<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2004" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2004?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:35:47+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1010" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/eacdf9c9e61f6e24239c0729ba4f18ee.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111838">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111839">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111842">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111843">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139186" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/d5e610b560b1c9cee0f2e684bf8b4cc0.pdf</src>
      <authentication>6b1047253398e0b86947fa1688b24d9b</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631333">
                  <text>C.I.D.G.
Cinqièma Annada. - N" 95.

BÊZÍERS

lè de Jun 1919

Lou Goubemament
baila au Pialut un
càscou; mès se
despacha pas de

Redtìcioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou lè e lou i5 de chaca mes

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerofc : Tres SÒus. Abounamenfc : 4 francs l'an

REFLESSIODHS
sos lou iioi)QP â'èstre estFanp
On pot se demandà, de fes que i a,
dequ'es devenguda aquela 'vièlha qualitat francesa que ié disièn : lou goust,
ounte espassat aquel sens de la mesura
que dèurian tène de nosta civilisacioun
latina,
Acù me vèn à prepaus de l'amour
desourdounat que prouban as estrangès
— quantes que siègoun, e sufls que
soun estrangès.

Las lèis de l'espitalitatsoun sacradas;
lou Miejour, generous, las a toujour
tengudas en ounou. Aimà lous estrangès es unabona causa, dise pas;
mès quaucas manifestaciouns d'aquel
amour passoun l'osca. Acò flnis pèr
veni un defaut — amai mai, quauques
l'Ons.
Es un difaut qu'avian dejà en tems
de pas. Rapelàs-vous, pèr esemple, lou
matelots rússis d'Avelane (ai! quante
grand batòu nous an rnountat aqui...)
ou lous negrùtis de la missioun Marchand. N'i uviè pas que pèr eles. La
guerra a pas fach qu'eiidinnà lou mau ;
mès l'a endinnat bougrament.

davans l'estrange — erné lou sourrire,
es vrai.
Un sourrire de pourtiè coumplasent,
que vai em' una esquina de mèstre
d'otèl e una ama d'esclau.

Es ce que lou mounde podoun pas
enguli,on diriè: qu'on potèstre ounèste
emé lous estrangès. aimable mèma, e
amistous — mès que i a'n biais d'hou
èstre. E que cau gardà, pèr moument,
prou de reserva, coumandada pèr una
justa flertat,
Ai las ! la fìertat patrioutica, l'ourgul
naciounal, dequé representoun aqueles
mots, à l'idèiadas que soun despatriats
d'esprit e d'ama.
Coumençoun pèr prene en òdi soun
vilage, rougi de sa prouvinça, badà
d'amiracioun davans Paris. Es la prumièira estapa.
Countúnioun — quasiment toujour —
pèr renegà las qualitats e las vertuts
francesas, pèr lausenjà e degaugnà de
longa l'estrangè.
Afaire de mode e de «snobisme», lous
tres-quarts dau tems. Es lou cas de
renouvelà'lou mot dau paure Maillet:
«lou snobìsme es l'art d'èstre sacrat
simbèl».

Jimìnistraçìoiin: g, Bd dau Joc-de-Pauma

coustat, de nutres qu'an pas res foutut
senoun de faire fourtuna, e d'aliats, que
moun Diéu! n'an pas fach mai que sa
part, lous uns e lousautres pourtatssus
la man, ounourats, íèstejats e poupounats; de l'autre vanc, de paures bougres
ablasits pèr cinq ans de soufrenças e
d'estaminas terriblas, lous malurouses
«sauvaires erouïcs » de la França e dau
mounde, reçachuts couma un clii à
vèspres, ou gaire mens.
Unmilioun e demi de Franceses soun
morts pèr que visque la França.
M^s noun pas pèr que, gracia à la
lachetat das goubernaires, la fantasiè
trop ardida d'un pougnat de «snobs»
fague de la França lou paradis das
estrangès.
Lou

CHIVALIÈ.

Li
DE FILHOU

Lou Irin es claflt de mounde, de malu
rouses, mai que mai, que s'en van dors "Noyon
e l'encountrada. ara que lou tems se met à Ia
Acù's couma de fennas que i a— e n'i bona, pèr retroubà dins Ias rouïnas de l'ousa bravament. Regardounsous coumpa- tau pairoulau ou dau fougau, I'alé benesit de
triotas couma se i èroun toumbats d'en Ia terra maire.
quicon, ou mèma lous regardoun pas.
Fennas, vièls, enfantous, an toutes Ious
Mès doubrissoun larjament lous brasses iols que Iusejoun. Afeciounadament parloun
as estrangès — e, de fes, mai que lous de Ia vida que van recoumençà pèr alai. Se
Lou mau vên, mai que mai, crese, de
brasses.
vei qu'an patit e que saboun que Ias estaminas
Paris,de Paris bachòcou e badaire. N'es
Ben entendut, pèr la paga, aqueles ie fautaran pas encara. Mès, qu'enchau ! Lou
estatd'aquela michanta tissacouma de
quaucas autras : doumai nous sèn apa- estrangi':s fan à noste païs la pus trassa trin Iampa dins una campatma touta fíourida
reputacioun.
e Iou sourel de mai es tant bon ! Vejaqui Ious
risenquits, doumai n'avèn pres Au
« Fai de ben à Bertrand...a dis lou vagouns pintrats de rouge qu'emé sous
pount ounte n'en sèn ara, aime mai
noums : Essen, Sarrebriicken, Magdburg,
francament.lou païsan bourrute'n pauc prouvèrba; sabès lou rèsta.
etc... disoun que la guerra es fînida. Lous
sauvage que regarda d'à-galis 1'« es
bastiments endavalats parloun encara das
trangè de defora».
Se repoutegan antau, es pas pèr mai:
aucèls de boumbardamenl dins Ias grandas
sèn be ben braves, mès voulèn pas
garas.
passà pèr coulhouns. E aiman pas lou
COUMPIÈGNA. — Quand Filhou remountava
Au mens aquel païsan, ruste e flèr,
mounde que se ficoun de nautres, amai
dau
Clapàs, après chaca e perma &gt;) èra touserva sas idèias, sas coustumas e sas
iè sèn...
jour vers Coumpiègna que s'agandissiè... E
tradiciouns, garda ce que counslituïs
me remembre toutas Ias ouras viscudas emé
sa persounalitat, demora el. Noun pas
Iou jouine oufîciè-felibre de quau envejave
E
pioi,à
lafln
dau
comte.ee
qu'espas
que, pèr coumplaire as aucèls de passage, à belles paucs, renouncian à louf juste. es pas juste. E, veritablanient, es la galoia ardidessa.de quau amirave I'estramacò. Capitulan de longa, mouralament, trop fcicille de faire la coumpara.sou :d'un bord senat e franc, à chaca vesita, que me

MOUNT-PELIÈ
fasiè avans de gagnà mai soun poste de
coumbat. Après trop de trigosses e d'empaches, ioi, me sièi dounat d'anà me clinà sus
soun cros. Lou ftouquet de carta d'estatmajor que m'an fisat porta marcat I'endrech
ounte es estat tugat: Mélicocq e Iou rode
ounte dourmis soun darniè soum : LongueilDavale à I'estacioun de Longueil. Lou
vilajou es càsi desert. Lous oustalets an pas
soufrit de trop, mès Ia vida noun respelirà,
d'aqui tant que Ia baíelariè reprengue, car lou
païs es surtout un pasage de mariniès.
Travèsse las lignas à Ia gara e seguisse la
roula que ribeja POisa emé lou cami ferrat
de l'autra man. Ara, maugrat Ia resplendenta
fTourida das aubres Iou païsage dis la Iucha
que veguèt l'an passat. La gleiseta, couma
dins fossa de vilages d'aquesta prouvinça, tèn
coumpagna au cementèri e lous morts dourmissoun au mitan das oustaus das viéus.
Lous morts emé Ious viéus an aparat Ia glèisa
e Ia batèsta ferouna aclapèt tout Iou quartiè
que trèpe. Toutes Ious iols de Ia gleiseta
vièlha mès roubusta soun crebats, Ias parets
afoundradas, lous cros seguèroun revoulunats.
Lous souldals, Ious morts e las amas qu'abitavoun Ias voutas sacradas an tengut, dins
una coumunioun estrecha, jouta un infêr
inimaginable de mitralha e d'oubuses, car
aqui s'arrestèt la vaga cahina de jun 1918.
Ounze meses d'acò, e quanta pietal encara
aquel pichot carrat dins soun arrouïnacioun!... Pamens paucd'à-cha-pauc un pauc
d'ordre s'es restablit. Las toumbas viouladas,
an tournà recatattant be que mau, Iousosses
de sous paures morts e se soun sarradas pèr
faire de plaça dins Iou pichot terren à Ias
cars chapladas das souldats segats dins Ia flou
de sa jouinessa. Quant soun aqui d'assoustats ? Vint, belèu. Lou cor me sauta. La vista
neblada, Iegisse Ious noums sus Ias crouses
frescament pintradas... Ai passat, aderé, toutas Ias mountilhas marcadas dins Iou cementèri de Longueil-Annel que s'agrandiguèt
dau jardi de Ia cura, que s'espandiguèt dors
Iou cami...
Ai pas trapat Ia toumba que cercave. Ai
recoumençat inutilament e I'aclapaire dau cementèri, denistat à Ia Ionga, m'afourtis que
Iou capitàni Bonflls es pas entarrat dins I'entour de Ia glèisa. Emé Iou plan tranquillàs e
Ious gèstes alassats de Ias gens que n'en tant
vist què de res se poudran paspusvirà, moun
ome respond pas que de paraulas vaigas à
mas questiouns :

�c Caudriè vcirc dins Ia vesinança. N'i a per- queme rensegnariè. Pêrl'acourcha que m'entout de 30uldats entarrats. Dins sous jardinets dica Iande vers Iou castèl d'Annel, vitament.
quatre ou cinq prouprîetàrîs n'an un ou dous, Es tout just se m'arrèste à la davaiada d'un
De Iong de la routa n'es un ras dau valat; un dralhòu, pas Iiont d'un oustalou qu'una vièlha
autre un pauc pus liont dins un camp de Iu- fenna es revenguda abrtà. Sus una pichota
zerna. Dins la tèulariè demoulida ounte dam- crous, souleta, ounte i a pus que dous mots
poun Ious bòchous presouniès n'i a belèu vint que restoun... classe-1918... Paure manit!
e cinq ou trenla... Mès dèu pas i'agudre de De I'autre bord dau caminet Iou cabrit de Ia
capitàni... acô se saupriè... é pio'... i'a que de vièlha estacat à soun piquet mastega l'erba
fresca e biala longíems après que sièi passat.
i'anà vèire. »
E m'envau encara pus vita... e sabe pas
Ai pas esitat. Dins Ia Iuzernièira ai sounlevat Iou càscou rouvilhat qu'amagava una crou- perdequê tant me treboula e me fai mau
seta facha de dos brocas; ai pioi dins la bou- aquel « mê-mê a... qu'emporte dins I'ausida e
telha sus un papièiret Iegit Iou noum de l'ar- que me seguis dins ma coussa, couma s'èra
tilhaire que dourmis ras dau valat jouta une Iou souldatet que sounèsse sa maire...
crous pus nauta e sièi anat au mitan das bòchous, das P. G. ounte Iou sarjant de garda
m'acoumpagnèt, deschifrà Ious noums das
souldats entarrats dins Ia tèulièira. Mounaclapaire aviè resoun e Iou papiè mandat à Ia familha aviè tort. Filhou es pas pèr aici.
Lou serjant m'a counselhat d'anà vers Iou
mèstre d'escola. L'ai rescountrat dins Iou
caire reparat de Ia coumuna ounte fasiè sa
classa à sièis manits... Mès Iou mèstre d'escola sap pas res de Bonfîls, Es verai que n'a
una de resoun pèr acò! A be Ia lista das
morts de 1914-15-16-17 mès an dessoublidat
de iémetre sa Iista à jour...AqueIes quesoun
toumbats à la granda, à Ia darniêira ataca,
aqueles qu'an decidatla vilôria eque pêrcentenats soun morts dins lous parages en 1918,
soun pas encara marcats sus !a Iista... sus sa
iista : c&lt; N'i a tant e tant, coumprenès ?...
Caudriè mountà sus Mélicocq... das dous
coustats de Ias routas e pioi un pauc pertout
dins Ias terras, n'i a e n'i a !... Aqui, proche
de Ia pineda i a un oufîciè, mès n'es pas un
capitàni; pioi un lioctenent au recouide dins
una travesseta... N'i a tant e tant!... »
Dins aquela resignacioun, aquela placidetat, sentisse pamens una coumpassioun, una
simpatia tant vertadièiras que me detène de
cridà touta Ia vergougna de moun cor de
Francés davans Iou pauc de respèt, Iou
manca d'ourganisacioun qu'ajustoun un calvàri à Ia doulou das parents que cercoun Iou
moutet de terra tapant sous paures eerosa.

Castèl d'Annel. Las pauras barracas de
I'ambulença, boumbardadas, acaboun de se
deglesi, vouidas, abandounadas. Arribe â Ia
granda grilha. La pourtalièira me doubris e
me dis que Iou garda, soun ome, es au mitan
de sous morts, alai, couma chaca jour que
Diéu fai, derrabant Ias erbas, rastelanl Ias
mountilhas, plantant de flous. Ah! Ia bella
cara d'ome d'aquel M. Simon, emé soun
paniè au bras e soun grand capelàs de palha !
Lou jardiniè dau castèl a dequé s'emplegà!
Soun mai de dous cents que toca-toca dins
aquel carrat d'ounou dau pargue soun entarrats. Mès que fai de ben de veire aquelas
toumbas fîouridas, tant pouèlicament asengadas, propas, chacuna emé soun noum ben
marcat; fossa emé de courounas que Ias
familhas apourtèroun. M. Simontout de suita
me dis que capitarai pas Filhou dins soun
cementèri; me Iaissa Iegi una pèr una toutas
Ias crouses... Pioi me vèn rejougne.

pèr iéu, i'a pas pus de doutança poussibla,
es el que canta!
Ai Dsrouiiat couma ai pouscut, ccupant
pèr bosses e pèr orla, Ious prats soun mirgalhats de flous e las roupilhas de Ia guerra
adejà tapadas pèr I'ivernàs, s'amagoun d'a
founs joula I'erba nauta.
Es en courriguent tras Ias pradas qu'ai gagnat Ia ribièira serpatejanta que retrai nostas
Maussou. Aici I'intrada dau vilage, Passe
lou pontet. La carrièira me mena à ia
Glèisa emé soun cementèri autour d'ela e,
couma à Longueil, au mitan das oustaus...
Mès tout es demourat siau, franc d'un gros
trauc dins Ia paret dau cementèri qu'un
oubus perdut duguètcrebà. En dedins, davans
aquel aquel jour doubert de la clausura, una
granda crous facha de dos planchas d'un pan
de Iarge,.. Ia prumièira que Iegisse... sus Ious
brasses parats escrich a I'ancra à Ia pluma:,
Capiíaine BONFILS... 319me Infrie... e pas

0 •Oìage pouìil f Las niochs dau mes de ma'
L'embaumaran emé as mila audous flouridas
L'encantaran emé la graca de las "Oidas
JVaissentas que perîouijisc/oun dau sóu ardenì.
Rasas, •fa/afs, grands prah, bosses, alegrament
fout faì c/e sang nou-Oèl 1 fout poussa, tout
\gaiseja.
E de glôria e d'amour me sentisse une en-Oeja,
E moun sounge s'adralha en un blous Paradis
Ounte un ànjou me ris et m'espèra: es ÂIis.,.
Yejaici lou C/apàsI Que de fes t'ai sounat!
O moun brèsl quandon es dins l'estranje eisilat
Toun noum es un muscat dins /a bouca escou[senta,
Fresc couma lou crislaì de la sourça naissenta,
Jout quauque roc asclat dau campèstre brunlat.
"L'èr das serres d'aici sembla mai perfumal,
E moun Lez es pu cla que ges d'aulras
[ribièiras, &gt;
Etdins lous Hièls oustaus de mas •Oièi/bas car[rièiras.
Sièi à moun aise aulant qu'en caslèl ou palais.,.

mai
Moun Filhou... siès aqui!...
Soun douge aqui que fan sanla repausola,
douge, e pioi au bout de Ia renguièira un cros
un pauc pus Iarge que fai faça : e Ici cinq
soîdais français ». Bonfîls es Iou quatrenc d'à
parti de Ia carrièira; lou segound e Iou sièisenc
sounde souldats dau 319ma, lugats lou mèma
jour qu'el ou I'endeman. Lou capitàni a gardat
sa plaça couma à Ia batalha au mitan de sous

omes.
Sus soun mountet de terra un bouquet de
jacinlas de bosc dins un vase d'estan, un plant
de pensadas blancas, e quaucas matas de
viauletas sauvajas e de miousoutis. La boulelha que tèn Ia carla poustala ounte soun
— Bonfîls, aquel noum m'es pas encou- noum es repetat es estada douberta. Un tap
nougut, bèu noum predestinat d'enfanl de Ia de papiè ramplaça Iou colesclapat... e davans
França qu'a pas mentit. Auriàs pas una fou- de la remetre en plaça ié boute Iou numerot
dau Gal que publiquèt Ia bella letra dau Coutougrafîa de voste amic ?
Tire moun paquetou de cartas de pertrachs&gt;
e tant Ièu n'espinchà Iou prumiè :
— Sabièi be que lou counoussièi voste
brave capitàni, me fai Iou bon jardiniè, I'ai
vist souvenl aici au Q. G. e quau se n'en
rapelariè pas ? Era tant gai, tanl decidat e
tanl aimat de sous omes ! Anàs.es pas de besoun de Iou cercà dins Iou campèstre ou Iong
de Ias routas ; sous omes I'an pourtat, souIide dins un cementèri de vilage. Es que sès
anat à-n-aqueles de Cleron ou de BienviIIe ?
Aqui Iou cope, pèr iê dire qu'es de Bienville que Debret m'aviè parlat e sus ma demanda Iou brave ome m'ensegna Iou cami.
Cau travessà aquela mountagneta, aquela
fourlaressa de bosses, pousiciouns d'impourtança rnajoura pèr aparà Ias dos grandas
lignas ferradas e Coumpiègna, pioi tirà drech
sus BienviIIe, un cop que dau cresten dau
mount Ganelon l'aurai devistada. Salude
M. Simon e ié sarre Ia man emé plesi e me
vejaqui mai en routa.

E sièi mountat à Mélicoq. Ceque n'ai Iegit
d'escripciouns, sus de crouses de toutas Ias
menas ! Que n'ai virat e destapat de boutelhas ounte sus Ias cartas poustalas esfaçaçadas à mitat ai refach de letras e de chifres
à mand de disparélsse ! E netejat de càscous
minables ou d'aqueles pichots cors de couire
gravats que de regiments an agut la bona
idèia de clavelà sus lou pìquet ou Ia plancha
de Ias crouses de sous morts...
E tout acù, de bada, car se capitère quauques souldats dau 319ma, res qu'indiquèsse
Iou cros de Filhou. Ere Ias e cau dire que me
rameníant Ious rensegnaments que m'aviè
mandats en prumiè Iou lelefounista Debret
Iou 12 de jun, reculits de Ia bouca d'un brancardiè dau 319, pensave que troubarièi pas à
Mêlicocq Ia toumba que cercave. Pamens
serièi anat jusqu'à Ia Matz s'un jandarma
noun èra vengut m'ourdounà de revirà cami.
D'arlifîciès fasièn parti de tourpilhas abandounadas e, passat miejour. èra desfendut de
trcvà Iou camp de batalha. Un espet fourmidable afourtiguèt la dicha dau jandarma. Me
tenguèt coumpagna un briéu de routa en
charrant. E me demandèt s'avièi visitat Ias
toumbas dau pargue dau castèl d'Annel:
I'aviè una ambulença au caslèl.Una moulounada de souldats soun restats dins lou cementèri emprouvisat e lou garda es un ome
amirable d'un courage esproubat que counouissiè toutes Ious oufîciès e qu'au pus fort
de Ia bourroula es restat amoundaut. Belèu

Ai escalat fìn qu'au pfanestet qu'es au
crestende Ia mountagna, au camp deCêsar...
M'a caugul me mesfîsà que pertout jouta lous
bosses espesses de trencadas, de traucs,
d'abrics s'escoudièn dins las erbas e las faugièiras. D'amoundaut ai cercat : Cleroy sus
la gaucha ; en basdins Iou founs dela coumba,
emé la ribièira, l'Arounda que vèn poutounà
sas parets, BienviIIe. Vese Iou clouquiè simplet e gracicus de IJ glèisa e tout subií —
(acò Iou jure, qu'es Ia veritat nusa) — dins
Iou silença esmouguent, grandaràs, qu'emplanava aquela espandida ensourelhada, un gal
a cantat. Ah I Iou sabroun que m'a panlevat
em'aquel e cacaraca * de joia, de benvenguda, mandat de BienviIIe pèr Filhou — car

Ai passal touta ia tantossada à ié Iegi de
verses e de prosas d'Oc... Lous marrouniès
manifics — fraires d'aqueles qu'assoustoun
Iou cros de Peyron — toumbavoun de sous
castelets sas ftburetas blancas e rosas...
E pioi me sièi enanat à jour falit... amor
qu'hou caliè...
Mès ara que sabèn Iou recatadou segu de
noste car Filhou, es que voulès pas, amics,
que ié porte de toutes vautres Iou souveni
que I'ajudarà à esperà Iou retour. Lou 11 de
jun, pèr l'anniversàri de sa mort glouriousa
I'anarai mai veire. BienviIIe es à 5 Idloumèstres de Coumpiègna. Ara, I'on ié vai couma
I'on vôu... Chivaliè, moun car Azéma, te
Iaisse Iou souèn de clavà à toun idèia aquelas
notas que, toutes, me dèurés perdounà
d'agudre bailadas à l'abandoun de moun
gounftige...
Jousè LOUBET.

mandant Hugues.
S'ausis que Iou murmur de I'aura dins Ious
marrouniès gigants bourdant Iou cementèri,
frescs cacaluchats de Jîous mountadas en
castelets dins Ias ramas d'un verd tendre. Una
pas d'evangile roumplis Iou rôdou ounte Iou
repaus dèu èstre dous infîniment e m'assète
sus una Iausa davans Ia toumba pèr Iaissà
descouffà moun cor e I'ai ausil, Ièu Iou brave
Filhou, me parlà de sa vouès afetuousa e
linda.
« Perdequé ploures? T'ensouvènes, grafié que t'hou avièi predich, quand me venguères veire en. Amiens à ma gnoca de 1916.
T'ensouvènes que dins ma joia de t'embrassà
en sourtiguenl de las patas das majors t'hou
avièi proufetisat qu'un jour belèu vendriès...
couma siès ara. Oi, ai ben demandat as
bòchous. perdequé m'avièn tugat Bonafé e
Chaussouy e Myrto e Begarié...
Demanda-iê perdequê t'an tugat e Tavan
e Filhou e Pouzol... Perdequé n'an tugaí de
miliouns emé nautres.,. perdequé I'an demas"
ciat I'Univers ?...
Mês, no, siès aqui, vai ben ; quita toun
craioun, me fagues pas parlà de trop, car te
counouisse e n'i a à I'oustau, pecaire ! qu'an
pas de besoun qu'aumentes sa doulou.
Me Ianguissièi un pauc, sabes ? As pas
dessoublidat toun carnetou au mens?Iou
que Iegissièn dins nostas passejadas de Versalhas e de Paris ? Es acô qu'esperave, i a
tant de tems qu'ai pas ausit nosta lenga.
Legis-me de Mistral, d'Aubanel, de Fourès,
de Bounet e Ious fiocs de Saní Roc que
tant aimaves e que coumprene, ara que sièi
alountat couma tus..
... QuanJ •Oendra i'epoca
Dau retour, quand -Oeiràs de ìionì sus Iou Clapàs
Toumbà la fresca nioch e sa drìinapas...

Lou n de jun, moun car Loubet, toutes
lous qu'aìèn counougut e aimaf Fiihou te seguiren pèr la pensada e pèr ìou cor dins loun
pious pelerinage. En noste noum pausaràs sus
la terra que recata soun cadabre, en temouniage de nosle fidè/ sou-Oeni, una brassada de
flous, nousada d'un riban à las coulous de
Mount-Peliè.
Mès 's aici, sus soun terraire clapassiè, que
la memória de Filhou •Oôu e dèu èstre
maì que mai ounourada. Mancaren pas
à-m-aquel debé sacrat. Pèr coumençà, faren
pausà una ìausa de malbre sus l'oustau de
Boufouneì ounte nasquèl, ounte •Oisquèt jusqu'au jour d^itobre 1012 que coumencèt soun
esistenca de souldat. Es aquela lausa coumemourati-Oa qu'anaren flouri, lou dissate 14
de jun, après la messa dau bout cle l'an,
que serà dicha à St Pèire, en esperant ìou
jour que lou paure cors malrassat de Filhou
dourmirà pèr toujour clins la terra maira/a
de soun Clapàs ben-aimat... — L. CH.
0-0 »■

■

PUBLICACIOUNS

Li Fvieí Poupulàri editats pèr Marius Jouveau
(19,

Bd Nosta-Dama, Ais-de-Prouvença) nous

mandoun soun N°*

1.

Pichota fiolha de prou-

paganda, pourtarà de cansous e mounoulogas
poupulàris a espandi larjament dins lou brave
pople miejournau.

La Cigalo Lengadouciano,

muda tout lou

triste tems de la guerra, vèn de brusi tournamai
dins

Beziès.

d Agoust

1914

Nous

manda

soun

numerot...

— que la moubilisacioun immou-

bilisèt à l'estampariè.

Lou de Mai

1919,

v*J

segui lèu-lèu.

Moníanyes Regalades
en

suplement

de

soun

(Perpignan) pubìica,

numerot

de

Mai,

la

Passioun de Noste-Segne predicada, en catalan,
lou divendres-sant de

1919,

dins la Catedrala

de Perpignan, pèr Mossen M. Jampy.
Jamai se lausarà pas prou lou noble esemple
que Alounsegne de Carsalada baila,

de longa,

a sous coulègas lous avesques dau païs d'oc.

�L/acioun miejournala
Aici Nimes que, à soun tour, se bouièga !
La Soucieta Felibrenco de Kemausa bandis as
patriotas dau bèu païs ounte segnoureja la
Tourre-Magna un rampèl arderous que dis :
«... Nàutri nous aubouran e plen de fe, plen
de croio, dins la pas, à la primo de l'aubo que
clarejo e lou jour que se fai dins li cacaraca di
gau, venèn galouiamen, galoi coumpatrioto,
vous batre la chamado .
« Sian i grand jour plen de lume e de sou]èu ; lou printèms renadiéu, de soun pouderous
alen pimparo la terro, reverdejo li bos, pauso
de bouro i bano di souco e de nosti mort refiouris li toumbèu ; di marrit jour. canten la deliéuranço! »
Demèst lous ourganisaires dau prumiè acamp,
que s'es tengut lou 10 de mai, relevan lous
noums. ben counouguts au Clapàs, de Véran,
Eloy-Vincent e E.-G. Léonard; e lou dau mèstre Batisto Bonnet qu'empusa tout au fioc de

E n'en counouisse fossa que, s'arrapoun pas la tifouïda, arraparan toujour
una bona ganarra.
Mès perqué lou vin blanc sou'l fariè
aquel efèt e pas lou vi rouge ? Lou
doutou Alliot n'en parla pas. Pamens
las estatisticas de la guerra an proubat
que la fèbra tifouïda es estada rara sus
lou front e tout lou mounde sap lou
rolle qu'a jougat lou « Pinard » dau Miejour dins las tranchadas : cau creire que
seren lèu renseignats aqui dessus.
O Ipoucrata! lèu auràs pas pus
besoun d'elèvas. En manjant de sucre,
en buguent de vin blanc pu e belèu en
prenguent de
de petròli, lèu l'ome
mourirà pas pus. Ah! de qu'aurié pas
fach Josephus s'èra pas paìrtit en America e s'aviè counougut tout aquelas
fourmulas!...
Doutou POUTINGAS.

soun eterna jouvença.
— A prepaus de Bonnet, anouncien la bona
nouvella : l'edicioun de las escolas de sa Vido
d'enfanl vai sourti lèu de la librariè Armand
Colin. N'en reparlaren.

La Counqaista k la Mort
A L'ESCOUTAIRE,
en souveni dau Trapet.
1 a pas à dire mès vivèn ioi dins un
siècle de counquistas : lous omes voloun
èstre lous mèstres de l'univers. Lous
Alemans voulièn counquista la Terra,
lous Americans soun en trin de faire la
counquista de l'Oucean en airouplana;
la counquista de l'èr es causa facha ;
n'i a que, pus fort, voloun counquistà la
Mort. Es malurous que sièguen nascuts
trop lèu, car sièi segur qu'en l'an 2000
l'ome serà immourtal.
Dejà, en JC;i3, Josephus qu'èra mitat
estudiant, mitat proufessou, emb'una
mariamèla de radium, de selenium e
d'òli d'ouliva vierja, aviè troubat l'estèc
d'èstre invisible. Diéu sap l'argent que
gagnèt en America.
Ioi de proufessous en plen, dau cap as
pèses, an dessoutat d'envenciouns interessantas contra la Mort, que destimbourloun toutes lous plan d'ïpoucrata :
acò empacha pas. que lous crocamorts
travalhoum toujour. Lous uns an
moustrat que lou sucre garissiè la
tuberculosa; es pèr acò qu'es estat tant
rare pendent aquesta guerra; lous autres an dich que pèr evità la gripa
espagnola i aviè res de tal qu'un veirou
de rum; e dequé sabe encara: la lucha contra la mort countinua.
E pas pus tard que lou 20 de mai,
lou doutou Alliot vèn de faire à la Soucietat de Bioulougia de Paris, una coumunicacioun meravilhousa. D'après sas
esperienças, lou vin blanc pu tuga lous
bacillas de la fèbra tifouïda en mens
d'un quart d'oura. Dounc, en buguent
res que de vin blanc pu, on agantarà
pas jamai la fèbra tifouïda.
Sabian que lou bacilla de la tifouïda
se troubava sustout dins l'aiga e que lou
milhou sistèma de l'evità èra de la
faire bouli. Ioi, la difìcultat es revirada
e lou doutou Alliot vous dis : « Buvès
de vin blanc pu».
Aquela descouverta es lou cabus das
apouticaires e lou triounífe das cafetiès
e das merchands de vi.
E dire que n'i a que bramoun contra
l'alcol, que cridoun que i a trop de
debits : au countràri, n'i a pas prou, pioi
qu'es eles que nous van sauvà la vida.
Sant Bistrò vai èstre adourat mai que
jamai : anan alors entendre aquela preguièira as toutes lous cantous de carrièira:
« O Noilly ! O Picapoul! O vinblanc
sec ! Davalàs en nautres e sauvàs-nous
dau bacilla d'Eberth ».

La Vida au Clapâs

« Passen pas davans lou four sans saluda Ia
pala ». Pioique parlan de l'Universitat, lausen
lou gèste urous, courtés, elegant, dinne d'Ela e
dinne d'eles, de îa Facultat de Medecina à
l'egard de sous estudiants souidats. Soun estats
reçachuts ouficialament en une sesilha soulenna
presidada pèr M. lou decan Mairetqu'a saludat
piousament la memòria das morts e souvetat
une afetuousa benvenguda as subrevivents, en
rendent oumage à l'erouïsme das uns e das
autres.
Jusquas à ioi es la soula ceremouniè ourganisada à Mount-Peliè en l'ounou das souldats
de la granda guerra, das paures pialuts que
..oumençoun de pas pus interessà lou public.
Nous plai de gramecià la Facultat de Medecina,
ounou de nosta Vila e de nosta Universitat, dc
n'avudre pres l'iniciativa. Gracia à ela, on s'es
pougut avisà un pauc, au mens un jour, que i a
pamens mai que lous Americans qu'an sauvat
lá França e gagnat la guerra.
I a fossa mounde que n'an pas l'èr ben soulides, d'après ce que se vei e que s'ausis dempioi
quauque tems...
JAN-SANS-PÈU.

lort de dire, l'autre mes. quelouproujèt de supressioun de la pouliça municipala e soun remplaçament pèr una pouliça d'Estat facultava belèu trop nostes
■— Chaval, Marioun ! couma cacacònsous pèr que proutestèssoun ben fort. Me
lasses,
t'ai entendutr veni de liont. Dequé
soui enganat, amai bougrament, e poudès pas
creire couma me fai plesi d'hou recounouisse. te fai rire antau?
— M'hou demandes, Lisa? rise à
Dins soun avans-darnièira reiìnion, dounc, lou
counsel municipal a bailat un avis treó défavo- l'idèia que lèu anan voutà.
rable à-m-aquel proujèt centralisaire. A ben
— Saique plasentes ?
fack, e n'i en fasèn nostes coumpliments. Ara,
— No, plasente pas, hou as pas legit?
fariè pas mau de survelhà que la pouliça muni- A la Cambra, la senmana passada, se
cipala — pioique tèn à la gardà — fague tousourt oucupats, d'un pauc mai, pas que
jour soun perquè. Ai las ! amai la guerra siègue
l'acò.
finida (rnai ou mens...) la pas es pas 'ncara ven—■ Ebé ! ma mia, cresièi que d'aqueste
guda, e nosta vila es encara empouisounada de
moument, aqueles messius, avièn d'au
guinèia e de michants coulàs que soun toujour
tres travals pus seriouses.
à l'afus d'un cop à faire.
— Ah ça, e couma faren pèr voutà ?
Passèt un tems que la pouliça militària aci— Acò "s pas dificille : i a pas qu'a
pava couma se dèu aqueles coulitres Nous
metre
un bilhetou dins una bouèta.
'n souvenèn e sèn pas estats tardiès pèr ié ren— Acò bou sabe, mes dequé metren
dre, à l'epoca, l'oumage degut. Era lou bèu
tems ; pecaire '. couma dis la cansou : « lous bèus sus lou buletin ?
jours soun courts... » ; avèn finit de recità lou
— Ma filha! fous papiès soun toutes
pater Oster. Lou serjant Devaux, el, a gagnat emprimats, i a pas qu'à causi lou que
sus lou front de Pasquiè la ficella arjentada, e pourtarà lou noum dau candidat que te
se coumporta en bon ajudant : sèga la guèta as
plairà lou mai.
pialuts, emmouscalha lous permissiounàris, es
— Te proumete qu'acò serà un bèu
aïssable, atissous e brutal à l'aucasioun. Fout
ravaladis. Me souvène que moun ome
pas grand causassa, mès fout bravament en
m'a agut dich : « Ai voutat pèr lou cancaire... Ah ! moun Diéu, res vòu pas loucivil...

A

— E pioi disouh que sèn dins un siècle
de lumièra.
— Dequé seriè alors s'èren dins la
pega.
■— Taisa-te que i a longtems que ié
sèn e sabe pas-quoura n'en sourtiren
— Au reveire, Lisa, à un d'aquestes
souèrs.
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT

LOU GAT
Au cantou dau bufct lou cal nionta ìagarda,
Fai roun-roun ; barra l'ioì; tcms cn lcms arrcgarda
Dau eouslatdau fournèl d'ounte monta un fume.
Que sentis mai que bon ìou lapin en ciïet.
JS'en -ioudriè prene un tal; sourtis sa lengafna,
Pioi boulèga la queta efai ìa grossa esquina,
Vira, -Oira e re-ìira e zou! d'un cop d'arpiéu
N'arrapa un poulitfloc e dis:« aqueles miéu ».

VIÈI

Pernod, breqadiè pacifica,
Bouca ridenta e naó br'dhaut,
Ounte eó ta trougna ôimpatica ?
... Alès ounte soun laá nèttà d'anlan ?

Quand noste Counsel s'amerita de coumpliments, ié lous mercandejan pas. Pèr esemple,
lou duvèn encara felicità dau biais prou favourable qu'a aculit la requèsta das estudiants de
Mount-Peliè pèr la creacioun de cadièiras d'istòria e de lenga miejournalas à nosta Universitat. La questioun èra coumplicada pioique
s'agis d'una ententa à majencà entre una dou
gena dê vilas de cinq ou sièis despartaments ;
poudiè pas èstre reglada dau prumiè cop. Es
dejà quicon que siègue estada retenguda pèr yn
estùdie mai aprefoundit.
Entarrament de prumièira classa? No, es
pas dich. Ce qu'empacharà la questioun d'èstre
entarrada es que, de soun coustat, lou Counsel
general de l'Erau la butarà. S'en es oucupat
dau tems de sa sessioun d'abriéu, ounte M. Guibal a plaidejal emé soun elouquença acoustumada un proucès qu'a bellament gagnat. Amai
lous detals de la creacioun demandada pogoun
pas èstre reglats d'ausida, lou Counsel general a
tengut, pèr prouba de sa bona volountat, à
voutà un crèdi de prencipe de quauques roila
francs.
Es un prumiè succès, e en mèma tems es un
bon esemple que dèurièn segui lous Counsels
das despartaments vesis,

didat que Zidora m'a recoumandat,
perdequé ièu n'en counouissièi pas ges e
que sabièi pas quante causi ». Crese
que nautras farian milhou de ié pas anà
autrament faren pas que de boujadis.
— Ma paura, dequé nous caudrà pas
veire avans de mouri !
— Las jouinas fennas fan veire tout,
sas raubas soun mai que courtas, sous
debasses soun en tèla d'esterigagna,
soun despetrinadas que n'i a mai d'una
que s'èroun nourriças serièn prèstas,
sans se desboutounà, à faire tetà lou
pichot, se foutoun de farina sus lou
mourre, tè! veja, me fan vergougna.
N'ai mèma vist qu'avièn una cana.
— Mancava pas que lou vote.
— Veiràs, Lisa, qu'en sourtiguent
das burèus, après avudre voutat, tout
en fumant una cigarreta, anaran s'assetà au cafè pèr discutà sus las- eleciouns
en prenguent l'aperitif.
— Oi, Marioun ai vist tout acò e
fossa autrâs caus'as que pode pas te
dire aici. Vèni un d'aquestes souèrs à
l'oustau te countarai tout acò en prenguent una tassa de cafè.
— Te proumete pas de veni avans
que la grèva das gazistas siègue finida,
aime pas de traficà dins las carrièiras
tant negras que la gorja d'un loup.

Trts cops de denís, chic chae, l'en-ìaìa sans
grimaça.
Âu cantou dau bufet ìou cal reprend sa placa
Pèr se la-ìa lou mourre, e Tiìdela en rintranl
Enagacbant soun calse dis: « Plôura deman M.
La medecina, amic, es couma ma sournela,
E fossa medecis ressembloun à Tildeta :
Vesoun lou cat, -ìai ben, en ìrin de se laHà
Mès lou tal de lapin es ço que cau troubà!
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

CROUNIQUETA
Noças d'or
MOUNT-PELIÈ. — Lou dijòus i5 de mai, lou
bon felibre e dona Jan Gevaudan a festejat lou
cinquantenàri de son maridage. En saludant
aquel rare anniversàri, Lou Gaí souvèta as
urouses « nòvis » que sa vielhessa flourida s'esperlongue en pas e santat.

Cacaraca
MOUNT-PELIÉ. — Dissate 10 de mai es estat
celebrat à Mulousa (Alsaça), lou nouviage de
Mlla Margarida Mever, d'aquela vna, emé
noste amic clapassiè Emila Beauquier, lioctenant
d'artilhariè, decourat de la Crous
de guerra.
Toutes nostes coumpliments e nostes vots de
bonur.
POUSSAN. — Aprenèri emé gau Ias fiançalhas
de M. Eugèna Tulet, estudiant en drech, pilota
aviatou, decourat de la Crous de guerra, fil de
noste amic lou felibre Reiniè Tulet, emé
Mlla Germana Quatrefages.
Mandan nostas felicitatiouns e nostes souvèts as nòvis e à sas familhas.
VII.A-NOVA. — Amai à noste coulabouraire e
amic Guslàvi Vassas (Berca-Sabres), de VilaNova-ras-Magalouna, de quau aprenèn las
acourdalhas emé Mlla Leountina Berthés,
GANGF.S. — Nostes milhous vots tamben emé
nostes coumpliments à l'amic Pèire Boudon,
vice-president de l'Assouciacioun das Mutilats
e Ancians coumbatents dau cantoun de Ganges, que nous anoucioun sas fiançalhas eme
Mlla Jana Malavieille.

Espelida
GANGES. — Autre ressoun galoi que nous
vèn d'en citat ganjola : l'espelida de BlancaRosa Mazauric, manideta de noste amic Pau
Mazauric, lou felibre-musicaire dau groupe
d'Oulivet. Que creisse et flourigue longamai!

NOSTES SOULDATS
MOUNT-PELIÏ . — L'amic Pèire Rongier, lou
galoi jouglar de La Lauócta, es arribat fresc e
prou galhard — maugrat lous « sautages » reguliés — de la Russia miejournala, Roumania, e
autres païses ounte n an pas encara un sadoul
de se sarci. lé souvetan una amistousa benvenguda e una urousa permissioun.

�Agrículteurs
Comrnerçants
Industriels

En uenta as burèus dau «GAL»

lij]

Ecrivaìns
Poètes
Journalistes

Lp!

Obías

Abonnez~vous à

T/ECOXO.MJS^

GoaiBplètas

d'AuGUSTE

E

.ClRILLA

Votre intérêt est de vous adresser à

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Pubíicité

RlGAUD

pouètas mount-pelièirencs

MONTPELLIER
Vn an :

6 francs

9, Bd Jeu-de-Paume. ■— Montpellier

Edicioun de i8^5

9, Boulecard Jeu-de-Paume, 9

p

|

Costa : 3 franci

é

|

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

xxxxxxxxxxxxxxxxx**xxxxx&lt;xxxxx
Se

vios

un coustume à la moda

E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.

X
X
jç

| PARIS-MONTPELLIER |
X
X
jç

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

Braye
5, Anciana Plaça de las Coulounas

Les Grands Magasins de Nouueautés

X
X
X

Drougariè
POUDEROUX

X
X
X

sont sans conlredil les mieux assorlis
el vendent meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Paris.

^

X

X

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxx *

J

^jrj&amp;jrjvj&amp;jiFjmj&amp;j&amp;jmj&amp;j&amp;j&amp;j^

u

Seoli
k

MOUNT-PELIÈ

n

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las vitras las pus
claras e las pus soultdas, las milbou"
% nas coulous e touta mena de drou^ gariè de prumièira qualitat.

STENO-DACTYLOGRAPHIE

f OlTlâlTS da illOÏÏI
N.

T)

JD.

G-ios
et ÌDétsùll
EftllLE VILLARET
RUE DES BALANCES,
UD.O.
MONTPELLIER

BEZIERS

Granáe gaisse de fpix
la douz. 13,50
la boite 3,60
les2J gr. 0,65

Graiid c'noix de PANTOUFLES et SANDALES

hausse
hÌC îass!i!®JffiS!Kíg$

ASSORTIMENT de
Bandes brodèes, Dentelles, Parfumerie,
PèigneS, Corsets, Gants, etc. etc.

47.49. Grnnd**'. i

27,

rue Aiguillerie,

27

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prix et renseignements franco.

ALVAYRAC
AU &lt;HAT NOIB

RIEN DE PLUS BEAU

Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies.

GRAND ASSORTIMENT DE'BAS ET CHÂUSSETTES
a partir de 2 fr, 45

MONTPE-LIIER

—

Portraits au pastel c&lt; pleine pâte » peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.

FILdu Gheval Vert
FIL sur carte
FIL pour Confection

6. Rue ú* I» lo..

*

Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^

21

A LA GAVOTTE

"Jr
j£

Leçons, Courrier, Travaux de Machine
| 8,

Toujours
Chic...
.... car

56

MOUNT-PELIE

Birigée par Mademoiselle MAGLIO

XXXXXMXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX*
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
X
D'ounte
v&gt;èn
lou
renoum
X
x
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
X
— Es qu'abilha embé goust
55
X
X
X
Soulide e d'un pris dous...
X
X
X
X
X
X
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxX

GappièiFa St-Oailiïein,

58,

Reduction 5 °|0 aox Démobiiisés

Chapellerie

e Wálili *
4
IfpjNÍJO^
MONTPELLIER

lmp.de l'dÉconomiste Méridiona'l» 9,Bd duJeu-de-Paume, Montpellier-

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262563">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262564">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262565">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435992">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111868">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°95 (1è de jun 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111869">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°95 (1è de  junh 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111870">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435983">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435984">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631550">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111873">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°95 - 1er juin 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111875">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111876">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111881">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111882">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111883">
              <text>1919-06-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111885">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111886">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111887">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111888">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111889">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111890">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111891">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2004"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2004&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262558">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262559">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262560">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/eacdf9c9e61f6e24239c0729ba4f18ee.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262561">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262562">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435985">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435986">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435987">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435988">
              <text>Doutou Poutingas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435989">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435990">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435991">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594883">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594884">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594885">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640613">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718153">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
