<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2003" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2003?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:35:07+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1009" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/49513c12bb4319de9d6013e05cf93205.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111734">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111735">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111738">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111739">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139185" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/2f3fbe375024c45757524e04fca53c09.pdf</src>
      <authentication>f9464dd0fb5cdaed5eb53217fce5559e</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631327">
                  <text>C.I.D.O.
BÊZIERS

Cinquièma Annada.—N" 94

15

de Mai 1919

Avèn pas 'gut la Pas
per pascas; sera
belèu pèr la Trinitat.
Redacìoun :

i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerofc :

Ptan d
Quaútas soun las coundiciouns neces-

l'unitat miejournala? Las dirai en responsa das articles pareissuts
darniè numerot dau

Gal

dins

lou

: ges de pouli-

tica de partifc, ges d'aíiHacioun as journals eisistants. Voudre s'adapíà à-n-un
prougrama tout fach d'acioun poulitica,
s'encourre rede à la mort. Ce qu a

tugat lou vièl felibrige es d'agudre trop
tengut comte de las counviciouns

per-

sounalas; religioun e poulitica an fach
una divisioun tala que la 'respelida miejournala n'a pas avançat d'un pas devers
la recounquista de las libertats;

sariè

una grossa errour de veire dins la poulitica d'un partit un biais pi'-r gagnà las
joias. Lous sentiments que nous devoun
de

sentiments

patrioutics,

sempre rampelant pèr la Patria miejournala.

L'unioun sacrada

lous Franceses,

que faguèroun

la devèn

faire e

miès

qu'eles (sabèn perqué).
Que siègue rouge, blu ou blanc deque
farà un pople s'es

esclau? Tant e tant

de pichots poples reclamoun ioi l'independença que nous fau èstre toumbats
ben

bas

pèr

pas

pousqué reclamà

la

nostra. Se, à lioga de nous charpà pèr
de bassa poulitica (que n'en vesèn lou
resultat davans lous counsels de guerra),
avian luchat

pèr

l'unitat

miejournala

poudrianà l'oura d'araaubourà la vouès
e faire ausi nostas revendicaciouns.
L'Unitat miejournala es pas impoussibla. Faguen una Counfederacioun que
cauprà fcoutlou païs de Niça à Bourdèus,
de Marsiha à Limoge;
deracioun,

SÒUS.

Abounament :

Langenlonsheim (Prusso Renano),
22 d'abriéu de Jŷiŷ-

sàrias, se voulèn segound nosta toca faire

guidà soun

Tres

serà oublijatde coumtà'méla Counfederacioun e las eleciouns se faran pas sans
ela.
LouvÌS FOURMAUD.

POULITICA MIEJOURNALA

es

Canta lou lè e lou i5 de chaca mes

aquela counfe-

divisen-la en seciouns quasi

fachas adejà en prenent las escolas felibrencas e en las unissent dins un raioun
facile à delimità d'après

la lenga;

se

voulèn alors nous souveni que sèn Mie
journaus e ren que Miejournaus, ì'our
ganisacioun aurà sas foundamentas.
Lou Miejour

ansin ourdounat

aurà

drech de paraula; lou goubèr de Paris

JJmìnistracioun: 9,

4 francs l'an

MOUNT-PELIÈ

ou « Las re-Oendicaciouns ìatinas » de Teissier
(febriè iŷiŷ), pèr prene dous esemples entre
•Oinf — a-Oèn afourtìt noste federaìisme. La
lougica de nostás ic/èias nous mena tout drech
c/ors aque/a acioun.

Sèn soulides que nosfes amics nous seguiran
dins aqueJa draJha. ISous an prou dich que
Las icìèias cìe nosh' amic Fourmaud soun n'a-Oièn un tibou clau feiibrige de parada, foul
pas no-Oas; soun pas pus micbantas pèr acô. en rebôbis, chichibèJlis e rimasous. Soun pèr un
Dins Jou founs, soun proujèt de counfecle- felibrige cl'acioun. Couma J^rouclhon disiè:
racioun felibrenca rclraìs prou lou lipe d'our- « Qui dit république et ne dit pas fédéganisacioun que realisa-Oa l'Eslalul fclibrenc ralismenedit rien. — Qui dit socialisme
dc zŷoi, s'enspira c/au mèma icleal de paìriou- et ne dit pas fédéralisme ne dit rien »
tisme e de libre goubèr qu'espilla-Oa de l'obra eJes pensoun que quau clis feJibrige e clis pas
federalisme dis pas res. E n'an prou dau
enlrepressa pè-r Pèire De-Ooiuŷ.
^JÎquel icleaì es lou noslre, aqueia ourgani- mouncle que parJoun pèr pas res dire; lous an
sacioun nous agrada~0a. Acô nous pot pas prou V/'.y/c-.v e n 'en •Ooloun pas pus.
Yoloun pas pus de la poulitica atissousa e
empacbà de recounouisse que l'ensacb es pas
ahirousa que nous rouïna e nous empouisouna;
estaî urous. J.'ickal èra belèu trop bèu, e la
nimaj clas pouliticaires que fnirièn per negà
força et la Je de las escolas felibrencas èroun
lou pa'is clins soun escoupigna.
pas à soun aussada. ^Jíqui dessus, la marricla
Voloun -Oeire respetadas e ounouracìas, libras
•Ooulountat das uns, lou fiaquige das autres, e
e ftouriguentas aquelas granclas realitats soutout lou rèsta que sabèn e qu'es pas de besoun
cialas que soun la familha, la coumuna, la
de remenà aici. E n'en sèn à ÏEstaìut acacìeproufessioun. Voloùn èslre mèstres au sie'u e
mic e centralisaire de iŷii.
pas emmascafs de longa pèr l'Eslat incoumJínan pas nous abatalhà tournamai, pen.se,
petent e sous emptegafs qu'an trop de pouclé e
pèr lou cambià on n'en jabricà un nou~0èl.
pas prou de respounsabiliJat.
D'abord, perdequé •Ooulèn pas ciegalhà nosìe
Sas aspiraciouns dors la pas, lou tra-OaJ e
lems à-m-un perfach que n'en Desèn pas cJaìas libertaìs se retroboun clins lou prougrama
rament la resulta. E pioi, perdequé nous
cle Ja Liga federaJista. Lous delaJs d'aqueJ
apareis miJhou l'impourtcncia •Oerfaclièira —prougrama soun discutabJes e ious discutaren.
prou mingra ■— dau FeJibrige ouficiaJ clins
Pèr ìou moument, s'agis cJ'afrmà nosles
l'ensemble de Jas forças •OrOas MiejournaJas.
prencipes e cle nous coumtà. Que Jous omes de
Pamens, Jas icìèias de Fourmaud cìemancìoun
bon •Ooulé bou fagoun sans esperà deman.
una apìicacioun pratica. E -Oejaici, pèr lous
Lou CIIIVALIÉ.
que pensoun couma el, una aucasioun unica
que s'oufris: Ja Ligue Fédéraliste Française ~0èn c/'èstre founcJada e 's en trin de
PRINTEMP
s'ourganisà.
Vejaici lou prinlemp poulit
L'iniciati-Oa n'es estada presa pèr /a recìaQue met sus fout una poutouna,
cioun de la re-Oista Le Feu, 13, carrièira
En
campejant J'enjrejouJit:
Jloux-AIphéran, à-z-J¥is-de-Proui)ença, ounte
L'i-Oèr
à ìa cara tristouna.
s'atroba pèr lou moument lou secretariar generat. Es aqui que cau s'adressà pèr tout ransegnament: estahtfs, prougrama, bu/etins, seran autant ìèu mandats que demanc/als.
Lous que -Ooucìran pourran s'ac/ressà, s'aimoun mai, as burèus clau Gal. A-Oèn proumes,
d'efèt, touta nosta ajucìa à /a Liga, e sounan
à loutes nostes amics lou rampèl pèr i apourlà
soun aclesioun e soun ajucJa /a mai dcOouada.
Digus nous pourrà pas reprouchà de parli
d'ausicla; dempioi prou de tems a-Oèn escrich,
en bona plaça, ce que pensaDen e ce que -OouJièn. 1 a tres meses couma i a dous ans — •Oeire
moun articìe « Dau 4 au 14 » (juJhet 1917)

Jout lou bartàs agremouìit
Que •Oercleja, aucèl, aucelouna
J-an ì'amour; Jou rieu trefoulit
Jítifa la flour que frissouna.
JL'aire s'embuga cle perfums,
De panlais bius, de roses ìums
Qu'embraigoun natura e jou-Oença.
Prjntemp, poutoun jout tou cèl blous
l^Janet fa faire counouissença
De I'estieu, brasàs arderous..
Grabièl

Cazilhac, mars 1919.

Bd dau Joc-de-Pauma

GARRIC.

VIÈLS PAPIÈS
Talbas e coulectas impausadas à
la Vila de Ganges pèr lou Segnou
dins tres cases e la libertat de \)endre de x&gt;i en gros e detal (1234).
L'an mil II* XXXIIII' et en janvyer estant
adonc Monsser Ramond Peyre Segnour de
Ganges, fouc per el donada Iibertat alz habitans de Ganges de Ias causos que s'ensegon.
Et promieyroment que Ios habitans de Ganges puesron vendrevin entout temps de I'an,
en gros ou menut in mesuran ou sans mesurar, deceptat ung mes de I'an que Iod. Segnour ou sos sucessors eligeran chaq. an al
cal mes poyran losditz habitans vendre de son
vin ou des trenques en gros, et so es de ung
cestiè ou plus, estens de mens de ung cestiè
sans Iicentia del Segnour.
Item, que lo Segnour de Ganges non poyra,
ny deubra fayre, ny empauzar sus Iós habitans de Ganges, deugnios talhos ou collectos
sinon en tres cases: Lo promie est quand Io
Segnour de Ganges maridara sa fîlho, ou sa
sorre, promieyromen maridadoyrarnon apres,
ent cal cas pot empauza íalho de cenl Iieures
bernardesas.
Lo segon es, si per malvayso presta lod.
Segnour sans fraud., et del dre pres per sos
enemics, ent cal cas pot empauzar talho de
cent Iieures malgoyresas.
Lo tres es, si Iod. Segnour compravo ung
castel à tres Iegas pres de Ganges, que y
agues dex fuoc ou plus, ent cal cas pot
empauzar talho de cent lieures bernardesas,
ou cent Iieures malgoyresas si Io castel de Ia
Roca-Aynié, ou de Brissac, ou Ia segnorie
de Sanct Marlin de Londres, et fojran comprades Iasdites Iibertatz. Estadt fach de bernardesaya per Io pris de dex milo soulz malgoyreses.
« Costa instrumen pres per M' Pierres de
Bancellis notari, que ny a rencq à Ia sacrestia
cotatz per I.re. a
(Coumunicat pèr F. LAUREN'r).
Sarment prestat pèr lous Prudomes ajouns as Cônsous de MountPeliè pèr proucedà à la reparticioun
de la talha (de 1364 à 1370).
Ieou home elegit per deliberation et poui.ssança dels Seignours consouls de Ia present
villa de Montpellier a estre un delz quatorze
de Ia Capella rer far l'assieta et despartament
soubre Ious habitanls et taillables de Ia dita
villa de Ia pourtion de Ia TaiIIa derrieirament
entrejada aî Rey nostre soubeiran Seignour,

�jure que segon Diou et bona consiença à Ia
cottization provederay, cessant tota amor,
tota parentat, tota afffnitaí, tot odi, tota malvolensa; gardant Io drech et Ia justitia tant
per Io paure com per Io ric; en tal manera
que cascun pague segun Ias facultas de sos
bes, mobles et immobles, cabal et industria,
sans cargar ni descargar alcun, oltre Io dever,
et sans espagnar ou avantatjar alcun, et aisso
sot Ia peno de ma damnation, et autramen se
Dious me garda et ajuda, et aquets sants
evangelis de Diou de me corporalament
toccats.
(Cilai pèr F.-R. MARTiN : « Essai
historique sur Ie Iangage vulgaire
des habitants de Montpellier »).

XJO-CLS

lilores

Gops de Gapqanta e Gops d'arpîéus

Lou

PICHOT SERJANT

I a'n bon briéu dejà qu'avèn pas parPoUCEfeSIOUN

De tout tems, lou Prumiè de Mai es
estat un jour de fèsta. Sans remountà à
l'an 40, s'agirà de rapelà las « calenda
maias » evoucadas l'autre mes à l'Universitat pèr M. lou proufessou Millardet, ou « la maia » qu'enspirèt à Marsal
una paja e un image tout ple interessants
de soun libre D'uu laa carrièiraó dau
Clapàd.
Ara, lou ìè de mai es la fèsta dau
Traval, una fèsta trista, sans musica e
sans cafès. A lioga de bandas galoias1,
cantant l'inne clapassiè:

lat d'el.

Es pas, couma a l'èr d'hou

creire, que nous fague pòu el nimai lous
que prenoun la pena de l'aparà, e que
counouissèn de longa toca pèr ce que
soun.
No ! soulament pensaven que de trop
s'oucupà

d'aquel taupet serié ié faire

trop d'ounou.
Ioi,

pamens,

fossa

mounde

ASSABÈ
Fossa abounats se pìanîssoun que
reçaboun pas soun journal &lt;5u que
lou reçaboun en retard.
Tenèn à ié faire assaupre que
Lou Gal pareis en tems vougut e es
mandat regulièirament.
S'arriba pas de mèma la fauta
n'es à l'Aministracioun de las Postas à quau lous interessats duuoun
reclamà.

nous

demandoun perdequé, longtems après la
liberacioun de sa classa, lou pichot serjant countùnia de roussegà sas famousas

i/aràt k la demoubilisaeioun
—o—

bralhas rouge-sang-de-biòu.

La suspensioun de la demoubilisacioun, après la partença de las classas
de la pas ? Ou que siègue coundannat à
Celebren las coudeuasque nous fan triounfà
1905 e 1906, a fossa countrariat lous
Dr CH PÉLISSIER : la Clotn
E nous plais pas (ter) de travalhà !
I'Espitau à perpetuitat pèr l'espiacioun
pialuts
pus jouines e i a fach faire
(NARBOUNO, Estampariè CAILLARD).
de
sous
pecats
de
vanitat
e
de
medisença?
emoucioun à-m-un pount que la cenavèn vist una poucession que bailava
d'èr à-m-un entarrament. Avèn ausit ou qu'age una granda peíelega de se sura pourrà pas rescondre, amai ié
Un boun livre, qne venpla à soun ouro!
aquela sansònia plouraira e bramaira faire remetre à sa plaça pèr las santas prengue prou pena.
Dins un rode de la Basso Courbièiro
Lous paures bougres que, en causa
d'Inlernaíionale, escricha — hou cau Filhas de la Caritat ?
que las pajos de l'intrado fan veire pla
repetà — sus la musica d'un vièl cantica
La veritat es ben diferenta. I a 'n de soun age, soun classats après lous
milhou qu'uno carto d'estat-major,
fabricat pèr un jesuista. Francament n'i article sicrèt dins lou decrèt dau minis- urouses liberats das 5ma e 6ma escaCh. Péìissier, a sachut mesclar al racounte de las puros amours de Tuklea aviè pas prou pèr faire pòu, mès n'i aviè tre de la guerra pèr la nouminacioun louns, espèroun en se despacienlant
e d'Anicius lou ressoun dels darniers de rèsta pèr faire pietat.
das avesques de Strasbourg e de Metz. que soun tour arribe e se demandoun
dequé fan nosta banda de virabrochas !
Quand lou pople de Paris agèt cabussobresauts de l'independanso celtico e
Aquel article noumava lou serjant TauMaugrat que rèsque de me faire cereà
la ltgendo apiejado de las trobos ar- satla Bastilha, seplantèt sus sas rouïnas
petou, sacrestan en chèf d'Alsaça-Lourqueouloogicos del saberut Th. Már'íy d'escritèus em'aiçò d'escrich : « Aici se
garroulha pèr lou ministre, fai pas mai!
rena ; mès lous Alsacians an pas vougut
ne pren uno vido c uno vigouriè que dansa ».
vau ensachà de vous ransegnà.
res saupre, agent aprés que Taupetou
mancoun pla souvent à n'aquelos
Lou passage de l'estat de guerra à
E acò vòu milhou qu'una Revouluobros de la íantaziè.
s'èra
coumpourtat
emé
lous
pialuts
l'estat de pas se fai sus un p&lt;&gt;nt fourmat
cioun à mourre refastignous.
La lengo fresco, nerviouzo, clafldo de
blassats couma un simple « unlerojfìzier». dell arcadas —benentendut, decounsmots granats a la bouno flairou del UK 1
E lou pichot serjant rèsta aqui emé soun trucioun mouderna. Malurousarnent,
UNA BÒFIA
narbounes, e la graflo que l'egregi
un!
lous engeniaires das Ponts-e-levadas
escrivan abiò precounizado adeja dins
An entarrat l'autra senmana un brave
BRAMAFIL.
èroun oucupats à enmestrà lou ■' rabiot"
la Çigalo Narbouneso aprep lou raport
ome, M. Delage, proufessou à la Fade municiouns, e seguèt un round-dede Bédard, se sarro pla de la graflo
«♦«»•♦■
cultat de la scienças. L'assistença seguèt
etimoulougico.
quior que dirigèt lou mountage d'aquel
Aquel libre, aben dich, ven a soun suspresa peniblament de veire ce que
pont. Aussi, i a pas ren d'estounant que
ouro. En lou legiguent Pèire Devoluy vous vau countà.
las 9ma, lOma e llma arcadas se siègoun
s'avizara qu'à razounar foro Avinhou
Couma l'usage hou vòu lou courtège
demoulidas. Lou pont de la classa s'es
s'es iroumpat en vezent dins «li pre- dintrèt à l'Universitat ounte d'abituda
Rcn grand e fort, que s'en parla d'un roumput dins la niocli dau lè d'abrléu.
tendu dialeiiau de simple desmargaire depausoun lou cors en mitan de la cour
mounde à l'autre, dequé te fai aquei renoum ?
L'autouritatmilitàriaa fach autant lèu
de la lengo escricho mistralenco... que
d'ounou e ounte se prounouncioun lous
Pus
forl
que
tus,
lou
Rose
brama
e
s'èslou necessàri, toujour a cops de papaquand volon espremi quicon d'un pau
discours. Mès couma aquel jour plouviè pandis. &lt;Z.ou sourel dau cla Miejour fai la
fardariè e embé lou plan-panet que
generau, o ben : í) prenon dins lou
francés li mot que ié mancon e ié bou- couvidèroun lou mounde à dintrà pèr Garouna mai lusenta.
devignàs. M' enfln! quauqu' un m'asseton uno co dialeitalo; o ben : 2) prenon aquela ceremouniè dins la Sala de las
Ren ias combats e de las sournetas, Ren gura que davans la fìn de l'annada lou
li mot, li formo, li semantisme, tout Fèstas. Soulament seguère estabourdit de ìas mascas e das souldats, jouta tas aigas pont serà praticable.
nus e crus, dins l'obro memo mistra- (amai seguère pas lou soul) de veire emé
d'un -ìerd espès deque' s'aeata e dessus tus
Pèr lou moument lous pialuts de las
lenco e ié bouton uno co dialeitalo.» quante sans-gèina e quante manca de
dequ'a
passaf
?
classas
7 à 10 podoun retène sa niaca à
(lou Secrèt, 1919, n' 13, p. 2).
respèt quitèroun justament lou cors dau
Te
Deire
coulà
plan-planet,
ras
de
las
coul'inirada
dau pont, Se rengaran en
E piei, aro qu'es la modo de parlar de
defuntat en defora de la sala.
linas
à
las
■iignas
nautas,
ounfe
las
muralhas
flla.
lous
souliès
cirats, lou pèu ras (au
« latinitat » (... sur laqaette se jïxe 1'à.tSabe be que lou paure el auriè pas, cle pèiras secas tènoun la terra que da-iala,
tenfion du monde pour le plus grand
papiè veire), tenguda not 1, au : « garde
honneur de la Luiinité... LE FEU, 1919; ui mai nimens, res entendut, mès 'mpacha sembla, pèr te coumblà... On diriè que pou- à vous! », taluuns reùnits, las pounchas
d'Arbaud, p. 134. _ ... dans l'exatlation pas qu'acò pot s'apelà une bella bòfia, driès rajà à p/en borcl embe' lou sang das escartadas, « autant que ce que la counde ce qui fit notre génie et fera notre pèr pas res dire de mai.
jouDents, embè las larmas c/e las maires que fourmacioun de l'ome hou permès «...
firr,e : h Latinitè : LÉ FEU, 1919 ; Gauzy
Car se n'en disian mai n'en dirian pèr t'a-ìudre an fach gisclà.
Tout acô, pèr dounà à las gens dau païs
p. 136), me plai de veire un esperit belèu trop.
De /ong de tas ribas, cbaca epoea a facb renan lou goust de la coucarda.
d'elei se remembrar que lous Galezes
un ental: catedralas de l'age mejan bastidas
Lous omes passaran un pèr un sus
se clineroun pas toutes davans l'aclo
SANS-VERGQUCXA
en
moda
de
França,
rudes
casìèis
quiìhats
sus
lou
pont; seran apellats pèr numerot
roumano, e dins Brentalos, lou vielh
las
pounchas
das
rocs,
marríts
oustaus
à
pans
malricule. Avisàs de pas toumbà!
brenn de Narbouno, saludi piouzament
Dins un magasin de la Grand'carrièira
lous grands aujols.
Tenès-vous à la rampa ! Au: és 8 jours
un courratiè en obras d'art (mai ou mens de boi ounle lou paure mounde s'abrigoun.
Dr VINAS.
de bouèta euna pensioun serà facha au
artisticas) espausa sa merchandisa : tamajor se vous foutès dins l'aiga limpoublèus e dessens ; Willet(e, Poulbot,
Siès mai bèu qu'el, pichol Lez, entre tas
sa
ounte nadouu de peisses (depulats,
Fabiano, etc... Es ce qu'una gazeta clapinedas e tas -Dignas, en mifan de fous mases
LOUS DIMAS DAU « GAL »
senatous e ministres), toutes de la
passièira sona, sans rire, un « effort
e de tous esfangs. fas aigas an pas jamai
familha de la rascassa, pas bons pèr
remarquable de décentralisation » (!).
entendut que lou poutou das amourouses, lou
bouli ni pèr rousti, juste bons pèr la
De
défbra,
à-m-una
vitrina
dau
maDe mai en mai noumbrousas e animadas
clar auboi de las ajustas. A forca cìe -ieire
boulhabaissa.
gasin, se vei quauques escachous de
soun las acampadas dau cafè Durand.
lou sourel Ias pèiras de lous moulis soun
Lous permissiounnàris Belloc et Bernard l'espausicioun. Dins lou noumbre, un
Enfln, lou pesaire public de Lunel-Vièl
eouma eì clirìengudas dauradas.
n'en soun estats, aquestes darniès cops, lou Poulbot representa una manideta en
m'escriéu que un cop lou Pont de la
... E, lou pus bèu de ta bèutat, es procha
pus bèl ournament.
rauba rebaussada, lou pantaloun douClassa reparat, la demoubilisacioun se
La foundacioun de
1 Acampada Fabre bert, e lou panèl au vent. Juste es aqui de tus que soui nascut.
countuniarà sans nouvèl empachadis.
d'Olivet à Gange es estada aculida emé una dejouta qu'an pausat la pancarta :
BERNAT DE LA CANOURGA.
Es-ti qu'age rengajat pèr la durada

SUS LOU REN

joia frairala.
Nous an fach grand gau lou sentiments de
simpatia mandats pèr Miquèu Camélat, adoubaire pacient e moudèsle das Reclami de Biarn
e Gaócougne, pus interessants que jamai.

UN QU'ESPÈRA SOUN TOUR.

Entrée Libre.
O Gabriel, Gabriel! quau t'auriè
cresegut capable d'acò ? tus que, dins
toun autra bijoutièira, recates toutes
lous Sants dau Paradis...

En batèu, entre Mayence e Coblentz,
j 7abriéu 19IÇ).

Stromberg,

2

de mai.

�que siès pas dins un coumpartiment, de
— Metès-vous en mitan de nautres
fumaires !
dous, ié respoudèroun.
Alors l'estamaire malicious se sarrèt
— Aquela empega i
de
lou qu'era couchat au bord e en ié
Aqueste 24 d'abril aguèt lioc, al cafè Bastida,
— E se continuàs, vous escamparai
dounant
una espinga ié diguèt;
la prima acampada das felibres e amics dau
la cigarreta pèr la pourtièira.
— Camarada, seriès ben aímable de
Gal dau terraire de Gange. I assistavoun lous
— Es ço que veiren, Madama! Sès
relevà ma camisa e de me Pestacà sus
felibres Stehlé, Valat, Garric (de Cazilhacì,
pas de Vilamanda, saique ?
las espallas.
lou musicaire Mazauric,
Louvis Bertrand,
— M'en voudrièi touta ma vida d'ès— Moun Diéu! e perdequé aquela
Edmound Valat. Ramound Roux, Jòrdi Jeantre d'aquel famous païs de la revoulu- precaucioun ?
jean.
cioun. Vous dirai, Moussu, que sioi
— Vous vau dire; chaca fes que
Après una courta mès senuda introuducioun
nascuda à la mountagna e que m'en fau mange d'aumeleta sièi derenjat, e
de Stehlé subre lous proujèts d'aquel acamp
ounou. Prefère manjà de tuferas à moun couma ai pas de linge de rechange
Garric prencipièt la seria de las galejadas en
aime mai faire dins lou lièch d'un autre
païs que de pouls dins lou vostre.
nous diguent quaucas lestetas pouesias. En
— Sèn païses, Madama! Iéu tabé que dins ma camisa.
seguida,
M. Valat qu'abiè dejà engaudinat
L'ouperacioun facha l'estamaire s'essioi de la mountagna ! Mès vous assel'auditòri pèr sous bons mots, nous debitèt un
pandiguèt
en mitan das dous coumpagûre que m'empacharés pas de fumà.
de sous contes sempre pla adoubats de gaubi
gnous
e
quaucas
minutas après faguèt
ben ganjol. E pièi, seguèt Louis Stehlé dins sas
Couma anava pourtà la cigarreta à
semblant
ds
rouncà
couma un bourdet.
pouesias ou contes ples à versà d'aquel bèl
la bouca, la dameta se lèva, e sans faire
L'ome
qu'èra
couchat
vers la muraesperit miejournal que tant bresilha e belugueja.
ni una ni dos ié l'escampa pèr la pour- lha diguèt douçarnent à soun camaEnfin, pèr acabà, se charrèt, se barjèt : e
tieira. Lou bouchè n'en reveniè pas : rada : « Me vau levà d'aqui avans
dinc aquelas charradissas
se descandelava
« Madama, me pagarés aquela 1 »
qu'aquel bougre escoupigue ».
couma un « film » la vida dal vièl Gange aniLous autres moussus proufitèroun de
L'autre ié respoundèt: «N'en vau
mada as records evoucats pèr Sthelé, Fabre,
la
liçou
Au
bout
d'un
moument
la
faire
autant.»
Valat.
dameta
se
metèt
à
parlà
à
soun
chi,
à
E
d'efèt
se levèroun.
— Dijòus ìè de mai, toujour au cafè Bastide,
L'estamaire
que crebava de rire dins
ié faire de poutous e à ié tugà quaucas
au Joc-de-Baloun, a'gut lioc pèr lou segound
sa
[
èl,
tout
urous
d'avudre jougat un
nièiras. Lou trin veniè de passà Fabrecop XAcampada labre d'Olivel. Felicitan nostes
bon
tour,
e
d'avudre
tout lou lièch pèr
amics ganjols dal titre que se soun dounats
gas. Lou bouchè que guèitava lou mouel
tout
soul,
dourmìguèt
mai que ben e
rapelant un das pus grands pouètas liricas dal
ment pèr rendre la mouneda de la pèça
se
levèt
lou
lendeman
fresc
conma un
XVIIIe siècle.
à la dameta, prenguèt lou chi pèr la pèl
espinard.
Fabre d'Oulivet qu'èra tabé un precursou dal
dau col e l'escampèt pèr la pourtièira.
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.
Felibrige èra nascut à Gange. Nostes amics
Tout lou mounde s'esclafèt
La dameta
poudièn pas milhou troubà que de reviéudà en
—++4&gt;
s'estavaniguèt
aquel bèu jour dal mes de mai, l'autour requist
Quand revenguèt a ela, Sant-Jan-dede las « Quatre-Sasouns ».
Vedàs
èra despassat i aviè un bricounèl
Al prougrama, Mountmejò legis de vers de
de
tems.
Diguèt au bouehè :
e Tout-Escàs », traducioun de Fèdra en lenga
—
Moussu
quand davalarai dau trin,
nostra, Delpon charra sus un libre nouvèl de
anarai me plani au chèf de gara.
Prousper Estièu : « Guilhem-del-Court-nas »,
— I'anaren toutes dous, Madama, e
foundatour de l'Abadiè de St-Guilhem, oubrage
msmmMtmmrHiumm
de quau reparlaren. Se canta de verses de
veiren quau aurà rasou.
Delpon messes en musica pèr F. Laurent, LauLoutrinarribaà Mount-Peliè. Couma Lou fanioun das regiments clapassiès
rent s'en tèn pas à la musica, es tabé un cerla dameta e lou bouchè s'acaminavoun
caire : a denistat de manuscrits en lenga roudaus lou burèu dau chèf de gara, lou chi
Couma hou avian demandat dins Lou Gal
mana dal XlIIe siècle, lous legis e n'en reprouque [tirava una lenga longa, longa, se l'oumage de Mount-Peliè à sous souldats s'ardusèn un tros dins aqueste numerot.
metèt à japà
Lous esperava davans restarà pas au 8ima. Lou 56ma d'artilhariè e
Bonas
vespradas ounte lous
amics
de
la porta
Era arribat avans lou trin
Iou 2ma genia n'auran sa part. Lou coumitat
XAcampada d'Oulivel, couvidoun toutes lous
Dau cop i ajèt pas ges de reclama- que s'oucupa d'alesti aquel oumage a decidat
que li plai d i veni.
d'oufri un fanioun d'ounou à chac ìn das tres
ciouns.

GANGE SE BOULÈGA

Sabe pas d'ounte acò vèn; lou fèt és,
toujour, qu'avèn tournamai manjat,
aquesta pássa, un pan de bren e de
repassa, negre au cop d'iol e grèu à
restoumac.
Es vrai qu'à fauta de pan lous qu'an
dequé podoun manjà de briocha. Lous
pastissiès an doubrit e lous galavards,
lipets e maissas-finas s'en podoun metre
jusqu'aqui mouienant, vous hou torne
dire, qu'ajoun prou de rusca.
Acò fai marchà lou coumerce... Dise
pas ! mès cresegués pas que lou coumerce jogue un grand rolle dins aquel
afaire. Espas pèr amor as pastissiès
qu'an doubert las boutigas de groumandige, es pèr amor à sas praticas.
Lou carema das linfres ben mounedats
poudiè pas mai durà. Lous qu'an d'argent de rèsta e que n'en saboun pas
dequé faire, cau be que i'emplègoun en
quicon. Toutes lous nouvèls riches soun
pas pourtats pèr croumpà lous images
de M. Bill ou lous navets à l'òli de
M. Selmy. Chacun soun goust, e tant
vòu una croustada couma una crousta.
Lous pastissiès an be lou dreh de faire
fourtuna dins une vila cafida de milhounàris. A ce que pareis que n'i a tres
cents cinquanta e passa, à Mount-Peliè :
à quicon proche un pèr chaca jour de
l'annada. Es belèu pèr acò que la vida
es talament cara pèr lous que soun pas
emmilhounats. Tant pis pèr eles! perdequé soun estats se faire coupà lou
mourre ou traucà la panoulha à lioga
de vendre de ferre-vièl à l'Armament ou
de pourrenca coumestibla à 1 Intendença, ou de se metre ben emé la doumaiseleta de Paris, sinnalada pèr lou
deputat Brousse, que gracia à soun bras
long e à sa camba laugièira aviè toutes

lou vagouns que vouUè ?
An fach, m'anàs dire, soun debé de
Franceses. Perqué tron se soun pas
fachs naturalisà Americans ? Serièn arribats en França juste à tems pèr culi
lous lauriès dela vitòria, lous sourrires
de làs fennas e las coumandas das coumerçants. Fresses e galhards, aurièn
aisidament levat de cassola lous paures
bougres crebassinats pèr la guerra.
E aurièn proufitat das avantages de
l'egalitat tala que se pratica dins noste
dous païs. Maugrat lous bals defenduts
e lous verbaus toumbant sus lous cafès
que fourvioun lou reglament, aurièn pougut faire marmanda as « théó danóaiúo »
dau Pichot Licè e as bals de la Metropola.
Es antau : en França fai bon èstre
estrangè. Ou senatou : demandàs à
Carles Humbert. Se i'Ome-canou a
lou tòpi de se faire encara pourtà poudès èstre soulide que serà noumat, tant
pauc de vouès qu'age : a pres l'abituda
de la minouritat de favou.
Lou GAVACH BOURRUT.

NoStcS
SoOldatS

CASTAGNA DE VILAMANDA.

-OO

MA VILETA

-^-©-O-

seguida bailada à-m-aquel proujèt,

segus que

tendran à ajudà de tout cor à sa reiissida.

Lou vent bufava ag:e, acoumpagnat

Qu'es pla poulidefa,
d'una ploja flna e jalada. Iocn ouras
Es moun Ganjounet, moun païs nalal,
venièn de- picà couma Mèstre Cabot,
Es la pus poulida
l'aubergiste d'un vilajou cevenòu, aeaQu'ai -íist dins ma -Oida,
bava de barrà soun auberja.
Mès, ço que H manca : un cop d'escoubal!
Tout-à-m-un cop entendèt tustà à la
DELPON-DELASCABRAS.

Cczìte

Tendren nostes legiguèires au courrent de la

,

L'AUMELETA
Sabe una •iileta

regiments clapassiès.

T7-raj_

Pèr Caussou lou pissaire.

La scèna se passa en gara de MountBazenc. Es un dilus. Lou trin es cafit.
Dins un vagoun quatre bouchès de SantPergòri, dous prouprietàris e une doumaiseleta de Vilamanda e dous pialuts.
Monta un courratiè de Gijan, pla counescut à Vilamanda, seguit d'una dameta
emb'un pichot chi. Lou trin s'en vai. La
counversacioun rolla sus la carestiè de
la vida e sustout sus la crisa dau tabat.
Maugrat la crisa, lous quatre bouchès
fan fossa fum. Acòs agrada pas à la
dameta que se met à cridà :
— Digàs, Moussus, pourriès pas vous
destène de fumà ?
Un bouchè ié respond : « Madama,
s'acò vous agrada pas avès qu'a sanjà
de coumpartiment. »
— Vous cau pas desoublidà, Moussu,

porta. Anèt doubri. Era un paure bougre d'estamaire, embé tout soun ravaladis d'outisses, que ié demandava la
retirada.
— Moun amic vole be vous reçaupre
mès ai pas pus de cambras.
— Sabès, patroun, que foi un tems
de chi e que voud-ièi ben manjà un
moussèl e me pausà un pauc.
— Dintràs. veiren de nous arrenjà.
Lou faguèt intrà e ié serviguèt una
bona aumeleta au lard, e un moussèl
de froumage, que l'autre mangèt de bon
apetis.
— Pèr lou couchà, moun brave, acô
vai èstre un autre afaire. Ai pas pus de
liechs. I a be au segound una cambra
em'un grand liechàs, mès i a dejà dous
coumpagnous. Vuu veire se voloun
vous faire plaça.
Mèstre Cabot pla'dejèt la causa de
l'estamaire talament ben que lous
dous omes acetèroun lou paure refoundèire de culhès.
Aqueste faguèt soun intrada en lous
remerciant e se metèt cn debé dese
desabilhà. Una fes p: òste à se metre au
lièch ié demandèt ounte voulièn ié faire
plaça.

Après Zi

meses

d'aliontament,

Jovsè Belloc nous es
brullant

e negràs..

tournat

Noste

noste

dau

brave

amic

Senegal

coumpan

a

rejistit à la magagna que trèva aquelas terras
rabinadas, au languiment, à las tristas nouvellas
que, trop souvent, ai las ! à travès l'Oucean lou
soun anadas rejougne.
Avèn retroubat emé joia lou grand prumiè
sujèt de La Lauóela toujour ple de foga e d'enavans. Sous

noumbrouses amis

seran

urouses

d 'hou aprene.
—

Noste

amistous

e

galoi

coulabouraire

Carles Ricome vèn de quità l'Alemagna pèr
lou

Maroc.

S'es

embarcat

aquestes

jours à

Bourdèus ; nostes milhous vots lou seguissoun
e

saique

l'arraparan:

bon

viage

e

sustout

proumte e bon retour.
Noste brave coulabouraire Marcel Ber-

nard èra, aquesta passa, en

permissioun au

Clapas. N'a proufitat pèr nous coumunicà sous
prumiès ensachs,

tout ple interessants, de gra-

badura sus boi. Un d'aqueles bois grabats ournarà la couberta de &lt;s L'Ouncle Jousè

»,

lou

conte de Delpon-Delascabras, que Lou Gal vai
edità en broucadura,

�En vienta as burèos dau «GAL»

Obt»as
L'ECO\0\lISTtì
\Ití^lDlOV\L

Goanîplètas

d'AuGUST-E

E

ClRILLA

Votre intérêt est de vous adresser à

l'Agence ériì ionale
d'Edition et de Publicité

RlGAUD

pouètas mount-pelièirencs

9, Bd Jeu-de-Vaume. — Montpellier

Edicioun de 1845

9, Bouleoard Jeu-de-Paume, o
MONTPELLIER

Costa :

X

x
X

Se v&gt;os un coustume à la mada

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

3 francs

x
Les Grands Magasins de Nouueautés

sc

x

JPARIS-MONTPELLIERI
X

E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :

sont sans contredit les mieux assortis
et vendenl meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Paris.

X
X

Pren un abilhaire elegant.

jÇ
X

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

Drouganè

55

X
X

jç
X

POUDEROUX

X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXIXXXXX

56, Immxn gHjiiIttm, 56
MOUNT-PELIE

Jỳraye
5,

Ecrivjains
Poètes
Journalistes

J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;JWJWJ9*JWJ&amp;J®'Jíf*J&amp;Ji
m

) M Ramington M \

Anciana Plaça de !as Coulounas

STENO-DACTYLOGRAPHIE

S

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las vútras las pus
X" claras e las pus soulidas, las milbou~
nas coulous e touta mena de drou^ gariè de prumièira qualitat.

\

Jj^

Birigée par Mademoiselle MAGLJO

MOUNT-PELIE

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

^ 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER &lt;|

f» «^«£r«fiíw «&amp;w«£r«£r«/sr««r«^

xXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXÌHXXXXx
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
X
D'ounte
v»èn
lou
renoum
X
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
X
—
Es
qu'abilha
embé
goust
X
X
X
X
Soulide
e
d'un
pris
dous...
X
X
X
X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX X

TT.

f
####

POSÏBÂIÏS de iilOUI

—

RIEN DE PLUS BEAU

27,

rue Aiguillerie,

27

Portraits au pastel « pleine pâte » peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies.

N

■

T)
JD.

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prtx et renseignements franco.

Edition de VEconomiste Mérìdional
LES

C.I.D.O.
BÉZIERS
Touiours
Chic...
....car

Chapellerie

Problèmes Economiques de Ia Paix
Par

M.

GERMAIN

MARTIN

Correspondant de l'Institut
Professeur d économie politique à la Faeulté
de Montpellier

9r

WâlSlI^

VIENT DE PARAITRE

r

FASCICULE

La fletîe de lwn doe par
rflllemape ì ìa ppance
En ucnte dans les principaux dépôls
et à VEconomiste Méridional
9, Boul. Jcu-de-Paume
L'exemp. o fr. 5o— franco o fr. 60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de VEconomiste
o fr. 40 franco

Jt

4

I(OjVjOj\r
MONTPELLIER

lmp.de l'a Économiste Méridional» 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpellier.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262551">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262552">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262553">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435981">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111796">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°94 (15 de mai 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111797">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°94 (15 de mai 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111798">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435969">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435970">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631549">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111801">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°94 - 15 mai 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111803">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111804">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111812">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111813">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111814">
              <text>1919-05-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111816">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111817">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111818">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111819">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111820">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111821">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111822">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2003"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2003&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262546">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262547">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262548">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/49513c12bb4319de9d6013e05cf93205.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262549">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262550">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435971">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435972">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435973">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435974">
              <text>Garric, Grabièl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435975">
              <text>Dr Vinas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435976">
              <text>Bramafil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435977">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435978">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435979">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435980">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594880">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594881">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594882">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640612">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718152">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
