<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1980" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1980?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:49+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="986">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/472429a2fef164b47b6f8551e597e097.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109196">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109197">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109200">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109201">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139247">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9849a76cc252fecf63dabc3ea561a17a.pdf</src>
      <authentication>ece63d118bd74addbc443a8aaed7e3fb</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631476">
                  <text>C.I.D.O.
BÊZIERS

Quatrièma Annada. — Not 72

15 de Jun

1918

après
M. Deschanel
rapella
à Vordre
M. Pugliesi=Conti
Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres Sôus

Abounament : 4 francs l'An

As Amics dau front
Nostes iols sount virats vers lou
front de batalha, vers el sount
tibadas nostas pensadas. E nostes
cors bacèloun au ritme de l'immensa batèsta ounte se jogoun,
tournamai, lous destins de la França
e dau Mounde.
Butats pèr l'oura, avèn pas pougut l'autre cop, amics que soufrissès mila souí'renças e qu'asartàs la
mort à chaca segounda de la nioch
e dau jour, vous dire la paraula
amistousa que fai de ben au cor
perdequ'es una vouès dau païs.
Vous la disèn ara, pus esmouguda
s'es poussible, pioiqu'aquestes
jours an aumentat la recounouissença e Tamiracioun que vous
duvèn.
Sabèn quantes lauriès — tintats
de sang, ailas! — avès ajustat à
las brassadas culidas en Champagna e à Verdun. Las nouvellas
citaciouns dau 141 ma e dau
lè batalhoun dau 81 ma counsacroun encara mai un erouïsme
toujour pus grand, toujour pus
bèu.
Enfants d'une Terra fegounda
ounte aderé flourissoun lous arts
de la Pas e las vertuts de la guerra,
proubàs de longa, e chaca jour un
pauc mai, la noublessa e la força
dau sang generous qu'a voujat
dins vostas venas.
Luchàs de coutria, vautres e
toutes lous grels de nosta Nacioun
maniíìca. Toutes lous païscs de
França, toutas las prouvinças de
Gaula, dins una frairala mcscladissa, unissoun sous esfors pèr
brisà lou suprème assaut. Couide
à couide, sous enfants fan bàrri de
car davans l'enemic. Ouras crudèlas, ouras doulentas... Mès lou
bàrri rejistis ; l'enemic lou ©peqarà
pas.
Amics, voste erouïsme subreuman nous hou coumanda : avèn
fisança.
Un cop de mai sauvarés la
França — e Paris pèr la mèma
aucasioun.
Lou GAL.

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

Pensadas de Pialut

repaus
A L'ORDRE !
Tout un chacun sap que nous entrevan
pas gaire, aici, de las misca-mascas
poulilicairas. Avèn pèr prencipe de quiià
virà lou bourdet e de pausà noste petàs
pas que quand quaucun s'avisa — que
siègue rougc ou blanc — de dire ou de
faire quicon de mau-endevengut pèr (ou
pulèu: contra) lou Miejour. Es ce que
vèn d'arribà à M. Pugliesi-Conti, deputat
còrsou de Paris. M. Pugliesi-Conti agèt
de rasous emé M. Renaudel, deputat
nourmand de Touloun, e seguèt rapelat à
l'ordre pèr lou President de la Cambra.
Dau cop, proutèsta, e escriéu pèr sa
desencusa, dins una letra à M. Deschanel:
... II n'était pas possible qu'une voix indignée
ne

protestât pas contre l'apologiste

de

la

désertion du Congrès de Bordeaux, de la mutinerie militaire de Narbonne, etc...

Sabe pas se M, Pugliesi-Conti hou a
fach esprès ou se i'a tirat, mès a pas la
man urousa; crese que maneja pas tant
ben la plouma couma lou revolvèr. Ce que
i'a de soulide es que l'evoucacioun das
eveniments de 1907 es, d'aquesta oura, au
mens mau-adrecha ; e que l'' assimilacioun
entre eles e la desercioun es una injustiça
que poudèn pas quità passà couma acò.
N'i'a prou pèr ara; n'en voulèn pas
dire mai, mès nen poudian pas dire mens.
ANNIVERSARl
Lou 28 de jun, i'aurà sèl cents ans
juste que Simoun de Mountfort, que fasiè
lou sèti de Toulousa, seguèt escrapouchinal jouta lous bàrris de la Citat moundina...
E veric tot dreit la peira lai on era mestiers

couma dis la « Cansou de la Crousada ».
En d'autres tems aquela data de nosta
istòria miejournala seriè 'stada coumemourada couma se dèu. Mèma, sans las
terriblas circounstenças presentas, aurian
espandit mai au long nosles coumentàris...
Cau dire, pamens, nosta voulountat de
pas quità toumbà dins lou silença e l'oublit lou souveni das grands jours —
siègue de dòu, siègue de glòria ■— que la

Terra d'Oc a viscuts. Cau dire encara
que gardan aquel souveni sans pensada
de michantisa e d'ahirança, mès soulament en grand respèt e granda amiracioun pèr lous qu'alors, couma nostes
souldats ara, aparavoun la Patria, lou
drech, la civilisacioun.
Quand li baroun

, alemand,

Sarravon Toulouso...

aqueles aparaires, èra nostes aujòus.
Es pèr acò que poudèn, ioi, sans regrèt,
sans remords, coumpli pèr la pensada un
pious pelerinage vers
Lou bàrri ounte la pèiro escrachè lou bèulòli
Que vole pas nouma

antau qu'hou escriguèt Mistral. E se
quaucun s'en sabiè mau, es emé Mislral
encara que ié respoundrian :
Emé vautre, ai pas pòu, Messiès, que m'esca[lustron
Car eici sian Francés bateja pèr Sant Loui ;
Mai s'es dous d'enlusi li noura que nous ilustron
Avèn dre de mau-dire aquéli que nous frustron,
E gratan ounte coui...

Lou

CHIVALIÈ.

La Veritat en marcha
Una letra dau general CARBtLLET
En responsa à l'article de founs de
noste darniè numcrot, l'ancian coumandant de la 29ma divisioun nous fai l'ounou
de nous escriéure aquesta lelra :
Nice, 10-0-18.
Monsieur,
L'Eclaireur me fait remettre le numéro du

Dins aquesta guerra l'ome, souvent,
s'es milhou tengut que la fenna, sustout
au pount de vista moural. Au pount de
vista fisic l'ome a de fes perdut quauque
membre e toujour un pauc de graissa,
quand la fenna s'abiluava à l'estat de
guerra (!) e n'arribava presque a dessoublidà que soun ome viviè encara. (Couma
la plouma au vent...) Acò es una counsideracioun generala que rend pus ameritousa la bona tenguda de fossa fennetas
que counouisse.

Un gipiè que cercava d'embaucha me
disiè davans la guerra : « Sèn trop
espesses. » Crese qu'hou èren pas pro.u,
car à egalitat de poupulacioun jamai lou
Bòchou se seriè pas asartat à nous cercà
rena.
Lou fil unic francés aviè davans el,
quand esclalèt la batèsla, qualre baïounelas tudescas... Au pus fort la pelha !
A la fin serà naulres lous pus forls, mès
serà 'stal pus long e pus penible.

Fossa literatous, retous ou omes poulitics sonoun à soun ajuda — à l'inslar de
Jousè de Maistre — lou « Dieu des
armées/), couma se lou bon Diéu èra
proufessou d'estralegia. Aqueles santificalous de la guerra sount tout simplament de burgaires de closca.
Iéu, simple pacan e simple pialut, me
countente en bon crestian de pregà lou
Bon Diéu lout court
Acò me sufis e apaisa mous àncis.

1" juin de votre journal. J'y ai lu avec une
grande satisfaction l'article signé
valiè

» concernant ma

juste

« Lou Chi-

prétention

à

cotnbattre l'ignoble médisance soulevée contre
nos chers Poilus méridionaux.
L'en-téte de ce numéro formule nettemeht
mon loyal et impartial témoignage en l'honneur
de leur admirable conduite, sous mon commandement, dans les épreuves sévères

des

premiers jours de la guerre.
Ma sympathie leur demeure fìdèle ; avec eux
je reste sur la brèche pour clore le bec à leurs
ignobles calomniateurs.
Yeuillez, cher Monsieur, agréer, ainsi que
« Lou Chivaliè », l'expression cordiale de mes

La guerra es bella
de liont.
De proche fai fremi e lou jour ounte
voudran la suprimà pèr de bon serà lou
jour ounte las fennas dèuran (couma
i'hou coumanda la lèi) « segui sous
omes » au dangè. I'a pas un cor de fenna
ou de maire que noun boumbiguèsse
endinnat à la vista dau carnage inuman
tant renouvelat au cours de l'istòria dau
mounde e qu'a servit — se vous plai —
diga-me à dequé?

sentiments dévoués.
Général

J. CARBILLET.

CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

�LETRAS DAU FRONT

Pèr lou librilhou de la Maselièira

MAMETA
Ièr, à la vesprada, Jous enfìrmiès an
entarrat lou cors de Mejot; de matis la
terra qu'aimava garda, de l'avudre recatat dins sa fauda, una mountilheta longa
e destrecha de terràs boulegat de fresc.
Te vole countà sa mort. Mès d'abord,
dequ'èra aquel Mejot, me vas dire? Era
Mejot. Lín dau Miejour, Prouvençau
crese, trenta-cinq ans perquinaqui, aderé
garçou perruquiè,couchè, fièiraire...Tout
lou mounde à la coumpaniè counouissiè
Mejot e soun nas; lou nas de Mejot èra,
mai encara pèr la fauta d'equilibre de
sas proupourciouns que pèr la richessa
e l'armounia de sas coulous, una causa
counsiderabla e counsiderada. Quauquesuns, à part acò, sabièn soun plan bounifaça e sa filousoufia douçament trufaira
de bon rabelaisenc. Nous èren counouguts en 1914, e quand venguèt en ranfort, au mes de setembre passat, beniguère lous diéus que me mandavoun pèr
coumpan aquel nas galejaire couma un
conte de l'Escoutaire e soulide couma
un oustau de la plaça de la Coumedia.
Toutes tres: Mejot, soun nas e iéu passèren ensemble l'ivèr. A toutes tres, emé
lou sourel d'Abriéu, lou languiment nous
prenguèt das Merdansous e das Lez
desertats...
Ièr mati, en venguent de la soupa,
Mejot seguèt blassat grèvament au ventre pèr una bala perduda.
Couma de camaradas l'empourtavoun
au poste de secous e qu'una rafala de
105 loumbava à dous passes dau bouièu
ounte caminavoun, agèt aquela frasa
d'irounia suprèma e d'amirable courage :
« Se tiràs toujour au mèma, sanjarés pas
grand causa à la vida das autres. »
L'ai vist, mort, quaucas ouras après.
Sa figura sincèra aviè gardat un quicon
de narquouès; lou bout dau nas — que,
de rouge qu'èra, tirava sus lou viaulet —
semblava se clinà d'un èr pietadous
vers las bregas linjas, tibadas as canlous, un pauc doubertas couma pèr me
repetà soun mot favourit : « Dequé te
disièi ? Es toujour ce mèma ! »
Las nautas erbas e las flous claras dau
printems esfaçaran lèu l'inutille jardi
qu'avèn dessinat sus aquela toumba. E
pamens, de tems e de tems après, aquel
cantou sera pas pariè de ce qu'èra avans.
Gardarà couma lou culte d'aquel depaus
sacrat. No, Mejot, après, serà pas « ce
mèma » !...
Marcel RICOSE.
En Champagna, mai 1918.

Emila TAILLEFER
Jan Vinas nous escriéu la terribla nouvella :
Taillefer es toumbat davans Verdun qu'aviè
aparat emé soun regiment, lou 139ma, e ounte
aviè gagnat la crous de guerra.L'avian counougut, afeciounat e valhent, dins
lou roudelet felibrenc d'estudiants que s'acampavoun pas gaire avans la guerra, au cal'è de
Paris. Era un felibre de doutrina, un federalista
de la bona, un patriota counscient autant qu'un
bon e amistous camarada.
Moubilisat couma infirmiè demandèt à servi
dins un regiment de ligna. Era au coumençament de 1916; escriviè à Jousè Loubet, qu'èra
en trin d'alesti un numerot de sa Gazeto counsacrat à

la

coumemouracioun

de

Mistral:

« Voudrièi dedicà à la memòria dau Paire de
la Patria moun passage voulountàri dins l'infantariè. »
A

sinnat

de

soun

sang aquel

ate

de fe

patrioutica, dount lou souveni mescla un noble
ourgul à nosta immensa tristessa. Que, d'ns
lous

sants Aliscamps,

soun ama

crestiana

trobe l'eterne repaus que s'es ben meritat.

LAS OURAS GRÈVAS

IETT A
Pèr l'ami JAN DE LA

— Mameta ! aquel noun, me dis la
maselièira, me sembla tout ple vièl e
pamens m'imagine que lou poudrai loujour sounà. Aquel noum l'acate dins
moun cor à coustat d'autres pus jouines
mès que sembloun lapats pèr un vèla de
dòu.
Troubàs que n'en charre souvent de
Mameta ? E coussi farièi pioiqu'es pertout dins lous mas.
Desempioi que mous iols pousquèroun
se souveni d'aquela santa fenna, an toujour vist Mamela couma la vesoun ioi.
Pamens i'a 'n pauc d'acò, quand ère
pichoteta e qu'au bressou pèr m'endourmi veniè me cantà sas vièlhas cansous ; brava Mameta, es demourada ce
mèma couma à-m-aquel tems tant liont e
pèr ela sembla que l'escala dau vièlhun
age pas qu'un escalou.
Couma es fossa dins ma vida e couma
la counoui aquela videta dejà coumoula
de bons e michants jours.
Couma a sachut me demourà fidèl,
aquel cor de fenna de mas ; quante pous
salabrous soun ama de païsanda, ounte
encara vau cercà l'aiga benfasenta pèr
amaisà lou fioc de ma tèsta malautouna ;
que de bons counsels rescounduls, dins
l'èr simplàs de Mameta.
Nascuda dins un mas, seguèt mesa
jouineta as travals de la terra ; la nisada
èra granda e soun paire aimava pas lous
feniants. Grandiguèt, agent couma menaires, soun Grand que se cargava à la
vesprada de i'aprene lou catechisme, e sa
maire que pèr sas liçous n'en fasiè una
bonna oustalièira.
— N'as prou, ié disiè soun paire, bona
crestiana e fenna d'oustau, rendràs toujour un ome urous.
E couma d'efèt n'en rendèt un urous :
« Sus la toumbada de mous poulits vint
ans, s'hou dis, moun cor se quitèt prene
pèr lou d'un brave ràfi, e es couma acò
que sièi demourada fenna de mas, couma
ma maire... »
Brava Mameta, bona crestiana e fenna
d'oustau, toun saupre n'en vòu be d'autres,car bailatoujourquicondeprecious :
la pas de l'ama.
Soun amour espelit dins un mas, i'es
de longa estacat e soun darniè souvèt es:
« Mouri dins un mas e que lou Bon Diéu
mecounserve, tant que ié plairà, un pauc
de força dins las cambas. »
Acò pot belèu vous faire rire, es que
Mameta aima de trepà, e ié seriè 'n grand
crèba-cor se se vesiè clavelada pèrlas doulous. Car maugrat lous ans que s'amoulounoun, ivèr, estiéu, travalha mai que
mai. Es toujour la prumièira aubourada,
toujour la darnièira couchada, e se lous
varlets bon mati an una bona soupa
cauda, es las mans de Mameta que l'an
escullada. Empacha pas que se cau parti
darriès lous omes pèr anà travalhà es
prèsta laprumièira. Selou lassige dins lou
traval arrapa quaucun, vesès Mameta que
lèva la tèsta e d'un mot que fai rire
rebaila lou vanc as travalhaires.
Es loujour en boulegadissa, pot pas
demourà sans res faire ; pèr vendemias
s'assela pas un moumentdins la journada.
Au tuga-vèrme, qu'es lou milhou repas
dau vendemiaire, partis de la cola, vèn
au mas, copa un moucèl de pan, pren
soun recate aimat qu'es... devignàs ?...

Una arencada ben daurada, ben lusenla,
la mes sus soun pan e la vejaqui parlida
au jardi, à la cava, repoutega à l'un,
galeja l'autre e après avudre butat soun
arencada d'un veirat de vi, mai agandis
la cola e baila l'esemple à las jouinas que
sount toujour una rega après ela.
Es pas que quand la nioch arriba, que
la soupada es acabada, que lou fioc
s'amoussa plan-plan dins Ja chiminièira,
que lou lum palot coumença de baissà,
qu'alors Mamela s'asseta e pren un èr
apensamentit. Lou cat, d'abituda, ié tèn
coumpagna sus la fauda e dins lou siau
de la granda cousina, car tout soun
mounde es couchat, lous rouncaments
de la brava bèstia an l'èr de marchà
d'acòrdi emé lous tica-tacas de la granda
pendula.
Aqui mai d'un cop vène susprene
Mameta, e, sus lou lindau de la porta,
caressats pèr una brisa fresqueta e embaumada de setembre, la fau charrà sus
soun jouine tems.
Aqui m'en conta d'istòrias, e me fai
estrementi quand me parla de la fes que
se metèt fìoc au mas ounte es nascuda :
« Es pas ben liont d'aici lou mas dau
Ganjol, mèma que se devièn veire las
flambadas. Ah ! quand ié pense, ère
jouineta, avièi pòu e m'arrapave à las fardas de ma maire e moun paure paire
plourava couma un enfant... »
... E sa vouès seca, forta,ardida quand
parla dau michant mounde, devèn douça,
pausada, agradiva, quand canta lous
malurs ou las joias passadas.
Aqui charran prou longtems e souvent Jou fioc ès damoussat d'à-founs,
quand un pauc vergougnousa ié fau :
«Ah! Mameta, se fai tard, e iéu que pense
pas qu'avès som, ai pèr acò ! » E ela de
respondre : «Vai, vai, te vires pas de iéu ».
E se la groundave pas un pauquetou me
n'en diriè mai d'istòrias, mès sèn sajas e
nousanan jaire après un bon poutou eun
« bona nioch » tou ple amistous.
Ah ! Mamela se sabiès couma t'aime !
Ah! couma te voudrièi counservà proche
iéu, toujour; avudre toun pertrach à la
tèsla de moun lièch e à coustat de ma
crouseta. Toun pertrach quand siès la
Mameta das dimenclies, qu'as cargat
toun bèu bounet gounílant, que dos
vetas de seda tènoun ben pausat sus ta
tèsta de vièlheta poulida; qu'as mes
toun coursage negre semenat de pastilhetas blancas, toun poulit chal, toun
mantau de satineta, tous escarpins nòus
e que galoia emé toun paniè d'amarina
à toun bras, dises : « Ah! sèn bella ioi,
avèn rasclat loucabinet, avèn cargat lout
ce que toucava la plancha ! »
Mès ges de pintres te vendran devistà,
restaràs la Grand dau campèstre, la Bounasseta, la de Bounàs dau « Ganjol ».
Passaràs encounouguda dins lou revoulun d'aquesta vida, souleta la maselièira
t'acatarà dins soun cor proche d'autres
noums pus jouines e que belèu unjour,
ai las ! vendràs rejougne jout lou vèla de
dòu que lous lapa.
Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

CAPELLA-NOVA.

Jouta lous aubres dau grand pargue,
lous blassats s'espacejavoun. Fasiè una
bella journada eslivenca e lous counvalescents avièn davalat de las grandas
salas toutas blancas pèr se refairc un pauc
au grand èr, dins l'oumbra d'aquel jardi
d'osteria de vila d'aiga.
Lous fronts bendats, lous bras en
cherpa, lous sourdats s'en anavoun pèr
las lèias, perfés acoumpagnats de quaucas
infirmièiras requistas dins sous longs
mantèls e sas couifetas de tèla blanca
adournadas de la crousrouja.
Asselal sus un banc, Francés Valent
charrava emb' una genta doumaisella,
toutes dous se regardavoun embé d'iols
ples d'amistat, que fasièn devignà adejà
una longa counouissença.
Francés disiè : « Adounc, madoumaisella, sès miejournala vous tamben; se
sabiàs lou plasé que m'a fach, quoura
revengut à iéu moun proumiè mot fuguèt
en lenga mairala, de vous ausi me respondredins aquela parladuradau brès...»
Francés Valent aviè aganlat un esclatàs d'oubus à la camba e n'èra restat
longtems à gardà lou lièch. Ara acoumençava de marchà en s'apielant sus dous
baslouns, èra sa proumièira sourtida e
doumaisella Jetta, couma I'apellavoun à
l'espilau, l'aviè acoumpagnat.
Fasièn un bèu couble toutes dous : el
encare palinèl, embé sous iols negres
prefounds couma un miral, e sous pèusses
negres tamben ; de talha mejana, aviè
l'eslampadura de las gents de mas as
membres forts que lou traval a fach
groussi.
Ela èra pus lèu mistoulina, mès touta
fineta emé d'iols blus couma un cièl
azurenc e una cabeladura saura couma la
mar sant-janenca de las meissouns ; sa
bella carnadura rosa èra atrinarella, soun
nas un pauc afustat aviè quicon de trufaire, soun mentoun èra round e sas formas fermas e redounas.
Francés charrava : « Mès perqué pas
me dire d'ounte sès, que belèu sian dau
mème caire ? «
Ela respoundiè: « Acò es moun sicrèt!»
e risiè, faguent veire dos renguièiras de
ratounas blancas.
Despièi dous meses qu'au sourti d'una
ouperacioun, en reprenguent counouissença, Francés aviè troubat madoumaisella Ielta davans el que i'aviè respoundut
en prouvençau, avièn agut forças counversaciouns ; ela sabiè tout de sa vida
d'el ; qu'èra païsan, fiéu de la terra, e
qu'après la guerra pensava mai s'enlournà dins soun mas au mitan dau
deserl camarguenc. Quant de cops i'aviè
lausat sa vida de pacan; aviè dich lou
bonur de viéure en plen campèstre liont
de las vilassas maudichas ounte sount
toutas las courrupciouns e toutes lous
vices. Ela l'escoutava sens mutà ; perfés
semblava qu'un raive espetaclous passèsse dinssous iolsclars; e el,seguiguent
aquel regard vaigue, se demandava de
quanta cantoun de la Terra d'Oc aqueles
bèus iols avièn la visioun.
E Francésacabava: «Mès, doumaisella,
perqué pas n'agudre mai de fe dins iéu
qu'ai agut tant de fe dins vous, que vous
ai countat tout de ma vida...Voste sicrèt?
me disès de longa, voste sicrèt ? — E

�quoura vous parle me sembla que vostes
iols belugejoun e que voste cor bat plus
for... Ah ! e iéu n'ai un tant bèu sicrèt
que taise despièi dous meses que vous
counouisse. — Ah ! se vouliàs... »
— Vai faire umide,, coupèt; vòu mai
dintrà, que, pèr vosta proumièira sourtida de fes poudriàs prene mau...
I'adujèt à s'aubourà sus sas canas e
plan-planet s'en anèroun pèr las lèias que
menavoun à la granda porla de l'espitau...
Doumaisella Ietta aviè previst ce que
i'anava dire lou blassat; despièi tres ans
que n'en souègnava dins l'espitau,n'i'aviè
lant que i'avièn countat d'aqueles mots
d'amour ; mès n'aviè ris sens lous prene
au serious e i'aviè rebecat que n'en trobarièn d'autras doumaisellas dins sas vidas
e que voudrièn maiqu'ela...
(A segui)

Louvis

FOURMAUD.

Naïs
Perdequé vos quità ta Naïs tant poulida,
Tant avenenta e degourdida ?
Coussi voudriès trapà fenna rnai acoumplida ?
A tout pèr ela : educacioun,
Gaubi, familha e distincioun,
E n'i'a pas dos d'aquela mena ;
Seriè, la pus trassa de las fouliès.
— Espincha, se vos, mous souliès :
Sount pas mau fignoulats... e lou kior m'ente[mena;
Sount poulits, fis, tris e vernits.
Pamens sentisse una lusena
Me pounchounà chaca agacis :
Aqui Naïs!
Mars 1918.
Lou GRAFIÈ.

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
GEOUGBAFIA
Dins La Lanterne de Diogène (26 de
mai)

M. Flic counsacra un article as

« Reloges dau Clapàs ». N'en proufita
pèr batre un pauc la barloca. Escoutàs :
Ce sont là les horloges du Clapas, vraies
filles de Gascons...
E pus liont:
... estimant qu'en Provence où il fait si bon
se laisser vivre...
Couma vesès es pas pus coumplicat
qu'acò; en parlant de reloges, M. Flic
fai anà-veni lou Clapàs, couma un balanciè de pendula, de la Prouvença à la
Gascougna. Dessoublida qu'entre mitan
i'a lou Lengadoc : es una distracioun
qu'arriba souvent as Parisencs.
M. Flic seriè-ti d'aqueles francimands
qu'an aprés la geougrafia dau Miejour
dins Gillette de Narbonne ?
LOUS PIJOUNS RAUBATS
Arriba prou souvent, au Clapàs, que
d'estafiès

fan

tirà

lapis

e

La Vida au Clapàs
A l'Universitat. — Avèn aprés emé plesi la
tilularisacioun couma proufessous de nosta
Escola de Drech de Moussus lous agregats
Ricol, Perrot e Donnadieu de Vabre, que sèn
urouses de felicità.
— A la Facultat de las Letras, M. Millardet,
cargat de cours de lengas roumanas vèn tamben d'èstre titularisat dins la cadièira illustrada
pèr Camilla Chabaneau. Poudèn pas que nous
rejouï d'aquela nouminacioun.
L'arrousage. — Fa pas res couma de cridà
pèr se faire escoutà. An finit pèr coumençà
d'arrousà Mount-Peliè...
Q/uaucas vièlhas arroususas, un pauc rafìstouladas, se passejoun dins nostas carrièiras.
N'i'a pas gaire, mès acò vòu milhou que pas
res, e nous 'n proumetoun d'autras ; prenguen
paciença.
L'arroususa automoubila a mèma représ
soun service pendent quauques jours: s'es
capitat que soun mecanician d'avans la guerra,
ara moubilisat, èra en permissioun, e alors
n'an proufìtat... Nous an mes en goust e quitat
en pena ! Es-ti rèlament pas poussible de
troubà quaucun pèr la menà t Nous sembla
qu'en cercant ben...
Tournamai lou Rambal. — Lou Counsel
municipal s'es mai oucupat dau tranvai. A tengut comte de quaucas-unas de las criticas
fachas au prumiè proujèt : pèr esemple,
suprima l'aumentacioun das bilhets lou dimenche e mantèn as emplegats de la Coumpaniè
l'indemnitat de 40 sòus pèr jour.
Malurousament la majouritat a pas seguit
lous sages counsels de M. Cabannes — renouvelant las justas criticas de MM. Fortuné,
Hubac, etc... — quand a fach remarcà que
l'aumentacioun déuriè servi à l'agrandissament
dau resèu e noun pas à de reparaciouns;
autrament dich que dèuriè proufità à la Vila e
à la poupulacioun e noun pas à la Coumpaniè
— que dempioi la guerra fai prou de benefices.
Poudèn pas coumprene que nostes counselhès siègoun tant larges de l'argent das autres.
Enfìn — tournen-ié — cau regretà que digus
age pas plaidejat pèr lous emplegats dau tram
moubilisats, que sount pamens, en qualitat de
souldats, prou interessants.
Lou tarabastèri de la Canourga. — Lou
jour que se parlèt dau Rambal, i'agèt au
Counsel municipal un rambal dau tron, un
sagan de toutes lous diables. Nostes cònsous
se tratèroun de tout e se quitèroun pas que
lou ben à dire.
Sembla pas de bon qu'après mai de tres ans
de guerra, e quand toutes sous jouines coulègas sount lionts d'aici, Ious ainats dau Counsel
siègoun tant viéus dins sous prepaus... Ç&gt;uante
sang, mous omes !...
Res es pas perfèt en aqueste mounde. Lous
criticaires avièn lou drech de criticà; mès
eles, couma lous que i'an replicat, aurièn pougut hou faire emé mai de mouderacioun.
Se lous Moussus de la Canourga countùnioun
de s'engulà couma de pelharots seren oublijats
de dire:
1° Qu'es pas en bramant couma 36 que nous
faran dessoublidà que sount pas pus qu'una
quinzena pèr s'oucupà das afaires de la
Coumuna ;
2" Ou'an un pauc trop d'alé pèr de mounde
que soun mandat es acabat dempioi mai de
dous ans.
Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

voulalha.

Aqueste cop es de pijouns qu'an raubat,
à la gara, à ce que nous contoun lous

BÈUS-ARTS

journals dau 27 de mai. Mès lou pus fort
es que i'aviè aqui d'ouficiès e mèma un
coumissàri de pouliça,

e qu'an quilat

Coumentàris sus F. Bazille
e E. Burnand.

faire ; dequé dise ? es un d'eles qu'hou a
coumandat.

S'hou voulès

pas

creire,

legissès :
... Le débarquement de ces volatiles s'est
effectué vers 8 heures dans la cour des Messageries où un contrôle a été opéré en présence
du commissaire de police, d'un officier du
génie et du commissaire militaire de gare.
A 8 heures précises, le commissaire militaire
a ordonné le vol de ces pigeons-voyageurs...
Sembla pas de bon de veire de causas
antau sustout en plena guerra. Vous hou
demande un pauc : à quau voulès vous
fisà?
BRAFAMIL.

De flocs de journals ravalavoun procha
iéu ; aici, on legis tout ce qu'on troba.
Justament, parlavoun de quicon d'interessant pèr un Clapassiè.
Sus un (La Lanterne de Diogène, 28
d'abriéu) « Le Scribe » parla dau brave
pintre mount-pelièirenc Frederic Bazille,
brave dous cops, pèr sa valou, pèr sa
mort erouïca en 70, e malurousament pas
prou counougutdaumounde.D'una de las
tres lèlas d'el qu'aviè dejà noste Musè, Ia
« Jouina filha jouta un pin » sourtis una
lumièira tranquilla, couma la d'un aprèsdinnà sourelhous de dimenche, que i'a
pas digus au traval, ounte s'ausis soula-

ment de piéus-piéus d'aucèls e lou
broum-broum das tavans... 0 douça Pas,
quoura segnourejaràs tournà sus lou
campèslre de Frafiça, quouran'en pourren
jouï,naulres, sus aquel terraire luminous
que lou pincèl de Bazille a cantat.
Mès, pamens, Moussu lou Scriba, me
sembla qu'on pot anà au Musè mai que :
« st' l'on n'a rien de mieux à faire, si le
café perd de son attrait, si le vent ou la
pluie empêchenl votre promenade » Vous,
duvès i'anà mai qu'acò. Mès sèn d'acòrdi
quand escrivès : « si tout à coup il vous
souvient qu'il g a un Musée à Montpelher ». Acò's vrai, malurousament ; tant
de Clapassiès counouissoun pas lou dau
Clapàs ! Alors caudriè belèu dire au
mounde que vau mai anà aqui qu'au cafè
(sustout am'aquelatrassa de sacarrina!..)
Quand lou counsel municipal a bailat
lou noum de Frederic Bazille à una carrièira a fach — pèr un cop — quicon de
ben e de mount-pelièirenc.
L'aulre floc de journal (Carnel de la
Semaine, 24 de fe'briè) es michant, michantàs mèma — quand pense que i'a de
mounde, au Clapaàs, que me troboum
espigna !
Pinturrichio. parlant d'una edicioun de
las « Parabolas » illustradas pèr Burnand, escriéu : « Burnand qui a enguirlandé les Parabolas des évangélistes de
compositions du plus glacial académisme ». Sèn pas d'aquel dire ; las
« Parabolas »agradoun fossa à de mounde
còumpelenls e mèma dificilles ; se pot,
dise pas, que siègoun un pauc sevèras,
mès ié cau recounouitre una bella simplicitat dans la coumpausicioun e un
dessen rare aujourd'ioi.
Pus liont : « Burnand, suisse romand,
dessine platement, se borne à copier des
pagsans du canton de Vaud, habillés
pour la circonstance en Mauvais riche ou
en Bon Samaritain ». Dequ'acò vòu dire?
Burnand es Souïssa, mès a restat e rèsta
souvent en noste Clapàs, e las garrigas
de Grabels sembloun pas gaire las mountagnas de Sant-Goutard. Se remountan à
la sourça de l'art crestian, vesèn que s'es
pas jamai tengut gaire comte das persounages e dau païs. Dins lous manescrichs de l'age mejan lous pastres e
lous rèis mages de l'Adouracioun sount
vestits coumalous pastreselous segnous
d'aquela epoca, e lous souldats d'Eroda
portoun l'armura e l'alabarda das omes
d'armas dau XlIIa siècle. Las Vierjas
flourenlinas, emé sous iols blus e sas
figuras de quinze ans, an pas res dau
païs de Judith. La Descenla de Crous
deRubens nous representa lous apòstous
e la poupulaça abilhats couma oubriès e
chivaliès flamands dau lems de l'arfista.
E i'a d'autres, e d'aulres esemples, mèma
dins lous pintres que citàs, Pinturrichio.
Finissès : « son art est honnête et ennuyeux». Pèr lou prumiè coumpliment,
gramecis : es pas de quau que siègue
que se pot dire qu'es un artista probe.
Pèr lou segoud, regardàs milhou lala
litougrafìa que counouisse, sounada,
crese : « Lou Presouniè », e me sauprés
à dire se vous quita indiferent.
La critica es prouprielat communa, es
vrai; e pèrnosle comte n'abusan, belèu,
de fes que i'a, Aqueste cop avèn pas fach
que de n'usà pèr crilicà una crilica que
nous pareis injusta. — BHRNAT DE LA
CANOURGA.

Nostes Souldats
Avèn aprés emé grand plesi la nouvella citacioun — la 5ma — dau jout-lioctenent aviatou
Pèire Le Roy de Boiseaumarié, de MountPeliè, e la proumoucioun de l'ajudant Louvis
Monich, de Ceta, noumat jout-lioctenent. Lous
felicitan sincèrament.
— Mandan nostes coumpliments encara, pèr
sa segounda citacioun, à nostes coumpatriotas:
lou serjant Maurice Daudet, de Fountés ; lou
brancardiè Andriéu Guibal, de Mount-Peliè :
l'agent de liasou Auguste Arrazat, de Loudeva; lou sapur Gastoun Lautre. de Piomissou, e lou capoural granadiè Antôni Bonnefous. de Beziès.
— Sount estats tamben citats, aquesta passa ;
Sirven Roucou, lioctenent au 281ma, lou
marechal-das-lougis Rougè Chapel, pilota
aviatou, e lou capoural granadiè Marius
Richard, de Mount-Peliè; lou farmacian-ajudamajor Danis Poujol, lou coulounial Louvis
Jourdan e lou brancardiè Pau Servel, de
Clar-Mount-l'Eraut; lou brancardiè Emound
Bonhiome, dau Bousquet-d'Orb ; lou capoural
infìrmiè Armand Cazaux, de Ceta; lou telefounista Vitor Barascut, de St-Andriéu-deSangònis. Bravò pèr toutes tant que sount.
L'AGENT DE LIASOU.

II

EN IVIEIVIÒRIA
Das Mount-Pelièirencs : Pèire Joubert
(4ma zouavas); Jôrdi Chabaud (401ma inf.);
Emound Singla,
serjant au 66ma; Albin
Degaugne (175ma inf.); lou jout-lioçtenent Pau
Lévy, &amp; J, ousservatou en avioun ; Louvis
Alphonse (117ma inf.); Emila Galzin, $ ;
Carles Moutet, J, capitàni au 15ma d'infantariè ; Antôni Granet, jout-lioctenent au 12ma
ussards.
— De Fernand Tourrière, de St-Jan-deVedàs, Serjant fusiliè mitralhaire au 173ma ;
Jousè Ribeyrolles, de St-Drezèri; Vitor
Toulouse, de La Livinièira, serjant au 122ma;
Emound Caizergues,
de St-Bauzèli-deMountmèu, serjant au 415ma ; Jan Mazollier,
de Balhargues ; Lucian Poulalion, de Gijan,
marechal-das-lougis au 56ma d'artilhariè; Jousè
Rouger, de Montouliers, adjudant au 81ma;
Filipe Gasc, de Teyran ; Albin Boulouys, $,
de Loudeva, jout-lioctenent au 96ma; l'aspirant
Antôni Lange, J, d'Aimargues.
— De Leoun Bancarel ; lou lioctenent
Matiàs Gatto, J ; Jan Pagano, $ (3ma zouavas); Pau Vidal,
lioctenent au 141ma,
de Ceta.
M. *MWÌ.»,.«*.«IIK«I»
V

Yl

CAMELADOS
Encô del Figarô

Calvet, qu'a tres pelsous, disiò, toujours couflaire :
« Parruquiè, fasès-me pla la rega en mitan. »
— «Impoussible, Moussu, rebequètlou coufaire:
D'un coustat n'avèsdous, e de l'autre pas tant! »

L'espausicioun Ramound Sudre
Touta la prèssa mount-pelièirenca a
rendut comle emé fossa simpalia de
l'espausicion Sudre, que s'es doubrida
lou lè de jun, dins lous ancians alalhès
Baussan. La persouna e l'obra de l'escultaire calalan s'ameritoun aquela simpalia.
La caraterislica de soun obra es,
au mens me sembla, la finessa e la
gracia. Dins d'aulres geures, Sudre
marca—mai ou mens; mai.pèr esemple,
rjins l'Espasa de Joíïre — íou saupre e
l'abilletaf d'un ome counouissent de soun
mestiè. Mès's dins lou genre gracious e
delicat qu'afourtis plenament e mai que
mai sa persounalitat d'artisla. La prouba
n'es dins sa Font d'Amour, sa Sourça, ou
aquel Buste de Mma X..., malbre ple de
vida, de clarlat e d'esprit.
R. Sudre, moubilisat à Mount-Peliè,
gramecia
generousament nosta Cilat
espilalièira — au double sens dau mot —
en oufriguent à sous amatous d'art lou
regal d'una espausicioun couma l'aucasioun dc n'en veire aici nous serà rarament dounada. — J.-S.-P.

Plumet e... plumet
&lt;• Moun Dius! Batisto, avès pas d'amo :
Tenès tourna vostre plumet ? »
— ,, Es pas res prèp de lou que met
A soun poulit capèl Madamo ! »
*

S'agis que de s'entendre
« As pas vergougno, grand tanec.
D'aveire tout lou jour la cigareto al bec! »
Cridavo Rousalio à soun marit Felipo.
— Aqueste desempèi fumo pas que la pipo.
BENAT.

VÈN DE PAREISSE :

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
de Louvis-Filibert
En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sòijs.

e dins

lous

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLÏO

emprimats, anàs tout drech

LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

Abounàs-vous au "GAL,,

à l'Emprimariè l'"Abelha",

Abounàs-ié vostes pialuts.

14, Avenguda de Toulousa,

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

Se voulès de poulits

à Mount-Peliè.

Siègue civil, siègue souldat,
VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,

j_

Avudre de façouns milhounas

r

ATHENEE-CINEM A

Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle reeommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphoniqne

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Qap*Famoip au Sous-êol

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANSOUS E MONOLOQAS
CLAPASSIÈS

Lou Sermoun de Moussu Sistre e lou
eagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal ; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Grisetas de Mounl-Peliè,

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert,

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Chic.
....car

Mensueile. — Illustrée

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat.

TouJours

L 'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262157">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262158">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262159">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435600">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109230">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°72 (15 de jun 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109231">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°72 (15 de junh 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109232">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435587">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435588">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631527">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109235">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°72 - 15 juin 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109237">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109238">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109247">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109248">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109249">
              <text>1918-06-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109251">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109252">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109253">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109254">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109255">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109256">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109257">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1980"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1980&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262152">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262153">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262154">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/472429a2fef164b47b6f8551e597e097.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262155">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262156">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435589">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435590">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435591">
              <text>Général J. Carbillet</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435592">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435593">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435594">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435595">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435596">
              <text>Lou Grafiè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435597">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435598">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435599">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594814">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594815">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594816">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640590">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718130">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
