<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2001" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2001?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:39:36+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1007" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/375bfd18f141bdff85bd1ce62112f1fd.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111536">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111537">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111540">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111541">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139178" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/77d18cec738217e7151eec9523f6b683.pdf</src>
      <authentication>46c62882fba3045ad70449b37fa85428</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631309">
                  <text>U.0.0.
Cinquièma Aanada.

—

8ÉZIERS

N" 92

15 d'Abriéu 1919

VIÈLHAS

CANSOUS :

Çui ilègu nuge oi blanc
OQ tont antn nwlanj
amai i anibann i'aHanan
UIII! '

U. Las gens de Lunel n'en fan
toujour quaucuna...
Rxdacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou lè z lou i5 de chaca mes

MOUNT-PELIÈ

Lou Numeííot : Tres sòus. Abounament : 4 francs l'an

POULITICA MIEJOURNALA
■—o—

JUB OU APRÈS

Jlminìstracioun:

MOUNT-PELIÈ

\m

auren pas loudrech,pioi, de nousplani
quenous prenoun pèr de simbèls.
Mai que jamai es lou moument de
nous souveni de la cansou de nostes
vièls, tant senada dins sa rusta sim
plessa :

On QHiajje ao Ipia

Ex sempre da.s mèmes liocs que nous Hènoun
Que siègue rouge oublanc outout autremelange

Plan-planet, nosta enquêsta s'entanchae chaeun i aporta soun avejaire.
Encara à prepaus de l'Alsaça, anàs
legi un pauc pus lionf, ce que nous dis
un das esprits iou mai pausats e lous
mai seriouses de la jouina cola felibrenca.
Es de bon escoutà. Mès el lou prumiè
serà pas estounat que, sus un pount,
precisen un cop de mai noste avejahe.
Noste coulèga es partisan, soudis,
dau : « Poulitica d'abord ! » de VA'.idun
francesa. Aubé! sabèn dequ'acò vòu
dire : federacioun francesa realïsada
pèrlouRèi de las Prouvinças-Unidas.
Es un sislèma que se tèn — au mens
en teouria.
Mès n'i a un aulre que se tèn autant
ben. Es lou das que yous diran ; « Poulitiça d'abordl oi, mès poulitica republicana, car ìa Republica es lou regime
de la libertat, auiant pèr lous groupaments que pèr les ciéutadins, e ias
libertats regiounalas duvoun faire l'ou
nou de la demoucracia de deman.»
Chacun soun goust e chacun sas
idèias. Empachan pas digus d'avudre e
degardàsas preferenças; es belèu un
ben qu'agen un pauc dins toutes lous
partits, de tenents que ié luchoun, dau
biaisque cresoun loumilhou,pèr i'ideal
felibrenc : sempre mai, au païsd'oc, de
ben èstre e de libartat
Mès, pèr nautres, aici, cresèn prudent
de uous tène en defora das garguiìs
pouliticaires. Es pas en discutant sus
l'etiqueta dau íiáscou que çambìaren
una trassa d'aigada ea S3an Jordi vièl.
Encara un cop, coumten pas sus lou
roudé ceutral pèr nous « autrejà * voulountousament lâs libertatsque sènpas
eapab'.es de prene. Quante que siègue,
que lou sonoun Felipe VII, Marianna III
ou Tigris imperator, lou goubèr de
Paris a pèr mestiè dc nous iène de
court e pèr estèe d'entreíène las çlivisiouns que fan nos*la feblessa. Se nous
quitan engarçà, acò nous arregarôa :

Jamai i arribaren s'arrapan pas Iou manche.

Es la veritat que parla, em'aquel ressoun de la vouès dè nostes rèires. Es
pas Toura e lou moument de nous carpignà, quand s'agis de viéure. S'agis,
toutes, de bon cor, d'arrapà lou manchede nous metre à l'obra, de «faire dese».
Aqui, pèr esemple, lou Menistèri dau
Coumerce que fourviant cariament las
bonas rasous e lous vots n&gt;oulivats
que i èroun venguts d'un pauc pertout,
chapla l'unitat dau Lengadoc mieterranenc en boutant lou Gard dins'laregioun de Marselha.
Se fasèn de « poulitica d'abord »,
poudèn à-m-aquel sujèt nous dìsputá
d'aici à deman : acò apouncharà pas
'n fus, empusarà d'ahiranças regretousas.nous farà estrassà de força e degalbá
de tems.
Au countrári, se quitant de caire la
poulitica, saoèn un'i toutas lcs forças
vivas de nosta regioun pèr aparà noste
drech, es ben tout vist que contra la
decisioun nèscia e injusta dau goubèr
mau-ransegnat ou mau enspirat pourren Itichà emé mai de chanças de
succcs.
Aquel esemple es de ioi; n'en pour
rian troubà cent autres.
Pascal disiè que la vertadièira elouquen'ça s'enchauta de l'elouquença. La
pou]itica miejournala, ela, se flca pas
mau de lapouliíica tout court.
Lou CHIVALIÊ.
i/\lW XX ÌAAaU't'WVVVVVVVVVW VA'VVVV'VV VVXVWVV'V\XV*.;V w»

Catalounho noslres fraires de ìengo demandoun
soun aulounoumio à l'Espanho; en ^JÍlzaso
nostres fraires de raso, se lou Rin es liguro^
an luchat pèr defendre de l'en'íahidour sas
libertals e sas coustumos e demandoun aro à
la maire Patrio de respecfar lous drechs ser•íats malgrat la douminacioun tudesco. ^M'es
un plazer de i&gt;ous Hcire reculir aqueìes ensinhaments, Azéma, Fourmaud, Teissier, Delpon,
e d'ensajarpiei de lous melre en obro. D'autant
que soi das adeptes, e s'en trapo mai d'un
coumo ieu, e das jouines, moun bra-ìe Stehle1,
del« Poulitico d'abord» de IAcioun francezo»
Âcô dich per pas engajar digus que ieu
Yaqui so que Iegisi dins un journal, destacat d'un article de Stephane Lauzanne al

Matin (cal prene lou boun ounle que se

Tres jandarmas, très viedases,
Passoun que fan de rambal ;
« Filhas, coussi van Ious ases ?
Lous ases van à chival ! »
GRAFIÈ.

Sabèn pas se l'abouminabla legenda
dau XVma cors es d'à-founs morta,mès
fai pas mai : i a de morts que cau toujour tugà. Retrasèn dounc aqueste passage de la depausicioun dau general
Sarrail au proucès Villain; es una nouvella e elouquenta proutestacioun contra
la caloumnia miserabla que M. Messimy
bufèt au malurous Gervais :
Si je comidère les leçons de la guerre, je vois
que l'état-major avait pour idée maitresse qu'il
fallait avoir le plus possible d'homme de l'armée active, presque pas de réservistes. Or —
ceci est de l'Histoire — au début, notre première oÉEensive en Alsace a eu comme engagé
un corps de couverture, le ye; le sucoès n'a
pas répondu à ses efforts. A la bataille de
Morhange, quel est le premier corps qui plie ?
le soe, le corps de Nancy. Voilà par conséquent deux corps d'armée qui sont composés
avec plus d'hommes de l'armée active que de
réservistes et qui ne peuvent pas enchainer
la victoire. Je vois par contre, un corps
d'armée, le i5e, qul élail cbargé de touá
Uà pécbés yióraèl : je me rappelle une lettre dn
général Joffre me disant : s Je vous envoie ce
corps d'armée, mais ne comptez pas trop sur
lui ». J'étais pressé, je l'ai engagé à fond C"EST
LE SEUL CORPS DAARMÉE QUI AIT PRIS UN DRAPEAU

ET

ENLEVÉ DES CANONS.

trapo ) :
« A I'autouno que Hen saique, e pclprumier
« cop, I'AIzaso deliurado s'en anara als arnos
« e dcrians lou mounde, daìans ïistorio, cau.
« zira sous prumiers depulats, aqueh-s que
«• prendrau lapìazo das glourious deputatsde
« 71. L'AIzaso a deja fach sa couzido, e sa
« ìisto es touto presto: sara uno lisfo unenco
« ounte, segound las forsos das partits pouìi«r

Lou temouniage de l'ancian coumandant de l'armada de Verdun a soun pes.
Tamben coumprenèn lá publiciíat meritada que i an bailat quauques-uns das
iournals dau Miejour. Perqué pas toutes ? Hou anés pas querre liont: Perdequé las idèias dau general Sarrail i
agradoun pas. La poulitica d'abord,
pas vrai ? e lou Miejour après — se
n'en rèsta !
L. C. H.

licos i'aura sousialistos e bourges, radicals e

« catoulicos mas foutes pas que d'Jìlzasians. »
Per ìous que

counouisoun l'istôrio, acô

remenbro que dcrtans i?8ŷ, quand i'aìio encara
de libcrlats pèr las proirOinsos, noun soulamenl
lous 11.4 deputals de Lengadoc, èroun dcìpais,
mas encaro touîes ìous jounciounares, lous offi_
Lengadoc eie demourar. Debèm à-n-acâ la

Très pichotas de sous mases
Davaloun pèr qui n'aval
Mountadas dessus sous ases ;
S'en van jusca à Miraval.

Lou

lous eizemples de poulith o regiounaìisto: en

ciers de la proui&gt;inso, debioun èslre nascuts en

RESCONTRE

9, Bd dau Joc-de-Pauma

colo dels sendics generals e clas trezouricrs de
ìa Boufso, lous ^Mounlfcrrier, lous Joubert,
lous Bonnier, lous Qaripuŷ elc, que sous
noums demoroun glouriouzament escrichs dins
las annalos de nosìre pa'is.
Fazem aìadounc coumo ìous Jllzasians, e
•ioutèm pas que pèr cl'omes de nostre pa'is.

Jan

ESTÈVE

Countùnioun de se tène regulièirament encò
de mèstre Durand. Lou 26 de mars, vesprada
de remembrança mistralenca, avèn agut la
visita de L'ESCOUTAIRE e de COURTIOL, ainats que
sa simpatia pèr lous jouines es toujour viva.
Un autre jour, Louvis Vernhese Vié nous an
countat d'interessants e esmouguents souvenis
de captivitat, e dich lou rolle que jouguèt souvent la lenga d'oc dins lou camps de presouniès.
Chaauques amics aliountats : Loubet, Fourmaud, Jan Vinas, |an tengut à s'assoucià pèr
sas letras ou cartas à nostas acampadas. Ié
sabèn fossa grat d'aquel gèste d'amistança.
Entresinnes : 1. Acampado chaca dimàs
après-soupà ; 2 . Cafè de l'Oustau-de-Vila, à
la Canourga ; 3. Pas de counvoucaciouns persounalas, toutes lous amics dau Gal soun lous
benvenguts.

�♦ìitìl uàm

DE TRAVÀL^Tlf»™-7 fj™
qnauquer, jardiniès — plantà lous aubres

De quante couâ^jj0']°y S^S^
sis aqueste plagnun malurous e ver'

mmmt£ỳh aw?Vfpartida dau
4*ím§à
tbïr &amp; Mlg «abífitbeVM Vburriè netejà
un pauquet lou Merdansou e sustout

HoQ crosà e l'alargi desempioi lou pont
dau cami de ferre à Salicata; las terras

se 30i p'ás gâïré áe ^c'nènées %MéMnats; lous maçous bastissouiî| pas pus rtH^âss^di^quÌ pâugf-Ha servi de relaisset
e lous gipiès||^^£^^e^rii^v^|j^
k;J?£r»yr4? laè* iiftfeciaciouns poussiblas
ges : desengourgà d Tèiras, blanchi quau- en esperant que se bastiguèsse pus tard
un parapel e aussi pèr nivelà la plaça
parfifs sahs quita d adressas e ramoíuna de las Coulounas ounte se pourriè creà
mantunas chiminièras messa*—à—ma*i ùn poulit jardinet en esperant... mipèr lous ventasses de fin de mars
I lhou (i)
(I- I
TT •
Vejaqui ce que pourriè s'estigançà
Aquela ^ÇTfè^ $ï\ ff
que de la cnsa das transports (un pèr ajudà à la represa ecounoumica
pauc) e tamben de la mantenença. ilou- dins nosta ciéutat.
Es un prougrame simplet e prou vaste ;
gk»*é»á ÌÁfc^ièéỳâ
Cjèlts de
coumerce e sus las rendas. Antau lou tal qu'es nous parei sufisent pèr lou
moument. Pus tard veiren ounte dèuren
dintrà e^'e^plegà. ,àj ^ajsti un oustalet basti la Coumuna e plaçà lou Licèu.
ou à rafistoulà spun maset desanat Mès d'aqui-en-lai nostes counselhès auprouprietàri (lou ran fach sa mala e noste maire serà
desempioi 1914» e
piclîoT^u^~lr5u^ava dè pichotas rendas) belèu un vièl senatou.
laissa — jpèr força ■— se demesi. soun
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.
AflftrT r
oustaá *%|e ié raporta pas una piastra
despioi la guerra. Dura íex...
(l) Pèr coubri aquelas despensas une ploja
de proucès-verbaus as oustaus sans pesetas, à
§e
siloun
la
fourmula
de
M.
Ribot:
r
«lou que pot pagà pagava», nautres Ias que e pavouèsoun » en tous tems en espandiguent sas pelhas a las fenèstras, à ias carretas
disèn : se lou fourçavoun de pagà, vei- sans lanternas la nioch venguda e as que
riàs dins un : ai la situacioun cambiada, quitoun sous porgues douberts serié la benlou coumerce reprendiè soun trin-trin venguda.
e nosta ciéutat veiriè renaisse sa foga
d'avans-guerra. Pamens, en reflechiguent
un bricou de tems on s'avisa qu'es pas
lous chantiès que desfautoun au Clapàs.
D'abord cau parti d'aquel prencipe :
A moun amic L. B.
espargnà lou mai poussible lou buget
Dempioi 20 ans, chacft dissate de chaca
de la Coumuna que, pecaire ! a de pena senmana, mèstre Raya, 20 fes pèr jour regarà nousà lous courdils de soun boursot. dava Iou cièl. Quand plouviè, sans respèt pèr
A moun avejaire vejaqui lous chantiès que Iou Diéu de Ia ploja que fai poussà lous escaudriè doubri en prumiè : 1. Persegui pinards, 20 fes pèr jour disiè à soun coumis :
lous travals entemenats pèr lou P.-L.-M. « Salop de tems ! Gue Ious ànjous que sè
à la gara d'Arenas. 2. que la munici- bagnoun e lou nèsci que vira I'aiga s'anoun
palitat reprengue l'aplicacioun de l'ar- faire fouire! »
Quand bufava dau marin e que Ious nibous
restat sus las façadas (naturaiament se
regrepiriè las das mèstres d'oustaus bâsses courissièn ras das ièulais que d'un
qu'an toujour encaissat las rendas de pauc mai Iou clouquiè de St-Anna Ious auriè
sous loucatàris ou das que soun lou mai destripats, noste ome trefoulissiè couma un
empausats sus «lou revengut». 3. Aplicà galant qu'espèra soun aimada : &lt;"&lt; Vendrà, vendrà pas. — Plôura, plôura pa3 ». — Quand
l'arrestat (à la mèma classa de proupriefasiè bêu mèstre Raya, en bon parouèssièn
tàris) sus lous loujaments mau-sans.
rendiè ournage au Bon Diéu que fai tant ben
Aqui un afaire que bailariè de traval à
Ias causas e cantava de lausenjas à Ia gîòria
toutes lous oubriès dau bastiment sans
dau Creatou, dau sourel, de Ias vignas e das
coustà un sòu à la Vila, car, dessoubhmases.
den pas qu'eJ naulrcô qae pagan de noda
Dempioi 20 ans, chaca dissaic de chaca
pocha ce cpie la J- ila avança de la j'iéuna. senmana, mèstre Raya disiè au merciè soun
Ah! quand n'i a d'aquelas barracas sans vesi : e Se deman plôu pas, farà bèu. Se fai
jour, sans èr, d'aquelas pudissinas ounte bèu anarai au mas. » E Iou merciè sonvesi,
groulha una familha noumbrousa dins en vesi qu'aviè de saupre-viéure, ic respondiè •
dos pèças estequidas ? d'aqueles nises à iBon. amvsemení, Monsicur Raya ».
Aquel dimenche dau mes de rnars, mèstre
malautiès ounte s'anequelis la raça de la
Raya m'aviè couvidat ,.à soun mas.Lajôûrpaurilha? A loga de basti de « maijonj
nada coumencèt Iou mati à ioch ouras a ìa
ouvriereó » à una lèga de la vila, farièn
Plaça. Eren una miècha-dougena : d'abord
milhou de croumpà quauques vièls quarmoun amic Raya, president e mèstre de Ia cetiès de la Vau-fèra, de Boutounet ou remouniè. Pioi Atianàs, I'espieiè de Ia Cadau Plan de l'Ouliviè, de repetassà nourga (un descendent h e!èu d'aquel certèn
v
aqueles vièls oustaus et lous rendre mai enfant Astyanax que seguèt assas'sinat daú
abitables. Lous financiès ié troubarièn tems das Esparciatas ou das Roumans —
soun comte e la santat publica encara mè.s acò n'en sièi pas soulide e me !ou caurà
demandà à Moussu MiIIardet; el qu'es tan^
milhou. ,
Aqueles proujèts assegurarièn de tra- sabant m'hou sauprà belêu à dire); i aviè enval à touíes pèr una bona passada e — cara Pierrota, un nèsci, aque! que Iou trop
me plase à hou faire arremarcà — las de Iegi a abrutit; lou pintre Françouès, mitalcaluc e d'afouns dins lous nibous, soun fraïre
finanças de la Vila serièn respetadas.
Grabièl e iéu. Coumencèren pèr croumpà
Enfin, se nostes cònsous pensavoun
quaucas ramplegadas. tres bouâtas de sardas,
qu'aqueles travals ie bailèssoun trop de
quaucas cebas, un prou poiíRt ftoc de garjrou,
trincaments de íÙ3ta poudèn ié faire
tres tals de cambajouNe un pauc de racaarremarcà que manca pas d'obra cou- fort... sinsirimbaìhas que nous ajudèroun,
munala. Ansi nous sembla de bona pouli- emb'una bona soupa que nous serviguèl mèsíica d'acabà la Caissa d'Espargna e tre Fabre, cabaretiê, roustissèire e gastal'Escoìa superiousa de las fiihas; en sauçadas Tres-Passages, à tugâ proucounvemèma tems farièn pas mau — te crese! nabiament íou yèrme. Aquela pichola coula— de faire nivelà lous troutadous dau

cioun, hou duve recounouisse, nous raviscoulèt; couma disiè Grabièl nous metèt en
vouês. Alors iournèren a ia Plaça : nous
caliè faire Ias prouvisiouns pèr lou m«s. Rendèren visita à Madama Bouissinet pèr Iou
peis, à Madama Picamola pèr lou c&lt;porc ef
bceuf», à Madama Cabassut pèr Iou dessert.
Madama Bouissinet nous vendèt de planas
frescascouma un mati d'abriéu elarjascouma
las dos mans grandas doubertas d'un candidat
à Ia deputacioun.
Madama Picamola passèt mièja-oura à
nous esplicà que la saucissa se vendiè pas au
pes mès au mèstre e Madama Cabassul nous
diguèt que tout "Mount-Peliè parlava de sous
iranges. De Ia Plaça anèren à Ia Ccumuna,
pas pèr Iou sucre : pèr Durand. Durand tèn à
la Canourga un cafetou ounèste ; en aquel
siècle de perdicioun I'espetacle d'un oustau
ben tengut fai de ben à l'ama, e Iou tounica
que nous serviguèt Durand nous faguèt de
ben à Ia pelrina. De Ia Coumuna davalèren à
I'Espitau general pèr Ia Carrièira-Bassa e Iou
Jardi dau Rèi. Un pauc pus bas que I'EscoIa
de Medecina diguère à moun amic : « N'en
sèn Iionts, encara, de tpun mas ? » Simplament, couma se m'aviè anounçat quicon
d'ourdinàri, Mèstre Raya me respoundèt
qu'aviè pas pus de mas e que Iou dimenche.
el e sous amics anavoun un pauc pertout^
dins Ias garrigas... M'arrestère, assucat pèr
Iou cop, me semblèt que quicon de frech me
courrissiè tout de Iong de I'esquina; agère
pòu, regardère e Iou cièl e moun amic. Pensère à Ias tuferas, à Ia saucissa...
Atianàs, I'espiciè, craniguèt qu'agèsse pas
coumprés; en guisa d'esplicacioun, imbicille
e supêrbe me cridèí couma un sauvage :
« Noíre mas! C'esí la còrne d'un bois, c'esí
Ie coin d'une Vigne ». Alors ensachère de
parlamentà e crese qu'es Iou bon sen que me
dictèt aquelas paraulas : c&lt; Raya, moun amic^
en veritat, te Iou duve dire, aime fossa Ias
vignas, la garriga es ben bella quand s'espandis à I'entour d'un mas — amai aquel mas
seguèsse bastit pas qu'embé de couetas de
loupi. — A Ioga d'anà couma de caràcous
campà sus Iou bord d'un cami ou au cantou
d'una pineda, creses que farian pas milhou de
nous arresíà. Lou cafè de la Tourre-das-Pins,
à 20 mèsíres d'aici, emé sa terrassa counfourtabla rambalha Ia mitat dau boulevard.
Counouisse Armand de Ionga data (es un
abounat dau Gal), sa fenna nous fariè coire
Iou peis e anarièn passà I'après-dinnada au
Jardi dau Rèi ».
Mèstre Raya s'arrestèt e me regardèt. Me
regardèt couma un prefèt pot regardà un escoubilhaire, quand aquel escoubilhaire iê dis:
c&lt; Mon cher Préfeí ». Rede couma Artaban,
Françouès marchava davans nautres. Pourlava
Iou peisï^antava : « Mcn coeur s'ouvre à ía
voix comme s'ouvrení Ies fCeurs... ». Soun
paraploja, en mesura, ié baliè Ias cambas.
Prenguèren à miejour lou tranvai dau SubreUrban, e manjèren à dos ouras un peis
qu'aviè goust à pota e una sauci6sa qu'aviè
goust à peis, Raya nous aviè dich : « Seren
aici tres fes milhou qu'à Ia Metropola ». Aviè
mes dins lou toun d'aquela declaracioifh tant
de superba e d'autouritat qu'avièi fach semblant de lou creire sus paraula, Passèren
nosta après-dinnada au mitan dau Bos de
I'Espitau assetats jout un ouliviè que fasiè
dansà à mous iols toutas Ias flolhas de sas
brancas. Nostes prepaus seguèroun galois...
Quand Iau scuèr seguèt vengut reprenguèren lou cami dau Clapàs. Tout èra siau. Una
vapou mauva, langièira, semblava mountà
de Ia terra e se ravalà sus ela. De chaca coustat de Ia routa Ias vignas e Ias garrigas s'espandissièn. Pèrendrechs, Ia boula blanca d'un
amelliè en ftou rejouïssiè Ia yista. Una granda
serenitat nous veniè de tout aquel terraire.
Liont, Iou Clapàs alumava sous Iums. La nioch
èra d'afouns venguda.
A Souras dau souèr, Ia viauleia de Mounterniê e Ia susou das crestians embauma
Ia carrièira dau Goubernament. Lou populo
es dins Ia joïa : en boutinas vernidas, tibleta

reda e capèl nôu vên de permenà sa Iegitima
à I'EspIanada ou au Peirou. La croustâda douminicaia ìous espêra e íènoun pèr agradiéu
Iou cinemà Pathé. Criticaran aprês-soupà ia
rauba de I'espicièira e revaean de Judex que
lous faguèt badà. Se, pêr asard, parloun de
mèstre Raya, mancaran pas de dire : « Dèu
èstre anat à soun mas fáire Ia noça embé
sous amics».
Marcel RICOSE,
Bischvveiler (Alsaça),

25

de mars

1919.

LA VELHADA
Dins la cambra adoûlentida
La diriàs estavanida,
La paura Rosa. A gardat,
Virada dors la grand porta,
Sa tèsta palla! Era morta
Quand arribèt lou souldat!
E dempioi se desespèra
Lou pialut que de Ia guerra
Porta un creche. Acô's antau :
La Camarda dalha, dalha,
Lous omes à la batalha
E las fennas à l'oustau.
Tout fangous de las trencadas
Lou masclàs de sas souscladas
Fai tressautà Ias parets.
Es toumbat couma una massa
D'à ginouls. Cent fes embrassa
Jout lous péusses bloundinets
Lou front lis de l'adourada
« Perqué te siés enanada ?
Es pas juste acô moun Diéu !
Dins toutas mas estaminas
Toun biais, tas paraulas flnas,
Toun amour me tenièn viéu !

\

Moun Rousetou, ma Nineta !
Ah! basta una baïouueta
Una tourpilha, un oubus,
M'aguèssoun levat la vida !...
Dequé devendrai poulida?...
Dequé vau faire sans tus?...
Ah ! seguét long lou vouiage!...
Soui partit couma un sauvage!...
M'embrassèt, lou lioc-tenent!...
Sabe pas ce que diguère...
Fol, dins lou cami-de-férre
Te sounave en courriguent!...
Mès n'i'a tanl d'alônguis!... Quoura
Mourissiès, 0 ma tourtoura,
Dins lou trin, I'ai be seatit!..,
La vitra s'èra estrassada,
La lampa s'èra amoussada
Au cop de rispa subit...
E toutes que davalavoun
An fa chut!.... Toutes plouravoun
Embé iéu
Era vertat!...
Moun Rouset, ma cardounilha
Siès morta !... ounte es la Patria
Diga, ara, que m'as quitat ? »
E longtems se desespèra
Lou pialut que de de la guerra
Porta un creche e que lou tal
D'una mai pounchuda lama
Trauca jusqu'au founs de f'ama
Pioi s'amudis. — Aiçaval
Sèn febles... Sa tèsta lassa
Sans qu'el boulégue de plaça
Cava lou subre-pelis
Dau lençôu. Soun alé forta
Dins lou liêch brèssa la morta
* E... pecaire... s'endourmis.
— Eutremens que trantalheja
La iusou jaunastra e freja
Dau cierge rous, an badat
Lous iols de la tant aimada...
E vau touta una passada
Velhà lou som dau souldat!...
JOUSÈ

Febrté 1919.

LCUBET.

�ALLUSIOUN.
SUÏ las muralhas d'afichassas anouncioun un grand eouncert de la Soucietat
Sant-Jan.
Lou chèf d'ourquèstre es M. - Léon
Delort e lou moucèl capital que serà
« esecutat » es Le Déluge...
Delicada allusioun en l'ounou dau
pistoun qne faguèt tant plòure...
A TUS, TÉDENAT !

Un mot ausit, en passant:
— Se parla fossa, dempioí, quauques
jours, d'aquel port d'Arkhangel
Era-ti questioun de la Counferença
de la Pas ou de la Cour d'Assisas, sabe
pas.
An remandat Salducci-Leotard
A tres meses
Couma veses:
Pèr ben faire es jamai trop tard

.

Lou Petit Már'tdionai dau 8 d'abriéu
escriviè, en parlant de M. Salducci a
soun banc d'encusat:

Dins la carrièira Philippy, darriès
II a le sourire, un bon soúrire qui s'épanouit
Sta-Anna, i a 'na bou-tiga, douberta
sur une large figure colorée.
dempioi pas longtems. E couma ensegna
E l'Eclair dau mème jour, sus lou
i a d'escrich : Charculerie du éennce de
mème sujèt:
éanté m'ditaire.
M. Salducci, habituellement jovial et gai n'a
Aquela ensegna parla; e n'en dis
plus le sourire.
belèu un pauc mai que ce que n'a l'èr.
Paraulas endevenès-vous!
BERLENGA

♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦«♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦

Se vei que la guerra es finida : lòus
subre-patriotas recoumençoun de se
[jn
úe
faire veire. N'i a un que vèn de proubà
X
soun zèla patrioutica en derrabant la
— Chabal! Norina! sios touta virada.
placa esmautada que marca lou noum de Dequé t'arriba?
la carrièira Lallemand. « Lallemand »,
— M'en parles pas, tè! Ièr avièi
jujàs un pauc !
croumpat d'aquelas moungetas dau raviToutes lous nèscis soun pas à Font- talhament à dès-e-ioch sòus la liéura e
quand arribèt lou moument de se metre
d'Aurellas...
à taula, èroun duras couma de pèiras.
TlBLA-GuÈTAS.
.— Es pas qu'acò ?
♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦
.— No! vas veire! Emb'aquelas
moungetas avièi croumpat de car frigourifiada pèr m'en faire un fricot... e estada
PICHOTS RETALS
pus dura que las moungetas.
de I'afaire Salducci-Léotard
— E alors ?
— Alors! çouma èrapaslou prumiè cop,
moun Louïset me fiquèt una sarcida que
I a urnas e urnas.
Las urnas eletouralas an mandat Sal- m'en rapelarai longtems.
— Chabal! ma miga! Es pla michant
ducci à la Coumuna e au Counsel genetoun ome!
ral.
—■ Michanf que sepot pas creire. Ara
Las urnas de l'Espitau l'an menat en
lous vesèn, lous omes qu'an pas tastat
Cour d'Assisas.
de la guerra.
— Oi! As pla rasou, Norina! E te
planisse! Ièu, moun Janou, es tout ple
Baissat cs emé Salducci
Couma lou cat emé lou chi;
aimable. Figura-te que quand la soupa
Salducci es emé Baissat
es trop salada (m'arriba prou souvent
Couma lou chi emé lou cat.
la manja sans roundinà.
— Que sios urousa, Mentina. Atabé
sabes,
me parles pas pus d'aquel ravitaSalducci es dau partit dau deputat
lhament.
liounés Augagneur.
— As tort. Veja, ièu, n'en sioi pla
Augagneur es celèbre pèr lou famous
countenta.
canapé de Madagascar.
— Taratata! Taratata! Vèngues pas
Salducci vèn celèbre pèr sous quatre
me dire que de'moungetas de dès-e-ioch
fautuls.
sòus valoun las de quaranta. Couma la
Avis as pouliticaires : i a de mobles car frigourifiada pourrai pas jamai l'enque portoun la masca.
gouli.
— Ma miga, te coumprene pas pus!
— Sabe be. Tus te fai bon dire. Se
— Enfin, dequ'es aquel afaire de
n'aviès tastat de la sarcida parlariès pas
tarralha.
antau. Urousament que dins moun
— Es la lucha dau pot de terra contra
malur ai encara prou de joia. Avèn à
lou pot de vi.
l'oustau u'n American. Ma filha i aprend
lou francés dau milhou que pot.
«4*
— Ah! e se coumprenoun ?
Prene l'aperô 'm' un de lajurada
— Vos pas que se coumprengoun?
Pèr uu president, quanta coulhpunada !
L'American
ié donade liçous depianò...
Dire: « Messourguiès soun lous styoucats»,
—
Ié
pourriè
dounà quicon mai.
Acô 's se ficà dins uu michant cas.
— Pèr acò, ma miga, n'ai pas pòu. Es
serious couma un gal. Embé sas gautas
— Perqué soun esíats querre lou roujas diriès un poupard. Fariè pas de
bastouniè ?
mau emb'una mousca.
— Saique pèr fouíre de cops de bas— Mesfisa-te! Norina! Mesfisa-te!
tou au desparlaire...
Car enfin a bèu èstre serious, toun
American,
es pas de boi saiquel
«4*

¥\m

CATAGNA DE VILAMANDA

,

-Sfr

PATRIOUTISME.

— Mès alors! Mentina! Counouisses
pas ma filha! Sabes pas que Margarida
dis pas jamai un mot que siègue pas à
dire; que l'ai toujour dins lous còutilhouns...
— Ah! Diga-me! E ountes d'aqueste
moument?
— Es vrai! Moun Diéu! Moun Diéu!
M'en vau vite ! Es restada à l'oustau...
pèr sa liçou de pianò.

ùmiU

.—

—

—■

LOU " SILEX "
X

I a longtems d'acò què pèr una bella
journada daumes d'Agoust faguère, en
coumpagna de quauques amies, una
partida de pesca à Carno J.
Partiguèren de Palavas à cinq ouras
dau mati cargats de canas à pesca e
sustout dau recate qu'on a pas jamai
de trop au bord de la mar. Avièn emé
nautres un jouine garçou d'una quinzena d'ans, pas trop sot mès pas nimai
trop rusat.
Seguissian lou bord de l'aiga e, el,
descaus. s'amusava à ramassà de cauqutlhetas. Nous arrestèren àmitat cami
pèr dejunàd'unatrancha de saucissot e
dequaucas ra^etas. Aprèsavudre moucat una bona lampada de vi nous remetèren en routa.
Tout à-m-un cop vegère davans iéu
un buta-m.... que roullava sougnousament una bouleta de ce que sabès. Una
idèiade suita me venguèt que metère à
esecucioun. D'un cop de pèd faguère
lachà à la bestiouleta sa pitança e sounère Paulou (èra lou noum dau jouine
garçou) pèr ié faire veire ço qu'avièi
troubat, Paulou venguèt e ié diguére :
«Tè, aqui asunapèira à fìoc, un «siZex»
en boula, quicori de rare, aici au bord
de la mar, es un Silesium maritimum
qu'es vengut round à força d'èstre barroullat pèr las oundadas. Mes lou dins
ta pocha delicadament, à Carnou lou
lavaren e veiràs quantas bellas coulous
qu'a aquela pèira.
Paulou metét la boula dins sa pocha
emé sas cauquílhas e countunièrennostra permenada.
Pensave be, que la boula dins la caìou
de la pochase foundriè e s'espandiriè sus
lous cauquilhages.
Mièja-cureta après seguèren renduts.
Paspuslèu arribals Paulou me sounèt e
se metèt en debô de sourti, sus la taula,
tout ço cu'aviè ramassat. Enfounsèt sa
maneta dins la pocha mès ié seguèt pas
pus léu que la sourtiguèt touta moustousa e, gèste ben natural, lapourtèt au
nas en diguent: « Dequé m'avès dounat
aqui? cs de m...! »
Pensàs se riguèren d'aquela farça,
franc Paulou que s'èra sauvat pèr lavà
sa man e sas cauquilhas.
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT

|op i'hl SQS

la moda

Sabe pas je pertout es pariè mès aici las
fennas soun vestidas drollament.
Es Ia moda, vous disoun, e avès pas Iou
drech de res respondre à-m-acò. THalur se
voulès dire quicon sus las teletas, se gèinoun
pas pèr vous respondre en plena carrièira :
devên aussi la moda, acô.
Me sembla pèr iéu que Ias restricioums an
toucat fossa Ious coustumes de las fennas.
Aici en plen ivèr vesès sus lous troutadous
de fennas jouinas e mèma vièlhas qu'an de
aubas jusqu'au ginoul, lous debasses talar
ment clas qu'on lous prendriè pulèu pèr de
paniès qu'on mes à Ias poumpas pèr empachà
pus granous d'engourgà Ious tuïèus.
Dau coursage, n'en parlen pas, despetrinadas jusqua sabe pas ounte car ai agut vergougna de traire Ious iols pèr me rendre
comte.
Es vrai qu'aqui dessus un Iarge reinari vrai
ou faus vèn un pauc abrità sas espallas, car
las restriciouns an pas pourtat sus Ias fourruras.
Lous capèls soun pas trop grands, pulèu
pichots, fachs en ressemblença das càscous
das pialuls: cau be imità un pauc aqueles
paures omes!
Quant as souliès, tant que i aviè pas de
caussuras naciounalas tout Iou mounde cridava, desempioi que n'i a digus n'en porta
pas, seriè trop coumun; ié cau de boutinas dau
mêma près qu'un etò de vi.
Paures nautres! e dire que de retour dau
fronl nous cau veire tout aeô. E vous dirai
qu'es pas tout, anàs coumprene moun rasounament. Mai anan e mai Ias restriciouns soun
fortas alors, sèn en ivèr e deià Ias raubas soun
jusqu'au ginoul, alors quand seren en plen
éstiéu Ias raubas van pas coubri pus naut
que I'embounigou, e Ious debasses seran pas
qu'un fîéu entourtoubilhat à Ias camhas.
Lous coursages seran pas pus qu'un moussi
d'estofa pausat sus Ias espallas sans manchas
ou à quicon proche.
Quant as capèls e as souliès veiren se Iou
besoun s'es fach senti d'aumentà Ias dimensiouns.
E dire que la fîn de nostes malurs es pas
encara arribada. Grand Diéu! ounte anan,
ounte anan ?
Maistre JIBÉ.
Brest, mars ig,g.

COUNFERENCAS
T

Nosíe counfraire e amic

ADOLPHE-FALGAIRO/.LE

vèn de faire à Lioun, davans un auditòri de
tria, una counferença sus la Pouesia prouvençala.
—■ Lou

22

de mars, à-z-Ais, dins lou grand

anfiteatre de la Facultat de la Letras e jouta^ la
presidença dau ritou, acampada en l'ounou das
estudiants americans. Au prougrama: charradissa de noste amic lou majourau
VEAU,

MARIUS JOU-

proufessou au Licè Mignet, sus : Le.r

rapporls du Félibrige avec l'Amériqite, declamacioun

de

pouèmas prouvençaus revirats en

anglés, cant de la Coupo Santo pèr la courala de
las jouventas de l'Escola Nourmala e dau Licè.

En ©enta as burèus dau « GAL»

G&amp;í?as

Go&amp;mplètas

d'AuGUSTE E CIRILLA RIGAUD
pouètas mount-pelièirencs
Edicioun de 1845
Costa : 3 francs

Bella vesprada e gros succès.
— A Nimes, à l'acampada del'« Unioun das
Desmoubilisats », noste amic lou pouèta
LA FORÊT, prounouncièt un manific discours
prouvençau que faguèt la pus forta empressioun. Sèn estats urouses d'aprene lou retour
à l'acioun fehbrenca dau valhent felibre-carre-

tiè de St-Gile.

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels

Eerivatns
Poètes
Journalistes

|

"Votre iniérêt est de vous adresser à

í

r$
L|

Ahonnez^vous à

jjl ï;Rco&gt;o&gt;ii&gt;srfí

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité

\iÉl?I01O&gt;ÌL fi

|j

9, Bd Jeu-de-Paume. — Monipellier
9, Boulevjard Jeu-de-Paume, 9
Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

MONTPELLIER
Vn an : 6 francs

VILLE DE MONTPELLIER

Se \&gt;os un coustume à la moda
E que fe molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.

ATHENEECINÉMA

Drougariè

13, Rue
Boussairolles

POUDEROUX

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS:
Représentations à 8 heures et demie

MOUNT-PELIÈ

gsfPieiFa

Sí-nìni, 56

MOUNT-PELIE

MATINÉES:
Jeudis, Dimanches et Fêtes

îỳraye
5, Anciana Plaça de las Coulounas

56,

Spectacle Recommandé aux Familles

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las uitras las pus
claras e las pus soulidas, las milbounas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

Films Ariistiques des Premières Marques
ORCHESTRE SYMPHONIQUE
■BAR-FVMOl-R AV SOVS-SOL

Consommations de Premier Choix Msr

rxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxsccxxxxx
x
x
X
— Digàs Marioun,
X
X
D'ounte \&gt;èn lou renoum
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
— Es qu'abilha embé goust
X
X
Soulide e d'un pris dous...
X
X
X
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx x

&gt;»xxxxxxxxxxxxxxxx.*xxxxx&lt;xxxxx
x
X
J!

iMungua
Birigée par Mademoiselle MAGLIO
Leçons, Courrier, Travaux de Machine

| 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^S

X
le
X sont sans coniredil les mieux assorlis
X
et vendent meilleur marcbé que les
||
X
X plus grandes Maisons de Paris.
X
X
^XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXXX

8

Edition de YEconomiste Méridional
LES

Ppoblèmes Economiques de Ia Palx
Par
TOUJCUFS

Chic...

M.

GERMAIN

MARTIN

Correspondant de l'Institut
Professeur d'économie politique à la Faeulté
de Montpellier
VIENT DE PARAITRE
iFASCICULE

8

IPARIS-MONTPELLIERI

STENO-DACTYLOGRAPHIE

^

Les Grands Magasins de Nouoeautés

Cl.0.0.

Chapellerie
3i$ÊL

8ÉZIERS

La lefíe de gasFfe ine pa?
rilfiiipe ì ía france
En vtente dans les principaux dépôts
et à YEconomiste Méridional
9, Boul. Jeu-de-Paume
L'eiemp. o fr. 5o— franco o fr. 60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de YEconomiste
o fr. 40 franco

4
I^OJSÍJOJV

MONTPELLIER
i.ví

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262516">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262517">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262518">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435957">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111570">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°92 (15 d'abriéu 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111571">
              <text>Lou Gal - Annada 05, n°92 (15 d'abril 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111572">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435944">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435945">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631547">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111575">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°92 - 15 avril 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111577">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111578">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111587">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111588">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111589">
              <text>1919-04-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111591">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111592">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111593">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111594">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111595">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111596">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111597">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2001"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2001&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262511">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262512">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262513">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/375bfd18f141bdff85bd1ce62112f1fd.jpg&#13;
</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262514">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262515">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435946">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435947">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435948">
              <text>Estève, Jan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435949">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435950">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435951">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435952">
              <text>Tibla-Guètas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435953">
              <text>Berlenga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435954">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435955">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435956">
              <text>Maistre Jibè</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594874">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594875">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594876">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640610">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718150">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
