se farà sounà « vi de

Fariès poulit traval! seriès toujour bandat.

prouprietàri ». Ah ! sèn pas pus au tems das

— Oh! s'hou dis,se poudriè.fai de ben una mouta
Quand lou jus que l'on buèu ven d'una bona
[souca.
— Oh! couqui de Camard, as un famous toupet!

cridaires, a aumentat de grada lou jus de la
trelha. Bota las caissas de moussu Iou clavaire general n'en plouraran pas.
Au teatre. — Es-ti vrai que lou teatre vai

L'oura se sarra ; encara una pastièira,

E risouliè respond : «Siei ben, siei resounalTfe,

jougà lou dimàs ? Acò fariè 4 representaciouns

belèu dos.
— Anen ! fai la mestressa as omes de
lacava, venès m'ajudà à faire la taula.
E las grandas planchas de la carretas
sount lèu pausadas sus de pichotas boutas ; pioi, emé de banastous de resta e
quauquas planchas de mai lous bancs
sount prestes à ressaupre tout aquel
mounde. Es la taulada dau goustà ; jout
lous amouriès, à l'oumbreta, dins l'èr
caudet de l'autounada, esaqui que chaca
an, travalhadous, omes e fennas de terra,
mesclats emé lous mèslres, unissoun las
mans, tustoun lousveires e se quitoun
emé la fé dins l'an que ven.

Vousdise gramecis quand picàs sus moun rable,

pèr semmana. Lou dimàs es jour de mercat,

Ai pas qu'un soul defaut: d'avudre toujour set.»

lou

Vaqui la banda galoia qu'arriba : una
jouina vendemiaireta porla lou bouquet
pèr lou maseliè, que plé d'estrambord ié
baila una brassada.
E à laula,amics! e deja lou bon saucissot, lou cambajou, las oulivas e lou'
froumage an servit mai d'un appetis ;
deja lou muscat e la cartajena bagnoun
lous « crocans ».
Ah! lous couquis de crocans, couma
sount traitres quand fan sauçola; se coufloun, se coufloun, e après on a la tèsta
mai coufla.
Alors chacun a de blaga, e chacun dis
la siéuna; ah! las genlas cansous dins
nosta lenga bella ; mès lous iols brilhoun
e la jouinessa sentis de fournigas dins
las cambas; alors lou branle coumença e
lou tambourinet marca pla la cadença.

Lou

NlSTAIRE.

(1) Lou 4ma ussard es l'escainoum bailat à
l'espitau General de Mount-Peliè.
Aquel espitau seguèt fach pèr estremà lous
paures viels e las pauras vièlhas.

vi

se vend bé ; acò's pas mau calculat

moussu lou diretou, farès de bonas recettas.
La Coumapaniè Rambal. — I'a 'na cansou
francimahda

que dis : «Et le

train roulait,

roulait, et le train roulait toujours ! » La coumpaniè Bambal poudriè cantà : «E mous íiéusses
tomboun, tomboun, mous fiéusses tomboun
toujour ! »

Libres Prepaus
UN DE MAI
S'agis pas d'un aulre emboul, no, emé
las tres teslas jout lou bounet n'i'a prou.
Venèn simplamenl de saupre qu'un
Miejournau de mai veniè d'èstre sauvat
pèr soun « patouès ».
Era agent de liasou. Dins la nioch aviè
'n ordre serious à pourtà à soun general.
Parlis, es vist pèr lous bòchous, e iè
tiroun dessus. Fai lou mort; pioi, à ravaleta, s'agandis vers la tranchada francesa.
Ausis lous noslres que disoun : « Avisàs,
i'a quicon. — Tiràs pas ! respond nostre
ome, sièi dau Clapàs. — Vai ben ! vai
ben, pos avançà. »
E lou Clapassiè se tirèl de noslas
ballas graçia à soufi « patouès ».
Bailoun de crous de guerra à de chis
que van sauvà lous blassals.
Quau sap se seriè trop, de demandà à
quau de drech de bailà,pas una decouracioun, mès una plaça meritada à n'aquel
«patouès», e de lou faire apelà lenga
d'oc ?

Mès s'en fica pas
coupat, ié mes

mau, quand lou fiéu es

una corda, alors lou ramlial

passa,la rouleta brounca àlacorda, tout sauta,
zou ! mai d'embouls : i'auriè pouscut i'avudre
un grand malur, mès lou rambal a de chança
e s'cn sourtis sans trop d'escaraugnadas.
Demandaren à Moussu
drech quita sa

Rainbal de quante

carreta-armàsi

entrepausada

au bas dau Peyrou, dau coustat de las prisous.
Es-ti una nouvela gara de rambals que van
faire aqui ? N'i'a pas prou ? emé lous poutèus
e lou cagatou de la permenada bassa, sans
anà quità aquel echafaudage roulant ?
S'un'paure bougre dessoublida d'estremà sa
caissa d'escoubilhas, lou mancoun pas. Belèu

mai.
Michanta abituda. — I'a de Clapassiès que,
dempioi la guerra, respetouses de
sacrada, croumpavoun

I'Unioun

dous journals

de la

vila.
Ioi qu'aqueles journals sount à dous sòus,
lous croumpoun pas pus e legissoun à la plaça
un journal de Paris.
Acò's una abituda qu'es contra lou patrioutisme loucal e ìniejournau.
Clapagsiès

Diren a n'aqueles

qu'aurièn pouscut counservà TU-

nioun sacrada. en croumpant un jour l'un e un
jour l'autre. Aurièn pas agut mai de frèsses
qu'avans l'aumentacioun fourçada das quoutidians, e aurièn countinuà de faire soun debé
de bon Mount-pelièrenc, sustout s'avièn ajustat à chaca quinzena Lou Gal.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Letra dau Front

Ebé!

lous

auren ?...

Es malurous d'ausi à chaca permissioun las mèmas sansognas. Una vesina
vous dirà : « Oue té porles pla ! qu'as
bona mina ! Una autra : « Couma arribàs
plapropre, venès pas de las tranchadas ?
Ounte diable sès? embuscat! » S'arribàs
plé de fanga e de « totos » : Quanta vergougna ! auriès degu vous despesoulhà
davans de veni. Couma se au front es
facile de faire àsa tesla. Hou coumprenoun, oi, mès aquela lenga de fenna !
encara es pas rès quand es pas pus
michanta c que vous dis : « Couma se fai
que sès pas anat à Salounica, i'a Gustou
que iès dempioi dcs-ioch meses, avès pas
'stat blassat encara ? Pioi emb' un er un
pauc tragica: Ebé ! lous auren ?...
Paures civils, quant anan en permissioun cresès qu'es pèr nous quichà lou
cervelet ? Venèn pas pèr vous parlà de
Verdun, de la Souma ou de Champagna.
Venèn pèr nous repausà d'aquel pastis ;
e se sèn à l'estièu anan à Palavas ou dins
un maset passà de bonas journadetas, se
sèn en iver demouran au Clapàs, e aqui
avèn lou tealre, lous cinemas e que te
sabe iéu !
Venèn pas pèr nous coufi de vostes
refrins dramaticas.Nautres lou jougan lou
grand drama, n'en sèn lous atous. Toucan ara quaranta sòus pèr jour, e es pas
lou pialut que lou prumiè aura 'n vomi de
la guerra ; lou pialut a pas lous jours
sans car, lou pialut manja de pan blanc,
dequé voulès de mai ?
E quand lous Americans auran pres sa
plaça sus noste front, anaren pus souvent
en permissioun, auren pas Iou tems
d'avudre lou cafard, e alors serà nautres
à noste tour de vous demandà : « Ebé !
lous auren ?
CASAGNA DE VILLAMANDA.

la Coumpaniè Bambal dèu pas segui las règlas
couma tout lou mounde ?'...
Alors, desesparèn pas de veire de fiéusses
estacats à l'estatuda de

Louvis XIV ou de

veire una baraqueta de cantouniè davans l'arc
de triounfie.
La Crisadas sôus. — Ara quand quauqun es
poulit on pot pas ié dire : « poulit

couma un

sòu ». Ah 1 no, car n'en vesèn pas fossa de sòus
poulits. Pamens sabèn que se n'es bailat de
mouneda nova au Clapàs. Dempioi lou

lè de

janviè la recetta generala n'a bailat proche de
tres miliouns, es un chifre. E d'ounte vèn que
lous avèn pas pus vist? que tout lou mounde
brama pèr aqueles sòus? Nous sèn quitats dire
qu'èra lous

espagnòus

qu'engrepiavoun

la

poulida mouneda. Quau sap se davans lous

Vèn de pareisse:
Nostc suplement: Lou Sermoun de Moussu
Sistre, sèt cansous clapassièiras, quatre dessens de Marsal, tirage especial sus bèu papiè.
Costa : í&gt; sòus.
S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal.

�Pu/èu mouri
lou Ventre pîé
Istôrieta d'una fìlha de mas,
d'un lapin e d'una galina

A l'amic Jorget

I'aviè una fes 'na jouina manida que
demourava dins un mas. Era lou tresor
d'un paire e d'una maire, que, couma
fossa, vitimas de soun trop d'amour,
quitavoun la fìlheta faire un pauc à sa
testa.
Aussi à lioga d'avudre una estrucioun
partajada, es a dire d'estre filha de mas
e doumaisella, la pichota vouliè avudre
sustout la darnièira professioun, que,
bauchun de l'age, i'agradava milhou.
Pamens, emé la guerra aviè cargut
supprimà la jouina serviciala dau mas,
e nosta manida seguèt fourçada de bailà
'n pauc la man as travals de l'ouslau.
Lous prumiès tems repouteguèt pas
gaire ; lavà 'n pauquetou, estirà, courdurà, tout acò hou fasiè, emé de manièiretas ounte mancava la pralica, mès
que sentissièn fossa l'Institut meinagiè.
Aviè quilà l'escola; èra pas un savanta,
mès n'en sabiè prou pèr escaraugnà lou
francimand. Pioi subre la literatura, l'escritura e la pintura, nosta doumaisella
sabiè cantà e jougà dau piano.
Oi, es antau, aviè un piano aquela filha
de maseliè, e es bé aquel piano que
seguèt l'encausa de las avanturas qu'anàs
legi,
Dins soun mas, couma dins toutes,
i'aviè de galinas e de lapins ; pèr entretène touta aquela familheta, caliè que
chaca jour nosta pichota anèsse arribà las
galinas e coupà d'erbas pèr lous lapins.
Ah ! pecaire, quante traval ! Lou prumiè
cop hou í'aguèt, mès n'ajèt una crisa de
nèrvis. « Mémère, diguèt à sa maire, Je ne
veux plus faire cela, je ne suis pas une
pagsanne pour aller couper des herbes au
soleil, me rôtir la peau ; et puis, donner
à manger aux poules ça fait qu'on sent
mauvais.
— Diga, sucrada ! ié faguèt sounpaire
qu'ausissiè aquel rasounament ; e quand
manjes l'iòu de la galina senlis-ti michant ?
— Non, mais si je coupe des herbes
pour les lapins j'auraides ampoules et je
ne pourrai plus jouer du piano.
— As pas visl pèl fina ! S'avièi sachut
t'aurièi croumpat una faucilha a lioga
d'un piano. Mc faràs lou plesi de faire
aquel traval couma se dèu.
— Non, non, rebequèt la manida, je
suis demoiselle et quand je reçois mes
amies, il faut que je puisse les distraire
en jouant du piano.
— Mai toun piano ! ebé iéu vendrai
galinas e lapins e manjaràs de caladas,
pioi que vos pas fairc vièure la pitança,
pichota sottassa !
Maugrat la liçou dau paire, maugrat
lous counscls de la maire, la manida s'entestava ; e lou galiniè e la lapinièira
vesièn pas pus la filha de la maselièira.
Ela s'en chautava, ela reçabiè sas amigas e lou piano anava grand trin.
Oi, mès se la meloudia agradava à la
manida desplasiè à la pauras galinas e
coumençava de fìcà 'n caire as lapins.
La misèra èra coumplela pèr aquelas
pauras bestias. Chaca jour la mort fasiè

soun obra. Lous gals ensajavoun bé
d'amaisà 'n pauquetou l'empaciença,
mès una bufa de revolta passava, e vielhas
galinas e lapins descarnats perdièn chaca
jour l'esper.
Dins lou moulou de la galinalha e de
la lapinalha, se capitèt dous jouines
cors asardouses.
Un lapinou que teniè à la vida e una
galineta que vouliè cougà tenguèroun
aqueles prepaus :
— Se la sautan aici, belèu en quicon
mai troubaren milhouna taula. Avèn pas
qu'à parti e demandà la relirada dins un
autre mas.
— Acò te plai, galineta?... faguèt lou
lapinou.
— Te crese, auren la libertat.
— Treparen pèr las garrigas e manjaren noste sadoul.
— Poudrai becà à moun aiseta, lou
mil mancara pas.
Zou ! èra decidal, galineta e lapinou,
quand venguèt la nioch partiguèroun
dau mas.
Eren dins l'estièu, lou ciel èra cla e
criblat d'estelas. Anavoun douçamenet,
sautejant de valat en valat, se rescoundant au mendre bruch dins una rasa.
— Ah qu'es bon aquel er ! fasiè la
galineta.
— Iéu sounje a moun estoumac, disiè
lou lapinou, e ai dejà troubat de matas
prou garnidas.
— Iéu ai moun gargatet qu'es sadoul.
Segu qu'un sac d'un viage de civada
deviè eslre traucat, car de long de la
routa dau mas ai agut un soupà de reina.
— Avèn ben fach, galina, de quità la
filha dc la maselièira.
— Te coumprene ! madoumaisella cresiè de nous engraissà emé sa musica.
Tout en faguent parlotas, lou jour
coumençava de pounchejà. Galineta e
lapinou, lasses de la courrida de la nioch,
faguèroun pauseta proche d'un maset.
Un riéu courissiè pas ben liont d'aqui, e
soun aiga clarela seguèt ben aculida pèr
lous escapats.
— Que siei countenta, lapinou.
— Que siei urous-, galineta; manjan
e buvèn noste sadoul e avèn la libertat.
E toutes dous de redire en cor: « La
Liberlat! »
Un travalhadou que se rendiè à la
journada lous ausiguèt.
— Eh ! camaradas ! ié faguèt, l'aurès
belèu pas loujours, la libertat; sabès qu'à
lous qu'escapoun ié fan parti lous jandarmas après ? E perqué avès quitat lou
mas ?
— Poudièn pas manjà à noste talen.
— Alors es un mas sans digus, sans
maselièira ?
— Si, n'i'a bé 'na maselièira, faguèt
la galina. Mès es sa filha qu'èra nosla
cousinièira, e la manida es trop doumaisella pèr bailà la pilança as lapins e à las
galinas. Pioi a pas lou tems, car cau, pèr
amusà sas amigueLas, que joga dau...
dau... sabès bé, d'aquela machina à
patelas blancas qu'en picant dessus fan
de musica...
— Dau piano ! dau piano ! ajustèt lou
lapinou emb' un quilhament d'aurelhas e
un er prou ardit.
— Mès belèu, pèr vaulres, vaudriè mai
tournà ausi lou piano, que de couri dins
lou campestre.
— Perdequé? Perdequé?
— Malurouses, sès bons pèr la maissa
de l'ome, e la cassa es douberta. Anarés
pas ben liont sans essugà 'n cop de fusil.

Aqui lou lapinou e la galineta devenguèroun pensatiéus. La liberlat encara...
rai d'acò. Mès lou piano à lioga de civada
ou d'erba? No, jamai. E toules dous de
respondre au travalhadou : « Ebé, mouri
pèr mouri, aiman mai mouri emé lou
venlre plé.
ESTÈVOU.

Biblioutèca Circulanta
Per lous Pialuts Miejournaus
Couma l'avièn proumés dins lou darniè
numerot, bailan lou cataloga das oubrages ressachuts pèr Mma André Peyre
que baileja aquela obra en mestressa
soucitousa.
1 Valéri Bernard. — Li Boumian (Bouman).
L'Aubre en /ìour (Pouesio
coumpleto).
3 Jan Monné.— Menlino (Pouemo).
4
—
fìousàri d'amour (Pouesio).
2

—

5 Bremoundo.— Velo blanco (Pouesio).
6

Debanaire flouri (Pouesie).

—

7 P. Buat.— Apprendissage de la Vido.
8 e 8 bis Bruno Durand.— Alenado dôu Garagai
(Pouesio).
9 B. Four. — Cansoun d'Auvèrgno.

Nostes Souldats

10 P. Fontan. — Lou Calèn (Pouesio).
11 e 11 bis —

Lou Flouriìège Prouvençau.

12 Mistral. — Discours et Dicho.
Avèn aprés emé grand gau que lou canounge
Cabanel, de Mount-Peliè, veniè d'estre citat un

13 Fabre. — Oubrelo prouvençala.
14 Boumaniho. — Conte prouvençau.

cop de mai. Felicitan lou valhent aumourniè

15

de la 66ma divisioun que fai tant ounou au

16 J. Boissière. — Li Gabian (Pouesio).

Clapàs ount' es aimat de toutes.

17 F. Gras. — Toloza (Pouemo).

— Coumpliments mai au capitàni JanThèbes,

18

Oubreto en vers.

—

L'Eìreiage de Vouncle Bagnòu.

—

Cansounié de Prouvènço.

de Mount-Peliè, que vèn d'arrapà sa 3ma cita-

19el9fc/s —

cioun.

20 Boumaniho. — Li Nouvé.

— Sèn urouses de felicità de grand cor lou
Clapassiè Estieine Baille, partit as prumiès
jours de la batesta couma serjant au 2ma

21 Bavous Ginesto.— Amo Trevado (Pouesio).
22
—
Li Coulougno enribanado
(Pouesiò).
23
—
Carnavalejado.

genia e que ven après sièi citaciouns d'estre

24 Filadelfo de Gerdo. — Bernadeìo (Pouemo).

noumat capitàni.

25 E. Portal. — Anìouligio prouvençalo.

— An descroucat sa segounda citacioun lous
Miejournaus Antoni Grasset, de Mount-Peliè,
marechal-das-lougis au

19ma dragoun, et lou

mitralhaire Filemoun Boulet, de Ceta.
— La cola das Cetòris fai sa plega, e relevan
dins las citaciouns : lou capitàni Jan Demay ;
lou serjant

Emila Pichon ; Jan

Albinet,

agent de liasou, e Jousè Guirauden, telefounista. Nostes

coumpliments as

enfants

de

Sant-Clar.
— An ressachut la crous de guerra : lous

26 Pau Buat.— Lou Paire Savie de Fourviero.
27 et 27 6/s Camilat. — Belino (Pouemo).
28 E. Baussan. — Lis Espouscado (Pouemo).
29

—

—

(Sounet Veissunen).

30 J. d'Arbaud. — Lóu Lausiè d'Arle.
31 M. Jouveau. — Eléments de Grammaire provençale.
32
—
Li Canl de Prouvènço.
33 M. Chabrand.— L'Ouìo d'Arpian (Pastouralo).
Bèsìo dins toun vilage (Coumèdi).
35
—
Lou Creserèu.
36 Aubanèu. — La Mioùgrano Enìreduberto.
34

—

Clapassiès Marius Faueon, capoural au 8ma

37 Li Fiho d'Avignoun.

coulounial ; lou canouniè Jôrdi

38

—

Lou Pan dôu Pecal.

39

—

fìèire-Souléu.

Bruguière ;

lou mitralhaire Marcel Brun.

40 N. \Velter. — Th. Aubanel.
— Mai dins lous decourats noutan : Eugèna
Durand, de Gijan ; Enric Cabaxó, de SantJan-de-Fos ; lou coundutou Danis Miquin, de
Sant-Pergòri ; Marius Mouliniè, canouniè au
56ma d'artilhariè ; Franeès Segond, de Poussan, souldat au 341 ma ; l'agent de liasou Ramound Jordy ; lou serjant ArturRouaud, de
Neffiès ; Francès Gau, de Lespignan, ct lou
capoural Cesar Ichó, de Frountignan.
— Felicitaciouns au

pilola-aviatou

41 e 41 bis Savinian. — La Liounido.
42 e 42 bis
—
Lectures Provençales.
43 Batisto Bounet.— Lou Baile Anfos Daudet.
43 bis

—

—

45 S. de Fourviero. — Li Patriarcho (T. I.).
46 E Bouvet. — Moun vièi Avignoun.
47 Ch. Bieu. — Canl dóu Terraire.
48

Leoun

—

44 Cassan.— Lei Cassaneìo.

—

L'Oudissèio.

49 J. Fournel. — Avec ceux d'Argeliés.

Raynaud, de Béziès, que vèn d'estre citat, e

50

au jout-lioctenent Jousè Lassalvy, de Gignac,

51 a, b, c, d, e, f, g, h. — Armana Prouvençau
de 1895, 1897,1904,1900,
1908, 1910, 1911, 1912.
52 Balaguer. — Li Pirenèu.

que vèn de ressaupre la crous de la Legioun
d'ounou.
— Lou jout-lioctenent Bonnet Charles vèn
d'arrapà una superba citacioun. Coumpliments
à el e à sa familha.
— Dous enfants de Poussan vènoun de descrouca la cíóus de giiefra, es : Enric Lavinaud, dau 273ma d'artilhariè, e Pau Frézon,
dau HOma d'artilhariè. Felicitaciouns.

—

Lou Mount dôu Lum.

52 bis —
—
53 J. Loubet. — Li Roso que saunon.
53 bis —
—
54 Ch. Bieu. — Darniê Cant dôu Terraire.
55 Margarido Priolo. — Conte del Merilhier.
50 J. de Font-Veirano. — Gleno Sestiano.
57 J. Bonjat. — Santo-Esteìlo.

— Avèn agut lou plesi de veire au Clapàs,

58 A. Jouveau. — La Pochi de darrié.
59
—
Gran de Bèuta.

aquesta passada, lous amics Brunel e Carles

60 M. Jouveau. — Coume moun Paire.

Rascoussiè, que vènoun de tirà 26 meses de

61 Uno Annado dúu Gai-Sabé.

Salounica.

62 Fabre. — Lou Sèti de Cadarousso.
L'AGENT DE LIASOU.

EN
MEMÓRIA

63 Astruc. — La Man seneslro.
64 Mouzin e Astruc. — Eloge d'En Bonaparìe
Mryse.
65 Decard. — Lou Prego-Diéu.
66 Crest, Girard, Martin.— Li Joio de Laren.
07 P. Buat. — Lou Felibrige.
68 Escolo Gaston-Febus. — Uno Cambado en
Itàii.
09 J.-Ch. Boux. — Aigues-Morles.
70
—
Saint-Gilles.
71
—
Le Jubilé de Mistral.
72 J. de Flandreysy. — La Femme el l'Amour.
73 Baroncelli. — Babali.
74
—
Blad de Luno.

Das

Mount-Pelièrencs ; Antôni

(aspirant) ; Fernand Paulmy

Granier

(lè d'artilhariè

de campagna) ; Jousè Benavenq (lè d'infan-

75 F. Mistral. — Lis Isclo d'Or.
76
—
Lou Pouèmo dòu Rose.

tariè) ; Jan Mouisset (capoural 3ma d'infanta-

77
78

riè) ; Jousè Moulinier (16ma escadroun dau

79 Pau

trin) ; Emile Langlois

(150ma d'infantariè) ;

Gustava Baccuet (8ma groupa d'avincioun) ;
Frederi Teste ;2ma genia).
— De Pèire Candiè, de Ceta, jout-lioctenent (J).

—
—

Mirèio.
Memòri e fìaconte

Moulinier. — Li Sèt doulour de la
Pauresso.
80 Baroncelli. — Babali (Pichoto edicioun).
81 Enri Plesant. — Proumièri Pajo.
82 Boumaniho. — Paraulo à la Sanlo-Eslello
de 1889.
83 a, b, c— 3 Annado dôu Gai-Sabé (1905-06-07).

�— Digàs, Marioun,

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira
(53, carrièira Agulharié, 53)

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

EGOIB "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

ATH ENEE-CIN EM A
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
9*"

MONTPELLIER

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal

Spectacle recommandé aux Familles

Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:

Films Artistiques des Premières Marques

Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal

Orchesíre Symphonique

Que ié porta la sourelhada

Les Grands Magasins
de Nouveautés

E l'èr dau païs miejournal.

PARIS-MONTPELLIER

Consommations de Premier Choix

LUNETTEME MONDÌALE

Lisez

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelone
MONTPELLIER

LA RE VUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES
Mensuelle. — Illustrée
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Concurrence impossible
Matériel ólectrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

j HABLA USTED ESPAGNQL ?
APPRENEZ L'ESPAGNOL
rapidemenl et bien par la méthode directe
Dès la premièrc leçon vous parlerez
exclusivemenì cette langue avec votre professeur.

15, rue Frédéric-Peysson, à Montpellier

MONTPELLIER

Gros débit. — Peu de Frais

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

le professeur (Offic. d'Acad., trente ans
d'enseignement en Espagne) est

á disposición de Usted

C.I.D.O.
l8ÊZ1TRSf

^g^

j

Imp. L'AbeilIe, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262020">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262021">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262022">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435315">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107385">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°55 (1è d'otobre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107386">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435308">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435309">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631510">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107387">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, &lt;em&gt;Lou Gal&lt;/em&gt; est l'un des seuls journaux en occitan qui parut r&amp;eacute;guli&amp;egrave;rement pendant la Premi&amp;egrave;re Guerre mondiale. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S'y m&amp;ecirc;laient contes, chroniques, tableaux de guerre, po&amp;egrave;mes et chansons, etc. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lou Gal - N&amp;deg;55 du 1er octobre 1917 (3&amp;egrave;me ann&amp;eacute;e)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107389">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107390">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107394">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107395">
              <text>1917-10-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107397">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; la table des mati&amp;egrave;res de l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107398">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107399">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107400">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107401">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="107402">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="107403">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1962"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1962&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262014">
              <text>Lou Gal. - Annada 03, n°55 (1è d'octòbre 1917)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262015">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262016">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262017">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/c471debab098bb8c4bc33920a16865e6.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262018">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262019">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435310">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435311">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435312">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435313">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435314">
              <text>Casagna de Villamanda</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="822308">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers. Cote : AG1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594763">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594764">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594765">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640572">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718115">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
