<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1969" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1969?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:44+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="974">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/0f3bc03f6dd3a35c528bfbe263e8722d.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108183">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108184">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108187">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108188">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139217">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/4eda214d3129638b32ce9b168aeb7dd9.pdf</src>
      <authentication>28e18ab412689995d5fb927879b7bc64</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631399">
                  <text>C.l.0.0.
Ouatrièrna Annada. —

Not

8ÊZIERS

Ul

lè de Janviè 1918

vous souvèta
^^^^^^

una Annada
que siègue enfin
((

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

fíedacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

AN NOUVEL
Un an nouvèj vai espeli. Dequé
serà ? Digus hou pot pas saupre.
Ouiten las devignairas de proufessioun e lous journalistas — devignaires, eles, de Mountelimar —
escullà sas proufecias à bon comte.
Nautres, regarden-lou veni en
avouant sans vergougna que counouissèn pas soun mistèri.
Se sabèn pas dequé serà, sabèn
prou, toutes, dequc voudrian que
seguèsse.. ^
Lou souvèt de toutas las amas
e de toutas las boucas, es pas
mèma de besoun de l'escriéure
aici.
Pioi, à dequé sertiriè d'acòfaire?
Arribarà pas jamai que ce que dèu
arribà : e nostas paraulas, e nostes desirs, n'avançaran pas lou
jour nimai l'oura... Paraulas vanas,
es vrai : mès preciousas, quand
mèma, un cop que sount lou rebat
d'una afecioun sincèra. Se nous
pausan un moumenet, ioi, à lioga
d'entanchà la jouncha acoustumada, es pèr oubeï à la lèi tradiciounala que vòu qu'en aqueste jour
s'acampe la familha — e lou Gal
tamben es una familha. Pas pèr
res mai ; es dejà prou.
Pense à de verses un pauc melancoulics, belèu perdequé sount
nascuts dins un espilau :
Sourda à nostes souvèts, la vida descandèla
L'escagna das jours bons amaidas jours raarrits
E de cops la trouhan despietousa e erudèla,
K d'autres cops cresèn qu'es douça e nous
fsourris...
Es pas vrai ! sap pas res, vei pas res, e s'en[chauta
De nautres e das vots esterles que fasèn.
N'en fasèn, maugrat tout, de fes que i'a, sans
[fauta,
E nous imaginan — pantalhaires que sèn !
Oue nostes paures mots pivelaran l'Astrada...
Benurousa illusioun ! fan pàs ni mai ni mens,
Mès, d'un cor à-m-un cor, aqueles mots pamens
Disoun l'Amour diyenc ou î'Amistat gacradá.

Es acò : se saludan l'an nouvèl
es que nous baila l'aucasioun de
redire l'amour e l'amistat qu'emplenoun noste cor.
L'Amour d'un ideal patrioutic
que vòu, dins la França granda,
veire un Miejour toujour pus libre
e pus bèu ; que vòu, dins aquel
Miejour, gardà à noste Clapàs la
plaça causida que rèsca de perdre,
à fauta de cònsous dinnes d'aquela

Bona

Lou Numerot : Tres Sôus

Qlinou

e de grands ciéutadins
dinnes d'aquel titre...
L'amistat tendra e forta, que
que nous liga as que, couma nautres, aimoun aquel ideal d'una
passioun ardenta. Sustout à nostes
fraires lous pialuts que I'aimoun,
alai liont dins las tranchadas — e
que nous bailoun la joia e lou
recounfort de nous lou dire. Sa
simpatia es pèr nosta obra la pus
nauta recoumpensa. Eles nous sauvoun l'aveni. A eles, à I'auba de
l'an nouvèl, em' emoucioun, emé
respèt, de nostes grands espèrs
oufrissèn l'umble ouniage.
Lou

CHIVALIÈ.

Oins lou5 Dibous

Abounament : 4 francs l'An

fluence du sol, du climat, de la race, a cédé à
l'aclion sociale et politique. La fatalité des
lieux a été vaincue, l'homme a échappé à la
tyrannie des circonstances matérielles... La
société, la liherté ont dompté la nature ; l'histoire a effácé la géographie...

Illusiouns ! illusiouns generousas ! quau
nous dis que Michelet, lou prumiè, n'en
seriè pas revengut ? e ce que pauc i'a de
vrai, que seguèsse pas tou prumiè à hou
regretà ?...
Ai las ! coumbas roumplidas — pèrlas
rouïnas, serres espoulils, camis cambiats
en valats, riéus secats e ribièiras roujas,
ai las ! la guerra passa : « l'histoire a
eiïacé la géographie »...
MANOUL.

amic

lou

felibre

Louvis

BONFILS,

lioclenent au 319ma d'infanlariè, nous anouncia
la bona nouvella de sas fiançalhas emé Madoumaisella Ourtensa

FORESTIER,

14, Avenguda de Toulousa

MOUNT-PELIÈ

gue, amiran l'istourian-pouèta, lou vanc
e la richessa de sa plouma, e sustout dins
la paja en questioun la noublessa de soun
pur amour pèr la França...
E pamens... Loupus grand, lou pusb^èl
amour pot èstre avugle. Es un pauc,
belèu, lou cas de lou de Michelel. Es perme's d'alroubà qu'as souldats que luehoun, e soufrissoun, e mourissoun pèr la
França emé, dins soun aurelha lou ressoun, dins sous iols la visioun, dins soun
cor t'amour, dau clouquiè nadalcnc ; as
souldats que, lionts dau terraire, n'an
mai que jamai esproubat la douça alirança e lou pasible encantament ; as
souldats qu'an sentit, sus l'Hillsenfìrts e au
Mort-Ome, e dins milanta ròdous mens
celèbres, la vertul soubeirana de la lenga
dau brès ; à-m-aqueles souldats, èra pas
trop lou moument de cantà aquesta antièna :

Nosle

Urousa

Aministracioun:

L'esprit local a disparu chaque jour ; l'in-

Vous vau pas countà una istòria d'aviatou, amai ríensache unaprou poulida,
que Filhou me counlèt dau iems de sa
darnièira permissioun.
Es à-m-una autra mena de nìbous que
pense. Couma lous dau cièl sount daurats, souvent, pèr lous rais dau sourel
tremount, aqueles brilhoun, lusissoun,
esbarlugoun, gracia au cop de magiâ
d'una prosa meravilhousa. E pamens es
pas que de nibous, de paures nibous enganaires...
Lous alrobe dins un numerot, un pauc
vielhet dejà, dau Bullelin des Armées de
la République (3 d'olobre). Aqueste «Buletin » vèn d'èstre suprimat, pèr rasou
d'ecounoumia, disoun. Fossa pensaran
qu'on d'eu pas espargnà sus ce que pot
èslre ulille ou agradiéu au pialul. Mès,
aqui la questioun : lou « Buletin » èra-ti
quicon que proufìtèsse rèlament au pialut ? Es estat dich que lous tres-quarts
lou vesièn pasjamai,que lous tres-quarts
das que lou vesièn lou legissièn pas, e que
lous quauques-uns que lou legissièn
i'arrapavoun las endourmidouiras...
Au founs, èra de papiè d'estrassat, e
digus plourarà pas d'aquela disparicioun.
La quiten pas passà, pamens — que
deman seriè trop tard — sans saludà d'un
regard lou lirisme enniboulit de Michelet
que s'espandis dins lou numerot que
venèn de dire. Aulant que quau que siè-

e

dc Frounlignan.

Nosles legiguèires saboun loules las qualilals
de souldal e de chèf de Bonfds, couma louies
presoun la prosa gouslousa de Filhou.
Toules souvelaran, emé sous coulègas dau Gal,
que pogoun lèu, au sourel de la Pas, s'amadurà
lous espèrs ftourils d'un das enfanls dau Clapàs
que fan lou mai d'ounou à sa lerra-maire.

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
MOUNET AU CLAPAS
Dise pas que Pau Mounet siègue pas
un grand artisla.
Dise pas qu'age pas eritat de soun
ainat un pauc mai que la mitat d'un
noum celèbre.
Dise pas que sas pausas siègoun
pas esmouguentas, e que sa garganta
sone lou desrausaire.
Dise pas que lous ans e la faliga —
ainai lou reloge dau tems age picat pèr
el la selanlena — tragoun sus sas espallas
una trop grèva capa de ploumb.
Dise pas res de tout acò; mès dise
pas qu'hou pense pas. Perdequé s'hou
pensave pas, serièi fourçat de pensà
que Pau Mounet s'es foutut de nautres
l'autre jour, que se jougava Athalie, au
Grand-Teatre de Mount-Peliè.
Quaucun me dis que seriè pas'n asard.
Dequé que siègue, fatiga vertadièira,
feblesa naturala, ou rossige vougut, avèn
vist palli l'estella, l'eslellassa, d'una
troupa en general bona — ounte Lùcia
Brille brilhèt mai que mai.
Pichola istòria, au founs. Trop pichouleta mèma pèr supourlà l'alòngui d'una
counclusioun. Aulrament, nous amusarian à veire aqui lon simbole de ce que
devèn, souvenf, la famousa « counsecracioun parisenca ». — BRAFAMIL.
M. JOUBIN A PARIS
Lous journals nous an anouncial, en
tres courtas regas, la partença de M. lou
proufessou Joubin, noumal à la Facultat
de las Letras de l'Universilat de Paris
e counservatou de la coulecioun Doucet.
Sèn pas eslats suspreses pèr aquel
cambiament, que coumplis loules lous
espèrs de M. Joubin. Sabian qu'aviò
demandat — ... e derrabat, d'un biais
que seriè lout ple interessanl d'hou
counlà — la plaça de counservatou dau
musè Fabre pas que pèr s'agandi d'aqui,
e au pulèu, jusqu'à-m-un musè parisenc.
M. Joubin a lou dreeh d'èstre countent;
amai nautres.
Recounouitren sans pena que dins lou
pauc de tems qu'a passat au Musè,

�M. Joùbin a fach bravamenl de zèla,
Iroubat de Fragounards, dessoutat qualre
vases de Clodion, boulegat e reboulegat
las salas. E passaren tout lis sus l'afaire
de las frèscas de la Medecina ounle
lusiguèt pas trop, gracia au bon Miejournau Gcnnevaux.
Mès dessoublidaren pas de dire que
M. Joubin es l'autou, en coiilabouracioun
emé M. Bonfteî, d'un oubrage sus l'architetura mount-peliòirenca as XVIIma e
XYIIIma siècles. Oue ié siègue dounc
fossa perdounat pioiqu'a un pauc travalhat pòr IÁ glòria dau Clapàs.
Aquela partença quita vouidas dos
plaças, "sans coumtà la de proùfessou :
1" counservatou dau musè Fabre; 2° presidenl dau coumilaL regiounal das arls
aplicats. Souvelen, esperen-z-hau mèma,
que las nouminaciouns à veni seran perfètas, e que Lou Gal pourrà doubri larjamenl lou sac de las lausenjas. Lou
paurc el ! se servis lalament , e pèr l'orea,
de lou de las critiças...
BERNAT DÊ LA
GANOJJRGA.

GAMELADQS

^flj

Glouriouso
Françoun, descabestrado e glouriouso, pecaire,
Fa vint tambres bòls e pus bèls :
À soun ome costo lous èlbs.
« Coumpreni pas, li fa nostre paure pagaire,
Oue tu, que de cap noun as gaire,
Crompes toujours tant de capèls I »

Encô del Mège
« Doutou, sàbi pas d'óunle ven,
Disiò la semano passado

.

Pèd-sentous lou gendarmo à Moussu Ganivenc,
Mès ai l'alé touto conpestado. »
— « Vési, li l'a lou mège, en lou butant joust
[vent:
Uno de vostros dents se sera... descaussado! »

Desencuso
Lou juge, un jour, tanavo un vièl ibrougno
E vouliò li faire vergougno.
Belèu cresès que... beguèt sous afrouns?
« Moussu, faguèt, virantdaus el sa trougno,
Vuèi noun soi coupable d'afouns:
Eri crevat de set, al cab de ma besougno,
E nostre conse aviò clavat toutos Ias founs. »

Mot de « Pelut »
ii Digos, brave pelut, n'as pas fach ún repas ?
Finira pas lèu-lèu aquelo loungo guèrro ?
— ii

ClavO toun bec, cougard, e vai te fa lan[lèro :
Espelira deia la pas ! »
RENAT.

CANSOUS E MONOLOQAS
CLAPASSIÈS

Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favrc;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal ; la Font de Sant-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Griselas de Mount-Peliè,
de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;

las

Bugadièiras,

de .lounquet;

lou

Lasert.
Ouatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Cosla : 5 si'ms. S'adressà as depausilàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
grátis à tout nouvèl abounat,

Lou cop que vèn :

PARAULAS
D'UN
AUVERGNAS
pèr lou

DOUTOU

BENECII

LAS OURAS GRÈVAS

Un Conte de Nadau
Ououra aguèt mes las cadenas darriòs
lou pourtau de l'estable, ounte veniè
d'embarrà les cavalas 'mé lous courts e
lous doublencs endihant, Cesariha rintrèt dins l'ouslau, se se pot apellà un
ouslàu una cabana granda couma un
pichot mas, bastida mitat en sagna, tnitat
en pèira, couma n'i'a tant dins aquela
plana de la Camarga ounte la péira es
rara e longa à í'aire veni.
La nioch òra toumbada, una d'aquelas
niochs jaladas d'ivèr ; l'aura bramava
dins lous aubres de long dau Rose que
bramava el aussi 'mé sas aigas mountaqas. Erá la níoeiï de Xadau.
Cesariha sounèt sous enfants ; una
bella manida de sièis ans à la fìgura
avivada ounte dous iols negres lusissièn
jouta una bella cabeladura, soun fraire
pus jouine semblava mens inteligent
mès èra round couma una boula emé de
gautas roujas couma de poumas. Quoura
aguèroun ajoun la maire, lous enfants ié
diguèroun : « Ioi, es la nioch de Xadau,
anan boutà l'esclop dins la chiminièira,
que lou pichot Jèsus nous adurrà quicon.
Mès, Cesariha lous menanl se couchà ié
charrava : « Mous paures enfanls, sabès
be qu'aqueste an lou pichot Jèsus noun
vendrà ; que voste paire es pas aici, que
i'a la guerra alai ben liont e que ço que
deviè vous adurre lou Jesus l'a mandat à
voste paire que se bat ».
Lous enfants cóuchats, Cesariha
amoussèt la candella, davalèt l'escaliè de
boi e dins la cousina s'assetèt au cantou
dau íìoc, ounte cremava un barrilhoun
d'èuse qu'èra de talha. Aqui Cesariha
regardèt landà la flamba e sa pensada
s'en anèt. Dempioi mai de tres ans la
guerra durava, dempioi aquel tems
l'ome èra partit, e Cesarihaara souscava,
que dempioi tres senmanas n'aviè pas ges
de novas.
Aquela Camarga es tant liont de tout,
à l'autre bout de la França, e la posla
marcha tant mau 'mé lous tems que
courissoun, e Cesariha aqui se fasiè de
marrit sang ; belèu soun ome èra presouniè,belèu blessat, belèumalaute, belèu...
ausava pas lou dire, e plourava e aviè
pòu..
Dèch ouras dindèroun au pichot relóge pencliat à-m-un clavèl à la paret ; un
bruch de rodas e de grilhas s'ausiguèt
subre la routa ; Cesariha assuguèt sous
iols à soun fadau, la carriola s'arreslèt,
quaucun piquèt à la porla, seguèt Batista
lou bailc de Magalouna qu' emé sa fenna
anavoun à las Santas pèr la messa.
— Cesariha, vèni emé naulres, cridèroun, Lous enfants dourmissoun, à dos
ouras seren de retour.
Mès ela noun vouguèt laissà lous
enfanls soulels :
— Pregarés pèr iéu, e pioi s'avès

de

nouvellas, me las pourtarés...
Sa vouès èra esmouguda, lous Batista
veguèroun sa tristessa e s'en anèroun au
pichot trot de la cavala « Farota » que
n'aviè fach tanl de poulis que soùn ventre n'èra tout coufle. Cesariha istèt au
canlou dau fioc. Defora, l'aura sempre
bufava, subre las aigas glaçadas, cle
vouladas de canards s'escampavoun mai
noumbrousas que jamai, la cassa aquesle

an estent barrada. Dins la palus, lous
rausets siblavoun, l'aiga dau fluve boumbissiè emé bruch, entre que de l'Amarèu
e de pèr delai dau Sauvage en jusqu'en
plaja de mar s'ausissiè l'ourlament das
braus. Lou eampèsLre èra Lriste aquela
nioch dc Xouè, pus triste que jamai, pèr
pena se quauques char-à-bancs davalavoun devers las Santas sans joia e
sans crids. Ouanta diferença emé lous
autres ans, alors èra pas que de rampèls
d'un mas à Pautre, de cavaliès menanl
las chalas en croupa ; de ràfis que l'idèia
de bèure un cop rendiè galois, d'amourouses qu'aimavoun mai anà d'à pèd e
pioi toulas las gens das mases e de las
cabanas, lous mèstres e sous varlets, lous
pastres, lous gardians, lous bouiracs,
lous pescaires, toula una poucessioun
couma aquela qu'un jòur anèt, guidada
pèr una eslella, à l'estable de Betelèm...
Mès ioi la poucessioun èra pichota, ben
lionts lous gardians, ben lionts lous
Yaquiès, lous pastres, las gens de mas,
loutes èroun à la guerra e las fennas

TABLÈUS DE GUEBRA

Lou Coundutou
A Vatnic Abric.

BaListou nasquèt dins un amèu perdut
au founs de la Lauzera. Loq manit gastèt
pas longlems sas bralhas sus lou banc de
l'escola, car, tre qu'agantèt sous nòu
ans, soun paire l'empleguèt à anà faire
paisse las douge vacas e lou brau de la
bòria qu'aviè en fermage.
X'en sabiè prou pamens pèr faire un
Lros de letra e apausà soun sinnel.
Lou capelan aguèl pielal d'el; iou dispensèt d'estudià lou calechisme, e, ansi,
BaLislou l'aguèt sa prumièira coumunioun
e countunièt à grandi en bon crestian...
A vinl ans èra un adrech bouiè : bèu
mascle, garrut, alravalit e fringaire
galoi... s'amourousiguèl de la ehambrièira dau caslòl vesi : e maugrat lon
avièn pas quitat sous oustaus.
service mililàri que lou guèitava se mariPresa pèr la calou Cesariha s'èra asdét embé la jouventa.
soupida, quoura dins la mescladissa das
Tamben. es en plena luna de mèu que
bruchs dau defora ausiguèl lous trila guerra lou suspienguòL, lou derrabèt
gnouns de las campanas de las SanLas
à sas aniours e l'alionguèt dau fougau...
que bati,èn sous balans. Couma s'entenBatïstou faguèf soun ome, e fisançous
doun de liont aquelas campanas de la
dins la bona finida dau grand chaple, se
glèisa de las SanLas-Marias-de-la-Mar !
balòt valhentamenl... Das prumiès dinrampèloun pèr subre las aigas, fin
trèt dins Mulousa en coussejanL lous
qu'au bout de la plana, de la mar au
Alamands à la baïounela... faguèl la
vignarés de las coustièiras, en passant
Belgica, e, pus lard, dcscrouquòt una
pèr lous salans, las risièiras, las luserbona ciLacioun en Champagna.
nièiras que ioi, annada de malur soubroun
Quand senliguèt que la guerra s'esperesterles. En ausiguent las campanas,
loungava, BatisLou, a quau las fangas de
semblava à Cesarilia que la vouès de
las trencadas veniòn en òdi, se derevesisanta Maria Madalena, de las santas
guèt dau milhou biais pft- las fourvià e
Marias Jacobé e Salomé s'alargavoun
faguèt jougà lou meravilhous sisLèma D.
devers ela, se boutèt à ginouls e preE, pèr ma fe ! lou cop ié reûssiguòl
guèt. Couma acabava sa preguièra un
prou. Sa coumpaniè veniè de reçaupre
bruch darriès ela la faguèt se virà e
una cousina-barroullanta e sous cambiavegèt : sous dous enfantounets en naut
ments d'un selou à l'aulre necessitavoun
de l'escaliè de boi, que semblavoun d'anl'ajuda de dous chivals e — hou avès
gelous dins sas grandas camisas blancas
devignat — d'un ome pèr lous menà.
e que disièn : « Maire, avên vist lou
Lou capitàni demandèt à sous pialuls
pichot Jèsus, nous a dich que sèn braves,
« aptes » à menà la cavalina de se faire
que poudiè pas res nous bailà ara, mès
counouisse.
que lèu aurièn noste paire » e lou pichot
Batistou coumprenguèt sus cop que
de cridà : « Vole moun paire, lou vole
lous chivals òroun pas mai caputs quc
mai qu'una jougaia. »
lous biòus e que lou fouèt seriè pas de
Cesariha una lagrema as iols embraspus michant manech que l'agulhada.
sèL sous enfants. Ausèt pas lous charpà
Adounc, levòl Ia man, e, couma seguòl
pèr s'èstre levats : « Es lou cièl que te
lou soul, acò seguòt lòsLe : dous jours
lous a mandats, se pensava ; mous dous
apròs, au raport, òra noumal coundufou
ànjous m'an dounat espèr. »
de la barroullanta.
Après que lous enfanls seguèroun dins
Aquela nouminacioun lou susprenguèl
soun lièch, Cesariha davalèt pèr dael-mèma, car crenissiò lous councurrents.
moussà lou fioc e bufà lou lum. Una
Pèr una fes aguèt de vena.
carriola arribava ; èra Balista que s'enA la reflessioun se diguèt: pode be
tournava 'mé sa fenna ; en passant,
èslre counduloude chivals pioique moun
diguèl : « Cesariha, n'agues pas làgui de
cousi qu ' òra sarralhè dins lou civil es
toun ome, lou grand Jacàs qu'es em' el a
cuistoL das joul-offs... Ai be saique un
escrich ièr àsas gens e dis quevan LouLes
pauc de coumpetencia?...
ben. » — « Cramecis, cridèt Cesariha. »
BatisLou se meLòl, lèu au plec : paguòL
La carriola s'alionlèl. Dins la cambra lous
un liLre de pinàrd à-m-un pialul dau trin
enfants dourmissièn, la maire lous rede coumbat que ié bailòl quaucas liçous
gardèt dourmi, ié sourriguèt, pioi gagnèt
pòr bricoulà e desbricoulà soun couble...
soun lièch, counsoulada e presque
Enfin, dins un pas res de lems seguèt au
urousa.
fiéu. Xoste ome aviè «troubal lou filoun».
Defora l'aurassa buí'ava,
mesclant
Manjava embé lous « cuisLoLs » de la
sous bruchs au cascai dau Rose, e dins
barroullanta qu'avièn loujdur un platet
lou cièl las estellas brilliavoun mai que
goustous à parl la soupa e lou ratà c jamai, semblant guidà vers la Pas las
hou repelés pas à digus — quauques
amas qu'escalavoun dors ela, pèr dessus
poulits quarls de pinard de « rabiot ».
lous fougaus clermarmalhals pèr la
Mai louquèsse que sous cinq sòus se
guerra mès que la fe sempre refarà.
cresiè, sanlafiéu! pus urous que lou couLoilVÌS FoURMAUD.
Jounèt.
Tamben preniè de goust à soun emplouè ; chaca mali fasiè à soun atalage

�un pensage en règla : l'eslrelha, la brossa
dflra e la de crin, la pelha e l'espousseta
passavoun tour à tour sus l'esquina dc
sous chivals... Penchinava lá quela e la
crinièira, nelejava la sola das pèses...
Pòr lout dire fasiè canela as ourdounenças dau regimenl...
Lìn jour, soun unilat anèt faire un
lournet dins lous parages de Verdun
ounte ploviè d'oubusses mai qu'en lioc.
La coumpaniè de UalisLou mountèt en
ligna e lous « cuistols » seguiguèroun
lou dòu jusqu'à la cagnà ounte duvièn
faire la popoLa. Couma lous omes avièn
pres un repas frech seguèl una carreta
de courváda que mounlèt lous pairòus e
l'atiral de la cuislança.
Lendeman, lou coundutou anèl, à la
nioch venguda, pourlà l'ourdinàri à la
cousina... e, tranquilàs, Batistou prenguèt soun càscou e soun màscou, atalèt,
assoulidèt soun cargament e... faguèl
tirà. A tusta-limbusta, fourviant un Lrauc
d'oubus pèr cabussà dins un autre, alandant prudentamenl sous iols dins la nioch
fousca iluminada de cops pèr l'esclaire
d'una fusada, agandiguèt au bos de la
Calhela ounte lous Bòchous ié souvelèroun la benvenguda emb' una rafala
de 105. Sous dous chivals seguèroun
blassals, el aguèt soun càscou cabossal e
sa vèsla traucada pèr las esclalas, mès,
maugrat l'auvàri, agandiguèt lou founs
dau ravin ounle lous « cuistots » l'espcravoun despacienlals e soucitouses pèr
ej,
Un rach de « gnoìa » lou gramecièt de
sa pena e... ié rescauf'òt lou fafà.
De reíour vouguèt pas s'aliechà sans
mandà — còuma hou fasié chaca jour —
un pichot moL à sa miLal. Prenguèt
dounc una carta mililària c — felibre à
sas ouras — escriguòL dins sa lenga
mairala aqueste distic que la censura
prou bòslia duguèt prene pèr d'anglés :
Dins aqueste setou, brava fenna, acò barda :
Aquesta nioch ai vist de proche la Camarda.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

A Flourensac se fiançoun pas pus
Aquela l'ai pas legida dins un viòl
registre, nimai sourLida de ma cabossa,
car agèt una dougena de temouèns, alors
que me Lroubave juste èsLre lou dougièma.
Aqueste afaire faguèt l'efèt d'una
revoulucioun au cafè dc las fennas
(e cresegues pas que siègue pas res, car
n'i'a be au mens vint-e-cinq, e es aqui
sustoul que se fai lous grands cops).
L'afaire dounc se passava dous ans
après la moubilisacioun generala, dins
una carriòira procha de la coumuna de
nostra vila de Flourensac.
Angelina (acò's l'anjou dau païs), bona
fenna raboulota, un 'pauc escrupulousa,
a fach, jusqu'à-m-aqucl jour, lou tourmenl de sas fìlhas. L'ainada, Napntaîi,
maridada clins lou païs à-m-un courdouniò, veniè cada vòspre reçaupre las liçous
de sa maire.
La segounda, dins la flou de sous vinte-un ans, òra apendrissa-courdurièira e
respoundic au noum d'Anaglaò, seloun
l'enveja de la que i'aviò dounat lou jour.
Un jour q'ue, las manchas regussadas
jusqu'au dessus dau couide, la loupina
en balalha penchada sus l'aurelha, Angelina refrescava la tarralha dins souri
oustau, lá porta soubriguèt en cop de
vent, à l'oura dau goustà, pèr laissà
passà l'espaurugada e timida Anaglaè
que gardava lou silença.
— Ebé, dequé fas aqui touta embalausida? as lou pan dins lou bufel e la
counfìtura sus l'eslagèira.

— Maman ! je ríai pas faim!!
— Agàj Madoumaisella la gourmanda,
la couníìtura ié counvòn pas pus, lant
pla voudrios que te pourlèsse, dins una
siela, un pauc de « chichi-fregi ».
Mès la maire, à l'èr alanguit de sa
manida, coumprenguòt que i'avio quicon
de mai ou de mens.
— Ebéj dcqué i'a'?
Auriàs dich qu'Anaglaò estoufava e
qu'una espigna ié pounchava la lenga;
pamens oubriguèt la bouca pèr laissà
passà pla douçament un :
— Je viens de me, de me
— Acaba, siéuplèt : de me
— Je viens de me, de me
— Mai tourna ! de me...?
E la fìlha pus crentousa que jamai, agòt
pourlanl mai de toupet, e aqueste cop
couma un mièch-mioeh que se desbounda,
diguòt:
— Je viens de me fiancer !
Un tron, loumbant au mitan de l'oustau, auriò pas fach mai d'efèt. Angelina
laissòt toumbà au sòu la sieta que frutava, e melent las mans sus lous couslats
se metèt à cridà :
— Fiancée! fìancée! es qu'ai pla enle.ndut ! mès pas poussible! te melre au
reng d'aquelas vadroulhusas !
— Mais, maman, Naphtali a hien été
fiancée ?
— Ta sorre ! ela qu'èra lant brava, que
fasiè parfida de la coungregacioun, e que
canlava à la glòisa de solos amé sas
camaradas ! Mès badines !
— Et toi, maman, tu as bien èlé
fìancée ?
Aqueste cop aviè despassat l'osca :
— Ardida, insoulenta, laissa-m'aganta
l'escouba !
Et, tant lòu dich, LanL lèu fach,
lancòL la balacha dins sa direcioun.
Juste lou paire, que dinlrava, ressachèt
louL lou boulhoun. E jujàs un pauc se
se melòt en coulòra ; pamens se calmèt
prou vite à Ia visla dau visage furious e
susloul de las manchas regussadas de sa
fenna.
Cauguèl be una miòcha-ourada pòr
faire coumprene à Angelina que i'aviè
pas ges de mau à èslre « fìancée ». Eníîri,
soun inteligença arribèt jusqu'aqui.
Sa prumièira paraula sieguòt pèr
demandà :
— E d'ounte as sourtit aquel mèrle ?
— C'est un soldat blessé qui vient des
Dardanelles.
(Cau vous dire que i'a dins nostra vila
un espitau de counvalescents).
— Oh ! que sièi urousa ! un blassat de
las Oargamellas!
E couma s'appella ?
— Sosthène.
— Quane poulil noum ! L'aime dejà,
toun Sosthèna. Vite, lou vole counouisse
de suita.
— It est là, à la porte de la maison.
— Fai-lou dintrà, moun enfant ! ma
bella! ma cauquilhada, ma perla preciousa!
E vejaqui noslre Sosthèna, l'èr afrescadel, que se presenla davans lou goubernamenL de l'ouslau. Angelina, ravida,
es aqiii toula tancada que bada ; poudiè
pas prounounça una paraula talament
òra emouciounada.
Un moument apròs, sautòt au col de
soun futur gcndre, en ié diguenL simplamenl:
— Mes darnières faliciiations !
XaluralamenL lou vèspre mèma se
faguòt lou repas de fiançalhas. E un mes
apròs, à la coumuna e à la glòisa, Sos
thèna e Anaglaò se jurèroun fidelitat,
joula lous iols de la radiousa Angelina
qu'aviò mes aqnel jour la pus bella de
toutas sas toupinas.
MILOU.

POSTA RESTANTA
Berca-Sabres.
Tèn-te galhard.

—

Toun article passarà lèu.

Mimiou. — Vosta nota es arribada trop lard
pèr aquesto numerot. Aimarian bon de vous
counouitre.
P. Sabatier. — Aquel conte de Gascoun e
Marselhés a dejà fossa circulal, en francés. Es
un pauc tard pèr lou servi tournamai.
Un vieillard — Mandàs, se voulès, quaucas
pensadas de mai. Es proubable que nous 'n
serviren.

CONTES DE LA VELHADA

Catin la tounduda
Dins uh granjot, dau coustat de Mounlagnac, i'aviè una ramounela qu'aviè una
filha sota, mòs sota ! — hou poudès pas
creire; la sounava Catin.
Un mali sa maire ié diguòt:
— Catin, lous varlels van arribà de la
vigna, escullaràs las farinetas.
La filha las escullèt be, mès, un culhèiral aici, un culhèirat alai, ías envalèt
toutas.
Pensàs, quand la maire vegèt acò, se
metòt dins una coulòra fola :
— Moun Dîéu ! moun Diéu ! s'es poussible ! ma fìlha a íialat nòu sieladas de
farinetas! ! !
Un ome que passava sus la roula,
s'arrestèt au pourtau e faguòl:
— Dequé disòs, fenna ?
— Pas res, diguòt Ia maire en se
reprenguent, dise que ma fìlha a fialat
nòu... escagnas de lana !
— Chaval ! fariè be moun afaire, s'es
tant valhenta, Ia prendrièi ben pòr fenneta.
La ramouneta diguèl pas de nou : e
quaucas senmanas après, MatiéjÉi, d'Aumes, se maridava embé Catin.
Lou lendemaii de la noça, Maliéu
faguèt à sa fenna :
— Catin, m'en vau à Pezenàs, faràs
lou barbolage as porquels.
— Oi ! oi! n'ages pas pòu.
Catin prenguèL lous porquets un après
l'aulre, lous jitèt dins una tina e lous
neguòt.
Lou vèspre, à soun retour, Matiéu
venguèt bauch.
— S'es poussible, tres porcs qu'aviòi
fach veni couma mous enfants!... S'es
poussible ! ! !
Oh ! oi! i'auriè sannada, mès i'aviò pas
Ires jours qu'èroun maridaLs : ausèl pas.
— Filha, ié faguèt l'ome, se vos que te
garde, pèr me remplaçà la perta das porquets, vai dire à la maire que le baile
una jarra d'òli.
E Catin tout plourant anèt querre l'òli
à Mountagnac.
En revenguent, fasiò caud, lous camis
badavoun, la terra òra fenduda.
— Moun Diéu ! faguèt Catin, la terra
dèû avudre set, la cau faire bèure.
E à chaca trauc que rescountrava,metèt
un pauc d'òli. Quand arribèt à Aumes la
jarra èra vouida. Matiéu ié demandòt
coumà aviè fach sa fatiga.
— Ebé, souclis Calin, lou cami aviè
talament set que l'ai fach bèure.
— Niorgassa ! Tò ! le vole pas pus
gardà; vai-t'en à toun oustau, vai encò
de ta maire ! !
— Hou i'arai pas pus.
— Ebé ! se vos que le garde pèr remplaça lous porqucLs vai à ta maire me
querre de lana pèr fialà. Calin s'en anòLà
Mounlagnac qiierre un sacàs de lana.
Au relour, fasiè de vent; tout lou long
dau cami lous aubres plegavoun en faguent de bruch.
— Pecaire, duvòs avudre frech, paures aubres ! Tò ! venòs que vous lape.
Tout en parlant escampòt la lana ;
arribòt à Aumes pas qu'embé la saca
vouida.
Matiéu, lournà, la saquejòt.
— Oi ! oi ! s'es poussible d'èslre sola
à-m-aquel pount. Oh ! no ! pode pas
gardà aquela fenna.
E jiîrèt de s'en desbárràssà.
— La vole perdrc ! la vole perdre !
Lou lendeman, de bon mali, l'ome
faguèl à Catin :
— Fenna ! vòni embé iéu au bosc de
Sanl-Marli ; amassaren dc boi pòr l'ivèr.
Vòni, c barra la porla.
— Dequé disès ?
— Barra la porla.
— Porte la porta ?
■— Barra la j&gt;orla.
— Porlc la porla ?
Maliéu, despacicnlal, iécridèt: « Ebé'■!
porla-la ! »
Calin derrabèila porta e la carguètsus
soun espalla.
L'ome la mcnòL au milan dau bosc.
Mès, daus miejour de lionl vegòroun veni
de voulurs.
— Moun Diéu ! faguèl Matiéu, sèn
foutuLs ! Vile, mounten sus aquel aubre.
— Embé la porta ? diguòt la fenna.
— Oi!
E Calin s'enchipounèl pòr mountà sus
l'aubre embé la porta.

Lous voulurs, plan-planet, venguèroun
juste coumtà l'argent raubat au pèd de
í'aubre ecouma èra miejonrse metèroun
à faire là cousina.
— Au mens boulègues pas, nous tugarièn, faguèt Matiéu.
Un das voulurs metèt la soupa; lous
autre empusavoun lou fioc.
— Ai besoun de pissà, faguòt Catin.
— Betèn-le, autrament sèn perduts.
— Oh ! pode pas ié tene.
E se metèt à pissà dins la soupièira.
Lous voulurs fasièn :
— Bemena, Michèu, qu'es la graissa
dau bon Diéu que tomba !
Lous voulurs dinnèroun,se regalòroun,
e couma la soupa èra salada, pintèroun
de vi mai que d'abituda; à la (ìn, toutes
òronn bandats.
— Moun ome, la porta me pesa, diguèt
Catin.
— Betèn-la, nous tugarièn.
— La porla me pesa, tant pis !
E dau cop, la laissèt anà sus lou voulurs.
— Moun Diéu ! lou cièl tomba.
Toutes preses de pòu s'encourriguèroun en trantalhejant.
Matiéu e sa fenna davalèroun douçamenet e fìalèroun lous ròstas.
Au dessert, Catin s'endourmiguèt.
Soun ome, que la vouliè perdre, n'en
proufìtòt pèr s'en anà, mès pèr avudre
un souveni d'ela, ié coupèl lous pèusses.
Catin se derevelhèt à la nioch; marchèt, marchèt longlems dins lou bosc
de Sant-Marti sans poudre n'en sourti.
Au pichot jour recounouguèt sa routa
e s'en anòt drech à Mountagnac au
ramounetage, encò de sa maire.
E en dintrant las mans sus la tòsla
Calin cridava:
— Ma maire, sièi pas pus ta filha,
sièi... Catin la lounduda.
Jan de la CAPELLA-NOVA.
Lioun, 20 de docembre 1917.

Nostes Souldats
Lpu coumandant Louvis de Goys, chèt
d'escadrilha d'aviacioun, de quau avèn parlat
dins noste darniè numerot, vèn de reçaupre la
rouseta d'ouílciè de la Legioun d'ounou.
Aplaudissèn de tout cor aquela decouracioun
tant meritada.
— Un valhent Cetòri, lou jout-lioctenent
Payan, vèn d'èstre citat pèr lou tresenc cop ;
lou Mezau AmansVeyrac, lioctenent au 83ma,
e lou Clapassiè Jan Solanet, medeci-ajudamajor, hou sount estats pèr la segounda fes.
A toutes nostas felicitaciouns.
— Au tablèu d'ounou de las citaciouns relevan aquesta passa lous noums de : l'agent de
liasou Louvis Jouynes, lou coundulou Enric
Seifritz, lou serjant Ernest Garbay, lou
marechal-das-lougis Enric Samiel, lon capitàni Ligó, lou capoural Marius Michel, lou
granadiè Marc Verdeil, lou serjant Louvis
Ossart, lou capoural Albert Saumade, lou
serjant Pau Chibaudel; toutes de Mount-Peliè.
— E pioi lous de : l'agent de liasou Antounin Reboul, de St-Aiinès : lou coundutou
Pèire Cadière, de Ceta ; Louvis Caumel, de
Loudeva, telefounista au 56ma d'artilhariè ; lou
doutou Reiniè Genieys, de Paulhan, medeciajuda-major : lou seijant alpin Antounin
Revel, de Soubès : lou oanouniè Grabièl
Depaule, de Mèza,
Francs coumpliments à lou^a la jglouiiousa
cola.
L'AGENT DE LIASOU.

^NJVJEMÒmA
Das Mount-Polièirencs: Pau Marger; lou
joul-liootenent Jan Hipert, í, pilota-aviatou ;
Fèlis Greisch, aspirant au 67ma; Pèire Calvet (lè coulouniaf : Ravous Susini (81ma înf.);
Jousè Guigou (17ma dragoun : Francós
Valette, í— De Jan Richard, de Latas (81ma inf.);
Pèire Ferrier, J. de Ceta, lioctenent au 81ma;
Fernand Congras, 1, de Canet 3','ma alptn).

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

— Digàs, Maiïoun,
D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

— Es qu'abilha embé goust,

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

Soulide e d'un pris dous...

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Ecole "REMIN8T0N"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLÏO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

r

r

ATHENEE-CINEM A
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

•f"

VVIVVVSAAÍ

TOUS LES SOIRS
(Sauf tè Mardi)

Représentations a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal

Spectacle recommandé aux Familles

Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:

Films Artistiques des Premières Marques

Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal

Orehestre Symphonique

Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.

de Nouveautés

Qap«Fumoip au Sous=Sol
Consommations de Premier Choix

LVNETTERIE MONDIALE

C.I.D.O.

BÊZIERS

Paul

RAMOND

4, Rue Maguelonc
MONTPELLIER

Les Grands Magasins

]VEensuelle. — Illustr«ée
MONTPELLIER

Concurrence impossible

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes

UEXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

sont sans contredit les mieux assortis et vendanl meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez

La RE VUE
MÊRIDIONALE
DES IDEES

Gros débit. — Peu de Frais

PARIS-MONTPELLIER

Ir'Imppimepie " Ir'fìbeille"
14, avenue de Toulousc, Montpellier

liûpe papidement les tpaûau^
qui lui sont eonfiés.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262068">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262069">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262070">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435413">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108214">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°61 (1è de janviè 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108215">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°61 (1è de genièr 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108216">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435404">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435405">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631516">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108219">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°61 - 1er janvier 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108221">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108222">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108228">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108229">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108230">
              <text>1918-01-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108232">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108233">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108234">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108235">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108236">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108237">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108238">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1969"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1969&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262063">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262064">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262065">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/0f3bc03f6dd3a35c528bfbe263e8722d.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262066">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262067">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435406">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435407">
              <text>Manoul.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435408">
              <text>Brafamil.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435409">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435410">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435411">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435412">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594781">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594782">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594783">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640579">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718120">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
