<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1981" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1981?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:51:54+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="987">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/862518c8421ce7533469c143dd52bb84.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109274">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109275">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109278">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109279">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139252">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/afd5ee254ce61102aa888a6ff5928762.pdf</src>
      <authentication>e4965a4db1468b41e53c059f4f5261a1</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631486">
                  <text>Quatrièma Annada. — Not

73

lè de Julhet 1918

0 Païsan (coume vous noumon),
Restarés mèstre dôu païs.
F. MISTRAL (Espouscado).

mouienant que vous quités pas
/... defora!

Canta lou lè e lou 15

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

UNA BANDA NEGRA
Es pas lou titre d'un rouman
à trege sòus nimai lou d'un
« fûm » de cinemà. No, dèu èstre
una veritabla ourganisacioun, una
l)anda negra qu'esista belèu dins
touta la França, mès mai que
mai dins lou Miejour. Sount de
messius qu'an d'omes à sous services, tout coum.a lou kaiscr a
sous cspiouns. Sount de tristes
persounages recrutats dins la cola
das nouvèls riches, dins aquel
mounde qu'a gagnat d'argent tintat de sang; lou traval que fan
es una trista besougna, una besougna immourala. Sount de paurucs,
de cagaires, quc s'ameritoun de
cops de tavella. Lous vesès faire
la cassa emé de moulous de bilhets
de banca e prouíità de las situaciouns de quauques malurouses
que se fan tugà pèr eles. An pas
pus íìsança dins lou papiè francés,
an pòu de quità l'argent en banca,
alors couma de courpatasses afamats se trasoun sus la terra e à
tout perdre voloun croumpà. Lous
Miejournaus que sount partits
à soun poste sacrat pèr aparà
la Patria an de besoun d'èstre
messes en garda contra aquela
banda negra, que lous vòu sourti
de sas plaças. Las jouinas fennas,
las vèusas an de besoun de se
mesfisà, e davans lous soucits
d'una prouprietat, que se quitoun
pas engarçà pèr la lusida de l'argent.
Miejournaus, counservàs vostas
terras ! Es un debé de counservà
lou noum e lou terraire de ia
Patria, dau tems que soun mèstre
es en trin dc l'aparà.
Mesfisàs-vous ! aqueles messius
qu'atroboun pas de bons plaçaments pèr soun argent vous
vènoun prepausà lous michants
e prene lou vostre qu'es bon. Agés
íìsança à vostas terras, e mandàs
au tron aqueles cafits d'or.
« Hi ! trasses de crebats, voulès
prene las terras, perqué?N'i a pas
pus, de bons plaçaments ? Vous
i'an pòu las countribuciouns e las
talhas ?...
Lou voulòs gardà, aquel argent

—

Lou Numerot : Tres Sôus

que vous a pas coustat un degout
de susou ?
E moustràs un pauquet vosLes
mourres? dequ'es qu'amagàs jouta
vostes faus-nasses ? »
Mesfisàs-vous, Miejournaus, d'aquel mounde que boulègoun l'argent em'una pala. Agés pas pòu,
e se deman devenès de nouvèls
paures, demourarés au mens dins
lou moulou das ounèstes. Gardas
vostas terras e vostes oustaus,
farés voste debé en ié gardant lou
noum patriau. Car deman l'ounèste dèu avudre la granda plaça,
e pèr pas res au mounde nous
quiten pas negà dins lou courrent
pudent d'aqueles despatriats, desracinats, jasiòns e autres qu'avièn
abastardit la França.
(lardàs vostas terras, Miejournaus, e as messius pagats que
vènoun pèr vous fairetout vendre,
digàs-ié : « Enlevàs vosta masqueta e que vege un pauc s'es un
ounèste ome que i'a darriès ! »
JORGET DE

PASTOURÈL.

Nous poudèn pas detòne de faire part
as amics dau Gal, que sount lous siéus,
das làguis ounle nous mes lou silença de
noste car Filhou.
Sas darnièiras nouvellas datoun dau
8 de jun : mountava aquel jour, à la lèsta
de sa coumpaniè, pèr aparà un pount
menaçat d'un setou ounte sabèn que,
dempioi, la lucha es estada dura.
N'en sabèn pas mai. Sèn dins una
fèbre d'espèra ounte las crenlas e lous
souvèts se mescloun — à l'afus de la
lusida que coumplirà lous uns e qu'amaisarà las autras.

VEN DE PAREISSE

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
de Louvis-Filibert
en 1

ate en verses

Segounda Edicioun

En venta à

l'aministracioun

depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

e dins

lous

de

chaca mes

Abounament : 4 francs l'An

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

LOU LENGADOG MIETERRANENG
La data dau dilus 24 de jun 1918
marcarà dins Vislòria de nosta regioun :
aquel jour es estada foundada l'Assouciacioun dau Lengadoc Mieterranenc.
Davans l'assistença, noumbrousa e de
qualitat, acampada dins la Sala das
Councerts dau Grand-Teatre de MountPeliè, MM. German Marlin e Louvis
Thomas an deftnil la toca d'aquela
Assouciacioun; lous journals loucals e
regiounals an bailat à sa paraula lou
ressoun que s'ameritava. Nous fasèn un
debé e un plesi, à noste tour, de i'aplaudi
de tout cor.
Lou Lengadoc Mieterranenc es lou
terraire que vai, long de la Mar Latina,
de las Pirenèias au Rose, lou païs unit
pèr la geougrafia e l'istòria que desapartissoun ioi, sans pourre brisà soun unitat
founcièira, lous qualre despartamenls:
Gard, Eraut, Auda, Pirenèias-Ourientalas. L'Assouciacioun s'espandis sus aquel
terraire; ié cau ajustà lous despartaments
vesis de l'Aveirou e de la Lauzera
qu'an acetat ou mèma demandat aquela
unioun.
L'Assouciacioun vòu derevelhà e empusà la vida regiounala dins toutas sas
manifeslaciouns: agricolas, coumercialas,
industrialas, e tamben artisticas e lileràrias. Pèr acó, soun rampèl s'adrèssa
au cop à las persounalitats e as groupaments; d'après lous prumiès que i'an
dejà respoundut (C. G. V., Cambras de
coumerce, Sendicals et Soucietats agricolas, Coumpaniès industrialas, etc...),
on pot afourti qu'es una granda força
qu'es en trin de s'ourganisà au service
d'una granda idèia.
Touta nosla simpalia vai vers ela.
Repeien ce que disian i'a pas longlems,
à prepaus de las reformas proumessas pèr
M. Lafferre au Coumilat das arls aplicats : v Cau pas coumtà de longa sus la
bona voulountat dau Goubèr, sus soun
poudé soubeiran, sus sa sciença infalibla. lé cau preparà lou traval, moussigà lou moucèl, lou cau davança dins la
dralha de las reformas, e quasiment las
realisà sans el — qu'age pas qu'à
counsiatà e aproubà. Es lou pus quite. »

A-m-aquel regard, l'esemple de la
C. G. V. es elouquenl.
Sabèn, hou vesèn cla couma lou jour,
qu'una evoulucioun falala nous mena
vers l'ourganisacioun sus de plans nouvèls de toutas las ativilats naciounalas.
Quanles seran, au juste, aqueles plans ?
dequé serà au juste aquela ourganisacioun ? Es à naulres, chacun à sa plaça
e dins soun ròdou, de cercà la milhouna
responsa à-m-aquelas questiouns. S'esperan que Paris nous la mande, rescan
d'esperà pus longtems e que siègoun pas
tant bonas. Se, au countràri, chaca
regioun « fai de se », que de tems de gagnat, e que d'esperienças prouftchousas!
L'obra que vai entreprene l'Assouciacioun dau Lengadoc Mieterranenc es
bona e bella. Hou es d'autant mai qu'es
enirepresa em'una larjou de vista e una
clavesença de l'aveni que la rendoun particulièirament remarcanta e ouriginala.
Counouissèn, e avalouran à soun pres,
lou traval de las acampadas lengudas
aquestes tems dins las regiouns de l'Esl e
dau Centre, e la proupaganda ativa de
la Cambra de coumerce de Marselha pèr
una Regioun ecounoumica prouvençala.
Mès aquelas inicialivas an vougut demourà sus lou soul terren ecounoumic.
L'Assouciacioun dau Lengadoc Mieterranenc vei pus large e pus liont: baila à las
questiouns ecounoumicas, dins soun prougrama, la plaça impourlanta qu'an en
fèt, e qu'auran de mai en mai: mès quita
pas de caire las autras questiouns — e
soun alivitat dèu s'espandi sus tout ce
que counstiluïs, de quante biais que
siègue, un element de la vida regiounala.
Es aqui una ouriginalitat preciousa e
un merite rare de l'Assouciacioun nascuda dilus dins noste Clapàs, e de quau
auren, mai d'un cop soulide, l'aucasioun
— ela joia — de reparlà.
Lou

CHIVALIÈ.

P.-S. — Pèr las adesiouns e lous ransegnaments pretoucant l'Assouciacioun dau Lengadoc Mieterranenc,

s'adressà au

burèu

dau

Sendicat d'Iniciativa de Mounl-Peliè (GrandTeatre), plaça de Ia Coumcdia.

�Lous Prouvèrbes dau Pan
D'à parli de ioi, auren à Mounl-Peliè
(couma pertout) la carla de pan. Jusquas ara nous 'n èren passats, e, moun
Diéu ! acò anava pas trop mau ; souveten
qu'emé la carla acò ane encara milhou.
La carla baila una part pus grossa as
travalhaìres dau campèstre, e a rasou ;
lous prouvèrbes disoun :
Aiga e pan, vida de camp.
Alhet e pan, repas de pa'isan ;
Alhet e car, repas de richard.
Oi, mès... e lous jours sans car ? Atencioun, M. Boret! car:
Lou pan sans ounchura, s'en vai sans
[mesura.
Dounc, mesfisen-nous. E mesfisàs-vous,
cousinièiras, de pas faire lou recate à
la sauça longa, perdequé :
La sauça fai pas cagà mès fai manjà de
[pan,
causa, aujourd'ioi, que cau s'en gardà
couma de la rougna. Me dirés, es vrai,
que passàs — pèr força — emé ce
qu'avès :
De tau pan, te farai tala soupa.
Lous que sount pas counlents, qu'arrapoun lou manche, pioique :
Pan de labour, pan de sabour
Las mans fangousas fan manjà lou pan
[blanc.
Noun pas que :
Pan de peresous es pastal d'aiga freja.

Pèr lou Librilhou de la Maselièira

pèr lous grands journals dau comte-rendut dau Coungrès naciounal das mulilals.
Es bon qu'aquelas verrlats siègoun dichas
e las eau tène dé repelà.

LA SANT-JAN

CLÉRICALES »
Dins una bijoutièira dau Goubernament, I'aficha-prougrama d'un couneert
as blassals anouncia :
ÔgAND CONCERT
DONNÉ

nANS

LES

JARMNS

UE

L'HÒPITAL

105

sous la présidence d'honneur
des autoritès miljtaires, clérii'ales, civilés
et médicales

. Las. autouritals clericalas !
E lou Club demoucralic dc Figairolas
a pas proutestat!...
Ounté anan, moun Diéu, ounte anán?
Aquela guerra serà la fin de toùt.
MIRÈIA CONTRA BEBTIIA

4

S'es fach prou de publicitaf autoinf
d'aquel « écho » dau journal Oui, e n'en
valiè la pena. A nosle tour nous fasèn un
plesi de lou retraire :
On a nommé les artilleurs (pii avaient démoli
la grosse Bertha. Mais on n'a jninais nommé
leur pièee. Or, leur pièce avait été baptìsée pàr
eux. Elle s'appelait, savez-vous comment.' Élle
s'appelait Mireille.
Ce qui prouve que, parmi ses servants, il y
avait au moins un compatriote de Mistral.
Quand Mireiíte eut tué Bertha, elle se trOuva
un peu fatiguée, bien que ce fùt une vaillante
fille, et de race solide. Elle a dù se faire porter
malade et, présentement, elle est soignée à
l'hòpital des canons.
Pour continuer son ceuvre, on a amené sur
la ligne une autre pièce, qui est de la môme
famiíle que Mireille : sa sceur, ou sa cousine
peut-être. Et elle s'appelle aussi Mireille, mais
Mireille II, comme une comtesse d'Arles.

Bertha vincuda pèr Mirèia : es un simbole e una proumessa.
Dins VEclair, noste amic Véran demanda que la glouriousa « Mirèia »
siègue refourmada, pioiqu'es malauta, e
plaçada au Muscon Arlaten. Nous assoucian de tout cor à-m-aquel vot, qu'es
eslat dejà représ e aproubat caudament
pèr fossa journals dau Miejour e de
Paris. — BRAFAMIL.

Mai ou mens, poudèn toutes nous picà
lou ventre e dire :
Avèn fach couma las p..., avèn manjat
lou bon pan lou prumiè.
E ajustà — aqueste darniè prouvèrbe,
es ai las ! lout ple de circounstença :
Prou pena e pauc pan.

L'Album dau 4ma Coulounial
XIV

ENSEGNA DAS TELEGRAFISTAS
E TELEFOUNISTAS
Pèr lou poste dal Ganjol Jourdan
Aici telefounan e telegrafian

Çops de Gapganta
e Cops cl'fìppiéus

l)e Ì'àvanl à I'arriès, de l'arriès à l'nvant,
É demandan :
&lt;« Se counouissès una poustièira
Couma s'en troba... un pauc laugièira,
Mandàs-la, n'avèn de besoun

A PREPAUS DAU PAN
La farina de blad manca, e lous boulangès fan de pan ambé tout ce que
podoun... Aussi lou pan es pas famous,
amai es rare, e sèn raciounals... Alors,
sabès dequé nous disoun lous medecis en
de bèus discours mesclats de palrioutisme e de medicina ? Nous disoun que
lou pan es michant pèr l'estoumac, que
fai engraissà, qu'es pas prudent de n'en
manjà fossa, e patin, e coufìn... Cresès
que farièn pas milhou de nous dire que
la farina es rara, que cau èsfre rasounabtes, qu'es lou lems de las reslriciouns ?
Saique coumprendrièn be, noste ime e
noste patrioutisme van be jusqu'aqui!
Mès ce que coumprenèn pas es que
lou pan siègue trassa aici e blanc e goustous à Perpignan...
Ce que coumprenèn encara mens es
que dins lous nóuvèls decrels on baile
400 gramas de pan as presouniès bòchous,
alors que n'avèn pas que 300 e que las
gens (clise pas : lous vièls) de 60 ans n'an
pas mai de 200. Jan, fai-te gras! —
VAIRANOU.

LOU GRAND PUBLIC
E LOUS MUTILATS
M. Gasloun Vidal, president de l'Unioun
Federala das mutilats e blassats de la
guerra, escriviè aquesles jours au journal
VInlransigeant:
II faut aussi que la grande presse songe que
lés questions de rééducation et de réadaptation des mutilés sont autrement ïntéressantes
que les faits et gestes de quelques misérables
traìtres ou d'une poignée d'aigrefins plus ou
moins policiers.

Es esalament ce qu'escrivian aici, lou
lè de mars, en parlant de l'escamoutage

Pèr establi 'na liasoun... »

XV

... A L'OUBUSA
Avis à la Classa 20
— As entendut aquela ÔUbuSa ?
(M'a dich toutara Guijinglau)
E dequ'as fach daxans la gusa
— Vite vite ai cercat un trauc...
L'avèn gandit... es ço que cau.
Lou que fai lou malin quand acò peta antau
Se pot fà tort à-n-el emai à soun oustau...
Emai à soun païs ! ambé la soula escusa
D'èstre estat netejat en badanl à l'òubusa.

XVI

ENSEGNA DAS SARTES
Se i'a de « chic » e d'elegança
Dins noste bèu païs de França
Ou'acò se dis pertout dal Mexiea à Pekin !...
Es à nautres talhurs que n'en revèn ln glòria
Car aguèn sempre la vitòria
Contra lous sartes de Berlin !
E ioi aquela renoumada
Jusquas al front l'avèn pourtada
Car, i'a pas '1 mounde una autrearmada
Ounte lou coumbatant fague tantlou «faquin»
E que dis « faquiniè » dis : ome d'energia
(Acò's estat proubat dins la filousoulia).
Es pèr acò, moussus, que la nosta Patria
Graçaà sous bons tathurs,h soun traval lant fin
Arrestarà la barbaria
Oue veniè de la Germania
A grand cambadas sus lou Rhin !...
...Graça à sous bons lulhurs, à soun traval tant
[fin...
DELPON-DELASCABTÌAS.

Deman es lou pus grand jour de l'annada, deman es Sant Jan, Sant Jan lou
meissouniè.
Una calou que brulla, maugrat l'oura
tardièira, tomba d'un cièl ben blu, ounte
Ias giroundellas van e vènounen Iraguent
sous « liéus, liéus » siblaires.
Dins lous amouriès, las cigalas an
fach de bon mali enlendre sous « ziéu
v.iéu » e ara que lou sourel baissa fan
encara resounà lou « sega-liga » que
sembla dire as meissouniès : « AprestàsVous ».
Deman cs Sant Jan, e aquesle souèr es
granda fèsla au mas. Dins Iagranda cour,
brusissoun las charradas das ràfis que
pensoun d'anà mountà lou fioc pèr après
la soupada. Jout la trelha davans l'oustau
dau baile la taula es deja mesa e de la
granda cousina una bufada de fum nous
manda em' ela una bona audou de recale
qu'acaba de se coire.
Claudineta espousca l'ansalada, Gustou
porla lou doulhou qu'aviè mcs au fresc
dins lou counquel dau pous, e Jousepet
e Marinou s'amusoun e s'embrouncoun
dins las fardas de sa maire, que soucitousa à l'entour de la taula regarda se
chacun a sa plaça marcada.
Aval sus l'aire lou bèu fioc s'auboura,
lou vièl boi, las banastas traucadas
s'amoulounoun, e chacun dis sounmof.
— Iéu, fai Pierrotá, sautarai lou fioc
se Gustou Iou sauta.
— Alors as pòu ? ié dis Jan, un poulit
ràfi jouinet e pas endourmil.
— Mès se countuniàs à lou mounfà,
dis lou baile, i'aurà de pega pèr lou saulà.
— Vai, vai, emé la barra saufarai acò,
couma se saula lou biòu, repren Janet.
— Belèu que tas ancas sentiran la
rabinada.
— Mès tus siès un pauruc, Pierrola,
dis lou baila, e se jamai siès souldat, te
cau demandà lou regiment das « boumbanciès », aqui seràs à toim afaire.
— Epcrqué, fai Pierrota, qu'èra bravàs
mès 'n pauc simplàs.
— Pèr qu'aqui an quatorze repàs pèr
jour, sans eounlà las buvelas e lous
gouslàs.
I'agèf un espct de rirc e Pierrota à
quau soun ime de simple cnlevava pas
soun gros apefis respond : « Hou coumprene qu'hou demandarai aquel regimenl. »
Lou fioc èra prou naut, e, au bouf,
un omenàs de palha qu'avièn balejat
« Marca-Mau » ié seguèt quilhat e coundamnat à òstre rabinal. Lou fioc aquesfe
an deviè èslre lou pus bèu dc toutes lous
tnases, e Janet qu'èra anal à la vila proumetiè de suspresas que farièn badà
toutes lous vesis.
— Mancarà pas que l'auboi, ajusla
Guslou qu'èra vengut frairc soun eop
d'iol.
— Bota, bota, en canfant l'on pot
dansà, rcspond lou baile, mès pèr lou
moumenl, mous enfants, anan anà faire
dansà lou caissau, car ausisse Mamela
que repoufcga, e segu crenis que soun
fricot s'escarnigue sus lou fìoc. Anen
zou! quau a talenì que vengue !
E la troupa das omes s'agandis devers
la taulada ounte ioi la genta maselièira
vai prene plaça e tastà lou recate de
Mameta, e lustà lou veire emé foutcs.

Mèstrès e fàrlets van pèr aquela bella
vesprada afourfi sa fìsança lous uns dins
lous aulres.
Aimabla sans façouns, à coustat dau
baile la maselièira pren plaça. Manca
pasdigus ?... e si fèt, ounl'es Claudineta ?
La portela dau jardi dau mèstre se
doubris, en quilent entendre un plagnun
que demanda l'ounchada, e Claudineta
poulida,un pauquetou rougeta, laugièira,
s'avança en fenguent un bouquet.
Ah ! pèr quau lou bouquet? segu que
déu i'avudre un Jan ? e chacun regarda
Jâneï, lou poulit ràfi jouinet e pas
endourmit, que un pauc mai rouge que
Claudineta ressap lous souvèls de toutes.
Pioi MameLa foula urousa prenguent
Clàudinae Janpèr la man ié dis : « Anen,
àgès pas vergougna, mous enfants, embrassàs-vous. » E, jout l'iol de l'àujola,
petejoun lous poulous un pauquefou
crentouses
Ah ! beila espelida de
l'amour, joul lou regard bagnaf de larmas
de la brava Grand...
La soupada coumença, e las lengas pas
mudas coubrissoun lou picà das culhès
dins las siètas. Mameia ressap fossa
coumplimcnis pèr soun fricoi, e lous
doulhou qu'an counservat IoU vi hcn
fresc se vouidoun qu'es un plesi.
Lous iols brilhoun de bonur c tas lengas toujour escapadas, n'cn disoun e n'en
disoun ; pioi, pèr galejà,das uns as autres
se fai passà: un lap, una ílou e mèma
qu'un poulissoun fai passà la pipa de
Guslou. « Qu'es acò? dis AIameta, oh que
pudis ! avès pas vergougna, Gustou ? »
E lous cacalasses montoun, monloun
dins la granda cour, ounte lou calabrun
fai davalà una lumièira rosa e mauva
e lout ple douça, ben facha pèr enlusi
aquelas ouras de sanas joias.
E quand lou vi blanc cláret agèt rajat,
que lou muscat brunet que samboutis las
tèstas agèt fach tuslà lous veires e béure
à la Sant Jan, à la sanfaf dela mestressa,
à l'aveni dau mas, Claudineta foujour
graciousa em' un biais requisl e una
vouès agradiva enlamena aquestacansOu:
Martineta es revenguda
Pèr lou caminet
Aviè t'èr iouta pauruga
Couma un enfantet.
Un passerounet sauvage
Yeiujuèi l'esperà
Amagal dins loubouscage
La vegèl plourà.
Ploura soun amaire
Paura Marlinou
Planissès pecaire
Sa granda doulou.
L'aaceloLi ié dis : « Poulida,
Lèu lèu revendren
Au tems das flous bella amiga
E lèu cantaren.
Tourna-te vite au Castèl
Çai i'es touri amaire
De soun cor es pas raslèl
Fai toutpèr ieplaire.
Ben lionl es l'amaire
De la Marlinou,
Planissès pecaire
Sa granda doulou.
S'ès ben liont, bruna fllheta,
L'anarai sounà
Ié dirai que Martineta
Toujour l'aimarà.

�Mès se vènes malaulouna
Se perdes l'espèr
Couma la fiolha d'autouna
Tombaràs un sèr.
Toumbat es l'amaire
De la Marlinqu
Planissès pecaire
Sa granda doulou.
E vaquì que Marlinela
Blassada d'amour
Vers lou pus naul la paureta
Partiguèt un jour.
Desempioi lou vesinage
Seguèt endòulhat
•Lou passerounet sauvage
A pas pus cantat.
Amounl soun amaire
Troubèi Martinou
A finit pecaire
Sa granda doulou.
La vouès clareta de Glaudina s'èra taisada ; èra tristeta aquela cansou, paura
Martina, c toutes faguòr.en de rasounaments sus la blassada d'amour que èra
toumbada couma la fiolha de l'aulouna.
Lou cièl ara quitava traucà las prumièiras estellas, la jouinessa irefoulissiè,
l'oura dau fìoc se sarrava. Una fusada,
suspresa de Janet, trauca l'èr d'un raì
de fioc e espeta en quitant toumbà una
ploja de lunets de toufas las coulous.
Acò's lou signal pèr atubà lou fioc:
quitànt la faula e courriguent sus l'aire,
la rounda coumença. Lou moulou de vièl
boi e de banastas traucadas coumença
de craquejà sout las lecadas de las
llambas. Marca-Mau, toujour quilhat,
boulèga un moumenef e finis pèr ca])ussà au mitan dau brasàs. Ara Iou fioc
pas fant naut se poudriè saulà. Gustou
loujour valhent doubris la marcha, pioi
Janet, pioi Pierrota que manca se rabinà
las bralhas. E quand lou fioc devèn tout
pichofet, Glaudineta, soustenguda pèr
Janet e Gustou, maugrat l'esfrai de sa
maire, sauta lou fioc.
Las fusadas, lous petards, que Mameta
crenis, partissoun de longa e monslroun
as vesis que lou mas sap fesfejà la SanlJan.
La rounda, la cagaraula, se dansoun
en canlant lou « Maset de Mèsle Roumicu » ou d'aulras roundas poulidas
couma « Infràs en dansa poulit rousiè ».
Las vouès s'enraucoun, lous pèusses
esfoulissats susoun, mès pas lasscs cs pas
jamai l'oura d'anà se couchà., e cau la
vouès dau baile pèr rapelà que deman es
pas fèsla e que cau pas de pega as
lençòus pèr anà travalhà.
ÀÌors quitan l'aire, un bon vcire de
carlazèna nous amaisa la set e l'enraucament e chacun vai à la palha. (Juante
daumage, es lèu passat, disièn loufes ;
em'una lant bella nioch... fai tânt bon.
Oi fai bon, lous fiocs de l'encounlrada
sounf toutes amoussats, l'òr es siau, e
souleta la musiqueta das grils repren.
Aquèl jour urous que fugis reinembra
de souvenis à la maselièira, que longfems
prou davans dins la nioch demora à la
fenèslra de sa cambreta, presanl l'èr
caudet, l'audou de fe coupat, lou perfum
delicious de las flous de soun jardinel. E
à soun aurelha encara brounsinoun lous
refrins galois de la rounda, de la rounda
bauchassa ounte lous jouvenls s'embrassoun pèr rire e ounte l'amour pounis
souvent pèr de bon.
Loi

FuLIBHE

DE

LA LANDA.

La Vida au Clapàs
Avès pas ges de civada? — N'i'a de civada
A... Mars.elha ; aval lous chivals sount lusents.
e trotoun qu'es un plesi, mès au f'.lapàs es
quicon mai : de civâda pèr Iou paure bougre
qu'a una ou dos bèstias, n'i'a pas ges. Pàmehs
nous sèn quitats dire qu'avièn vist una bella
carretada

que

s'agandissiè

devers

un

mas

après Castel-Nòu... Ai! ai ! lons bons dinnàs
servissoun, mèma pèr avudre de civada...
Lou pichot oustalet.

Es

—

doubert, lpu

pichot oustalet que s'atroba en bas dau l'eiiou.
Es pas ben bèu, bèu, mès rendrà de grands
services !... Las pichotas plaquetas ounte sé
legissiè : « Graluits », « Payanls », sount estadas enlévadaái Acò se coumpren : lou qu'es
pressat d'anà... au pichot oustalet, auriè belèu
reflecbit, davans de dintrà, se Ia marchandisa
qu'anava pourtà aqui èra dinna de pagà ou de
pas pagà e seriè arribat d'aCcidents. An ben
fach, es pus demoucratica ; mès belèu qu'en
sourtiguent se pagarà siloun lou pes quitat.
Jacques-Cosur e las roupilhas. —

Se la

paurá Madoumaisella Guiraud èra encara
d'aqueste mounde, trefouliriè de veire lou cas
que fan dau grand argentíè

qu'ela a

seguil

emé tant de paciença dins loutes loús passes
que faguèt au Glapàs. Soun estatua, en bas
das escaliès dela Biblioutèca municipala, trona
en mitan d'un abaunage sans noum, d'un
mescladis de rambals e d'cnquèstres de touta
mena : planchas,

fustas,

d'enfant, cèucles,

peseta, ferre-vièi e dequé

barricas, vèiturela

tron te sabe iéu !
Un ordre que còunouissèn
ourdounat

la

roupilhas,

e

es

pas

a

belèu

requisicioun generala de las
un

toumbarèl

saique vengut pausà

d'escoubilhaire

lou

pruniiè viage

as pèses dau grand argentiè...
Requèsta à la Coumpaniè Rambal. — Es
pas pèr pas res qu'avèn I'èr un pauc esigents
au regard dau Tranvai. Tout Ìoù mounde sap,
dempioi

què

M.

lou

courtselhè

muriicipal

Cabannes agèt la bona idèia d'hou dire, que
la Goumpaniè das Trams a fach 200.000 françs
de benefices ounte n'en fásiè 30.000 avans la
guerra. Acò fai una bella. diferençà : acó baila
d'oubligaciouns à

la

Conmpaniè,

au

mens

nous Sembla.
Eferqué, pèr esemple, acourdariè pas (couma
d'autras coumpaniès hou an fach, dins d'au-'
tras vilasjlou viage à gfàtjs as grands rouíifà.ts
de la guerra — avugles e estroupiats de las
cambas ? Aquola reqnèsta es estada pi'esentada
em'un

au counsel municipal, que l'a passada
avis

favourable

à

la

Coumpaniè.

Pensan be qu'aquésta farà lou gèste generous
que tout Iou mounde espèra.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

LAÈ OURAS GRÈVÀS

1 3EC T T A.
(Seguida e fin)
Ausava pas rambaià Francés counia
aviè rambaiat lous aulrcs ; c pièi, aquel,
embé sa lcnga prouvençala i'aviè rcmembrat sa jouinessa, tout soun passal e
souu ama èra un pauc sorrc d'aquèla
ama e noun poudiè qùoura ausissiè
Fraiieés ié parlà se rcfène de senli una
pougnadura quc fasiè bacelà pus fort
soun cor.
Avans de dintrà dins la sala Francés
Valent prounouncèl la íïasa, Ia diguèt
tout bas en s'apugant au bras dc l'infirmièira quc paliguèf e branlèt la tèsta cn
silença.
Quand fuguèroun au pèd dau lièch
e qu'ela l'anava leissà, el reprenguèf :
« Adounc, es aquel sicrèt que vous
empacha de me respondre, mès, vesès
dounc pas que n'en sarai malaut ! »
De fèt, lendeman Francés a'giíèl un
pauc de fèbre, lou inège metèf açò sus
lou comle qu'èra belòu sourtit trop lèu.
Mòs quoura l'iníîrmièira se sarrèf dau

lièch, ren qu'au regard de sous iols
negres, coumprcnguèt... Soun cor aussi
èra pres ; cn prenguent la man dau
malaut, la siéuna tremoulava. D'abord
que n'es ansinda, faguèt, à'la proumièira.
sourlida, vòu's lou counlarai moun sicrèt.
Oualre jours la fèbre duròt.mès f'uguèt
qu'au bout de ioch jours que lou couble
pousquèl mai s'en anà joula lous aubres
dau pargue : e àqui, sus lou banc ounte
s'èroun asselals I'aulre cop, bcnà couslal
I'uh de Fàulré, Francés demandèt :
— Doumaisella lefta, digàs-me se i'a
quíc'òn dihs vosla vida que vous empacha
de me respondrc, sente à vosle regard,
senle à vosta paraula que vous sièi
pas d'à-founs iiidifeicnI, mès, i'a de
yòus aque! quicon que m'escapa e que
mes d'oumbra sus vosfc front. Ah ! sès
lanl bella !,.
.
Pèr dire acò s'èra sarraf d'ela, i'aviè
pres las mans, c èroun lant proches que
se sentièn ferni d'un desir nòu, d'un
bosoun d'èslrè l'un à l'aulre, de se
parlà e de s'ausi parlà, de lout l'envertouiamen de l'amour que sourgenta au
fretamen de dous ètras fachs pèr sc
coumprendre,
— O ! moun sicrèt, reprenguèt Ietta,
es pas grand causa ; moun istòria es soulament aquela de tant de filhas d'ioi.
Vejaqui. Sièi nascuda dins lou parage
d'Arle couma vous, dins un oustau
pacan ; mès ai Ias ! n'ai pas aguf couma
vous lou gousf de la terra ; à l'escola
ère proun inteligenfa pèr daverà lo.us
preses ; l'errour de mous mèstres fuguèt
de voulé faire de iéu una saberuda, e
aprenguère tant qu'à dòs-e-sèt ans avièi
mous brevels, aurièi pougut èstre mestressa d'escola; mas gens ié tenièn pas.
Païsans, èroun sus lou ierraire de paire
en fiéu' ; niès moun paire disiè: « L'es-.
trucioun gèina pas jamai en ren, vòu
mai èslre païsan enslruii que moussurof ase .» En Arle avièi aprés la musica,
sabièi ce qu'èra la pinturJa, e quoura
à dès-e-sèt ans me veguère revenguda
dins lou mas, acò í'uguèt pus fort
que iéu, noun poudièi coumprene que
se parlèsse pas francés e que me fauguèsse oucupà de las causas meinagièras. Ah ! n'ai ausit de brut à l'ouslau,
Lanl e tant qúe quoura aguère vint-eun an parLigui're ; la vila èra moun
pantai ; pensave à baià de liçouns, mc
semblava qu'embé moun estrucioun sarièi
mai doumaisella, e pièi aquelas modas
franchimahdas, Lant me plasièn...
... Venguère à Paris, aquel miral qu'aLira couma lou J.um e que vous brula
pariè couma lou calen uscla las mouissalas. Faviè dous meses que i'ère, renegada das miéunes, e miserabla; pamens
ounèsla óncara e quau saup ce que
sarièi devenguda se la guerra n'èra
arribada, e se n'ère alors dintrada dins,
aquesteespilau. Louvcjaqui, mounsicrèt,
fout moun sicrèt, lou remord que me
tirassa (Mnh'el pèr èstre esiada despinchousa das miéunes e de ma raça.
Ah ! n'en sièi ben punida ara, e quoura
de sourdats m'an dich que m'aimavoun,
couma sièi estada mai d'un cop tentada de lous segui pèr m'acabà de
perdre e n'èstre pus qu'una paura causa
rebutada sens noum. Quoura vous ai
ausif parlà dins la lenga de moiin pairc,
de ma maiie, aquela lenga dc moun
fougau, couma ai sentit quicon passà
dins iéu ! es dau cop que vous ai aimaL
e ara qu'ai aprés à vous counouissc,
couma vous aime encara mai... Ah !

belèu m'avès pas creseguda quand vous
ai dich qu'ere soubrada ounèsfa, ah !
sabe, sabe, e es acò que me fai mau
á ièu c quc m'endoulouris. lou cor...
Sa vouès de clara qu'èra s'èra facha
raufelousa ; las lagremas que noun aviè
pourgut retène, rajavoun de sous iols;
e Francés enaurat pèr Iou bonur de
la saupre siéuna maugrat tout, i'aviè
passat lous brasses autour dau col ;
e ié disiè : «Ploures pas, no, ploures pas,
miga, ai seniit qu'ères verladièira, crese
à loun amour, siès proun estada punida
de toun pecai,.. Se vos, ié lournaràs
en terra miejournala. T'aime, t'aime, es
foui Le dire... »
Ouinze jours après, Francés Valent
parlissiè en permissioun de counvalescença. Dins lou pargue, una fenna
l'esperava, vestida dau bèu coustume
d'Arle que fasiè mai que mai ressourti
las bèufafs redounas de soun pilre,
sous iols blus esblèugissièn de bonur, e
sa cabeladura semblava d'or, courounada
dau riban d'un velous cremesin...
... Ah ! que fuguèt belada e adourada,
aquela Ietta que soun paire aviè perdounada, e que plena de fisança e de fe
dins la vida nouvella, s'en anava alai à la
terra- de sous aujòus, embé soun nòvi,
faire beni soun maridage...
Louvis

FOURMAUD.

Mai de 1918.
I &lt;

Nostes Souldats
Sèn

urouses

de

felii'ità

nostes

valhents

cpúriipatriotas, lou Cctòri Lafitté, lioctenent
au 147ma, e l'aspirant Bousquet, de Beziès,
que vènoun

d'èstre

fachs

chivaliès

Legioun d'hounou.
— Felieitacioútìs" èncá'rà à :

de

la

I'ajudant Jan

Pougenc, de Mauiò, qu'après mantuna; citacioun a reçachut la medalha miiitàr'ia ; l'inflrmiè Louvis Gineste, de Loudeva, citat 4 cops
e decoural de la crous de guerra belja ; lou
capoural Ertide Lieuze, de St-Privat, 4 cops
citat, nouinat seijanl e decourat de la medalha
militària anglesa ; Pau Monternier, de MountPeliè, capitàni au 95ma, que vèn tamben d'èstre
citat pèr la 4ma fes.
— Avèn aprés tamben emé gau la 4ma citacioun dau serjant Emound Fedière, fil ainat
denoste amic lou mèstre en gai-sabè clapassiè,
que soun pus jouine cnfant, Frederic Fedière,
lou bon jouglai' de La Lausela, es d'aquesle
moumcnt en ptrmissioun ap.rès mai de 15 meses
pSSsàts à la Legioun d'Ourient.
— Sount estats citats pèr lôu segound cop :
Antôni Calvet, lioctenent au 81ma, e Enric
de Mifman, jout-Iioctenent aviatou, de MountPeliè ; Jaques Got,

de Loudeva, lioctenent

aviatou.
— Sount estats, aquesla passa, pourtats à
l'ordre : lou canouniè Albin Nougarède, lou
capoural Andriéu Amargier, lou telefounista
Jan

lou

Bertaud,

sapur

Laurent

Baby,

Um n'èsli'e-poiiiilaii'e Marius Collet, lou secretàrí Ernest Blaquière
major Edouard

e lou medeci-ajuda-

Rayan,

de

Mount-Peliè ;

Pèire Chamayou e l'agent de liasou Jàn Dô,
de

Pe/.en.is :

lotì

sapur Leounça Brès, de

Sl-Jan-de-Fos ; lou medeci-ajuda-inajor Enric
François,

de Loudeva ; Filipe Alquier, de

Frounlignan ;

Iou

Francés Verny,

bregadiè

de

pilota

aviatou

Clar-Mount ; lou sapur

Alfonse Aguillon, de Lunel ; lou mitralhaire
Jousè Cauquil, de Beziès. .
Xostas milhounas felicitaciouns à toutes.
L'AGENT DE LIASOU.

EN MEIVIÒRIA
Das Moiint-Pelièirencs :

Gastoun Dupuy,

marechal-das-loiigis au 12nrâ curassiè à pèd ;
Pau Delbort (lè coulounial) : Albert Assiè
(2magenia) : Auguste Nogaret ; lou serjantmajur Louvis Orsoni; Justi Platet ,203ma
inf.); Emila Fabre, capoural au 30ma d'inf.;
Leoun Ginouvès (3ma coulounial).

�Ecole "REMINBTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
Titres-Coupons

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Abounàs-Yous au "GAL,,
LEÇONS,COURRIER

Àbounàs-ié vostcs pialuts.

TRAVAUX de MACHINE

ennemis ou neutres
ACHAT AU COMPTANT - HAUTS PRIX
Office Titres et Coupons

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPE LLIER

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

12, Rue Eclouard-Adam - Montpellier

m

Siègue civil, siègue souldat,

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,

j_

Avudre de façouns milhounas

r

ATHENEE-GINEMA

Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fctes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Qap'fumoip au Sous*Sol

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS- MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANS0US E M0N0L0GAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
eagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbetas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Griselas de Mounì-Peliè,

La RE VUE
MEMDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert.

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Mensuelle. — Illustrée

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

TouJours
Chic.
....car

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262165">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262166">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262167">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435633">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109306">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°73 (1è de julhet 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109307">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°73 (1è de julhet 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109308">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435622">
              <text>Humour&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435623">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631528">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109311">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°73 - 1er juillet 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109313">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109314">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109321">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109322">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109323">
              <text>1918-07-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109325">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109326">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109327">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109328">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109329">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109330">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109331">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1981"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1981&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262160">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262161">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262162">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/862518c8421ce7533469c143dd52bb84.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262163">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262164">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435624">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435625">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435626">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435627">
              <text>Vairanou</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435628">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435629">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435630">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435631">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435632">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594817">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594818">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594819">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640591">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718131">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
