<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1975" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1975?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:32+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="980">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/adedfd8aef68a3944cdba598edc6eff4.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108677">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108678">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108681">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108682">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139233">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a9fdab165ef13a1184dcb4b2116d1b4e.pdf</src>
      <authentication>611172f45a14c3bac2f14db1a12f2c8f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631452">
                  <text>C.i.D.0.1
Quatrièma Annada. — Not G7

ABRIÉU

lè d'Abriéu 1918

SÍZIERS

Ioi es permés
de dire
de
Messorgas...

Redacioun: 23, Carriòira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca nies
Lou Numerot : Tres Sôus

Paraulas plenas d'ime
davans un veire vouide de picon
Manoul chourlèt douçamenet
lous darniès dcgouts de soun
picon-granadina, e, pausant soun
veire, faguèt:
— Es un pauc fort, mès 's antau... Dequé vos ié faire ?
— Pas res, es vrai. Crese quand
mèma que vas trop liont.
— Trobes? Pecaire ! que s'en
manca ! No! acò 's pas que la
veritat, e mai que tout es acò que
me porta pena: veire à quante
pount lou mounde s'en foutoun.
N'en vène e ié torne, couma Lampet; rèsque de ié quità ma pèl
qu'es dejà traucada. Te dirai pas
qu'acò m'amusa, mès eníìn, ié
sèn, ié sèn. Ce que me derrota e
que me degousta, es que sèn de
cent milas antau, e que digus a
pas l'èr de s'en virà...
— Digus es pas lou mot.
—• Se vos, es paslou mot. Mès,
me coumprenes : tus vòu direvous.
Sabe be que lous que i'an quaucun que lous tocade proche, quaucun qu'es lou sang de soun sang,
la car de sa car e l'amour de soun
cor, aqueles trefoulissoun — amai
pas prou, toujour... Mès lous autres,lous tres-quarts das autres !...
S'enchautoun, te dise, s'en foutoun,se viroun pas qu'as cantous...
— T'asseguie qu'ai vist fossa
mounde, aquesta passa, qu'avièn
l'èr de carrejà lou pes d'un brave
coudous.
— Belèu, oi, mès sabes pas
pèr quau avièn de làguis?
— Pas pèreles, saique?
— Si, precisament, pèr eles...
— Dequé vos qu'ajoun pòu,
pèr veire? Rèscoun pas res, eles.
— D'abord, en general, es toujour lous que rèscoun lou mens
qu'an lou mai la trasca. S'avièn
pas la trasca serièn pas tant à
l'abric, que fossa es pas sa plaça.
E pioi, an pòu sans saupre perdequé au juste, an pòu de tout
e de pas res : e acò's una michanta
malautiè. La pòu rend crudèl :
aquela grana de l'arriès se troba

talament à plagne qu'a pas pus
lou tems de plani lous pialuts.
— Lous amira, e acò saique
vòu milhou...
— Ah ! siéuplèt, vèngues pas
me countà de sournetas. Lous ai
vistes plounjà, e sabe couma
nadoun, lous fabricants d'amiracioun ! Journalistas sursitàris,
counferenciès sus coumanda, revudistas à la moda que nous fan
jougà lou rolle de Tòni, siéuplèt
te dise, lous ai en quicon, eles e
soun amiracioun. S'agis pas de
nous couflà emé lou vent — perfumat ou no — de las paraulas...
— S'agis, alors...
— D'ensajà de nous coumprene,
de nous aimà, de viéure emé nautres pèr la pensada e pèr lou sentiment... Acò, lou mounde n'en
sount lionts. La tempèsta esfraiousa que se descadena sus
nautres lous a estabou'rdits.- Aqui
d'ounte vènoun sous làguis: an
sentit un sabroun brutal sambouti
lou trin-trinet de soun esistença
acoustumada. S'èroun prou ben
enstaUats dins la guerra, e, couma
dis l'autre, « poudièn tène » — e
coumtavoun que, un jour ou l'autre, la fin vendriè, belèu, couma
acò, dau tems qu'on ié pensariè
pas...
— A l'oura de « Veffondremenl »
prcdich pèr lous burgaircs de
closca.
— Oi ! E alors s'avisoun, ara,
tant lèu ! que sèn encara en guerra,
e que ié sèn de bon; que serà
belèu long, e qu'au soulide serà
du. Se rendoun comte que sèn pas
au bout de nostas penas e que sa
videta tranquillament ourganisada
pot reçaupre quauque butau. Coumençoun de veire la fin poussibla
das bons afaires e de las bonas
partidas, lou coumençament d'una
ourganisacioun destrecha e disciplinada ounte chacun toucarà
pulèu sibant sous besouns que
sibant soun argent. La courreja
naciounala ié fai pòu, coûma se

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 4 franes l'An

MOUNT-PELIÈ

lous sarrava au gargatet. Plouroun
sus las pastissariès barradas e
vènoun bauchs de pensà qu'un
bèu jour, un triste jour — abouminacioun de la desoulacioun ! —
lous cinemàs pourrièn n'en faire
autant...
— Se i'a de mounde antau,
dequé vos, digus n'en pot pas de
mai...
— Taratata-tatatata! Acò 's trop
lèu dich. Se i'a de mounde antau,
n'i'a que i'an pres pena. Lous burgaires de closca que disiès toutara
ié sount bougrament pèr quicon.
E pioi quaucun mai (e principalament) pioiqu'aqueles burgaires
travalhavoun pas de soun sicap.
Dequévos?Las gens d'amoundaut,
naut, an pres au serious lou mot
de Forain (la prouba que, pèr
aquel mot, i'an foutut la crous de
guerra): « Pourvu ça'ils liennent. » '
E, pèr nous faire tène, pèr entretène lou moural dau public, an
représ à soun comte lou vièl panem
ei circenses, de pan e de jouïna, en
i'ajustant de messorgas... Veses
lou resultat: lou pan e la jouïna
an durat ce qu'an pougut, e ara
cau metre de crans ; la messorga,
sabe pas... Belèu auriè milhou
vargut, d'en prumiè, reflechi qu'
aquel ils mespresous èra lous
civils, e que, après tottt; es dins
lous civils que l'armada pren sous
souldats. Couma que seguèsse
soun abilhage, lous Franceses
èroun de Franceses — e lous de
l'arriès, saique, aurièn degut
pourre supourtà l'amarun de la
veritat e lou goust aspre das sacrifices necessàris. Soulament, an
pas sachut lous prene... Alors...
— Manoul, parles couma un
Iibre!
— Duve èstre un michant libre :
vau anà au fioc...
Lou

CHIVALIÈ.

Pensadas de pialut
Tout lou mounde vei pas la guerra
jouta lou mèma caire: dau mounde ríi'a
un quart quc ríen mouris, un quart que
ríen soufris, un quart que s'en enrichis e
l'autre quart que s'en fout.

Dequ'es la guerra : lou règne de l'inegalitat. Quand lou chaple serà fìnit,
veiren lous que n'en seran revenguts,
paures devenguts
e lous que ié seran
pas estats, devenguts parvenguts.

Es bèu d'èstre un eròs.
Iéu aime mai èstre tin galejaire e anà
culi mous espàrgous au maset..Un merr
chand de porres serà mai arremarcat
après la guerra qu'un escloupat decourat
de la medalha militària: i'a pas qu'à
veire ço que n'es ioi pèr pensà que deman
serà pire.
Deques un embuscat ?
— Un petous, un caga-bralhas, un
— Es un immourlal de la guerra, que,
la pas revenguda, aurà pas la vida Irop
douça embé lous pialuls que l'ahissoun
mai que lou tudesc.

Sans lou pinard, i'a 'n bon brie'u que
la balèsla seriè finida. Lou vi es au
pialut çoque l'essença es à l'aulomoubila.
Pas d'essença, pas de vitessa; pas de.
pinard, ges d'enavans.

Lous pialuls sourrisoun quand vesoun
lous civils faire de poulitica. Nautres,
despioi agoust 1914, avèn pas agut una
minuta de lesépèr pensà à nous faire una
oupinioun. Se nous demandavoun se sèn
blancs ou rouges, aurian loutes pas
qu'una responsa à faire: sèn Franceses.

Un jour vendrà que sus la terra
(Dinc quau sap quant de milanta ans)
Restarà pas un fil d'Adam...
Alor i 'aurà pas pus de guerra.
Lou

GHAFIÈ.

La crous de guerra es dins lou militàri
ço que las palmas academicas sount dins
lou civil: es pas toujour lous pus meritouses que portoun lou ribanet. fa

�pamens una diferença: la crous de guerra
es pus dura à descroucà quc lou riban
viaulel. N'en counouisse que pèr avudre
la crous de guerra an pas agut que la
crous de boi... qu'esperavoun pas tant
lèu.

blament pas saupre dequé n'en faire. E
quau sap encara se n'an tirat fossa argent ? Las fennas, au jour de ioi, valoun
talament pauc — à ce que dis papeta
Zidora...

GAMELADOS Vl'

Çops de Gapganta,
e Cops d'flippiéus

Uno riboto
Dau tems que, sus lou front, tant de
medecis fan — erouïcament mai d'un
cop — soun debé, n'i'a quauques-uns à
l'arriès que ié porta pena de faire simplament soun traval.
Fai bon dourmi quand on a som, e
restà au caud quand fai frech defora, acò
hou sabèn. Mès sabèn que quand quaucun soufris e belèumouris, e que reclama
d'ajuda, un medeci dèu pas arboulisà.
La souneta de nioch es souvent un signal
d'ajprma, e de fes cau pas qu'un pichot
esfors pèr evità un grand malur.
As qu'hou dessoublidoun, seriè belèu
bon d'hou renouvelà... Es l'interèst de
tout lou mounde : malautes e medecis...

« Dimenje, moun cousi dono uno festejado,
Disiò Jan l'Inoucent, sùs nostro passejado ;
I aura fosso melous pensi (cadun lou seu),
D'uitros uno taulado, un poulit piot...e ieu '. »

Encô de la devignairo
«Vous ai dich lous malurs que votro destinnado
Apreparo per vous, e vuèi mai que jamai,
Pòdi vous delata lous bounurs de l'annado,
Mès... sera cranto sòus de mai. »

Mot d'ef ant
« Mameto? » — « Moun picliot pauc-val ? »

—

j

« Per de que se papé se raso
Copo sa moustacho e l'araso
Tu laissos lou ferre à chaval ?,.. »

SOULIDA RITA T
Lous quoutidians clapassiès nous
anouncioun que lou magasin d'una moudista de l'Argentariè es estal visitat pèr
lous cambrioulaires, que sount dintrats
en

ouvrant la porte avec

D'un autoumoubilisto
« Pèr l'aucèl que vous ai tugat
Cridàs, sisclàs à veni rauco :
Mès, vous la pagarai vostro auco!
L'on diriò pra, vejent vostre aire amalugat,

un bec de canne

De « canne » ? oi, de cana ! A l'epoca,
acò s'escriviè: « bec-de-cane ». *Mès ara,
lous « canards » voloun pas que siègue
lou dich.
Lou Gal, el, a pas d'aquelas rasous...
de familha, pèr s'empachà de sounà las
causas pèr soun noum.
UNA OBRA NACIOUNALA
Una Coumissioun de senatous e de
deputats de toutas las coulous, qu'a
couma president M. Augagneur, deputat
de Lioun, vai se reiïni pèr demandà au
goubèr l'amenajament dau Rose e de las
ribièiras que ié voujoun. Utilisacioun
dau Rose couma força moutriça, couma
ajuda à l'agricultura e couma granda
roula d'aiga, tal es lou prougrama d'aquela Goumissioun.
Aqui de bon Iraval pèr lou Miejour.
Pensan que nosles senatous e nosles
deputats seran aqui pèr faire valé lous
drechs dau Canau dau Miejour, grand
cami coumercial de Bourdèus au Rose. ,
Nosle amic Teissier sinnala dins lou
Boulel Rouge un article dau Bulleiin de
la Section d'information du G. Q. G.,
counsacrat à-m-aquela queslioun, e que
sembla proubà que lous nauts parages
ouíicials ié bailoun l'impourlencia que
s'amerila.
COUSINIÈIRAS DE « RABIOT»
Nous an agut dich que dins lous espitaus, burèus e autres establissaments
militàris avièn embauchatde mounde à
tusta-limbusta, e que, fin finala, i'aviè
ara de persounèl de rèsta. Dèu èstre vrai,
à prouba aquesle assabé, paregut i'a una
mesada, en crounica loucala de nostes
grands journals :
Dépôt de physiothórapie. — Les poilus du
dépôt de pnysiothérapie, tous blessés de
guerre, raettent en vente deux superbes cuisinières... appartenant à leur coopérative,..

Pèr avudre l'idèia de vendre aquelas
dos supèrbas cousinièiras, caliè verita-

A S. M. lou Rèi de Serbia.

BRAFAMIL.

CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

DE TOUT PÈU...

Guijinglau vol pas qu'on oublide

Qu'es vostro filho qu'a cugat

1 »

RENAT.

Libres Prepaus
Se lou terraire en general, e lou Miejour en particuliè, èroun pas trop representats à la fièira de Lioun, i'a pamens
d'endustrials e de croca-sòus parisencs
qu'an pensal à el.
Es antau qu'avèn vist la « trayeuse
mécanique » : emb' aquel sistèma poudès
tirà lou lach de las vacas sans emplegà
una fìlha de bòria... qu'a las mans sallas
e que parla « patouès ».
Es antau qu'avèn vist lamben lous
«, moleurs à chenilles » que tiroun una
alaire à tres pugas : espargnàs tres
braves païsans mès vous cau un caufur
de Paris.
Es antau qu'avèn vist encara una
granda reclama pèr « la délicieuse boisson Fruita qui remplace le vin » e pèr
la « Boisson Fruidor qui rémplace le,
vin cher » mès que podoun courri pèr
bailà la força e las coulous dau jus de
gabèl.
Si! lou Miejour èra representat pèr
« LA CIGALE, savon de Marseille » e pèr
«1'ARLATEN, saucisson d'Arles de la Maison
Vinceni ». La galejada es poussada un
pauc liont: vesès d'aici aquel« Arlaten »
faguent councurrença au saucissot de
Lioun.
Pèr esemple, ounte la galejada es trop
forla, es dins aquel escritèu d'un oustau
gascoun que vendiè de cassoulet e d'estoufat en bouèta :
Produits chimiques
Conserves alimentaires
Empouisounà lou paure mounde, es
pas res; mès hou dire tant carrament,
acò passa l'osca...
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

— Ah ! brave Guijinglau, coussi siès
bèu ! e coussi t'aime ! Agà, lous omes
couma tus sount rares, couma tus n'i'a
pas ges en lioc ! E coussi tron ! as agut
aquela idèia, coussi faguès per anà
amount ?
— Oh! tus ! me respoundèt Guijinglau, es pas la pena qu'on te digue res,
entre que sabes quicon, vite hou metes
dins tous «contes » epioi, veses dins lou
Gal: Guijinglau a fach aici, Guijinglau
afach ailai...
— Dequé vos, moun amic, es pas de
tout lou mounde qu'on pot n'en dire
autant couma de tus, s'hou vos pas dire
garda-z-hou.
E Saucissot, que i'èra anat amb' el, me
countèt aquel afaire que iéu vous conle
ara ; es el que parla.
— Es divendres passat que faguènacò.
Guijinglau me dis : « Saucissot, se vos
veni ambé iéu te prendrai ?»
— « Ounle ? » li diguère. Me respond:
« Ai fach de verses pèr metre sus una
toumba d'ún camarada, d'un amic d'enfança qu'aimave fossa ; desempioi que
Jacoutoun m'a dich que fasièi prou ben
lous verses, ebé, me soui mes dins la
cabocha de n'anà metre ounte t'ai dich ;
lou cementèri es à tèl endrech, las balas
i'arriboun, t'avertisse, mès cal qu'aquela
toumba siègue remarcada e respetada !... »
Naturalament, sabèn qu'aquel cementèri es entre las lignas e qu'es dangèirous
de i'anà. Soulament ço que Guijinglau
a dins la tèsta, hou a pas as pèses. El
vouliè i'anà, iéu anère amb'el. Fasiè 'na
poulida luna, quitèn lou camp à la nièch
toumbanta pèr de dire d'èstre pas vistes
das Bòchous e prenguèn las pistas, pèr
lous «Avelaniès », la «Massuga», la
« Makoskà » e arribèn quatre ouras après
dins la « Cuveta » qu'es aqui lou cementèri, Tout èra siau, pas 'n cop de fusil,
d'un vanc ni de l'autre, couma sabes
qu'acò barda pas gaire, que quand se fai
un cop de man e, couma t'ai dich que
fasiè luna, troubèn facillament la toumba.
Guijinglau pausèt la boutelha que pourtèt dempioi la Vratta ounte èra embarrat
lou papiè de sous vers sinnat das noums
de X... X... X... X..., de quatre noums
couma que acò èra sous quatre amics,
que l'aimavoun fossa !... Avian finit e
anavian davalà tranquilles, soulament
veguèt la crous d'un ouficiè qu'el aviè
counougut, qu'èra coupada en mitan pèr
una espeta de marmita qu'aviè toumbat
pas liènt d'aqui, e se melèt à l'arrengà.
Couma èra en trin d'ouperà amb' un fiéu
d'aram barbelat, nous lomba una dejalada de tourpilhas que te dise pas
qu'acò ! Aquel enfant de garça, que
l'on pot pasdire autrament (remarcàs que
emplègue l'estille de Saucissot couma
es) me fai : « Veses, esquilloun ! » Pos
creire que seguère lèu acrouchounit,
m'espadassère, oc, m'espadassère couma
unalimauca, e el tabé.— S'èra una ataca,
erian proupets : lous nostes darriès, lous
autres davans, nous troubant en plen
dins lou tir de barrage, urousament,
dins la nosta tranchada sabièn qu'erian
aqui, e nous tiravoun pas dessus, mès
pas mouièn de ficà lou camp, e acò
durèt sabe pas quant ? disoun dos ouras,
iéu me sembla que i' ai passat la nièch,

m'as coumprés ! ! Nosla artilhariè faguèt
un bon barrage, lous autres sourtiguèroun pas, grand gau ! encara, autrament erian faches couma de melouns"
e quand pousquèn filà sourtiguèn d'un
trauc de sièis pans, qu'avian fach ambé
nosle coulèl cadun dins la terra qu'èra
mola, urousament! pèr nous aparà de las
balas, e pos creire qu'aguèn pas de
crampas pèr davalà. Quand seguèn à tèl
endrech, nous asselan pèr bufà. Li
diguère : « Te seguisse pas pus en lioc
perdequé quauque jour me faràsdemouli
la margoulela ! » — « Soui counlent, ara,
me respoundèt, ai fach ço que voulièi
faire, ara sabe que cal que siègue,
amai seguèsse lou Rèi de l'Univers,
respetaran aquela toumba » ; e me
dignèt ço que aviè 'scrich dessus :
A LA MEMORIA

dal souldat X... X...,
dal Xma Coulonnial
toumbat lou X... de X... 1917.
Quau que siègues, passanl, saluda en

la me[mòria

D'aquel qu'es aqiii que dourmis,
Lou respèt qu'i Farâs es la souleta glòria
Qu'a gagnaf en toumbant djns aqueste païs.

E i'a una aulra ligna de vers, que m'a
dich qu'èra Louïsou que la li aviè facha
ajusfà pèr que lous efanlous quand seran
bèls se souvèngoun de ço qu'a fach soun
paire :
Liont clas efantounets qu'a quitatdins soun nis,

e, couma ledise, sinnal das qualre noums
que sabes... Soulament (m'ajuslòt Saucissol) li diguère mas crenlas que, un
cop la guerra finida, naulres partits,
tout s'oublidariè e que, pecaire ! aquelas
pauras toumbas e lous qu'i sounl serièn...
Me laissèt pas acabà : « Terré ! soudis,
couma i vas, acò's ço que veiren ? La
guerra finida, oublidaren pas nostes
morls couma acò. Iéu t'escriéurai al Rèi
de la Serbia se cal e li dirai : « A lal
endrech, couma acò e couma acò, i'a
una loumba dins talas coundiciouns
que ieu hou sabe, i'a d'escrich dessus
acò e acò, cal que l'enlretengués. Sous
efanls sounl trop manits pèr hou vous
dire, mès iéu ère soun camarada e soun
amic e cal que fagués ço que vous dise,
dirai al Rèi ! ! »
E lout, louf acò dèu èstre vrai perdequé Guijir.glau disiè pas res quand
Saucissot hou me counlava. Alors (es
Saucissot que raconta l'afaire) li respoundère : « E creses que lou Rèi t'escoularà ? » Sabes pas dequé me respoundèt ? « LOMS rèis escouloun lous pouètas,
dounc lou Rèi m'escoularà iéu e respèt
serà fach as efants de moun païs loumbats en Serbia. »
Aqui dounc couma Saucissot m'a tout
countat simplament couma s'èra passat,
e jusquas dins lous 'detals, quand à soun
retour al bivouac à 4 ouras ,&lt;îal matin
troubèroun Louïsou procha de sa « roullanla » alucada, qu'escrachava lou cafè
ambé la crossa de soun fusil, dins un
plat de campament, e quejous faguèt
assetà sus una saca de vianda frigourifiada ounle fumèroun de pipas pèr
esperà que lou cafè seguèsse caud. Pioi
anèroun estrilhà sous miols, lous bastèroun, s'en anèroun querre lou ravitalhament que mountèroun lou vèspre en

�ligna al balalhoun e passèroun 'ntal dos
nièchs blancas. Mès, lous verses èrount
amount ! e acò's tout ço qne caliè.
...Quand « Saucissot», pèr tantbizarre
que siègue soun escai-noum, m'aguèt
countat ço que vous dise, me rapelère
una reflessioun d'aquel que dourmis,
ailas ! quand me diguèt un jour de l'an
passat.
. *
— Mès, àquelés contes que fas de
Guijinglau, lou; enventes ?... moun
brave amic...
■— Oc, me souvène que li respoundère,
envente fossa ! mès dise fossa veritat...

rièira espignousa ? Avèn cresegut tout d'abord

. Un moumentaprès, alors que coumençava à se rousti, Zidora foutèt un pel, tal
un cop de canou.
Filhas e garcous, eslabourdils pèr
aquel bruch, poussèroun de gisclets de
frniou e se levèroun pus vite que s'èroun
assetats.

à una michantisa dau coumissàri que vouliè
'mprisounà lous pialuts permissiounàris qu'espèroun de longas ouras sous trins.

Acò nous

endinnava e voulièn proutestà.
Ransegnaments preses,

aquel fiéu es aqui

pèr renouvelà as pialuts que n'an de pariè au
front que cau pas que perdoun l'abituda de las
tranchadas, que podoun se voloun s'entretène
la man en n'en plaçant un pauc mai, qu'acò
serà pèr eles la pus agradiva distracioun dau
tems de sous arrèsts dins nosta bella gara.
Bravò pèr aquelas bonas idèias ; sèn urouses
de coumplimentà couma s'hou ameritoun lous
que las an agudas...
Nostas pouliças.

—

Lou retretat, à mitat quioch, sans se
decouncertà, sourliguèt de sa plaça e
diguèt àla soucietat :
— Madoumaisellas e mous amics escusàs-me ben, mès sièi de la mena dau
boi verd : quand brulle, pete.

Pareis que lous poples
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.

urouses an pas ges d'istòria. Es pariè pèr nosDELPÛN-DELASCABRÁS.

tas pouliças : dempioi qu'an prou de bonur, i'a
pas res à n'en dire.

D'en Serbia. aqueste 14 de Febriè 1918.

Mount-peliè, lou lè de mars 1918.

Disèn: « nostas pouliças » pioique, ara, à

La Vida au Clapàs

part la pouliça civila, avèn una pouliça militària, dirijada pèr lous serjants Oster e Devaux,
e qUe fai marmanda.
Lous que se rapelloun nostas notas clapassièiras de i'a cinq ou sièis meses recounouitran

La questioun dau tram.— Se l'aumentaciouh

aquela pouliça : es la realisacioun d'una idèia

demandadapèrla coumpaniè Rambal es pas es-

que sèn estats das prumiès à escullà. Cau

tada voutada sans pena.hou es pàs nimai estada

creire que l'idèia èra pratica, i'a pas qu'à veire
lous resultats de soun apficacioun,

sans un semblant de rasou. M. lou counselhè
Fournel, rapourtaire de l'aumentacioun, a pas
mancat de faire remarcà que la coumpaniè èra
tenguda,

tant que durariè

la majouracioun

d'un sòu, de mantène à soun persounèl lou
suplement pèr carestiè de viéures. Aubé ! mès
sabès à quant monta aquel suplement : 15 sòus
(quinze) pèr jour ! Au tems que sèn, es se fìcà

Empacha pas,

acò,

de rendre

—

Lou municipe d'Asti

a grameciat noste Counsèl pèr lou mandadis
dau retrach d'Alfieri (de quau, couma avèn
dich, lou pmtre clapassiè Marsal a levat coupia,

dou mounde, ni mai, ni mens.
E M. Fournel a fach remarcà 'ncara que lou

d'après l'obra dau baroun Fabre). Dins sa letra

mes de

esprima l'espèr de faire un jour counouissença

coustats, pèr renjà e renouvelà, après la guerra,

emé lous representants de Mount-Peliè. Es pas

lou materièl. Es dounc pas, soudis, un cadot
que fásèn à la coumpaniè Rambal.

lou moument de pensà à la realisacioun d'aquel

Escusa! mès enfin, couma hou a fort ben dich

un doucument de mai au doussiè de la poulitica estrangèira de Mount-Peliè.

mountant de

l'aumentacioun

serà

M. Fortuné, l'argent que la Coumpaniè sourtirà d'aquel founs especial lou sourtirà pas de
sa caissa ; dounc es tant d'espargnat pèr ela,

souvèt; mès lou noutan aici, emé plesi, couma

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

dounc es un benefìce que l'aumentacioun voutada (pèr 8 vouès), ié fai faire — quicon couma
2400 franc pèr mes, rastelats à belles sòus, e
rnai que mai sus lou paure mounde.
Lous emplegats de la Coumuna.
pèr força lous desertaires de la
avèn dich qu'aquel remèdi

—

—

Canourga :

sinnada: Le Colombet — èra trop amar. De
mai, cresèn pas que siègue lou milhou. Cau
esaminà se la situacioun dau persounèl municipal es toujour tout ce que déuriè e poudriè
èstre.

Cau

reflechi

que

manca

pulèu

de

brasses que de traval, e que la vida aumenta
chaca jour. C.e que vòu dire qu'en prenguent
d'emplegats e d'oubriès travalhaires e capables,

la

Vita

poussible

e

pourriè
lous

n'avudre

lou

mens

pagà lou mai poussible.

En pagant ben on pot causi, e on pot parlà. .
Acò costa! Dise pas, mès belèu vendriè mai
à comte que de pagà magrament de moulous
de mounde que. n'en fan pèr l'argent... e pas
mai.
L'Aministracioun seriè pas privada de sous
emplegats esperimentats que la quilhoun trop
facillament,
pena, sans

perdequé tioboun milhou sans
cercà.

E

lous travalhaires

que

sount pas dins l'Aministracioun subirièn pas
tant la councurrença afamaira das retretats
proupourciounals.
Dins nosta gara.' — Nosta gara es bélla, i'a
longtems que tout lou mounde hou sap, e
tenèn pas à hou aprene à digus. Mès nosta
gara vèn de s'enrichi de quauques caps-d'obra
que seriè 'n pecat de quità passà.
Es antau que se vei una pancartassa en
calicot ounte

es

escrich en

negras e roujas :

grossas

letras

« Canline Mililaire ». Una

flècha vous baila la direcioun de la canlina
ounte duvès anà lous iols barrats.
Osca ! pèr lous que l'an plaçada. Demandaren soulament se i'a pas à Monnt-Peliè un
pìntre capable de n'en pintrà una parièira, sans
anà à

Paris

cercà

Moussu

Gendt ?

Franc

qu'aquela pancarta siègue un echantilhoun de
l'art parisenc ! Alors
~~

Se seguissès ben lou cami endicat pèr

la flècha de la pancarta, troubàs la cantina.
Aquela cantina es plena d'agrament, e avèn
dejà fach soun eloge. Mès, tout dnrnièirament,
vènd'èstre ournada,ras dau quèi de la carrièira
Edouard-Adam,
fiéu-de-ferre

d'una

L.Q. "Voltie.cle.

Retène

ourdoni ança

poulida barrièira

de

barbelat. Perdequé aquela bar-

JAN-SANS-PÈU.

oumage à

l'autre pouliça, la de M. Quin, V1^ fai ce 1ne
pot e de fes mai, trop pauc noumbrousa qu'es
pèr trop de besougna.
Mount-Peliè e Asti.

Teatre e Councerts

■^2s toujour lou mèma, à part un pauc
mai de graissa jout la pèl: soun faus
toupet, sa vouès de cascarineta, soun
sourrire de coumisa viciousa e sous gèsles arroundits de moussu que fai de
tours de fisica...
A cantal de cansous ni tus ni vous:
pas res à dire.
A pessugatun pauc la corda patrioutica : ausaren afourti que, dins aquel
genre d'esercice, fai veni lou bòmi. Lou
mounde qu'an de cor e de goust nous
coumprendran.
A dich una coulhounada sans tèsta ni'
'cuéu, facha pèr ridicùlisà une vièlha
fenna prouvençala: tres titres à noste
respèt. Aquela saloupariè semblarà touta
naturala quand diren qu'es sinnada Jan
Aicard.
Enfin, a cantat de cansous pourcatièiras, mès après avudre avertit « les
chastes oreilles » que poudièn s'en anà.
Digus, d'alhurs, proufitèt pas de la permissioun. Las aurelhas castas avièn pas
à sourti, perdequ' avièn pas pres la pena
de dintrà. E avièn fach couma elas, toutas las aurelhas que sount pas sourdas e
qu'entendoun lou ressoun dau canou
gigant que boumbarda Paris...

L'ivèr, dins un pichot endrech, lou
soul plesi qu'on pogue se pagà es las
velhadas en familha. Es anlau que, dins
Saussan, una vintena de persounas se
reûnissièn, chaca souèr, autour d'un bon
fioc.
Aquì se Iroubava de vièls, de vièlhas,
de fìlhas e de jouinomes. Un vièl garçou
relretat fasiè partida d'aquela reûnioun.
Aviè la repulacioun, meritáda, de crcni
lou frech, aussi sa plaça preferada èra
toujour au cantou de la chiminièira.
La jouinessa à l'afus d'una distracioun
faguèl lou proujèt de ié jougà un tour,
tour q'ue duviè s'eseculà lou lendeman
dau coumplot. Xous arrenjaren, diguèroun, pèr lou sarrà dau fioc e de ió lou
quità d'aqui que nous demande de lou
laissà sourti, e encara quand nous hou
demandarà faren lous sourds. Cau que se
rousligue.
Mèstre Zidora (èra lou noum dau vièl
garçou) arribèl à soun oura, tout afrescadet; après avudre fach sas saludaciouns
e pausat manlèl e foulard, gagnèt vite
sa bona plaça davans lou bon fioc de pin
que petounejava.
Un moument après, la jouinessa risoulièira s'asselèt aulour dau fougau en ié
viranl l'esquina. Pèr se dounà una countenença faguèroun una partida de mancauda. De tems en tems, conraa èra
counvengul, se sarravoun de mai en mai
dau fioc pèr blocà lou paure vièl.
Zidora, qu'èra pas sot, sesiguèt la farça
que ié voulièn jougà e couma teniè à se
tirà d'aqui sans canà se demandèt ce que
pourriè faire pèr acò evità. Tout à-m-un
cop una idèia ié venguèt que metèt à
esecucioun enlre que pouguèt.

« Rédemption » à Sant-Pèire
« La vouès dau pople, disiè l'autre, es
la vouès de Diéu ! » Pas poussible !
Era belèu permés de creire que la
guerrai e lous eveniments chaca jour
pus terribles que carreja em' ela, finirièn
pèr rendre la i'oula seriousa e reculida.
Pas mai! Pèr n'èslre soulide, a s'agit de
se rendre à la Catedrala, assistà à la
« poupulària » de Rédemption.
L'idèia èra bella e generousa : enaussà
pèr l'art l'ama immensa de la foula,
roumpli tournamai la Catedrala d'una
foga amoulounouda de pople — couma
as tems ancians, loutes units, toutes
mesclats, costa à costa, dins la coumunioun d'un ideal qu'ennoublis e santifia...
Ailas!!!
... Acò 'stat una fièira brusenta e boulegaira, una plaça afairada e parlaira,
ue fasiè pensà as merchands dins lou
emple...
Pas 'n pèu de respèt pèr l'endrech. De
mounde apugats sus l'en-naut dau
mèstre-autar, drechs dins las eslallas das
canounges, assetals sus lous sètis das
grands-vicaris, e, d'un pauc mai, sus lou
tròne de noste tant aimat Cardinal.
De mounde que s'esquichavoun e se
caucigavoun sans pietat, emé de bulaus
e de pichots mols fìs pèr la tasta; de
charradissas sus tout e sus loutes; de
gens embestiats, que badalhavoun, mès
demouravoun quand mèma... jusqu'au
bout!
Dequ' ères anats faire aqui, o mounde?
Escoulà de musica? No! escoutaves pas,
e empachaves lous quauques-uns qu'
èroun venguts pèr ausi. Senti la nobla
majeslat de la granda nau, brilhanla en
bas e perduda en naut dins la nioch prefounda? Nimai d'aquela! Eres venguts
pèr entendre à gràtis ce que d'autres
avièn enlendut en pagant; ères venguls
faire un bon afaire !
Venguts d'à bona oura, burgats couma
de car à saucissa, ères mau e pus mau,
mès vouliàs enguli jusqu'à la darnièira
nola aquela musica que vous veniè 'n òdi.
E quand noste Cardinal a travessat lou
chor,- .voste troupelàs s'es escartat à
peneta...

Î

Nostes Souldats
Nostas felicitaciouns à nostes coulabouraires
è amics Jousè

Giordan,

de Niça,

noumat

marechal das lougis-chèf, e Leoupold Vié, de
Vilamanda, noumat serjant.
— Amai à 1'age.nt de liasou Pèire BaissetteGrouau, de Mount-Peliè, citat 4 ou 5 cops, que
vèn de reçaupre la medalha militària anglesa
— Sount
passa:

de

Deleuze,

estats

citats à

l'ordre,

aquesta

Mount-Peliè, lou canouniè
lou

Pau

capoural Alessandre Bayer,

Laurent Blache, lou bregadiè Pau Valentin
e Carles Butterlin ; l'agent de liasou Irenè
Agussol, de Pouzols; l'ajudant Domergue,
de Mount-bazenc; lou serjant Gastoun Jeanjean, de Clar-mount; Marius Sube, de CastèlNòu-lou-Lez ; lou capoural Gilbert Brun, de
Mauiò (noumat serjant); lou canouniè Ipoulite
Barthólemy, de Vendemian; Jousè Foret e
Pèire

Rouvière, de St-Geniès-de-Mourgas ;

lou serjant Louvis Viaux, de St-Andriéu-deSangònis; lou canouniè Jan Sauvaire, de
St-Fèlis-de-Loudez. Ié mandan nostes milhous
coumpliments.
L'AGENT DE LIASOU.

E.N MEIVaÒRIA
Dau mitraltíaire Louvis Cessou, de Lespignan; Estièine Couret,

'f

de Càstias;

Clement Bros, de Valflaunès ; Antôni Grossetti, de Mount-Peliè, ajudant-chèf au 240ma.

PUBLICACIOUNS
La Coupo (47, carrièira Grignan, Marselha)
vèn de faire pareisse soun prumiè numerot.
Iìevista de jouines; aquel titre soul nous la
rend simpatica ; nous hou es encara perdequé
vòu counsacrà sa jouinessa, mai que mai,
à-m-una obra de « realisacioun ».
Sabèn que sount maudichs lous que renègon

Parlarai pas de l'obra; d'abprd entende
pas grand causa à la musica, e pioi ai pas
res entendut.
Mès pourrai francamenl regretà lou
tems ounte de grandas foulas roumplissièn las grandas catedralas, piousas e
reculidas, ciamant à plena vouès sa fe
mès silenciousas quand caliè, e que
sabièn se santifià pèr l'art, rebat de la
divina Lumièira...
... Es vrai que, d'aquel lems, desfautavoun lou cinemà e sous films pouliciès,
lou cafè-cantant e sas bellas roumanças...
BERNAT DE LA CANOURGA.

lou Vèrbe; mès voulèn que lou Vèrbe se fague
acioun.
Eeclams de Biarn e Gascougne.

—

Dins

lou darniè numerot de la revista de YEscole
Gastou-Febus remarcan lou raport de Miquèu
Camelat sus lous Jocs Flouraus de 1917, las
pèças courounadas de Dona Delbousquet,
Gustàvi Cérez, J. Casassus, E. Costedoat; e,
tamben, jout lou titre : « Le Gascon, le Béarnais ce n'est pas un palois » una interessanta
counsulta que pourriè, à quicon proche, servi
pèr lou clapassiè, ou quante dialète que siègue
de nosta lenga d'oc.

Mayol au Cinemà-Pathé
Es mai passat, e — agés pas làgui —
passarà encara : es pas couma las pèças
de Napouleon III. L'auren pas jamai tant
vist couma pendent la guerra; coumprenès : à Paris, trasoun, tems en tems...

Se voulès
vendre de

1 lIIDr^ enlengad'oc
LliìllliiJ vièls ou nôus

avès pas qu'à escriéure au « Gal » que
vous farà faire pache dins de bonas
coundiciouns.

�Bom Miejournmis,
Mairinas de Guerra!

— Digàs, Marioun,

Chaca

dimècres

tout

0

D'ounte vèn lou renoum

l'après-dinnàlous magasis

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Abounàs-vous au " GAL

Quercy demoroun bârrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lòu quauques
numerots.

Soulide e d'un pris dous...

repaus ben meritat.

Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

ATHÉNÉE-C

LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

*«N

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pér quinzenada

Films Artistiques des Premières Marques

Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran^aquel journal

Orchestre Symphonique

Oue ié porta la'sourelhada

Les Grands Magasins
de Nouveautés

E l'èr dau'païs miejournal.

Qap«Fumoip au Sous*SoI

PARIS-M0NTPELL1ER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

T âsez
CANSOUS E MONOLOÛAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbeìas, de

Marsal; la Fonl de Sanl-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Griselas de Mounl-Peliè,

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; ìa Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

jVEensuelle. — Illustrée

e.i.o.o.
8ÎZSERS

L'Imppimepi^ " It'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liûpe papidement les tpaOaug

lou

Laserl.

MONTPELLIER

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

qui lui sont eonfiés.

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

jjgjglp^

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerenl:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262116">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262117">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262118">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435498">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246696">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°67 (1è d'abiéu 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246697">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°67 (1è d'abril 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246698">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435485">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435486">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631522">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246701">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°67 - 1er avril 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246703">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="246704">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246713">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246714">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246715">
              <text>1918-04-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246717">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246718">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="246719">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246720">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246721">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="246722">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="246723">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1975"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1975&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262111">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262112">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262113">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/adedfd8aef68a3944cdba598edc6eff4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262114">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262115">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435487">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435488">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435489">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435490">
              <text>Brafamil.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435491">
              <text>Renat.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435492">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435493">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435494">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435495">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435496">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435497">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594799">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594800">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594801">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640585">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718125">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
