<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1978" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1978?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:11+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="983">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/41e88fd83a5fc46b737b395ec8ad2f73.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109010">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109011">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109014">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109015">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139240">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1181297ee64c18103e271b994a53d3fa.pdf</src>
      <authentication>698bcb3dfd78b05de91d3d6710450e15</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631466">
                  <text>C.LD.O.

Quatrièma Annada. — Not 70

15 de Mai 1918

BÉZIERS

Un bon moument n'en fai passà
cent de michants
( Vièl prouvèrbe)

Pèr passà un bon moument
croumpàs e legissès

JOUT UN BALCOUN
que vèn de pareisse.
Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

—

LOU MAS-ESCOLA
Ce que me fai remembrà d'aquel
noum, es un article paregut dins
lou n°l 42 de « l'Ecounoumista
miejournau » jout lou titre: « Un
grave problème ». L'autou d'aquel
article, lou segne deputat Cosnier,
crida ceba e prepausa de remèdis
contra la terribla crisa de la mand'obra païsanda.
En prumiè dis : Cau favourisà
l'espandimen de la familha. Bon,
vai ben ; e pèr acò favourisà sustout las familhas de las campagnas
e das travalhadous. Car se fasèn
toujour das enfants de moussus
de vila, acò servirà pas à res à la
man-d'obra pèr lou campèstre.
Aquel prumiè remèdi que l'autou
espandis pas mai, es pèr iéu lou
mai interessanl. Pèr favourisà la
familha i'a dos causas que duvoun
marchà 'nsemble. D'abord, aparament de la familha au pount de
vista moural, pioi ajuda au pount
de vista material. Lou coustat
moural arregarda l'ensegnament
que déuriè cridà e bramà que lou
titre de païsan ou de travalhadou
es autant dinne e bèu que lou
d'emplegat ou de coumis. Car se
la jouinessa desempioi longtems
deserta lou campèstre, l'ourgul
d'avudre. de titres belèu mai rouncants e pas mai grasses i'es pèr
fossa ; pioi lous plesis — sou\rent
viciouses e degalhaires — de la
vila ié sount tamben pèr quicon.
Aqui e contra acò l'ensegnament,
que merita de grandas reformas,
dèu, el, faire soun poussible pèr
faire reviéure dins lous jouvents
l'amour de soun terraire nadalenc
e derrabà de las tèstas aquel sot
prejujat qu'es : la vergougna dau
titre de païsan.
L'ensegnament, couma hou diguère au journal Pour la Vie, a
una branca fortassa e ben flourida
ounte pot culi de bèus fruchs que
seran pèr la jouinessa una pitança
sana que farà sang nouvèl e bailarà
à fossa l'amour de la terra mairala.
Aquela branca es lou Felibrige,
mès... lous Felibres, aqueles cantaires, mèma quand cantoun seriousament, sount pas prou escoutats.

Ara, lou coustat material pot
coumprene fossa remèdis à coundicioun que siègoun fachs emé
de bonas poutingas e pèr de bons
poutingaires.
Ajudà la familha cargada de
fossa enfants emé d'argent? Acò
se fai, se fara belèu milhou, car
souvent es d'argent que servis pas
à res pèr lou bonur vertadiè e
qu'agandis à de garguils e de
batèslas. Lou « Mas-Escola » —
proujèt qu'es pas de iéu mès d'un
medeci que counouisse fossa —
poudriè deveni un gros soulàs
material pèr las familhas malurousas das travalhadous.
Lou mas-escola fariè de ben de
dous biais. D'abord enlevariè la
carga de l'enfant à la familha dejà
prou garnida, ié fariè faire un
apendrissage sans frèsses, n'en
fariè un ome de la terra, pas un
sabant, mès qu'auriè la pratica
dau mestiè aprés emé de liçous
naturalas, e pas legidas dins de
broucaduras mai ou mens ben
fachas. E l'autre ben — qu'aquel
medeci vesiè sustout — sauvariè
de la malautiè de paures manits
qu'à l'age de 15 ou 16 ans s'aganissoun dins las vilas, dins Fèr
pudent d'un oustau trop estrech,
emé couma coumpans de defora
lou pernod e... quicon mai.
Lou Mas-Escola dèurjè demourà
mas, lous apendrisses, pas trop
noumbrouses, ié menarièn la vida
de mas, jout lou goubèr d'un baile,
au mitan das ràfìs. Manjarièn emé
lou mounde dau mas, goustarièn
toutes lous plesis de Ias tradiciouns
embarradas e counservadas dins
las campagnas, se farièn lou pilre
fort c Iou cor san. E pichot à pichot quand l'escoulan de mas seriò
dcvengut mèstre en soun mestiè,
lous plaçaments se poudrièn faire
couma mèstre-carretiè, baile ou
menaire d'una granda prouprietat.
Me dirés : mès avèn de « fermesécoles»... Es pas acò, ce que cau
es de brasses e pas de sabants.
L'enfant, ioi, toutes en general,
saboun coumtà, legi e escriéure ;
las poutingas nouvellas pèr I'agri-

Abounament :

4

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

francs l'An

cultura, las machinas, mouguèires
e autras, serièn pas encounougudas d'el e sans grands proufessous
arribariè à counouitre toutes lous
mestiès d'ome de terra.
Aprendriè d'una façoun pratica,
e emé la parladura granada e poulida dau païsan, counoutriè fossa
causas que de moussus de las
grandas escolas, sabounfaire en...
paraulas. Diriè pas : « Je vais
lailler la vigne », no, diriè : Vau
poudà, couma diriè : vau escausselà, vau espepidà, mès ce que
diriè hou fariè e hou fariè couma
se dèu.
Au Clapàs acò auriè pougut se
faire. Quand aquel medeci n'agèt
l'idèia, l'espitau aviè de mases
toutes prèstes e la Coumuna que
souvent escampa d'argent pèr de
pus sotas causas, em'una pichota
souma poudiè pagà lous frèsses
de couchà e de mangilha das
apendrisses-travalhadous. Car,hou
dessoubliden pas, lous jardispoutagès dins lous mases fan
toumbà, e de fossa, lou pres de la
pitança.
La guerra es venguda, lou proujèt d'aquel medeci es partit em'el
sus lou front. Chaca jourara vcsèn
de proujèts nouvèls, de coumitats
que s'acampoun, e perqué s'en
fariè pas un pèr lou Mas-Escola ?
Belèu seriè pas trop francimand,
mès seriè toujour un coumitat de
grand e bon patrioutisme.
JORGET DE PASTOURÈL.

Soulidaritat Miejournala
Nous es arribal mantuna fes — i'a pas
longtems encara — de reçaupre una mena
de coupia que, à nosla idèia, èra d'àfouns desprouvesida d'atualilat.
S'agissiè de contes mai ou mens galejaires ounte lou tradiciounal Marselhès e
Vinevitable Gascou fasièn rampèl de blagas e de cracas, au pus messourguiè lou
poumpoun !
Es pas prou de dire quaqueles contes
recaucats, nous sembla qu'es pas ben lou
moument de lous lournà sourti: nous cau
ajustà qu'aici seran pas jamai à sa
plaça.

MOUNT-PELIÈ

Lou Gal es d'abord un journal clapassiè;es tamben un journal miejournau.
Sap qu'una soulidaritat enlima unis,
d'un caire à l'autre de nosta terra, toulas
las prouvinças dau païs d'oc ; hou sap e,
noun counlent d'hou pas dessoublidà, hou
remembrarà de longa à quau n'aurà de
besoun.
Quand lou Parisenc ris dau Marselhés
de vaudevila, lou Gascou se vira pas ; e
quand se trufa dau Gascou d'oupereta,
lou Marselhés se sentis pas macat. Nous
estounan pas trop d'aquela indiferença ;
es un das resultals de Veducacioun francimanda qu'aboulis antau au resultat
vougut, lou triounfe de l'Empèri parisenc
pèr la divisioun de las prouvinças francesas : vièlha taclica de toujour.
D'aquela tactica lou Miejour e la França
an trop patit pèr que la supourten en
silença.
I'a pas que quaucas senmanas encara,
à soun retour de permissioun, un amic
nous escriviè :
Ai mes à sa plaço un tipe que dins lou trin
lachèt que « lous Miejournaus èroun de crapulos » en raprouchent lous eveniments de 1907
del pres actual del vi. Es un Auvergnàs qu'es
dins lou coumerce del vi, courratiè ou coumissiounàri.

Paraulas miserablas ! sustout dichas
d'aquesta oura. Mès doublament miserablas dichas pèrun Auvergnàs, « Miejournau » el tamben, sans hou saupre ou sans
hou voudre, Miejournau dins lou sens lou
pus large dau mot, pèr nautres que sabèn
couma, de Pèire de Vic à Vermenouze,
lous troubadours e lous felibres d'Auvergna an tousiems nausat las flous de sa
rusta terra mairala à la courouna pouêtica dau Païs d'oc.
Mès noste Auvergnàs dèu pas èstre ben
au courrenl d'acò ; e hou èroun pas mai
qu'el, proubable, sous coumpatriolas dau
139ma quand faguèroun, en 1907, la
counouissença das « Miejournaus »...
L'ignourença, pamens, es pas toujour
una desencusa ; saupre es un debé, de fes
que i'a. Es lou debé das Miejournaus,
dau païs naut ou de la plana, d'aprene la
grandou de soun istòria e la noublessa de
soun sang, e de recounouitre aquel sang
dins las venas de toules lous que mantènoun lou parlà d'oc.
Couma nostes fraires de Calalougna

�an fach triounfà lou noum e l'unioun de
sa Solidaritat catalana, duvèn prouclamà
e aparà la Soulidaritat miejournala. Un
naut debé patrioutica nous hou coumanda; car, antau qu'hou disoun tantben
nosìes coumpans dau Secrèt:
— Es pas emé de « pichotas palrias »
que se farà una granda França...
Lou

A mèste Zidora.
Parlàs de bon, mèste.Zidora?
... Anen! vous entestés pas mai;
Dau Gal vous fìcan pas defora ;
Vous ié flcaren pas jamai!
Avèn pèr vous trop de tendressa,
Noble vièl dau noble Clapàs ;
En mitan de vosta jouinessa,
Brave Zidora, demouràs !
Digàs-me dequé farian, nautres,
Se nous quitaves couma acò
Vous que sès pas couma ianl d'autres
Vièls felibres : un rococò ?
Aiman vosta vèrda vielhessa,
Vostes counsels tout ple senats;
Sès noste libre de sagessa ;
Brave Zidora, demouràs 1
Sèn pas, boutàs, de cassibralha
Sans fe, sans Diéu, sans ideau,
Fugiguent la douça marmalha
Que pourriè troublà soun repaus.
Soun franc e galhet cacalàs ;
Sès lou cepoun de la familha,
Brave Zidora, demouràs !
Sès noste Mentor respetable,
Noste car mèstre venerat,
E dau parlà noste amirable
Lou dinne gardian ounourat.
Voulèn que nous countés l'istòria
De las glòrias das jours passats
Oue nous metoun lou cor en joia :
Brave Zidora, demouràs!
Pèr nosta ciéutat clapassièira
Se, dins l'amour que ié pourtan,
Avèn furgat dins la poussièira
D'un cop d'arpiéu graufignejant
Pèr pourre enjusqu'aqui dejouta
Assecutà lous prejujats,
Tant pis! Pèr nous mounstrà la routa,
Brave Zidora, demouràs !
Countuniàs, papeta Zidora,
De pèira dura à la demora.
Dau vièl Clapàs mai clapassiè
Qu'au sourel maïenc pouguen veire
Vostes espèrs realisats...
Dins sa coumplida voulèn creire :
Brave Zidora, demouràs!
Ah! vous n'en suplique, papeta,
Demouràs un pauc mai au Gal;
Coulàs toujour vosta videta
Embé lous qu'aimava Mistral,
Perfin qu'embé lous galinaires
Gandigués plan-planet la Pas
En coussejant lous renegaires :
Brave Zidora, demouràs.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

1918.

VÈN DE PAREISSE :

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
de Louvis-Filibert
Lou grand succès de rire de La Lausela,
qu'a fach cacalassà tout lou brave pople de
Mount-Peliè e das envirouns.
En venta à

l'aministracioun

depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

e dins

An conmençà d'arribà...

???

roda...
— Se tira ben ? es un desacoutaire
couma n'i'a ges ! tenès, una fes...
— Hi ! Cha ! Hi ! fai tirà...
Ses tout estabourdi, la bèstia a filà
couma un fum, avès ben escoutà lou
conte que vous a fach l'ome que teniè
lou chival pèr lou mourre, e dau lems
avès pas fach 'tencioun à l'autre que
butava pèr darriès.
L'afaira es councluda e pagàs ; vous
toucàs la man, acò se potben faire quand
on vèn de faire una tant bona pacha. E
bonjour, au reveire !
Cridàs vostajoia... un afaire d'or, un
chival tantbrave, l'avès agu pèrpasren...
e ar.às un pauc counlemplà vosta em-

Apausàs un nouvèl rassiè

d'abriéu

ABRIC.

ome.
Se voulès un trotur an voste afaire :
aqui 'na bèstia que fai dau 20 à l'oura ;
no, voulès pas 'n trotur? voulès una bèstia de traval ? an ce que vous fòu, e vous
hou presentoun de suita ; es un afaire
couma n'avès jamai fach de vosta vida,
una bèstia quicon de brave, de soumés,
que laboura lout soul, pas trop vièl,
d'alhurs poudès ié regardà lei dents, soun
pas ressadas... ou n'an pas l'èr ! e de
bonas rasous, n'en voulès aqui n'en ; e
vous arrapoim, vous prenoun, vous entourtiihon, vous emmascoun, e vous
tomboun à-cha-pau, vous rèsta juste lou
courage de demandà d'una pichota vouès:
« Es bon de coulà ? » — « S'es bon de
coulà ? anàs veire, endé nautre se prend
pas un cat dinc un sa » ; e zou ! se mes
de cheina à la carreta pèr arrestà lei

Aiman l'enfantou que bresilha

18

Au bon felibre

— Mès lei gitana, lei romanichel, lei
tzigana, lei zingari, lei caraca...
Ausissès pas ? : « On raccommode paniers, cabas, cor...bei...lles ! On raccommode les vieux paniers ! » Soun arribà,
mès soim eici pas que pèr quauque jour,
van ansin en fasen pauseta de vilage en
vilage jusqu'ei Santas-Marias-de-la-Mar
e boutàs, vous esfraiés pas, ié seran au
jour dich, e mèma quauqui jour à l'àvança. Es que sans eles deque semblariè
aquela fèsta, quicon ié mancariè, e belèu,
quau sap ? lou miracle, belèu, s'acoumpliriè pas.
E ié van ansinda, groupinant eici, groupinant eila ; leis omes sount toundaire,
pelharot, panièiraire, e surtout maquignoun. Es que se i'entendoun, en chival,
e pèr faire d'un marrit carcan, d'un chival ei costa salhenta, un bèu chival, à
eles lou poumpoun ! an pas mai de pena
pèr couflà un chival magre, que nautre pèr couflà un baloun de papiè ; soun
toutes adret, an bona blaga, vantoun ben
soun bestiau, saboun lou faire pareitre e
saboun 'ncara milhou entourtilhà soun

CHIVALIÈ.

Brave Papeta!

En Champagna,

Lei Caraca
van ei Santas

lous

plela...
Mès aqui dins l'eslable lei bras vous
tomboun, lei cambas vous mancoun ;
pas poussible ! an chanjà voste chival :
aviàs quilà una bella bèstia, retroubàs
un chival de pica, se ié conta lei costa,se
vous n'en sarràs reguinna, e un cop d'iol sus
l'apalhage vous monstra ounle a passà sa
graissa. Ses esta manchà e cridàs : « Ai!
d'aqueles vaurièn ! ! ! lei vau troubà » ;
e zou ! à sa recerca, e zou ! de courre de
tout coustal, de lei troubà voudriè un

merle blanc ; mès poudès demandà à
toutes lei gent que vesès s'an pas vist de
gent couma acò e couma acò, res lous a
vist, se soun esvali couma un fum... E
n'en disès, alors, de : « Sacra noum de
sort ! man coulhounà, sièi fach, boulà se
lei retrobe... »
Surament qu'un jour lei reveirés ; eles
vous counouitran, mès vous lei recounouitrés pas.
Aquela raça erranta fai partida dei
charme dau Miejour. Fossa gent dirièn :
« Boudiéu ! d'aqueles craumous, on s'en
passa... » Mès alors, perqué dins nostei
vilajous on lei vai tant badà, perqué l'esliéu jouina filha ejouine gent causissoun
«ouma but de proumenada lou vilage
bòumian, perqué se vai respirà l'audour
de ceba rabinada que l'aura de mar, lou
garbin, reiissis à empourtà qu'à la longa,
perqué se vai veire trià pesouls e nièiras,
perqué se vai entendre aquel mescladis
de paraulas, touti lei dialètes de touti lei
lenga, parlà de gilanosque nautre coumprenèn pas ; perdequé ?
Perquéaquela raça erranta nous atira,
nous plai, perqué ié retrouban dins soun
tipe quicon de naulre miejournau,perqué
nous sembla en lei vesent reviéure la vida
d'un autre tems, d'un tems ben liont,
d'un tems que revendrà pas pus...
E barrisca, barrasca, van ansida e
s'agandissoun ei Santas. Oh ! santa Sara
couma van t'adourà, couma n'en brularan de cierge en toun ounour, couma t'en
mandaran de poutouns e couma aussi
saupran recalà lei causas mau recatadas.
Sera lèu la fèsla dei Santas-Marias-dela-Mar ; en d'aquela fèsta ié fau lei boumian, sans eles perdriè de soun charme,
quicon ié mancariè, e, belèu, quau sap ?
lou miracle, belèu, s'acoumpliriè pas
E s'en van toujour cridant soun pichot
mestiè :

La Vida au Clapàs
Las visitas de M. Lafferre. — Lou dijòus
25 d'abriéu, M. Lafferre, ministre de l'Estrucioun publica e das bèus-arts,a proufitat de sa
presença à Mount-Peliè, à l'aucasioun de la
sessioun dau Counsel general, pèr visità lous
espitaus de Mount-Peliè. Nostes proufessous
i'an i'acli las ounous de sas clinicas e de sous
services en ié diguent ce que souvetavoun pèr
lous perfeciounà. Lou ministre

a

regardat,

escoutat e s'es rendut comte; couma cresèn
que vòu milhou s'adressà au Bon-Diéu qu'à
sous sants, pensan qu'aquela visita aurà de
bons resultats.
D'aqui, M. LalTerre s'es rendut au Coumilat
regiounal das arts aplicats — que, jusquas ara,
aviè pas gaire fach parlà d'el. Ce qu'a fach
aqunl jour es dinne de lausenja : un vot pèr
que lous 4 despartaments dau Miejour vigneirou siègoun ouficialament recounouguts ce que
la natura e l'istòria lous an fachs, una regioun
unica dins sa varietat. Se nous fisan à sas
declaraciouns au Coumitat central, M. Lafferre
s'oucuparà d'aquela questioun dins un esprit
francament regiounalista, e courrijarà sus mai
d'un pount l'obra de M. Dalimier, que n'a de
besoun. Empacha pas que pèr acò, couma pèr
lou rèsta, cau que lous interessats se boulègoun e qu'espèroun pas tout de la benvoulença
dau poudé central.
La questioun de l'aiga. — Plouguèt lou
d'abriéu; pamens counouissèn ara la crisa

31

de l'aiga. Nous es recoumandat, pèr avis de
M.

lou

Maire, de l'espargnà

e

de

roumpli

d'avança ourjòus e farrats.
L'encansa n'es, pareis, que fan de reparaciouns à las Arcadas. Se pot! E se, dau tems
que ié sòunt, enlevavoun aquel

encastre de

paraploja quilhat à la cima dau Castèl-d'Aiga,
anariè'pas pus mau.
— Una autra nota de la Coumuna nous fai
assaupre que d'estanciurs — ou pire qu'acò —
s'amusoun de desmargà las forits, que pourran
pas èstre renjadas de tout lou tems de la
guerra. Se jamai quaucun lous pescava, i'en
caudriè fnire passà l'enveja qu'bou aurièn pas
raubat. Toutes lous vandalismes duvoun èstre
blamats e castiats : l'aministracioun

munici-

pala pot n'en prene pèr soun comte.

Pèl de lèbre, pèl de lapi
Quau n'a pas ca
Qu'espilhe soun cat,
Ouau n'a pas gi
Qu'espilhe soun chi :
Pèl de lèbre, pèl de lapi,

en avans sus la roula dei Santas.
Avans aussi, nautre, e que lei SantasMarias-de-la-Mar fagou
aqueste an
couma miracle fini l'ourribla guerra.
LA FEUBRESSA DÓU VIDOURLE.

Toujour la pouliça. — Jan disiè à l'ase :
« Ié sèn pas 'ncara ! » Sèn pas 'ncara arribats
à reveire au Clapàs, lou jour e sustout la
nioch, la tranquilletat e la securitat d'antan.
I'a de milhou, soulide, mès...
Talament que noste counfraire Darsac, dins
sa crounica loucala de ìa Dêpêche, crida secous
e parla de la creacioun d'una « Liga de las
ounèstas gens » que s'apararan eles-mèmes, se
la pouliça hou pot pas faire. E fai remarcà un
cop de mai (hou avian dejà dich aici) que
s'agis pas d'espargnà mau à prepaus e que i'a
de despensas ben plaçadas.

La Grisa de las Mairifis

bailaran una pouliça

Las que nous

dinna de

Mount-Peliè

seran dau noumbre.
— La pouliça militària fai couma l'ase de

E las demandas de mairinas raplicoun
toujour ! Mès las mairinas se despachoun
pas de respondre à nosle rampèl... S'acù
n'en pot decidà quaucuna! publican
ce que nous escriéu sus aquel chapitre
noste coulabouraire lou serjant Vié :
Vène de reçaupre una letra en lenga nostra
de ma mairina de guerra. Es una genta Clapassièira que demora dins la carrièira d'A...
Se (lemanda perqué las Clapassièiras sount
tant refastignousas. Chaca Clapassièira déuriè
« imità » la Parisenca: ma mairina de guerra
que demora à Paris n'a sièis fûhòus.
Dirès ce que voudrés, moun car Gal. mès
pense pas que las Clapassièiras sount tant
vergougnousas qu'hou voulès dire...

Sabe pas se las Clapassièiras sount
vergougnousas, mès aquel levènti de Vié
m'a pas l'èr entreprés; me sembla que
counouis lou sistèma D... e que lou pratica.
Ara, se sa mairina de Paris a toujour
sièis filhòus, es una crespinada. Perdequé
la granda moda dau moument, pèr lous
piaíuts, es d'avudre de mairinas americanas. E dau cop, las Parisencas sount
quitadas en plan talament qu'an decidat
de cercà, en America, de pairis pèr las
counsoulà.
Es au mens ce que m'a counlat una
aimabla Parisenca que lou kanounàs
bòchou a menada à Mount-Peliè, e vous
hou dise pèr lou pres que m'a coustat.

Galin, vai toujour soun trin, e, cami faguent,
ramassa tems en tems

quauque

sacamand.

N'i'a que disièn que lou serjant Devaux s'anava
faire desbatejà pèr se sounà serjant De Vila.
Es pas vrai; la prouba n'es qu'es estat en
campagna, à Castèl-Nòu, ounte a arrestat un
voulur de carbou.
— E pioi, i'a lous gardas... L'autre jour, un
« coumunicat» sensaciounal nous apreniè que
venièn

d'empougnà un parel

de cambriou-

laires. Tres jours avans avièn croucat un Araba
voulur, Abd-el-Kafid; mès couma aquel Kafid
èra cafit de

michantas

cntenciouns

i'anava en bruta i'aviè caugut

(dis la

e

que
nota

de pouliça) : « faire appel à deux officiers el un
lieulenant de passage &gt;&gt;. M'anàs demandà s'un
lioctenent es pas un ouficiè, e se la pouliça
sap pas que dous e un fan tres. Si; mès s'agis
proubablament de dous ouficiès... d'Academia
— e 's per discrecioun que lou raport pouliciè
hou dis pas.
Lous rambals de la Coumpaniè Rambal.
— La Coumpaniè

Rambal fai encara parlà

d'ela; seriè 'n asard s'èra pèr se faire dire de
ben.
Sous emplegats sount pas countents ; e lou
mau-countenlament vèn d'aquela miserabla
prime de carestiè de vida qu'avèn dich aici ce
que n'en pensaven, au moument de l'aumenta-

�cioun das biihels dau tranvai. Lou Counsel
municipal s'es acampat pèr s'oucupà de la
questioun, lou divendres 10de mui. Mès saique,
au Palais-Bourboun, M. lou Maire-Ueputat a
pres goust as coumitats sicrèts : e, pèr la
circounstença, l'a fach voutà à soun Counsel.
Dounc, sabèn pas res (ouficialament); acò
nous baila lou drech de supausà fossa causas.
Proubable que parlaren un autre cop de nostas
« supausiciouns »...
Lous aubres de Pont-Trinquat. — Sus
lous bords dau Lez, à l'embrancament de la
routa de Peròus e de la routa de Latas,
s'atroba un poulit endreeh qué fasiè la joia de
nosta jouinessa clapassièira : vole parlà dau
bosc de Pont-Trinquat.
Ioi, se ié pot veire una cola de negres que
tomboun lous pins e lous pibous que n'en
fasièn la bèutat.
S'es pèr la guerra i'a pas res à dire, senou
de plani aqueles paures aubres que demandavoun pas que la pas. Mès s'es pèr lou comte
d'un particuliè, alors poudèn pas nous detène
de cridà nosta coulèra e nosta endinnacioun.

Lou

POURTIÈ

DAU

GASTÈL-D'AIGA .

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
A PREPAUS D'UN MOT
Dins l'armada apelloun : « Nomenclaclature » un gros libre ounte soun marcats, emé lou pris à coustat, toutes lous
d'acòs que podoun èstre croumpats pèr
lous services dau genia. Se ié legis,
entre autras causas :
Gamattes
12 francs.
Lou Cri de Paris es estoumagat de
veire aquel mot dins la noumenclatura.
Escriéu :
Vous feuilletterez en vain Larousse, Littré,
Larrive et Fleury pour y trouver ce mot :
gamatte. C'est un terme provençal qui signiíìe:
auge à maçon.La nomenclature a dû ètre rédigée
par un vieux capitaine, originaire des pays de
langue d'oc.

Vese pas dequá i'a de tant estounant.
S'aquel mot es pas dins lou diciounàri,
es que TAcademia aima milhou francisà
de mols estrangès que de mots de la lenga
nostra. Lou mot « gamatte » es pas mai
ridicule que lou mot « gamelle ». Lou
« vièl capitnni » qu'a fach la noumenclatura èra pas 'n àpi: sounava las causas
pèr soun noum. S'apella una auge à
maçon una gamata, es pèr pas counfoudre em' una auge à cochons, Moussus dau

ENCARA LOUS LAPINS
D'aqueste moument lous lapins an, à
Mount-Peliè, ce que se pot apellà una
bona prèssa.
Avèn dejà noutat, l'aulre cop, qu'èroun
mounlals au reng de voulalha. Vejaici ara
un coumpliment que fan à soun inteligença. Es tirat d'un raconte alendrit
paregut dins lou Petit Méridional sus
l'arribada d'un « Trin de refugiats » :
Une vieille conserve dans un panier deux
lapins au poil soyeux, les regarde avec pitié
et, dans les prunelles ovales striées d'or de ces
bêtes, passe quelque chose qui est presque dela
gralitude.
— Ceux-ci, ditla vieille, ils ne les mangeront
pas, les boches !

La gratiluda d'aqueles lapinous es
quicon que tirariè de larmas d'un poutèu
dau tram.
Cau rèlament que siègoun de bèstias
ben inteligentas, e qu'ajoun lou cor ben
plaçat, pèr senli couma es mai ounourable d'èslre manjat pèr un Francés pulèu
que pèr un Bòchou...
MANCHETAS
Avèn dejà fach remarcà à quante pount
las manchetas vènoun à la moda : lous
journals fan caneta à M. de Buffon. Seriè
pas res s'avièn toujour lou biais de las

valoun la pena.
Aquesta, de VOEuvre (19 d'abriéu):
La Presse française a-t-elle consacré à
la mort de Gugnemer autant de colonnes
qu'à la mort de Bolo ?
Aubé ! mès — demanda noste amic
Teissier — voudrian ben legi l'article
counsacrat dins aquel journal pèr
Moussu G. de la Frousse-Arrière à la
morl de Jùli Charles-Roux, qu'acò nous
sanjariè de Scipioun Pegoulada.
L'autre es dau Journal (29 de mars):
Sur la tombe d'un chevalier inconnu on
lit cette simple épitaphe : RÉSISTER.
Tala es l'ignourença espessa dau
mounde d'amoundaut sus nosta istòria
miejoumala e vejaqui ce que devèn, jout
sa plouma, l'amirabla enscricioun de la
Tourre d'Aigas-Mortas !
Le Journal mes sa vanitat à pourtà dos
manchelas pèr jour ; s'aquel jour n'aviè
pas cargat qu'una se seriè espargnat una
bòfia. Lou trop hou gasta !

NOUVÈL RICHE...
Dau tems que la guerra arrouïnava
tant de paure mounde, i'a de particuliès —
pauc escrupulouses— que n'an proufilat
pèr acampà de fourtunassas, e qu'an
encara lou tòpi de s'afichà. Esemple :
aquela reclama qu'a paregut lou 26
d'abriéu dins un journal clapassiè :

Nouveau riche
demande à Montpellier une superbe
maison dans les prix de 200.000 à 400.000
francs qu'il payera comptant.

Quand oiï pensa que lou sucre manca,
que manjan de pan de mil, que la car vai
èstre raciounada, que de paures bougres
arriboun chaca jour de la Souma embé
sas qualre pelhas, cresès qu'es pas se ficà
de tout lou mounde de faire estampà una
reclama parièira.
Es una vergougna. E pèr croumpà un
oustau de 400.000 fr. au tems que sèn,
cau qu'aquel nouvèl riche — que voulèn
pas counouitre — age rapinat un pauc
mai que soun comte.

REINIÈ MAUREL.

ben causi !
Lou Boulet Rouge n'en relèva dos que

BRAFAMIL.

Cri de Paris !

D'una vièlha souca clapassièira, Madoumaisella Guiraud aimava Mount-Peliè
de tout soun cor, qu'èra grand, e de
touta soun inteligença, qu'èra bella.
De fèt, l'erudicioun es subretout obra
d'amour. Me demande, de cops qu'i a,
se l'oubriè e lou travalhadou que passoun
davans la Biblioulèca ou davans las
Archivas dau Grand-Semenàri saboun
sufisamen que las gens que, aqui dedins,
travalhoun sus de vièls libres ou sus de
pergamis rousigals, soun mai e milhou
sous amics que fossa, pioi qu'es à
recounstituà sous titres de noublessa
qu'emplègoun sa vida. Nosles camaradas dau Gal soun pas dins aquela
ignourença e saboun qu'an d'aliats nalurals dins Ious imitatous de Chabaneau
e de Germain. Couma la boutanica l'a
fach pèr un egrègi proufessou de nosla
Universitat, l'erudicioun pot naturalisà
Clapassiè, seguèssoun-ti nascuts sus de
ribas au jour d'ioi sanglantas, ailas !
lous que metoun sa joia a retroubà
las dralhas de nostes aujòus e à faire
dindà dins nosla istòria ìous trignouns
de las campanas lengadoucianas.
Madoumaisella Guiraud counouissiè e
aimava lou Gal. La darnièira fes que la
vegère, ié diguère couma nostes amics
s'interessavoun à sas trobas, de la crota
de la Plaça de Ias Coulounas à la bella
lausa qu'aviè descouberta dins una cousina e qu'ela-mèma netejava e poulissiè.
Seguèt sensible à-m-aquel oumage e lous
darniès mots qu'ai ausit d'ela seguèroun
pèr me pregà de vous gramecià, vous,
Azéma, e vous Bonfils, e tout aqueles
que, un vèspre, mountavoun la carrièira
de la Loja en charranl dau Passat e de la
grandou de nosta Patria.

Madoumaiseila L GUIRAUD
Poudèn pas quilà passà lous jours sus
lou cros nouvellament bairrat deMadoumaisella Louvisa Guiraud sans dire la
part que prenèn, couma Mount-Pelièirenes, à la granda tristessa ounle la mort
d'aquela fenna d'elèi a jilat lous amaircs
dau Passat lengadoucian.
Madoumaisella Guiraud s'èra, de longa,
counsacrada à l'erudicioun e lou tems
que dounèt pas à las bonas obras, lou
passèt à faire reviéure nosla istòria loucala. Sous libres counlènoun tout lou
Mount-Peliè de l'age mejan, sas glèisas,
Nosta-Dama, Sant-Danis, lou mounastiè Sanl-Benezet, lou palais dau rèi
d'Aragoun, lou cementèri Sant-Fermi,
las pus picholas carrièiras e las grandas
plaças (Recherches topographiques sur
Montpellier au mogen àge), sous omes
marcants, Jaques Cceur, íou Loudevés
Bernat Gui, l'evesque Guilhaume Pellicier. Porla à porta, Madoumaisella Guiraud counouissiè nosta vila, couma an
pèr an n'en sabiè la vida, couma (soun
darniè libre, un mèstre libre, sus « la
Réforme à Montpellier » n'es la prouba)
n'en poudiè debanà las familhas e las
generaciouns.

La Requisicioun das Chivals
Ai legit dins lou Pelit Méridional dau
dimàs 30 d'Abriéu 1918 ce que seguis :
Conformément aux ordres du ministre de la
Guerre, une commission de réquisition pour
chevaux opérera à Montpellier le 3 mai, etc...

Ai vist pioi sus un autre journal qu'à
noum Journal de l'Orne dau dissate 4 de
mai 1918 aquestas quaucas lignas :
D'excellents chevaux de labour provenant
des évacuations de la Somme pourraient être
prêtés au pair, c'est-à-dire pour leur travaib
jusqu'à ce que leurs propriétaires soient en
mesure de les reprendre. Les agriculteurs de
l'Orne, en ayant besoin, peuvent adresser leur
demande au ravitaillement civil de la SeineInférieure, à Rouen. Toutes les facilités seront
données pour l'arrivée à destination.
Tout en y trouvant leurs avantages, ils rendront service à nos malheureux compatriotes
en empêchant que nos chevaux soient sacrifiès
faute de subsistance.

Couma troubàs Iou boulhoun?
Aici, d'aqueste moument, lous prouprielàris an besoun de sous chivals, car
es l'epoca dau sulfalage, e lous requisiciounoun. Un retard de soulamenl un
jour pol faire lou pus grand tort à la
recolta, es dire las counsequenças qu'acò
pot avudre. E dins l'Oroa, à lioga de ié
lous prene ié prepausoun de i'en preslà.
Aqueles dous articles, un à cha l'autre
à bio, m'an dounat à reflechi e me sièi
pausat la questioun : lou goubernament
a de besoun de chivals, oi ou no?
Depulats dau Miejour, esclarcissès
aquel pount.
ClIARLOU

DE

L'UNIVERSITAT.

POSTA RESTANTA
La Batelièira dau Merdansou. — Es un
plesi d'èstre fatou em' una courrespoundenta
couma vous : mande la responsa à destinacioun. Vosta prosa e vous serés toustems ben
aculidas au Gal; pensàs-ié quand las aigas
baissaran...

Nostes Souldats
Noste coumpatriota lou capitàni Gouy, dau
56ma d'artilhariè, dejà citat cinq cops à l'ordre
e decourat de la Legioun d'ounou, vèn de
passà coumandant. Sèn urouses de lou felicità.
— Felicitan emé grand plesi noste amic
M. lou doutou Jan Bédos, counselhè general e
prumiè cònsou d'Ate, chivaliè de la Legioun
d'ounou, noumat medeci-major de lra classa, e
soun fll lou serjant mitralhaire Bernat Bódos,
engajat voulountàri, citat e decourat de ia
crous de guerra.
— Noutan emé grand gau l'enscricioun au
tablèu das « as » de l'aviacioun dau jout-lioctenent pilota Louvis Coudouret, de Lunel,
decourat de la crous de guerra, de la medaiha
militària anglesa, de las crous rùssias de
St-Jòrdi e de St-Vladimir, qu'a davalat, tant
sus lou front de França que sus lou de Russia,
cinq aviouns. Toutes nostes coumpliments.
— Coumpliments tamben as Cetòris Louvis
Monich, citat e noumat ajudant, e Maurice
Racaud, citat 3 cops e medalhat militàri ;
amai à Louvis Dardó, de Vila-Nova-rasBeziès, marechal-das-lougis au lè ussards,
noumat jout-lioctenent.
— Felicitaciouns encara au serjant alpin
Jòrdi Jourdan, de Pegairolas-de-l'Escaleta,
citat pèr lou 4ma cop ; à l'ajudant Jan-Batista
Lazert, de Ceta, e lou jout-lioctenent Jôrdi
Parmentier, de Mount-Peliè, que n'en sount à
sa 3ma citacioun; as Clapassiès PèireWatton,
medeci-aussiliàri au 172ma, lou marechal-daslougis Gastoun Rose, l'aspirant Vincent
Gros e lou lioctenent Andriéu Jacquemin,
citats pèr la segounda fes.
— Vèn aussi de descroucà sa segounda
citacioun lou serjant Gastoun Sérane, de
St-Geniès-de-Mourgas, que soun fraire lou
telefounista Pau Serane es tamben estat citat.
— Sount estats encara pourtats à l'ordre dau
jour : lou capoural Andriéu Jean, lou telefounista Gastoun Barthez, lou serjant Labat,
pilota-aviatou, e lou jouta-ajuda-major Jousè
Ambrogi, de Mount-Peliè ; lou fusiliè-mitralhaire German Teulier, lou canouniè Marcel
Guittard e lou capoural Ciprian Ribes, de
Ceta.
— E pioi mai: lou canouniè Maurice Cuilhè,
de Beziès ; Louvis Pradalier, Marti Molinier
e Auguste Vanel, dau Poujòu ; lou brancardiè
Ernest Coulon, de Clar-Mount; lou bregadiè
Louvis Cambon, de Bedariéus ; lou serjant
Marcel Mestre, de Soumont ; lou zouava
Marius Vailhó, de C.illas, Jousè Maurel, de
Vila-Nova-ras-Beziès, e Jousè André, de
St-Jòrdi-d'Orques. Ié fasèn à toutes nostes
francs coumpliments.
— E mandan lous milhous vots de coumplèta garisou à noste amic lou serjant Leoupold Vió, qu'en seguida d'una seriousa
intoussicacioun pèr lous gazes, vèn d'èstre
evacuat.
— Lous braves Clapassiès Juleta lou Tounaìhè e soun coulèga lou capoural Reynou
nous mandoun de sas bonas nouvellas e nous
cargoun de faire assaupre à sous amics que
sount toujour galhards e que tènoun toujour
cop en charrant e cantant nosta bella lenga
dau Miejour. Aqui la coumissioun facha.
L'AGENT
_

DE

III

LIASOU.

Mll

Das Mount-Pelièirencs : Jùli Maffre, Pèire
Joubert, $ (-lma zouavas) ; Enric Vidal
(5ma genia) ; Camilla Raoux, serjant au
7ma coulounial; Jôrdi Clerc, $ ; Saviè Fourcade, capoural au 5ma coulounial; Pascal
Fermaud (63ma alpin) ; Gustàvi Farrau
(162ma inf.); Louvis Augé, lioctenent au
297ma ; Adolfe Wegelé (49ma artilh.); Louvis
Fournier, J. ajudant au 3ma genia.
— De Laurent Colombo, telefounista au
141ma, e Enric François, J, de Ceta; Enric
de Barrès, $, de Beziès, lioctenent au
lè ussards, ousservatou en avioun ; Jousè
Lignon, J, de St-Jan-de-Vedàs, lioctenent
d'artilhariè.
— Dau capoural rùssi Pau Prasoloff,
defuntat à l'Espitau subre-urban.

I &gt;£,

�Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
TRAVAUX de MACHINE

MONTPELLIER

VVVVVVVV

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

Abounàs-vous au " GAL ,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un

LEÇONS,COURRIER

8, Boulevard Victor-Hugo

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben rneritat.

Siègue civil, siègue souldat,
VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
Avudre de façouns milhounas .

THÉN

Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

H

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE
MAÏINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

9, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle recommande aux Famîlles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Qap*pumoip au 5ous»5ol

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PAMS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANSOUS E MONOLOQAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun cle Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Grisetas de Mount-Peliè,

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Laserl,

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausi-

J^^^|

...,au

jYIensuelle. — Illnstróe

lou

tàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

Toujoure
Chic.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'AbeilIe, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262141">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262142">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262143">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435571">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109042">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°70 (15 de mai 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109043">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°70 (15 de mai 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109044">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435560">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435561">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631525">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109047">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°70 - 15 mai 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109049">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109050">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109057">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109058">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109059">
              <text>1918-05-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109061">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109062">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109063">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109064">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109065">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109066">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109067">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1978"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1978&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262136">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262137">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262138">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/41e88fd83a5fc46b737b395ec8ad2f73.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262139">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262140">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435562">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435563">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435564">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435565">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435566">
              <text>La Felibressa dóu Vidourle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435567">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435568">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435569">
              <text>Maurel, Reiniè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435570">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594808">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594809">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594810">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640588">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718128">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
