<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1984" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1984?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:33+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="990">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/049659161bfb14ece04d4b0e4ab8aa14.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110138">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110139">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110142">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110143">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139259">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/28cee42fb2ec22bf5b5fa02a6381856e.pdf</src>
      <authentication>014f57e96004f19797f5158deaa4a40d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631500">
                  <text>15 d'Agoust 1918

Quatrièma Annada. — Not 76

Lous dous Marechals:

FOCH, de TARBES,
après JOFFRE, de Ribasaltas.

Ya encara de Pirenèias...

Redacioun: 23, Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

LOU BASTOU DE FOGH
Dins lou long purgatòri d'aquestas darnièiras annadas, jamai couma ioi l'alé das grands espèrs aviè
pas couflat nostas amas. Sabèn
pas quoura, encara, lusiran en
plen lous jours radiouses, mès,
dejà, de tout nostes iols alandats,
n'en vesèn l'auba qu'espilleja.
La prumièira vitòria de la Marna
brisèt pèr toujour l'alan de l'envasiguèire.
La segounda marca lou coumençament de la liberacioun.
,
De l'una couma de l'autra, l'ounou n'en revèn, en prumiè, à un
Miejournau. Après Joíïre de Ribasaltas, Foch de Tarbes. Las Pirenèiás gigantas —couma escriéu lou
Boulet Rouge — enfantoun de
gigants.
Es un asard, dirés. Asard siègue. Avouarés que l'asard, quand
se ié mes, renja pas mau las
causas.
Pèr la paga d'èstre estat ensultat e caloumniat — e d'hou èstre
encara, tems en tems — pèr d'estafiòs de tout pèu, lou Miejour
baila à l'armada de França lous
pus illustres de sous chèfs. Avèn
la vengença generousa.
Es pas acò, hou sabèn, que
barrarà lou mourre as japaires :
au countràri. Es mai que mai la
jalousiè que lous fai japà, e doumai n'en faren, doumai nous 'n
voudran. Aubé ! faguen, quand
mème, tout noste debé — e pulèu
mai que mens — que saupren,
quand vendrà l'oura, nous faire
faire noste drech.
Pèr nautres e pèr nostes morts.
Es eles, hou dessoublidan pas,
lous grands oubriès de la vitòria,
que n'an bastit las foundamentas
emé soun sang. E nostes espèrs
lous mai pus flourissoun sus lou
cros de soun sacrifice.
En saludant lou nouvèl Marechal, saludan lous coulabouraires
erouïcs de soun genia. Lous uns
couma l'autre sount nosta fiertat e
noste orgul; e lou bastou de vermel que brilha dins la man dau
Chèf es pèr toutes una recoumpensa.
Lou CHIVALIÈ.

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

—

Aminislracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Abounament : 4 francs l'An

PENSADAS DE PIALUT
Sufis qu'escriguère, Vautre jour, que
pèr saupre ça qu'èra la guerra caliè
Vavudre facha, un miéu amic me dis que
sièi un « défaitiste ». Oui, moussu I pas
qu'acò 1
Acò prouba que i'a de veritats pas toujour bonas à dire. Mès, aquel amic es
un... civil. Alors, couma mantène ma
dicha, ié prepausa simplament de veni
embé ièu se rendre comte. Aurà pas qu'à
me segui ounte passarai. S'a pas la
fouira pendant tres jours à ie'u la pòu!
*

La pòu! l'avèn toutes counouguda e
la crenissèn mai que lous oubuses. Avèn
pòu de la pòu.
A l'armada, la counsinna es de pas
cercà à coumprene ; e lou grand malur
de fossa es de coumprene d'ausida sans
cercà. Car espas toujour un bonur d'èstre
inleligent.
**

Lous que sount tant cerca-renas e tant
ausards à l'arriès es aquelas que sount
lous pus caga-bralhas au pastis.

capoural. N'en sabe quicon ; ai! moun
caissau ! Mès, digas-me, se vous plais,
perdequè lou charroun, lou pintre e lou
courdouniè dau regiment sount de simples
pialuls e que tocoun pas que 5 sòus ?
Pamens cau autanl d'aprendissage pèr
faire un charroun ou un pintre que pèr
deveni un dentisla... Mès, me cale ; la
counsinna es aqui: cau pas cercà à
coumprene... e pioi me farièi tournà tratà
de « défailiste ».
+

Tal regimenl a agut una citacioun pèr
avudre enlevat lala pousicioun après que
Vartilhariè aviè nivelat lou terren. Vole
creire que l'a meritada...
Tal regiment es vengut lou remplaçà,
tène e ourganisà lou lerren counquistat ;
dins ioch joars a agut mai de pertas que
l'auire dins sas dos ouras d'ataca. Pamens es pas citat. Saique merita de l'èstre
tamben... Sabèn qu'es pus penible de
gardà una pousicioun que de la prene e
qu'una contra-ataca es pus mourtala
qu'una ataca.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

*

Es drolle 1 Ai manjal de pan amassat
ras d'un cadabre bòchou e quand v'ene
en perma à l'oustau repoutegue sus la
qualitat de lou que m'es servit: prouba
que lou michant tems passat se dessoublida lèu. Es pas gaire ounourable d'hou
dire mès es meritous d'hou recounouisse.
*

— Cantes, Caussou ? mès iépensespas
pus ! Cantes en mitan de tous camaradas
que la mort assecuta ? E te quitoun
faire ?
— Cante, souvenlas fes,pèr m'empachà
de plourà... e mous coumpans fan couma
iéu.
La cansou es nosta amiga das michants
jours ; e pioi una armada trista seriè una
ben trista armada.

Lou denlista a lou grade e... la paga
d'ajudùnt. Vous assegureque derraba pas
milhou las denls que quand èra simple

M. Marcel Hirsch, dïch: Hutin, e lou Miejour
Un amic dau front nous sinnalava, i'a
quauques jours, aquesta perleta, sinnada:
« Marcel Hulin », dins l'Echo de Paris
dau 23 de julhet:
Je ne sais si les Allemands goûteront comme
il convient la narration extravagante et d'un
lyrisme archi-mèridional, etc...

Acò s'aplica as coumunicats de Ludendorf. Aquela coumparasou entre la
prosa d'un general bòchou e lou lirisme
d'un Mistral, pèr esemple, ou d'un Aubanel, es d'un goust delicat e fîn que pudis
soun ghetto d'una lèga.
Aquel « hutin » de Hirsch manca de
biais autant que de.sentida : nous aviè
proubat au mes de janvièque l'oufensiva
alemanda dau printems èra impoussible...
Couma proufèta, diga-ié que vèngoun !
Lous desbourrounages d'un sot-bougre
d'aquel calibre n'an pas ges d'impourtencia, es entendut. Mès voulèn pas que
siègue lou dich de nous quità caucigà,
pèr quau que siègue, sustout pèr de
pèses-plats... — J.-S.-P.

MOUNT-PELIÈ

LA LETRA A LOUSTAU
... Moun ome, tus que siès un artista,
cau que me fignoles una letra pèr la
fenna...
... Anen, anen, fagues pas l'enfant!...
Fai-me una lelra que siègue una lelra.
Couma se dèu faire, ni trop longa, ni
trop courta. Ce que vole ié dire?... mès
hou sabes tant ben couma iéu : quaucas
messorgas ben endevengudas qu'amainaran sous làguis... Una pichota messorga, crei-me, fai mai de ben à lous que
plouroun qu'un bèu discours roumplit de
proumessas vertadièiras...
... E perdequé ié parlarièi de la soupa
trop linda à mitat escullada, ou das
oubuses à gaz que perdounoun pas, ou
das camis ounte sèn enfangats, la barba
salla e Iou ventre vouide? Parla-ié pulèu d'aqucl pichot cami de rassiès e de
terra rouja que, pèr la garriga en flou,
s'en vai tout d'agalis au mas de moun
papeta. L'avèn fach mai d'un cop en cantent, laugiès d'avudre galejat jout la
trelha laugièira ounte fasiè tant bon...
Trelha dau mas, trelha de moun enfança
que siès lionta, que siès lionta !... Ma
jouinessa a vendemiat tous darniès rasins
d'or, te rèsta pas pus ara que quauques
gabèls coundamnats à la «taxa de luxe «...
... Oi, oi, parla-ié de noste païs, de
noste sourel, de tout ce que voudràs que
siègue pas nosta misèra. Parla-ié mai
d'ela que de iéu... Chut ! parles pas
d'aici: sous iols veiran pas jamai la longa
rengada de las pichotas crousas de boi
dessinà sus lou cièl sa negra dentella...
Tè! as toun estilò, ebé, escriéu : — Ma
chère Marion, le secteur il est toujours
tranquille
Marcel RICOSE.
21 de julhet 1918.

VEN DE PAREISSE

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
de Louvis-Filibert
(Louvis Bonflls e Pèire Ázéma)
en 1 ate en verses

En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

e dins

lous

�Çops de Gapganta
e Cops d'Appiéus

Sus lou cros de FILHOU
A FILHOU

ERROU FAI PAS COMTE
Aquestes darniès jours a passat à
l'Eldoradò sabe pas quant de « revistas »
parisencas. Una d'elas s'enlitoulava, se
vous rapellàs: Tout le long du... gai! En
publicant un coumunicat que l'anounciava lou Petit Méridional emprimèt :
« Tout le longdu... Gal ». E disiè que
« tout le long du... GAL » èra amusant,
e galoi, e interessant, e patali e patatà...
E, d'alhurs, acò 's vrai.
Gramecian lou linoutipista, distrach
ou galejaire, que nous a fach aquela
pichota reclama.

Plouro, moun amo adoulentido !
Es mort l'eròs, e de ma vido
LOJI veirai plus, gaujous d'estrambord e de fe,

En nous empurant d'esperanço
Souna lou rampèu d'amistanço...
Ai las ! es mort, mort pèr la Franço :
L'estofo

dòu drapèu l'acato dins

si

plé.

Es mort l'eròs dins la bataio,
Quand, pèr apara quauco draio,
S'èro oufert, abrivant si sòudard a l'assaut,
Maugrat lis òubus pèr rafalo,

« MIRÈIO
» E « MIREILLE
»
_||||HM||
| Mlll II III Hll
"•

Li boumbo, qu'au brut tout
Lis ome

seguissièn

lou

brave

On se rappelle qu'il y a quelques années un
grand poète provençal flt fèter son cinquantenaire en ces mêmes Arènes par une représentation de Mireille...

s'esbranlo.

Estoufant à sa bouco un mot de Clapassiè.

E lagremant, gorjo sarrado,
Un d'èli a di l'Adiéu au valènt ouíiciè.
Eisemple requist de la raço
E vincèire di tartarasso
En couchant davans tu lis abouri German,
O ! Filhou, aubourant ta glòri
De longo i coumbat fasen flòri
mespresous di tantalòri

Forces

Escusàs ! seguèt pas pèr lou cinquantenàri dau grand pouèta, mès pèr iou
cinquantenàri de soun cap-d'obra, Mmo.
E lou grand pouèla « faguèt» pas feslejà
aquel cinquantenàri; èra pas d'aqueles
literatous, couma n'i'a tant à Paris, que
prouboun sustout de genia dins l'ourganisacioun de sa reclama.
E pioi, diguen-z-hou un cop de mai, es
veritablament pas de besoun d'envoucà
de longa lou grand noum de Mistral pèr
faire envalà au public l'ourjac doucinous
de la Mireille francimanda.

li cambarado,

A la sousto, au bord d'uno prado,

E

de

se cala

l'ahirous Franchiman.

Miejournau de la costo pleno
Fau lou segre sens perdre aleno
Lou carau qu'a dubert pèr vautri aquel eròs,
Lou cor gounfle de remembranço
En gardant si mem' ahiranço
Souvenès-vous que pèr la Franço
Lou valènt capitàni es jasent dins lou cros.
Ah !

Pèr sis idèio de felibre
Car la Franço pèr éu èro tout lou Miejour.
Aubourant dre dis la tempèsto
Soun ufanouso e flèro tèsto
N'aviè cregnenço di batèsto,
Aparavo la Terro emé

si dre majour.

Plouras, ami, plouro, moun amo,
N'es plus, lou chivalié que tant amiravian;

Dins una de las interessantas pichotas
notas que publica, tems en tems, en
tèsta de sa crounica de Mount-Peliè,
VEclair ploura lou malurous sort de las
platanas de la Lirounda, que sount en
trin de cabussà.
D'efèt: se cau d'aubres, pèr l'armada
ou pèr quicon mai, on lous pourriè causi
dins de ròdous ounle seguèssoun pas
tant rares.
A ce que nous an dich, aquelas platanas farièn partida dau terraire de
La Valeta e adounc serièn la prouprietat
de M. de L.n.r.t.
S' acò 's vrai, planiguen aquel paure
ome! oublijat qu'es, lou malurous, de
faire coupà sous aubres pèr pourre
manjà 'n floc de pan — emé sous « tickets », ben entendut...
LOU CAMI DE L'ESCOLA
En crounica loucala d'un grand quoutidian clapassiè, avèn legit:
Mort subite.—Mme M... L... passait, samedi
soir, sur la route de Ganges, au quartier dit
du « Pont-St-Còme », ancien chemin de Palavas,
lorsque prise d'un malaise, elle s'affaissa.

Es be dich d'èstre reboussiès ! Mès
caliè veritablament avudre l'embounigou
en mitan de l'esquina pèr anà à Palavas
en passant pèr la routa de Ganges.
Lous que prendrièn aquel cami merilarièn de s'arrestà à l'eslacioun de Fontd'Aurellas.
BRAFAMIL.

La mort glouriouso de Bonfils nous
bouto l'amo en dòu... Quand èro à Niço
avans laguerro,lou vesianproun souvènt
e l'amavian.
Me rapelle, un iour de la guerro, dins
la \Voèvre, que barrulave en auto. sus
li ligno e m'arreslère, pèr cop d'astre,
dins un vilajoun esmarra permié li
fangasso e li niéu negre, lou tèms
d'abouba uno pano : e que, tout bèu
just, lou paure Boníils me recouneiguè
e que charrerian bono passado. Veniéu,
pecaire, de vèire à Mandres-aux-QuatreTours, moun paure Pèire.
Lou darrié cop qu'ai vist Bonfils es
à Paris, dins moun burèu dôu menistèri;
èro en permessioun e remountavo Adamount. E, — quand disès di causo 1 —
me rapelle fort bèn, quouro partiguè,
que l'embrassère proun esmôugu...
Paure enfant! pàuris enfant! grand
permié li plus grand, generacioun de
sant e d'eros...
Pèire DEVOLUY.

N'es plus lou fiéu ama, amaire,
N'es plus lou galant calignaire,
N'es plus lou coumpan galejaire,

*

La mort dôu brave Filhou m'a encafarda que noun sai e m'a coupa tout
enavans e touto voio. Se li meiour
toumbon ansin de que faren? 0 pulèu
coume faudra oubra pèr remplaça tàli
valour, naulri li mesquin que reslan.
Paure e brave ami qu'amave sènso
counèisse. M'aflalave un jour de pousqué
charra emé lôuli mis ami dòu Clapas.
Ai las ! quouro vous veirai... se vous
vese... mancara lou cardacho. Me n'en
vole ara de tôutis aquéli contre-tèms
que nous an empacha de nous treva
siegue au Clapas siegue à Nimes e mens
urous que Jan pode que me lagna sus un
ami incouneigu de caro. Mai soun cor
bon e grand e ferme coume un roucas
quant de regret de l'avedre ansin perdu
en pleno forço e en pleno jouvènço. E
coume as resoun de voudre faire viéure
la memôri de l'arderous coumpan rauba
à la causo miejournalo.
Francis

POUZOL.

Pèr l'edicioun de las Obras de Filhou
Segounda lista
Pèire Causse, F. Dezeuze, Dona e Louvis
Fourmaud, Jan Malavialle,

Mlla

M.

Maury,

Andriéu Vialles, Dr Vinas e Jan e Pèire Vinas,
20 fr.; Leoun Teissier, 15 fr.; Jousè Belloc e sa
familha, Marius Boyer, Leoun Braye, Adrian

s'es batu pèr èstre libre

Plouras, si gent, plouras, sa Damo,

LOU PAURE EL

(Lou Secrèt).

Miejournau.

Ai las! senso uno raufelado,
L'an empourta,

Quand parlàs das coumunicats teatrals!
Lous journals de la regioun n'an publicat, au sujèt d'una representacioun de
Mireille à las Arenas d'Arles, un entre
autres ounte es dich :

JAN DE LA VAULONGO.

Li gas pudènt, lou flò, li balo,

Mai es toumba, gaugno traucado,

^

es grèvo, en tôuti; e toun ami Azema,
emé quau animaves Lou Gal, e ti gènl
despoudera, e toun amigo avéusado
avans lou nouviage espera, podon tòuti
regarda vers nautre e nous vèire dins lou
sourne dôu meme dòu. Ta souvenènço
nous trevara, dins nosto amislanço, dins
nosto obro. Ami que devian revèire, e
miés counèisse, ami perdu, coume me
revènon, aro, nòsti dicho de Nimes,
ounte assajavian de faire claro la toco
miejournalo, en nous parlant dôu founs
dôu cor, e coume me revèn nosto brassado d'adiéu, dôu founs dôu cor, la
darniero.

desbord d'afougamen e de valentié que
i avien vargu tant d'amiranço e d'ounour. Sa mort s'enramelo de tant puro
glòri qu'es emé rcspèt e fìertun que
saludan la memòri doujouine capitàni
que ven de s'endourmi pèr sempre dins
l'eternalo pas.
Piousamen nous clinan vers lou cros
ubagous que lou rejoun, e plouran l'ami
car de nostro jouvenluro, lou coumpan
d'ideau que noun sera pa' qui à l'ouro dis
avenidouiro complido e di patrialo respelido que panlaiavo e qu'acoumpagnavo
de lant d'espèro.
Louvis ABRIC.

Just vuei, tournant d'uno escourregudo, ai couneissènço de vosto biheto de
souscricioun pèr lou paure Bonfils
qu'amave forço.
Noun pode me remembra sènso emoucioun li quauquis ouro que passerian
ensèn, en Corso, quouro me capitave à
Corte. Ero, se pòu dire, un de nòsti
meiour felibre d'acioun, sa mort es uno
erdo di mai doulourouso pèr Iou Felirige d'à-veni. E, de tout cor, regrète de
noun l'agué mai couneigu.

Fédière,

Marius

Jouveau,

Dona F.

Mistral,

Carles Bicome, Medeci-major Servent, 10 fr.;
Leoun Bréguiboul, Mlla C. Fourmaud, 6 fr.;
Anfos Arnaud, abat
Valèri Bernard,

J. Barthès,

A. Bérard,

Antòni Berthier,

Leoupold

Carlier, J. Chazot, Amadiéu Fourmaud, Jan
Pascal, Jùli Bichaud, Louvis Stehlé, 5 fr.
Toutal au 10 d'agoust: 569 francs.

E

Valèri

BERNARD.

Una Letpa

N'es plus lou grand ami que toutis amavian.
Nani, n'es plus ; mai ben vidanto
Soubro soun obro e raiounanto
Vuejo dins noste cor de trelus eternau.
E li bèlli pajo de glòri
Toujour gravado dins l'istòri
Faran à touti li memòri
Filhou sempre vivènt au pople miejournau.
LûUVÌS FoURMAUD.
Dis armado, 22 de julhet 1918.

Uno letro dôu Front m'anounciè la
mort de noste ami, « tuia en tèsto de sis
ome que l'adouravon », lou 11 de jun
1918.
Gaire de jour aperavans, sa darniero
letro m'èro vengudo, pleno de vido... Ai
pas meme agu lou tèms de ié respondre.
E éu nous disié sa prèissanço de discuti
'mé nautre, e dins este fasiscle, ounte
marcan soun dòu, devian douna sa
replico à la « letro duberto ». Mai lou
trafè de la guerro l'empourtavo; plen
de vido, mai «toujour lèst au sacrifice » ;
e aro lou sacrifice es coumpli.
Avié mounta, dins l'armado de guerro,
car èro un ome de bono voulounta, e
de fogo arderouso. Blessa 'no fes, i'avien
douna la crous de guerro, e venien aro
de lou faire capitàni. La mort I'enausso
encaro.
Aquéu jour de Nimes, i'a aperaqui
un an, que l'aviéu couneigu, aquéu jour
qu'evoucave souvènt, restara soulitàri,
grèu de remèmbre miés marca.
A.mi, la discussioun entre nautre sarié
segur estado ardènto, mai ères leiau e
franc, e ma peno es grèvo. Nosto peno

Marselha, lou 10 d'agoust 1918.

En revenguent de permessioun trapi
aissamount, encartado dins lou Gal,
l'anounso de la souscrisioun que dourbissetz pèr fa estampar lous escrichs e las
letros dal paure Filhou. Pecaire I lou
darnier cop que lou vejeri es aissi, à
Paris, qu'èro vengut ambe Loubet pèr
me demandar Camelat. Coumo va dizetz,
es un esper de la Cauzo que s'en va í
Filhou ero riche d'aquel estrambord,
d'aquelo crezenso à n' un ideal qu'es
so que manco al mounde d'aro. Guerro
finido, amadurat pèr l'anar de la vido
e lou sousit de sa cargo, seriò estat
un dels bouns tenents del Felibrige, un
d'aqueles menaires fiers que tant nous
defautoun, d'abord que l'escabot sempre
seguis lous menouns.
Sabetz so que pensi de la perto que
toutes fazem e coumo me jounti de cor à
vostre dol.
DR VINAS.

En pleno mescladisso m'arribo uno
doulento novo. L'ardenl e cavaleirous
Filhou es loumba pèr Franço sus li
prat-balaiè !
Nostro raço ven de perdre un di
mascle que n'en persoumficavo Iimajouro vertu... Lou Felibrige plouro un
de si cadelas li mai flame e li mai
ausardous... Lou Clapas un de si valènt
fièu... un d'aqueli que n'enauravo li
tradicioun li mai noblo e li mai santo.
Coumo lant d'autri es toumba l'espaso
en man, fàci i tudesc que l'avien vist
tant de fes guerreja contre eli, em'
aquelo ardidesso trefoulido e 'quèu

Gi ^amecis à la redacioun dau Gal e, en
particuliè, à soun coutabouraire Brafamil pèr sous coumpliments à l'aucasioun de ma Crous d'ounou e de ma Crous
de guerre palmada.
Sièiestat pla urous deme veire felicitat
dins un article escrich en parlà clapassiè. Coume hou disès tant ben, l'aime
encara, l'aimairai toujour ma lenga mairala, couma Vaimave quand ère jouine
e que prenièi part as councours ourganisas pèr la Campana.
I'a quauques quinze ans, ère joulaouficiè dins l'isola de Creta. Nostes
amics ingleses nous envilavoun souvent à
feslejà emb'eles. Me souvène que chacun,
couma encò de Bezuquet, i'anava de la
siéuna. Iéu, cante couma un peiròu traucat! Mès,pamens, entounave lou Maset de
Mèste Boumiéu e toutes lous couplets ié
passavoun.
Ebé, me creirés se voulès ! à força de
cantà lou Maset, pas mau d'Ingleses
lou cantavoun tabé. L'Aràbi, el-mème,
n'en seriè estat tout esbausit !
Quand arribavoun au « cacalàs », pas
que lou mot lous fasiè toutes cacalassà
e se viroulà coume des tira-taps 1 Prouba
que noste parlà es bèu « d'armounia imitaliva ».

�E sus las routas ensoulelhadas fasièi
entounà à mous pialuls d'alors : A la
font de Nimes, Enfants de Mount-Peliè,
ou : Dau bèu Clapàs sèn lous cantaires.
E finirai en vous diguent qu'ai cantal
ou fach canlà lou Maset, nosta Marselhesa
miejournala, sus lou front de la Somme.
Encara gramecis.
Enric

BOUDE.

Segounda Charrada
— Lisa ? adiéu ! t'avièi pas pus vist
despioi la fes dau chocolat, couma vas?
— Pas trop mau. As toujour de bonas
nouvellas dau pialut ?
— Oi vai veni en permissioun. Sabes
que i a dous ans qu'es pas vengut?
— Chabal! couma lou tems passa !...
— Siès anada croumpà de tuferas
à la municipala?
— Taisa-te, qu'es estat un assassin!
N'i a una dins lou quartiè qu'a agut
lou coursage tout deslripat, e la fìlha
de Fina, sabes? i an derrabat lou coutilhoun.
— Mès au mens an agut de tuferas?...
— Oi. .
— Ebe iéu n'en counouisse una qu'a
perdut sa miècha-journada e que n'a
pas agut. Pareis que se ié batalhavoun
talament qu'an arrestat la venta.
— Quante tarabastèri qu'es tout acò !
— A perpaus, e lou pan ? saique siès
couma iéu, as pas que 200 gramas ? •
— Ma filha, ai couma tus, tres fes
vint ans, alors nou cau sarrà d'un cran.
— Nautres sèn tres à l'oustau: ma
filha, soun pichot e iéu. Avèn à toules
tres 700 gramas de pan. Ma filha que
travalha touta la journada pèr la troupa
a 300 gramas, lou pichot e iéu 200 gramas chacun. Hou creiràs se vos, ebé, ne
mange tout à pena un etò. Coumprenes
que lou manit qu'a dèch ans, e qu'es
grand pèr soun age, manja couma un
ome. Lou mati ié cau un bon croustet
e à cinq ouras, quand sourtis de l'escola,
soun prumiè traval es de cridà, entre
qu'arriba dins l'escaliè : « Mamé, mon
goûter ? » Caudriè avudre un gresiè d'ase
pèr ié pas dounà un moussèl de pan.
Parlan pas das dous autres repasses,
aqui mai fai soun ome. Alors, coumprenes, quau se passa de pan? la grand,
e Ia grand es iéu!
. — Vous disoun: manjàs de poumas
de terra. Oi, à vint sòus lou kilò, acò vèn
à comte pèr lous paures bougres? Coumprene que lous riches, ou lous que
gagnoun l'argent à bon comte, podoujj
ramplaçà lou pan, mès nautres...
— Veja, es lou cas de dire que nous
quitoun pas que lous iols pèr plourà.
— As be rasou, pionque ara, avans
de nous couchà, poudèií pas soulament
bèure un cop d'aiga fresca.
— A ça? e se i aviè fioc en quicon?
— Ma mia, lous vesis ié pissarièn dessus pèr lou damoussà.
— Siès toujours la mèma, Lisa, as
toujour aimat de farcejà. Aqui dessus te
quite que moun dragàs de pichot-fil vai
sourti de l'escola.
— Adiéu, Marioun!
—' Au reveire, Lisa !
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.

I AII T|)i;CÍH{ dôu Felibrige,
ÌJUl IRLÌJUIIF. MISTRAL, nous

de
es
demandat. Se quaucun n'en sap un à vendre...
S'adressà au burèu dau Gal.

CONTE DE LA VELHADA

Milou lou Pescaire
A l'amic Louvis

FOLRMAUD

A Ceta, i'a à pauc près cent ans, tres
pichols, toutes tres dau mème age,
venièn chaca jour s'amusà sus lou bord
de la mar : aqui i aviè Milou, l'enfant
d'un pescaire, Boseta, filha d'un trainaire, e Filipe, enfant.d'un riche jardiniè
dau Mole : chaca jour embé la sourabastissièn de castèls que las oundadas
venièn de longa demouli : s'amusavoun
aussi au meinage : am'aquel joc Bosela
èra toujour la fenna e Filipe e Milou
èroun chacun soun tour lou mèstre de
l'oustau; quand Milou poutounejava trop
Rosela, Filipe de jalousiè plourava, mès
la pichota qu'aviè bon cor pèr lou counsoulà l'embrassava.

pas d'acò, plourava ; lou pescaire ié
faguèt : « Anen, Roseta, escouta, vau
faire aquel vouiage, gagnarai d'argent e
veiràs pioi quand revendrai dins set ou
ioch meses seren tournamai urouses
couma avans: pourrai croumpà de fialats
nòus, una beta, e reprendren lou coumerce : en atendent, pioique lou capitàni nous fai una avança, auràs toun pan
de gagnat pèr tus e tous enfants, me
pourrai en anà tranquillc, anen vos be
eh ! Roseta ? diga-me oi ». E Rosa pèr
lou countentà acetèt.
Lou lendeman mati lou grand bastiment se melèt en routa. Rosa, sous dous
pichots e Filipe qu'èra vengut acoumpagnà sounamic, de dessus la jitada brandissiên de moucadous. Lou bastiment,
que lou magistrau butava, filèt drech
davans el, vanguèt pichotet, pichotet,
pichotet e lèu disparegUèt au founs de la
mar blua.
JAN DE LA CAPELLA NOVA.

(La fln lou cop que vèn.)

Embé lou tems toutes tres grandiguèroun. Filipe e Milou devenguèroun
amourouses de Boseta : mès tandis que
l'enfant dau jardiniè, un pau vergougnous, l'aimava en silença, Milou ié
declarètun vèspre sounamour : «T'aime,
bella Boseta, t'aime e se vos te prendrai
pèr fenneta. » Rosa diguèt pas de nou,
car counouissiè la valou dau pescaire.
Un bèu jour dau mes de mai las campanas de Sant-Louvis sounèroun lou
maridage de Rosa e deMilou. Seguèroun
urouses, sustout quand nòu meses après
aguèroun una bessounada, una filha e
un garçou que lous semblavoun. Milou,
qu'èra escarrabilhat, travalhava embé
soun paire : toutes dous embé lou batèu
anavoun aqui dau Brescou pescà las
lingoustas e lous sepious ou de fes partissièn aval liont dins la mar pescà la
sarda e lou veirat que Bosa vendiè
chaca jour à la Plaça. Ela, èra countenta
quand poudiè dire à soun omenet : « Tè !
ioi ai gagnat tant d'argent, meten-lou de
couslat, pus lard pourren metre noste
garçou aucoulège e n'enfaire quaucun.»
EI, de fouliè, l'embrassava. Passèroun
antau set annadas de perfèt bonur.
Filipe, el, travalhava au jardi de soun
paire. Liont d'èstre michant garçou,
countuniètà èstre amic embé lou jouine
meinage e chaca vèspre pourtava pèr
Rosa e pèr sous enfants de flous de soun
jardi.
*

Malurousament lou bonur dura pas
toujotlr — couma dis la cansou — e la
malamagna toumbèt lout en un cop sus
l'oustau dau pescaire: tour à tour veguèt
mouri souu paire empourtat en cinq
jours d'una afecioun de petrina ; Rosa
dins aquesta passa agèt un tresièma
enfant que nascut amalautit mouriguèt
lèu ; un jour Milou; en desbarcant de
futalhas d'un grand bastiment, glissèt
e toumbèt tant malurousament que,
pecaire ! se coupèt la camba au boutel.
Travalhant pas, mangèroun lous quauques sòus qu'avièn messes de coustat :
vouguent pas s'endèutà seguèt oublijat
de vendre mème sous fìalats e sa beta.
Lous paures se vesièn dins la misèra
negra quand lou capitàni dau grand
bastiment venguèt prepausà à Milou la
plaça de pilota sus soun batèu que duviè
parti pèr la China lou lendeman :
avançariè mèma d'argent. Rosou vouliè

ESPELIDA
Un cacaraca galoi pèr saludà l'espelida dau
pichot Eamound, fil de noste brave coulabouraire e amic A. Geniez.
Que creisse e flourigue, en joia e santat, sus
l'amistousa terra clapassièira, e qu'à la bona
escola de soun paire devèngue un felibre
madu.

Nostes Souldats
Avèn agut lou plesi de reveire, après proche
de dous ans passats en Ourient, nostes amics
e coulabouraires Pèire Combet, de MountPeliè, Louvis Stehlé, Michèu Valat e Jan
Reille, de Ganges.
Sèn estats urouses de lous retroubà en bona
santat e de ié souvetà, au noum de sous amics
dau Gal, una benvenguda afeciounada.
La rouseta d'ouflciè de la Legioun d'ounou
vèn d'espeli sus la varusa de M. lou medecimajor Jeanbrau. Recoumpensa l'eminent proufessou de sous services pèr Ia reducacioun
das mutilats e de sous travals remarcants sus
la transfusioun dau sang, que sount estats
subre-preciouses pèr la vida das blassats.
D'aqueles travals, M. lou proufessou Hódon
a pres sa part, e n'es recoumpensat pèr la
crous de chivaliè. Felicitan de tout cor lous
dous mèstres de nosta Universitat.
— Nostas felicitaciouns van tamben à nostas
coumpatriotas : lou comte de VilleneuveBargemon, capitàni de fregata, noumat ouflciè
de la Legioun d'ounou; lou capitàni Arbousset, de Ceta, fach chivaliè; e lou valerous
Pèire Cellier, de Campagnan, bregadiè d'artilhariè d'assaut, qu'a reçachut Ia crous pèr
avudre, à la tèsta de quauques Americans,
fach presouniès 15 ouficiès e 700 souldats
alemands, -emé 2 canous e un viage de mitralhusas. Bravò pèr aquel brave Erautés !
— Coumplimentan sincèrament pèr sa
proumoucioun : lou lioctenent Marcel Hóran,
de Poussan, passat capitàni, e soun fraire
l'aspirant Reiniè Héran, noumat jout-lioctenent ; lou lioctenent Pèire Sesquó, de Beziès,
noumat capitàni; lou jout-lioctenent Alcida
Cazes, de Mèza, passat lioctenent ; lous
Cetòris Roubert Chavasse, noumat jout-lioctenent, e Marceau Lavergne, noumat aspirant.
— Nostes coumplimeuts encara à Louvis
Meinely, de St-Just; lou brancardiè Louvis
Soulanet, de Mount-Peliè ; e Louvis Héran,
de Lunas, que sount estats decourats de la
medalha militària emé crous de guerra palmada.

— Lou jout-lioctenent Jousè Saboya, de
Beziès, es estat citat pèr lou 5ma cop ; lou
lioctenent Ravous Cofflnières, de Mount-Peliè,
vèn d'arrapà sa 4ma citacioun ; lou mitralhaire
Andriéu Langlade, de Ganges, l'agent de
liasou Marcel Valette, de Mount-Peliè, e lou
capitàni Elisèu Montels, de Loudeva, vènoun
d'èstre pourtats à l'ordre pèr lou tresenc cop ;
lou marechal-das-lougis Louvis Tarboriech,
lou lioctenent Jan Marquès, l'agent de lïasou
Francós Nazon, lou capitàni P. Canayó e
lou coulounial Pèire Puech, de Mount-Peliè ;
lou serjant Enric Bouthier, de Ceta, lou
marechal-das-lougis Marcel Guin, de Lunel, e
lou canouniè Guilhaume Barrale, de La Peirada, hou sount estats pèr la segounda fes.
Toutas nostas felicitaciouns.
— Nostas felicitaciouns mai à Mlla Esther
Eybalin, de Mount-Peliè, inflrmièira militària,
e à noste amic Elia Blanc, de Bassan, que
sount estats citats e decourats de la Crous de
guerra.
— Sount estats citats, aquesta passa : lou
canouniè Marius Enjalbert, lou doutou Jousè
Alicot, Jousè Olivier, l'aspirant Lucian
Chauffournier, l'ajuda-major Fernand Bonnet, lou tringlot Auguste Belugou e l'agent
de liasou Pèire Mazoyer, de Mount-Peliè ;
lou sapur Estièine Milhaud, lou bregadiè
Marius Michel, Jousè Moulas, lou capitàni
Enric Terral e soun fraire Beneset Terral,
lou brancardiè Jùli Puig, Marius Sylvestre,
lou jout-lioctenent Louvis Coyne, lou serjant
Jan Mourgues, lou troumpetaire Camila
Noveli, e lou granadiè Jousè Bonny, de Ceta.
— E pioi encara : l'agent de liasou Jôrdi
Bonnaric, de Mountagnac ; lou serjant Nouè
Fabre, de Frountignan ; lou brancardiè Pèire
Daumas e lou cassaire Leoupold Tell, de
Balhargues ; lou brancardiè Frederic Pons,
de Loupian; lou troumpetaire Jan Pamphile,
de Miraval; lou canouniè Vincent Rigal, de
St-Fèlis-de-Loudez ; lou lïoctenent Carles
Delpon e lou serjant Ferdinand Meyrieu, de
Clar-Mount; lou telefounista Ernest Debrus,
de Roquessels ; lou marechal-das-lougis Pèire
Hilaire, de Vila-Nova-ras-Magalouna ; lou
mèstre-pountaire Albert Thomas, de Marselhan ; lou bregadiè Jan Margouirez, de
La Veruna ; lou jout-lioctenent Albert Trible,
de St-Aunés.
L'AGENT DE LIASOU.

IVIESVIORIA
Das Mount-Pelièirencs : Emila Combes,
marechal-das-lougis au 22ma d'artîlh.; Louvis
Jouynes, £ (129ma inf.) ; Jousè Viala
(3ma artilh.); lou coumandant Enric Laborde,
ìfc $ (40ma d'artilh.); Jùli Baudoux, capoural
au 18ma alpin; lou jout-lioctenent Louvis
Raynaud, J ; Jan Brives (33ma coulounial);
Teoufile Moure (21ma genia); Eugèna Maindrou, capoural au 154ma ; Ernest Oziel,
serjant au 287ma ; Achile Petit (35ma inf,);
Danièl Nespoulous (18ma alpin); Pèire Masclau,
capoural au 21ma genia ; Auguste
Debely (3ma artilh.); Outave Wóry, serjantmajor au 45ma ; Grabièl Campagnac (2ma genia); Pèire Terroux, J $ (33ma coulounial).
— Das Cetòris: Marcel Llaurens, $, joutlioctenent au 297ma ; lou dragoun Jan Montagne; lou jout-lioctenent Louvis Monich, $.
— De Marcel Joulliè, * i, de St-Jan-deFos, jout-lioctenent alpin ; Marcel Bouladou,
de Vila-Nova-ras-Magalouna; Louvis Savignol, $, de Beziès; lou marechal-das-Iougis
Emila Foulquier, d'Autignac.

POSTA RESTANTA
Marius Mauras, 6ma alpin. — Aquel conte
es un das pus counouguts de Bigot (de Nimes),
e 's estat souvent publicat.

Lou GAL sap ce que vòu
e fai ce que pot.

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Titres-Coupons

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Abounàs-vous au "GAL,,
LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE

A\VWWA"

ACHAT AU COMPTANT - HAUTS PRIX
Offlce Titres et Coupons

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

8, Boulevard Victor-Hugo
vvwwvw

ennemis ou neutres

MONTPELLIER

12, Rue Edouard-Adam - Montpellier

Siègue civil, siègue souldat,
VILLE DE MONTPELLIER
Se vos èstre ben abilhat,
r

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap«Fu^oîP aa Soas«Sol

De l'atalhé Causse-Fedièira

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'-un pris dous...

Lisez
CANS0US E M0N0L00AS

fai passà lou lems e las Griselas de Mounl-Peliè,

LaREVUE
MERIDIONALE
DESIDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.

Merisuelle. — Illustrée

CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sistre e lou
cagaire,

dé

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Fonl de Sant-Bertoumiéu, l'Amour

Henry ;

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

G.I.D.O.I

C

StZIERS

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta.
Téléph. : 4-30

Lasert.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

—

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

jîg^^

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262193">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262194">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262195">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435679">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110176">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°76 (15 d'agoust 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110177">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°76 (15 d'agost 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110178">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435663">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435664">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631531">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110181">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°76 - 15 août 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110183">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110184">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110197">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110198">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110199">
              <text>1918-08-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110201">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110202">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110203">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110204">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110205">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110206">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110207">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1984"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1984&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262184">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262185">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262190">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/049659161bfb14ece04d4b0e4ab8aa14.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262191">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262192">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435665">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435666">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435667">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435668">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435669">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435670">
              <text>Peyre, Sully-André (1890-1961)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435671">
              <text>Devoluy, Pierre (1862-1932)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435672">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435673">
              <text>Dr Vinas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435674">
              <text>Abric, Louis (1886-1953)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435675">
              <text>Pouzol, Francis (1891-1918)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435676">
              <text>Boude, Enric</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435677">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435678">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594826">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594827">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594828">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640594">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718134">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
