<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1982" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1982?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:49:06+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="988">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f8148538e962c5279a1771e86f2b55f2.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109351">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109352">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109355">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="109356">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139254">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/82c13c7c97206550d1f144e084704a49.pdf</src>
      <authentication>a8bf7b1f8712d61fe2551e7dc21eeff8</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631490">
                  <text>Quatrièma Annada. — Not 74

C.I.D.O.

15 de Julhet 1918

BÊZIERS

Louvis BONFILS
Capitàni au 319ma regiment d'infantariè
es estat tugat
lou 11 de jun 1918

Pèr un dôu coumo aquéu
es pas proun íou ploura.
F. MISTRAL {Mirèio, cant XII.)

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

—

Abounament :

4

MOUNT-PELIÈ

francs l'An

De bons Patriotas...
Jout aquel titre, un de nostes coulabouraires

« L'esprit es messagè... » Ai las !
i'a de fes qu'hou es pas que írop.
Lou 11 de jun escrivian, dins
l'arlicle qu'a paregul en lèsla de
noste numerot dau 15 : « Amics
que soufrissès mila soufrenças e
qu'asariàs la tnort à chaca segounda de la nioch e dau jour... »
Aquel mèma jour nosle carissime Filhou toumbava mort, tugat
rete d'una bala alemanda, à la
lèsla de sa coumpaniè.
Filhou es mort... Filhou es estat
lugai... La man nous trambla e
lou cor nous dbu en escriguenl
aqueles mots ourribles. I^ou terrible malur, que nosla amistança
vouliè creire impoussible, nous
sarra e nous estren dins Vestoc
de sa realitat brutala ; pesa sus
nautres lou fais trop grèu d'una
veritai trop crudèla.
E', joul lou cop que nous assuca,
ninoun avèn fesprit prou libre,
ninoun avèn lou cor prou siau,
pèr rendre à Filhou d'autre oumage que lou de la tristessa
qu'emplena nostas amas. Lou dòu
que cargan ioi es das que quitoun,
pèr loujour, un creche dins lou cor.
Perdèn trop au cop en perdent
Filhou : lou coumpan afeciounat,
galoi e amislous cle nosta jouinessa, lou felibre arderous, ple
de gaubi e d'enavans, qiiaviè larjament — à la Campana, à la
Lauseta, au Gal — fach sas proubase bailat maique deproumessas,
lou souldat valerous, erouïc emé
tant de simplessa, qu'èra, pèr lous
enfanis dau pople clapassiè, un
esemple e una ounou.
Davans la mort afrousa de tanl
de força e de valhença, de lant
d'amour e de tant d'espèrs, nosta
doulou e nostes regrèls sount pus
forts que nosie courage.
Sentissèn couma « soul lou silença es grand » e couma toula
paraula es vana. E quitan lou
vanc à Velouquença amara de
nosles plours...
Lou GAL.

La darnièira letra de nosle paure
grancl amic es dalada dau 8 de jun, e
mandada à sa fiançada; ie' disiè : « Nous
sommes préposés à la défense d'un point
culm'inant, et, si nous ne sommes pas
tous morts, les Boch.es y laisseront des
plumes. » Maugrat la nèbla d'aquela
negra pressentida, tout lou rèsta de la
letra es meravilhous de sang-frech e de
libertat d'esprit. Lou 9... mès aici, quiten
parlà lou lioctenenl-coulounèl coumandant lou regiment:
Le 9 juin, nous avons été engagés dans la
bataille. Pendant quatre jours, les combats
se sont succédés sans interruption, chacun
faisant largement son devoir et au delà. J'ai
eu l'occasion de voir à l'oeuvre le capitaine
Bonfils, et de constater avec quel feu, avec
quelle ardeur il donnait ses ordres et conduisait son combat. ,Ie ne saurais trop faire son
éloge. Le troisième jour de bataille, le 11 juin,
nous étions fortement pressés par l'ennemi
auquel il fallait interdire à toutes forces le
passagé du M... Nous y sommes parvenus
gràce à la bravoure, à l'activité combative
déployées par tous.
C'est là que le capitaine Bonfils s'est distingué tout particulièrement; qu'il s'est montré
véritablement héroïque.
C'est là malheureusement qu'il a glorieusement succombé pour la Patrie.

Es à 5 ouras dau tantost qu'una bala
de mitralhusa dins la gorja lou tuguèt
net'; soun cors, sauvat pèr lous brancardiès, seguèt traspourtat à l'arriès e
entarrat dins lou cementèri coumunal de
B..., à 4 tciloumèstres de C...
Quoura e couma nous serà permés de
flouri la toumba que lou garda, e de i'aginoulhà nosta amislat e nosta amiracioun
adoulentidas ? Quau hou sap t
Mès un debé sacrat nous coumanda de
gardà e d'ounourà longamai la memòria
de Filhou; e ges de mounuments la servaran pas milhou que lou qu'el-mèma a
aubourat, emé sa vida e sous escriclis.
Anan reculi sous Tablèus de Guerra e
las Letras amirablas que nous mandèt dau
fronl, e lous edilà pèr souscricioun. La
doubrissèn ioi emé l'espèr de pourre lèu,
dins las pajas qu'escriguèt au fioc de la
batalha, senti reviéure un pauc de l'ama
erouïca,galoia e tendra de louqueplouran.

de ioi publicava, Iou 23 de jun

1913, dins

« la Paja en Lenga d'Oc » de VEclair, aqueste
article que revèn tristament d'atualitat.

1

Se festejava, i'a quinze jours, quaucuh
qu'el tamben a manifìcament oubrat pèr
lou renoum e la glòria de Mount-Peliè :
M. lou decan Vigiè, qu'a counsacrat à
nosta Escola de Drech mai das tres-quarts
de sa vida d'ome. E, pèr láusà l'èminent
proufessou au noum de la ciéutat que
n'es devengut pèr adoucioun un das
milhous ciéuladins, es Moussu lou proufessou Grasset que pourlèt la paraula.
Grasset! fìl glourious de la vila saberuda, que trop aiinèt sa maire patria pèr
la voudre jamai quità ; que bailèt tout
enliè à nosta vièlha Facultat, en oùmage
devol, lou tresor de sa sciença ; que
realisèl pèr soun comte la dicha mislralenca:
Bon de vantà l'Itàli,
Pamens à Sant-Pantàli
Se nasquères aqui,
Vau mai se pas langui.
Bon de vanlà Paris !... El, restèt à
Mount-Peliè. Lous grands e lous forts an
pas de besoun de coussejà la glòria : es
ela que lous acoutis, e que lous aganta
un jour...
N'avèn agut, i'a pas longtems, una
nouvella prouba, quoura l'Academia
francesa courounèt d'un lauriè d'or lou
front dau genial cabassut qu'es En Jousè
Grasset.
Aqueste, dounc, diguèt — en mitan de
foça autras bellas causas — dins soun
discours à la lausenja de moussu Vigiè :
« Seuls aiment leur patrie ceux qui
aimènt leur province ». Simpla frasa,
linda e clara couma lou pus infalible
diagnoustic. Mot eternamenl vertadiè
que nous fai gau d'ausi dins una tala
bouca. Nous remembra lou mot dau
noble e fièr catalan Milà y Fontanals :
« No pot amar son païs que no estima sa
provinça. »
Lous grands esprits se rescontroun,
dis lou prouvèrbi. De cops que i'a, pèr
asard, lous prouvèrbis an resoun...

x\i pensat d'ausida au bèl afourisme
dau doulou Grasset, en reçachent de
vostas nouvellas, pichots souldats que
servissès en Corsa. Que, venguts toutes
do Prouvença ou de Lengadoc, avès gardat dau païs nadalenc, la pus piousa souvenença.Vautres que, jouta Ia calounassa
qu'assuca, dins la poussièira e dins lou
vent, oublidàs la fatiga en canlant :
Enfants de Mount-Peliè, la Fonl de Nimes
ou lou Maset de Mèste Roumiéu.
Clapassiès de l'Aira-de-Fèu ou dau
Courrau, païsans de Lunèl, de Frountignan.e de Vendargues, e d'un pauc tout
lou' terraire miejournau, que de longa
parlàs la lenga de voste brès, e lou vèspre
à l'eslapa canlàs las cansous dè nosta
encountrada...
Illustràs à miranda la pensadà famousa:
« On peut sauver son pays, môme en parlant patois. » S'on lou pot sauvà, on pot
lou servi, saique?— Es ce que te siès
dich, capoural que fas cn lenga d'Oc la
leouria as Baiòus de loun escouada, e à
quau un ouficiè escriviè l'autre jour :
« Avès resoun; s'agis que fagués de bons
souldats pèr la França. »
Sès la prouba, vautres toutes, que1 Ias
racinas las mai founsas dau veritable
patrioutisme pousoun dins Tamour de la
terra ounte on es nascuts, e de tout ce
que tèn à-m-aquela terra aimada.
Voste esemple revenja lous felibres de
toutas las acusaciouns nèscias ou michantas; sès sous temouèns lous mai soulides,
vautres, e contra-sinnàs Ia paraula tant
justa dau paure Pau Mariéton— de quau
lous felibres de Paris, dimenche passat,
aubourèroun lou buste, dins lou jardinet
de Scèus — paraula ben dinna d'aquel
Liounès de naissença vengut felibre de
cor: « En un temps où. le patriotisme se
meurt, nous l'avons rége'ne'ré dans sa
source. »
JAN-SANS-PÈU.

Lous

souldats en questioun èra lous dau

lG3ma ; lou capoural que fasiè la teouria en
lenga d'Oc s'apeílava Louvis Bonfils.
Cinq ans an passat dempioi} e vejaqui que,
pèr un triste rescontre, nous cau marcà dins
lou mème numerot dau Gal la mort dau proufessou Grasset e la fin erouïca -dau capitàni
Bonfils.
... E, jalous de mouri, courrian au chapladis
Pèr apara lou noum de Franço...
F. MISTEAL

{Mirèio, cant

VII).

�Lou Proufessou GRASSET

Pensadas de Pialut

Miejour au Mas

Las gens que parloun de la guerra
sans jamai avudre lirat un cop de fusil
ou ausil lou canou de proche me fan
l'efèt d'aquelas fìlhetas que cresoun de
counouisse lou maridage perdequé legissoun lous roumans-fulhelouns.
*

Lou gradat que coumanda sous omes
embé rudessa es pas soulide d'el ou
d'eles.
Lou pialut coumprend lous respetables sentiments qu'encitoun lou païsan
à cultivà soun terren à dos ou tres lègas
de las lignas. L'amour de la terra parla
pus naut dins lou cor dau pacan que
ï'islinct de la counservacioun.
*

Crese que toutes lous deputals qu'an
passat un bricou de lems au front sount
eslats cilals. Es-ti à dire qu'èroun toules
braves ?

*

Aquesta guerra a desclassat las persounalitats. Avèn vist tal revouluciounàri de l'avans-guerra faire cranament
lou cop de fusil, e lal gros patriota
prene la riba gaucha dau Ren emé soun
porta-plouma, au fioc de
sa sala-

Davans la toumba ounte repausa lou
grand travalhaire que seguèt lou doutou
Grasset, glòria de nosta Universitat,
ourgul de noste Clapàs, nous es un debé
de nous clinà, en un oumage pious e
recounouissent.
Pus lèu e milhou que nautres, de
vouès elouquenfas e de ploumas autourisadas an dich la lausenja dau sabant
e dau medeci, dau proufcssou e de l'escrivan. Se pot pas res apoundre àm-aquelas dichas ; nous 'n rèsta lou
sentiment pus viéu dau renoum nouvèl
ajustat pèr lou doutou Grasset à l'anlic
renoum de nosta Citat, e dau grameciment que, pèr acò d'aqui, s'amerilarà
longamai sa memòria.
Nautres, lausaren sustout lou Clapassiè fidèl à soun Clapàs, membre afeciounat de l'Amicala das Enfants de MountPeliè e de l'Escola felibrenca dau Parage,
lou Mount-Pelièirenc amourousit de la
terra e dau cièl de soun païs. Sa devoucioun mount-pelièirenca, lou doutou
Grasset la prouclamèt mai d'un cop,
em'una elouquença gisclada dau founs
de soun grand cor. A l'epoca que se
quitèt pourtà pèr counselhè municipal,
en 1908, acabava antau un manific discours-prougrama :

mandra.
Atabé, quand après la guerra lou
pialut ausirà tal ou tal debità soun catechisme Barrèsenc ou Hervéïsta lou
laissarà desbatelà e pioi ié pausarà pas
qu'una pichota questioun:
— Ounte sès estat moubilisat pendent
lou chaple?
Veirés lou tablèu !
*
»»

A l'escola m'an aprés la simplificacioun de las fraciouns. Es una bona
metoda que se déuriè aplicà à la guerra.
Esemple : redusés au minimum lou
chifre das pialuts de chaca caire de
la barricada. N'arribàs à-m-un duèl
entre lous mounarcas e goubernaires das
Estats en lucha.
Dins 24 ouras la batèsta seriè finida
e un banaslounat de sang à pena auriè
rajat noun pas que, desempioi quatre
ans, la terra n'a poumpat mai de 30.000
miochs dau mai pur e dau pus viéu.
Aquel mejan es trop simple : l'emplegaran pas jamai.
*

Ce signe, c'est l'amour, je dirais presque

Un pialut cargat de soun bardà : fusil,
centuroun, baïounela, cartouchas, tèl.a
de tenda, couverta, souliès de recàmbi,
etc..., camina prou peniblament en
tibant lou col en avans e ravalant la
camba.
Bailàs-ié un bidoun de dous litres
de pinard, lou vejaqui d'aploumb. Aqueles dous kilòs pendoulhant darriès l'esquina an reslablit soun equilibre. Vous
assegure pas que lou garde longtems.
■*

'

■'

irtíjJ X';&lt;"&gt;!.

•■■I Vii■

.1

tíoì

Lou qu'a pas viscut las ouras d'una
relèva una michanta nioch d'ivèr, jouta
la ploja e dins la fanga, sap pas dequ' es
la soufrença fisica e cau endurà un
marmitage perloungat pèr counouisse
la soufrença mourala.

sourire

(que

Candide), je pousse le culte de ma petite patrie
jusqu'à être amoureux, je ne dis pas seule-

vrai

et primitif Clapas,

Palais, j'ai

eu, un

élevé au plan

moment,

du

quand j'ai,

à

mon tour, fondé un foyer, j'ai eule désagrément
d'ètre hors de la vue du plan du Palais. Je me
suis mis au travail, et je n'ai été heureux
que quand j'ai pu faire démolir les maisons
qui me séparaient du plan du Palais et que,
'

de

la

maison où

je mourrai,

j'ai

vu

la

maison où je suis né.
C'est enfantin, direz-vous ? Peut-Ôtre !
Mais vous n'en rirez plus si vous y voyez
un

symbole, le

symbole de

inlassable attachement à notre

mon

vieil

belle cité

et
:

à Montpellier, où a été, pour la première fois,
proclamée la liberté d'enseignement, par un
Guilhem; Montpellier où, pour la première fois,

CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

Midi, la ville du beau soleil et du bon vin,
la ville des beaux entraìnements, des meetings
grandioses, la ville du Progrès dans la tradilion
et dans la liberté.

Quatre ans après, quand se festejèt
soulennament lou trentenàri de soun
proufessourat, saludava encara la terra
de soun brès dins un bèu passage de
soun discours que vejaici revirat en
clapassiè :
Aquela chança que recoumpensàs ioi tant
maniíîcamen,

s'es

manifestada d'abord

en

me faguent espeli, creisse e viéure à MountPeliè, aquela vila charmania e bella entre toulas
las

vilas, tant

galoiamen

e

clara, tant
saventamen

luminousa,
miejournala,

demourant pamens tant couralamen

tant
en

e tant

coumpletamen francesa, tant douberta à las
causas de l'esprit, tant justamen glouriousa
de soun passat e tant legitimamen fisançousa
dins soun aveni.
Sa campagna retrais, disoun, la de la Grèça ;
e couma Atènas èra entre Rouma e Constantinople, Mount-Peliè, entre las Cevenas e la
mar, unis e resuma ce que la Prouvença e la
Catalougna an de milhou, tout en gardant e
prouclamant sa persounalitat e sa fìèra endependença ; sas aigas van pas au 'Rose nimai
à la Garouna, e s'escampoun tout drech dins
la granda Mar latina.
I'a pas ges de merite d'avudre l'esprit doubert à las causas de l'esprit,

à l'estùdia de

vous en fach naisse e vous quitoun viéure
vosta vida entièira procha d'aquela Acroupola
de Mount-Peliè, de noste Peirou, d'ounte lou

LA FELIBRESSA DÓU VIDOURLE.

païsage meravilhous que s'espandis dau Piè
de St-Loup à la Mieterrana rend toutes lous

ma ville, mais de mon quarlier.

Né au plari du Palais, à còté du Peyrou, le

"■■'"■ -

.'*.!T.íójoiïí''iu'i"

\*I

faire

voulez-vous ? dans Candidal il y a Candeur et

ment de

Université

de France, la capitale intellectuelle du vrai

la vida e das ètras vivents, quand las fadas

la passion de Montpellier.
Je vais peut-ètre vous

libertés communales ; Montpellier où est la
plus vieille et la plus glorieuse

Tout es siau dins lou mas. Lou chin
à l'oumbra d'un amouriè rounca en
sourlissen la lenga, lei galina soula
una carrela s'espesoulhoun dins la poussièira, lei chival dins l'eslable espoussoun la couga tout en fasen cracà
soula sas denls lou fourrage nouvèl
qu'an à plen rasfeliè, lou sourel trai sei
raiouns sus Ias blancas muralhas, un
grand silença enmantella lou mas, es
pas 'ncara l'oura de reprene lou grand,
ìou san, lou bèu traval dei champs
Dins la grand cousina fai quasi nioch,
se ié trova pamens la tanla e quauques
omes que, lou capèl sus lous iols, fan
chouquela. Tout es siau dins lou mas.
Mès tout d'un cop un deis omes s'aubouia, e de sa vouès jouina e ben timbrada crida : «An ! lous omes, lou sourel
viia, es l'oura d'anà reprene nosle
presfach ; fau mai anà traire de sulfata
se voulèn avedre de pinard pèr adujà
lei souldafs à sauvà la França. » Aquel
rampèl es lançat pèr la vouès dau
mèstre qu'una permissioun a ramenat
au mas. Eiul'aquela vouès aimada,
toules ieis omes sount lèu drechs, lou
chin mèma ié respond pèr un long japament que s'espandis dins l'èr e que fai
cantà un cocorico escarabilhat à toutes
lei jouines gals de la bassa-cour.
De l'estable vèn, ara, toula mena de
bruchs ; leis omes cridoun ei bèstias, lei
chivals mau-countents d'èstre derenjats
bramoun en quitant à regrèt quauque
brindilhoun de fen...
Lou mas, pèr un moument, es animat,
es en vida, sembla que de loutes lei
canfouns, dei muralhas, deis aubres, de
la terra mèma monta vers Iou cièl un
mouloun de vouès que se perdran à
cha-pauc entre que lei carretas n'auran passat lou pourtau e que faran de
mens en mens entendre soun bressamen...
La tanta, de dessus la porta de la
cousina, regarda parti lei carretiès, mès
regarda surtout lou jouine mèstre e
pensa que la permissioun fìnida, lou mas
sans aquela presença que ié dona, ioi,
un pauc de vida serà 'ncara mai siau ;
e sentissent mountà dins ela una granda
melancouniè, la lanta rintra dihs la
cousina en se remembrant la vida que se
viviè au mas, que la guerra a interroumpuda, vida de païsan, bella e sana,
vida plena de cansoun, vida qu'èra
facha que dei jo'ías de la famiha e dau
devé acoumplit.
La païsana en reprenent soun obra
souspira : « Ah ! couma es crudèla la
guerra ! »

les bourgeois du moyen àge ont proclamé les

Mount-Pelièirencs amourouses daus bèus ourizouns.
Lavisse a

dich

en

I Sôudard-Miejournau
Au Felibre P.

quicon : « Sentissièn

qu'èstre nascut en França, es una noublessa. »
A Mount-Peliè, à-m-aquela noublessa d'èstre
Franceses, ajustan la flèra counsciença d'èstre
dau Clapàs.

Naulres qu'avèn, e que voulèn mantène mai que mai, aquela « fièra counsciença d'èstre dau Clapàs », gardaren
lou souveni de l'ome illustre que la
prouclamèt — e ounouraren soun noum
qu'aumenta las rasous de nosta fìertat.

AZÉMA.

O vautri Miejournau qu'is ouro sourno e gravo
Fagués bàrri de car au mié dòu chaplachòu,
En aparant lou sòu lega pèr Iis aujòu
Que l'eirège Alemand souto si pèd caucavo,
Quouro un pouliticaire escupigué sa bavo
Sus noste vièl renoum de defensour sèns pòu,
Aurias pouscu noumbra nosti famiho en dòu
Plourant si bèus enfants que l'orro Mort raubavo.
Flour de noste terraire, o mascle de vint an !
Dins la lucho esfraiouso amount à la frountièiro,
Mespresés simplamen uno escorno parièiro.
Lou lacbe parisen òublidavo qu'antan
Li rouge dòu Miejour sus la terro galeso
Avien fa resclanti la bello Marsiheso.
Setèmbre 1914.

P.

VÉZIAN.

�La Vida au Clapàs
Nosta Universitat.—A la darnièira sessioun
dau baccalaureat, un das tres sujèts de coum-

Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus

pausicioun francesa prepausats as candidats

JOFFRE E PAMS

es estat la questioun dau Lengadoc mieterranenc,

que

n'en parlaven

dins noste

darniè

numerot.
Lous journals clapassiès an lausat aquela
urousa iniciativa que

prouba

que i'a,

dins

nosta Universitat, de mounde que la voudrièn
rendre

d'à-founs dinna dau titre d'Universitat

regiounala.
D'autras

proubas

n'aurèn

lèu,

se

n'en

cresèn una « intervievv » presa pèr lou Petit

Dins lou nouvèl journal La France
Libre trouban aqueste poulit pichot
tablèu, croucat le jour que se feslejèt à
Paris 1' « Independence Day ». Lou
crounicaire despenis la tribuna ouficiala :
La puissante carrure, la physionomie popu-

de

laire du maréchal Joffre, chamarré d'or et de

proupaganda de l'Assouciacioun dau Lengadoc

décorations, sont particulièrement remarquées

Mieterranenc, qu'anouncia un traval tout ple

de la foule.

Méridional

à

interessant
sus

la

un membre

de

nosta Escola

culida e

medicinalas

dau

de

la

cultura

nosta

burèu

de

Farmacia

de las plantas

regioun.

D'un

autre

Arrive M. Pams, en

tenue

de cérémonie,

lui aussi. Vif, alerte, spontané, d'une jeunesse
d'allure qu'on admire, le ministre de rintérieur

coustat, anouncioun la creacioun d'una sou-

aborde

cietat que vai espletà lou brevèt de M. Chaptal,

guerre, ces deux compatriotes ne se sont pas

proufessou à l'Escola d'Agricultura, pèr l'uti-

rencontrés.

lisacioun das

gabèls à

la fabricacioun dau

adaptacioun

de

noste naut

ense-

gnament à la vida regiounala seriè, soulide,
encara mai favourisada, s'a la tèsta de l'Uniclapassièira

se troubava

un

ome

d'ativitat e d'iniciativa, embegut d'un esprit
nouvèl e amourous de las causas dau terraire
miejournau. Aquel bonur resca de nous escaire.
S'es vrai ce que se dis, M. lou ritou Benoist
—

qu'es

aici

pamens pas

amai partit.

inamouvible — seriè

E auriè

couma succcssou

un bon Miejournau dau Naut-Lengadoc qu'èra,
i'a

Et entre

maréchal de France:

ces deux hommes,

depuis

Ia

parvenus

au

faîte des honneurs, une conversation s'engage...

papiè.
Aquela

versitat

le

pas longtems encara, à

Mount-Peliè...

— Couma proufessou ?

en catalan.

Lou marechal Joffre e lou ministre
Pams an pas vergougna de parlà sa
lenga mairala : res de pus nalural,
e acò nous estouna pas. Ce que i'a de
milhou es qu'un crounicaire parisenc
trobe acò tout ple poulit. E ce que seriè
perfèt
es
qu'hou troubèssoun pas
michant quand s'agis pas d'un marechal
nimai d'un ministre.
CIGALIGE

— Nàni, couma ouflciè. N'ai prou dich — e
belèu trop.
« Independen.ee Day ». — Mount-Peliè èra
en fèsta dijùus 4 de julhet. Aviè mes à las
fenèstras

toutes sous

drapèus, drapèus de

touta mena e de toutas coulóus (se n'i'aviè
pas mai das Estats-Units es que n'en restava
pas pus dins ges de magasins). Ai mèma visl
un pavusament ouriginal fach de 5 ou 6 drapelets de 10 centimèstres sus une tufera estacada
à-un-un balcoun : èra pas tant bêstia qu'acò,
e èra de circounstença.
Lou magasis èroun barrats, lou cafès alandats, i'agèt fossa mouvament, tout lou mounde
s'es passejat (ou
Toutas las

encafournat

au cinemà !)

autouritats : civilas,

militàrias,

religiousas, etc... taulejèroun unioun-sacradament ; lou

bon recate faguèt supourtà lous

bèus discours.
I'agèt, l'après-dinnà, un grand councert sus

Lou Counsistòri dau Felibrige s'es
acampat à Marselha lou dimenche 7 de
julhet, pèr lou segound cop dempioi la
guerra : forcés pas, Marius !
A noumat 10 majouraus ; n'en caliè pas
que 9, car èra estaf decidat que se noumariè pas digus pèr « ramplaça » (!)
Mistral.
Pèr virà la dificullat, an quitat la
Cigalo de Maiano sans titulàri mès an
creat una nouvella Cigala, dicha : dau
Souveni.
Antau lou Paire Gorenflot, quand
vouliè faire gras un jour magre, preniè un capou e lou batejava escarpa.

En tèsta d'aquesta rubrica nous fai pas pena

Vous vaucountà una bona istòria qu'es
arribada un d'aquestes jours à un de
mous amics.
Passava dins una carrièira procha StDanis e en arribant davans l'espitau 43
(as Jesuistas) rescountrèt sus lou trouladou, ras d'aquela ambulança, una jouina
dama, de fort bon toun, que ié diguèt,
nou sans quauca emoucioun :
— Escusàs, moussu, mès ai quicon.
En ié diguent aqueles quauques mols
sarrava las cambas e embé sas mans
sarrava sarauba. Moun amic tout d'abord
sesiguèt pas ço que vouliè ié dire. E
couma soun regard èra questiounaire la
dame ié repelèt :
— Moussu, moussu, ai quicon que
monla dins mas cambas.
Coumprenguèt alors ço que se passava.
Sans mai esità e emé la discrecioun que
déu avudre tout galant ome, moun amic
s'aginoulhèt, e, emé la delicatessa que
coumandava la circounstença, relevèt
lou mens que pouguèt (es ço que m'a
dich)la rauba de la dama, touta rouja e
emouciounada. Quand arribèt au dessus
dau debàs vegèt, noun sans suspresa, un
bèu espangassat que sans vergougna èra
mountat jusqu'au ginoul de la dama. Sans
lou secous de moun amic quau sap
jusquà n-ounte seriémountat! Dins aquel
tems quaucas persounas s'èroun ramassadas. L'ouperacioun fìnida la dama
demandèt pas sous rèslas, fiquèt lou
camp, couma un zèbra, sans soulament
remercià soun sauvaire.
L'emoucioun i'aviè paralisat la lenga
mès pas las cambas...
CHARLOU

DE

L'UNIVERSITAT.

mès i'aviè un poulit cop d'iol. Pioi, fai toujour
de

«veire » bramà : « Marchons, mar-

chons...» pèr de mounde que boulègoun couma
un

buta-roda, e : « Aux

armes, citoyens ! »

pèr d'aussiliàris que demoroun encroustats à
l'arriès couma de
M.

muscles

sus un roucàs.

dau Lasert (de l'Oudeoun) brandissiè un

grand drapèu, en cridant sabe pas dequé:
duviè

esplicà qu'èra

pas el qu'aviè escrich

lou 5 d'agoust 1914 que se sentissiè prèste
à mouri pèr la Libertat.
Après Iou councert, M. lou Prefèt emé lou
General e lou Cònsou das Estats-Units passavoun sus

lou plan de la Coumedia quand,

tout d'un coup,

lou Prefèt s'arrestèt davans

lou cafè Riche e cridèt as buguèires de bocks :
« Je suis heureux de présenler à la populalion
montpelliéraine le consul des Etats-Unis, représeniant de la grande nation américaine. » Lous
buguèires se levèroun, lou Cònsou levèt soun
quèlis, e mèstre Lavabre se couflèt en pensant
que sas pratîcas representavoun la poupulacioun mount-pelièirenca...
Enfin, tout se passètpèr lou milhou ; ce que
manquèt lou mai seguèt lous Americans.
LOU POURTIÈ DAU

CASTÈL-D'AIGA.

1842).

soun mesprés dau dangè.
Lou j out-prefèt Bonnefoy-Sibour, fil dau senatou, es de Nimes e seguèt aici i'a 'na dougena
d'ans chèf de cabinet dau prefèt de l'Eraut.
Soun esemple prouba que, ounte que se
capitoun,

lous

Miejournaus

fan

cranament

soun debé.
— Sèn urouses de felicità nostes coumpatriotas : Elia Mountels, de Loudeva, lioctenent
au 287ma, 5 cops citat e fach chivaliè de la
Legioun d'ounou; Enric Boude,

de Mount-

Peliè, Iioctenent au 119ma territourial, e lou
lioctenent Andriéu d'Auriac, qu'an tamben
reçachut la crous.
— Coumpliments encara à Louvis Jungers
(230ma inf.), dau Bousquet-d'Orb, qu'es estat
decourat de la medalha militària e de la crous
de guerra.
— Mandan nostas felicitaciouns as valhents
pialuts : Caliste Péridier, de Castrias, serjant
au 81ma, que vèn d'èstre citat pèr la 5ma fes ;
lou jout-lioctenent Jan Barbalosi, de Ceta, lou
jouta-ajuda-major Jòrdi Combalat, de Gijan, e
Julian Estève, de Castel-Nòu, citats 4 cops ;
lou serjant-fourriè Leoun Delousteau e l'aspirant Jaques Pervent, de Mount-Peliè, que n'en
sount à sa 3ma citacioun ; l'aspirant Louvis
Castel, de Frountignan ; lou lioctenent Jôrdi
Nègre e lou jout-lioctenent Louvis Delestaing, de Mount-Peliè, citats pèr lou segound
cop.
— Sount estats,

aquesta passa, citats

à

l'ordre e decourats de la crous de guerra:
lous Mount-Pelièirencs : Jùli Delousteau, lou
coundutou Rougè Racanié-Laurens, lou bregadiè-telefounista Marcel Cros, Iou serjant
Fernand Bedos, lou lioctenent-coulounèl
Meilhan, coumandant lou 152ma, lou bregadiè
Glaude Vassas, l'aspirant Carles Rumaud, lou
jout-Iioctenent Emile Sautou, lou farmacianaussiliàri Jousè Andre.
— E piòi encara : Louvis Armengaud e lou
telefounista Jôrdi Aussenac,

de Ceta;

lou

de Frountignan : Emila Jichou, de Vilamanda ;
lou coundutou Jousè Laurent e l'agent de
liasou

EN

Fernand

Calas,

de Mount-Bazenc ;

Jousè Estève, de Castèl-Nòu-lou-Lez ; Camilla

MEMORIA

Bertoni, de Cournou.
— E pioi mai: lou serjant Antounin Dumas,
de Vendargues; lou mèstre-pountaire Gastoun

Das Mount-Pelièirencs : Fernand Auresche
(8ma genia); Jan Durand (21ma inf.); Gastoun
Metge (2ma zouavas); Emila Benoît(63ma inf.);
Grabièl Bertrand (111 ma inf.); Pèire Blaquière
(8ma genia) ; Desirat Bachalle (4ma tiralh.);
lou lioctenent

Elia Coudougnan, ifc a ï ;

Auguste Ollier (7ma genia); Leoun Vallóe,
capoural

au

2ma

zouavas ;

Jùli

Guiter

(122ma inf.); Leounça Servel (8ma esc. trin);
Louvis Arbieu (96ma inf.); Fernand Combes,
marechal-das-lougis

au

22ma

Evesque, de Loudeva ; Estièine Andró, de
St-Bauzèli-de-la-Silva; I'agent de liasou Antôni
Alentoran, de Magalas ; lou coundutou Louvis
Lafitte, de Neffiès ; Jan Porel, de Bouzigas,
brancardiè au 415ma; Julian Belloc (339ma inf.),
de Piochabou, decourat de la medalha militària
italiana; lou radio-telegrafista Emila Axès, de
Clar-Mount; l'agent de liasou Emila Fesquet,
de Gijan ; Albert Orgeas, de Balaruc.
A toutes, toutes nostes coumpliments.
L'AGENT

d'artilhariè;

DE

LIASOU.

Martin Brunel (6ma artilh.); Yves Parmentier,

serjant au 83ma;

Achile Sicardi

(8ma genia); Emound Singla, serjant au 66ma;
Es un ome de ben e de saupre que Mount-

Elia Peyrière (6ma artilh.).
— De Leoun Grimal, de Lunel-Vièl, jout-

Peliè vèn de perdre emé M. Pèire Pour-

lioctenent au 165ma ; Gastoun Bourdel e lou

quier,

rnarechal-das-lougis

de

aviatou

Gastoun Mau-

ancian veterinàri municipal,

l'Enstitut vaccinal,

defuntat

à

diretou
75

ans.

ses facultés mentales a été laissé en liberté

de-Treviès; l'abat Roumégas, infirmiè militàri,

par M. Galan, commissaire depolice.

curat de Miraval; Aubin Bec, #, d'Argeliès,

bella enteligença, couma èroun counougudas e

ne paraissant pas jouir de toutes

Aquel coumissàri es veritablament
trop... galant ; à dequé servis Font-d'Aurellas s'es pèr quità lous màtous en
liberlat...

Reflecciéu d'un paizan

[Berses patoises. Beziès,

vèn de rendre oumage à soun courage e à

Sous travals scientificas (sus la picota de las
vacas, la clavelada, etc.) avièn fach estimà sa

Ch... P...

BRAFAMIL.

Del temp del gran Napouléoun,
Que cado bulletin de batalho gagnado,
De couscrits sul revès pourtavo uno levado,
Un paizan doun l'efan, partit coumo dragoun
D'lena fumavo la terro,
Diziò tout soul al pè del fioc :
« Ah ! Iou marrit joc que la guerro 1
Mai gagnam, mai metem al joc. »
Jaques AZAÏS.

prefèt de Béthune, qu'una superba citacioun

lou granadiè Antounin Hugues e Jùli Caylus,

UN AFAIRE EMBOULHAT
Avès legit dins lous journals l'afaire
d'aquel tipe arrestat sus lou plan de la
Gara, sufis qu'aviè tengut de prepaus
« défaitistes » — couma se dis dins lou
jargot francimand deioi.
Après nous avudre countat que, couma
pèça d'identitat, aviè pas qu'un floc de
torca-cuéu dins sa blaga à tabat, an
recounougut qu'acò's èra una blaga.
Pioi nous es estat dich qu'aquel ome
èra un Souïssa nascut de parents franceses, e qu'en causa de soun accent
alsacian l'avièn pres pèr un Alemand.
Couma vesès, acò's cla que be talament.
Enfin, lou pus fort es pèr la fin :

de marcà un civil, M. Bonnefoy-Sibour, jout-

mèstre-pountaire Leoun Jammes, de Beziès ;

l'Esplanada. Se i'entendiè pas grand causassa,
plesi

Nostes Souldaís

L'ESPANGASSAT

rice, J, de Beziès ; Jûli Vieille, de St-Matieu-

lou

ounouradas sa bountat d'ama e sa franquessa

lioctenent-veterinàri Acbìle Tudès, de St-Drezèri; Ernest Delbès, de Castèl-Nòu-de-Guers.

de caratèra.
Era un felibre de cor e un Clapassiè afeciou-

serjant au

—

De

Farcejada Clapassièira
en

e dins

de

Vic-la-Gardiola

— La mort crudèla vèn de raubà la neboudeta de noste amic Jòrdi Maillet, Francina

deva ; Carles Roux, de Las Matellas : Louvis

Maillet, qu'èra dins sous tres ans, pecaire !
Prenèn part de tout cor à la granda aflicioun

de

Mountaud,

Poulalion,

capoural
ï,

de

au

413ma;

Mount-Bazenc,

marechal-das-lougis au 56ma d'artilh.; Louvis
Fulcrand e Jùli Puech,
que, de Beziès ;

de Canet; Jousè

Pau Bougette, de Mount-

Farriè, marechal-das-lougis au 256ma d'artilh.;
Ious

nat: lou Gal saluda sa partença em'una respetousa simpatia.

ruc (3ma genia); Auguste Arnal, ï, de Lou-

Claparède, J, de Piochabou ; Francós Ando-

de Louvis-Filibert
1 ate en verses

En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

Pagós,

au lè batalhoun alpin; Emila Saint, de Bala-

Lucian

JOUT UN BALCOUN

Jùli

batalhoun senegalés;

(40ma inf.); Antôni Alluvain, 'g J, capoural

Fabre,

VÊN DE PAREISSE :

61ma

Fernand Cluzet,
lounial).

de Frountignan (34ma cou-

de noste coulabouraire e de sa familha.

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Titres-Coupons

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Abounàs-vous au " GAL
LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE

ennemis ou neutres
ACHAT AU COMPTANT - HAUTS PRIX
Office Titres et Coupons

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

12, Rue Edouanl-Adam - Monlpellier

Siègue civil, siègue souldat,
VILLE DE MONTPELLIER
Se vos èstre ben abilhat,
r_

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations a 8 heures et âemie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Qdtftfacïiovp

Les Grands Magasins
de Nouveautés

aa Sous«Sol

PARIS-MONTPELLIER

De l'atalhé Causse-Fedièira

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marchó que
les plus grandes Maisons de Paris.

— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

Lisez
CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sistre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbetas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
faí passà lou tems e las Griseìas de Mount-Peliè,

La RE VUE
MEMDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

BtZIERS

TouJours
Chlc...
....car

IJVTensuelle. — Illustrée

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Lasert.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

C.I.D.O.

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

J^^^ Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

^LVAYRAC
fiausse..
'his
AIAGAVOTTE

AUCMATNOR

«OHTPtLllfB

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262173">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262174">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262175">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435645">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109382">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°74 (15 de julhet 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109383">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°74 (15 de julhet 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109384">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435635">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435636">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631529">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109387">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°74 - 15 juillet 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109389">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109390">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109396">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109397">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109398">
              <text>1918-07-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109400">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109401">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109402">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109403">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109404">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="109405">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="109406">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1982"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1982&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262168">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262169">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262170">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/f8148538e962c5279a1771e86f2b55f2.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262171">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262172">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435637">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435638">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435639">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435640">
              <text>La Felibressa dóu Vidourle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435641">
              <text>Vézian, Paul (1869-1952)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435642">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435643">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435644">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594820">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594821">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594822">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640592">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718132">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
