<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1991" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1991?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:35+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="72375" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/69c8f4471bce30d829096c1ccf6a0cdb.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
    </file>
    <file fileId="72359" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1cd4b6d5c6120ce0df8c0321ffd11cf2.jpg</src>
      <authentication>a3e27626ff660afba90205e5227e0aa7</authentication>
    </file>
    <file fileId="72360" order="3">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/747b854c880b30c962bb9b4b9960ec25.jpg</src>
      <authentication>968ef05ca2b2d893c7f5867b18466641</authentication>
    </file>
    <file fileId="72361" order="4">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/84348a827d520a76fa0d6f73b58dda0e.jpg</src>
      <authentication>9ef8beb8e43664d8b705e0f3b7c196ff</authentication>
    </file>
    <file fileId="72362" order="5">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/916bece0b12e83ee9333f7dd97fb2849.jpg</src>
      <authentication>65de98e1af0dae08f2120c146feb4da8</authentication>
    </file>
    <file fileId="72363" order="6">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b59b3f16ee7d5df5d48dc6e413f232e3.xml</src>
      <authentication>3ad54620315d96676bf1fda014e1b66f</authentication>
    </file>
    <file fileId="72364" order="7">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/44a6c2e0ade1e5fe6f9b0fb1f1532e21.pdf</src>
      <authentication>f4b9b1baa298246fa963d759d2a62ea9</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="612848">
                  <text>C.I.D.O.

lè de Decembre 1918

BÉZiERS

Quatrièma Annada. — Not 83

VIVA L'ALSAÇA!
Car. de mourre-bourdoun qu'un pople toumbe esclau,
Se tèn sa lengo, tèn ia clau
Çue di cadeno lou delièuro.
(F. Mistral, / troubaire catalan).

fìedacioun:15

bis,

Lou cor trefouliguent de joia
e de íiertat, seguissèn la marcha
triounfala de nostes pialuts, la
marcha au Ren galés, la conquista
pacifica de l'Alsaça. E, pus forta
que lou bruch das vivats e das
aplaudiments, ausissèn la vouès
de Pétain e de Gouraud renouvelant las proumessas que Joffre
faguèt en 1914 : « França vòu dire
Libertat; respetaren tout ce vostre : us, crèires e parlà, autant
couma vostes camps e vostcs oustaus ».
Lou goubèr de la Republica
coumença de tène las proumessas
de sous generals. Lou prumiè
coumunicat ouficial sus la nouvella
ourganisacioun aministrativa de
l'Alsaça disiè:
Trois missions composées de fonctionnaires

CHIVALIÈ.

La Questioun d'Alsaça-Lourrena
En counclusioun d'un article sus « Alsaço e
Poulougno

»,

paregut dins

Prouvènço.' de

decembre 1906, noste mèstre
Devoluy

pausava

antau

e amic Pèire

netament,

granda autouritat felibrenca e

emé sa

militària,

la

mobilisés connaissanl parfaitemenl Vallemand el

questioun d'Alsaça-Lourrena :

le patois alsacien seront ehargées de régler les

Se la Gaulo es un ensèmble geougrafî
pousitiéu, se li diferènti regioun galeso
soun soulidàri lis urio dis autro en presènci di Forço esteriouro, se l'Empèri
parisen represènto vuei, mau-grat si
deco, la majo part de la Gaulo, e s'aquelo

questions administratives.

Aquel mot de «palois» aurà
belèu escaraugnat las aurelhas das
patriotas redatous de Dur' Elsass,
mès enfin nous arresten pas as
mots, un cop que I'idèia es bona.
Es lou moument de veire jusqu'ounte aquela bona idèia serà
seguida. S'hou es prou liont,
couma ié coumtan ben, l'oura serà
venguda — ou vendrà pas jamai —
de reclamà lou drech egal pèr
toutas las prouvinças. Serà pas pus
poussible, dau tems que se respetarà lou dialète alsacian, d'ausi
pertout
... touto la colo
Que fau paga de nòsti sòu,
Nous reproucha cotime uno taco

Pèire

En revenènt d'Estrasbourg

DEVOLUY.

Lou Miejour à l'ounou
Lou dimenche 17 de nouvembre, quand
Paris festejèt lou retour de l'AlsaçaLourrena à la França, tres unitats seguèroun mandadas dau front pèr la circounstença.
D'abord, lous 27ma e 67ma batalhouns
alpins, de Mentoun.Fan partida de l'erouïc
XVma Cors, tant injustament escarnit.
Paris a coumençat de reparà la caloumnia de soun senatou Gervais.
E pioi, lou 81ma d'infanlariè... Aquel,
nostes legiguèires lou counouissoun ben,
e seran estats countents couma nautres
de l'ounou facha au bèu regiment de
Mount-Peliè.
Lou 416ma, lou regiment de noste
coulabouraire lou lioctenent Teissier e
de tant d'aulres braves amics, vèn de
reçaupre la fourragèira. Rapellen qu'es
eslat fourmat à Narbouna, en 1915, emé
de destacaments de tout lou XVIma Cors.
Sèn urouses e fièrs que la guerra s'acabe
pèr el sus aquela bella finida.

Lou Miejour à la pena
Nosle eminent coumpatriota e amic
M. lou general Azibert vòu ben nous
coumunicà aquestes passages d'una letra
que vèn de reçaupre dau front:
ii

Vous pouvez être fier de la 32' division.

Elle a terminé Ia campagne avec un brio et un
mordant hors de pair.
Pendant 75 jours consécutifs,

Li chalo d'Alsaço

—"En Arle,en Prouvènço,

Qae porton riban

» 0 chato, adurrai

S'un felibre passo

» De voslo jouvènço

sans trêve,

sans repos, du 28 août au 11 novembre inclus,
elle a combattu ou marché.
Rien ne l'arrêtait: ni le massif de St-Gobain,
dont les rares routes étaient minées, les ponts

lé courron davans.

» Lou tèndre pantai... »

E lèu, trejoulido :

Li chato d'Alsaço

Petit.

Mirèio, que fai ?

Que porton riban

région de Chìmay. Le 143« a tiré ses dernières

ii

détruits ; ni la Senne, ni la forét de Signy-leNous avons fmi en Belgique, dans la

Lou paraulis que nous estaco

» Es toujour poulido?

S'un felibre passo

cartouches

A nòsti paire, à noste sòu !

» A loujour bon biais?

Ié courrón davans.

II heures du matin, le 11 novembre, pendant

Serà pas poussible, e acò serà
as —s'hou voulèn. S'agiriè d'hou
en voudre, e d'imità l'amirable testardige das Alsacians qu'an sachut
demourà « eles », maugrat toutes
e contra tout.
Sembloun escrichs pèr eles, dejà,
amai datoun d'avans 70, lous verses de Mistral quc retrasèn en
mancheta. Dempioi, una longa

E

majo part, la Franço, es menaçado, tôuti
li pople galés soun menaça, e l'afaire
proumieren, l'inmediat devé acò 's de
carga li canoun rau.
Or, quau negara que la presènci dis
armado alemando à Strasbourg e à Melz,
en plen bacin parisen, noun fugue un
dangiè terrible e countùni pèr l'ourganisme pouliti galés que s'apello la
Franço ? Quau negara, — permié li German que sabon la geougrafio, — que
sian plus li mèstre de noste oustau tant
qu'éli n'en gardon li clau ?
A la forço, la forço soulo pòu respondre : tant que se parlara de poudro seco
e de glàsi agusa, déuren dourmi d'un iue
e faire bono gàrdi. Un Eslat independènt
e nèutre coume la Souïsso, enfre Franço
e Alemagno, reglarié bessai lou diferènd,
mai li vertadié patrioto di Gaulo, autant
li Prouvençau que ii Nourmand, autant
li Bretoun que li Biarnés, acetaran jamai,
senoun fourça, que l'Alsaço-Lourreno,
autounomo o noun, eslènt tou courredou
dubert de noste ouslau de famiho, demore
entre li man de gènt arma jusqu'i dènt
e gardant de-countùni la menaço à la
bouco.
Acò pèr coupa court en tout malentendu em'en touto basso calounnio.

tradicioun de simpatia lous liga
as felibres dau Miejour. Véran
n'en citava quaucas manifestaciouns darniòirament, dins un bèl
article de VEclair. N'auriè pougut
marcà sabe pas quant d'autras,
dempioi l'album felibrenc Pèr
VAlsacio, adoubat sus l'iniciativa
de Fourès, jusqu'as poulits verses
que legirés un pauc pus liont.
Aquela vièlha simpatia, la vejaici
refrescada e renouvelada dins la
joia de la vitòria. Après sas flous
de pouèsia, cau que nons baile
sa frucha de Iibertats.
Lou

MOUNT-PELIÈ

Abounament : 4 francs l'An

Lou Numerot : Tres Sôus

MOUNT-PELIÈ

L'ALSAÇA e NAUTRES

Aminislracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Garrièira Ferdinand-Fabre

de

fusil

et

de

mitrailleuses à

que Ie 3' régiment d'artillerie
» Noste cor barbèlo

Jùli

VF.IÌAN,

» De la poulouna...»
— Vaq'ui, pèr la bello,

derniers obus. »

2 de Mars 1909.

Un pouloun douna.

(«Vivo

PROUVÈNÇO

! » mars 1909.)

Dessen d'Enric

ZISLIN.

de campagne

lançait également à 11 heures du matin ses

^aff^g^S^^^B^S^^^

Nosta counclusioun serà la dau general Azibert que nous dis: « Se pot pas
èslre dau Miejour mai que la 32ma divisioun (de Perpignan), e me sembla,
d'après aquelas quaucas regas, qu'es
« un peu là! » couma disoun dins lou
Nord ».

�Pialuts en armas e Mutilats

Armistice
Dau

A perpaus d'una proutèsta

Olapàs

au.

Front

[Fulhets de routa)

de l'Amicala das Mutilats de Ceta
Avèn legit dins lous journals de la
regioun una proutèsta de /'Amicala das
Mutilats de Ceta adressada al municipe
d'aquela vila, qu'a pas cresegut de soun
debê de couvidà lous Mutilats au lunch
pourgit en l'ounour de la sinnatura de
Varmistice. E proutestoun de sa reda
força, noun pas pèr lou lunch qu'acò
seriè de groumandige, mès contra la
manièira de fà qu'es pèr eles una morga
e una ensulta grava. E de fèt à-m-una
fèsta ourganisada en aquel ounour es ben
la mendra de las causas que lous qu'an
quitat un batil à la guerra, ié seguèssoun
au mens representats. E lous Mutilats
ajustoun: « Esperan lou proche retour
de nostes ancians coumpans de coumbat
pèr nous faire milhou respetà, pensant
que l'unioun de toutes lous qu'an supourtat las mèmas soufrenças farà que seren
mens oublidats. »
Aquestas darnièiras paraulas soun un
apèl as camaradas dal front e mancaren
pas de ié respondre. Oublidats? nous
disès, cars amics, mens oublidats?4 noste
retour serà pas questioun d'oublidanças,
mès de DRECH tant soulament. Nous an
prou cridat e sus toutes lous touns
qu'avian sachut noste debé; i a pas DEBÉ
sans DRECH : aquel drech lou voudren,
aquel drech l'auren.
Lou mème sort que lou voste nous
espèra au retour, car se vautres sès lous
mautrassats, manchots, panards e borgnes, nautres seren d'« intrants » (intrus
se dis en francimand) que riscaran de
coumproumetre la douça quietuda de
fossa que counouissèn e que vole pas
designà aici. Pus pressat que soui de
vous dire al noum de mous camaradas e
proubablament ambé Vadesioun de toutes
lous pialuls que nous legiran: « Mulilats,
sèn e seren ambé vautres sus toutas las
routas e à toutes lous viradous; sus
nautres poudès coumtà francament. »
Soulament ajustan aiçò, car nautres
sèn encara en armas e, hou sabès, poudèn
pas ren fà : « Aprestàs-vous à nous
reçaupre, segue's pas desourganisats,
groupàs-vous pèr coumunas, regiouns e
alestissès-nous au pus lèu una Federacioun Naciounala de toutes lous ancians
coumbatants, blassats, mutilats; dounàs
à las vèusas das que soun morts pèr la
Patria lous mèmes drechs de participacioun, fasès-nous acò au pus vite e batejàs-hou:
FEDERACIOUN FRANCESA
DAS SÛULDATS E DE LAS VÈUSAS
DE LA GRANDA GUERRA

Avèn pas de besoun de degus ni de ges
de soucietats empouliiicadas de btanc, de
blu, de rouge, pèr s'oucupà de nostes
afaires. Artisans de la Vitària, devèn
èstre lous artisans de las lèis ; lou mejan
l'avèn escrich aqui pus naut en grandas
lelras, es lou soul que pot nous dounà la
força de realisacioun. A vautres de vous
ié metre tout de suila, dins l'unioun la
pus perfèta, en esperant noste retour.

Dimàs 11 de nouvembre. — Repartisse
ioi à 1 oura 57.
/ oura. — Dins lou cièl, talament blu
que sembla que tout l'èr n'en fremis,
toutas las campanas de toutes lous clouquiès cantoun e feslejoun. Pèr las carrièiras, de liont en liont, s'ausis una
vouès : « Les nouvâilles l » A l'intrada
dau Courrau rescontre un escoubilhaire,
sa miola e soun toumbarèl. L'escoubilhaire es bandat, la miola brandis dous
drapèus riblats à soun coulàs, lou toumbarèl es vouide. Toules lous ouslaus que
siègoun nòus ou vièls, toutas las façadas
que siègoun blancas ou grisas, an, embé
sous drapèus apegats à las fenèstras, l'èr
ounèste de quaucun que dèu pas res à
digus e fai la fèsta. Davans la PlaçaNova, lou pople, representat pèr una
dougena d'enfants de la la'ïca, s'es emparat d'un souldat american. Lou pople
crida, canta e dansa. L'American es quichat, caucigat, sarrat, assucat, destripat.
Acò s'apella faire una ovalion à quaucun.
Davans la gara un ome d'una cinquantena d'annadas brandis un drapèu, me
regarda e me dis : « Ara lous tenèn. »
Aquel ome es un brave ome. Pamens cau
parti. E quand on partis on se dis adiéu.
4 ouras. — Dins lou vagoun. Chacun
dis soun mot. Parlan toutes au cop e mai
que mai de la demoubilisacioun. Un gros
artilhur crei que pèr Pascas seren toutes
à l'ouslau. Un serjant dis : « N'i a belèu
encara pèr dous ans. » Aquel jouine,
grandàs, dau genia, qu'es mountat embé
iéu au Clapàs respond en riguent: « Ebé !
Penelopa a lou tems d'esperà e de fini sa
lèla. » Penelopa... Acò dèu èstre sa fenna
e sa fenna dèu èstre courdudièira. Travalha belèu pèr la troupa.
5 ouras.— LIOUN.— Dempioi miejour,
dinc aquel trin s'es belèu begut mai de
dous miochs de vi.
Divendres au souèr. — Sièi arribat ièr
mali. Mès lou front es pas pus lou front.
La tranchada fangousa d'ounte, un à un,
lou fusil sus l'espalla, en bon ordre, lous
pialuts soun partits, garda pas pus de sa
grandou e de soun bruch, qu'un moulou
de roupilhas, laissat aqui pèr lous que
s'en anèroun. Las pichotas crouses de
boi sembloun mai souletas e lous bouièus
abandounats soun salles e pudissoun
couma de vièls valats. La guerra es
finida, sembla pas de bon. Passan nostas journadas à ensachà de creire que
ce qu'es arribat es vertadiè. La soupa a
pas sanjat de coulou, e la sauça es toujour clara. Es vrai que lou cuistot a
decourat la cousina embé tout lou lauriè
que lou capitàni aviè croumpat pèr la
sauça. La guerra es finida : n'en sièi tout
bèfi, e me sièi pas bandat...
Charlou toutara me disiè: « Vos que
t'hou digue? ebé aquel jour que duviè
èstre l'auba radiousa d'un jour de granda
fèsta, seguèt pas que Iou souèr d'un long
entarrament
Es lous Morts belèu que
nous an empachat de cridà e de rire. »
Marcel

RICOSE.

X. lou 15 de nouvembre 1918.

D ELPON-D ELASCABRAS.
21 de nouvembre 1918.

Guíjînglau al Centre de Reducacioun Fisica

Noste numerot dau 15 de decembre
pareilrà sus 6 PAJAS, e serà mai que mai
eounsacrat à
JÒRDI MAILLET

De cops que i a l'on es fourçat de rire
amai l'on vorgue pas.
Pèr esperiença, escoutàs aqueste recit
d'una matinada al Centre de Reducacioun.
M'anàs belèu dire qne cerque tonjour
quicon pèr faire rire. Pamens! Miladiéus
(couma disoun dèu la mountagna) hou
cerque pas! Que nàni, mème que lous
sujèts me vènoun noumbrouses couma
la grana de feuse, mulliplicals que soun
pèr lou ridiculle fecound de nosta epoca
anourmala, e belcop mai encara dins
lou mitan ounte, dempioi mai de quatre
ans, vivèn. En aquel Centre, lous rapatriats d'Ourient seguèn mandats pèr fa
'na cura, e, entre arribà, pèr s'assegurà
de l'estat sanitàri de cadun nous passèroun lou counsel. Tout lou mounde sap
dequ'es un counsel de revisioun. Vous
fan metre nuds couma de vermes davans
de medecins-majors, d'ajuda-majors,
d'infirmiès, de secretàris, ben entendut
dal même sexe, d'omes! d'abord es pas
la coustuma, dins noste païs, que las
fennas assisfoun à-n-aquelas ouperaciouns.
Ebé! jujàs-hou couma voudrés, es
justament aqueste fèt que se prouduguèt. Passèn lou counsel davans una
fenna! uua persouna relativament jouina,
qn'èra ni doutouressa, ni brancandièira
ou infirmièira, mès tant soulament cargada d'escriéure sus un registre lou pes
que fasian, à mesura que passavian sus
la bassaculla, car de cavilha.
Seriè loungarèl d'enumerà las reflessiouns que fasian toutes seloun l'age,
lou caratèra e seloun l'educacioun de
cadun, sus la presença d'aquela fenna
en un lioc tant denudat d'artifices.
Rapourtarai, pamens, aqueste mot d'un
cadelàs ben plantat sus soun rèble garrut, quand me faguèt : « Es davans
aquela fumèla queme caudrà passà 'ntal,
acò me degousta, hou aime pas ; couma
apelloun aiçò? la reducacioun fisica, mourala ?... ou I'educacioun immourala ? »
L'escoutave un pauc, pioique me souvène dal jouinome, mès gueitave subretout Guijinglau que sabièi tatouat sus
tout lou cors e qu'à mesura que se desvestissiè fasiè 'mbousounà lous camaradas ambé lous images sus el pintrats
en toula mena d'estille mès mai que
mai en raport de las circounstenças presentas.
Un cop toutes prèstes, nous faguèroun
avança de dèch en dèch e de tras en tras
dins un cantoun de Ia sala. Lou dentisla
èra à drecha qu'ambé sa man fasiè badà
pèr veire lous dedentats; cap à nautres
lou medecin qu'espiava dins las ochas,
pioi fasiè virà davans-darriès, gueitava,
paupava lou mouledàs das brasses e
ditava sous prounoustics à d'aussiliàris
enlunetats, magres e mau rasats. Au
mitan de la pèça, una fila de pialuts passavoun un à la queta de l'autre sus la
bassaculla en faça la fenèstra; e, procha
de nautres, acouidada sus sa taulassa,
Madama la Secretària que fasiè ço que
devié fà... un pauc distracha pèr l'emboul e las refleciouns que fasian dins
noste cantoun, mès qu'avièn pas l'aire
de l'esmòure.
Pareissiè sustout s'interessà à Guijinglau que peltirava soun embounigou,
e la pèl de soun ventre fasiè grimacejà

lous omes e las fennas pintrats de blu
e defourmà sous cors en d'atitudas e
de formas caricaturalas que fasièn embousounà; levava la camba en l'èr pèr
fà legi las dos escriciouns de sous pèses :
« A la rose », «A la violette ». D'aquel tems
me plasièi à ousservà la « Madama », e
vous prègue de creire que se soun t.raval
èra estat un tant siè pauc dificille, de
segur que l'auriè mal fach, car semblava
prene fossa interèst e fossa plasé à espià
nosta estetica, e mème, qu'à n'en jujà
d'après sa fisiounoumia e soun ièl viroulejaire, espertisava pla nosta valour plastica dins toutes lous countours e bistours. Iéu l'aurièi facha Medecina, :s'èra
pas que m'avièn dich quau èra, l'aurièi
facha Proufessour d'anatoumia, d'ousteoulougia e mioulougia. Preniè fossa
interèst à nous gueità, vous ai dich, talamai que... mancava souvent l'ancriè
ambé sa plouma.
— Agà, dins un virà-d'ièl, fai sèt cops
que lou manca (remarquèt Rantampluma) veiràs s'arribarà pas quicon à-naquel ancriè!
E la cola sempre risiè de la pèl
taloulhejada de Guijinglau e de sas
erouï-coumicas simagrèias. Parmsns ambé Bistanflut quitavian pas la jouina
fenna que... hou devignàs... en douça
e sens emboul aviè virat l'ancriè e èra
ben entrepachada. Mai d'un autre aviè
vist lou cop e un murmure coU/etif, un
brounzinament couma lous souldats saboun faire: ou... ou... ou... à bouca
barrada, s'elevèt dins la sala e tout lou
mounde se quilhèt sus lous artels pèr
veire la bellissima taca negra que s'espandissiè sus lou registre, acatant nostes
noums emai lou pes das que Yenièn de
passà. Cauguèt refaire lou registre; lou
Major sans emoucioun redounèt sas
enstruciouns, d'infirmiès, de secretàris
ajudèroun à Madama. Mès cauguèt fà
tournà redesabilhà lous qu'avièn passat,
lous repesà, e lous un de caïnejà en
diguent qu' « aquela garça hou aviè
fach esprès per reveire... un tèl... un tèl
autre », e lous autres de rire de toutacò:
la sala de counsel semblava una iièira.
L'ouperacioun se countunièt dins un
serious empausat pèr lou major e mau
countenguf pèr lous omese que s"espetèt
en un cacalàs general quand Guijinglau
rede e tibat passèt sus la bassaculla e
que pèr veire soun pes faguèt, en se
clenquant, tibà sas paterlas repeteladas
ounte on vesiè un sourel sus la de gaucha e Ia luna sus l'autra. Lou sahièi
quand mème pas à soun aise, car Guijinglau a toujour regretat aquel caricaturage de sa persouna, sus sa propra
persouna, qu'es lou tatouage. Atabé, pèr
coumbatre sa gèina, virèt l'esquina dèu
la Dama e vitament filèt defora d'ounte
lou major lou faguèt tournà pèr fin de
ransegnaments.
— Eh bien ! ça va ? li faguèt en l'espinchant de cap à pèd.
E Guijinglau, couma susprés de lanl
d'atencioun, li respond:
— Pas mal, moussu lou major, e
vous ?
E lou metèroun al reng das bons.
Un cop toutes abilhats parfiguèn nous
rassemblà sus una plaça ounte lou lioctenent nous esperava pèr nous fà 'n

�ïiscours seloun soun acoustumada. De
fcops que i a es pèr nous fà coumprene
jue lou Miejour a pas soufrit de la
Vguerra e que cau reparti, fièrs, forts,
e zou ! e zou ! e zou loujour ! Soulament el qu'es de Tourcoing, l'avian
troubat al Centre en arribant e lou li
avèn quitat ; m'avès sesit ?... mounde
dal Miejour...
Aquesle cop qu'èra lou prumiè discour seguèt pèr nous counselhà, dins
un francimand de las Flandras, d'escampà pas nostes rèstas,d'hou quitàdins
lous plats de l'ourdinàri, que la coumpaniè dal Centre elevava e nourrissiè de
porcs e que caliè tout proufità. «7/s sont
déjà beaux, nous diguèt mème, et d'un
bon poids». Es aqui, à-n-aquel moument,
que prounounçava: « d'un bon poids »
que lou medecin-chèf passant à chival
dèu l'infirmariè arrestèt sa mountura
e davans la coumpanié alignada li
faguòt: « Vous les av.ez pese's ? » — Lou
lioctenent, creseguent qu'aiceste li parlava das porcs li respond en se metent al
garda-à-vous: « Oui, Docteur, nous en
avons même qui sont déjà bons pour tuer».
Sabe pas se lou major coumprenguèt
tout acò, mès nautres fiquèn un poulit
sadoul de rires. E couma lou lioctenent
se fachava, Guijinglau li faguèt veire
ambé soun det una fenna que balajava
soun davans de porta, e diguent al
lioclenent : « Aqui n'i a una que me
carra », e veguèn toutes ,que pourtava,
aquela fenna, un coutilhoun fach d'una
saca e qu'à mesura que se virava e se
revirava pèr escoubà on legissiè EXTRA
sus lou davans e SUPÉRIEUR SUS lou
darriès, qu'aviè oublidat d'esfaçà.
Noste chèf crcseguent que risian que
d'ela, seguèt countent e riguèt ambé
nautres, autrament nous auriè punit...
pecairefa !...
DELPON-DELASCABRAS.

7 de nouvembre 1918.
N. D. L. fí. — Tenèn à faire saupre à nostes
legiguèires que ço que nous dis Delpon, jout
una forma risoulièira, couma n'a coustuma, es
souvent la pura veritat. E hou poudèn afourti
especialament en ço que councerna lou cas
d'aquela fenna

assistant à las visitas. S'es

passat dins nosta Regioun e

pensan qu'es

pas de trop de sinnalà aqueles fèts que soun
en defora de nostas coustumas e que duvèn
pas quità se generalisà.

Un autre esemple: lous Bretouns
Lou dimenche de la manifestacioun
en l'ounou de l'Alsaça-Lourrena, s'es
pougutlegi, sus las muralhas de las garas
e de las coumunas de Paris, una aficha
en lenga bretouna, couvidant lous Bretouns de la capitala à festejà las sorres
de l'Est.
Manifestacioun « particularista » (n'i
a que diran) tout ple ben venguda pèr
quau sap ce que la causa francesa dèu
au « particularisme » alsacian.
Aurian aimat que d'afichas en lenga
d'oc seguèssoun de la fèsta. Manca pas,
pamens, de Soucietals miejournalas à
Paris. Soun-ti juste bonas pèr alesli
de rebòbis e ourganisà de bals ?..

L'Amiral= Souïssa
SERVAN, dins soun bèl abilhage
Toui decourat
E chamarrat,
Quand mena soun « pelerinage »
Sembla un souïssa — ben francament.' —
En tèsta d'un entarrament...
JAN-SANS-PÈU.

La Vida au Clapàs
La Vitôria e lous Morts
Lou

darniè mot de l'article de M. Ricose

n'en dis long...

Aici,

liont

de

las pichotas

crousas negras, la joia s'es facha pus cridaira
e pus boulegaira. Las journadas das 11 e 12 de
nouvembre soun estadas dos bellas journadas
de joia poupulària, simpla, sincèra e franca
dins l'espountanéitat de sas manifestaciouns.
Lou dissate 10, au Teatre que redoubrissiè
(emé — pèr asard ! — Manon), Mlla Symiane a
declamat una Ode du Triomphe escricha pèr un
Evesque qu'es un gros persounage de la Prefetura (miracle de l'Unioun sacrada).
Lou dimenche 17, lous Morts an agut sa
journada, emé lou pelerinage tradiciounal.
Manifestacioun nobla dins soun prencipe, mès
pas reiissida dins toutes sous detals. Couma
l'an passat, sinnalan l'escandale das Mutilats
(lous que portoun pas pus l'uniforme) butats
en 5 ou 6ma plaça

dau

courtège, après...

seguen pas michants! E l'escandale encara
pus triste de la proufanacioun de las toumbas
pèr una foula que comta, malurousament, mai
de « badaires » que de « pelerins ». Es vrai que
l'ourganisatou dau courtège diguèt un jour
qu'aimava « la pagalha «... Es estat servit!
Lou dilus 18, lou Counsel municipal, reunit
esprès, a voutat lou prencipe d'un mounument
à aubourà as Morts de la granda guerra. A ben
fach de pas voudre esperà pèr decidà aquel
oumage. E a ben fach de decidà, pèr i'assoucià
toula la poupulacioun clapassièira, de doubri

tariè avançava, lous « tanks » dourbiguèroun lou fioc; vole dire lous tambours
jouguèroun. Mès alors fuguèt la fola
desbandada : lous miòus brandèroun las
aurilhas, zou ! d'aupetadas, de reguinnadas, e patatri e patatra,
quanta
espoussada ! Pèr malur « lou Roubin »
brequèt, mourrejèt pèr sòu, un tambour
voulèt pèr lous aires e venguèt just crebà
sa pèl sus la tèsta de Toupin que tout
esbavourdit, courrissiè d'un miòu à l'autre pèr lous empachà de fugi. Ah ! mous
amics, se risian nautres! au brut das
tambours quau anèt d'un biais, quau de
l'aulre ; lou chi que japava adujava à la
desfacha e devers l'estable maugrat lous
cridadisses dau manescau de lougis, lou
bestiàri s'embousounava.
I'aguèt, pioi, una oura terribla, quoura
lou coumandant faguètsounà Toupin e ié
faguèt remoslra de ço qu'aviè perdut la
batalha au lioga de Ia gagnà.
Mès pareis à las darnièiras nouvellas
que lou chi de Toupin a agut la crous de
guerra « pèr sa bella counducha davans
lous miòus ». Toutes l'avèn felicitat ;
pamens à la popota sèn estats regretouses
qu'acò ague pas baià quaucas bonas
boutelhas à béure...

una souscricioun e de coumprene dins lou

LOUVÌS

FûURMAUD.

Coumitat toutas las persounalitats marcantas
de la Citat. Reparlaren d'aquela questioun de
prumièira împourtencia, car cau, à quante pres
que siègue,

pauc — amai fossa — das trop noumbrouses

grand

plesi que lou

militàri, vèn d'èstre pourtat à l'ordre pèr la
8ma fes. Lou doutou Joannon es lou fil d'En Pau
Joannon, president de la Soucietat arqueoulougica de-z-Ais, cònsou de VEscolo de Lar e
lou fraire de noste amic Marcel Provence. Lous
felicitan toutes couralament.
— E

coumplimeritan tamben

de bon

cor

noste coulabouraire lou felibre Louvis Abric,
de Lunel, telefounista au 82ma, que vèn d'èstre
citat pèr lou segound cop.
— Nostas milhounas felicitaciouns encara au
lioctenent Jaques Boudet, de Ceta, fach chivaliè de la Legioun d'ounou ; au serjant Lucian
Mourgues, de St-Geniès, e au capoural Pèire
Delsol,

de

Mountagnac,

decourats de

la

medalha militària.
— Amai au cetòri Vincent Bouny, serjant
au 102ma alpin, que vèn de descroucà una
6ma citacioun; au Clapassiè Marcel Valette,
agent de liasou au 81ma, que n'es à sa 4ma ; à
l'ajuda-major Edouard Rayan, lou lioclenent
JôrdiNègre, lou jout-Iioctenent Marcel Mage,
l'ajudant Jan Fitte, lou marechal-das-lougis
Pèire Cayrol, lou serjant Jousè Salvador,
toutes de Mount-Peliè, e Marti Audibert, de
Ceta, pourtats à l'ordre pèr lou 3ma cop ; lou
jout-lioctenent Gastoun Guilhaudis, lou marechal-das-lougis aviatou Marcel Ginestet, lou
lioctenent Jùli Maury e lou troumpetaire Jan
Delmas, de Mount-Peliè, lou capitàni Elia
Capiou, de Frountignan, e lou serjant Carles

— Soun estats citats aquestes darniès tems :
lou

IvJL QUERRA

telegrafista

Digàs-me se jamai, despioi que mounde es
[mounde,

Louvis

Léocournet,

lou

mitralhaire Roguski d'Ostoja, l'abat-capoural
Louvis Thomas, lou marechal-das-lougis Jan
Peyre,

A Guilhaume.

Lou counnouissès pas... ? Es couma
sant Roc; quand vesès lou chi l'ome es
pas liont; e tabé dau chi el a lou sourrire
quoura rebaussa sas labras adournadas
d'un parel de moustachas quasi coulou
de vi. Verai que, pèr un ome qu'en tems
de pas n'aviè jamai tasta 'n degout,
chima ben. Anés pas creire pamens qu'es
un ibrougna, nàni ! Mès vòu mai que
vous lou presente : s'apella Toupin (riguéspas dau noum), proufessioun bouchè,
manescau de lougis, aquesta guerra, dins
una coumpaniè milrailhaira d'infantariè.
Sabès toutes que lous cavaliès voloun
pas èstre fantassins, el mens que lous
autres ; mès sas qualitats e sous titres ié
vouguèroun l'autre jour l'ounour d'èstre
quaucun à la manobra.
Lou coumandant aguen decidatde faire
un esercice embé lous « lanks » carguèt
lou manescau de lougis Toupin de representà lous engins de guerra pèr mejan
de las veiturelas de mitrailhaires. Chasca
veitura sariè 'n « tank » e, couma faliè
imaginà lous pichots canouns, Toupin
requisiciounèt lous tambours de las
coumpaniès que chascun devièn faire
sa rampelada à mesura que s'agantariè
l'enemi.
La manobra estent messa à pount,
s'en anèroun sus lou terren ; tout èra
en plaça à sèt ouras dau matin, e pèr
bonur aquel jour plouviè pas ; faliè
veire lous miòus prouprament arnescals
revalant las veituretas cargadas das tambours.
Lou coumençament anèt ben. Toupin,
à la tèsta de soun armada, semblava
un general, afustava sas moustachas
couma jamai, e fièr, cavauquejava sus
un velò passatde coulou e lout apegatde
fanga.
A l'oura H, tout se debanèt; l'infan-

aprés em' un

fes.

que desoundroun Mount-Peliè.— P. dau C.-d'A.

La Manobra embé lous «Tanks»

Avèn

medeci-ajuda-major Pèire Joannon, medalhat

Belloc, de Piochabou, citats pèr la segounda

Après Ia darnièira batalha,
14 de Nouvembre 1918.

qu'aquel mounument, dinne de

nostes Morts e de nosta Vila, nous sanje un

Nostes Souldats

lou lioctenent Antôni Boyer,

veterinàri-ajuda-major

Hédin,

lou

lou bregadiè

Louvis Dabadie e lou serjant Bertoumiéu
Segui, de Mount-Peliè; lou lioctenent Justi

S'es vist sus nosta terra un carnage pariè,

Rouvier,

Couma aquela orra guerra ounte tout es in[mounde,

Albert

Que fai de nostes camps un inmense carniè ?

lioctenent Jôrdi Lacombe, de Mèza ; lou lioc-

Maudich au Poutentat que l'a descadenada,

tenent Albert Saugez, de Pailhes ; lou « tan-

Au moustre qu'a pougut de gaietat de cor,

kaire »

E pèr sa voulountat faire una obra dannada,

Edouard Bessières, de Clar-Mount; lou sapur

Que dins tout l'Univers semena floc e mort !

Benjamin Trinquier, de Lunel; lou zouava

Tant d'inoucents tugats dins vilas e vilages,
Espandi l'espaventa e chaplà ço qu'es bèu :
Glèisas e mounuments d'art de toutes lous ages.
Das bandits Alemands, vejaqui lou tablèu !

de

Loudeva;

Montel,

de

l'ajudant

Gijan;

lou

aviatou
bregadiè

Antounin Canclaud, de Balhargues ; lou jout-

Fèlis Bruguière

Leoupold Auriol,
Clement

Bigot,

e lou mitralhaire

de Poussan ; lou serjant
de

Vila-Nova ;

l'ajudant

Lucian Salette, de Vilamanda.
A toutes, nostes mihous coumpliments.
L'AGENT

DE LIASOU.

Fusilhà, mass'acrà, Ious enfants e las fennas,
Es la règla qu'an pres lous sauvagesPrussians !

EN MEMÒRIA

Las ouras que vivèn soun gravas e soulennas,
Pèr lous Estats martirs e lous paures crestians!
Sus toun ordre,bandit, lou mounde s'estermina,

Das Mount-Pelièirencs : Auguste Ardourel,

On se bat sus la terra, on se bat sus la mar,

mecanician lè gr.

On se bat dins lous èrs ! Crapulousa vermina,

Marcel Card ; Louvis Vódrines, capoural au

d'aeroust. ; lou bregadiè

Siès l'engèni dau mau dins la pèl d'un soudard !

163ma; lou marechal-das-Iougis Enric Mion,

As destruch las ciéutats de nosta bella França,

Marius Icart, capoural au 3ma înf.; Louvis

Talas que Rems,Seissouns, Lila, Verdun,Arràs,

Veyssettes (64ma inf.) ;

Mès noste tour vendrà que menaren la dansa,

(259ma artilh.); Francisca Vadot (115ma A. L.);

Aquel jour, grand bregand, tous crimes pagarsà!

Bernard Brugère

Pèire Broussou, serjant au 114ma ; Maurice
Combecal (2ma genia); l'alpin Fermi Ver-

Racaràs tout lou mau qu'as fach à la Belgica,
EnboumbardantLouvain,Ypres,Bruges,Anvers!
E quand lous Aliats vendran pèr la replica,
Brussella reveirà lou glourious Albert.
Coufle de ta grandour e d'ourguiol militàri,

deille ; Pau Bouis (3ma genia); Marius Gavanon, bregadiè au 233ma artilh.; Marcel Martin,
marechal-das-lougis au 3ma d'artilh.; Alfret
Combal, capoural au 152ma ; Emound Laffabrier (315ma A. L.); Gastoun Arnaud, liocte-

Vos counquistà la França e l'Europa d'un vanc?

nent au 169ma ; Marius Laval (HOina A. L.);

Mès lous poples units preparoun toun susàri,

Vitor Aubrespy, serjant au 158ma; Leoupold

E desbarrassaran lou Mounde d'un tiran !

Mazeran (9ma curassiè).
— Das Cetòris : Andrióu Dupin, $ &gt;&gt;, aju-

Toun destin es escrich, Emperaire Guilhaume !
Crebaràs clavelat de reproubacioun,
En fàcia de l'Europa, e toun maudich reiaume,
L'escrafaren de la civilisacioun!

dant au 107ma ; Auguste Rouquette e Louvis
Fadel.
— De Pau Foucou, de Nebian, £, capoural mitralhaire au 173ma ;

Paures destimbourlats que parlàs de «Kultura»,

lou

serjant-avia-

Vous cresès lous prumiès sabents de l'Univers ?

tou Pèire Labat, I, de Balaruc; lou capitàni Pèire Nègre, J, de Nimes; lou serjant

Mès mau-grat vosta força e vosta tèsta dura,

telegrafista Marcel Abric, de St-Jan-de-Védas;

La França matarà voste insoulent gouvèr !

Jousè Got,

L'esprouba serà dura e la pena crudèla 1

lougis chèf au 5ma artilh.; Enric Romain,
de Vic-la-Gardiola, telefounista au 56ma

Lucharen jusqu'au

bout dins de

sanglants
[coumbats !

Mès la França toujour glouriousa e pus bella,
Couvidarà lou Mounde à l'obra de la Pas !
Marna, Verdun, Ysèr, trilougia de glòria !
Tres noums que marcaran dins l'inmourtalitat,
E que seran escrichs au pus bèu de l'istòria,
Pèr agudre sauvat de mort, la Libertat 1
1916.

F- JALLOIS.

J,

de

Loudeva, marechal-das-

d'artilh. ; Cesar Fermaud, de Gignac; lou
medeci-ajuda-majorPèire d'Albiousse, d'Uzès;
Ramound Bessery, de Boujan; Francés
Granier, de St-Marti-de-Loundres; Pau Bonicel,

de Vendargues (372ma inf.);

Felician

Lavaux, de Mount-bazenc (246ma inf.); Elia
Seremy, *, de Cazouls-d'Eraut (58 artilh.);
lou lioclenent Ravous de Girard, de Mèza.

�Ecole "REMINGTON"

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droit, Pharmacie

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Abounàs-vous au " GAL
LEÇONS,COURRIER
TRAVAUX de MACHINE
8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

?

Abounàs-ié vostes pialuts.
Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue civil, siègue souldat,

sortent de
•• L'ABBILLB ,
Imp. Coopératìve Ouvrière
14, Avenae de Toulouse &lt;T~
MONTPETUER
&lt;P

?

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,

ATHÉNÉE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13
Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

H

ITQlAPELLERtf

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça

^NTPEtl'^,

de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
Les Grands Magasins ■de Nouveautés

— Digàs, Marioun,

Qap-Fumoip aa Sous-Sol

D'ounte vèn lou renoum

PARIS- MONTPELLIER

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...

CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sisìre e lou Gipiè
cagaire, de l'abat Favre; las Erbelas, de
Marsal; la Font de Sanl-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Grisetas de Mount-Peliè,
de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ; las Bugadièiras, de Jounquet; lou
Lasert.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

jv^^u)

Imp. L'AbeilIe,

14,

m

Consommations de Premier Choix

a

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

TouJoure
Chic...
....car

Mensuelle. — Illustrée
MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

av. de Toulouse, Monlpellier.

ALVAYRAC
fiausse..
hic
AIA GAVOTTE

ftUOUtHQjP

•omnuin

Lou Gerent:

/■

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262419">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262420">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262421">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436059">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110673">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°83 (1è de decembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110674">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°83 (1è de decembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110675">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436049">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436050">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631538">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110678">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°83 - 1er décembre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110680">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110681">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110687">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110688">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110689">
              <text>1918-12-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110691">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110692">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110693">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110694">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110695">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110696">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110697">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1991"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1991&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262414">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262415">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262416">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/8bcd7046086c0620c77552b6861309dc.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262417">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262418">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436051">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436052">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436053">
              <text>Devoluy, Pierre (1862-1932)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436054">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436055">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436056">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436057">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436058">
              <text>Jallois, F.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594847">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594848">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594849">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640601">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718141">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
