<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1996" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/1996?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:53:14+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1002" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e4b58481638c2071542bc193b9caa43b.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111163">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111164">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111167">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111168">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139163" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/36b9c7d4c8362648108919c377e5c5db.pdf</src>
      <authentication>76ccd2357a1aa821ed81dba76d7e335c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631267">
                  <text>Cinquièma Annada. — N" 87

14 de Febriè 1919

Amics R. A. T.,
A mesura
que sès deliberats
és pas la fcina
perdéi
abituda de legi
Redacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou lèe lou t5 de chaca mes

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres sòus. Abounament : 4francs l'an

Aminislracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

MOUNT-PELIÈ

trufa das uns e das autres e l'on pot pas
Lefras dau Froní
se a'en passà.
Tout comte lach es que sount mai
nouisibles qu'utilesl? Questioun entreD'UN
pachousa. Crese pamens ou'f&gt;n pot dire
Moun bèu Chi-Oaìiè
e que seriè de souvetà que i'agèsse jamai
En te mandant pèr Lou Gal mas « Pen
agut ni medecis ni fasèires de plans;
mésqu'esbon, d'abord que n'i a agut, sadas de Pialut» -Ooulièi simplament U bailà
Jlqui quaucas pensadas escricbas i aurà Jèu
que n'i ag&lt;; toujour, quand seriè qae pèr ¥» rnsumat de Jas idèias que la guerra a fach
dous siècles pèr un Miejournau de bona roea.
reparà 'lous maus que faguèroun !ous "msï dws nosk Ciir0èì apensamentit.
Dau recul que las leniè, se n'en lirèl una
Voudrièi, ioi, ramassà aquelas pensadas e
premiès.
dougena d'ediciouns dins un pas res de tems
presenlà à.Ja familha dau Gal lou pertrach

PENSADAS

MiejoimiaD dau Sièele XïM

en Oulanda, en Prussa, à Loundres e mèma

Dins ges de païs se counoui lou pres
das omes. On s ntis pas prou la difeque pas un de nostes princes de la literatura
rença que i a entre ome e ome ; on sap
frenchimanda d'arase n'en sou-Oèn. Epamens
pas pròú p-rdounà de'fautàs'as grands
à ìa lelura d'aquelas pajas qu'ai trapadas
omes.
una à Paris. Jogue una taupela de farragona

ièu dìns ìa banasla d'una pelharota, soui estat
espantat das douns •Oertadiès d'ousserOacioun
e de sagessa de nosle courajous aujol, talamen
qu'ai cresegut bon de n'en coupià quaucas
unas qu'an toujour soun perfum de •Oeritat.
Se digus recounoui pas Vautou, sans trop
de coumentàris -Oous ditai una aulra fes quau
èra. Pèr ioi escouten un pauc loufranc parlà
de noste coumpatríota. •— J. L.

Enric IV aimava l'argent mès à la
manièira de las grandas amas.
Aviè tablat dous plans, aquel de se
rendre mèstre dau ben de sous sujèts
e lou de metre lou mendre das païsans
de soun reiaume en mesura de coire
chaca dimenche una galina dins soun
toupi.
Aqueles dous plans s'endevenièn perfetament emé sa benfasença e soun
avariça, mès s'endevenièn pas'toutes
dous.
Baile à resoudre aquel proublcma au
pu fi das Rèis dau mounde.
En esperant, luu brave Enric acourdava sas dos idèias e las coumpllssiè
en mèma tems:
V Gagnava lou cor de sous sujèts ;
21 reglava sas finanças.
•»í»
Lous fasèires de plans sount lous
medecis das Esía's; meditoun, afourtissoun e mentissoun couma lous medecis. Sa reputacioun depend d'un asard
e de la moda. Proufìtoun dau nescige
ou dau bauchige das omes e s'enrichissoun pcr lous mèmes biais qu'arrouinèroun mila autres. Vivoun à mitat
cami entre la pòu e l'esperança. On se

Co|irrentament se crei qu'on pot pas
èstre grand ome avans d/èstre d'un
certèn age couraa se l'on aviè la tèsta
mai sana sufìs qu'es una tèsta blanca.
,

Acò g una eprou

que vèn de

quaucas

•Oertadiè dau pialut. Fossa d'escrrOans hou an
ensachat dcrOans ièu, sans U reùssi d'à-founs:
Barbusse, Jean des Yignes-Rouges, Reiniè
| Benjamin, e lanl d'autres. Lous uns e lous
Biïres nous an pàs' moustrat îou pialut
que jouta Jou caire que i agrada-Oa lou mai,
e manlun hou a fach em'un partit-pres que
desoundra-Oa toul soun tabJèu
Ple de respèt (un respèt familiè. pamens)
pèr mous fraires de lucha e -Oisquenl desempio'
43 meses de sa ~0ida pialu.senca, me crese preu
ben plaçat pèr Jou mousfrà tal qu'es estal e
tal qu'es. L'a-Oeni soul dirà se demourarà
tal.
Laissa-me, d'abord, faire una grossa
f
prt omda osca mfre lou piaìul de las ìren

,eis rournanas que prouvesissièn souls
gents vîèls de las plaças presadas.
ae
Passàs dins vosta mementa, l'istòria
das Eros : n'en capitarés fossa qu'hou cadas e lou de l'arríès que -Oole pas counouisse.
sountestats dempioi vint jusea à trenta. pfa/ut cje /'a-Oans, parìarai dau pialul de
quauques-uns dempioi trenta enjusca à J'a-Oans, d'aquel que derrabèf lou ram de
quaranta, pas gaire dempioi quaranta Jauriè à ìa pouncba de la baïouneta.
enjusca à cinquanta, pas ges dempioi
En prumiè Jou pialul es un roundinaire. e
cinquanta enjusca à seissanta.
a fossa rasous d'bou èstrè; Jou michant tems,
A certèri age es trop tard pèr se ma
lou manca de som, lou recate jaìat, etc...
ridà, es trop tard pèr ai'oumençà de S'aparenfa antau urousament embé soun rèiredeveni grand ome.
grand, lou «grougnarcì» dau Pichot Capoura/
L'age de vint-e-cinq es lou tems de e d'aquel biais mantèn Ia tradicioun miìitària
l'erouïsme e das talents. Belèu que francesa.
l'age baila d'esperiença mès bailâ autant
-^ou Pia!ul cs m criticaire. Mes soun mot
e
de prejujats. L'esperiença rend l'ome P ríout: l'aprèst dau fricof de !a « barroulsage.mès noun fai lou grand ome.Baila lanla " (?ouma disiè ìou paure J-ilhou), la
d'ime mès baila pas de talents. Vei lous C0UPa dc xa capota, trop granda ou trop desdesavenis, mès imagina pas lous re- !m'ba, un ordre reçachut, un galoun atribuat,
mèdis, franc que vèngue à sóun ajuda J^renjamen! d'un bou'ièu aici ou aoal, efc,....
a coumparasou.
pialut es un degaìhaire. En faguenì
Lou tems es pas tou soul ensi'maire la &amp;írra a P^rduí lou gousl de I'espargna e
de l'esperiença, i'a lous libres. Lucullus a auas'mi-jn! -iiscut au jour lou jour. Perdequè
quand Rouma l'enmandèt coumbatre csParg"a? se disiè: dethan, belèu, serai pas
Mitridata n'aviè ges d'esperieftça : legi- pus d'aqueste mounde. E s'apugqn! sus aquei
guèt en cami de libres de guerra e tre gros « beièu », manja-Oa ou bu-Oiè sus cop lou
qu'arrivèt î'engèni matèt l'esperiença. près! que Íouca-Oa, I'argent que reçabìè de
I'ousiau; e fripa-Oa acìeré ìous efèts dau gouL'lstòria es cafida de vièls capitànis
bernament en faguent siéuna ta paraula
sarcits pèr de jouines souldats. La
reiala : « Âprès ièu, iou deluge! » que ìradusiè
règia es que lou vièl capitàni passa
simplament « quau -Oìèurà pagarà ».
a'.or pèr malurous. Fetivament couma
yJIcô soun lou.s fre.s pus gros.se.s dejaut.s dau
emé tant d'esperiença se pot-ti que l'on
piaiut e n'i en counouisse pa.s gaire d'autre.s.
siège sans biais ?

En roundinant ìou pialut quita-Oa rajà sa
billa, soun degoust rJe sa paura •Oida e U sembJa-Oa qu'acô ié Je-Oa-Oa un pes de sus soun cor
adouìentit. NaturaJament, acô èra couma
s'escoupissiè en l'èr: l'escdupigna ie' toumba-Oa
sus lou nas, e soun atituda me remembra la
das Parisencs de l'istôría qu'au rebous^clau
a-0oun /
huVusaÍMazarm
pjaM cmt
e c e quau
.
Cantoun,
mès
pagaran
». Ântau ìous
djsjê &lt;(
chèfs pensa-Ooun das pialuts: « Roundinoun,
mès marcharan », E sabes de quante biais
supèrbe hou an fach.
En criticant, lou pialut fasiè moslra d'un
esprit ìndependent e d'un sen.i agusat d'ousser■Oacioun sus foufe.s IO'JS delals, pìchoîs egrosses
das afaires dau regimen! e dau .sefou; *0ai sans
dire que rtrOeniè jacillamení lou lendeman su.s
soun apreciacioun de la •Oelba e que recou-*
noui.s.siè san.s pensa à I'aucasioun ìou maufoundat de sa.s critica.s. Jouta aquela manifestacioun d'esprit l'on de-0igna-0a un amour
apassiounat cle ìa justiça, 'dau drech, dau debd
aliaf au re.spèt das chèfs capables e de la
di.sciplina soupla e inteligenta.
En degalhant, lou pialut trouba-Oa una de.sencusa à la menaça de-counlùnia de la lourda
Camarda. S'èra estat dcOìgnaire auriè jach
autrament. Âra s'atroba mouquef, car, couma
lou paure Mou.ssu de Mount-Ferriè, a •Oi.scut
mai que ce que cresìè.
Yejaqui lou pialut pintrat de soun pus
lourd coustat. ^Lou reïès de la medalha es
d'un briìbant esblèugissent quefai dessoublidà
subitament la negrou de Ì'a-Oès.
Lou silença de la irencada, lou dangè e
l'alionfamenf clau fougau an pourtal ìou pialut
à la reflessioun, à l'idealisme, à la lougica, à
la soulidaritat, au jujament e a la fermelat de
caralèra. Paríe pas dau courage: on pot èslre
courajous sans èstrepialut e I'on de-Oèn un eros

sans s'en rendre comte
JLou pialut a reflechit, a legit, a cercat a
discuià /'encausa -Oertadìèira cìaugrand chaple
e quand es estat assouiida! de la coupabletaí
de Guilhaume a juraì d'aVudre sa pèl; soun
ahirança a crescut encara mai à la -Oista dau
de.sert que lou.s Bôchous a-ỳièn fach en se
retirant da-Oan.s el. En hgiguent, lou pialul
a coundamna! la «granda près.sa» parísenca ou proirOinciaia que iè burga-Oa là
clo.sca en iè counlani de sourneìas de iouia
mena sus la jamina à Berlin, iou cancer
dau Jcaiser, lou nescige dau hrounpnnz, Sus
aquel sujèt Lou Ga! es un da.s rares
(cmè quauques autre.s journalcts) qu'age pa.s
re.s à se reprouchà, e acô espìica soun gro.s
succès au milan das pialul.s.

�Fulheís de rovía.
Lou pialul is -Oengul mai ideaìisîa. Lous
partiguèt sus aquestas paraulas
"CL
33S, "U. dalGuijinglau
capilàni, è tournèt Iou Iendeman, subremots de drech -Oouides dc sens pèr fossa an
NOUS ANAVA QUITA
Iendeman, deman-de-dalai, mai encara ! pèr
pres pauc à pauc à sous iols una signifcacioun
e veire de toucà soun prèst«... s e cada jour
magica e realisla, plena de proumessas as.sous
OU : L'AFAIRE DAL PRÈST çai serai, e cada joura, soudis as secretàris
tarellas e escarrabilbairas. Pauc à pauc, soun
engarçats e que voulièn pas, ge, èstres rescor enfrejoulit s'es rescaufat, abrasat au tuspounsables d'aquela « cagada ». Crese qu'a
A DELPON-DELASCABRAS, pèr Guijinqlau,
siìboun qu'enfìambèl d'auìres cops lous
Se ries pas mancat de gaire que l'autre força ,de fa, souldats e capourals, serjants•Oouiountàris de Heìlermann que la França
Bèu de mourre e d,e larja coudena, jour Guijinglau nous quiíèsse, causa qu'es
fourriès e majors, touta Ia sequèla escrivas•Oegèh
Cesar nostre porc èra un mèstre porc. pas à souvelà car pourrian pas pus parlà d'el.
siêira n'en serièn venguts neurasíenicas. E
De sa vida e de sa mort, se n'ai lou Vous vau dire couma acò s'engimbanèt, adounc troubèrourin estèc. L'eslèc, justament,
Bouie e courre is armo
E, pèr la Liberta, peri touti counsènt
tems, farai belèu un conte.
couma Iou voulièn fà parti e coussi el de- que deviè nous desseparà de Guijinglau e
mourèt.
Aquel
jour,
que
se
troubaya
èstre
un
qu'urousament a pas reiissit.
Lou pialut a presat la lougica, coumprcn
Imaginàs-vous
que
dempioi
mai
d'una
medimàs
e
fèsta
de
l'Epifania,
lou
capitàni
Un Maire demandava un boulangè pèr sa
guent pas jamái qu'una faula siègue mens
sada
qu'erian
al
Centre,
Guijinglau
toucava
rapourtèt
de
Chalouns,
ounte
èra
anat
coumuna,
acô èra Ia pèira-à-I'anèl. « FiquenreleDada chès Tun que cbc.s I'auire, e qu'un
pas
jamai
soun
prèst,
sa
solda,
s'aimàs
mai,
ié
Guijinglau
&lt;) avièn dich Ious secretàris, e
pialut siègue emprisounat quand un general es se passejà, un porquet de tres meses,
de
45
centimas
pèr
jour.
Ço
que
veguen,
un
seren
desembargagnatsd'aquel
tipe qu'es apesimplament « limoujat»; sa lougica es despie- prope e poulit couma un porc en image.
matin monta al burèu esplicà soun cas al capi- gous couma un rese ». E, pèr molha! Guijinlousa, lerribia, e pèr mai d'un aparei escanda- Lou lendeman mati, au raport, seguèren
tàni. Aiceste, pèr touta respounsa, Ii dis : glau aguèt bèu proutestà qu'èra pas mitroun
infourmats qu'un porc croumpat pèr la
lousa. E es bona marca que siègue anlau.
* Es pas estounant, sès pourtat desertour...
Lou pialul a presat ta soulidariial nascucla coumpaniè seriè engraissat à la cousina! Guijinglau, vous apelàs ? vous cercoun per- sustout el que dis que mitroun es sinounime
de cou...doun, d'après un vièl prejujal, el qu'a
de ìa frairelat de las armas, de la morl
Sus lou cop, mai d'un pialut n'en seguèî tout e dèurièi regulièirament, ara que vous
dich un jour : « Pèr faire un eslèbe — Cau
mourgada cle coutria au mitan dau pasli.s bèfi : l'ate que nous rendiè, sans nostre tène, vous fa flcà dedins ». Guijinglau espliquèt
èstre mitroun — Pèr faire mitroun — Cau
sjîqui ni bìancs, ni rouges, ni catoulics, n counsentament, mèstres e segnous d'una al capitàni qu'aviè pas quitat Ia coumpagna,
èstre un estèbe »). ié flquèroun un s ordre de
duganauds,toutes fraires! Couicle à couicle, cor oèstia à manjà seguèt d'abord discutat que, s'èra oublidat sus Iou registre dal prèsi,
transport », de viéures pèr un jour, e I'enmancontra cor, orèstes à s'aparà lous uns lous autres couma un eveniment de prumièira im- hou èra pas sus Iou carnet dal capoural
dèroun. Aqui couma Ious secretàris se desfan
dins la malemparada. ^JÍh! surOiéurà à ìa pourtença. Mès lou plec seguèt lèu pres, Lagassa que li fasiè fà Ious eisercices flsicas d'un pme que Ious ènmasca; aicis, acò's pas
guerra, aquela ama de pialut. Pas pus d'eti. e mens d'una senniana après, lou porc, matin e vèspre e que mèmes Iou sarjant ren, à I'arriès, mès, es amounl que caliè veire
quetas enganairas; Iou pialut a aprés à uatejat Cesar, amiratchacajour àl'oura Gros.de Cazilhac, I'aviè'mbauchatpèrpourtà'n coussi Iai se passava, e Iou mau que s'es fach
counouisse ia -Oalou das omes, e cl'ara-en-a-Oans ie la soupa, tenguèt dins nostres espèrb rlambèu Iou jour... ou pulèu Ia nièch de I ar- djns aqueles burèus de serjant-major e soumistice ou de Ia Trèva.
es as ales. e asates souts, que •Ooudrà eslimà
vent, presque loujour, sens que Ious chèfs
Je ripalhas à veni una plaça larja couma
— Ebé, aviè dich Iou capitàni, estudiaren
sous parìès. A tengutpèd-hourdou da-Oan.s lou.
hou sabeguèssoun e Ious interessats ïahè'.
un cambajou. Quant de cops, lou mati, líoste cas.
enemics e sa fermetat de caratèra messa à
M'enfln, aiçò's à parl, es question de Guijinpèses bagnats, mans dins las pochas,
Mès, veguen que ren veniè pas, Guijinglau,
i'esprouba iè desfautarà pas dins las lucba.s
glau e pas das autres. Ebé ? Ebé Guijinglau
jalat de la nioch e manjat das pesouls quauques jours après, remonta al burèu ounte
ci-Oilas.
rapliquèt Iou Iendeman mati : « Ai pas agut
ai badat davans l'oustau tranquille, ma. atroba un nouvèl capitàni que, sens mai de
de besoun d'«ordres-de-transport 9, acò's à
Malur as poulilicaires qu'ensacharan ch
remissiouns, Iou vouliè faire embarrà cop-sus- S Iciloumèstres, e Iou trin ié vai pas, soui dalou margà! pas tant d'elouquença -Oana e un castèl que pouciéu, ounte Cesar, moun
íop.
)orc,
douçamenet,
en
mesura,
rouncava..
valat à pèd, t'hou avièi dich en partiguent, me
pauc mai de reaiitats; pas tant de renaires .
— Ce sera hxiií jours de prison, disiè dejì prenoun pèr Iou pus cou...doun dal regiment
ÎL fasièi en sounge lou cami dau front
mai de Ira-Oalhaires pèr lou ben cìau pa'is.
un secrelàri flnfarlet e un pauc trop intrant...^ e iéu, Ius farai veire que se troumpoun.
IU Clapàs, dela garaà la Plaça e d'aq
Lou pialula après â la guerra à me.spre Je
Pezenas, que Ii disoun Pouma-Mola.
usquas autauliède Madama Picamola...
— Mès, couma acò Iai s'es passat ?v.
la poulitica, au mens la pudenla e coustoust
'—
Tus, ía bousse... bêbé! Ii respond GuiQuand
seguèt
coufle
e
gras
au
pouni,
— Oh! aqui, presemple, auriès ris... Acò's
pouliiica d'a-Oans-guerra. Zou! zou! que s'au
jinglau en- Ii faguent sinne ambê la man que
amount dins Ia mountagna, encò d'una bouboure la cola •Oalhenfa da.s piaiuìs qu'an Cesar seguèt sannat; acò èra estat là
caliè que Ia barrèsse... e te foutrièi una casIangèira, una vèusa de Ia guerra, que se maencarlai de soun sang •Oermelbau lou pergam; ^asoun d'èstre de sa vida. Pupin, pour- cagna, i ajustèt, sabes... L'aulre s'amaguèt.
rida ambé soun garçoun, un Espagnol qu'es
jatiè en prumiè e cousiniè en segound,
dau traiai de Pas.
Lou capitani, de veire un tipe tant decidat
Plaça au piaiuf, au bèu e imourfal pialu. cargat de la besougna, bailèt alors à, ^e deguèt pensà : t! A rasoun, aquel d'aqui Í anat dins soun païs querre sous papiès. Oh J
animat d'aquel e.sprit nou-Oèl sou-Oeta! pèi jouta la coumpaniè l'espetacle tant es- e ourdounèt sul cop de recercas qu'abouti- soun pla aimables, me faguèroun bèure e
manjà entre arribà e pioi quand aguèn dinnat
tqutes, enemic da.s ajîataires, gandarcl.s, ~0an- perat d'aquela mort utilla. Ai encara à guèroun à proubà que Iou souldat Guijinglau
espilhèn Iou traval que i aviè à fà. c&gt; Vesès
taires, e engrepia-1sûus de tout pèu e de touta /oustau las tres foutougrafias que repre- èra, noun pas desertour, mès en subsistença (soudisj, aqui Ias balas de farina, Ia cau quilhà,
mena; au pialut arlisan d'un mounde nou~0èi sentouri: Cesar avanssa morten libertat à Ia coumpagna H. R. dal 2ma genia à Motint- mountàs pèr aquel escaliè... » Un escaliè de
d'ounte •Ooulèn •Oeire sourii, siioun Ia bella davans la cousina... Pupin sanna Gesar... peliè, pèr se faine plaçà de dents. E adounc boi, rede couma Ia justiça, un copa-closca !
dicha de Maillet, em'una França pus bella, Cesar mort doubert en long es espausat la noumbrousa tribua d'escrivassariè se rejouï * Cau mountà'qui ? mès ié pensàs pas, que li
un Miejour mai miejournau e un Clapàs mai davans la cousina. Mès lou porc lou pus guèt d'aquel succès que metiè'n terme à Ias dise, de balas de 120 kiIos».—« Soun pas de 100
gras dau mounde pot pas bailà 20 quin- recercas de tout tems fatigantas pèr Ious (me respond 1 dempioi Ia guerra ». — Pas que de
clapassiè.
taus de saucissa, e chaca pialut, dous emplegats de burèu. La Pouma-Mola se 100, disès ? m'aquel escaliè es untugadou!
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ
jours après, pèr sa part agèt pas qu!un fretèt Ias mans couma s'èra jalat en sinne de Achàs, Madama, nàni, nàni, faraipasl'afaire...
Creil, janviè 1919.
pichot floc de lard embé sa gamella de countentament, aluquèt un cigàrrou gros Quatre ans de guerra emai e demi! vint-esoupa. Alors, quaucas michantas lengas, couma el e esperèt trioumflentament Iou re- un meses de Macedouèna, emé Iou paludisme
sultat, tibat sus sa cadièira.
e Ious sautages, nàni, mesentissepas Ia força
un pauc pertout s'en anèroun cridà que
Alors, faguèt Iou capitàni, dequé dises
de vous panlevà'cò, Ias farés carrejà pèr qual
Cesar èra magre e nous coustava chèr : d'acò d'aqui, souldat Guijinglau ?...
Counte de la velhado
vourrés, mès iéu... — « Ebé, anarés rendre
en un souèr s'en diguèt mai de mau que
— Dise moun capitàni qu'acò d'aqui es
(Souveni d'un vièl mainagefa) de setanto ans)
lou pà » e me menèt à I'estable veire l'ase
ce que s'en èra dich de ben en quatre pas poussible.
qu'entre
nous veire intrà mandèt Ious quatre
meses.
— Pamens siès pourtat dedentat, aqui Iou

Gr

Ij 1

gT 1

ISTORIA D UN PôR(

*JLa pauro mourfigueto
S'en ana-Oo à Jerusaièm
Touto soulelo...

Lou souveni d'un floc de lard es pas
couma un serment d'amour, pot pas durà
toutauna vida. Cesar, sa coudena e soun
lard^ ioch jours après èroun dessoublidats... E aqui finirà moun çonte, istòria
vertadièira e patrioutica d'un porc qu'engraissère e que manjère pas.

Gel de coupa la paieto
De la pauro mourfiguelo,
Soulel cìe foundre gel,
Brumo de tapa souleì,
Yent de faire courre brumo,
Paret de para •Oent,
Rat de trauca paref,
Gat (f) de manja rat,
Gou.s (4) defaire courre gat,
Ba.stou de balre gou.s,
Foc (3) de brulla ba.stou,
Aigo d'aluda foc,
Biôu de bèure aigo,
Bouchè de sanna biôu,
Mort de prene bouchè...

MARCEL RICOSE.

Fort-Louis (Alsaça), decembre 1918.

ASSABÉ

(Parla de l'Audo).
(j) Fournigueta — (2) manit —

(4)

chi —

(5)

íìoc.

(3)

cat

A l'oucasioun de la fièira de Lioun,
nost.e counfraire L'EconomLle Méridionai
vai faire pareisse un numerot especial
counsacrat tout entiè à las « ressoursas
ecounoumicas de l'Eraut ».
Nostes amics e legiguèires que vou^rièn apourtà sa co'ulabouracioun à-maquel numerot (en lenga d'oc ou en
francés, à soun idèia) podoun escriéure
. ì'Ejouomule Méridïonaí, 9, Boulevard
au Joc-de-Pauma, Mount-Peliè, ountj
sous articles seran lous ben-venguts.

papiè dal dentista...
Guijinglau, qu'a pres un pauc Iou parlà dau
Tarn (ounte se jura fossa): c Me damne ! (que
fai), moun capitàni! agachàs se soui dedentat? Soui pas de Nourmandia, ièu! (Sabe pás
quau hou a dich à Guijinglau, mès'n Nourmandia troubariàs pas'na fîlha ambé toulas
sas denls. D'ounte acò vèn, cidre ou alcol ?
sabe pas), e alatrèt sas bregas pèr Ii fa veire
al capitàni dos rengadas de dents poulidas
couma de moungetas blancas.
— Foutre, cridèt aicéste, quanta poulida
maissada !... M'acò's pas tout, aquel ome a
rasoun : noun pot èstre à Mountpeliè pèr se
faire metre un rasieliè, pioique dis que ria
pas una de gastada...

ferres en I'èr. — « Terré ! mès reguinna, voste
ase?» —■ « Ba fa-b-un bricounet, ruga un
bricou, mès quand on ba sap...es pas michant».
— Ve guère Iou moument qu'i demourave...
encò de Ia boulangèira quand te dintra una
fenna en diguent « que la gripa repreniè, que
sa fllha t'aviè». — « La gripa (que ié dise),
viedase!* — Mès, es pas michanta » fai la
fenna en se reprenguent, que Ia patrouna i
aviè fachun copd'iol, de m'esfraià pas, coumprenes, mès iéu hou avièi vist. Una gripa que
reprend es bona pèr Ceta, li dise, ounte mourissoun dous cops, Viedase! Viedase!! Ié
pensàs pas! de balas de 100 kilòs, un escaliè
rrrele, un ase que rrruga e una grrripa que rrreprrren! tout acò me fai frrremi! rrrevese pas
pus ma fenna, viedase! mous efants e Gange!
Es qu'ai pas de besoun que me reprengue, se
jamai me prend, soui foutut, n'en pete, me
damne! » e ié t'en ai foutut da « viedase ! » e
de « me damne!»... e soui aici, sabes, en .
douça.

— Pas una, moun capitàni ! pas una ! hou
poudès veire milhou : e alatrant sous pots
ambé sous dets, aqui couma acò, faguèt tournamai veire sas mastrigadouiras, couma Ias
tèstas de moutoun à Ia vitrina d'un bouchè.
— Cau s'arrengà pèr pagà Iou prèst d'aquel
— Oc, mès amount dequé manjaran Iou
ome, d'à parti dal jour qu'es pourtat desertour mounde ?
e fa d'autras recercas car, acò's anat al cors
Guijinglau vouguèt pas respoundre à ma
d'armada e cau Iiquidà'quel afaire.
questioun, mès m'ajustèt : «Veses pas... tout

�acó pèr un Espagnol que dal tems qu'erian
jous Ias marmitas el enfournava, e ara, té
s'ai escapatà Ias balas bochas vendrai aici me
fà crebà ambà Ias balas de farina... d'un Es
gnol que soun fraire encara belèu ravitalhava
Ious jous-marins, t'en souvènes, quand ana
vian en Ourient ?... Camarada! una laxa de
cent francs pèr mes, tres francs e sèt sôus
pèr jour, ben calculat, à cada Espagnol que
viéu en França après Ia guerra e qu'es pas
naturalisat e pas eslat souldat. Veses pas que
mi coupêsse una quilha, Ias Ièis das accidents
de traval an belèu pas de presa sus el, es que
cau tout reftechi, quand on es paìre de tres
efants e que Ias Ièis soun mal foutudas. Varriè mai , ah! se es que nous vorgoun mandà
enticon que nous mandèssoun à noste oustal
ounte travalharièi ma vigna que se deperis
recurarièi Ious quatre amouriès que Iai e Ious
ouliviès, e anarièi al bosc fà de legna pèr Ia
caufadura de mous efants. E farièi un poutou
à ma fenneta... en mai de tout acò; ou afors
sus Iou front refà Ias Iignas de camin de ferre
mès pas travalhà pèr un Espagnol, couma a
dich al coulounèl. Car es à soun burèu que
me soui anat fà pourtà rintrant, m'as coumprés
al burèu de la coumpaniè m'avièn fach virà
— Alors, hou as dichal coulounèl, e dequé
a dich?
— Oc, couma hou te dises, lou coulounèl
m'a dich pas ren, m'a' spiat e a pas res dich
— E toun prèst ?
— T'enquiètes pas! Ious ai pas encara
quitats.
... E antal Guijinglau demourava embé nautres, acò's tout ço que demandavian.
DELPON-DELASCABRAS.

A Mount-Ouliéu, Nadal iŷi8.

AS PIALUTS
—o—
Vous bou renouvelan, amics cou
nouguts ouno, eméquau, quatre ans
de tems, avjèn de coútria entancbat
la mèma batuda : coumtan sus v&gt;autres.
La simpatia que nous av&gt;ès proubada quand ères souldats, nous la
mantendrés un cop tournats dins lou
cicil. Nous la proubarés mèma pus
uioae pus agissenta, perdequé serés
mai libres de uostas paraulas e de
uostes mouuaments.
Legissès-nous. Abounàs-t&gt;ous. Pas
deman, ioi! que belèu deman ié pen~
sariàs pas. Se sès abounats, dessoublidés pas de nous mandà uosra
adrèssa civila, perque uoste journa*let \)ous seguigue quand « laclassa;j
arribarà — tant lèu 1
Lou GAL.
tt TOUT SE PAGA ! »
A un

nottvèl

ricbe.

Quand, dinc un restaurant, ona ben fach ribota
Qu'on a lou ventre plen e coufle lou fafà,
A ia fln dau repas on vous porta la nota,
Countent ou pas countent, vous disoun : « Cau
[ pagà ».
La vida que vivên es una vida sota,
Tout noiis porta à courri, tout porta à s'amusà,
E zou ! ou brisa tout, on s'amusa, mès bota!
Lou jour arriba lèu ounte duvèn pagà...
Lou qu'a lou ventre ple n'en pot pas pus e raca,
Lou que bèu de veirous moca una faussa ataca;
Tus, pér gagnà d'argent as raubat toun vesi
Dequé te servirà aquela graniia saca
Caflda d'or sannous, pioique sus ta cnsaca,
Couma un porc engraissat, siès marcat pèr
[ mouri ?
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

La Vida au Clapàs
lr\u Counservaíòri.— Saludan em'una sim
patia e un respèt sincèras Ia partença de
M. Armand Granier, que vèn de prene sa
retrèta.
E nous fasèn un plesi de felicità soun assessou, M. "Nouè Caisso, noumat diretou pèr
interim. M. Caisso es un artisla counsciencious, un proufessou ruste de fes mès coumpetent e devouat. Ce que gasta pas res, es tamben un ome amistous e un Miejournau dìns
I'ama, amourous de soun terraire e de sa
Ienga.Nous rejouïssèn debon cor de sa nouminacion.
ir\ îa BibLiouíèca. — Encara una nouminacioun que nous fai gau d'aplaudi : M. Enric
Bel, Iou saberut e travalhaire biblioutecàri de
l'Universitat, reculis Ia sucessioun dau regretat
Leoun Gaudin à la Biblioutêca de Ia Vila.
Nostes Ietous saboun I'obra de reourganisacioun qu'a coumplida à-m-aquela Biblioutèca, emé I'ajuda preciousadeMIIas Corbière
e Larochette. Sèn estats Ious prumiès â n'en
parlà e YEclair i a cousacrat, en junl918,
un articleprou delalhat.
M. Bel es un biblioulecàri qu'a fach sas
proubas. E aimarian que de «cumulards »
d'aquela mena (dequé que n'en digue Iou caprtàni Le Colombel) vegèssoun souvenl, dins
I'interèst general, sous merites recoumpensats.

Fl l'Unvoersiíai. — M. Iou proufessou
Flahault, diretou de I'Enstitut de boutanica,
vèn d'èstre noumat, en missioun tempourària,
à Ia Facultat de Ias Scienças de I'Universitat
de Strasbourg.
Ajustan nostes coumpliments respetouses
as qu'a dejà reçachul I'eminent proufessou.
A nostes vots se mescla I'espèr de reveire
tournà au Clapàs Iou grand e afeciounat Miejournau d'adoucion, ounou de nosta Universitat, qu'a tant oubrat pèr faire counouisse e
aimà noste païs.

presentaciouns de I'Oupera municipal a,
pas res à veire emé Ia musica.
Ara Ious councerts militàris vènoun dt
refaire soun aparicioun : saluden aquelf
vièlha counouissença, que lorna voujÈ
cf l'hêroïsme au cceur des citadins » de I'aíriês; Ious pialuts ou ancians pialuts, eles, ar
pfs de besoun que ié voujoun d'erouïsme, e
p.oi n'an un tibou de tout ce qu'es militàri,
musica ou quicon mai.
Se cau encara de souldats, après Ia Pas,
qu'aprengoun soun mestiè de souldíts au
pus Ièu lèste sans que res Ious en vèngue
pas destourbà.
E ourganisen de musicas civilas, que jougaran pas pus faus pèr acò.

ír\u Raviíalhamení. — Fossa mounde nous
demandoun se quitaren passà sans rebecà
I'articlet que noun sabe quante lèca-cuèu à
glissat à-m-un journal clapassièsus Iousegnè
ViIIedieu. Ebé no! Iou quitaren pas passà
couma acô,
Emb...arcat dins Iou service dau ravitalhament pèr Ia gracia de I'altissime Causel,
M. ViIIedieu se i es fach bellament remarcà.
Soun .service èra belèu difîcille (mès i aviè
pus penible, e pus dangeirous, amoundaut...)
poudiè pas counlenlà tout Iou mounde,
sustout que i a de mounde trop esigents.
Pamens auriè pouguts'evità d'èstregroussiè
couma un pan d'ôrdi (saique pèr s'aparià au
pan de mil que nous servissiè).
Se Iou biais de bailâ vòu mai que ce qu'on
aila, se pot dire que l'un valiè pas mai que
autre encò de M. ViIIedieu.
E, couma disiè I'autre, acò's de causas que
e dessoublidoun pas.

¥\ l'Esplanada.
En causa saique que la
musica adoucis Ias mours, Ia musica seguèt
forabandida, à quicon proche, touí Iou tems
de la guerra — estent ben entendut que lous
ourquèstres das cinemàs pas mai que Ias re-

Sèn urouses de coumplimentà

lau Ouissan-Alaouite, pèr services

ececiounals

renduts au Maroc.
L'AGENT DE LIASOU.

EN MEMORIA

fennemi ó'eól toujourj- acqu'dlé de éa mióôion avec

Pav Ruberí Go^e
Ravovs
¥kndré; l'aspirant mitralhaire Carles Rey ^ ;
Leoun Combeítes (nômaA. L.); Maurice
Reynès, capoural au 8ima; Pau Simoneí
(i7inf.); Louvis Jamme {ì'S^ma. inf.): Rugusíe Blanc (241113 coulounial); Germain
Piallaí (i68mainf.);~Ravous FéLine 1 (i48ma)
Rvguste Irles (8ima A. L.); Louvis CoILières
(86ma inf.); Enric Vauíier, lioctenent au
ìè tiralh.; IpouLita Balmès (n6maA. L.) ;
Pau Charabel (n3ma inf.).
— De Reiniès Perris (3&gt;2ma inf.); de
St-Cristòu; lous fraires Guilhem e Marcel
Giraudier, de Lunel; Francés FuLcrand $,
de Canet; Enric Valy 8ma genia), de Ceta;
Rntounin Olliveí i, 26maB.T. S., de Cela-

courage et dévouement. » Cau ajustà,

Nova.

Loa

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

NoStcS
SoOldatS
Vejaici lou moutif de la citacioun de noste
coulèga

CAUSSOU

DE

L'OULIVIÈ

:

«

Au front

depu'u de nombreux moij-, chargé a d'tveróeó reprites de ravitailler en ligne

- un feu viotenl de

ÓOUJ

pèr tout

Das Mount-Pelièirencs :

artilh.) ;

Esiièine Brun

(3"4e inf.) ;

dire, que Caussou a ben oubrat pèr mantène
lou moural das pialuts dau 142, tant émé sas
cansous poupulàrias qu'en

bailejant la

Vie

PoiLuienne, lou galant journalet d'aquel regi— Nouten encara emé plesi las citaciouns de

JùLi Richaud (i^2e)
Bernaí de Moníaut, de Lunel-

nostes amics lous felibres
de Peròus, e

Avèn aprés emé regrèt la mort de M.

TvLeí,

defuntat à Poussan, à

paire de noste amic lou

ment.

Vièl, que felicitan couralament.

IA Ia Canourga. — M. Le Colombel re— Nostas felicitaciouns van tambem as dispoutega de Ionga, es vrai; empacha pas qu'a tingats proufessous de l'Universitat de Mountpas toujour toutes Ious lorls. Pèr esemple,
quand s'es fachat, à Ia darnièira sesilha dau Peliè : MM. lous medecis-majors Pau SouCounsel municipal, de Ia sallelat de Ias car- beyran e Grynfelt e M. lou farmacian-major
rièiras dau Clapàs, parlava couma un Iibre. Pèire Tarbouriech, que vènoun d'èstre decouLou Gal a trop proutestat contra aquela saIoupariè pèr pas aproubà Ia proutestacioun rats de la Legioun d'ounou.
dau brave capitàni Ronchonnot. E dire que
— Amai à nostes coumpatriotas clapassiès :
Iou Maire i a respoundut que «la ville de lou capitàni ¥\ugusiin Bruandeí, Iou capitàni
Monípellier esí une des plus propres!»
Osíenc, lou lioctenent aviatou Péire Le Roy
Planissèn Ias aulras...
Cau creire pulèu que M. Iou depuíat Pezet de Boiseaumarié, qu'an aussi reçachut lou
es trop souvent à Paris pèr que M. Ie Maire riban rouge, Lovvis Tovrjan Lamazon e
Pezet, sache ben ce que se passa à MountPèire Suau, decourats de la medalha militària.
Peliè.
?\u Rambal.— Quand Iou tramvai aumentèt sas plaças de counselhès enteligents (n'i a
encára quauques-uns) demandèi oun qu'aquela
aumentacioun s'apliquèsse pas Ious dimenches
e jours de fèsta. Antau seguèl decidat.
« Canla, canía, galinela... » se duguèt dire
Iou segne Ruyters. E ioi aprenèn qu'un decrèt
dau 10 de janviè 1919 baila lou drech à Ia
Ciè dau Tram de suprimà aquela ececioun.
Avis à vautres, paure moundequ'anarês Iou
dimenche, prene I'êr à Casièl-Nòu ou veire
un malaute au SubreUrban : pagarés un sôu
de mai pèr aumentà Ious 200.000 fr. de
benefìces de guerra de Ia Ciè Rambal,
Rapelàs-vous d'acò e manquês pas I'oucasioun de n'en gramecià nostes bons counselhès.

nostes
ûoumpatriotas clapassiès : Enric Bourdetie, e
P-au Frias, noumats jout-lioctenents ; e Carles
Fruqvière, serjant au 8ma genia (service telejrafica) à Melcnès, noumat chivaliè de l'Ordre
—

— Toutes nostes compliments mai as Clapas-

Tulet,

à quau

jZ

bon

Pèire

ans. Era lou

feHbre

Reiniè

mandan, pèr el e sa familha

l'oumage de nosta sincèra simpatia.
— Saludan lou cros ounte vèn de se jairelou
brave Clapassiè d'adoucioun

Filberí Fabre.

Architète de soun estat, s'oucupava bravament
d'arqueoulougia e d'istòria loucala. A escrich
una seria de mounougrafias sus las coumunas
de l'Eraut (parlen pas de sas malurousas pèças
de teatre). Troubèt, couma fossa d'aut'res, mai
de criticaires que d'ajudaires, alors que sa bona
voulountat au

mens s'ameritava d'eneouraja-

ments.
Es un

travalhaire

que

s'en

vai :

que se

pause en pas !

EN 1533

Jousè Pieírera, citat pèr
lou 4ma cop, lou serjant LouVÌS Elzière, lou
En faça lou Castèl de Pau. on pot
capoural ¥\ndriév ¥kmargier e lou serjant Jan
veire encara lous rèstas d'un vièl pont:
Priev, citats pèr la 3ma fes; au lioctenent au bout d'aquel pont i aviè una capella,
LovVÌs Honnoraí, lou chèf de musica Louvis ounte la Vierja — à ce que se dis —
Crassous e lou telefounista Pau Vtfarré, de fasiè à l'epoca de miracles : èra counouMount-Peliè, lou serjant ¥kimaí Veyriaí, de
guda de pèr tout jouta lou nom de
Loudeva, Esíièine Panserieu, de Balaruc, lou
Nosta-Dama dau-bout-dau-Pont : es
capoural Marcel Consíaní, de St-Pergòri,
ela que las fennas dau Biarn qu'anacitats pèr lou segound cop.
voun èstre maires venièn pregà pèr que
— Avèn aprés encara la citacioun à l'ordra lou moument seguèsse court e pas trop
de nostes coumpatriotas : lou bregadiè Marcel mïchant.
ÍAubert, lou telefounista MarceL Beríhier,
L'istòria nous aprend qu'es dins lou
lou sapur LouVÌS LavVergne, lou brancardiè
Castèl de Pau, en i533, que Jana
Brvn, Gasíovn Servel; lou capoural mitra- d'Albret, filha dau rèi de Navarra,
lhaire Jousè Clamous, LovVis Gauffre e lou cantava en s'acouchant de soun segound
jout-lioctenent Francês Miret, de Mount- pichot aqueste cantica counougut dins
Peliè; l'aspirant ¥kni0ni RiMes e lou cavaliè lou païs pireneenc :
LovVÌs ViIIard, de Lunel; lou jout-lioctenent
Nouste Dame dèu cap dèu Pount
Jòrdi Hipperí, e lou sapur GrabièL VaLeíte,
Adjudat-me à d'aqueste ore;
de Frountignan ; lou capoural-fourriè Edrnound
Pregas au Diu dèu Cèu,
Que-m boulhe bie delivrà Ieù
Olombel e Jvli Trouzet, de Mèza ; lou capouQue moun frut que sorte dehore
ral mitralhaire Pèire Roque, de Vila-NovaDu maynal (1) que-mhassie (2) Iou doun
ras-Beziès ; Ramound Pujol, de Gijan ; Iou
Tout dinq au haut deus mounts I'implore.
Nouste Dame dèu cap dèu Pount
serjant ReMoy, de Loudeva; Ulissa Galzy;
Adjudat-me à d'aqueste ore.
das Plans ; lou brancardiè Pau Vieu, de VilaNova-ras-Magalouna; Maurice Massabo, de
E dire que ioi i a de fdhas de paï'san
Balaruc ; I'agent de liasou Fernand Paúhous,
qu'an vergougna de parlà la lenga de
de Laurous; lou jout-lioctenent MraceJRumiIIy,
soun paire e que s'apounchoun pèr
de St-Pous ; Jvli Moníeil, de Pegairolas de milhou francimandejà, —■ J. C.-N.
l'Escaleta ; lou canouniè Evgèni
Fabre,
(1) d'un manit;
d'Aniana ; lou cavaliè LouVÍS Déjean, de Ceta;
(2) que me fague
lou capoural ¥kvguste Gal, de Ganges.
siès lou lioctenent

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels

Ecrivains
Poètes
Journalistes

Abonnez-vous à
Volre intérêl esl de vous adresser à
j^'iíCOVO.MISTïî

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité

MÏ®I$&gt;ïOJN^
9,

9, Bd Jeu-de-Paume. — Montpellier

Bouleuard Jeu-de-Paume, 9
MONTPELLIER

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

Vn an : 6 francs

VILLE DE MONTPELLIER

ATHENEE=
CINEMA

Se vos un coustume à la moda
E que te molle couma un gant

Drougariè

13, Rue
Boussairolles

Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.

POUDEROUX

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Ptan de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS:

ïỳraye

Représentations à 8 heures et demie

56, Eappieipa Sí-Biiillfem, §6

MATINÉES:

MOUNT-PELIÈ

Jeudis, Dimanches et Fêtes

Spectacle Recommandé aui Familles

5, Anciana Plaça de las Coulounas

Oustau de counfiença renóumat dins
lou Clapàs. Tèn las \)itras las pus
claras e las pus soulidas, las milbounas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

Films Arlisliques des Premières Marques
ORCHESTRE SYMPHONIÛUE

MOUNT-PELIE

BAHrVVMOm AV SOVS-SOL
Consommations de Premier Choix

XXXXXXXXXXXXXXXXt*XXXXXy£XXXXx

S

x

— Digàs Marioun,
D'ounte v&gt;èn lou renoum
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

l

X
X
X
X
X
X

X
X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX XXXX.X

^j&amp;j9*jwj&amp;j&amp;jwj&amp;j&amp;j&amp;j&amp;j&amp;jg*jy*j

k

leoli

m

BsniBeton1

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Leçons, Courrier, Travaux de Machine

% 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^

fc*flr«flr«flr«flr«£r«flr«£r«flr«fir«flr«flf'&lt;
Edition de VEconomiste Méridional
LES

ProbJèmes Economiques de Ia hìmà
Par

Toujours
Chic...
.... car

M.

GERMAIN

MARTIN

gXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXXjc
jç

Les Grands Magasins de Nouveautês

ÌPARIS-MONTPELL'ERÌ
X
SÇ
j|
X
X
X

soni sans contredit les mieux assortis
et vendenl meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Paris.

4-4
Chapellerie

En v»ente dans les principaui dépôls
et à VEconomiste Méridional
9, Boul. Jeu-de-Paume

ALVAYRAC
hausse
hic
A LA GAVOTTE 6. Rue aa la Lo*«

AUCHATNOIR

^

MONTPELLIER

47-49. Grands-Rus

ffi

Imprimerie de
L'ECONOMISTE

MERIDIONAL

Lou Gerent: Mile-Omes.

x
X

jjf
X
X
SÇ

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxx x

Correspondant de l'Institut
Professeur d économie politique à la Faeulté
de Montpellier

L'eiemp. o fr. 5o— franco o fr. 60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de VEconomiste
o fr. 40 franco

§

4

i^ojsíjOjV
MONTPELLIER

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262464">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262465">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262466">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435826">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111193">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°87 (1è de febriè 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111194">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°87 (1è de febrièr 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111195">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435818">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435819">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631542">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111198">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°87 - 1er février 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111200">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111201">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111205">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111206">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111207">
              <text>1919-02-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111208">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/e4b58481638c2071542bc193b9caa43b.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262462">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111209">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111210">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111211">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111212">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111213">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111214">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111215">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1996"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1996&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262460">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262461">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262463">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435820">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435821">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435822">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435823">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435824">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435825">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594859">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594860">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594861">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640605">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718145">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
