<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1992" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1992?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:41:25+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="72376" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/753828f5f220e18cd4aa0ee5a2dddb45.JPG</src>
      <authentication>7cdaf7d57778287cccc85a825860abb9</authentication>
    </file>
    <file fileId="72366" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/3559af0063483e814dbdb6cbfba0abc2.pdf</src>
      <authentication>45492458d3a0533fd318b6dcceb31d2e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="612849">
                  <text>Quatrièma Annada. — Not 84

Sièis Pajas

15 de Decembre 1918

A LA MEMORIA
DE

JORDI IIIIAILLETf
(Joryet de Pastourèl - Lou Felibre de la Lauda)

—!S

1893-1918
Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

fìedacioun:\b bis} Carrièira Ferdinand-Fabre

MOUNT-PELIÈ

Lou Jouine Felibrige
Es toueat, prou toucat, lou
jouine Felibrige; es dejà longa
la lista de sous morts, es encara
pus granda sa força e sa bèutat.
Car se lou noumbre demesis, la
valhença demora as que juroun
de faire las journadas doublas pèr
oubrà pèr lous que soun pas pus.
Lou jouine Felibrige a bèu aveni
davans el, lou « regiounalisme »
vèn après la vitòria, l'Estella dèu
brilhà encara mai. Lous jouines
felibres — es pas pèr aflatà digus
— s'ameritoun fossa e fossa lausenjas. Se soun batuts pèr la
Patria, i an bailat sa vida e quitoun de mounuments glouriouses
dins l'istòria dau Felibrige. Esemple : las obras de Filhou, las de
Pouzol, la Gazeto Loubetenco,
LEcb dôu Bousquetoun, lou « Buletin » de VEscolo dôu Boumbardamen. E tout acò fai rampelada
e amoulouna una cola de jouines
felibres, de jouines que demandoun pas qu'una causa : counouitre, aprene, èstre encourajats, car
an quicon, l'amour. E l'amour
qu'espelis, que s'enracina ben, es
tout.
Lous jouines felibres soun nascuts em'aquel amour, soun estats
felibre perqué l'an vougut, an
sautat — mai d'un, pèr pas dire
toutes — la generacioun que s'atroba entre sous grands e eles.
Oi, ce que lou paire aviè carrament dessoublidat, lou pichot-fil
l'aviè sans l'avudre aprés : l'amour
de la terra, de sa lenga, de las
tradiciouns. E alors soun estats
felibres, mès digus ié lous a pas
menats, ié soun venguts soulets.
Esistava pas res pèr lous jouines; eles en se batent pèr la generacioun coupabla que disiè : « Ne
parlez point patois » an fach quicon pèr lous jouines qu'èroun à
sous coustats dins las trencadas,
an pensat as jouines, an rampelat lous jouines, i an dounat de
libres... An respoundut as jouines
que ié disièn: « Acò's poulit ? es lou
Felibrige ? » — «Oi, es acò : aimes
toun vilage, parles la lenga de
toun vilagc, ebé ! moun omer, siès

Lou Numerot: Tres Sôus

felibre, siès un patriota miejournau ». Lous jouines an encourajat lous jouines.
Vejaqui ce qu'a fach lou jouine
Felibrige, es pèr acò que s'amerita fossa, fossa lausenjas. Lous
jouines felibres fasièn partida
d'una generacioun sacrificada ; ai
las ! n'i a de sacrificats, e de bons,
mès an quitat de vida darriès eles.
E... vole pas èstre michant, mès
vole èstre juste : lous paires soun
pas toujour estats bons pèr lous
íils, lous encourajaments an souvent mancat au jouine Felibrige.
Lous academicians-felibres qu'an
seguit la glòria dau Mèstre, que
se soun miralhats dins la lusida
facha pèr lou primadiès, an souvent macat aqueles jouines escoulans que vouîièn aprene mès que
troubavoun de criticas e pas ges
de proufessous.
Ara que pica l'oura de la vitòria,
à l'oura ounte sus lou cros das
jouines toumbats duvèn anà plourà,
es encara de jouines que disoun:
« Venés emé nautres, toutes lous
felibres; vous aiman, avès fach
de bellas causas, e se nous avès
un pauc fougnat tems en tems,
vous n'en gardan pas rancura.
Oubren ensemble pèr èstre dinnes
das que soun morts e qu'an fach
lou Felibrige glourious, lou que
vai segui la liberacioun dau terraire... »
JORGET DE

PASTOURÊL.

Aqui lou darniè article de Maillet, que nous
'n parlava quauques jours encara avans sa
mort. Lou publican tal que l'avèn troubat
dins sous papiès ; aquel simple broulhoun
garda, dins sa forma mau definida, mai qu'una
valou de doucument. Dis de veritats e fai de
counstataciouns que caliè dire e faire, en
aquesta fln d'annada doublada d'una fln de
guerra. Venguent de delai la toumba, emé la
força e la soulennitat de la Mort, n'an pas que
mai de pourtada e de pes.

Dins lou dòu crudèl que l'esprouba,
la Redacioun dau Gal a retroubada tout
entièira, sincèra e pretoucanta, la simpatia de sous amics.
Pregan lous que nous l'an proubada
de reçaupre, au
MAILLET

noum de la

familha

couma au nostre, un gramecis

recounouissent.

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

MOUNT-PELIÈ

Abounament : 4 francs l'An

L'ADIÉU DE MAILLET
A FILHOU

A POUZOL

Quand Mistral seguèt mort, quand lou

Couma noste Filhou, es toumbat, au

subre-Mèstre agèt barrat lous iols pèr

moument ounte la Vitôria sourgis, espe-

toujour, quand aquel grand Pouèta agèt

taclousa.

quitat escapà lou darniè badai, lou Feli-

Paure grand car amic qu'ai pas cou-

brige tout entiè sentiguèl saquejà soun

nougut prou, res que pèr sas letras que

mounument e fossa se diguèroun: « Mis-

counsérve piousament.

tral mort, lou Felibrige mouris em' el. »

Letras felibrencas ounte me charrava

Prumièiras paraulas que fan loujour

das plans de I'aveni. Ah ! quante bèu

seguida

à-m-un

cop

brutal, à-m-una

felibre ! quanta fe, quanla força

aviè

doulou que res counsola, mès que piói,

Pouzol ! Jouine, ple d'enavans, panta-

emé la fe e las liçous dau qu'es pas pus,

lhava lou Felibrige couma lou voloun

l'espèr reyèn e tout reviéu.

lous jouines. Es un bon que partis, la

Filhou mort, avèn sentit ce mème un

cola s'esclargis. Lon valhent cabiscòu de

sabroun faire craquejà nosta obra. Assu-

VEscola dau Boumbardament es pas pus,

cats pèr la doulou, sèn restats couma se

lou delicious pouèta cantarà pas pus,

res viviè pas à noste entour... Filhou

mès soun obra viéurà, liçous sacradas

mort, avièn

pèr lous jouines qu'arriboun.

perdut

lou

Capouliè das

jouines... E pamens sa vouès nous dis :

Pouzol! Filhou! noums resplendents de

« Fasès ce qu'aurièi fach; prenès un pauc

glòria, quitàs-nous plourà e mesclà las

mai de pena, mès countuniàs de luchà. »

lagremas de Prouvença à las dau Lenga-

... E es vrai; cau luchà toujour, mai

doc. E, virats devers vautres que dins lou

que mai, pèr ounourà sa memòria, pèr

cièl vesès la vitòria à quau avès bailat

segui sas liçous; car, maugrat sa joui-

vosta vida, juran que nous souvendren

nessa, viéu e n'agent pas pòu de prene

e que de longa oubraren pèr noste car

una decisioun, Filhou èra un mèstre dau

Miejour.

jouine Felibrige...
Quanta doulou pougnenta de legi aqueles adie'us, recatats dins las notas de Jòrdi
Maillet, quand pensan qu'es anat tant lèu rejougne lous amics que plourava, e qu'es
ara sus sa toumba que tournamai se mescloun las lagremas de Prouvença e las de
Lengadoc l

Jout lou vent de jalada...»
(Èr poupulári)
Ounte vas dounc, genta griseta,
Afairada, de bon matì ?
Ounte vas dounc, ma poulideta ?
Saique l'amour vèn d'espeli ?
Mès, diga-me, bella bruneta
Perqué toun iol a l'èr couqui ?
Quites be sourti ta friseta,
Es que siès dins lou bon cami ?
M'escoutes pas... e iéu seguisse
Toun penou mignoun que fugis.
Coumprene be, dises : « Languisse,
Ai lou cor en revaladis
Dau souveni de sa brassada
Car ai lou miéu, iéu, sièi aimada ! »
JORGET DF. PASTOURÉL.

. Davans soun oustau sièi passat,
Era ben nioch, lou vent bufava,
Bufava rauc lou grèc jalat
E tout dins iéu n'en tremoulava.
Pioi, mai ardit, ai espinchat
S'à soun balcoun res n'esperava...
Saique moun cor l'aviè sounjat
Qu'aqui dourmissiè la qu'aimava.
Aussi calèt moun cant d'amour.
Dequ'auriè dich ma cansouneta
Dins la lenga dau troubadour ?
Aima pas acò la fllheta,
Hou coumpren pas lou vièl parlà,
Lou qu'aimariè de la bressà...
JORGET DE PASTOURÈL.

�LJ

Amai aqueles, lous auren!

LEnsegnament de la Lenga d'oc
8 lous Estudiants de Mount-Peliè

A moun Segne Grand

Avèn reçachut coumunicacioun d'aqueste vot, que sèn urouses de publicà,
après nostes grands counfraires quouti-

Ounour à nôsti àvi
Tant sàvi, tant sàvi...
F. MlSTRAL.

dians :
L'Association

amicale

des

Etudiants

de

Montpellier réunie en Assemblée générale le
21 novembre 1918, dans la salle des séances du
Gonseil municipal de la ville de Montpellier,
considérant qu'au moment où la vie économique
de la France va nécessiter une renaissance de
la vie régionale, il serait désirable que cette
renaissance s'étendît

à tous

les

domaines,

même à ceux de la pensée.
Estimant d'autre part que c'est aux divers
représentants

des

populations

méridionales

qu'il appartient de lutter contre une ignorance
de notre passé et de notre langue, ignorance
favorisée dans le Languedoc par l'insuffisance
des études méridionales dans notre Université
Montpelliéraine

(le savant enseignement de

M. le professeur Millardet ayant plutôt un

Tai pas prou counougut, o paure Segne Grand,
E siès partit trop lèu, quand n'ère qu'un 'erífffîft.
Lou ressoun de ta vouès escapa à moun aur&amp;ffia,
Mès toun dous souveni es l'image que velha***»?
Sus toun cepoun, toun « Malhetou ». Aimqn toun tems;
Ai eritat de tus, e trobe qu'aquel ben
Vòu lou pus bèu tresor, la pus granda rich&amp;ssfl,
D'avudre au cor l'amour afougat sans fe'blessvf
De soun tèulat, de soun parlà, de soun pa'tâ^f**
Dau ròdou benesil ounte avès fach lou nis.
T'ai pas prou counougut. E s'ai agut la joia
De passà proche tus una ou0êta galoia,
Es quand ère au bressou, jout lous ridèus flourits,
E qu'ausissièi, ravit, lous cants tout ple poulits
Que tus pèr m'endourmi douçamenet cantaves ;
M'adusiès lou pantai... pioi, urous, t'arrestaves.
Dous plesis1 Paures grands, lou vielhun e lous ans
Soun pas grèus quand bressàs vostes pichots enfanls.

caractère philologique et par là même étant
restreint à des auditoires d'élite).
L'Association émet le vceu :
Que les six Conseils généraux de notre région : Aveyron, Aude, Gard, Hérault, Lozère,
Pyrénées-Orientales, et les huit Conseils municipaux de ses villes importantes : Alais, Béziers,

Carcassonne, Cette, Montpellier, Nar-

bonne, Nimes, Perpignan, prennent l'initiative
de voter annuellement la subvention nécessaire
(24.000 francs) à la création de trois euseignements (chaires et conférences) près la Faculté
des Lettres de Montpellier, qui auraient pour
objet les études suivantes :
Langue et Littérature provençale moderne
avec conférence de dialecte languedocien.
Langue et Littérature catalane moderne ;
Histoire et Géographie des trois provinces
méditerranéennes :

Languedoc,

Houssillon,

Provence.
L'Association des Etudiants espère que les
Conseils ci-dessus nommés tiendront à honneur de réaliser ce voeu légitime, et de mériter
ainsi la reconnaissance des Etudiants languedociens, catalans, provençaux.

Es pas dins aqueste journal, tout entiè
counsacrat à l'aparament e à l'ounou de
nosta lenga, que cau dire emé quanta
joia saludan la requèsta das estudiants
de l'Universitat clapassièira.
Faren soulament una remarca, touta à
la lausenja de nostes jouines coumpatriotas. Demandoun pas au goubèr de
Paris d' « autrejà », pèr un ate de benvoulença, las cadièiras d'ensegnament
mièjournau. No! reclamoun aquela creacioun de l'inteligença e de l'iniciativa de
nostes representents loucals e regiounals.
Aplicoun lou prencipe mantun cop prouclamat aici : « Davans de reclamà de
libertats nouvellas, serviguen-nous de las
qu'avèn ». Metoun carrament lous Counsels generals e lous prencipals Counsels
municipals de la regioun en fàcia de
soun debé e de sa respounsabilitat.
Pas que pèr acò, e quante que dugue
èstre soun resullat, aplaudissèn au vot
de l'Amicala das estudiants: nous farà
toujour veire s'avèn de conse e de grand
ciéutadin, de vertadiès patriotas, ou pas
qu'una banda de rampelins e d'armagnolas coufits dins la graissa rancida de la
poulitica de clouquiè. — L. Cn.

Noste amic Caussou de VOuliviè vai reculi sas
pouesias e cansous de pialut dins un voulume,
entitoulat: « Sous la rafale » que

cauprà las

obras lengadoucianas e francesas qu'an fach
lou regal das pialuts dau valerous 142ma de
ligna, lous eros dau fort de Vaux.
Nostes letous tendran à legi aquelas pajas
enspiradas ou

coumpausadas « jouta la ra-

fala. »
Mandà soun adrèssa au Gal pèr reçaupre à
soun espelida (en janviè ou febriè venent) au
pres de 5 f. e contra remboursament, las cansous e pouesias dau felibre-pialut:

Ioi an dich qu'au fougau dau vièl es pas la plaça.
Lou rastelige au cor, lou fil s'en desbarrassa:
« Lou Goubèr lou prendrà, em'el serà pas mau;
L'entendren pas souscà, aval... à l'espitau!
Aurà lous medecis, caudet, bona couchada,
Pioi serà pas soulet, i'es longa la taulada,
Mancarà pas de res, aurà toujour de pan... »
— Mès lou paure vielhet bressarà ges d'enfant...
Segne Grand, es antau que ioi sount las idèias ;
Es lou siècle letrut: « Lous vièls acò's guinèias,
Pas pus res dau passat, à nautres lou Poudé,
Chacun pèr el, parlan dau drech;.. pas dau debé.
E zou! luchan toujour, degalhan la familha,
Dequé nous pot servi... Auren mai de mangilha,
Viéure noste sadoul mès pas trop travalhà... »
Cridoun « Fraternitat «... e se voloun tugà !
Pas pus de pichols au tetou, dis la fennela,
Acò n'a pas bon biais, e sièi mai poulideta
Emb' un mourre pintrat, un fatràs de capèl.
— Oi... vesès pas toujour ce que coubris la pèl.
E lou poulit mantèl, la fourrura que frisa,
Souvent toca en dejout un cors qu'es sans camisa.
E lou grand cabinet que lous grands an quitat
Pèr croumpà de perfums es estat « bataclat ».
Lous pairòus, lous toupis qu'ournavoun la cousina
Encò d'un pelharot ara fan trista mina...
Brulloun l'ancian, ce qu'es sacrat, lou souveni,
Ioi, an un goust pus fìn: Venveja de mouri.
Fan tout pèr demesi chaca jour sa carcassa
E lou sabentàs dis: « l'aveni de la raça... ».
Lou Troupèl mau guidat, ounte lou menarés ?
Dequ'auren à manjà: la prada ou ben lou grés ?
E digus parla pas, mès dins la nivoulada
Lou cièl el nous respond: « Avisàs la trounada! »
Urousament, moutî Grand, que sièi pas desmairat.
Lou gran es pas perdut, avès ben semenat.
Farai pas un savant, mès dins ma lenga-maire
Sauprai cantà, sauprai plourà, dire « pecaire! »
Seguiguent moun destin, mèma s'es ben crudèl,
Cridarai pas jamai: Ounou res qu'au nouvèl.
E s'ai de marmoutets, se fau una nisada,
Lous pichots seguiran la dralha qu'es marcada.
Chacun sa mèma part, e quand voudran trissà
Couparan pas jamai soun pan sans lou sinnà.
... Es vrai que me diran : « Sès un pauc repapiaire,
Retardàs, brave amic, ioi pèr ben saupre faire
Cau marchà de davans, cau viéure à la vapou
E de longa courri, e sabès, l'enfantou,
Acò's un moucelel qu'embrounca dins la vida
Car lou vouiage es court, pioi après la seguida
Manjarièn lou magol ? Autant n'en proufità.
Vivès! Vivèsl... » Oi, mès venès m'assassinnà.
Parlàs dau bèu prougrèt, de la vida machina,
Metès au mème sac la maire e la couquina,
Punissès l'afamat que rauba un floc de pan
E lausenjàs la man qu'escana soun enfant;
L'aimàs lou cor pourrit! hou bailàs pèr pitança
E cresès qu'em'acò aure's nouvella França ?
D'ensultà lou passal es voste pus grand tort,
Fasès michant traval car sounàs trop la mort.
Perdoun, o Segne Grand, de ta nobla pensada
Me sièi trop escartal, mès quand la niboulada
Dau mau grossis toujour, fai bon se descouflà,
Es un soulàs de poudre librament charrà.
S'ères encara aqui, o l lou car ajudaire
Que seriès au manit; bressat emé bressaire
Secarièn nosles plours, aurièn mème ideau:
« La Vitòria das forts, pèr ì'amour dau fougau. »
Me' sentisse soulet... vese veni l'ourage
E ta vouès d'amoundaut, pamens me dis:
« Courage! »
JORGÉT DE PASTOTJRÈL.

Le Matin dis tout, e s'en vanta ; mès
n'en sap pas mai pèr acò. Se counouissiè
noste vièl prouvèrbe: « Cau pas boulegà
la m.... que pudis pas » se seriè evitat de
publicà aquesta nota, dins soun numerot
dau 13 de nouvembre :
Pendant toute la journée d'hier, de nombreuses délégations de Sociétés patriotiques
et d'anciens militaires ont fait au « Matin »
l'honneur de lui rendre visite pour le féliciter
de son attitude au cours de la guerre.
... Le « Matin » n'a fait que son devoir. II ne
prétend pas à une plus grande gloire. Mais
c'est pour lui la plus belle récompense que de
se sentir en pleine communion d'idées et de
sentiments avec l'unanimité du peuple français. »

L'unanimetat dau pople francés ! Pas
qu'acò ! Ebé, no ! Matin de pourrenca e
de vilaniè, t'enganes, ou vos nous burgà
la closca — afaire d'abituda. Nous souvenèn quanta seguèt toun « atituda » as
prumiès jours de la guerra, e de quante
biais, alors, as « fach toun debé ». Avèn
pas dessoublidat l'afrousa caloumnia:
n'avèn trop palit e n'en patissèn encara,
es estada l'encausa de trop de soufrenças
fisicas e mouralas, a coustat trop de
larmas e mèma de sang.
Lou caloumniaire es mort: l'aslrada
justicièira i a fach pagà soun crime. Mès
n'i a que demoroun e que nous duvoun
de comtes : lou que publiquèt la caloumnia e lou que l'enspirèt, lou crapulous
estafiè Bunau-Varilla e I'ancian ministre
Messimy.
Justament aqueste Messimy, ioi general de reserva — se pourrà noutà, quauque jour, las estapas de sa marcha à las
estellas — escriviè d'Alsaça una letra
publicada lou 23 de nouvembre, dins...
LeMatin — toujour! lou diable lous fai
e lous assembla :
... Et alors, dans cet admirable pays où non
seulementles vieux mais les jeunes nousattendaient depuis quarante-huit, devant la joie
délirante de ce peuple...

Aqueles jouines que nous esperavoun
dempioi 48 ans duvièn coumençà de se
faire vièls. Acò pintra lou biais de
M. Messimy : es un ome que partis
d'ausida. Sap pas virà sèt cops sa lenga
dins sa bouca nimai sa plouma dins soun
ancriè. Tant pis pèr el.
L'oura de la justiça picarà ; coumtan
que, se cau, las Soucietats miejournalas
d'ancians coumbatants bailaran un cop
de det à las agulhas. S'agis de soun
ounou e de l'ounou de nostes morts. —
J.-S.-P.

Una Questioun
Dins noste numerot dau 15 de nouvembre avèn proutestat contra una
abouminabla acusacioun antimiejournala
pourtada pèr lou noumat Christian Cornelissendins un librilhou editat joutalou
patrounage de ì'Union des grandes Associations françaises contre la propagande
ennemie.
Aquela « Unioun », qu'aviè pas 'ncara
de Coumitats dins l'Eraut, vèn justament
de n'en fourmà un ounte s'atroboun en
tèsta lous segnes Warnery, Gibert, Guibal, Halle, etc...
Dequé.vai faire aqueste Coumitat pèr
riblà fou clavèl dau Cornelissen e arreslà
l'espandiment de soun salle papafard?
Es la questioun que fossa mounde se
pausoun; nous permeten, à noste tour,
de la pausà as ounourables Miejournaus
noumats pus nauts.

�Pèrjou Librilhou cle la Maselièira

Lou bano de pèira
Aquel jour seguère matiniè e Anneta
n'èra touta embalausida. Couma se poudiè faire acò, ara que las vendemias èroun
acabadas, que coumençava de faire fresquet, me levave mati ? E la brava Anneta,
dins sa cousina ounte la legna petejava
e espandissiè un fum que sentissiè bon,
n'en reveniè pas de me veire tant lèu
davalat.
— Agantarés un bon raumàs, mesfisàsvous! lou sourel d'autouna es couqui...
Esperàs un pauc, vous vau bailà 'n pauc
de cafè caudet.
E me bailèt un pauc — amai fossa —
de cafò dins un bolàs poulit, vièl, qu'èra
autant grand qu'un bourrelet de pichot.
E èra caud, soun cafè ! ai! aquela couquina...
— Mès dequ'anàs faire tant mati ?
— Vau passejà, Anneta. Vesès pas que
fai bèu, que vai faire una journadeta requista e que cau encara aproufità das
bèus jours.
— Bota, bota! bèu countaire, arraparés frech.
— Sièi tapat, e toun cafè, Anneta, me
tendrà lou lèu caudet: me brulla, ai!
... E : fu !... fu !... bufave la licou perfumada, degustave plan-plan aquel bon
cafetou.
Pioi, reviscoulat, emé la caneta à la
man couma lous papetas, parliguère faire
ma passejada autounenca.
La cour dau mas èra tranquilla; quaucas galinas perquinaqui nistejavoun;
Mou'tou, lou brave chinàs, rouncava dins
sa cabana deglesida; Mameta aviè barrat
la porta de la granda cousina, l'entendièi
que repoutegava as manits que se levavoun ; dau coustat de la cava, lous omes
finissièn de prensà, e autour de la raca
amoulounada dins un cantou brounzinava
un nibou de mouissáus que sentissièn la
vinassa.
Lou sourel, roussèl couma d'or, e que
semblava avudre un pauquetou la cagna,
s'aubourava mollament. La terra èra bagnada d'aigage ; fasiè fresquet, mès sans
trop ; fasiè bèu, ben bèu : un d'aqueles
jours d'aulouna siaus, sans defaus, couma fai dins noste car Miejour.
Las fiolhas coumençavoun de s'esparpalhà sus lous camis, e dins las vignas
encara verdas, mès d'un verd que sentis
dejà lou passit, un cassaire tavanejava
emé d'èrs enfurounats.
Faguère lou lour dau mas; dins la
terra de la Doumaisella s'ausissiè lous
perdigals, e faguère esfraià lou brave
Gustou que lous teniè à l'espèra; de liont
m'aviè pres pèr un garda e aviè vitament
rescoundut soun fusil. Ai! aquel Gustou!
« Ages pas pòu, ié cridère; soun be nostres, avèn lou drech de lous laslà ! »
Ara lou sourel èra pus naut, sous rais
pus caudets; dintrère dins lou pargue
pèr la porteta qu'es au coustat de la
capusariè e m'anère pausà sus lou banc
de pèira. Couma fasiè bon dins aquel
recantou qu'èra ben au cagnard.
Lou banc de pèira... Es un vièl coumpan de la maselièira. S'atroba alai, au
bout de la lèia das bouisses : es bas, ben
bas, sembla qu'es enracinat à la terra
dau mas. S'anàs vous ié pausà, sus soun
esquina freja, vesès la moussa que ne-

greja, lençòu tristet qu'ensacha de tapà
lous souvenis. Es ras de lavièlha muralha
ounte l'èure s'agrapa; à soun entour,
quaucas matas de pota e, pus liont, una
vièlha figuèira, fan tout soun ournament.
Es dins un ròdou agradiéu, un pauc
sauvage. S'en manca que semble as bancs
escoubats, alignats, das pargues das
grands segnous. Es pas un banc de
teatre: à el ié cau pas d'aquel mounde
enfardats à la darnièira moda, ié cau pas
lou rebat dau faus.Es fach pèr lou mounde
das mases, vòu èstre^implàs, e antau garda encara mai de pas, mai de pouésia...
N'en sap, de sicrèts, lou banc de pèira,
e coumacerque à devignà, joutala moussa, ce que las mans avièn entalhat... Souvenis ben estavanits que destape ioi e
que deman mai lou tems vendrà coubri.
A ausit cantà, rire e plourà tamben, lou
banc de pèira; la maire emé soun enfantou se i'es venguda pausà pèr bailà la
tetada, Mameta i'es venguda coumlà sas
cagaraulas après un tems de ploja pèr
vendemias, Anneta ié trià soun ansaladeta, Janou e Claudineta, pèr Sant Jan,
se ié soun bailats un dous poutounet...
E iéu, passejaire alassat que me cagnardave, faguère mai d'un pantai sus
soun esquina. Ah ! banc de pèira, repausadou tant siau, recatadou d'amour que
l'èure poutouneja, as vist veni vers tus
souvent la maselièra.
E coumprene couma se fai que mai
d'un cop dins l'estiéu, quand la soupada
èra acabada, partissiè nosla mestressa
devers aquel endrech poulit. E mèma qu'
Annela aviè bèu la sounà, respoundiè
pas, e la nioch venièl'emmantelà, quitant
veire aval au bout de la lèia das bouisses
una taca blanqueta que cansounejava
quicon de bressarèl, e ausissiès soun cant
poulit, banc de pèira.
E la vièlha figuèira, couma pèr ausi
milhou ela aussC clinava sas brancas engarlandadas de larjas fiolhas. E lou labech fasiè boulegà las larjas fiolhas,
quitant glissà un rai de luna sus la sounjarella, pioi l'amagava, pioi mai lou quitava espillà. E antau la maselièra e la
luna semblavoun jougà à « coucoubabau «...
E la passejada autounenca èra acabada; e nimai iéu ausissièi pas Anneta
que me sounava, car lou cafè èra dejà
ben bas, e lou tuga-vèrme èra prèste.
Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

CACARACA
Dilus 9 de decembre noste coulabouraire e
amic Pèire Combet, ajudant au 26ma d'infantariè, decourat de la crous de guerra, £'es
maridat à Vesoul emé Madoumaisella Maria
Vernes.
— Nous a fach gau d'aprene lou maridage
dau felibre majourau Pèire Fontan, conservatou-ajoun dau musè de Touloun, fil dau doutou
Fontan, medeci-general de la Marina, ouficiè
de la Legioun d'ounou, sòci de l'Academia de
Medecina, emé Na Sidounia LHomme, de
Veisoun.
Lou

Gal

trai

en

l'ounou

das

nòvis

un

Nostes Souldats

Lou Miejour à l'ounou

Noste bon coulèga Pèire Combet, ajudant

Lous journals nous an dich couma èra
estada causida la garda d'ounou venguda
dau front à Paris à l'aucasioun de la
visita dau rèi d'Ingla-terra:

au26mad'infantariè,vèn d'èstrecitat em'aqueste
bèu moutif à l'ordre de soun cors d'armada:
&lt;i A pris le eommandement d'une section au
début de l'attaque du

spécialement

vaillamment sa seclion à l'assaut d'un nid de

choisie parmi les troupes d'élite du général

milrailleuses qui empêchait toute progression à

Debeney, qui ont combattu dans les Flandres,

la compagnie. »

Cette haie

d'honneur a

été

sur l'Aisne et sur la Somme, en liaison avec

Renouvelan de tout cor au brave Combet

les armées anglaises du général Ravvlinson.

nostes milhous coumpliments.

Dins aquelas « troupas d'elèi » figurava
la 31 ma divisioun, coumandada pèr lou
general Martin, que coumpren lous 81 ma,
96ma e 122ma d'infantariè (Mount-Peliè,
Beziès, Roudés).

au capitàni Albert de Flaugergues, de Lou-

— Nostas felicitaciouns sincèVas van encara
deva, e au lioctenent Eugèna Raunier, de
Mèza, que n'en soun à sa 4ma citacioun ; amai
au lioctenent Antôni Calvet, de Mount-Peliè,
au jout-lioctenent Jan Bouillet, de Beziès, e
au jout-lioctenent Louvis Vergnet, de Prades,
citats pèr lou tresenc cop.

Ioch jours après, nostes regiments
ièroun encara de la fèsta pèr la rececioun
dau rèi Albert de Belgica. Las despachas
d'agença nous hou disoun antau :

— Vènoun d'èstre citats pèr la segounda fes :
lou lioctenent Estièine Gayraud, lou lioctenent Jaques Lauriol, l'inflrmiè Pau Nouguier
e l'ouficiè d'aministracioun Jousè Loo,

venus du front qui montent la garde d'honneur,
et c'est la musique du 122me qui joue nos
hymnes.

Jacou ; lou bregadiè aviatou Andriéu Poulalion, de Gijan.
— Soun estats, aquesta passa, pourtats à
l'ordre, lous Mount-pelièirencs Cristôu Cazaly,

Detal curious à noutà: es la musica
d'aquel regiment que, i a 'na vintena
d'ans, quand lou 122 èra à Mount-Peliè,
jougava sus l'Esplanada lous èrs miejournaus: la Cansoun de la Coupo, lou
Maset de Mèste Roumiéu, etc...
Rapelen que la 31ma divisioun es tamben desinnada pèr la rececioun dau
president Wilson. Tres aderé ! nostes
pialuts metoun pas la man au se pèr un
pesoul...

lou

capoural

Jan

Grandel,

lou

canouniè

Guilhèm Diffre, lou capoural Adrian Palus,
lou

zouava

Emila

Parlier, lou

capoural

Andrióu Amargier, lou marechal-das-lougis
Marcelin de Baichis, lou capoural Alfonse
Nadal, lou bregadiè Marcel Mazoyer, l'agent
de liasou Alfonse Cazaly e lou brancardiè
Pèire Gras.
— E pioi encara: lou telefounista Jùli Monti,
lou farmacian aussiliàri Laurent Slizevicz e
lou capoural inflrmiè Louvis Sansac, de Ceta ;
l'ajudant Carles Maymard, l'infirmiè Louvis
Gineste e Estièine Lacas, de Loudeva; lou
coulounial Louvis Sauvagnac e lou bregadiè
Adrian Roche, de Clar-Mount; lou medeci-

Una manifîca citacioun porta pèr lou
4ma cop à l'ordre de l'armada lou 55ma
d'infantariè, e ié baila drech à la fourragèira de la coulou de la medalha militària.
Noutan em'un juste ourguiol aquel
oumage, que lou recrutament dau 55ma
(Ais-de-Prouvença e Pont-Sant-Esprit)
es prouvençau e bas-lengadoucian. Pèr
empusà soun courage, aqueles Miejournaus an à sa tèsta un autre Miejournau,
lou lioctenent-coulounèl Vignal, de Cela,
« chef de corps (dis la citacioun) admirable de conscience et d'abne'gation ». Au
chèf e as souldats van nostes coumpliments de recounouissença e d'amira-

major Vedel e lou lioctenent Jan Sauvajol, de
Lur:el.
— E pioi mai: lou lioctenent Jôrdi Pouget,
de Beziès; lou bregadiè Secail, de Cela-Nova ;
Marcel Bónózech, de Palavas; lou boumbardiè
Carles Conti, de Frountignan; lou
Marcel Douzeil, de

capoural

St-Aunès, e lou serjant

Aloi Boudet, de Vendemian.
L'AGENT DE LIASOU.

cioun.
Das Mount-Pelièirencs : Ravous Bouscaren,

Lou 81ma fai pas menti lou prouvèrbe:
« Dous van pas sans tres ». Après las de
Thiaumont e dau Mort-Ome, una tresenca citacioun counsacra soun erouïsme
pendent las darnièiras senmanas de Ia
guerra, davans St-Gobain, dins la plana
de Laon e sus la Serre.
Jamai se pourrà pas prou dire nosta
amiracioun afeciounada pèr lou supèrbe
regimenl que fai tant d'ounou au Clapàs.
Sèn urouses d'anouncià que lous felibres
dau Parage, inlerprètes d'aquel senliment, van prene l'iniciativa d'oufri pèr
souscricioun au81maun faniound'ounou,
oumage de Mount-Peliè à soun bèu regiment.

J. marechal-das-lougis llma ussard ; Louvis
Roquette, lioctenent lè cass. d'Africa ; Pèire
Deschamps (38ma inf.); EugènaHuc(53ma inf.);
Louvis Richard (28ma inf.); Jousè Coulomb
(156ma inf.); Adolfe Lautard (61ma inf.); Auguste Laurent, J, aspirant au 415ma ; Pau
Charasse; Enric Paulhan, matelot; Portalier
(120ma artilh.); lou capoural Emila Gleizes ;
lou lioctenent aviatou Reiniè Ruf, J ; Clement Massol; Enric Castelnau, jout-lioctenent 2ma tiralb.; Achile Capoy (127ma inf.);
Clement

Malaval,

i ,

mestre

pountaire

115ma A. L.; Enric Lafont (8ma genia); Jôrdi
Perriot (4ma curassiè) ; Jousè Trinquart,
marechal-das-lougis 116ma A. L.; Albert Villa
(19ma inf.).
— De Leounça Gelly, de Valros (21ma
genia);EugènaItier, deVendargues(141ma inf.);
lou comte de Margon, J, capitàni au Olma
d'artilh. ;

Pèire

Arribat,

de

La

Salvetat

(21ma alpin); Jùli Poujol, ï, dau Pouget,
serjant au 141ma ; Jûli Ricard, J, de Mountaud

JOUT UN BALCOUN

LOU COP QUE VÈN
JAN DE LA

En venta à

l'aministracioun

depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

Carles Gros,

e dins

$
au

&gt;ï&lt;,

de

256ma

(33ma inf.);

German

Bócamel, dau Triadou ; Louvis Rouvière, J,
de Lunel, jout-lioctenent au 418ma; Jan Villa,

(Louvis Bonfìls e Pèire Azêma)

r

inf.) ;

marechal-das-lougis

rière, de Mount-bazenc

Pèr Louvis-Filibert

CAPELLA-NOVA.

(82ma

Fabregas,

d'artilhariè.
— De Reiniè Delour, de Gijan ; Jan Car-

Farcejada Clapassièira

Lou Mounument as Morts e lous
noums de carrièiras.

de

Mount-Peliè; lou jout-lioctenent Rougè Blanc,
de Ganges; lou serjant Francés Olivier, de

Ce sont des soldats du 96me d'infanterie

cacaraca galoi e ié manda sous vots de bonur.

La fin de la guerra, pèr

31 octobre 1918. A fait

montre de brillanles qualilês de chef et a conduit

lous

de Cela (8ma genia); Reiniè Boutet, de Cesseras (49ma secioun auto-canouns).

�Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Aboimàs-vous au " GAL ,,
LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE
8, Boulêvard Victor-Hugo
A/VWWVV»

MONTPELLIER

,/VVWVWV

&gt;wwww

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue civil, siègue souldat,

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droït, Pharmacie

?

sortent de
" L'ABBILLB „
Imp. Coopératìve Ouvrlère
14, Aveaue áe Toulouse &lt;T~
MONTPBLLIBR
Ô~

?

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
r

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
— Digàs, Marioun,

Les Grands Magasins

f}ap*Fumoip au Soas«ôol

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

CANSOUS E MONOLOGAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou Gipiè
eagaire,

de

l'abat Favre;

las

Erbelas, de

Marsal; la Foni de Sanl-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Grisetas de Mount-Peliè,
las

Bugadièiras,

de Jounquet;

MONTPELLIER

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausi-

[^â^^aj

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

TouJours

3Vlen.su.elle. — Illustrée

lou

tàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

PARIS- MONTPELLIER

La RE VUE
MERIDIONALE
DESIDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert.

de Nouveautés

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

ALVAYRAC
fiausse.
AUQAVOTTE
AUOUTIMMR
numuin

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�C.I.D.O.

8ÈZIERS

Lou Felíbre de la Landa
Sus un ausserau dau quartiè de la
Poumpignana, au mitan d'un veritable
jardi de vignas, s'atroba lou mas de la
Landa, counougut autres cops jout lou
noum de Pastourèl. D'amoundaut la campagna miejournala s'espandis dins touta
sa bèulat : à man drecha Caslèl-Nòu,
embé sa tourre e sas garrigas, lou Pioch
de Sant-Loup, las Cevenas ; à man gaucha, la Madelèna embé soun oustalet,
pus liont la mar que lusis au sourel
couma un grand miral d'argenl; davans,
lou Lez, lou mouli de Sauret embé sa
pissièira, e enfîn lou Clapàs.
Es aqui que Jòrdi Maillet, souvent tout
soulet, de fes acoumpagnat de sous
jouines amics felibres, aimava d'anà se
pausà lou dimenche, liont dau bruch
de la vila, de la fatiga e dau traval que lou
teniè embarrat touta la senmana, e respirà à plens paumous l'èr san e raviscoulaire, perfumal pèr la pota, l'aspic e
lou roumanis.
A l'oumbra das pins que decoroun lou
pargue de la Landa, assetat sus soun
banc de pèira, noste amic preniède notas
sus ço qu'aviè vist, e mai d'un cop es
aqui qu'alestiguèt, pèr lou Librilhou dela
Maselièira, un de sous poulils tablèus
qu'èrouu toujour legits embé plesi, pintrats qu'èroun de man de mèstre.
La Landa èra pèr el soun mas-escola,
ounte apreniè « d'una façoun pratica e
emé la parladura granada e poulida dau
païsan, à counouitre fossa causas ».
Dau ramounetage au celiè, dau celiè à
l'estable counouissiè tout pèr soun noum
couma lou pus vièl das ràfis.
Es à la Landa qu'aviè vistde proche la
Vendemiaira, « rèina das cacalasses,
galoia, lèsla, jouina e poulida, embé soun
mantau de saca, soun coutilhoun courtet,
soun coursage laugiè, un pauquetou
doubert sus sa pelrina garrudeta e las
manchas coupadas à mitat-couide ».
Es à la Landa qu'aviè counougut la
Mameta das dimenches, « embé soun
bounet gounflant que dos velas de seda
tènoun ben pausat sus sa tèstade vielheta
poulida, somi coursage negre semenat
de pastilhelas blancas, soun poulit chal,
soun mantau de satineta, sous escarpins
nòus... »
Es à la Landa, qu'aviè vist la Grisa,
« la vièlha miola, que maugrat sous ans
counserva toujour soun pèu gris, claret,
propret, que lusis au sourel ».
Es aqui qu'aviè counougut Claudineta,
Gustou, Marinou, un vèspre pèr la Sant
Jan, e qu'aviè vist faire lou rasimat.
Es à la Landa qu'a pinlrat VAutounada
« embé sas malinadas d'aigage, embé
sous deliciouses calabruns, quoura darriès lou Clapàs lou sourel s'enfounsa
pauc à pauc semblanl un gros irange e
que la terra qu'a lou cièl pèr miral counserva la tinta de l'astre que mouris e
coumença d'oumbrcjà jout lou manlèu
viaulet de la nioch ».
Es à la Landa qu'aviè vist las Gabelairas, lou Troulhaire e fossa autras causas
que pourren publicà sus lou Gal.
Jòrdi Maillet èralou felibredins l'ama:
noun soulament aimava « lou païsan e sa
parladura ». mès prechava as jouinesde
lous aimà. Alors una melamourfosa se
fasiè dins el — e acò, lous que l'an counougut hou an mai d'un cop arremarcat:

lou jouine Jorget de Pastourèl, tant
risouliè au mas se cambiava en Papeta
Zidora « una d'aquelas figuras d'ancian
tems » que bailava mai d'una liçou de
mourala, assetat jout l'oume dau Peirou.
Escoutàs-lou parlà, à prepaus d'una
manida que sa maire vòu metre à la vila
pèr aprene lou bèu parlà :
« Es-li au mas que la manideta resca
de veire las saloupariès qu'apegoun
dins la vila, toutas las cartas ou journals
en bèu parlà ?
» Es-ti au mas que veirà de pelelas de
michanta vida courri lou troutadou e
tène de prepaus en bèu parlà ?
» Oi ! enleva-Ia dau nis pèr l'escampà
dins lou pourridiè. Tira-la de soun papeta.
de sa mameta,
» Oi ! es antau que chaca jour se fai
pus grand lou cros ounte tomboun lous
enfants sans tradiciouns, sans respèìf
das vièls... »
» Remelès en ounou tout ço qu'arregarda la vida dau païsan en coumençant
pèr sa parladura, sa lenga maire. Deí'endès as mèslres d'escola de tralà de
patouès la lenga que parloun lous travalhadous, lous dalhaires ou lous segaires. »
Sus las Modas pouisous, sus VArgent,
lou vièl èra terrible.
Lou 15 d'abriéu darniè, couma se sentissiè sa fin procha, Jòrdi Maillet fasiè
parlà Papela Zidora pèr la darnièira fes :
« Vau acabà aqueles bons counsels
que vous ai bailat quauques cops e
qu'avès mes chaca fes en tèsta de voste
journal : pioi ausirés pas pus parlà de
ièu, m'anarai acatà liont dau bruch, en
esperant lou sort que me fai lou vielhun.
Seguirai vostes esfors, amirarai voste
fioc sacrat e se pode, davans de barrà
mas parpellas, veire lusi moun ideal,
alors me damoussarai urous.
» L'ideal! saique ai lou de tout lou
mounde, loude veire lèu la Vilòriae... Ia
Pas counsoulaira, mès tamben lou de
reveire un Clapàs mai Clapassiè. »
Aquelas sanas paraulas faguèroun —
mai qu'un selanla-cinq — fremi Caussou
de l'Ouliviè que mandèt à Maillet una
poulida pouèsia, Brave Papeta :
Ah ! vous n'en suplique, papeta,
Demouràs un pauc mai au Gal;
Coulàs toujour vosta videta
Embé lous qu'aimava Mistral
Perfin qu'embé lous galinaires
Gandigués plan planet la Pas
En coussejant lous renegaires ;
Brave Zidòra, demouràs !

Ailas ! nosle amic nous duviè èstre
raubat — as darniès jours de la guerra, à
la velha de la Vitòria de la França,
couma se duvièn faire encara pèr ela
aquel du sacrifice, à l'age de vint-e-cinq
ans.
Paure Jorget, en legiguent ta prosa,
t'entendren toujour parlà : pèr tus, o
felibre de la Landa, canta ioi, tristament,
lou Gal qu'as arribat de tous bons
counsels e à quau fasiès dire :
Ièu dau terraire
Sièi lou cantaire
Cacalaca !
JAN DE LA

CAPELLA-NOVA.

Lioun, lè de decembre 1918.

A L'AMA TRISTA
Ama ben trista, quand veses que lout
ce qu'es malerial es pas que làguis,
embouls, michantisa e vergougna, fai
couma lou felibre: vira-te devers 1'EsLella.
Soun rai caressarà douçamenet ce qu'es
bèu e bon dins tus, sentiràs mai lou
bonur de las causas bellas que veses pas;
de las paraulas te passaràs soulet sans
ajuda, pas qu'em'ela auràs de soulàs e
t'assoustaràs dins lou mistèri de i'astre
qu'amiraràs. — J. de P.

Lou jour de l'Ârmistïce
Guijinglau vai a la retrèta a Mazamet
Lou 11 à miejour, aprenguèn que l'armislice èra sinnat. Erian à l'esercice
quand lou coumandant venguèt à chival
nous hou anounçà e nous dounà « quartiè
libre ». Aprenguèn acò couma quicon
mai, sans estounament e sans estrambord.
Anèn quità las armas e pioi, nous passejà
ambé Guijinglau e « Chagrin », un risouliè. Acampèn jous lous castagnès aboundouses lous caslagnous oublidats e n'en
faguèn una bona brasucada. Lou vèspre,
après la soupa, couma sourlissian, lou
sarjant de senmana arrucat darriès la
porta, nous mandèt querre noste càscou:
erian pescals pèr la « Relrèla as flambèus ».
Coufles de riz e d'un cop d'aiga, nous
rendeguèn à la coumuna e nous troubèn
aqui una banda, designats pèr lou service, jous la coumuna de Mazamet que
sembla un hall. La poupulaça aviè dejà
envabit la plaça e las carrièiras de l'entour. Demourèn al mitan pèr esperà de
nouvèls ordres. Guijinglau èra aqui,
soun càscou enfounsat jusqu'à las aurelhas, las mans embarradas dins las pochas
founsudas e vouidas de sa capota racourchida à sa moda, coulour d'un blu clar
fanat que pareissiè maule à la clartat dal
bèc-de-gaz. Era rasat de fresc de l'aprèsdinnà, e à crèdi, lou prèst se toucant pas
que lou 15, amai encara!... A noste
entour lous efanls galois, urouses, cantoun, cridoun, se butoun, jogoun, escacalassoun! lous riches moussus coumençoun de fà parLi de fusadas as balcouns
das cafès, de pelardièiras e de voulanlas.
E d'aquel tems, pauc à pauc nous acampan jous lou bèc-de-gaz penjat al miLan
de la vouta de la coumuna. Guijinglau es
pas trop countent, es triste couma un
« adrien » e « Chagrin » pèr lou derevelhà
entouna de sa reda vouès vibranla e
clara sa favourita cansoun de Ceta que
dis al refrin:
Chagrin (bis) fai la mala,
Nauires voulèn nous amusà
Que chacun agante sa cigala
Pèr la fèsta de St-Cla !...
E toutes couma sèn dal Miejour mandèn lou cop de; « Chagrin! chagrin!!
fai ta mata! » en un acord parfèt de
tierças e de quartas. Nous faguèroun
taisà e arengà defora, dins la carrièira.
I'aviè d'omes en armas, que doubrissièn la marcha, seguits d'una vinlena
d'autres, pourlaires de lanternas venicianas raiadas e mirgalhadas de touta coulour e penjadas à la cima d'una lata,
d'aulres coulounials seguissièn cargats
d'un drapèunet cadun que lous embarrassava mai qu'una « tourpilha ! » Pioi
vcnièn lous clerouns asLicals de frcsc
que lusissièn couma de mirals, davans la
musica mesclada de souldals e civils
voulounlàris pèr la circounslença e que
s'èroun faches prou esperà. E enfin, darriès la musica i'aviè lous « bouiscouls »,
que pareissièn íièrs de s'arengà pèr defìlà
embé lous pialuls. Oh ! pièi, i'aviè una
ribambella de flambèus, de lanlernas,
davans, darriès, perlout. Naulres nous
avièn messes as flambèus.
... Ah ça ! me demande s'acò vous

inleressa fossa, aquela relrèla as flambèus, lanl delalhada? Pas gaire, hè...?
Soui un pauc de vosta avejaire; ièu labé,
bouLàs, aime pas aqueles baragouinages,
aqueles escrivassages que disoun de tout
pèr dire pas res. Mès, pèr un cop ! fasès
m'aquel plasé : seguiren la retrèta jusqu'au bout! Una reLrèla, acò fai toujour
d'efèl; Rembrandt las a be pintradas ? e
mèmes que sas retrètas, pèr tant que
siègoun celèbras, hou seran pas jamai
tant que la nosta dal OUNZE DE NOUVEMBRE
DE
DÈS-E-NÒU-CENT-DÈS-E-IOCH !
Ara
belèu tabé sès un pauc curiouses; davans
que la retrèta se mete en roula voudriàs
belèu saupre ço que n'en pensoun... lous
pialuts que ié sount. Vous dirai lou pauc
que n'en sabe ; ausissièi pas gaire reflessiouns en causa de l'emboul que se fasiè.
Toul jusle entendère quand « Chagrin-faila-mala! » galejava Guijinglau que
venièn de i'alucà soun flambèu :
— Alors, fas lum? (que li fai).
— Oc! li respond Guijinglau, fau lum...
emai amount fasian i'un e aici fasèn..,
l'autre... as sesit...? sèn bons à toutas las
sauças.
— QuiLa Loun trislun, li faguèl Chagrin, encara un cop que faguen acò ou
quicon mai.
— Nàni, iéu me pode pas rejouï quand
pense as que lai avèn quilaL, d'espandils.
La Vilòria es arribada, es ara lou moumenL de plourà nosles morLs e de pensà
à-n-aqueles que quiloun dins la pena e
dins la fam, e noun pas de fà lúus efanls.
Oh ! pièi, escouLa: quitan una guerra
pèr n'entemenà una autra. Ounte soun
lous quauques sòus qu'aviès acampat
davans guerra ?
— Iéu ? ai de dèutes ! veses que ta
situacioun, la miéuna, touLes lous pialuts,
saique n'en sèn à la mèma ensegna.
— Ebé ! va caudre recoumençà couma
s'avian pas res fach de la vida, e tus vos
que siègue countent? e tres efants e una
fenna que m'espèroun...
— T'en fas Lrop, Guijinglau, vendràs
pas vièl...
— Vendrai pas vièl... es pas ambé una
crous de guerra ou lou càscou que nous
voloun dounà que li farai trissà lou
legum.
— Ebé, Guijinglau, cresièi que m'anaves parlà de quicon mai, couma m'as
agul dich souvent : de tas crentas
qu'après avudre demouliL lou « miliLarisme » bòchou aguen pas à luchà conLra
lou mililarisme francés ?
— Oui! que sabes,rebequèt Guijinglau,
s'en caudriè mcns estounà que mesfisà.
La vilòria pot lou desveloupà chès nautres, couma disiè lou paure Jacoutoun de
Larocadura que la fèbra Luguèl un mes
davans de tournà 'n França, ailai en
Serbia ; el t'auriè esplicat acò e tabé la
diferença que i a entre lou patrioutisme
pur, lou patriouLisme de deliéurança
qu'es un senlimenL vrai, bèu, noble,
jusLe, e lou mililarisme chauvin qu'es
una malautiè das poples e que lous
mena pas qu'al chaple e presque sempre
à la fretada, esemple : Bonaparta e GuiIhèm II d'Alemagna...
« Garde à vous ! » cridèt à-n-aquel
moument una douminanla vouès que

�nous faguèt rectificà Ia pousicioun e
coupèt court as discours.
Lous clerouns doubriguèroun lou ban
(avèn pas ges de tambours dins l'infantariè de marina, es grand daumage car
iéu adore lou tambour!)
E zou! « En avanl marche! «... la
retrèta s'ebranlèt au soun de Sambre-etMeuse saludada pèr una pouderousa clamour de vouèsscs efeminadas que mountava dins la nièch negrassa en dessus de
l'enfumanage das flambèusempudissinant
à petrol e s'espandissiè couma una oundada à mesura qu'avançavian dins una
lèia de fennun e d'efantun arengats de
long de las carrièiras. Darriès, una poupulaça seguissiè enliassada : mescladis
de car jouina e fresca de las filhas, e de
pèls rustas, tanadas e rabinadas d'aquela
pialudalha un pauc canalha que pessugava lou filhun al pus redoun dal coutilhoun. De jouinessela dal païs cantavoun « La Madelon » c quand la retrèla
s'arrestèt davans lou Burèu de la Plaça,
aquelas milanta vouès efanLoulidas se
mesclèroun à la musica, la Marselhesa
brounzinèt couma un fourmidable souscament, enmasclousiL de las vouès garrudas das pialuts que cantavoun, soun
càscou à la man, degaugnanL lou coulounèl qu'el tabé, à sa fenèstra, cantava, lou
cap desacatal ounLe se miralhavoun lous
lunels elelricas qu'engarlandavoun lou
balcoun e fasièn lusi soun clos ploum %
couma una boula vernissada.
Aqui fumèn una cigarrela qu'un jouine
eleganl, gantat, quauque fil de merchand
de drap de Mazamet, nous oufriguèt de
la cima de sous dets e la nous metèt à la
bouca car nostas mans èroun ounchadas
de petrol. Quanta chança, dempioi 3
meses que sèn sens tabat! Guijinglau pèr
la paga, li laissèt alucà la siéuna à soun
flambèu. Lous clerouns tournamai sounèroun, e rcpartiguèn jusqu'à la coumuna
rendre nosles enstrumenls luminaires e
nous 'n tournèn à la cambrada empetroulats, enfangats, engipats de las rigolas, e lous pèses bagnats ambé nostcs
souliès que buvoun, à toutes, lous artels endouloúrits das caucigages e lou
cap doulent dal pes dal càscou. Lou fum
au tout nous aviè dounat set, nous
amourrèn à-n-una fonl davans d'intrà e
nous couchèn.
Tout nous desabilhant Guijinglau e
« Chagrin-fai-La-mala » fasièn encara de
discours. « Oue Moussu lou Maire de
Mazamet auriè ben pouscut pagà quicon,
disiè « Chagrin » (cau dire aici 'n passant
que lou Maire nous paguèt quicon quauques jours après).
— Ah ! si, li faguèt Guijinglau, counouisses pas lou boi. Lous Maire acò 's
couna lous deputals, acò 's lout de poulilicians, i a pas ren à se fisà, oh ! per fà
fà de traval oc, diga-Ii que vengoun mès,
pèr pagà, adiéu Anneta !
Mès « Chagrin » es ouplimiste, ou,
tout au mcns hou fai scmblant ; d'après el lous depuLals nous devoun fà
marmanda ! A dequé Guijinglau li respoundèl:
— Tè ! veses pas pus lionl que lou
bout de loun nas ; enfìn as pas legiL las
despachas, ounte le disoun: lous deputats se soun levats en sinne de salut as
« Immourlals souldaLs de la Republica...
de la França ! » e après avudre cscouLaL
las noblas paraulas dal Ministre de la
Guerra e las coundiciouns de I'Armistice,
d'un pauc mai lant qu'èroun emouciou-

nats plouravoun couma de vudèls... e la
velha, avièn rebutaL rameudnmenL Joberl (pèr 373 vouès conlre 114) que vouliè nous fà dounà 540 francs pèr an, pas
lou quart de ço que gagnan dins lou
civil. Ah ! pos hou dire que pensaran à
naulres ! badava Guijinglau ; dins sas
felicilaciouns à tout lou mounde, as pas
vist qu'oublidavoun Joffre : quand on
oublida aqueles quc soun lous grands
souldaLs coussi vos pas qu'oublidoun
lous pichols que sèn naulres. Se vos
jougà, Lò ! qu'aquela banda de michanLs
sujèls dins sièis meses pensoun pas pus
à Foch, qu'es pas un àpi aquel, pamens,
e que lous a sourLiLs, lous bòchous !
— Subreloul se soun cn Lrin de preparà soun elecioun ! en aquel moumenL
se ficaran pas mau de Foch !
— Bota ! bota ! cau nous desbarrassà
d'aquela grana après la guerra, cau pas
n'en counservà la queta d'un das que lai
a... caudrà que touLos demenajoun ! !
La counversacioun durariè 'ncara s'un
poulouchoun èra pas vengul amoussà
lou lum qu'à loga de rendre à la coumuna e faula d'auLrcs avièn pourtat e
qu'empouisounava la cambrada.
— Veses,faguèt Guijinglau, couma vos
faire quicon ? enlre que parles un pauc
serious de quicon qu'esclaira las cervellas, de suita t'amoussoun lo'u lum.
— E après la guerra seràpariè.Toutes
auren badat, repoutegal, gulat, roundinaL, rouspelal, chamalhal. E noumaren
tournà lou mème deputat ! ! ! Alabé, tè!
m'en f..., arribarà ço que voudrà...
... E eniounèroun toutes dous dins
l'escuresina, e de tant de maissa qu'
aviòn:
Chagrin ! chagrin ! fai ta mala !
Nautres voulèn nous amusà
Que chacun agante sa cigala
Pèr la fèsla de St-Cla !!
D ELPON-DELA SC ABRAS.

— Tè, soudis, aquel qu'a l'èr friand e
garrut, lou vas coulhounà 'n pauquet.
Vai à soun ouslau e pren una cagnola
blanca de sa maire; pioi sans res dire
monLa dins un ouslau ounle èra counougut e ounte l'ome e soun viage de gabèls
anavoun passà. Mèsle VaneL, LouL rasaL
(couma fossa omes d'aquela epoca) aviè,
emé l'age, Loul pèr rcverLà una vièlha
fenna. MonLa dounc au Lresièma eslnge,
e carganL la cagnola blanca se mes au
feneslrou de l'escaliè e crida à I'ome que
juslamenL passava : « Digàs, brave ome,
soun be pouliLs, voslcs gabèls! pausàs
lou viage, nous enlendrcn Loujour... »
E nosLe païsan, counLent d'avudre lant
lòu gagnat sa journada, desfai las cordas
e se mes à pausà lous gabèls davans la
porta de l'oustau.
N'èra be à la mitat, pulèu mai que
mens, quand mèsle VaneL, redevenguL
ome e fumanL sa pipa, davala tranquillct
de l'oustau.
VegenL l'ome que counLuniava de descargà sa carrela ié fai: « Ebé, brave
amic! pèr quau pausàs tant de bòus
gabèls ? »
— Ah! ié fai l'ome, es pèr una vielheta
d'amounL dau Lresièma ; a l'èr bravassa,
m'a dich quc nous enlendrièn toujour pèr
lou pres.
— Ebé ! vous planisse. Travalhàs pèr
pas res: es baucha, aquela vièlha, hou
sabe perqué sièi soun vesi. A dich acò
couma quicon mai. Poudès recargà voste
viage, bouLàs !
Vous quile à pensà se la vièlha fenna
qu'esìslava pas ausiguèt quicon... mès
acò amainava un pauc la coulèra dau
merchand de gabèls encara mai enfurounat pèr lous cacalasses de toul lou
quarliè.
JORGET

DE

PASTOURÈL.

Notas e Pensadas

Mès pioique se fai dins lou grand
mounde, lou grand moundé es simbèl?
Hou as dich ! E mai qu'acò. Un simbèl
es tòni; mès un tòni, un sot, podoun
èsLre propes. Noun pas que lou grand
mounde es souvenl ben salle.
— Las lèis das omes soun Lrop baslidas
sus de messorgas.
— Planisse
cervella.

l'ome

espés... espés de

— Se sc crcava una Soucielal de Moudeslia belèu lous omes qu'an de valou la
veirièri resplendi davans sa mort.
— Au moumenL ounle 1'arL Lravèssa
una granda crisa aimarièi de veire Loules
lous snobs dc la lcrra dins ... l'infèr !
— « La recounouissença, me disiè un
jouine bachoucàs dauXXma siòcle, esisla
pas ; cs pas qu'un moL. »
Dins soun siècle aviè belèu rasou, pèr
ço qu'es de la recounouissença de l'ome.
Mès pèr las bèslias esisla loujour.
Lou chi garda soun mèsLre e aima
soun mòsLre.
L'ome, ioi, rauba soun paLroun e parla
mau d'el.
Lou palroun a pas pus de respèl pèr
lou viòl varlel.
Fai que, d'un couslal couma de l'autre,
la recounouissença se perd.
Lou cor de bèstia esLacal au mèstre
brounca pas, i'es fidèl.
Lou cor das omes brounca souvent e
quita la fidelitat darriès.
— Lous plours soun lou pagament de
l'amour.
La joia pura de l'amour es lous plours.
— Lou « cop dc foudra » en amour pot
arribà, mès es Lrailc.
Quand es verLadiè es qu'es traçat pèr
arribà à quauqu'un couma à un autre de
mouri de morL subila.

De Mazamet, aqueste 25 de nouvcmbre 1918.

L'amour qnand cspelis es souvent
couma l'cnfant: se prcsenla d'un michanL

Souvenis dau vièl Clapàs

Lou Viage de ûabèls
Acò se passava dau tems que lou Clapàs èra una granda familha, dau tems
ounte se parlava pas d'auLoumoubilas e
de revoulvèrs, ounLe chacun aviè fisança
en soun vesi e ounLe lou mounde se couchavoun mai d'un cop sans melre lous
barrouls.
Mèste Vanet viviè aquel Lems urous, e
galoi e bravàs fasiò toujour quauca farccjada que melièn Ia joia dins lou quartiè. Mès alors lou mounde sabièn s'amusà,
avièn pas de besoun de se quichà l'embounigou pèr rire en ausiguent de cansous pourcatièiras. Risièn d'un rire
bonàs, ben clapassiò c autant franc —
amai mai — quc lous cacalasses das
cinemàs e das eldoradòs. La farcejada
èra toujour ben facha, perfés un pauc
mai tibada, mès fasiè pas jamai dc mau :
fásiè' pas que faire repoutegà lou qu'èra
lou guindou.
Un jour, dounc, queVanet se pausava,
vegèt vcni dau bouL de la carrièira de las
EsLuvas en bas de la Crous-de-fèrre un
viage de gabèls e un bravc omc que se
desmaissava à cridà : « As gabèls secs,
quau n'en vòu ! »

couslal.
— Lou rastelige dau cor es la naissença
d'una vida vergougnousa.
— Dins una ama pura e dins un cors
san, lous iols soun lou baroumèstre dau
cor.
— Aprenès toujour, mèma das pus
simplasses. Car un païs fach qu'emé de
sabants finiriè pèr deveni embecille.
— Se l'amour fai pas tout, dequé fai
l'argent sans amour?
— D'ounte vèn que la vida es tant
cara ?
Es que toules voulèn mnnjà à la mèma

— SOUVÈT.

Lou fais es pesul, e i a de moumenls
que pèr moun cors hou voudrièi mai
grèu.
Voudrièi èslre un travalhadou, acantounaL dins Una vièlha auberja dau Clapàs. Vicure pauramenl mès sanamenl, e
chacn vèspre apròs ma journada pausà
sus lou lerraire moun baslou, moun sac,
e aginoulhat tèsla nuda reciLà au PusNaul ma preguièra de gramecis pèr lou
bèu doun que m'auriè bailal d'aimà la
pouèsia e d'embarrà anlau moun ama
dins una visioun d'cLernala joia.
— I a d'omes qu'an pas un cor mès
qu'nn un pourridiè à ln plaça.
■— Se chacun fasiè de soun passage sus
aquesLa terra un idcal de poucsin veirièn
pas lous malurs que vesèn.

taulada.
— Lou tort qu'an agut fossa paures
urouses es de voudre saupre ço qu'amagava lou cousLume dau riche.
— D'ounle vèn que i a LanL d'eslrangès
en França ?
Perqué soun ben. E pioi que voulèn
avudre una moda unica.una lenga unica,
un biais unic, pèr que ié siègue pus
facille de nous manjà nosLc pan.

— Lou jour ounte lou richc parlarà
sans vcrgougna la lcnga dau païsan fmirà
l'ahiranca dau paure pèr lou riche.
— Lou que sap lou ben que fai lou
mot familha es Iou que soufris soulet
sans ela.
— Tout se relroba... dins un cami que
counouissèn qu'emé la fe.
JORGET

— Dequ'es acò, lou snobisme ?
Es l'art d'èstre sacrat simbòl.

DE

PASTOURÈL.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="72367" order="3">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/b849dfdb0e65302dc9bc0ec292103f13.jpg</src>
      <authentication>3e604e48e4782ea8253779f0798b28a1</authentication>
    </file>
    <file fileId="72368" order="4">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/276b73fc5d0fc0680299d6ca1914266e.jpg</src>
      <authentication>133366a43b4b658d531928171d177ca9</authentication>
    </file>
    <file fileId="72369" order="5">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c58d02e783dfa520cb3b12375450e031.jpg</src>
      <authentication>9ca4a92cf88b2bdc08e670cc8b18b425</authentication>
    </file>
    <file fileId="72370" order="6">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c996d615618cdd1111f454aaf0e29a17.jpg</src>
      <authentication>b1fcd8877bdc5118811054157be9cd0f</authentication>
    </file>
    <file fileId="72371" order="7">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/7f71b27fa0032155b11655deef3fb825.jpg</src>
      <authentication>5f772176ba75d3a5c81a25c5ef424418</authentication>
    </file>
    <file fileId="72372" order="8">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a794168bb92ee861fc3a18202306fb34.jpg</src>
      <authentication>362091b6ef3a16150659facc6b96075b</authentication>
    </file>
    <file fileId="72365" order="9">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/fb6ef468acc54aad95da1ca879dc5948.xml</src>
      <authentication>604021a3f1b62b3b21aaee5d7f6ff030</authentication>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262427">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262428">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262429">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435781">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110725">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°84 (15 de decembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110726">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°84 (15 de decembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110727">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435776">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435777">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631539">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110730">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°84 - 15 décembre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110731">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110732">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110733">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110734">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110735">
              <text>1918-15-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110737">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110738">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110739">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110740">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110741">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110742">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110743">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1992"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1992&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262422">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262423">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262424">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/c54c328e60c6c3f07b23995ebadeaf2a.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262425">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262426">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435778">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435779">
              <text>Jorget de Pastourèl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435780">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594850">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594851">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594852">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640602">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718142">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
