<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1986" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1986?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:43:31+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="992">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/545f944073e98377c94089e2a610600e.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110281">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110282">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110285">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110286">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139262">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/9434b64ec5078aa432decbf2ec4f1885.pdf</src>
      <authentication>1102e313917d3bb939e2710a39bc3a1d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631578">
                  <text>m

W

C.i.D.O.

Quatrièma Annada. — Not 78

BfZIERS

13

de Setembre

1918

« Cest la résistance des
armées en Lorraine qui a permis
à JOFFRE de livrer et de gagner
la bataille de la Marne. »
Maurice BARRÈS.
(Discours de Qerbéviller, 25 d'agoust 1918).

Lous XVma e XVIma Cors
fasièn partida k ias armadas de Lourrena
Redacioun: 15 bist Carrièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

—

Lous pounts sus lous is
Que seguen de braves garçous,
nautres, gens dau Miejour, es
quicon que tout lou mounde hou
sap. N'i a qu'hou saboun talament
ben que n'en proufitoun pèr se ficà
de nautres, amai ié sèn. Sount
segus d'avança de pas rescà grand
causa; e, d'efèt, trop souvent lous
quitan faire. Pamens, caudriè pas
quità creire de longa que brave e
bèstia es tout un, couma fossa
n'an l'èr.
Es ce que me disièi Pautre jour
en legiguent dins Le Télégramme
(lè de setembre) un article enlitoulat: « Les réfugiés ne sont pas
des Boches ». L'autou, M. Andriéu
Francart, proutestava contra aquela
ensulta de: « Bòchou! » qu'un
maire d'una coumuna dau Morbihan aviè lançada à-m-un refugiat.
E aviè perfètament rasou; n'en
proufitava pèr afourti lou patrioutisme de sous coumpatriotas : èra
soun drech. Mès ounte aviè perfètament tort, mès ounte troumpassava soun drech, es quand escriviè
aiçò :
II y a quelques jours, un Conseil général du
Midi voulant glorifier avec raison le courage
des soldats, ses compatriotes, disait que íe
nombre des citations pour le corps d'armée
s'élevait à 3.000 environ. C'est bien, c'est très
bien.
Mais chez nous, c'est par dizaine'de mille
qu'on les compte pour un corps d'armée.
II n'y a qu'à regarder de quoi sont composées ces fameuses troupes de choc...
Elles sont composées presque uniquement
de soldats de la frontière.

Discutaren pas lous chifres,
mai ou mens tàntasièirouses, de
M. Francart; prendren mèma pas
la pena de countestà soun oupinioun (mai que countestabla) sus
las « troupes de choc » : sèn prou
pagats — e avèn prou pagat —
pèr saupre dins quantas proupourciouns « avantajousas » lous batalhouns alpins e lous regiments
coulounials sount recrutats dins
IQU Miejour.
Sinnalan simplament en passant
aquel biais de quità entendre que
nostes coumpatriotas fan la guerra
dins de bons pichots regiments
« pépère »...
Ensistan pas mai. A francament
parlà, nous sentissen pas ges de

goust pèr catalougà l'erouïsme e
pèr mesurà lous Iauriès. S'avèn, à
l'aucasioun (es à dire souvent)
rendut oumage à la valhença das
omes de nosta terra, es toujour
estat sans coumparasous mespresairas pèr lous autres.
Counstatan emé regrèt, mès sans
granda suspresa, que nous rendoun pas lou pariè. Tout ce que
nous cstouna es de veire un journal de Toulousa, capitala dau Lengadoc, se faire lou porta-vouès
d'aquelas tristas paraulas.
Auriè pougut, nous sembla, en
doubriguent sas coulounas à l'aparaire das refugiats, ié faire coumprene, pèr tant afeciounat que
seguèsse, que caliè pas passà
l'osca.
Un autre que passa l'osca es
M. Jaques Ardaens dins Le Languedoc, d'Alès (31 d'agoust). Nous
parla dau maire d'una coumuna
de la Nauta-Garouna, que ié disoun
Burgaud, qu'a refusat de reçaupre
de refugiats. A agut tort, hou cau
dire. Es-ti pamens una rasou pèr
faire ressoun, couma hou fai M. Ardaens, à las galejadas trop facillas
dau « Journal des Réfugiés du
Nord »? (lou mèma que nous ensultèt dejà : n'avèn agut parlat
dins Lou Gal). N'en vejaici un
echantilhoun:
Evidemment Burgaud est fort loin des tranchées ; on n'y redoute ni I'invasion brusque
des hordes allemandes, ni Ies obus, ni Ies torpilles; gothas et berthas y sont inconnus.
Jamais Burgaud n'a été occupé ni menacé.
Depuis quatre ans Burgaud vit tranquiile, etc...
Les gens de Burgaud sont heureux. Etc...

Es entendut : Burgaud a lou
bonur, bonur que i'es coumun —
urousament! — emé mai de 30.000
coumunas de França, d'èstre à
l'abric de las arpias tudescas.
Aubé ! mès se Burgaud « esl
forl loin des tranchées », fossa de
sous abitants n'en sount bravament proche. Lous enfants de
Burgaud sount partits, se sount
batuts, se sount fachs tugà couma
lous autres.
Hou caudriè pas dessoublidà ;
caudriè pas pèrdre de viste,quand
on parla à las gens de Burgaud

Abounament : 4 francs l'An

— ou d'en quicon mai — qu'an
agut sa part, sa larja part, de
làguis, de doulous e de dòu...
As qu'hou dessoublidoun nous
geinaren pas pèr hou renouvelà.
E se cau, sarraren Ia questioun
de pus proche. Tout en regretant,
couma se dèu, e en coundannant,
de tout noste cor, lou michant
acul de quau patissoun, de fes
que i a, quauques fefugiats, nous
demandaren s'cs pas la paga
meritada de I'aculida que seguèt
facha souvent, — trop souvent,
ai las ! — dins d'autras regiouns,
à de souldats qu'avièn lou malur
e rounou d'èstre dau XVma Cors,
ou tout simplament dau Miejour.
Tout en souscant sus la rouïnas
semenadas pèr l'enemic sus un
caire — toujour trop grand — de
la terra francesa, nous demandaren se las pus terriblas rouïnas es
pas encara las que fai la mort.
E regardaren se, à-m-aquel regard,
nostas regiouns sustout agricolas
sountpas estadas las pus durament
toucadas, precisament perqué Ias
minas e las usinas ié sount raras,
e rares lous mecanicians e autres
« especialistas ».
Talas discussiouns sount peniblas, hou recounouissèn. E noste
pus gros regrèt es que ié seguen
estats fourçats pèr d'articles pareguts dins de journals dau Miejour.
Ounte anaren se la prèssa de
noste pa'ïs perd antau lou sens
de nostes interèsses lous pus sacrats e se baila sa publicitat à de
prepaus pariès.
Acò nous pot menà Iiont, se
nous tenèn pas 'n garda : la
legenda dau XVma Cors serà pas
morta que rescan de n'en veire
naissc una autra pus dangeirousa :
la dau Miejour tout entiè qu'aurà
fossa proufitat de la guerra e que
n'aurà pas gaire soufrit.
A-m-un pount de vista pus general, e qu'arregarda la nacioun
entièira, vesèn espeli las prumièiras counsequenças d'aquel estat
d'esprit. La Cambra e lou Senat
an voutat à I'unanimitat — e à
bon drech — la lèi de reparacioun
das daumages de guerra, que mes
aquela reparacioun loulala à la
carga de la Nacioun. Bon ! mès la
Cambra a mercandejal, e lou Se-

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

nat vai mercandejà, una magra
pensioun as mutilats, à las vèusas
e as ourfanèls de Ia guerra. Lou
drech à reparacioun es estat recounougut pèr las rouïnas materialas ;
hou es pas estat pèr las rouïnas
umanas : tout dependrà, aqui, de
la « generousitat » (!) de l'Estat,
que farà una aumorna, e quanta
aumorna ! Pèr nostes senatous e
deputats prourougats un oustau
es quicon de pus precious qu'un
ome : cau creire que lous tresquarts sount prouprietàris e qu'an
pas ges d'enfants...
Es pèr evità ou courrijà de tant
regretousas errous, que bailoun
bougrament d'èr à d'injustiças, que
cau de Ionga, e sans se laià,
s'aplicà à metre lous pounts sus
lous is.
Lou CHIVALIÉ.

0endemio5
Canto, moun amo, canlo,
Tu, moun cor, trefoulis !...
Lou sourel que lusis
Al rasin que rougis
A dounat soun encanto.
Emé la man sanglanto
E lou gèste sacrat,
Lou coupaire brounzat
Ravis al cep pourprat
La vendemio sanlo.
Lou rasin trefoulis
Dins la semal tinlado
Coumo car malrassado
Sus la taulo sacrado,
De laltar paganis.
E la gouludo tino,
Dins soun sen lout sanglant,
Reculis ioul lou sang
Que gisclo, grumejant,
De la prenso que couïno.
Lou sourel qu'enluguerno
Espandis sa clartat
Sus tanl grando bèutat,
Sus moun ièl abrasat
Oue cugo e /o panterno.
G. G.\nmc.
Gange, setembre l'J18.

�leurs, moissonnage à la faux dans les points

L EQUIPA AGRICOLA

particulièrement exposés, enfln travail de nuit
si cela est nécessaire.

Couma à la proucession deBalharguet,
sus la grand'routa e pèr lous camis de
travèssa, s'en van « dous pèr dous e lou
rèsta en queta ». Sount mau atifats:
aquel porta un capèl de fulre qu'a descroucat dins un canlou d'un eslable
abandounat, aquesle soun càscou de
pialut emblancat pèr lou fretadis dins
las trancháclas de Champagna, lal aulre
un « canotier » ou un « panama » reperat
dins un tristet sans mèstre.
Couma hou pensàs, an toutes pres
lou bidoun de pinard que ié penja darriès
l'esquina, couma un fau-cuéu sus lou
rèble de las grisetas pinlradas pèr Marsal. Àqueles oubriès dessoublidarièn pulèu l'outis que lou bèure e aimoun mai
se cargà de liquide que de ferre.
Acò es lous de l'equipa agricola.
Quand la guerra s'esperlounguèt lou
goubèr e lous ecounoumistas s'avisèroun
que se lou lerraire èra pas entretengut
en raport, la batèsla seriè lèu finida e...
pas à nosta favou. A-m-aquel prepaus
se pourriè dire un nouvèl prouvèrbe à
ajustà as autres :
Sans terra cultivada
La guerra a pas durada.
E on pot tamben atesti que d'aquela
esprouba n'es sourtit una counsideracioun respetousa pèr lous travalhadous,
lous pèses-lerrouses, pèr aqueles pa'fsans
mescounouguts e mespresafs davans la
guerra...
Adounc, Ious omes poulitics acourajèroun de tout caire lous païsans à faire
valé sas terras ermassidas; ié facilitèroun
la man-d'obra e faguèroun l'esperfors
pèr lous aprouvesi d'engrais e de semenças.
Tamben, l'autouritat militària seguiguèt lou fiéu en acampant, en groupes,
de territourials de tout pèu e de touta
mena pèr revirà lous camps abandounats
despioi la prumièirià vitòria dela Marna;
e, pèr ma fe ! gràcia au bon voulé de toutes,Ias terras repausadas.ben boulegadas
e aprimadas proumetèroun au sourel
maïenc una recolta granada de blad.
Mès, se lous territourials apreparèroun lou terrenel'ensemenèroun soulets,
aguèroun de besoun d'ajuda pèr levà la
meissou, e es antau que me capitère
embé l'amic Vialou pèr bailà .un cop
d'espalla à-m-aqueles pialuts-païsans.
E pendent una quinzenada 220 omes e
144 chivals meissounèroun e amoulounèroun las 3.500 sesteiradas de blad,
d'òrdi e de civada que lou bòchou cresiè
de segà à nosla plaça...
Lou bòchou! èra aqui sus lou mount
X... qu'avián evacuatdavans soun ataca..?
ratada; èra tambên aqui dins la nacella
de la saucissa en guèilant l'oura e lou
moument ounte quaucas meissounairasHgairas serièn reûnidas, ounte un escach
d'omes seriè amassat pèr nous faire
mandà una rafala de 105 e nous destourhà de nosle traval patrioutic e terradourenc.
Eren avertils de las idèias dau Tudesc
pèr una nota de nosle geheral diguent:
Le

travail

des

soldats

employés par le

service agricole n'est pas sans présenter un
réel danger, notamment dans
P...-L...,

la

région

de

S...-S..., V...-M..., M..., soumis aux

tirs de harcèlement ennemis.
Les précautions seront prises en vue de
diminuer les risques; dispersion des travail-

Es dins aquelas coundiciouns que
faguèren la meissou ras de las lignas
de fioc, lou bèu mes d'agoust psssat.
Mai d'un cop seguèren oublijats de
desalalà pèr pas faire bèstiamenl blassà
lous chivals ou èstre blassats ou tugats
naulres-mèmes, ou chaplà inulilament
las machinas « Johnston », « Vood » ou
« Derreiri » que nostes aliats d'America
avièn alestidas pèr nostes besouns.
Quante tablèu simboulic se pinlrariè:
au prumiè plan la cola atravalida das
pialuts faguent obra de vida en mesclant
sas cansous au sega-liga de las cigalas,
e pus liont, susunfouns de terra craiousa
e jouta un cièl enneblat das fums de la
batalha, lous ziga-zagas das bouièus,
lous esclataments negrouses das grosses
oubuses, lou tica-taca de las mitralhusas: tout lou sinislre rambal de l'obra
de mort.
Es embé joia que lous pialuts an fach
aquelas meissous de guerra, car, avièn
au prefouns dau cor l'assegurança que
toula aquela richessa aproufitariè au
païs raciounat e que sa familheta, aval,
au païs aliountat, auriè pus gros sus la
taula lou pan tant precious pèr toutes
e tant coungoustat pèr lous manidets.
« Ense e aratro », couma disiè lou
marechal Bugeaud. Es pèr l'espasa e
pèr l'araire qu'arribaren à nosta toca: la
glòria de nostas armas e la prousperitat de la Patria francesa que voulèn pas
desseparà dins noste amour de la subrebella Patria miejournala.
CAUSSOU DE L'OULIYIÈ.

En Champagna, agoust 1918.

La Bona Rasoun
Dous Bouzigaus — de bona grana —
Listanflet e Muscladou, moubilisats à
Marselha dins la coulouniala, seguèroun
croucals un jour pèr faire partida d'un
destacament pèr Salounica.
Dins la cour de la caserna, Franceses,
Italians, Ingleses, Iiabiles, Senegaleses,
èroun mesclats pelle-melle. Avans de
parti lou General S... duviè passà la
revuda à tout aquel mounde.
Tout emb' un cop, couma un tron una
vouès se faguèt entendre. Era un capitàni que cridava:
— Les Français !parici... Rassemblement! A droite, alignement.
Ouand seguèroun alignats l'ouficiè
coumfèt sous omes.
— Sacrebleu ! faguèt à un serjant
marselhés, il manque deux hommes à
Vappel. Allez voir par là ! Je leur colle
huil jours ! Depêchez-vous, le Général va
être là.
Lou serjant faguèt Iou tour de la cour
e troubèt Listanflet e Muscladou au
mitan de quatre Rabiles.
— Dequé va foutès eici, toutei dous ?
Avès pas entendu lou capitàni ?
— Si, si! faguèroun lous dous souldats.
— Couquin de bonsouar! dequ'esperàs
alors pèr respondre, hé ! fada ?
! i [

poulits ròdous dau parage clapassiè èra dounc

LOUS AMERIGANS

sans desencusa.
Nous sèn demandats un moument se lous
aubres de la

— E aqueles Americans, dequé n'en
dises ?
Noslres veires èroun ples. Charlou
quichèt lou siéu, escoupiguèt, se mouquèt, e me faguèt aquelas declaraciouns:
— Lous Americans ? Acò es d'omes !
De foulrassaus d'omenasses blounds,
rouges, rasals couma de coumicas,
habilhats de jaune, couifats de grands
capèls, toujour enbrasses de camisa e las
manchas rebaussadas jusqu'au couide.
Venguts d'aquelas Americas l'ant vantadas, ounte liont de las vilas, dins de
mountagnas perdudas, passoun soun
tems à cercà d'or ou à faire la guerra
as Indièns, as sauvages, aqueles Americans an d'abitudas que nous embalausissoun un pauc, nautres Latins, crespinats Miejournaus, enfants d'un pople
que dempioi de siècles e de siècles passa
sa vida à poudà, fumà e vendemià.
L'autre jour lous regardave manjà la
soupa; engulissoun tout ensemble: la
car, la counfitura, la soupa e lou pan.
Tout aquel recate mesclatdéu pas avudre
gaire de goust. Nous veses pas, au mas,
manjà de cagaraulas emé de rasimà, e
aqui dessus béure pas que de cafè!
Sabiès pas belèu que buvoun pas jamai
de vi ? Ah! pèr esemple, se requitoun
emé lou champagna, sount fossa pourtats sus lou champagna. Acò encara mai
lou pode pas coumprene : la prumièira
qualilat d'un vi es d'ètre rouge, lou
champagna es un vi de paumounista.
Autra causa : parloun pas que de dollars
e de dollars, an d'argent couma un chi
de nièiras e l'escampoun pèr la fenèstra.
Quand pense que ní a qu'an toutas las
dents en or. Oi, en or ! Aquelas denfs
d'un nouvèl genre, que lussissoun au
founs de las bregas alandadas, e lous
pougnards, revolvèrs e cartouchas que
gardoun toujour penchats à la centura,
me fan pensà à dos vitrinas d'espausicioun vesinas : la d'un bijoutiè e la d'un
armuriè; d'un coustat l'argenf,de l'autre
Ias gognas... »
... Se fasiè lard. Charlou s'èra arrestat
de parlà, iéu ère un pauc dins lous
nibous ; me remembre mau la fin de las
declaraciouns de moun amic. Pamens,
crese ben qu'en manièra de conclusioun
me diguèt, enlre d'autras frasas san
seguida : « Se jamai la guerra finissiè,
tournarièi au mas... »
Marcel

BICOSE.

Dins l'Aisne, agousl 1918.

La Vida au Clapàs
Las tuferas. — Couma se fai qu'à Lioun las
tuferas se vendoun de trege à quatorze sòus
lou kilò e qu'au Clapàs se vendoun — encara
quand on n'en troba — virit-e-ioch sòus ?
— Baile ma lenga au cat.
— Ebé, es qu'à Lioun lou maire-senatou las
a taxadas, noun pas qu'au Clapàs lou mairedeputat a declarat en plen Counsel municipal
que lou coumerce èra libre.
Alors, lous merchands n'en proufitoun...
La

guerra

as

aubres.

—

I

a quauques

meses, en proutestant contre lou sagatage das
aubres de Pont-Trincat, ajustaven pamens :

— Sias pas Francés, qué ? de quinte
païs sias ?
— Naufres, faguèt Listanflet embé
tout soun plan pausat, sèn de Bouzigas !
JAN DE LA CAPELLA-NOVA,

« Encara s'es pèr la guerra i a pas res à dire. »
Avèn sachut dempioi qu'acòs

èra pèr

la

Lirounda anavoun servi,

eles

tamben, pèr faire d'estagèiras. Mès quaucun
de ben ransegnat nous a dich que, en previsioun de l'ivèr e dau manca de carbou, M. de
L.n.r.t lous fasiè conpà pèr pourre bailà de
boi as paures de Mount-Peliè.
La gripa. — Oi, es la gripa; la gripa tout
court.

Dau

moument qu'es pas

espagnola,

cau esperà que grandirà pas mai — que n'i a
prou antau.
Úna counsulta ben coundiciounada de M. lou
proufessou Lagriffoul,

publicada,

dins lous

journals, nous a assabentats. Fai toujour plesi,
quand on es malaute,

de saupre au

mens

dequ'es qu'on a. La questioun de se gari es
un detal.
Pamens es un detal à quau fossa mounde
bailoun encara

d'impourtencia ; belèu qu'an

pas toutes lous torts.
Au noum d'aquel mounde demandaren se
la

municipalitat e lou Counsel an fach tout

soun perqué en l'escasença (à part de suprimà
l'estatistica

mesadièira).

Avèn

dins

l'un e

dins l'autra de medecis, d'apouticàris e mèma
de proufessous de la Facultat : èra, pèr eles,
l'aucasioun de faire veire dequé sount capables.
Es bèu de bagnà de longa las caladas dau
Plan de la Coumedia emé l'arrousaira automobila. Mès lou Plan de la Coumedia es pas tout
Mount-Peliè.

Counouissen de quartiès ounte

l'escoubilhaire es pas passat à ounze ouras
dau

mali, e d'au'.res ounte passa

pas que

l'après-dinnà, tard — quand passa... Alors !..,
Lou

Merdansou

encarogna ; lous

coungrelhoun couma de lapins...

rats ié

Estounàs-

vous qu'age caugut barrà una passa l'Escola
das Mulilats.
Manca de brasses, me diran. Es pas vrai.
Manca d'iniciativa, pulèu, e tissa d'espargnà
quatre sòus pèr las causas las pus endispensablas. Poulitica de tucles e de sarra-piastras.
Vesèn de souldats escoubilhà pèr carrièiras ;
e d'aqu«l tems i a de presouniès que vendemioun...
LOU POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AlGA.
II

Dna Journada de Yendemia
— Sèn au tems dei vendemia !... Es
Moussu Setembre que, couflant sa grossa
vouès, hou crida dins lout lou Miejour
de la França.
A soun ausida tout es esta lèu en
aia, lei lina se soun lavada, lei foudre
se soun embuga, maugrat que siègue
aqueste an magreta la vendemia! (1)
E ara, lou matin, dins lou vilage
s'entend de : hi ! de : biò! de : ja ! de
chamaiada e de crids. Lei fennas lou
paniè enfilà au bras, leis omes de
grossa boutelha plata à Ia man, lou
grand paraploja blu ou rouge souta lou
hras, s'agandissoun dors lei vigna :
diriàs sus lei routa que se vai en pelerinage, toutregoula de mounde, de jouines
e de vièls ; dins lei toumbarèls, sus lei
carrefa, que seguissoun, sounleis enfants
que cantoun à plen gousiè « La Madelon »
pèr acaba de se dreviha, e ansin un
pas après l'autre lei colas s'agandissoun
ei vigna.
Aqui lou baile renja soun mounde,
tus aqui, tus eilai ; s'un mau-counlent
— n'i'a loujour — roundina, se trova
aqui un galejaire que mes tout lou
mounde d'acord e fai canta la bonaimour.
Lei serpelas en man, courbada sus lei
souca, la figura rescounduda au founs
d'un capèl a l'americana, lei fennas coumençoun lou grand presfach. De tems
en tems, pamens, s'aubouroun, un rasin
à la man, e bèca lus, bèca iéu, pèr coupà

Guerra, se voulès (em' un grand G) mès pas
pèr lou front. Era pèr faire d'estagèiras pèr
las Archivas... meten despartamentalas.
L'ate de vandalisme qu'a desoundrat un das

(1) Vous esfraiés pas 1 chaca an acò se dis
(N. D. L. B.).

�la set degusloun un aramoun julous, e
lei semau toujour s'emplissoun, se vouidoun, se roumplissoun. Leis omes, pèr
acò, an lèu fach de lei carga subre la
tèsta, lei bras rabinà, ei muscle salhent,
tibà en l'èr mantènoun la semau pèr lei
maniha, e s'en van la demarcha lenta,
couma d'anfora vivenlà, vouida au toumbarèl.
Aquel Iraval se quita pas qu'à l'oura
de la grossa calour, à l'oura dei repas
que se passoun aloungà à l'oumbra dei
souca.
Lou carretiè, siblant, fasen petà lou
fouet, vèn em' sei bèsLia querre la culida;
lei chival en libant lei jarret sourtissoun
la carrela cargada dau valat, acoumpagnà dei regards de touta la cola, e
s'adralhoun à la lina ounte lei rasins soun
pausà.
E la journada passa... lou sourel qu'a
dardalhà tout lou jour disparei à chapau, se vei pas qu'alin ben liont couma
un gros baloun rouge qu'incendiant d'un
darniè rai lou campèstre lou fai semblà
toul en or.
Lei vendemiaire end'aquel signal abandounoun alors lei vigna, pèr tournà
envahi lei routa e s'agandi dorsl'ouslau.
Au vilage en dau vèspre que tomba
se vei sourti dei chiminièra un fum
espés au perfum d'alencada grasilhada.
Dins lei carrièras e pèr camins se vei de
pichot fiò fach entre dos pèiras em' de
mounde agroumouli autour, es leis
estrangè que soun vengut adujà à levà la
recolta; de toute lei cantouns, de loute
lei coustà sort de gent afairà, e la niò toujour plan-planeta counlùnia d'espandi
soun vèla sournJare sus aquela journada de
traval, envitan au repaus lei vendemiaire
alassà, jusqua que lou sourel en se
levant lournà fague naisse una autra
journada semblabla à-m-aquela, e toujour pariè lei jours se seguiran jusqu'au
derniè rasin, jusqu'au derniè degout dau
sang de la vigna.
LA FELIBRESSA DÓU VIDOURLE.

Car sabien qu'anariès planta sus lis auturo
L'auriflour d'uno jouventuro
Qu'aviè fe dins sa valentiè.
Pourtaves sempre naut lou fiertun de la Raço
E n'en fasiès trachi lou semena d'espèr
Quouro, dins si revoulum fèr,
T'a pres la negro tartarasso.
Bèu jouventàs ! Te siès ajassa peramount
Au fouita pougnitiéu d'uno balo germano
Dins un liechet d'espigau blound !
Aviès proumès ta vido au Miejour, pèr sa glòri...
L'as dounado à la Franço en aparant soun sòu...
Se n'es mai pougnènt nostre dòu
X'es que mai lindo ta memòri !
Noun aven pas loú tems de te ploura, sòudard!
Tant que lou canoun rau apound sa trounadisso
A l'ourlamen di mescladisso
E que viven de jour amar...

Dourmis, eros valènt! sus la jouncho saunouso
Ounte greion dejà lis espèr li mai grand...
Nosti record te bressaran
Dins lou mistèri di niue blouso !
Louvis

ABRIC.

Dis armado, 20 d'avoust 1918.

Pèr redicioun de las Obras de Filhou
Renouvelan que Lou Gal a doubrit una
souscricioun pèr l'edicioun das « Tablèus
de Guerra » e de las Lelras dau front de
Filhou.
Toulas las spuscriciouns seran reçachudas de bon cor ; las de 5 francs lou
mens bailaran drech au bèu voulume que
recamparà lou milhou de l'obra de noste
amic.Mandà las souscriciouns à P.Azéma,
15 bis, carrièira Ferdinand-Fabre.
Avèn publicat dins nostes darniès
numerots las tres prumièiras listas de
souscricioun, que se montoun à mai de
700 francs. Publicaren la quatrièma dins
noste numerot venent.

en apoundent
un immourlau chapiire i pajo de sa gèsto !
P. VÉZTAX.
N'as pa 'gu, dòu Miejour, la poutouno sacrado
Ououro, aletant vers Diéu, toun amo a pres
[soun vòu...

escrich sus una muralha
de Vancian couvent das Recoulels

Las archivas dau Menistèri
Caliè d'omes pus forts qu'abiles :
Pèr acò an pres de Rabiles...'

Liuen de la terra dis aujòu
S'es acabado toun astrado !
E pamens toun astrado èro bello, masclas!
Se n'en cresen l'escla de ti vertu majouro...
Perque fau-ti qn'uno malo ouro

Çops de Gapganta
e Cops d'jRppiéus

N'ague tant lèu souna lou glas ?
Perque fau-ti,Filhou ! qu'oubrant pèr la vitòri,

A TUS, MARIVAUX!

Au cor d'uno batesto agues trouba toun cros...
E que la bello Franço, eros!
Te fague intra vuei dins lTstòri?
Trefouliguen d'un noble e bèu afougamen,
Eres fa pèr jita la cridadisso ardido
Au clar trelus di respelido

Dins lou Petit Méridional dau 31
d'agoust, vesèn un « Fait-Divers » ounte
es dich :
La femme B..., paresseuse,

Que veiran nostre afranquimen.

désoeuvrée et

voleuse à l'occasion, vivait aux dépens de sa
mère et profitait môme des menus larcins et

Eres fa pèr mena la colo enfioucarello...

des marivaudages, légumes auxquels celle-ci se

E tau que Calendau, l'arderous Cassiden,

livrait.

Aviès de pougno emai d'alen
Per coumpli l'obro sauvarello
Que dèu nous arramba, pitre caud, cor batènt,
Souto li rai cremant de l'estello à set branco,
Au jour flamo di lucho franco
Pantaiado dempiei lon'gtèms.
D'un miraclous envanc s'embrandavo toun amo
Quouro ausissiès parla dî débé patriau...
Tis iue lusièn coumo un veiriau
Ounte se jougariè 'no flamo

1

Dequé disès d'aquela trochamanda de
fenna ? Aviè bravament de defauls, mès
èra pas degavalhaira, pioique proufitava
jusqu'as « marivaudages » de sa maire —
quauca pouètessa, saique!
Lou pus poulit es qu^aqueles marivaudages èroun de legums: quanla ansalada,
moun Diéul — VAIRANOU.

— Nostas felicitaciouns tamben au mitralhaire
Pau Salasc, de Frountignan, citat pèr lou

Frountignan, citats dous cops e noumats joutlioctenent.
— Coumpliments au lioctenent mitralhaire

Oi, mès aquel papafard fai pas ounou
à lou que I'a escrich. S'aviè pas vouguL
« passà jout silença » seriè anat querre,
saique, lou troumpetaire de la Vila.

det, de Ceta, noumat lioctenent ; à Francés

Emila Marty e as agents de liasou Jousè
Majurel e Fernand Desplats, de Mount-Peliè ;
amai au medeci-jouta-ajuda-major Jôrdi
Combalat, de Gijan, citats

pèr' lou tresenc

cop.

MATIÉUSALEM

— Coumplimènts
lougis

Louvis

encara au marechal-das-

Michel

e

au

serjant

Pau

Contezac, de Mount-Peliè, J.-B. Durand, de

Vesèn, tems en tems, repareisse
aquesta reclama dins lous journals de la
regioun:

lou marechal-das-lougis pilota aviatou Mau-

î U Iìr flHBIÌV

offìcier de l'Instruction
Líi V IHÌIIÍIÍI publique.plus connu depuis 200 ans de père en fils sous le nom de
rhabilleur de Carcassonne...

estals pèr la segounda fes.

Braye abilha ben ; mès lou doutou
Charry « rhabille » milhou. E 's lou cas
de ié dire : « Tu Charry ! «...
Doutan pas qu'age de pralicas dins
soun mestiè d'adoubaire, sustout que
dempioi 200 ans las generaciouns, de
paire en fil, se repètoun soun noum
miraculous.
N'auriè encara mai, soulide, se vouliè
bailà lou sicrèt de sa loungevitat mervelhousa, que i a permés d'èslre noumat
ouficiè de l'Estrucioun publica... à l'an-

lioctenent Carles Weiss,

cianetal!
E se poudriè faire una bella fourLuna ;
mès aquel vièl doutou dèu s'enchautà,
de la fourLuna : aimariè milhou, tamben,
la jouinessa — couma lou doulou Faust...

St-Brés, l'ajudant Edouard Persin, de Ganges,
rice Reynes, de Bouzigas, l'agent de liasou
Emound Olombel,

de Mèza, qu'hou

En crounica loucala das journals clapagsiès (lè de selembre) i a 'na nota que
coumença antau:

— Sount estats pourtats à l'ordre, aquestes
l'agent de liasou Matiéu Escassut, lou joutlou capoural Ra-

mound Crespy e lou sapur Louvis Tborel,
de Mount-Peliè; lou serjant Clement Bigot
e lou canouniè Adolfe Bocquet,

de Vila-

Nova-ras-Magalouna ; lou lioctenent Estièine
Bancal, Urban Coulon, lou fusiliè-mitralhaire
Emila Fenneleaux, Leoupold Massabuau e
lou jout-lioctenent Adolfe Merle, de

Ceta;

lou lioctenent Blanc, mèstre d'escola à Lunel;
lou marechal-das-lougis Eriiest Massal e Alfonse Brouzet, de Mèza; lou serjant Aimat
Barral, de Vendemian ; lou bregadiè Gastoun
Reybaud, de Vendargues; Batista Combes,
dau Pouget; lou capoural Marius Jean,

de

Miraval; lou coundutou Grabièl Amalou, de
ViolsTou-Fort; lou marechal-das-lougis Gaétan Prunet, de Serignan; lou capoural mitralhaire Frederic Lugagne, de

Clar-Mount-

l'Eraut.
L'AGENT DE LIASOU.

EN IV.ElV.0mA
Das Mount-Pelièirencs :
(81ma inf.);
(20ma

Grabièl Caillens

Eugèna Miolau,

lougis au 500ma d'artilh.;
Cette nuit, vers deux

sount

darniès tems : lou capoural Ounourat Lacrote,

UN AFAIRE COUMPLICAT

alpin);

Antôni

marechal-das-

Eugèna

Maury

Azéma, capoural au

heures, la patrouille militaire a aperçu quatre

90ma territ.; Pau Vidal, capoural au 5ma cou-

soldats porteurs de paquets volumineux qui

lounial; lou serjant Alessandre Virazel; lou

s'engageaient dans la rue Jeu-de-Paume. Pour-

medeci-aussiliàri LeounPouget, i;Ramound

suivis, ces

soldats ont réussi à prendre la

Ginesty, ajudant au 138ma; Ravous Moni;
Pèire Deschamps (38ma inf.); Albert Bouvier,

fuite, etc...
Pèr boulegà, dins lou mistèri,

d'ounou e una nouvella palma sus sa Crous de
guerra. Toutas nostas felicitaciouns.

neur, etc;

Bris de scellós. —

QUATRIN

e de reçaupre à-m-aquela aucasioun la Legioun

cet acte de probité qui fait le plus grand hon-

DE CARCASSOUNA

Que vai vers tus i pèd de Diéu !

tària, vèn de davalà soun 5ma avioun bòchou,

Miret, de Mount-Peliè, e Louvis Castel, de

Nosti coumplancho entristesido.

Em' uno darnieiro brassado

titulàri de 6 citaciouns e de la medalha mili-

áma cop e medalhat militàri; à Jaques Bou-

Venen t'adurre, reculi,

D'aquelo lengo d'O qu'as de longo enaurado,

Noste valerous coumpatriota lou jout-lioctenent Marius Ambrogi, pilota aviatou, dejà

Acte de probitó. — On nous écrit : « Trois

E que caup tant de voio e de raive esvali

E t'adusen perèu lou resson agradiéu

Nostes Souldats

dames traversant, etc, etc...
Nous ne saurions trop passer sous silence

Mai davansl'umble cros que nousraubo tavido

A la memôri dôu Capitàni

toumba pèr Franço au Camp d'ounour.

Dins las Galariès, tres bravas fennas
troboun un porla-mouneda e lou rendoun
à soun mèstre. Vai ben. Quauqu'un,
que duviè avudre una fouLuda petelega
de se veire emprimaL lout viéu, hou
escriéu au Petit Méridional. Hou avès
belèu remarcal, dins sa crounica dau
31 d'agoust:

Que t'a coucha subre la plano

Sus lou Cros íie FiLHOU
Louvis BONFILS,

TUS VOU DIRE VOUS

E t'avien, tis amis, nouma « gounfalouniè »

Sans counlà que soun titre es misterious, aquel afaire a l'èr bougrament
coumplicat.
Pèr anà s'engajà, on se carga pas,
d'abituda, de grosses manouls de linge
ou d'autra causa. Pioi, on ié vai pas à
dos ouras dau mali qu'acò's una oura
induda. Pioi, on s'engaja pas dins Ia
carrièira dau Joc-de-Paume, as burèus
de l'estat-major, mès au burèu dau
recrutament qu'es sus lou Plan de
Castrias. E enfin, pioiqu'èroun souldals
aqueles qualre coulitres avièn pas tle
besoun de s'anà engajà.
Aurièn degut faire couma M. Gustava
Hervé, de l'Odéon, e M. Gastoun Dumazert, direLou de la Victoire, que se sount
pas engajats en lioc : au mens, an pas
rescat d'èslre acoutits pèr la patroulha...
BRAFAMIL.

marechal-das-lougis au 6ma genia ; Ramound
Ormières, i (117ma territ.); OsvvaldEspagnac,
aspirant au 5ma coulounial; Jousè Fondères
(500ma artilh.).
— De Pèire Bésinet, de St-Jòrdi d'Orques,
bregadiè au 2ma dragoun ; Jùli Brun, d'Assas;
Emound Gólibert, de Mount-bazenc, bregadiè
au 17ma dragoun ;

Jousè Ollier, de Salasc ;

Fleury Mpntagné, de Pradinas, presouniè de
guerra ; Andriéu Odou, j i, d'Aubais ; Justi
Mutuel, de Vendemian.
— De Marius Molinier, i, de Mèza ; Saviè
Dhers, de La Peirada, jout-lioctenent au 52ma;
Gustava Soulanes, de Nébian (16ma esc); lou
capoural Jùli Castan, de St-Alàri-de-Bèuvesé;
ClementBernard, de Nimes, capoural au 72ma;
Marcel Jnlliè, de Poumeròus,

canouniè au

217ma.
— Avèn agut la granda tristessa de pèrdre,
l'autra senmana, noste amic Pau Avignon, i,
counselhè de 1' « Unioun das Mutilats •&gt; de
Mount-Peliè, enlevat en quauques jours de
malautiè, à l'age de 27 ans. Era un amic franc
e leial, un caratèra simpatic e un Miejournau
apassiounat de soun païs. Benouvelan as que^
lou plouroun l'oumage de nostes regrèts adou-

LOU COP QUE VÈN:

lentits.
— Marius Guiraud, *
lioctenent au

Guijinglau quita lou 4ma coulounial
pèr

DELPON-DELASCABRAS

Lou Troulhaire
pèr Lou

FELIBRE DE LA LANDA

llma

i,

de

Saussan,

batalhoun alpin ; Pèire

Amaud (19ma artilh.), de
Caux; Antôni
Négrier, i, de Poumeròus ; Marceau Tufféry,
i, dau Crès, lioctenent d'A. S.; Carles Pinède^
i, de Pignan, serjant au 141ma.

�Ecole "REMINGTùT
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Dirigée par Mademoiselle MA6LI0

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droit, Pharmacie

Abounàs-vous au "GAL,,
LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACIIINE
8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

IMMMrVV

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue civil, siègue souldat,

sortent de

?

L'ABBILLB ,
Imp. Coopérative Ouvrìère
14, Aveaue de Toulouse CT~
AÍONTPBLLIER
&lt;P

?

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
_r_

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
— Digàs, Marioun,

9

Qapsfumoii au Sous*Sol

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

Les Grauds Magasins
de Nouveautés

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANS0US E M0N0L0ÛAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Griselas de Mounl-Peliè,

La RE VUE
MERIDIONALE
DES ÍDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
■ Lasert.

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Meiisuelle. — Illustrée

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta.
Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

—

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Maudat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

]^^^

TouJoura
Chlc...
.... car

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

ALVAYRAC

hausse..
hic

ft IA GAVOTTÎ
AU OUHMOjR
«oamuin

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262209">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262210">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262211">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435723">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111692">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°78 (15 de setembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111693">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°78 (15 de setembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111694">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435714">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435715">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631533">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111697">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°78 - 15 septembre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111699">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111700">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111705">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111706">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111707">
              <text>1918-09-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111709">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111710">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111711">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111712">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111713">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111714">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111715">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1986"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1986&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262204">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262205">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262206">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/545f944073e98377c94089e2a610600e.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262207">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262208">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435716">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435717">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435718">
              <text>Garric, Grabièl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435719">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435720">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435721">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435722">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594832">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594833">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594834">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640596">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718136">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
