<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2002" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2002?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:16+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1008" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d853165bb895465dd2ba0687e34b3f46.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111612">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111613">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111616">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111617">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139183" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/f872366e7875c22c2f6d8f89aa265ecb.pdf</src>
      <authentication>4cde3141572d0c3375b26edd63e49890</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631319">
                  <text>clôll
Cinquiènia Ànnada,—N*' 93
lè - «tlfr.JfcííU ìiíi

DINS AQUESTE NUMEROT :

L'Ouncie Jousè
NOUVELLA ALSACIANA

pèr Selpon-DelaseabnB.

Redaa'oun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

MOUNT-PELIÈ

LA TERRA RE8Â1S
Soui un terradoufenc: es moun titre de
noublessa que cambiarièi pas pèr res au
mounde; I'amour dau terraire m'estaca à el
couma Ia giroundella au tiéulat qu'abriga sa
nisada.
Adounc, serés pas suspreses de me veire
aparà ioi Iou pacan, Iou travalhadou. aquel de
quau Mistral disiè :
Lou païsan, ounte que siegue,
Es Iou cepoun de Ia nacioun
Auran bèu faire d'envencioun
Fau que Ia terro se boulegue:
Tant que Iou mounde noun aura pres ffn
Faudra que i ague de pan e de vin
Lou païsan que pendent quatre ans es estat
l'oubriè sublime de nosta resistença, dŷ
nosta vitôria, dintra fîsançous en I'aveni dins
soun vilage, dins soun mas ou dins sa bôria.
A Iaissat Iou fusil pèr I'araire ou lou manche
de I'outis, e, I'esprit mai doubert à Ias idèias
de prougrèt vai ajudà à la renaissença ecounoumica e mourala de Ia França.
Lou pichot prouprietàri retroba soun camp
que sa fenna amirabla de valhença, de traval
e de testige esmouvent a fach valé de soun
milhou. En despièch de sous esfors a degut
quità s'abourri quauques cantous ounte Iou
gramenàs, Ia bauca e Ias caussigas s'espandissoun en mèstres; sous oulisses de traval
soun usats ou chaplats ; Ia fauta d'engrais a
fach baissà Ias recoltas de grans ou de vi e
Iou cabau es endecat bougrament.
Pèr relevà aquela situacioun cau que Iou
païsan atrobe un bon crèdi proche de Ias
Caissas ruralas, d'engrais e de man-d'obra
sufisenta
Maugrat sa fretada, l'AIemagna a pougut
pourtà une bona ajudaa I'agricultou eouma au
coumerçant en faguent counsenti pèr Ias
bancas, à un interès de pali-patà-parés,
d'avanças necessàrias as demoubilisats. Sus
aquel pount Ia França a fach un ffoc de soun
debé en creant â Paris un ourganisme anlau.
De soun coustat, estruch pèr Ias
" Coopés " dau front, Iou païsan se grouparà
en sendicat pèr croumpà toutas Ias fumuras
ou drogas necitas à I'entreten de sas terras.
Pus miserabla s'atroba encara Ia situacioun
de l'oubriê agricola : mase!iè,ràfî ou journaliè.
El, tamben, 'garda au cor I'amour de la terra
e souvèta de demourà au païs ounte comta
troubà Ias nautas pagas que, jusquas à ioi,
soun anadas sustoul as travalbaires de Ias
usinas.
Ai Ias! sabe que Ia desillusioun de mai
d'un es granda car Iou pres de Ia man-d'obra
agricola a pas seguit — que s'en manca —
I'aumentacioun de la mangilha.

Canta lou ìè e lou i5 de chaca mes
Lou Numerot :

Âministracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

Tres sòus. Abounament : 4 francs l'an

Un de mous amics escriviè darnièirament:
« Quelapagademandadadespassela d'avansguerra d'un tiers ou belèu de mitat, dequê i a
d'estounant? pioique ce que vendèn a mai
qne doublat de pres. *&gt;
c&lt; D uven dounc pas arboulisejâ pèr ben
pagà nostes oubriès ou varlets. Se nous refusan d'embauchà Ious jouines Iiberats que
vènoun à nautres se viraran dors Ia vila e
jamai revendran pas pus as camps. Acò serà
pèr noste malur e pèr Iou siéune : à Ia vila
maugrat de grossas pagas viéuran peniblament e nautres seren fourçats — Ia foga dau
traval venguda — de pagà ben car una mand'obra que poudèn, ioi, avudre à milhou
comte; e pèr counsequença Ia vida pus cara
pèr Ious uns e Ious autres en seguida de Ias
fortas journadas que dèuren pagà. »
Prouprietàris grosses e pichots refiecbìsSês
un pauc, Lous campagnards que vènoun dau
' pastis " soun pas pus Ious païsans vergougnouses de davans, Soun estats prou mau
tratats e mau Ioujats pendent quatre ans e
mai pèr avudre drech de reclamà una vida pus
couhfourtarella. Se reiississoun pas à se fairè
una siíuacioun au terraire nourriciè desertaran Ia terra ingrata que Ious fai pati.
Lou pa'ísan farà pas una revoulucioun; farà
simplameni une evolucioun regretousa e Ias
campagnas de França s'ermassiran, e s'abastardirâ !a raça druda e sana das " cepouns de
Ia nacioun ".
Se voulès que Iou terraire porte de bellas
meissous e lou vignarés de frucha gra3sa, ô!
vauíres que me Iegissès, oubràs chacun dins
voste ròdou pèr enaurà Ia coundicioun dau
pèd-terrous, das omes de Ia terra, oubriès
rabustes dins Ia pas couma dins la guerra de
Ia grandou dau païs.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

prepaas d'ana espass 1'mH

j'ouintssa sabiè lou mai s'amusà. A Poumairôu, à Fiourtssac, à Pintt, à Mtza, tn Att,
as Ounglous, à Btssan, tout iou moundt sap
qut tas Massiìhantncas soun dt bonas dansairas: pcr s'tn rtndrt comtt i a rts qu'a
anà un dimcncht au cafè dt Ia Grilba, sus la
pìaça dt ìa Rtpubiica.

'

Lous Massilhantncs touma ious Mczaus t
lous Bouzigaus soun sustaut ptscairts t marins
n'i a dt noumbrousts qut soun tsfafs tnglouttts cìins la mar au str-iicc dt la Patria.
I a aussi dt fivHalbaircs dt ttrra qut fan dt
bons souldats.
Un v/'è/prou-Otrbt toucal dis: «A Massiihan
lou cran i a manjat la ctr-ìtlla » ptr dirt
qut hus Massilhantncs soun dt sots : ara
pourran rtspondrt tmbtjusta rasou qut s'a-Oièn
pas agut de ctrOtlla,

auritn pas agui un

gtntral qu'a countribuat tmbtJoffrt dt Ribasaltas,

Focb dt Tarbts

t

Casttlnau dt

St-Africa à sau-ìà ìa França dt ias arpas das
Prussians.
Lou Gal st jai gau dt saludà ioi un cop
dc mai ìou gtntraì Roquts.
i\aptllartn tn passant qut lou gtntral dt
Montbrun, coumandant dc la ta-Oalarit dt la
Granda Armada, qut sitgutt lugat à ìa Mo.sk&lt;rvi)a èra nascut à Flouressac, à un pauc mai
d'una ìtga dt JvTassiIban.

vtjaqui couma stn ranstgnafs sus ço qut st
passa cn França: coussì-íouUs sauprc au juslc
tout ço qUt st passa cn Russia ?
Ebéinolpèr un cop ts pas Marstlbaqu'a
agut aqutìa ounou, cs Massilhan, ïilajou
prou impourttnt, btn plaçat sus îous bords dc
ì'Estanc dc fhau tnlrt Mèza t Alt.
Massilhan cs pas ianl grand qut JVfarsclha, ts ï&gt;rai, mts a pamcns sous charmcs:
aHans ia gutrra ìra un das tndrtchs ounic ta

— No ! parle seriousament. E i as pas fach
un bricounel de mourala à ta filha ? A tort de
segui Iou mouvament.
— Vos pas que i age fach Ia mourala. T\
pas vougut m'escoutà. Iéu qúe la cresièi tant
braveta. M'a dich couma acò: « Maman,
Margveriíe m'a dii de faire grève. de fais
comme Les avíres ». Dejà, I'autre jour aviéu
reclamat pèr avudre la senmana anglesa,
aguèroun satisfacioun un cop de mai. Dequé
vos, Norina, tani que Ious omes soun pas
toutes tournats à I'oustau an pla rasou de
n'en proufftà.
— Oi, mès â Ia fîn dau comte quau pagarà tout acò ? Serà toujour Iou paure bougre... Ela Iaisses goubernà ta fîlha? .
— Dequê vos? ai pas qu'aquela ! Lou plec
es pres: pod* pas ié Sanja res. Dinstout acò
i a un quicon que me'cau te dire. Vitourina
chaca jour apourtava dous panets à un pichot
sarjant tout ple aimable, tout ple pouîit que
fariè pla couma bèu-fîl. Aquel pichotsarjant
nous a mcnat à Pathé; mèma I'autre jourque
jougavoun " Christus ", vegère ou pulèu
ausiguère que ié fasiè 'n poutou.
Ah! Ah! Ah!
— Alors counprenes que se troba pas pus
sous dous panets me vai quità Vitourina en
plan pêr ne cerca una autra.
— Ebê sabes pas, Mentina. Escouta-me.
Quand Vitourinavai veni pèr dinnà iêtornaràs
faire la mourala. Se vòu pas t'escoutà, anaràs
querre lou pichot sarjant.Lous laissaràs toutes
dous... e se Diéu-z-houvòu crese que se
metrà à !a rasou.
— De fèt, "Norina, vau segui toun counsel.
Te quite. Mès au mens vendràs bêure lou
cafè, aqueste souèr, à I'oustau.
— A Ia saccarina !
— No! Embé de sucre ! L'ai toucat aiceste
mati.

J^ou Mitjour fai cìt bon v/, mès a fach
tabt dt bons souldats.

CATAGNA DE VILAMANDA

Ioi t.s Roquts c/t Massììban qu'a tn/fOat

Pèr I'iiìi^namsnt h ï'úm \mûi

lou « Capth't»garnìf dt brancas dc îauriè.
Vi-Oa Roquts dt Massi/han.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

Lìoun, 24 d'abrlcu.

J,ou Nouvellisf e de Lyon clau 21 d'abritu a pubìicat aqutsta picboia nota:
Marscille. — La ville de Marseille a remis
aujourd'hui une épée iThonneur à un ení'ant du
pays, le général Roques, ancien rainistre de la
guerre.

MOUNT-PELIÈ

— Se sabiès ço que m'arripa, Norina! Má
fîlha Vitourina, qu'es eniplegada couma secretària à I'espitau 49, vèn de veni à I'ouslau pèr
me dire que dins l'après-dinnada anavoun
faire la grèva, " des bras-eroisés", soudis.
— Ah ! e perdequé ?
— Toujour ço mèma : gagnoun pas prou,
travalhoun trop.
— Pardi, s'es courna acô, an pla rasoun de
se metre en grèva ! Mès diga-me quant gagnoun pèr jour?
— Veja ! perquinaqui dins lou 8 ou 9 francs.
— Chabal ! soun mai pagadas qu'un fouchaire e voloun faire grèva ! Quand pense que
moun ome n'en gagna pas mai en escausseIant â perfach.
— Mès vos rire?

Aprenèn emé lou pus grand plesi que la vila de
Mount-Peliè e las biblioutècas escoulàrias dau
despartament van reçaupre, en doun gracious,
las mounougrafias de las ^oumunas de l'Erau e
las bellas publicaciouns (aigas-fortas, retrachs,
etc.) pacientament acampadas pèr Albert Fabre.
La vèusa de noste regretat coumpatriota counjplis antau piousament lou vot dau bon Miejour
nau que counsacrèt tant d'inteligenta ativjtat
pèr faire counouisse e aimà noste païs.
Aquel ate de generousitat patrioutica s'amerita toutas nosîas lausenjas. En las escriguent
aici, rendin un nouvèloumage à la memòria dau
travalhaire nioudèste e afeciounat qu'èra Albert
Fabre. Sabèn que sous merites èrou;. recounouguts e avalourats pèr las persounalitats las
pus eminentas ; lous temouniages de simpatia
reçachuís pèr sa familha — lou dau president
Poincaré entre autres — n'én soun la milhouna
prouba.
Fabre es estaí un das bons oubriès d'aquela
bella c granda obra del'Istòria de Ias Coumunas ;
sottn noum dèu cslre counscrvat e ounourat pèr
elas.Eft reçachent lou doun que i es fach pèr las
escolas de l'Erau, lou Counsel jenera! sauprà,
soulide, s'en souvcni.

�NOUVELLA

ALSACIANA

L'Otiple éii$è
ou : Pacordi dins una familha d'Aisacians

I
En 1871, [à la sinnatura dal Pache de Francfort, viviè à Colmar une familha de sèt efants que
lou paire S..., e la maire, Alsacians de vièlha
souca, jardiniès de gros grun, abarrissièn aisidament.
A l'aneissioun de l'Alsaça, l'ainat Jousè (pus
tard batejat " l'Ouncle " dins la familha e quauques cops " l'Ounclàs ", en causa de sa nauta
estatura e de sa larja carrura) demourèt en
França ounte èra souldat.
Lou paire defuntat pauc après, aviè recoumandat que lous autres tres pus jouines serviguèssoun
pas l'Emperaire Alemand. E sa vèusa, à mesura
que lous efants arrapavoun sous dèch-e-nòu ans,
lus garnissiè lou gousset, lou legendàri paniè coulichou e zou 1 « Paures manits, nautres sèn pas de
" caáca-a-pounchaó " cau parti ».
E toutes anèroun dins noste bèu Miejour de
la França, ounte faguèroun couma l'ainat qu'aviè
creat una familha flourida dejà de tres bèus
efants; n'aguèt pus tard cinq de mai. Soun fraire
cadet Enric que mouriguèt jouine n'en qui^tèt dous
à sa coumpagna, Cevenola de bona mena; Cevenola tabé la fenna de Jan-Batista que dounèt à
la França cinq efants de mai. Soul Louvis se
maridèt pas e se faguèt souldat.
Las familhas alsacianas soun generalament
noumbrousas. Dos fìlhas seguiguèrounlous quatre
fraires; soula, Marià, l'ainada de toutes eisecutantlas voulountats de sou espous Bandèl, demourèt à Colmar.
D'à parti d'aquel moument, la bouïèiru
que lou Pache de Francfort fixava entre l'Alsaça
e la França coupèt tabé toutas relaciouns ambé
lous d'alai ". Tout escàs las quaucas letras que
Jousè lai aviè mandadas èroun pas que de reproches, d'èstre pas, eles tabé,, venguts enFrança pèr
amor d'interèst car, desegur seguèroun avantajats
de tout pèr lou Rèi de Prussa.

II
Eníln vejaqui. Vint ans passèroun, trenía ans,
trenta-cinq
! e, dins las familhas de Jousè,
d'Enric, de Jan, se I0119 efants, parlavoun 'ncara
de cinq-en-quatre de la Tanta d'AIsaça, sabièn
pas mai se lai èroun morts ou en vida? L'oublid
se deviè fà fourçadamen, ouau mens hou semblava.
Cada branca de Ia familha guidada pèr un ideal
nouvèl s'enracinava de mai en mai dins lou païs
ount l'aviè fach souca e semblava que jamai pus
l'Alsaça seriè l'oujèt dal mendre evenament familial. Mès, couma se dis, cau pas jamai douíà de
ren. " L'Ouncle " veniè d'avudre sa retrèta de
lougis " de jandarmariè, aviè ioch efants e pèr
lus dounà las darnièiras becadas abarridouiras
acetèt ambé plasé la plaça de coumissàri de pouliça que lou goubernament de la Republica li
pourgissiè à Bruyères dins las Vosjas.
La Vosjas... l'Alsaça... Colmar toucava... es
pas de besoun d'èstre devignaires pèr saupre
dequé se vai passà.
La prumièira pensada de " l'Ouncle " seguèt ço
que devignàs : anà fa 'n tour à soun païs ! sabiè
díejà que sa sorre viviè toujour dins l'ou3Íal pairoulau; se sentiguèt íoucat d'acò d'aqui, pensant
que s'èra d'estrangiès, noun pourriè s'assetà à
la taula familiala que revesiè toujour en souveni.
Reveire soun Alsaça èra estat autres cops lou
pantai del'Ouncle e ioi, counsiderava aquela realisacioun fourtuita couma lou courounament d'una
vida ben coumplida alservice de laFrança : " Pioi
que l'Alsaça reveniè pas Francesa, Diéu aviè

vourgut qu'el anèsse à l'Alsaça ". Reveire l'Alsaça!
dounmai anèt, dounmai aquela idèia l'arrapava, e
dempioi qu'èra à Bruyères passava pas jour sens
que n'en parlèsse, evoucant de vièls souvenis en
d'images embeiinats ccuma lous vesoun e ìous
imaginoun lous pouèías. L'ancîan jandarma empouetisat pèr l'amour de la Terra-Maire s'en anava
quaucas fes pèr las mountagnas cargadas de sapins,
e de la cimas, seguissiè dins la valada de Munster
lous camins de França que li menavoun soun
regard dèu sa ciéutat " la pus granda, la pus
richa, la pus francesa, la pus artistica, la pus
libra, la pus poulida de la ravissenta Alsaça!
Quaucas lègas l'asseparavoun, i aviè prescripcioun sus soun cas de desercioun, tout èra pèr El.
S'agissiè pus que d'una causa, faire l'acòrdi ambé
lous Bandèl, e alors, preniè sa resoulucioun:
" Vau escriéure as Bandèl... à-n-el, ou à-n-ela?
à-n-ela pus lèu, quand sáupran que soui tant
proche, me respoundran, me couvidaran, m'acetaran à brasses douberts! " S'eisaltava antal
dins sous desirs e dins sous plans, cent cops aquela
idèia aviè bourjounejat dins sa cervella mès, cent
cops aviè pas escrich! E se pèr contra me refusavoun? e la pòu d'un refus! Oh! s'après lous
avudre mespresats tant de tems, li èra arribat
pariè» afaire, d'èstre bufaí , el tant fièr, auriè pas
supourtat aquel afrount. El, lus perdounariè be
d'èstre demourats ailai! Cau saupre tout perdounà sus aquesta terra ; mès Bandèl, li perdounariè-ti à soun tour las ìetras de reproches e
d'ensultas ounte mai de trenta ans davans lous
aviè qualifiats de " casca-à-pounchas ", de " prussians " ! epitèta la mai penibla que l'on pièsque
adreissà as omes d'aquela Alsaça, amai à las
fennas!. El oublidava pas d'hou avudre escrich,
eles se poudièn remembrà d'hou avudre legit, e
lou cop que vouliè faire veni soun cougnat bauch
en pagant d'efants, couma es coustuma en Alsaça
pèr acouti quauqu'un en cridant : " Bandèl es
bauch... Bandèl es baucìi, Bandèl es... " Nàni
" L'Ouncle " poudiè pas escriéure.
E pioi, après tout, s'aginoulhà! pèr de dire de
veire soun Alsaca, pulèu mouri sens la reveire !
Mouri sens la reveire ? — L'Ouncle se
gardèt ben de faire aquela. Mouri, dise pas, tout
lou mounde hou fai... un pauc pus lèu, un pauc
pus tard..... mès sens reveire " soun Alsaça "
estent tant procha d'Ela, l'Ouncle èra trop fin e
trop rusat pèr acò. Quauque jour troubèt ben
l'estèc. " Catarineta, se diguèt, Catarina faràs
acò, faren l'acòrdi, mès caurà qu'acò vèngue
d'Eles..... " Caiarina èra una revendèiraque veniè
de Colmar cada divendres, passava la frountièira
pèr veni à Bruyères vendre lou jardinage e las
flours que croumpava as jardiniès, e, quau
sap?belèuà Bandèl!... Dejà en causa que veniè
d'ailai, la familha li croumpavoun tout soun jardinage ; amai aquela bona femna èra d'à-founs simpatica à 1' " Ouncle " Jousè, arribava mème à la
langui. Quand veniè lou divendres, se plasiè de
barjà emb'ela e li semblava qu'en venguent d'alai
li pourtava ua pauc de L'èr de sa ciéutat, li pourtava tabé lou parlà de sa vila ambé sas parlicularitats e sa founica de faus-bourg que, tant de
briéu après escapavoun pas à l'aureìha de
1' " Ouncle " e lou fasièn sourrire d'aquel sourrire
large, franc e rusat qu'e^s la carateristica de
l'Alsacian " pinça-sens-rire ".
Un bou matin li dis :
Catarina, cau que me fagués una coumissioun... Anarés " Carièrra dal faus-bourg de la
Rosa Not 9 e me prendrés (escoutàs-me ben) un
quart le granas de caulet, autant de rava, autan
d'ansalada, autant de bouchimbarba!
, Carrièira de... "laRosa"?... carrièira... (e
diçuèt lou noum alemand) vouiès dire ?
,
Sabe pas, respond 1' " Ounc.le ".
Es encò das Bandèl?
Sabe pas... Bandèl...? m'an dich qu'aqui i
aviè de bona grana.... acò 's tout ço que sabe.
, Lou que vous a ensegnat parla d'un briéu,
car dempioi " setanta " ia carrièira de la Rosa,
(ié sièi nascuda), es rebatejada.
L' " Ouncle " pèr pareisse pas embarassat

e 'vità d'esplicaciouns coumproumetentas pretestè
qu'èra pressat e s'en anèt en cridant:
— Vous donepas d'argent, dona Catarina
pagaren
— Quand auren lou tems.,,,. aju3tèt aicesta,
rusada e risouiièira que sabiè ben qu'un coumissàri pot pas fà perdre. E lou divendres de dalai
pourtèt las quantitats e las menas de grana
coumandadas que l'Ouncle prenguèt sens pagà.
Adounc pèr lou mème pres n'i'en recoumandèt
una liéura de cada mena. Lou cop d'après un
kilò
e pas jamai de sòus de vira. L'Ouncle la
fasiè b'un pauc parià, Catarina, descroucava toujour adrechament quauque pichot detal; aprenguèt
ansi que lous Bandèl avientrege efants ou filhas...
Mès l'Ouncle auriè vourgut que quicon mai venguèsse,que d'alai vourguèssoun saupre enfin quau
èra aquel ouriginal croumpaire de granas que jamai
pagava pas e doublava tout cop la coumanda,
jusquas à tres îcilòs! digàs ? tres kilòs de grana
de bouchimbarba ! dequé embouchimbarbà la
França e sas coulounias! L'Ouncle se pensava:
Li caurà vouidà soun graniè pèr qu'enfin demandoun quicon! ".

Un matin acò arribèt. Catarina t'arriba, mès
viva e lèsta, boudiéu ! una filheta de quinze ans,
afrescairida e laugièira couma un pinsard, te
sauta de sa vouètura e couma una pauma de gouma ressauta al col de. l'Ounclàs que s'èra un
pauquetetbaissat enveguent lou gèste, e demourèt
un moumenet penjada à soun col couma una preciousa medalha :
— Jousè, Jousè, es tus que nous fas aquela,
mès sabèn quau siès, e iéu, me counouisses pas?
te souvènes pas de Catarina ? Catarina Schvvartz,
que las velhas de granda fèsta vendiè sus lou
mercat ambé tas sorres las banastadas de flours
de voste bèu jardin, que dansavian ensemble dins
lou quartiè«e qu'un cop m'aviès raubat moun riban,
moun nous, couma aquel d'aqui, (e fasiè veire sa
couifura alsaciana) e quc pèr Favudre me cauguèt
te quità faire dous poutous sus aquela gauta,
qu'èra pas tant passida couma ioi?... I a de tems
d'acò d'aqui, mès bota m'en souvène, es lous souls
poutous qu'un jouine ome m'ague fach davans de
me maridà à Schwartz, caliè be que seguèsse
tus... t'en souvènes?
L'Ouncle l'espiava e mastrigava sa moustacha
couma aqueles vièls souldats que voloun pas fà
veire ço que ressentissoun d'emouciouns bonas ou
trassas.
-— ïa sorre, tutejèt mai " Catarineta " n'en
mourirà de l'emoucioun quand vai saupre que
siès soun fraire, Ela qu'a sempre tant parlat de
fus, de toun fraire Enric, Louvis, Jan-Batista...
— Mès, alors, (rebequèt 1' " Ouncle ") ma
sorre noun sap ren encara?...
— Mès nou, mès nou, m'aviè cargada de saupre s'aquel croumpaire de grana finiriè pèr pagà
e, s'endevèn que siès soun fraire ! Tòut ara un de
tous agents de pouliça m'a tout dich: Quau ères,
d'ounte ères, qu'hou t'aviè 'ntendut couníà al
maire de Bru^yères. E te dennnde, nautres que
nous sèn abarrits ensemble, que noste oustal toca
lou tiéu que de paire en fil revendèn voste jardinade... vostas fiours...
L'Ouncle embrouncat, un pauc emboutignat
qu'acò marchèsse pas pus vite, virava presque
l'esquina à Çaíarina, mès se reprenguèt pensant
que tout de mème acò anava pas tardà
Lou mème vèspre Catarina èra encò das Bandèl.
Marià en apre'nguent la nouvella cujèt toumbà de
l'emoucioun e mème qu'estavaniguèt 'sustout que
Catarina i èra pas anada pèr quatre-camis pèr li
anounçà la nouvella:
— Ebé,íoun crounpaire degrana, soudis, s'apelia
Jousè S... é, es nascut dins aiceste oustaì ; aquel
Jousè acò's toun fraire.
Touta l'ousíalada s'èra acoussada à-n-aqueles
mot.. " L'ouncie Jousé ! l'ouncle Jousé ! " cridavoun lous jouinomes e las filhas, groumands voulièu saupre se i aviè tabé Enric, que pecaire ! èra

�qu'interessava pas l'ouncle Jousè; au countràri

mort dempioi un briéu, l'ouncle Louvis, Jan... La
maire n'i en aviè talamai parlaí de
de França

sous

de las

cujèroun s'empougnà

ounte on a ressavegut lou jour, ounte l'on dèuriè

lou demantibulava talamai que dins

ouncles

carrièiras

èra tant brava Marià !

las

pus bellas

una

seriousament:
— Aici " Carrièira Republica " veniè de dire
Lou Dimenche d'après èra Nadal, lous d'Alsaça

1'

venguèroun à Bruj'ères, lous S... é, lous Bandèl,

e

" Ouncle " urous

soun " chauvinisme " lou patriotisme vrai que nais
e viéu de l'amour de la terra mairala, de la terra

fièr de se ressouveni e de

viéure touta sa vida e que ges d'autouritats naciounalas, emperialas, repubHcanas ou reialistas,
an pas lou drech ni lou poudé de destruï, mes,
qu'au countràri, aurièn pèr debé de respetà, de

reveire tout un passat aqui dedins...

lous Vv'agner, lous Schwab s'èroun dounats lou

— " Kaiser-WdheLmjLrajje " se dis ioi, coum-

mot, arribèroun cargats de tout, d'un pauquet
mai aurièn carrejat tout Colmar sus soun esquina;

plèta Bandèl.
— " Rue Répubtique " redis, e en bon francés

l'interèst de la patria alsaciana, ounte íout se fai

seguèroun quatre-vint e quauque à taula dount la

1'

ambé sentiment, mème lou coumèrce, èra interes-

soula noun aparentada èra la revendèira Catarina. Un repas ! vous'n dise pas qu'acò ! Lavièlha
naisse un pauc tout lou mounde de la banda presidava l'acampada ounte se trinquèt à l'unioun de
las familhas, e à la mort de lus vièlha rancuna...

d'Alsaça aguent vourgut, pèr mai de soulennitat

— Kaiéer(
Adounc 1' " Ouncle " enfurounat clama de tout

païs, disiè l'Ouncle, es lou riban de l'Alsaciana

— Ço qu'espargna l'independencia de nostre

Pèr la questioun lenguistica " l'Ouncle " Jousè
aviè rasoun mès metiè l'efèt davans la causa quand

regretèt après, laissèt s'espadassà sa vigourousa

" Aquel riban es la counsecracioun sus lou front

mes

sant soun capel meloun qu'aviè

ounte l'on pourriè parlà... e cantà librament. Lou

countenças jusqu'al nivèl de

rève de l'ouncle seguèt retardat d'una semmana e

sas

pèr las cir-

moustachas.

dous fils ainats qu'èroun 'n vacanças : l'un veniè

couma lous de França, lous nebouts d'Alemagna
èroun en permissioun, mais countrarament as pru-

Maire que

e dount lou soul ideal es estat de tout tems la libertat! Antal auriè parlat Enric lou fraire defun-

Urousament que lous efants seguèroun mai rasou-

tat de " l'Ouncle Jousè " qu'èra tout simplament

nables que sous paires, autrament se cadun preniè

lou paire dal felibre que se sinna aici dejous.

e

soun

ome e

dous clans

deviè arribà en 1914.
Un cop adoucits e calmes

vièl souldat de la França que, se quicon aviè ahit

gusàs tant garrut e

tant fort que soun cougnat,

dins sa vida, èra b' aqueles " cajca-a-pounchaj ",

ambè

auíres

dount n'aviè trenta-cinq ou sièis ans aderé apegat

d'afaires

las caricaturas dins soun burèu, dins sa cousina...
emb' aquela enscricioun ai dejous : " Nautrej louj

cau

s'èroun
semblables

cops

mesurats

recounouguèt

na, noun jamai nous sèn acourdats,

descourajat

noun

fem-

jamai

nous acourdaren. Noun jamai! jamai! !... Aqueles

caugut que veguessiàs aquel Ome! l'èr que pren-

cops de " jamai, jamai! ! " èroun prounounçats

guèt quand, tantbeìiàs qu'èra, cauguètque faguèsse

essus un toun de desespèr que touquèt 1' " Ouncle ".

couma pèr Catarina que se clenquèsse pèr prene

-— Atabé, (soudis aiceste), perdequé vondre que

dins sous brasses una d'aquelas " caricaturas
soun " pot de cambra sus la

tout çai siègue alemand !
— Tout, noun pas tout! noun. Mès tus, tabé

tèstà ! " e perdequé fà? per li faire un poutou! !

perdequé voudre que ço qu'es en alemand siègue

e soun sang faguèt la candeloía, pioiaprès aquela,

en francès quand hou es pas...?

una autra! ! e pioi après aquela una autra, una

—■ Vole pas ço qu'es alemand.

autra encara! ! !... A counouisse l'Ouncle couma

— E iéu, ia

councuissièn, i aviè dequè s'es-

toutara quaranta ans que me de-

dous elèva-ouficiès pensavoun que

defendoun lou francés.
Bandèl prounouncèt squela frasa en bon dia-

quicon anava espeíà. Mès virèt vitauvent l'esquina

lèite alsacian, en lenga pura dal pa\s e faguèt

pèr lous avudre pas pus 'aqueles càscous davans

simplament e'n pauc de mots lou proucès qu'aviè

lou iols e lous dous

cujat lous metre à mans...

Sous

ouficiès se touquèroun lou

~m*3sa3fâl&amp;m*z—

L'B8PAUSICIQUH GARRI4SUBB

pèr

pijjadoiu, louj melin paj àus noâlra tèáta !" Auriè

fraià.

iŷi8.

Bandèl qu'èra un

que noun jamai s'endevendrièn pas.
— Aga, diguèt — ta sorre a bèu èstre ma

qu'el mèmes, à sas ouras, n'áviè agut dessinat

sous efants lou

DELPON-DELASCABRAS

14 de decenûre
.—

l'embrassà. Li passèt quicondins la closca, El lou

pourtavoun

Au jour d'ioi, que l'Alsaça es tournada fran-

d'una mèma familha, fasièn lou preluda de ço que

agradèt à l'Ouncle quand se sarrèroun d'El pèr

que

de las Alsacianas, de las tradiciouns de la raça e
la counfirmacioun de soun esprit d'endependencia..,

soun fraire.

avertits qu'èroun pèr la

e arribava qu'en plenpaïs alsaçian, lous membres

e, au mens, cresès pas qu'at-ò^'s ço que lou mai

pouscut dire :

respetà las aspiraciouns d'aquel pople delicat e fin

fèt e causa pèr lou siéu, fourmavoun

miès pourtavoun l'uniforme... de soun regiment...

Auriè

eniou-

counouissiè parfètament

Se poudiè pas milhou 'ngouli;

couifura.

prene à soun paire qu'èra pas chès el, qu'èra pas
ciounats,

de St-Cyr. Antal faguètsoun intradadins l'ancian

de la

cesa, sachen pèr una aministracioun enteligenta

en França, lous cousins eles s'èroun pas

de l'Escola d'Artilhariè de Versalhas, lou jouine

parlava

Lous

dous ouficiès s'interpausèroun en faguent coun-

pèr lou prumiè-de-I'an lai anèt encadrat de sous

e soun parlà loucal.

— Ré pu-bii-que !! ì
E 'n mème tems e, d'un gèste trop viéu que
manassa sus la tèsta de soun cougnat li enfoun-

que la fès:a se passèsse en Terra de França,

sant e juste que quauques Alsacians seguèssoun
demourats en Alsaça.

soun gigant gargatet:

L'acòrdi èra fach, en França, las tres familhas

" L'Ouncle " recounouguèt e afourtiguèt quedins

mai caput.
— RipMique !

cara

tanta Wagner que teniè sous 80 ans e qu'aviè vist

oustal pairoulau.

" Ouncle " que s'acapudis.
— " Kaiàer-WilhelmjLradàe " repèta l'autre en-

soustà e d'aparà.

couide: s'avisan de pèr darriès que ious dets de

— Jousè escouta me : Dind nodte pa'u hou àabej

son paire bougrament enervats fasièn brandoulhà

ben; cada àiècle, 011 cada mïèch-àiècle pajjan Lour-a-

lous pendouls de sa tuina courta de mihtàri en

lour joiià laj douminaciouiu Ludesca,francesaj, fran-

civil e acò vouliè dire fossa ! Una soula causa lou

cejaj, ludejcaj. S'érian de Jan-oira-L' aubre, de- ma-

calmèt; las cinq ou sièis filhas, frescas e brunas e

riounetaa, jarian

poulidas, couifadas à l'alsaciana qu'èroun tout de

quicon... Sèn AUacianj; aj í'ist laj fithaj, taà nebou-

mème un pauc sa mena aquelas neboudas que

Dempioi quauques jours, e pèr quauques jours
encara, i a au Clapàs una espausicioun de pintruras —
que soun de pintruras. Naluralament, lous e grands *
journals, afairats pèr Ias istôrias d'escoubilhaires e Iou
ravaladis pouliticaire, an dessoublidat de n'en parià.
Diguen d'abord que I'espausicioun Garrigues se tèn
dins una sala de Ia Facultat de Ias Scienças, a Ia
Blancariè; e Iausen aqueles Moussus de I'Universitat
d'avudre bailat Ia retirada à un artista que s'hou ameriíava ben.
Nouè Ganigues es un artista ounèste e miejournau.
Pìntra Ious camis que counouis perdequé lous a trepats,
Ious aubres que bordoun sous camps, lou vilage ounte
demòra, noste sourel e nosta mar. Pintra couma sentis
e eouma vei aquelas causas que counouÌ3 e qu'aima
tant, e saique acò vòu be de retraire de fennas bachocament couifadas cu de tèstas de senatous. ì a unetèla,
pèr esemple, que ié disoun : &lt;s Chalevr a e que vous
baila caud ; acò vôu be un tablèu de batalha que fai pas

daj a L'oujtal, joun couifadaj couina ta Jorre, couma

pòu à digus.
Parlen pas, aici, de tecnica e d'etiquetas. Garrigues
sap soun mestiè e Iou quita pas veire; n'i a tant que
Iou counouissoun pas e qu'ensachoun de Iou moustrà.
I a de criticas à faire, e belèu las faren un jour. Pèr
[Ou moument, saluden un pintre qu'a coumprês noste
païs, un franc Miejournau dinne dau Miejour e de sa

l'enclausissièn tout entiè ambé soun poulit cous-

èra ta malre, e taj fiíhaj que joun etesadas en França

bèulat.

tume e sa couifura dal païs ! Aníal, ço que lou

pourlavoun Lou jour de Nadal, de capèlj e de rautuu

at founs pati-oala-pas-res. E jhi

càscou aviè mau fach, lou riban de l'Alsaciana

couma Laj femuaj de Berlin, qu'apelLoun acò la " moda

refaguèt. Couma pauc après arribèt tabé que ço

parijcnca...

que la lenga bocha anava demouli, destruï, lou
dialèite, lou parlà de l'oustal rebastiguèt: l'amistat, l'acòrdi de toutes entre toutes. Car i aguèt
encara

un

encident, lou countaren en gros e

fini-

ren sus aqueste chapitre. Un cop enyila, après

" in'a dich La jorre. E acò 'J jujlainenl

ia " moda alemanda " que vourrièn que nautres faguejéian e nous 'n n'a proun coiutat d'hou faire pas. Mcdila

JUJ

acò, Joiuè.

— 'Parla-ni'antal, Bandèl, e nous endevendren,
parla-me la nostra lenga, que

rièiras, que recounouissiè ben, de soun anciana
apelacioun francesa e sounava sous efants, sous

oublidà,

countà aici tal souvenir d'enfança, a:lai quauca
laugièir'a amoureta, quicon que lou tasiè renaisse
e repetava aqueles noums amb'una satisfacioun
facillaàcoumprene. Mèsl'ouncle Bandèl, sounbèu
fraire, las áviè oublidadas dempioi un briéu,

!a

pratica journalièira l'aviè abituat à las apelaciouns alemandas

e las

repetava antal,

causa

En uenta as burèos dau « GAL »

L'ouncle aviè pla coumprés :

un coupious dejunà " l'Ouncle " apeiava ias car-

nebouts, toutes! aplantat as.caire-fourcs, pèr lus

BEIÌNAT DE LA CANOURGA.

nous farà

tout

E s'endevengueroun dins lou parlà de l'ousíal,
dins lou parlà de familha e la fèsta s'aeabèt dins
l'acòrdi lou mai reculit, lou pus parfèt e lou mai
durable.
Un cop de retour, lou founciounàri souldat,

d'AuGUSTE

E

ClRILLA

RlGAUD

pouètas mount-peUèirencs
Edicioun de 1840

Costa :

3 ÍVanes

coumissàri de la Republica, enmedalhat e penstounat à la francesa, " l'Ouncle " milhou assabeníat sus las questiouns patriouticas destrièt de

Lou Gerent: Mile-Omes.

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels
Abonnez-vous à
Vctre iniérêi esi de vous adresser à

l&lt;'liCO&gt;0&gt;llSTfi

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité
9, Bd Jcu-de-Paume. — Montpetlier

9, Bouleuard Jeu-de-Paume, 9
MONTPELLIER

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

Vn an : 6 francs

^^^^^^^^^^

VILLE DE MONTPELLIER

ATHÉNÉECINÉMA

Se vos un coustume à ta mada
E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :

Drougariè

13, Rue
Boussairolles

Pren un abilhaire elegant.

POUDEROU

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :
TOUS LES SOIRS:

Z

Reprisentations à 8 heures et demie

2$raue

58, {irritiri gt-|jiil|ìn,

MATINÉES:

56

MOUNT-PELIE

Jeudis, Dimanches et Fêtes

Spectacle Recommandé aux Familles

5, Anciana Plaça de las Coulounas

Films Mrìisliques des Premières Marques

jj^
■

ORCHESTRE SYMPHONIQUE

MOUNT-PELIÈ

Oustau de counfiença renoumat dins Yl
lou Clapàs. Tèn las citras las pus 2
claras e las pus soulidas, las milbounas coulous e touta mena de drou- £■
gariè de prumièira qualitat.

BAH-FVMOm AV SOVS-SOL

Consommations de Premier Choix

M

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXX*
X
%

jç
x

— Digàs Marioun,
D'ounte uèn lou renoum
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

x
X
%

X
%
^
x

i

% leole "Rsmineton"
Amingu

#|ì############^

ì

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Bìrigée par Mademoiselle MAGLIO
Leçons, Courrier, Travaux de Machine

%, 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^

XXXXXXXXXXXXXXXXX^XXXXXCXXXXX
X
%

Les Grands Magasins de Nouveautés

IPARIS-MONTPELLÍERI
X
(2

X
X

sont sans contredit les mieux assorlis
et vendent meilleur marcbé que les

5$

H

plus grandes Maisons de Paris.

X

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXMXXX X

X
§ç

X
X
jç
j|
X

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxxx
Edition de ì'Economiste Méridionai

C.Í.D.O.

LES

BÉZIERS

ProMèmes Eeonomiques de Ia Paix
Par M.

GERMAIN

4)&gt;

XMARTIN

Ccrrespondant de l'Institut
Professeur d'économie politique à la FaeuJté
de Montpellier

Chapellerie

5^

VIENT DE PARAITRE

*■

^ J

FASCICULE

La leíte de Inm ím pap
i,g!!eîîî2|P,8 ì !i fmu
En uente dans les principaux dépôts
ct à VEconomisìe Méridional
9, Boul. Jeu-de-Paume
L'exemp. o fr. 5o— franco o fr.'60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de VEconomiste
o fr. 40 franco

1

4

I^OjSÍJO^
MONTPELLIER

L

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262524">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262525">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262526">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435967">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111641">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°93 (1è de mai 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111642">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°93 (1è de mai 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111643">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435959">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435960">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631548">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111646">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°93 - 1er mai 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111648">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111649">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111653">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111654">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111655">
              <text>1919-05-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111657">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111658">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111659">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111660">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111661">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111662">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111663">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2002"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2002&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262519">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262520">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262521">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/d853165bb895465dd2ba0687e34b3f46.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262522">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262523">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435961">
              <text>2016-05-30 &#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435962">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435963">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435964">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435965">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435966">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594877">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594878">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594879">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640611">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718151">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
