<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1971" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1971?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:08+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="976">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3f8ae13d33746f554b607dfe787c4bae.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108332">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108333">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108336">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108337">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139223">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/7375aa3c1b22956a666e9bbcea71e902.pdf</src>
      <authentication>e228c1b0c0de7877a23e75902ae605c6</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631421">
                  <text>lè de Febriè 1918

C.I.D.O.

Quatrièma Annada. — Not 63

.■:::

i.

-

:

Vôu mai soupà sans lum
que soupì sans pan.
(Vièl prouvèrbe)

Mès ce pus ttiste es
de soupà sans pan
e sans lum.
Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

La Vouès dau Vièl
« Miserable, n'as pas vergougna
de te plani? Iéu, avièi penecat touta
una vida pèr te quità quauques
sòus emb' un oustau e tres cantous de terren : ères toun mèstre,
aviès pas qu'à travâlhà pèr tus,
pèr ta familha. Mès tus, í'eniant,
as agut pòu dau manche, as agut
pòu de te salli las mans, as troubat la terra • trop bassa, e as tout
vendut pèr veni dau vilage faire
lou farluquet aici à la vila. E ara
te planisses que la vida es crusenta !..
« T'avièi laissat un oustau tout
mountat, de boi plen lou graniè,
de legna plen l'estable; t'avièi laissat una bella cousina, que ié
mancava pas res : taula d'èuse,
cadièiras de nouguiè, pairòus
de couire e candeliès d'estan. As
tout vendut, tout, jusquas à
las cambras ounte lous cabinets
avièn pas de glaças pèr te ié miralhà. As tout vendut pèr veni
demourà dins un oustau qu'es pas
tiéune ; es vrai, as lou gaz, l'eletricitat, mès a dequé te servis
tout acò pioique te planisses qu'as
frech e qu'as pas de carbou.
Baste te jalèsses jusqu'à la mesoula!
« T'avièi quitat un camp de
blad, t'avièi quitat una bella pastièira, ounte de paire en íil pastaven noste pan ; mès tus, feniant,
siès vengut aici viéure sus la
crousta das autres; espères pèr
manjà que lou boulangè te baile
de pan tout í'ach, e ioi que n'as
pas toun sadoul, te planisses. E
te planisses de bèure de trassa
de piqueta à vint sòus lou litre,
tus qu'as vendut — emé lou rèsta
— ma bona vigna dau gres que
fasiè 'n vi tanl linde e tant franc.
Baste crebèsses, ara, e de fam
e de set!..
« As tout vendut! as tout vendut, mèma ma lampa à òli, que
te serviriè ioi que manques de
petròli, de gaz e lèu de candellas.
De la pus luminousa clartat siès
toumbat dins la pus negra escuresina: dau ben-èstre siès toumbat dins la plus granda misèra !

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

Abounament : 4

Te planisses ! voulur de tous
enfants, e es tus que l'as vougut!
Me diràs: « Es la guerra. »
S'ères restats à vosta plaça, tus
e d'autres, auriès agut toujour
la pas.
Siès dins l'emboul, moun enfant,
tria-te! »
JAN DE LA

CAPELLA-NOVA.
'

Pèr lou librilhou de la Maselièira

Las Gabelairas
Janviè 'mé la mountada de sous jours
nous manda la fissada d'un frech viéu
que nous toca jusqu'à la mesoula.
La terra es jalada, las pilasdau mas sount
plenas de glaça, lou sourel dins lou cièl
brilha, mès soun rai sembla rendre pus
agre lou briéu d'èr que bufa.
En esperant de dejunà, me sarre de la
fenèstra dau membre ounte sèn, e, espoussant de la manlavapou apegada sus
lous carrèus, devisle aval, dins la vigna
dau Grand-Carrat, tres tacas brunas que
boulègoun.
— Diga, maselièira, dequé pot èstre
acò, aval depèr lou Grand-Carrat ?
— Acò, bèu Moussu, fai la genta mestressa, es : Lisà, Tiennela e Mameta, tres
gabelairas couma s'en vei pas pus. Dise
pas pus, car vese que chaca jour aquela
raça preciousa de la fennas de mas se
deglesis pauc à pauc. L'art d'èslre gabelaira se perd.
— Es un art de gabelà ?
— Oi, un art amagat couma fossa;
mès se sès tant curious, anaren dire un
pichot bonjour a las gabelairas e poudrés
amirà aquel biais de traval.
E, couma a dich la maselièira, après
avudre dejunat, partissèn saludà las
damas dau campèstre.
Lou Grand-Carrat es una vigna que
s'atroba davans lou mas ; es encadrada
d'amelliès que ié fan au printems una
centura toula blanca, e que bailoun as
travalhadous de placelas agradivas pèr
manjà lou recale.
Nous cau pas gaire de tems pèr agandi
las tres travalhairas, car lou moucèl de
vent que fai nous ajuda pulèu à courri
qu'à marchà.

Aministracioun:\A, Avenguda de Toulousa

francs l'An

Las tres tacas brunas boulègoun de
longa e s'avisoun pasde nostra arrivada.
Alors pode veire antau la gabelaira : una
pouncha sus la tèsta ié coubris soun
bounet e ié tapa lou col ; un gros fichu
negre crousat sus la petrina e ben nousat
dins l'esquina ié fai una curassa caudeta;
e, sus lou coutilhoun de « pilou », lou
mantau de saca emé sas grandas pochas
mes soul una tinta clara à l'abilhage de
la gabelaira.
Las mans sount enmalhoutadas pèr
aparà las esclatas, e lous pèses dins lous
esclops an, emó lous sabatous de lana,
un bbn recatadou contra la barbasta.
Van e vènoun de longa, car aqui,
couma me dis la maselièira, mai s'en fai,
mai s'en paga, e la journada pot èstre
grosseta.
Sount vièlhas toutas tres, e se sembloun : visage passit mès dous, una rega
de pèusses blancs s'escapa de dejout lou
bounet e fai sus lou front un bandèu
blanquinèl, que baila mai d'esclat as
iols... lous iols, toujour viéus, toujour
poulits, que saboun counservà lou rebat
d'una jouinessa enfugida...
— Tè ! fai Mameta, avès pas pòu dau
frech ?
— No.venèn aprene à gabelà.
— Vostas mans sont trop finetas e la
jouinessa n'en vòu pas d'aquel traval,
alors n'hou cau be faire nautres, quand
seguèsse que pèr ié gagnà lou cafè !... e
risoun Ias tres vièlhas, e van e vènoun de
longa, gimbladas sus lou terraire, afougadas au rude presfach.
— Vesès, nous dis Mameta, que tèn
una pougnada de gabèls, acò fai un gabelou, e pèr un bèu fagot n'en cau
ioch.
Pioi, em'un vira-man qu'es soun
sicrèt, em'un autre gabèl pus long liga lou
gabelou.
Quand n'a ioch, lous acampa, Tous
sarra ben entre lous ginouls e fai lou Iiam
à chaca bout.
— Aviès resou,maselièira,es un arl de
ligarella que rescond la gabelaira.
— Oi, mès ailas ! la jouinessa d'ara,
pus pralica, pus pauruga e mens saberuda, vòu oublidà l'art dau gabelage.Las
grands que gardoun lou sicrèt partiran
em'el, e auren pas que de fagolairas, mès
pas pus de gabelairas; lous bèus cavalets
que sount aval sus l'aire devendran de

MOUNT-PELIÈ

moulous sans bèutat, mescladisses de
fiéu deferre e de boi... la jouinessa s'engana...
E, pivelals un moument pèr aquela
pensada que l'art dau simple es trop
dessoublidat, vesèn pas las tres vièlhas
que van e vènoun delonga; e lous gabèls
s'amoulounoun.
E, sus lou tard, Gustou, lou decan das
ràfis, vendrà 'mé lou carriot pèr lous
carrejà sus l'aire. Aqui se mountarà lou
cavalet de l'an nouvèl, Guslou ié metrà
fossa pena pèr hou faire : lous gabèls
arrengats lous uns sus lous autres s'aubouraran couma un grand oustau emé
lou léulat ben dessinat.
E quoura lou gabelage serà finit, que
Iou Grand-Carrat, la Berdigalièira, lou
Sablàs, auran agut la visila de las gabelairas, vendran las bravas fennas amirà
lou cavalet; e se ié counvèn pas, gara !
Gustou serà pas sourd. Mès acò arriba
pas e es toujour plenas d'estrambord que
se disoun davans l'obra acabada : « Ah !
qu'acò's bèu ! Fa de braves sòus aqui !
Moun Diéu, nous poudèn rousti ! »
E segu, dinnas e santas fennas de la
lerra, que nous poudèn rousti. Pèr tout
l'an e mai poudren sourti d'aqui las flambadas galoias, la brasa pèr las bonas
coustellas e las cendraspèr lasbugadas...
Ah ! bona soucada generousa, nous
aprouvesisses mèma dins ta mort.
E dau lems que tout acò se miralha à
noste esprit, van e vènoun las gabelairas
e lous gabèls s'amoulounoun. Nautres,
un pauc vergougnouses davans aquela
arderousa vièlhessa, partissèn... « Adissiàs ! adissiàs ! » e risoun las tres vièlhas
de nous veire jalats.
Alors, un pauquet engrepesits, jout lou
briéu d'èr que bufa, gagnan lou mas ; e,
lout aquel jour, dins la vigna dau GrandCarrat vesèn las tres tacas brunas que
boulègoun.
Lou

í\

FELIBBE DE LA LAXDA.

LOU GAL a fossa
coulabouraires

.^y^gî.

sus

lou front; es pèr acô

que parla pas souvent de la guerra

�Lou Mareschal
Escrich sus TAlbum felìbrenc
au Mareschal JOFFRE
Jous la plueja de fer qu'eslmrbilha lou cial,
Desfidan I'enemic cjue traitàmen l'assuda,
Larden chaval se cqbra, e, de sa sola nuda,
Cruebe de cors sanhous l'erba del paslural.
Mas l'arpa del canoun de louhh mors soun pei[Iral,
Un ale pouizounat caua sa yorja muda...
Toun nobledestrier— Fransa, que Dieu l'ajuda.'—
Limpa deis quatre peds sul lerraire anceslral.
—Arri! —Brave escudier, meinaja la mouniára!...
Siau. lou Meslre s'enansa, c, d'una ma segnra,
ýtós qualre peds deschaus clavela quatre fers.
Viua Dieu! lou boun faure a faurjat la viloria.'
E ferme sus l'eslriu, en despiech dels Infers,
JOFFRE LOU MARESCHAI.

enlra viu dins i'Isioria.

MARGARETA GAILLOT,

Reina del Felibrige.
Lou 12 de Mai M.CM.XVII.

iï y-en-a plus... » Un bèu jour, lou brave
cònsou, qu'a bon pèd, bon iol, s'agandiguèt à la Prefetura pèr dire dins quanle
emboul s'atroubava.
Lou prefèt I'escoutèt, lou regardèl,
respoundèl:
— Mais, vous, M. le Maire, qui êtes
« costaud », vous n'avez qu'à pétrir pour
votre commune!
Lou maire bailèt sa demissioun ; l'istòria dis pas se lou prefèt bailèt de pan.
LOU TIGRE FAI PA TA DOUÇA
M. Clemenceau vèn de declarà à M. Jan
Duiand,deputat de l'Auda, presidentdau
groupe de « Defensa païsanda», que lous
travalhaires de terra de las classas 90,89
e.88 serièn pas rapelats pèr anà faire de
tranchadas.
Aquela nouvella estounarà pas digus.
Tout lou mounde counouis la simpatiade
M. Clemenceau pèr lous agriculto.us en
general, lou viticultous en particuliè — e
lous de l'Auda mai qiiè mai.
FRANCÉS DE CINEMA

Çops de Gapganta
e Cops d'flppiéus

Lous papièirets-reclama estent defenduts, lou garage-cinemà de la Circouncisioun lous a ramplaçats pèr d'afichetas
toù't ple galantas que poudès veire un
pauc pertout dins lou Clapàs.
Cântoun las lausenjas dau bèu cinemàgarage, lou que mostra :
LES PLUS GRANDS DRAMES

UN PAUC TARD

d'aventures, policiers, patriotiques,

Esfralhals pèr la rarelat dau pan — léu
n'en pourran pas pus meLre jout soun
burre — quauques depulals, cuéus-blancs,
cuéus-rouges mesclals, se sount meses
d'acòrdi pèr prepausà una lèi que dis, à
quicon proche :
D'à parti dau lè de janviè 1918 e pendent quatre ans, lous prouprietàris seran
tenguts de semenà de blad dins un cantou de soun lerren ; pourran pas plantà
una nouvella vigna. Lous refastignouses,
i'apegaran un verbau de 1000 à 5000 fr.,
e la coumuna ié bailarà pas pus d'engrais.
Avian, es vrai,un pauc trop dessoublidat que la terra rend generousament tout
ce qu'on ié baila ; e nous èren belèu trop
acoustumats de ié demandà pas que de
vi. Lous prouprieLàris miejournaus coumprendran, hou cresèn, soun debé... e
soun inlerèst : rai d'acò. Mès s'agiriè
qu'ajoun dc semença. S'es couma l'an
passat,qu'unprofessou de nosta Facultat,
lou doulou C.r.i.u, n'esperèt un sac pendenl sièis meses !...
ESCBICHS E PARAULAS
Amai que s'avise de faire un pauquetla
liçou, en passant, « ànos excellentes populations» que s'en podoun passà, la letra
de bona annada dau prefèl de ï'Eraut as
maires dau despartcment cs prou facha
pèr nous countentà. La bona voulountat
e lou devouament das cònsous de nostas
('iLals e de nostes vilnjous s'ameritavoun
aquel oumage. Soun traval es souvent
dificille, couma hou dis tant ben M. lou
Prefèt, sustout quand s'agis dau ravilalhamenl. Pèr vous hou proubà, quitàs
que vous conte ce qu'arribèt (dise pas
ounte, nimai quoura) au cònsou d'una
coumuna, perduda dins la bouissièira,
que mancava de pan à faula d'un boulangè. Aviè, una fes, quistaldins toutes
lou mases pèr pourre bailà un croustetas
ouslaus dau vilage ; d'aulres cops, s'èra
fach pourtà dc pan d'una coumuna
vesina, qu'à la fin respoundèt : « Ah!

sentimentals, pathétiques

Ai ! em' aqueles als quanta bona aigaboùíidà se fariè !... Pareis que lou diretoudau cinemà de la Circouncisioun fai
pagà tant ctièr sas plaças « pèrtène liont
la guinèiade Figairolas » ; dèu creire que
sèn toujour au tems que las gens couma
se dèu èroun broulhats emé l'ortografa.
S'engana ; tout lou mounde ioi sap que :
« les noms en al, ctc... Esemple : vélal,
vèlo ; aulal, auto; Peugeal, Peugeot ».
BRAFAMIL.

Pensadas d'un ïièl

La Vida au Clapàs
La questioun dau gaz.

—

La questioun dau

lous abounats de la Coumpaniè : es qu'es mau
esclairada.

de n'en faire autant a Mount-Peliè. Autrament

Es vrai que lou mounde ié prenoun pas
pena ; à dire la veritat, s'enchautoun ou n'an

fach gastà d'ancra aquestes jours.
Cresèn pas, à francament parlà, que lou pres

tout l'èr. A la sesillia dau Counsel municipal

dau lach passe l'osca.Mès alors, au pres qu'es,

ounte se voutèt la famousa transacioun, as

cresèn qu'on pot e qu'on dèu lou vendre pu

l.ancs dau public i'aviè jusle un Clapassiè

e bon. Lou Sendicat das vaquiès dèuriè èstre

(amai sabèn de bona part qu'es un pauc tuclej.

lou prumiè à faire aplicà aquel reglet, e à

Sus las cadièiras dau Counsel, couma d'alhurs

èstre sans pietat pèr lous que lou mancoun.
E auriè degut, pioiqu'a esplicat las rasous
de l'aumentacioiui, n'en pas dessoublidà una

Lous proutestatàris sount arribats après la

prencipala : la situacioun malurousa de fossa

batalha...

pichots vaquiès que sount pas lous veritables

i'agèt pas

s'es

mèstres de sas bèstias — e qu'un ou dous

oucupat de l'afaire.Duvèn regretà francament

parels de traficaires à nas croucut quicboun

que, dins aquel afaire municipal, age sounat à

e requichoun couma de limounas.

Lou Sendicat das mèstres

d'oustaus

soun secous lou representant dau poudé central. Auriè caugut que tout seguèsse reglat, e
ben reglat, à la Coumuna.
La letra dau Sendicat au Prefèt auriè pougut
esclairà lou public s'èra pas estada tant acourchida, mès nostes grands journals sount talâment rambalhats 1
que liga la Coumpaniè à la Vila siègue pas
estat mai troumpetat. L'avès aici:

ni à aucune augmentation de prix

genta

Felibrige, e segne Edouard Gaillot, nous fan
PÈÍRE-JOUSÈ.

Nostes milhous vots landoun pèr el en terra
de PeirigorJ,

emé nostes coumpliments pèr

sous parents amistouses. E longamai!

Lous

services

municipals

de la Sala das Councerts. An quitat lou palais
de la Musica pèr lou de la Dansa : es eles
la dansa davans lou bufet.
— pèr lou sucre

ou lou

Aqueste cop, on coumença de ié veire cla :

Mès se i'anàs,

passàs tout lis davans la

la pressioun vèn! Coumprenèn perdequé la

« Salle Lister » ounte un escritèu

Coumpaniè de

dfl

l'intrada es defenduda au public. Dequé tron

Mount-Peliè

a pas agut

dis

que

chança couma las d'autras vilas ; coumprenen

se ié fai ? Es un sicrèt, lou sicrèt de l'ase :

perdequ' a perdut soun proucès davans lou

una graciousa equipa de doumaisellas e de

Counsel de prefetura (alors que,

dametas preparoun la carta de pan...

davans lou

mème Counsel, la de Beziès gagnava lou siéu).
E coumprenèn tamben que, après avudre fach

A

la gara.

—

Aurièn pougut tamben n'en

lou gèste de pourtà la questioun davans lou

parlà i'a quaucas senmanas ; mès noste cou-

Counsel d'Estat, age reflechit, — pèr pas dire :

labouraire lou capoural L. Vié vèn

recuéulat — e prepausat à la Vila una transa-

noste silença. Nous escriéu: « Es belèu un

cioun.

pauc tard pèr veni felicità lou coumitat de

Es aqui que nosta municipalitat auriè degut

reparà

la Crous-Rouja de Mount-Peliè de l'atencioun

se tène d'escaire; aqui que toutes lous inte-

que vèn d'avudre pèr lous pialuts permissiou-

ressats aurièn degut doubri l'iol, e la bouca.

nàris. Una cantina es mountada à la gara&gt;

Caliè se renjà que la transacioun seguèsse

e lou pialut pot, à-m-un bon pres, manjà 'n

pas una capitulacioun, e que sous avantages

moucèl... I'a tabé un dourtouèr, un lavabò...

seguèssoun pas toutes pèr la Coumpaniè.

Lou capoural cargat de la pouliça de la cán-

Veiren lou cop que vèn dequé n'es estat.

tina es pas trop gracious, mès las damas e

Entre trop e pauc... mesura ié cau, dis lou

fossa coumpliments. »

doumaisellas sount tout ple aimablas : à elas

e d'ecounoumia : n'auriè pulèu trop.

La pru-

pas fossa e que flnissoun pèr coustà chèr.
E las finanças d'una granda vila s'aministroun
pas couma la boutiga d'un pichot mangouniè.
Lou raport de noste prumiè cònsou sus lou
budget d'aqueste an porta la marca que disèn,

de milhou, pèr lou moument, de tapà de despensas estraourdinàrias emé de recètas dau
mème noum.

Sèn

d'acòrdi.

Mès

cau pas

qu'aquel noum ù'estraourdinàri bailat à

las

recètas, pèr esemple, das magasins municipals,

Sabèn qu'es

qu'aquela

estada presa à contra-cor pèr

quauques-uns;

es pas una rasou pèr que

n'ajoun vergougna. Lous resultats sount aqui
responsa as

« Guillaume-Tell ».

—

Avès pas vist

Guil-

haume ? couma dis la cansou. Saique si.

Avès

respoundut à l'apèl das « comitès fusionnés »
(après l'unioun, vejaici la fusioun sacrada !)
Ou belèu avès

vougut ié

respondre,

mès

la loucacioun èra plena, e lous pisturs vous an
fach fugi jusqu'à la cima de Boutounet, en vous
parlant d'una 4ma à tres francs e demi ou
d'una 3ma à sèt francs !
Ebé, vau vous dire en tres mots dequé n'es
estat : Mlla Dyna Beumer a fach cascalhà una
vouès de linde cristal; las dansairas dau Pas
de Tres an enclausit l'assistença ; M. Bargel
s'es tirat à soun ounou d'un rolle diflcille. La
sala èra caufada, lou public pas tant : acò a
fach una temperatura douçament tebesa.

La

recèta es estada bona, pareis : es l'essenciel.
Tant ièu ! !!— Vòu mai anouncià la nouvella
tout simplament, amai semble pas cresent: an
toumbat lou cagàtou que sallissiè l'intrada dau
Peirou. Tant lèu ! ! '.
Acò proba que lou bon sen e lou bon goust
íinissoun pèravudre soun oura ; eque cau pas

La soula causa que poudèn pas coumprene

jamai se laià de luchà pèr eles. La demouli-

es que, après avudre bailat l'esemple à fossa

cioun de la pourcariè peirounesca es unencou-

vilas, nous seguen pioi quitats faire caneta

rajament as que menoun aquela lucha en favou

(pèr lou legum, l'espiçariè, pèr esemple).

d'un pus bèu Clapàs.

la coualicioun de quauques interèsses particu-

Es una recoumpensa, tamben, pèr lous
crounicaires de L'Appel au Peuple, la Campana

liès ; sèn nautres pèr una poulilica municipala

de Magalouna, la Vie Monlpelliéraine, e pioi dau

ardida d'iniciativas

Gqf, qu'an coumbatut l'estetica fouirousa de

e d'entrepresas

tibadas

vers lou soul interèst general.

l'uchè Roubert.

Podoun se rejouï d'aquela

vitòria : l'an pas aguda sans pena.

part de l'urousa espelida d'un manidet, que ié
disoun

estat barrat.

carbou, ou l'essença ou lou petròli...

I'a 'na prudença que s'acorda trop ben emé

Rèina dau

es

mounde ié passa

criticaires.

la

P. P. (ai las ! ounte sount lous bals d'antan...)

matières servant à la labrication du gaz ou pour

que parloun ; e fan la milhouna

Gaillot-Priolo,

èr cargat de long e pacient erouïsme.

toute aulre cause prèvue ou non prèvue. »

urousa iniciativa viéurà pas mai que la guerra.

Dona

disparicioun de l'Espitau 1, redevengut Licè —
onnte la jouinessa clapassièira pot respirà 'n

Aqui es couma au pont d'Avignoun: tout lou

pogue passà pèr una proumessa

ESPELIDA

qu'avèn pas troubat lou tems de noutà la

qu'ourganisoun

qu'aquela sagessa seguèsse à courta vista. Res

Lou materialisme de Vepoca es lou
fumiè ounte s'engraissa la filousoufia.

La vida passa

pour êlévalion exlraordinaire dans les prix des

de prudença e de sagessa. Caudriè pas, pamens,

La pus granda counsoulacioun dins
un malur es de regardà lous que sount
pus malurouses; e acà 's à la pourtada
dc lout lou mounde.

—

dau ravitalhament an pres sa plaça, venguent

« La Compagnie ne pourra prétendre à aucune
indemnilê,

Au Pavilhoun poupulàri.

talament vite (la vida au Clapàs couma l'autra)

E vejaqui que lou « tempouràri» dau famous

Es ben daumage que l'article 46 dau tratat

d'ecounoumias de rabina-sardas qu'espargnoun

*

acò reglariè la questioun dau lach, qu'a mai

ciouns: tout passèt couma una letra à la posta.

coumissìoun,

dença pot veni, à la fin, timida e pauruga ; i'a

Ta pas res qiïajude mens à la gaietat
que la richessa.
Ta pas res que i'ajude mai que la
sàntat.

Sabèn pas se seriè poussible e facille

ges d'oupausi-

en

nistracioun municipala de mancà de prudença

*

coumu-

nala.

prouvèrbe. On pot pas reprouchà à nosta ami-

Lou bonur es fach de la pas de l'ama.

pagna « La Renauda », prouprietat

gaz a quicon de particuliè, qu'estounarà pas

La questioun dau lach.

—

Ouand parlan

de las autra vilas que nous fan caneta !.. Veja-

La plaça dau 81.— Lous dous grands quou-

la municipalitat estùdia

tidians mount-pelièirencs an publicat, jout lou

la creacioun d'una vacariè moudèla à la cam-

titre : Una initiatìve intéressante, la traducioun

qui Marselha ounte

�de la nota dau darniè Gal, à prepaus d'una
« Plaça dau 81 ». Sa siinpatia es lou ressoun de
touta la

poupulacioun

clapassièira ; serà-ti

ausit à Ia Canourga ?

LûU

Legenda
POUEMA EN PROSA

PûURTIÈ DAU CASTÈL-D'AlGA.
Au bon felibre

ABRIC.

Pèire Cabanel. — Vèn de mouri, à MountPeliè, dins sous 82 ans.

Nebout e escoulan

d'Alessandro, soun obra demora ligada à la de
soun ouncle e n'es couma lou rebat. Se sentis,
dins soun biais, rïnfiuença de l'artista au dessen sans decas e au coulouris sobre,
nèire de la tradicioun classica,

mante-

qu'espandis

dins la Phèdre de noste Musè touta l'amplituda
de soun faire : Hgnas esplendidas, ensembles
mervelhousament equilibrats, taiament quelou
mendre cambiament n'en rouïnariè l'armounia.
Un pauc freja, belèu, hou sabèn, couma sabèn
lou reproche fach pèr S. Reinach à sas uchairs
cotonneuses ». Empacha pas que sous «craiouns»
demoroun,

manifics, acampals

en una sala

dau Musè, douminada pèr un plafound ignourat ou mau-presat de

trop

d'amatous.

Es

aqui que soun mestrige s'afourtis, aqui ounte
es rescounduda, en mitan de vint autres, tala
tèsta amirabla de vièl avugle, que despassa de
liont las pus enormas tèlas.
Sabèn pas dequé valoun lous dessens de
Pèire Cabanel. Couma tablèus, sous pus counouguts sount un « Héro e Léandre » ounte la
coulou de las aigas de l'Hellespont e Tenredenament dau cadabre serièn discutables ; e un
« Satira susprenguent una ninfa »

d'un bèu

dessen e caudament coulourat. D'autres, saique, veiranlou jour de las couleciouns publicas ; n'en pourren reparlà.
En saludant la partença

d'aquel

artisla,

regreten que lous dous Cabanels ajoun pas,
ges, counsacrat au Miejour una obra dinna d'el.
Tout artista dèuriè metre sa fiertat à flouri lou
brès de soun enfança. — B. de la C.

Yl

CAMELADOS
Uno Rasou

« A la fi, quouro te maridos ?
Fasiò 'no maire à soun efant ;
Lèu-lèu auras trento-un an,
E refusos toujours las fìlhetos poulidos
Que venou per t'amistousa
L'autre respond : « Coussi gausa !

Landa aperalin la chatouna blounda,
landa aperalin, sus lou grand camin. I'an
dich : « Toun galant es morl à la guerra.»
— « Noun lou vole creire, ela a respoundut, mai lou vole veire, e m'en vau alin
ounte el a viscut. » — La chatouna
blounda es anada au trin. — « Mai, bella
chatouna, lou trin que se prend, que vai
à la guerra, es pas pèr las filhas. » —
Fola de doulour se n'es enanada, e pèr
mounts e vabres s'es messa à courri.
— Vole moun galant, dis à quau l'ausis,
vole moun galanl ! » — De jour e de
nioch a marchat, pecaire! emb' lous pèds
en sang...
Es ben liuen l'Uba, lou brut das
bataias, i'arriba, pas 'nca... E zou fai
esfors e s'esterigossa ; sus lou grand
camin, sous pèus destrenats, au vent que
n'en joga sembloun l'estelan. — « O !
moun bèu galant, dis, te vole adurre,
lous rais dòu sourel ; vei couma sount
bèus, pèr lus n'ai curbi ma cabeladura^
as rodes ounte avièi tous poutous de
de mèu.» — ... Pamens ara ausis lou brut
das canouns, i'a de jours que marcha, de
jours e de jours...
... De soun bèu galant a vist lous
coumpans; un l'a couneiguda, l'a menada
avau, dins lou cimentèri; mai lou canoun
rau aviè chaplat tout, das toumbas destruchas ren soubrava plus... Alors partiguèt,
la chatouna blounda, sounant soun galant; l'ausiguèt subran dins un pantai
blous... Un oubus venguèt qu'empourtèt
la bella. — A Diéu gramacis ! — Mai das
dous amants rejouns pèr la guerra, el en
se jougant 'mé sòus pèus brihants, fai
encara mailusi l'estelan...
— Dempièi aquel jour, lou cièl a d'estellas que fan que lusi...

Tout-escas se lou liam carit vous encourdèlo :
On tròbo la femno moudèlo
Qu'on auriò voulgut espousa!»

Louvis

FOURMAUD.

En terra flamenca.

*

Questiu... soucialo
« Tòcos bèit francs per rousseja,
Débes èstre countent, faras pas pus à deure
Aro gagnos prou per manja. »
— « Se pot, mès n'ai pas prou per beure 1

Letro de ma villa {Estiu de 1917)
«

Per laplèjo de ièr ma granjoes inoundadoí;

A la cavo, al saloun, à la cambro, tout nado
Coumo se i aviòu trach l'aigo à cops de farrats ;
Mès m'enchauti pas mal : dins uno semanado
I atroubarem pas tant de gnièiros e de rats !»

Prougrès
« Sos lou trento-nouvenc escoulan de la colo,
Eros lou quarantenc, crési, lou mes passat;
Te fòu mous coumplimens per aveire avançat.»
—«E pèi, sàbes, papa, que Luc, la tèsto folo,
Desempèi l'autre jour a quitat nostro escoloi..»
RENAT.

A PAREISSE :
Pesoulhet e Galhardou
La Liçou de Catechlsme
Las Ensegnas dau 4ma Coulounial
Dous Flourensaquencs sourtissoun
de França

Sus la Plaça
das Capouchins
— Tè ! Lisou ! coussi vas dempioi lou
tems que t'avièi pas vista ?
— Tè! bonjour, Fineta, te recounouissièi pas !
— Que siès galharda! me sembla qu'as
engraissat, as un parel de gautas couma
un troumpetaire.
— Oi ! me porte ben. Es vrai, hou as
pas sachut: moun ome qu'èra à Salounica
es ara à Lioundins un espitau, lou vène
de veire : avèn passat la senmana ensemble.
— Quanta chança ! iéu i'a mai de tres
meses qu'ai pas vist Julou !
— Chança ! s'on vòu ! empacha pas
que lou paure el a soufrit.
— E dequ'es que a ?
— A la cagagna ! mèma michanla,
sabes !
— Pecaire !
— Se lou vesiès couma es magre, ié
resta pas que lous osses; es sec couma un
estelou.
— Lou paure!

— Ié fan de piquras jout la pèl! acò ié
l'arresta un pauc.
— Tout acò vòu pas una bona lassa de
tapa-cuéus.
— Acofinirà, l'infirmièm'adich,quand
aurà pas pus de « baccidas » dins lou
ventre.
— De « baccidas », dequ'es acò ?
— Es de pichotas bèstias que ié manjoun las tripas !
— Boudiéu ! Triste de sort !
— Es de bèstias, couma te dirièi, .
couma lou quart de la mitat d'una tèsta
d'espinga. E n'i'a de cents, e de milas !
— Hou creses, acò? Bota ! bota I quau
vos que veje aquelas bestiolas.
— Si ! si! à Lioun i'a d'omes que las
an vistas embé un « micascrota ».
— Debon?
— Sount aqui esprès pèr agachà las
cacagnas.
— Drolle de mestiè !
— Lou prumiè vengut hou pot pas
faire.
— Hou pense ! Iéu, pèr ma part !...
Biéu ! Tè ! parlen d'autra causa : dequé
disoun de la guerra à Lioun ?
— Lous Liouneses ? dequé vos que
digoun? Couma tout lou mounde..., sabes
pas, lous an oublijat toules de se faire
vaccinà contra la picota.
— An pas mai à faire, aquel mounde.
Tus, t'an vaccinada ?
— Pèr força !
— E lou mounde se quitoun faire ?
— Pardiéu! En te vaccinant, te bailoun
un sartificat e que siègue pèr lou pan, lou
sucre, lou carbou ou aulra causa, te
demandoun lou sartifìcat. Iéu l'ai fach
faire : disièn qu'autrament me bailarièn
pas lou bilhet à la gara.
— E siès venguda de tant liont louta
soula ?
— Oi ! ma fìlha ! toula soula ! moun
Diéu quante viage ! D'un pauc mai m'estoufavoun dins lou trin de tant que i'aviè
de mounde. Ai passat la nioch à Tarascoun—una gara que te la recoummande.
Fasiò un frech à pèira-fendre : urousament ai troubat un cantounet dins una
sala pèr lous souldats.
— T'an laissat dintrà ?
— Saique! e mèma i'aviè de jandarmas.
— Terré ! de jandarmas !
— Oi ! i'aviè de jandarmas que gardavoun de pialuts encadenats dous pèr
dous.
— Oi !
— Eroun una dougena ! M'an dich
qu'anavoun aval tant liont, en Africa, à
Biribi.
— A Biribi? mès badines? E dequ'avièn
fach ? Avièn desertat ?
— Quauques-uns, oi ! mès pecaire,
n'i'aviè un qu'aviè emplastrat un gradat
dins un moument de coulèra. Cinqans !
n'i'an bailat pèr cinq ans ! Lou paure,
m'a fach fossa pena : aviè 40 ans e cinq
enfants à l'oustau.
— Quante malur !
— Ebé ! aquel ome èra filousofa ; m'a
dich : « Quand aurai fach cinq ans aval,
sabe qu'aurai ma tèsta sauvada ! »
— Mès aussi, cinq ans ! Oh ! s'èra un
ancian ministre qu'age vourgul toumbà
la Republica l'aurièn pas mes à Biribi.
Lou metoun dins una prisou embé de
bonas — siéuplèt! — pèr lou servi...
— Se manjoun pas entre eles.
— Te proumele que dempioi quauque
tems s'en passa de bellas à la Cambra.
As vist l'autre jour aquel deputat ?

— Quau ? Aquel Còrsou qu'a sourtit
soun « ribanber ? »
— Oi ! se cau èstre sauvage ! Saique
es pèr acò que lou sonoun ApugasiQuand-tires...
— Tamben se pol. Vos que te digue ?
es una vergougna... Iéu, i'a pas qu'un
deputat qu'amire.
— Oi! quante ?
— Es noste maire : dis pas jamai res.
— Oi ! es mut couma una pesela : à ce
que pareis que, couma apouticaire, es el
que tèn l'infìrmariè à la Cambra.
— Alors, quand se baloun dèu avudre
de traval!
— Enfin ! se tout aeò fasiè fini aquel
chapladis !
— Au Cafè Mameta m'an dich ièr que
l'oufensiva èra pèr lou 25 dau mesde...
— Chut ? Cala-le — n'i'a un de la
sicrèta que nous espincha aval darriès la
porta d'Argelliès. Veses ?
— As rasou ! mès te vendrai veire à
toun oustau !
— Oi! vèni, chaca lantost ié sièi !
T'invile a prene lou cafè, mès porta toun
sucre !
— Adiéu !
— Alors, un d'aquestes jours ! Te
toque pas la man.
TREGE-LENGAS.

Nostes Souldats
Noste amic Carles Bonfils, de Frountignan,
bregadiè au 2ma genia mountat, vèn d'èstre
citat à l'ordre de la divisioun ; aquel cousi de
Filhou tèn de familha; nous fai gau de
felicità.

lou

— Felîcitan tamben emé plesi lou Clapassiè
Marius Goudet, dau 4ma zouava, qu'après una
prumièira citacioun au regiment vèn d'èstre
pourtat à l'ordre de la divisioun.
— Milhous coumpliments encara au pilotaaviatou Pèire Le Koy de Boiseaumarié, de
Mount-Peliè, qu' emé sa 4ma citacioun a descroucat lou galounet de jout-lioctenent, e à
soun fraire Rougè, citat e noumat ajudant.
— Noste simpatic coumpatriota M.
Gervais,

capitàni

Misaêl

d'artilhariè, dejà citat à

l'ordre dau jour, vèn d'èstre noumat chivaliè
de la Legioun d'ounou. Sèn urouses de ié
presentà nostas felicitaciouns.
— Sount estats citats, aquesta passa,

lous

Clapassiès : Jan Tramblay, canouniè au
212ma, lou fusiliè-mitralhaire Gustava Robert
(es sa segounda), lou doutou Vallet, medeci
divisiounàri; lou mitralhaire Aloi Guilhaumon, de Gabestang, e lou mitralhaire Albert
Ducros, de Massilhargues; lou canouniè Jousè
Clapiè, de Flourensac. A toutes nostes francs
couinpliments.
L'AGENT DE LIASOU.

ARMANACS MIEJOURNAUS
Saludan emé plesi l'espelida de dous
Armanacs gascous:
Armanac de la Gascougno (Edit.
Cocharaux, Auch) ountc avèn troubat
una « Letro de Sourdat » sinnada Filhou.
Armanac dera Mountanho, publicacioun de ì'Escolo deras Pirenéos,
adoubada emé biais pèr noste saberut
e devouat counfraire En Bernat Sarrieu.

�Jiom Miejournaus,
Mairinas de Gnerra!

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Chaca

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Ecole "REMINBTON"

VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle IAGLI0
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

r

r

ATHENEE-GINEM A
13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
M ONTPE LLIER

TOUS LES SOIRS

wvwWt/V

(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et demie

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun canl es un regal

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

Spectacle recommandé aux Familles

Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:

Films Artistiques des Premières Marques

Seran gais... couma en Pourtugal

Orchestre Symphonique

Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada

Les Grands Magasins
de Nouveautés

E l'èí dau païs miejournal.

Qap*f umoip au Sous«5ol

PARIS-MONTPELLIER
sont sans conlredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

LVNETTEfílE MONDIALE
T

Pauì MMOND
4, Rue Maguelonc
MONTPELLIER

JÌÌSOZ

La RE VUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES
IMCensxzelle. — Illustrée

Gros débit. — Peu de Frais
Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pîneé^neá et de luncttes
ỳgffîpi

14,

avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaûau^
qui lui sont eonfiés.

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. :

Ix'Imppimepiç " Ix'flbeille"

4-30

L 'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6.fr,

Imp. L'Al.eilíe, 14, aV. de Toulousc, Montpellier.

Lou Gerent:

rj.o.o.
8f ZÎERS

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262084">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262085">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262086">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435439">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108363">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°63 (1è de febriè 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108364">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°63 (1è de  febrièr 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108365">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435429">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435430">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631518">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108368">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°63 - 1er Février 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108370">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108371">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108377">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108378">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108379">
              <text>1918-02-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108381">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108382">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108383">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108384">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108385">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108386">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108387">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1971"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1971&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262079">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262080">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262081">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/3f8ae13d33746f554b607dfe787c4bae.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262082">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262083">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435431">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435432">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435433">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435434">
              <text>Priolo, Marguerite (1890-1955)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435435">
              <text>Brafamil.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435436">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435437">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435438">
              <text>Trege-Lengas</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594787">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594788">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594789">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="631422">
              <text>Inoc</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640581">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
