<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2000" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2000?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:33:53+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1006" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1a95fdbb5a238d1101c5df6138963e9f.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111465">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111466">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111469">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111470">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139175" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f11bc9ec1613938128aee1d92ca17a4a.pdf</src>
      <authentication>30ae7168b04d169e808a907b11231015</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631301">
                  <text>C.I.O.O.
Cinquièraa Annada.

—

8ÉZÌERS

N" 91

lè d'Abriéu 1919

©ignez Villain,
il vous poindra...»
ÇVièl Prouuèrbe Francimand)

La jurada de Paris
seniena lou vent...
Redacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou ìè e lou i5 de chaca mes

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres sòus. Abounament : 4 francs l'an

]Kai)0!iI tOFija...
_ Tè ! tus ?
_ Oi, iéu! Jogue que mc recounouissiès pas ?
_ Oh ! si. Mès enfin, à prumièira
vista...
D'efèt, Manoul sembla pas pus lou
mèma. Acoustumat qu'ère de lou veire,
à chacuna de sas permissiouns, dins sa
tenguda de pialut, me sembla pas de
bon de lou retroubà en civil. Badave
couma un agassou en relucant soun
abilhage à la moda de 1913, ounte de
sarcidas à gros pount ávièn au pus lèu
lêste tapat quaucas bellas arnadas.
Coumprenguèt:
— Me regardes ? E trobes qu'ai tout
l'èr d'un paure vergougnous : amai as
pastort. Emé lous 52 francs de l'aministracioun ai juste pougut croumpà un
parel de souliès — de naciounals, ben
entendut — un capelou de gaburle. de
caussetas que s'en van couma de pèl
pourrida, un caravata que sembla un
courdil, e dous faus-cols...
— Ah ! couma es malurous de pourtà
un faus-col!
— Amai qu'hou digues! Avèn l'èr de
quaucun, e pamens gagnan pas tant
que lou mendre oubriè e despensan
mai, quand seguèsse pas quo pèr l'estìraira.
_ S'acò poudiè bailà as jouinesl'idèia
de prene pulèu l'outis que lou portaplouma...
— Tranquille Majouinessaque torna
de la guerra a pres de trassas d'abitudas : lou traval es pas pus soun mestiè.
— Dequé me eantejes V
—- La veritat! Te cau pas imaginà,
au mens, que vas veire espeli dau front
de pichots sants, bravounets e travalhaires, que faran la joia das enfants, lou
bonur das parents e la tranquilletat dau
goubernament. No I t'enganariès. Te
vai raplicà de fulobres pas coumodes,
t'avise, roundinaires, buguèires e gourrins, viéus e laches, proumtes à tustà
pulèu qu'à travalhà...
— Pamens caudrá be que manjoun !
— Soun acouslumats, ara, à se faire
nourri pèr lou goubernament; lou plec
es pres. .

— M' enfin, acò pot pas durà touta la
vida!
— Perqué pas ? La guerra a be durat
quatre ans e passa, amai semblèsse pas
poussible.
— Bota, bota, me faràs pas creire
qu'an pas 'na petelega d'èstre deliberats.
— Lous uns, beléu. D'autres pas tant,
e n'en counouisse bravament. Moun
ome, lous que se la passoun dooça,
amount, dins un cantou d'Alsaça, languissoun pas tant qu'acò de veni la
sautà aici à fauta d'embaucha...
— Mès n'i a be !
— Ou, ce qu'es de pire. de courvà tout
Iou sanclame dau jour couma una bèstia, en gagnanl pas prou pèr viéure e
trop pèr crebà de lam.
— Alors, dises qu'en darniè te capitaves en Alsaça ?
— A ce que pareis.
— E dequé penses d'aquela miscamasca que se ié passa. Un cop que i an
mandat Millerand, saique, es -be pèr
quicon ?
— Pense qu'acò m'estouna pas.
Aqueste Maringer, que vènoun d'enmandà em' un cop de pèd dins lou cuèu
e ìa placa de grand-ouficiè de la Legioun
d'ounou sus la petrina, a fach bòfias sus
bòfias. S'agis pas d'èstre lou cougnat de
M. Jeanneney pèr ben aministrà l'Alsaça. Lou Alsacians n'avièn un tibou e
hou mandavoun pas dire.
— De bon ?
— Amai sous journals, que soun pas
de lécas-botas couma tant das nostres,
hou escrivièn carrament. L'Elsasser
Bole (Messagiè alsacian) dau 8 de febriè
disiè, pèr esemple, dins un article entitoulat « Wer gefallt nicht» (ce que nous
agrada pas) : « Avèn resistat pendent
48 ans au germanisme e resistaren embé
la mèma cnergia à touta autra oupres
sioun ».
— End'acò per.ses que tout se petassarà ì
— Mès oi! mouienant que faguen pas
esprès de faire enrajà aquel brave
înounde. Aimoun ben la França, mès
voloun gardà toutas las libertats qae,
de bon grat ou pèr força, l'Alemagna
ela-mèma aviè respetadas.
— Es be lou mens.
— Caudriè encara que nostes burèus
countúnièssoun pas pus, pèr nescige

Jlministracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

ou pèr graissage de patas, de tours|
couma aqueste: faire veni de St-Eitièine
lou carbou pèr las troupas d'Alsaça, à
lioga de lou prene sus plaça, dins lou
bassin de la Sarra. Acò s'arremarca, e
fai parlà, e mèma desparlà.
— Gara tus, lou prumiè, de pas desparlà!
— Oh 1 iéu m'en foute ! Counouisse
la prisou : n'en sourtisse...
— Terré! t'en ères pas vantat.
— Oi, a caugut que me venguèsse
faire deliberà pèr de dire d'éstre de
clàvis.
— E dequ'aviès fach ?
— Pas mai ! Fasiè caud, avièi ma
capota desfacha ; e piôi pensère pas de
saiudà lou jout-ouficiè de service en
vila, un pichot aspirant sans briscas...
— A vougut íaire de zèla !
— No, brave amic ! Es un « paure 0...
sans maliço » couma disiè un gavach
de moun escouada, n'en poudiè pas de
mai. Es un ordre de laplaça : duvoun
croucà «tant» de pialuts dins la journada, e s'arriboun pas au comte es eles
que soun punits... Es una envencioun
mervelhousa...
— Trobes i
—- Oi. Es una envencioun mervelhousa pèr nous renouvelà qu'avèn fach
la guerra amor d'engrunà d'à-founs lou
militarisme. En cas qu'hou dessoublidèssen. lou militarisme, avans nosta
partença, vèn nousrefrescà lousouveni.
Lou CHIVALIÈ.

MOUNT-PELIÈ

SUS LOUS DAU MIEJQUR

A lioga d'ensultà lou Miejour, qu'a •
gèssoun boutat lous nostres au davans,
lou tres prumiès meses de la guerra, e
fora de las trencadas, á l'en-darriès dins
I'ivèr, en lous gardant pèr las avanças;
la guerra seriè pus lèu finida.
ORDRES BAILATS.

Ai tres cops respoundut: « No » à un
ordre de m'en anà contra las mitralhusas enemigas. Faguère lou tour de la
pousicioun, e 'mé lous miéus passan
un canau emé d'aiga jusqu'aucol. Lous
que saboun, nadoun, e clavan lous
bòchous sus las mitralhusas ; agère
dous omes de negats. D'aquei parel
d'omes me n'an souvent parlat emé
rancura; s'èren partits pèd pèr pèd,
sibant lous ordres, ié demouraven la
mitat, mès ère capitàni sus lou cop e
decourat.
MANILHA E MANILIIOUN.

A la batalha de la Marna avian pas
en man que lou manilhoun d'atous, lou
jouguèren après l'avudre gardat prou
de tems, e lous alemands devarilhats
s'espauruguèroun: cresièn que darriès
lou manilhoun i aviè la manilha.
Lous

POUMIÊS.

Nouh m'estoune das alemands coumandant la rouïna das oustaus, lou
chaple das presouniès e autra causa...
LA VILA PANTURLA
Es la guerra, es sa guerra ; mès dequé
—o—
i avièn dounc fach lous poumiès e lous
*Jíu moument qu'aqueste journal anaïa
cei iès das mases pèr lous coupà à tres
espeli, nous arriba lou -Oerdich de la jurada
parísenca. JV'en sèn pas suspreses: esperaïèn pans dau sòu ?
pas milhou dau jujament d'una dougena de
ILLUSIQUNS
pichots bourgeses de « Panam » abrutils de
Matin e de cinemà. Mès n'en sèn maucouCf que marca milhou nosta jouinessa
rats, e nous poudèn pas detène de cridà nosta es de viéure d'illusiouns, de s'embraigà
•Oergougna e noste bómi.
de plasé pèr las ouras que viéuren à la
Couma aquitèt ìa -Oèusa de Sfemheil e la
fenna de Caillaux, ia jurada de París aquita Pas e de cassà de l'idèia lou terrible
I'assassin de Jaurès. JLa Citat panturla a malur ounte sèn oublijats de passà.
i'esprít large; poufiassa supèrba, aima lous
DAVANS QUE LA PAS ARRIBE.
crimes de passioun, se coumplais asjocs crudèls de la joúina e de la mort.
Davans que lou bèu jour de la Pas
S'agìs pas aici de poulitica, s'agis dejusarribe,
cau coumençà de faire couma
tiça e cìe mourala. JL'ounèste pople de França
s'amerita pas aquela puta de capilala. A bas cau la guerra. N'i en cau metre e n'i
Parisl — L. Ch.
en metren. Lou sang de tout«s lous

�felibres toumbats fai bouli de venjenç:=
lou sang das felibres que voloun luchá.
Loua qu'an begut à laCoupa santa soun
pas de mounde ourdinàri e la raça es
aqui. Aici sèn ! A la prumiêira aucasioun demandarai as bòchous perqué
m'an tugat Peyron e Bonafé, Lartigue e
Begarié e d'autres!
SE

TORNE 1

Se torne, iè farai couma jamai, mès
aqueste cop s'en parlarà; embé Sivanet,
Pouzol e Azema cercaren lous valhents
se n'en soubra dins lou Miejour...
Reculits pèr MIQCÈU CAMÉLAT e publicats dins lous Reclamj de Biarn e
Gascougne de janviè 1919.
♦■o*.

Un Trio d'Efantous
x

MOUN RICOU
A moun Ricou
qu'estavanis quand vei de sang,

Ricou, te siès toumbat dc matin, bèu manil,
Elou sang a'spillat sus la paura maneta.
" Lou mau es pas bcn grancì! ". m'a dich ìa
[mamancla,
Mès'ntre -Oeire lou sang te siès esta-Oanit.
Deque' ýçs ? es antal, pichot, que siès bastit:
A ìa •ùisfa dal sang, ren que d'una perleta,
Toun jouine cor se barra e ta tèsta palieta
Se clenca couma la d'un passerou 'scarnit.
Lousanglefai'ourrour! JS'ai'corà l'alegressa]
Car es acô d'aqui la qualitat mestressa
Que lous omes dèurièn a~0udre i a bon brieu!
E que, fautantd'acô, se trasoun dins de chaples
Ounf lus sang s'espandis aboundous mai qu un
[rie'u...
Enfanls semblan de Die'us, omes sèn que de
[diables!...
En permissioun ; Gange, mai 1916.

MA ZEZETA
Responsa au conte de ma Moulhè :
« Un afaire de Counfitura ».

Zezeta, ta mamà, dins un conte goustous
Qu'es un retrach gahi de ta prima natura,
M'a 'scrich qu'aima-íes pasgairela counfitura,
E qu 'acô 's toun defaut d'aimà pas ço qu 'es dous!
L'aimespas! Talamaiqu i trobes pauc de goust,
Qu'un jour, d'un pottrop naut, n'en chinchant
[I'aussadura,
Youjères sul bufet, lou pol sus fa figura...
E toun pèu e tas mans, tout seguèt apegouJ,
Creseguères de sang aquei apegousige
E, del'esfrai, cridanl (Deses lou groumandige)
Acampères -Oesins, que n 'i aDiè 'n plen oustal!
Pioi, ta maire, tabé, te creseguent sannousa
S'esfraièt! — Ebé, icu, bisque fortma petousa,
D'èstre pas 'staf aquis pèr rire à gros caissal.
De las Armadas de la Souma, Jun 1916.

MOUN PEIROUNET
ìoi, lou quinze dau mes quefa 'speli'lous bourres
Pèirou moun caga-nis s'es mes à marchà soul!
De la taula a/ placard remena soun pencioul
Emai fai ço que potpèr toumbàpas de mourres;
En louDegentansin, mepense:« f'a-Oaloures!
Manit, as pas qu'un an e n'as dejà 'n sacloul
Das brasses de ta maire, emaì de moun ginoul
Ounte La que l'a fach te sap pausà quand
[ploures!».
Ebe', bola! *Jís rasou moun bra-Oe Pèirounct,
Yai, tout drandalhejant, cerca toun caminet
Mès, prengucs pas aqueì quefai de ziga-zagas
Car, pourriès sen.sahoui&gt;oudre escrapouchi toun
[nas
E pus lard, se ~0os pas fefà pusgrandas piagas,
Lou camin quet'ensegne esaqueì que prcndràs.
Beziès, Aíai 1914. DELPON-DELASCABRAS.

lou quartiè pèrlous aparà das cambrioulaires. Mès lous agents fan la fougna
car dins la carrièira Girard i a pas ges
de cafetous pèr remplaçàDurand. Aquel
Ara que la guerra es fmida, un vent
proujèt
es «àl'aiga»,de mounde prudents
de transfourmacioun venguent d'America
agèn
fach
arremarcà que la Biblioutèca
ou d'en quicon mai bufa en tempèsta sus
lou mounde : couma pèr la gripa toutes e lou Musè rescarièn de « prene fioc»
lous païses ié passoun, e aquel vent bufa se i aviè tànt de grata-papiès à coustat.
D'autres enfin, prepausoun de metre
mèma coumaun ciclone sus note Clapàs.
Dempioi quauques jours s'ausis parlà la Coumuna à la plaça dau Cèucle das
mai que jamai de transfourmaciouns : Ouficiès : acò plai as Emplegats que
transfourmaciouns dau Licèu ou dau pourrièn se passejà sus l'Esplanada jusCèucle das Ouficiès en Coumuna, dau qu'à dos ouras manca una minuta e pioi
Coulège catoulic en licèu; se parla, se dintrà à l'Usina, me troumpe, vole dire
parla, mès res es pas encara decidat. au burèu. L'estiéu, entre dous trins,
Tout ce que i a de segu pèr lou mou- pourrièn anà à la mar lavà sa crassa e
ment es qu'una granda partida dau Cou- sas counscienças; lou serjants de vila,
lège catoulic vèn d'èstre transfourmada s'anarièn passejà un pauc mai souvent
en moulous de cendres, de bricas rabi- dins lou jardinet à l'asard de derenjà
nadas, de pèiras ennegradas, de fustas lou amourouses que ch&amp;ca vèspre van
calcinadas pèr un grand fiôc, alumat on faire biscà Marsyas.
Tout aqueles proujèts, au pres que
sap pas encara couma. Mès, i a talament de michantas lengas que n'en diren soun la man-d'obra e lou benefice das
entreprenguèires, costoun trop chèr.
pas mai.
Oi! après quaranta-ioch ans de Re- Tamben, prepause una autra coumbipublica, tout lou mounde s'avisa que nasou, milhou mercat, que repausa sus
Mount-Peliè a pas una Coumuna dinna aquel prencipe : l'utilisacioun inteligenta
das Clapassiès : es una vergougna, quand de la caserna dau genia, grand oustau
on pensa que de v'dajoué, couma Roujan que saique sevai troubà sans loucatàris.
ou Sant-Andriéu-de-Sangònis, an un Se dins lou Tratat de Pas e dins lous
« Hòtel-de-Vdie. »! A quau la fauta? Cau articles de la Soucietat de las Naciouns
toujour encusà lous morts, couma acò oublijan l'Alemagna à counservà pas
on resca pas de se fachà embé digus e que tant de mila omes, cau creire que la
poudèn dire sans crenta que se Mount- França n'en gardarà pas cinq ou sièis
cent mila, couma avans la guerra :
Peliè a pas una bella Coumuna es la
fauta das.... Rèis. Enric IV nous a acò auriè pas sa rasou d'èstre e aquela
ben quitat lou jardin de las Plantas, guerra de cinq ans nous auriè pas servit
de res. Ebé ! à Mount-Peliè, cresès que
Louvis XIV lou Peirou, Louvis XV las
la Citadella fariè pas un poulit OustauArcadas, mès es ben malurous qu'ajoun
pas agut l'idèia de faire basti un oustalàs de-Vila? Ben plaçada, au grand èr,
nosta Coumuna fariè lega au Capitòli
ou un palais manifiic pèr ié pourre
de Toulousa. Toutes lous burèus ié serièn
metre nostes paures emplegats, que
à l'aise ; i auriè prou de large pèr ié
soun oublijats de se quichà dins de pièças
loujà lous emplegats e sas familhas ; on
destrechas, soumbras, frejeludas, pousié pourriè metre aussi toutes lous
sièirousas. Lou Clapàs a pas agut de"
poumpiès de la carrièira Pitot embé sas
chança : à Lioun, Enric IV laissèt una
marmalhas qu'à lioga de trepà pèr carbastissa supèrba, ben plaçada que fai
rièiras, treparièn dins la granda cour.
ioi unpoulit Oustau-de-Vila(houpensel)
Tout lou terren dau Poligogna, divisat
Aussi à Mount-Peliè, scn oublijats de
en jardis coumunaus seriè distribuat as
faire couma la familha Pinsardet: èroun
paures de la vila. Res empachariè pas
sièis e chaca senmana sanjavoun de cade counservà quaucas bonas abitudas
misa entre eles e èroun countents. Lous
de la caserna couma l'apèl, à nòu ouras
cònsous dau Clapàs fan ce mème ; voloun
dau mati e à dos ouras dau vèspre, pèr
sanjà lou Licèu en Coumuna, lous Jesuisveire se tout lou mounde es rendut au
tas en Licèu, etc... Es pas una desounou
traval. Dequé pensàs d'acò ? E dequé i
de voudre utilisà lous rèstas, mès encara
auriè de pus bèu que de veire passà lous
cau saupre lous utilisà pèr pas tout denouvèls maridats davans lou mounument
galhà.
d'Auguste Comte que i aprendriè qu'on
Una questioun se pausadounc: ounte
se marida, noun pas pèr passà de bon
anan metre la nouvella Coumuna ?
tems, mès pèr travalhà e avudre d'enLous uns an prepausat de la basti sus
fants ?...
lou mème emplaçament de la que i a : la
Es una coumbina que, me semble,
Vila croumpariè quauques oustaus vesis
merita d'èstre estudiada. Vous la baile
e fariè basti un poulitOustau, que revenpèr pas res.
driè à bon comte — car las mèmas
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.
pèiras servirièn. Mès un ome entendut,^
qu'a estudiat la questioun e lou plan, a
«&lt;$♦«-&lt;$.«*♦#♦$♦♦**♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦*♦
fach arremarcà embé justa rasou que la
Plaça de la Canourga èra pas l'emplaçament counvenable, car, soudis : «tant
.—o
naut que lou mountés, arribarà pas
jamai à despassà louclouquiè de SantaFaçovn de parlà.
Anna, e pèr faire una cagada vòu pas
la pena!» Aquel ome a pas tort e à faire
Lous journals an prou parlat d'aqnequicon en mitan de la vila, cau faire les dous moussus que se voulièn batre
quicon que se vege de liont ; or de liont
(i a de mounde, pareis, que n'an
dequ'es qu'on vei au Clapàs, de quante
coustat qu'on regarde? on vei toujour pas'ncara un tibou, de las gognas !) e
que voulièn faire un duèl eu airoulou clouquiè de Santa-Anna.
D'autres an prepausat de metre la plana, suíìs que soun aviatous.
Coumuna à la plaça dau Licèu. Es una
Pioi, nous an fach aseaupre que
bona idèia, car acò representariè ben
Les témoins ont décidé que l'ètat de guerre
las armas dau Clapàs : la Coumuna apeactuel ne pouvait permettre le règlemení óitr le
gada à la glèisa de Nosta-Dama, on pot terrain. ■ •
pas troubà rnilhou. En souveni dc
Cau creire qu'aqueles temouèns
l'Unioun sacrada qu'a unit toutes lous
cors pendent la guerra on pourriè alors èroun... dins lou nibous. Autrament
doubri una porteta qu'esista encara ioi, aurièn reflechit que se lous aviouns
mès qu'es bastida e que fariè coumu- van « sus lou terren» rèsta pas pus
nicà la nouvella coumuna embé Nostaqu'à mandà lou jout-marins vouh'i cn
Dama : couma acò lou maire e lous
counselhès pourrièn anà à la messa l'cr. Sòn aquì pèr'tout veire.
chaca dimenche sans èstre vistes. Pèr
Trovbalha.
la mèma poría passarièn las noças
Lous qifoutidians de Mount Pelie
anant tout drech de la Coumuna à
la glèisa.Aquel proujèt plai fossaas aris anouncioun dins sa crounica loucala
toucratas de la Sala — l'Avesque, per- (lau l-i de mars :
dequé embé la Coumuna aurièn un
TROUVAlI.Ll'S : Un képi de militaire paJ
poste de pouliça à lanterna rouja dins M. Margouriès, rue Balard, 34.

LA QUESTIOUN DE LÀ N0U7ELLA CQUMUNA

Gops de ppnfi e eops d'appiéus

Aquel moussu es ben brave de fairo
arremarcà qu'a pas troubal un kèpi de
civil. Antaulouspoumpiès e !ous fatous
se derenjaran pas...
— E lous jardamas?
— Loujardamas soun de militàris.
Cau pas counfoundre emé de souldats.
Lov capelan-perceíov.
L'Eclair dau 15 de mars, avertis Ious
estudiants americans de Mount-Pelió
que troubaran à la glèisa de NostaDarna.
...un prétre parlant anglais, disposé à leur
fournir les renseignements et à leur faciliter
l'accomplissement du devoir fiécal. „

Bèutat de l'unioun sacrada! Lou vonerablc Cardinal prèsta un de sous
capelans pèrajudà lous emplegats de
M. Klotz. E lou plaça ounte cau : à la
glóisa de las Taulas, qus garda lou
souveni das mounediès d'autres cops.
INovvèl riche.

M. S. b. i. r — C. 0. z. t. a'fach fourtuna dins lous engrais : i a pas de sot
mestiè, l'argent a pas ges d'audou,
passen.
Mès M'. Sa. 1 e.— Cr. u. e. es un pauc
alandaire. Aima fossa de parlà de sous
grands apartaments ounte s'atrobountoutas las coumouditats.
— J'ai22piòces, fai à quau vòu l'ausi;
e ajusta, encara pus flèr : ... et 6 wa/erclosets !

— Ah! ié respoundèt l'autre jour
quaucun, «fabrjcàs» douncà doumicile?
BRAFAMtL.

IÂ LENGA 01. Ll [III
Sièis counferenças
de IYi. lou proufessou Millardet
Lou sabent proufessou de Lengas Roumanas de l'Universitat de Mount-Peliê,
M. IsliIIardet, vèn d'acabà Ia tièira de counferenças qu'avian anounciada sus Ia Lenga
d'Oc e Ia Cansou. Pèr que lasten milhou Ia
sabou de Ia Cansou Prouvençala, M. MiIIardet.gracia àl'amistousetatde'M.rabat Prévost,
a pougut nous faire ausi lous mai poulits cants
de nosta vièlha Iiteratura d'Oc : Ious pichots
cantaires de Ia Pèira-Rouja Ious canlèroun e
nous encantèroun.

Cau coumprene jouta Iou noum de Lenga
d'Oc ou de Lenga prouvençala, l'ensemble
das parlàs dau miejour de la França. Aquela
Ienga descoula couma Iou francés de Ia
mèma font, Iou Iati, e s'un Rouman dau
tems de Plauta ou de Sant ?^ugustin veniè un
dimas à Mount-Peliè, sariè bravament estounat de recounouisse sa Ienga mairala tant
dins Iou parlà francés das prouprietàris e das
courratiès que dins Ious dichs Iengadouclans
das jougaires de bochas.
Mès, se nosta Ier.ga d'Oc a de segu d'ouriginas Iatinas, a pamens reçachut I'estampada
das poples que visquèroun dins Iou Miejour
avans Ia counquista roumana. Esd'abord Ious
Ligures que quilèroun quasiment res, dins
noste païs, de sas coustumas e de sa Ienga.
Pioi d'Espagna venguèroun Ious Ibères que
tirèroun jusqu'au Rose mès que s'en tournèroun en deçai dau Vidourle. E alors noste
païs seguèl soumés pèr Ious omes au pêu
rous, Galeses ou Celtes que s'arrestèroun
dins sa counquista sus Ias ribas de Ia Têt
quitaní siau Iou parlà ibère de I'autre coustat.
Aquel arrèsl esplica Ia diferença dau CataIan e dau Lengadoucian, Iou prumié gardant
I'tf ibère que se prounounciava ov, Iou segound adoutant Vu estrech das Galeses.

�Enfln' arriboun Ias Iegiouns roumanas,
Augusta s'enstalla à "Narbouna que vèn Ièu Ia
rivala de Marselha. Lou pople miejournau
charrava à la fes e Ienga vulgària e lati tant
qu'aviè de besoun de Iou faire pèr sous
afaires emé Ious vincèires. E Ious souldats
narbouneses, que s'engajavoun dins I'armada
de Cesar pèr anà Iuchà contra Ious Barbares
dau Nord, parlavoun entre eles soun paraulis
pairenau mesclal de Iati car Iou Iati èra Ia
Lenga de l'armada.
Aladounc : trefouns Iigure, terràs ibère,
apount galés, terra Iatina : vejaqui Ia fourmacioun dau terraire ounte viéurà e fîourirà
Ia Ienga d'Oc. E poudèn Ia coumparà à Ias
sòucas que, plantadas dins toutes Ious cantous dau Miejour, alenoun pèr sas fîolha* Iou
mème èr miejournau e pamens porloun pas
Ious mème» rasis perdequé sas racinas an
pas pougut suçà Ia mèma nourritura. Cau-ti
pas tamben coumtà emé Iou perfvm especial
de tal ou tal vi, Yassení especial à tal ou tal
vilage.

m

dis toujour endinne de Ia nauta e soubeirana
e genta Dona qu'a pres soun cor e soun soulet
pantai es de veni Iou servitou de Ia poulida
castelana qu'el canla. Quauques-uns s'en
floucaran pèr una dona noun jamai vista
couma faguèt Jaufre Rudel pèr Ia Coumtessa
de Tripôli de quau el aviè pas vist qu'un pertrach. E s'arregardan Ia coundicioun ourdinària de Ia fenna à I'age mejan, ounte la vida
courrenta Ia metiè quasiment sus lou rang
d'un esclau atroubaren de diferença emé
I'amour courtés dau troubaire pèr sa Dona.
E8 que Ious cantaires, siègue troubaires,
siègue gens de Glèisa cantavoun un simbèl
imaginatiêu e nous duvèn pas estounà de veire
espeli en aquel tems Iou culte de Ia Vierja,
d'abord qu'èra Ia prumièira fenna entre Ias
fennas pèr sa divina maternitat. Nous duvèn
pas estounà tamben de Ia parietat de la musica : musica das troubaires, musica de glèisa
duvoun êstre parièiras d'abord que Ia font
ounte se venièn abêurà clergues e troubaires
èra Ia mèma : amour courtés de Ia Fenna, de
Ia Vierja.
Lous pichots cantaires de moussu I'abat
Prévost cantoun de Cansós poupulàrias de
Jaufre Rudel e Guiraut Riqurè (siècle XI
e coumençament dau siècle XII.) Lous
qu'an ausit Iou plan-cant de Ia capella de Ia
Pèira-Rouja podoun atroubà la parietat emé
Ious « Sancívs » e lous * AHelvia * dau
mème tems.
*|*

Dau tems de Ia counquista roumana, dins
Ia Narbounesa se parlava dous Iatis : un,
parladura d'una aristoucracia que se disiè
« Romani » e qu'èra Iinde' couma Iou de
Rouma, I'autre, poupulàri, aquel d'aqui, clafît
de mots e dichs ibères ou galeses, parladura
dau pople que flniguèt à Ia perfln pèr arrouïnà
Ia prumièira.
D'aquela Ienga poupulària noun jamai
Entre Ious genres de Ia pouêsia das.trouescricha avèn ges de traças jusqu'après I'an
baires Ia Canso, ou cansou es à Ia plaça soumila, e Iou prumiè testimòni qu'atrouban es beirana. Es counsacrada à cantà I'Amour e
Iou Cartulàri de Saint-Guilhem. Avèn tam- acoumença toujour pèr un raconte sus Iou
ben dins Iou Pichot Thalamus de Mount- printems, Ias fîous, Ious aucèls, Ias fonts;
Peliè lou retrach escrich de Ias coustumas e aquela cansou se clava pèr un mandadis.
franquesas de Ia vila e poudèn veire pèr Iou
De Ia " Canso " nasquèt Ia Calenda-Maia
sarrament que faguèt Iou Rèi En- Pèire au ou cansou dau prumiè de mai, poupulàri
pople de Mount-Peliè lou 15 dau mes acoumpagnament de Ia rounda facha pèr Ias
d'agoust de 1204 que Ia Ienga d'Oc d'aquel fennas e Ias jouinas fllhas.
tems sembla fossa mai au Iengadoucian d'ara
La Pastovrella èra un simple raconte sus
qu'au lali.
un tèma toujours pariè: un jouine chivaliè
Et iev, per Ia gracia de Dyev, rey d'Rra- dins un viage rescontra une pastoura poulida,
gon, coms de Barsalona e senher de Moní- Ia saluda emê courtesia e pioi i oufris soun
peylier.... de bona Molovnfaí e de propri amour. Rquel genre demourèt pas Iongtemps
movement de ma volovntat,.. íoías Ias dins Iou Miejour e s'en anèt dins Iou °Nord.
sobredichas cavzas, lavze eí esíablise eí
Mai noble es Y9kiba que pren soum noun de
conferme à íosíz Los homes de Monípey- I'Auba que I'agachaire dau castèl anouncia
lier presens et esdevenidors...
as amourouses, de Ia cima de sa tourre. Lou
Sên dins Iou tems de Ia feoudalitat, tems Iengage d'aquel genre s'enaura car Ious perdau moussèlament dau païs qu'amena Iou sounages soun de naula coundicioun e I'acioun
moussèlament de Ia lenga Las routas noun se passa dins un castèl.
èroun seguras, Iou coumerce esislava pas e
La Tenson es autra ; Iou mot vôu dire pèça
chaca vila, chaca vilage ensarrat dins sous dialougada cantada pèr dous troubaires, un
bàrris à I'entour dau castèl de soun segnou, que s'enchauta de I'amour courtés e I'autre
transforma pauc à pauc soun parlà dins sous que I'enaura, pêr esemple. La "tenson" pauc
mots, sousdichsesous biais de prounouncià. à pauc vèn satirica, poulitica e arriban antau
Mès s'aqueles parlàs soun diferents, Ias as Sirventès e à las Cansos de Crousada.
diferenças soun pas pausadas Ias unas con*f»
tra Ias autres mès au countràri se mescloun
La Canso èra persounala e l'autou n'en
e s'entremescloun. Es dins aquel sens que se coumpausava à Ia fes e Ious verses e Ia
pot dire que i a pas de dialètes.
musica. Au countràri, lousSirventés qu'enauMès arriba Iou grand mouvement de Ias
ravoun Ia Guerra, Ia Crousada contra Ious
Crousadas : chivaliès e souldats an vist
Sarrasins ou Ious 'Môrous d'Espagna e
Counstanlinopla e tornoun en França emé Iou
qu'èroun I'espressioun d'un sentiment popugoust dau Iûssi, Ious viages se fan milhou,
Iâri èroun fachs sus d'èrs counouguts de
se vesoun de vita à vila, de vilage à vilage, de
tout Iou mounde e que tout Iou monde poucastèlà caslèl. Aquela nouvella civilisacioun
diè caníà. I a pamens d'ececiouns, couma
a besoun d'avudre una Ienga Iilerària unenca ;
Iou Sirventés de Marcabrun sus Ia Crousada
adounc vai espeli en Limousi Ialenga Limoucontre Ious Môrous espagnôus ; l'autou dis
sina ou Prouvençala.dous noums que voloun
qu'el a fach e Ious verses e Ia musica.
dire ce mèma.
Lou Sirventès acoumença pèr una preAquela lenga prouvencala, Iousjouglars e
guièra, una esourtacioum pèrdire au chivaliè
Ious troubaires Ia pourlaran en sous cants de
de quita soun castèl, au païsan de quità
castèl en castèl em'un biais tal que devendrà
soun araire ; lou troubaire enaura Ias celesuna Ienga Iiterària unenca, parladura de toul
tialas donçous e trata de tout Iou que vôu
Iou bèu païs d'Oc e coumpresa encara maj
pas se crousà.
en delai, jusqu'en Ilalia, jusqu'en CasiillaLou que faguèt Iou mai de sirventès pouVièlha. Tslès, souleta, Ia pouèsia espelira en litics' seguèt Iou troubaire Berlrand de Born,
Ienga d'Oc car au moument que d'obras en
qu'ensachava emê sous sirventés de butà Iou
prosa aurièn pougut s'escriéure arribarà I'orra
Rèi de França contre Iou Rèi d'Anglaterra
Crousada" albigesa negant dins Iou sang Ia
pèr aparà soun Limousi. Energia sauvaja,
Ienga e Ia civilisacioun miejournalas.
ahirança, amour de son païs Iimousi vejaqui
ce qu'atrouban dins I'obra d'aquel pouèta de
Siègue Iirica, siègue satirica, siègue epica, genia, encarnacioun dau paírioutisme mieIa pouèsia miejournala espelis en cants, ou journau e dau chivaliè Iengadoucian de
Cansos ounte s'atroba un soulet sentiment: I'Age Mejan. De Bertrand de Born avên
TAmour Courtés, un soulet culte : Iou de Ia encara quauques Planh ou plagnuns ; èra
Fenna. Dins aquelas cansous Iou troubaire se de pèças de verses fachas sur Ia mort

d'un amic ou sus une calamitat publica;
Iou bèu &lt;t Planh sur Ia mort de Court-Mantèl 9 de Bertrand de Born es un moudèla
d'aqueles plaguns.
Enfln, avèn encara un genre especial,
YEnveg ou senòdf, pèças satiricas e galoias
ounte Iou pouèta dis sas veritats à Ia soucietat. Lous cantaires de Ia Pèira-Rouja cantoun un enveg dau mouine de Montaudon :
* Fort m'ennoia, s'o auze» dire... »

La bella Ienga d'Oc que Guilhem de Peitiéus s'en êra servit Iou prumiè a en aquel
tems mai de cenl cinquanta ans ; s'es manifîcament enaurada, a fach espeli fossa capd'obras, dau tems que de I'autre coustat de
Ia Lèir-a Ia pouèsia es encara au brè».
Mès dau tems que dins Ias cours miejournalas de Toulousa, de Fouis, das Baue, chivaliès, gentas damas e troubaires Iuchavoun d'esprit et de courtesia amoundaut
s'agroupavoun Ias chourmas francimandas
que Ièu-Ièu se dcscadenèroun sus noste bèu
Miejour. Pèr derrabà la fe albigesa, Ious
Crousats de Simoun de Mountfort derrabèroun Ia civiliacioun miejournala Dins Ious
castèls arrouïnats, dins Ias ciéutats brulladas, Ia vouès das troubaires s'ausiguèt pas
pus ; couma una voulada d'aucelous qu« Ia
tempèsta desbranda Ious cantaires à Ia vouès
melicousa, pauc à pauc dispareguèroun. La
font ounte s'abêuravoun Ious pouètas èra
agoutada.

m-

Pas d'à-founs pamens. Sèt siècles pus
tard, quand s'ausiguèt «Iov crid qve despestelîo », Ia font misteriousa gisclèt tournà
dau terraire, d'un rach pus viêu e pus Iinde
que jamai. Seguèt Iou commençament de Ia
Respelida miejournala.
Antau Iou sourel, de fes, s'esvalis dins
Ias nèblas fouscas. E sembla pèr toujour
perdut à nostes iols. Gardan pamens I'espèr
dins sa Iusida ; sabèn touta Ia veritat que fai
caupre Ia vièlha divisa troubadourenca:
« S'es escondvíz mas non es mortz ».
Andriéu VIALLES.

La Vida au Clapàs
—-♦•-♦&gt;—
Las filhas dau Courrau — acò's passat en prouvèrbe —■ escouboun lou mitan
de soun oustau e quitoun amoulounà las
escoubilhas dins lous cantous. Es una
dicha que dèuriè èstre meditada pèr lous
moussus de la Coumuna : s'agis pas que
l'arrousaira e l'escoubilhaira autoumoubilas fagoun tems en tems lou tour de
l'Iòu pèr que la vila siège propa. Lou
mounde de la Bouchariè, de la Vau-fèra,
de St-Douminica, de Perpinsou e de
toutes lous quartiès s'en avisoun dempioi un briéu.
E i a un briéu que s'en planissoun ;
mès sous plèntis e mèntis ié fan couma
un chi à vèspre : lous de la Canourga
soun couma lous dau Bourdigou, se
viroun pas.
Hou cau be dire couma hou es, noun
pas pèr lou plesi d'atissà nostes cònsous
(aiman milhou lous felicità, quand l'aucasioun se presenta) mès pèr veire s à
la fin dau comte faran un pauc quicon.
Es soun afaire de s'en oucupà couma
es lou nostre de ié faire part de las criticas das uns e das autres.
I a de mounde que se cresoun rusats
un cop qu'an sourtit un vièl prouvèrbe
araba ou chinouès que dis : « se chacun
escoubava soun davans de porta la
carrièira seriè propa ». Lous Chinouèses
(ou lous Arabas) i entendoun pas res.
Un cop que lous davans de porta soun
escoubats, la carrièira fai encara mai
veni lou bòmi, perdequé i a chaca quatre
passes de moulous d'escoubilhas : cau
que lou toumbarèl las vèngue carrejà
d'aqui, e sustout que n'en quite pas la
mitat pèr grana.
Me sembla que cau pas èstre sourtit
de Poulitenica pèr coumprene acò ; cau

soulament avudre de pougna pèr hou
faire coumprene as escoubilhaires... ou
à l'entreprenguèire.
Autra causa que demandariè de pougna : la pouliça. Doumai anan e doumai
vèn impoussible de sourti lou vèspre
sans se faire arrestà à quauque cantou
de carrièira. Las arrestaciouns aumentoun... mès es las dau brave mounde
pèr lous malassorts ; lous cambrioulages
e raubaments seguissoun lou mouvement.
Recoumençan la mèmà sansònia de i a
dous ans, que lous maufarasses fasièn
marmanda. Acò s'èra un pau amainat,
mès ara repren de pire. Pot pas durà
antau jusqu'à l'an quaranta, k troulhas.
Un pauc mai d'esclairage (couma n'i
a qu'hou an demandat) gastariè pas res,
es entendut; mès sabèn qu'acò depend
pas gaire de l'aministracioun municipala,
qu'es couma la pus bella filha dau
mounde.
Ce que l'arregarda en plen es l'ourganisacioun e l'ativitat de noste batalhoun de sarjants de vila. Es lou moument de proubà dequ'es qu'es capable e
de pas bailà rasou d'avança au proujèt
d'estranglament de las pouliças municipalas.
Franc qu'aquel proujèt faculte trop
ben lous agents que voloun èstre emplegats de l'Éstat e lous maires qu'an pòu
de sa respounsabilitat... JAN-SANS-PÈU.
LOU FIOC AU CoULÈGE
CATOULIC a
proubat un cop de mai que lou portaaiga de las Arcadas es insufisent pèr
une vila de cent mila abitants. Au siècle
XVI Ima quand se bastiguèt lou Castèld'Aiga lou Clapàs coumtava belèu pas
que 40.000 amas. Ara (couma lou diguère dins lou darriè numerot de YEconomiate jflíéridionaC) caudriè amenà l'aiga
de la mar pèr netejà las càrrièiras, parà
as encendias, e dounà 'n pichot courrent
au Lez, cadarau de la ciéutat que chaca
estiéu miralha au sourel sa
faiiga
« lassa e dourmilhousa e tranquillassa »
d'una pouêsia dinna de Baudelaire.
LA GALARIÈ LAMBERT es pèr toutes
lous vièls Glapássiès una Vertadièira
joia. Ara que lou teatre e lou Musè
soun envahits d'Americans e de nouvèls
riches es bon de se retroubà en familha
à las counferenças Millardet ou à la
Galariè Lambert. Aici chacurt pot causi
car i'a tout un mounde entre Ziem e
Rochegrosse. Las fennas s'arrestoun davans lous " tout-petiLr " e lous escoulans
badoun davans Styka. Quant as amenistraires dau Musè dèurièn pensà que
lous Rosa Bonheur qu'avèn soun ourribles, que Fantin-Latour nous manca e
que Jousè Bail es lou mèstre de la nouvella generacioun. Lou marmitoun de
la Galariè Lambert es una obra superba de Bail ounte l'artista a magistralament travalhat en plena pasta. E se
las dardenas mancoun pas, i a dins la
Galariè Lambert d'obras mens representativas qu'aquelas que signalan mès
que soun belèu d'una bèutat superioura.

L. T.
♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦ ♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦

NOSTES SOULDATS
Lou i42ma de ligna, ruste regiment gavach,
ounte Caussou de l'Ouliviè faguèt flòri emè sas
cansous e sa Vie poiluóienne vèn de reçaupre
una « fourragèira s un pauc tardièra mès dempioi longtems ben gagnada.
— Lou 53ma, de quau avèn countat la bella
valhença as darniès e terribles jours de la
guerra a tamben arrapat lou courdil trenat de
rouge e de verd. Es lou cas de dire : « Verd
t'espère...»
Amai tard l'ajoun agut, nons fai gau que
justiça ié siègue renduda.
Noste coulabouraire, lou sarjant Leovpold
Vié, passat dempioi quaucas senmanas au 8ima
es d'aqueste moument au Clapàs. ounte aven
agut lou plasé de lou veire as darniès dimàs
dau Gal.
Avèn, tamben, revist emé joia noste vièl
coumpan lou bon felibre Louvi's ?kbric, de
Lunel. vengut à Mount-Peliè se faire deliberà,
e que vai reprene, pus afougat que jamai, soun
perfach felibrenc enco das Pesca-lunas.

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels

Ecrivains
Pofetes
Journalistes

Abonnez-vous à

Votre intérêt esl de vous adresser à

L'^C0\0&gt;1J$TK

TAgence Méirdiònale
, d'Ediiton et de Publicité
9, Bd Jeu-de-Paume. — Montpellier

9, Boulevard Jeu-de-Paume, 9
MONTPELLIER

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

Vn an : 6 francs

7;

#^################$^

VILLE DE MONTPELLIER
31

ATHENÉECINÉMA

Se v&gt;os un coustume à la mada
E que te molle couma un gant

Orougariè

13, Rue
Boussairolles

Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.

POUDEROUX

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS:

56, BaPFieipa

Rèprésentations à 8 heures et demie

MOUNT-PELIE

MATINÉES:

Tỳraye

Sí-Gnilliem, 56

Jeudis, Dimanches et Fêtes

Spectacle Recommandé aux Familles

5, Anciana Plaça de las Coulounas

JT Oustau de counfiença renoumat dins

^ lou Clapàs. Tèn las vitras las pus
claras e la's pus soulidas, las milbou&gt;"
^ nas coulous e touta mena de droujk gariè de prumièira qualitat.

Films Arlisliques des Premières Marques

ORCHESTRE SYMPHONIQUE

MOUNT-PELIÈ

BAH-FVMOI-R AV SOVSSOL
Tl

Consommations de Premier Choix

scxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxtfx

X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X

— Digàs Marioun,
D'ounte v&gt;èn lou renoum
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X

x xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx xxxx *

k

ŷ

u

leole

^XXXXXXXXXXXXXXXX^XXXXXCXXXXx
X
x
Les Grands Magasins de Nouveautés

BsmiBgto&amp; n

H

|j?

1PARIS-MONTPELLÌER i

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Birigée par Mademoiselle MAGIAO

^

X

Leçons, Courrier, Travaux de'Machine

s|

^

8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^

sonl sans contredit les mieux assortis
et vendenl meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Paris.

S§

X

LES

C

Toujcurs
Chíc...
.... cár

Problèmes Economiques de la Paix
Par

M.

GERMAIN

Chapellerie

MARTIN

CorreSpondant de l'Institut
Professeur d'économie politique à la Faeulté
de Montpellier
VIENT DE PARAITRE

*•

FASCICULE

Li leííe le lwn due pap
I'JIIeinape ì ia ppanee
En v»ente dans les principaux dépôis
et à - YEconomisle Méridipnal
9, Boul. Jeu-de-Paume
L'exemp. o fr. 5o— franco o fr. 60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de YEconomìsie
0 fr. 40 franco

X

x
%
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxexxxxx

Edition de YEconomiste Méridional
.l.0.0.
BEZiERS

X

%

4

ì

ê

WrJ0j\r
1 BBSH

MONTPELLIER

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262508">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262509">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262510">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435940">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111494">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°91 (1è d'abriéu 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111495">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°91 (1è d'abril 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111496">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435932">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435933">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631546">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111499">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°91 - 1er avril 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111501">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111502">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111506">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111507">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111508">
              <text>1919-04-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111510">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111511">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111512">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111513">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111514">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111515">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111516">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2000"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2000&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262504">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262505">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/1a95fdbb5a238d1101c5df6138963e9f.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262506">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262507">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435934">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435935">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435936">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435937">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435938">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435939">
              <text>Vialles, Andriéu</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594871">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594872">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594873">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640609">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718149">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
