<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2006" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2006?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:41:01+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1012" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/e8109c2c15bcb9fac0b923b93b4bc232.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111989">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111990">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111993">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111994">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139188" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/c18ef170ea2d9a3d7c1f1356e4905758.pdf</src>
      <authentication>7a2dc2a1337932559ada711bbd2c149b</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631337">
                  <text>C.i.D.O.
fitZlERS
Cinqièma Annada. - N" 97.

Julhet 1919

Lou ï@©l@is &amp;i iliiil li. pn

|iilit lii. ylipii

Canta lou rè e lou i5 de chaca mes

Redacioun : ìôbis, Carrièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres

SÒUS.

A Ja memôria de Filhou
Lou journal

Lou canou quc trona e las campanas que
dindoun, amai'nous ajoun roumplit lous ausidous emé sa grossa •Omiès — galoia ou trista
sus coumanda — nous an pas 'mpachat d'ausi
aqueste ressoun qu'arriba de liont, d'un pa'is
ounte braìamenfde Franceses (iWÊÊÈÈ&amp;*»
■fỳSïfçj"'"* fcn d'aqueste moument una D/'/epiatura estì-Oenca:
o
Soui ara en Poulougna, e me serà un
plasé verfcadiè de reçaupre las nouvelias
dau Clapàs tanfc liont d'el. Toutes mous
amiVs quand lou veqpua (Lou Gaí), eles
tamben lou voloutt legi.'
Se voulès saupre las empressiouns de
toutes lous Franceses que soun aici,
soun pas gaire bonas. Subretout pèr lou
manjà. Ara, lou viyi'avèn pas que lou
souveni — e lou regrèt. Es defendut de
n'enbailà as Poulouneses (1) ; e nautres
tamben duvèn faire couma eles. Lou pan
se pofc pas coumparà qu'au pan KK das
Bòchous. Negre, pesuc, emé un gousfc
agre. Lou tabat qu'avèn toucat de matis
es pas milhou. Es de íabat alemand
qu'apelloun: « Tabacde guerre-ŷMélange».
Hou pense! unmescladis de saloupariès:
de fìolhas de castagnié, de íìcella, de
brancas coupadas. Aqui ce que nous
cau fumà, Ioi lous ouficiès an agut,
couma legum, de nèfias...
Se cau pas estounà d'acò dins un
païs tant paure. Vesès toutas las fennas,
cambas nudas, à l'entour dau cantounament, qu'espèroun un moucèl de pan ou
una bouèta de « singe ».
Lous jasiòus que tènoun toutes lous
cafès nous arrouïnoun de tanfc que tout
es car. Un cafè costa 4 marks. Aqueles
bougres ensachounmème de nous empouisounà. Dous Poulouneses de moun regi»
ment soun morts antau; fossa soun estats
malautes.
Vejaqui pèr ara tout ce que pode
vous dire sus la Poulougna...

L'INTRANSIGEANT

(numerot dau

18 de jun) a publicat dins sa rubrica c. Les
Lettres » aquesía nota : .
On a placé au cimetière de Bienville, sur la
tombe ducapitaine íéiibre Louis Bonfils (Filhou)
mort pour la France, uue plaque où six de ses
vers, en langue d'oc, glorifient le sang versé
pour ia grande cause.
Et une inscription commémoraíive a été gravée k Monípellier, sur la maison du faubourg
Boutonnet que Bonfils liabita depuìs sa naissance
jusqu'à son départ pour l'armée.
La placa de couire pausada pèr Ious souèns

Âministracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

Abounament : 4 francs l'an

MOUNT-PELIÈ

d'ounou, prumiè gèste — lou soul encara,
à nosta counouissença — e gèste armounious à l'ounou de nostes pialuts miejournaus.
Pèr ce qu'es dau Gal, ausan dire que
sa redacioun pialusenca ié baila dejà
prou vouès au chapitre. E lous articles
que — bon prumiè à Mount-Peiiè — a
publicat sus aquel sujèfc, prouboun que
sa vouès (d'après ce que de mounde
coumpetent nous an ben vougut dire)
parla la lenga dau bon sen e dau bon
goust.
Noste segound mot serà pèr barià lou
let à-m-un jouine pialut dau 2ma genia
que nous escriéu :

de noste amic Jousè Loubet sus ia erous dau
cros de Filhou porla de grabats aquestes
verses (es lous dous tercets d'un sounet, datat
dau G de janviè 1915, mandat à Pèire Azêma):
Car lou sang a rajat, pus fort qu'uti i'ach de
[prensa,
Sang jouine, cremesin. viéu, generous e bon.
Couma toun pèu deman poussarà sus loun front
Nous poussarà tabé 'na nouvella jouvença
Que vendrà nous oufri e sa vida e soun cors
E que meissounarà lou semenat das morts.
—

'

@

ASSABÉ
Dau tems de las vacanças, Lou Gal
pareitrà pas qu'un cop pèr mes.

Vou mande quauques timbres que vadroulho.un dins moun carnet pèr souscriéure as 3 faniouns de nostes regiments clapassiès.
Pamens, tène à vous dire que pèr lou fanioun
dau genia serà toujour trop bèu. D'efè.t sièi
dins una coumpaniè que dèu dintrà dins quaucas senmanas, mès i a pas que de souldats de
ïas classas 18 e 19. Lous qu'an gagnat la crous
de guerra de noste fanioun soun partits e fan
lous coulhouns dins una caserna procha Metz.
Vesès, avès pas besoun de faire de fouliès. Las
meriían pas.
Vou dise tout acò pèr pas que seguèssses
estounats en vegent arribà de pialuts qu'an pas
gaire de pèu (parle pas pèr ièu, sièi bourrut
qu'es una vergougnaj.

Q,ue noste courrespoundent s'en fague
pas mai que ce que cau. Es as regiments
que lous faniouns seran oufrits, as regi3
o o ments
tous entiès. L'oumage dau Clapàs
s'adressa à tout aqueles que lous an
6 ks fèsias mî^j©MraaIas
illustrats pèr soun erouïsme, as que
tournaran lèu couma as autres, couma
Ajusten dous mots à las dos notas — sustoufc — as que, pecaire ! tournaran
qu'avèn publicadas l'autre cop jouta
pas pus.
aquel titre.
Nosta recounouissençalous dessepara
Noste prumiè mofc serà pèr renouvelà
pas. E cresèn, nautres, que la vouès das
la dioha tout ple senada dau PETIT
morts nous coumanda d'aparà lous
MÊRIDIONAL : « N'oublioiu donc jainais nos
drechs das viéus.
félibre.i Lorjque 110U0 fai.Mii.) 1111 gesle meriJ.-S.-P.
dional ».

Es un counsel que pourrà prene pèr
soun comte la municipalitat de MountPeliè, qu'a dessoublidat de counvidà
...'N'iabeprou pèr lou moument.N'i auriè
lous felibres dau Clapàs — Escola dau
mème mai que ce que cau, s'es •ìrai, couma
Parage e Coumitat dau Gal — à la
hou disoun, que la Pas es sinnada.
^rumièira reUnioun pèr lou Mounument
Mès ara. sabès, on es pas jamai soulide de
as Morts de la guerra.
res...
,
,í
Lou Parage auriè pougut, pamens, se
creire
sinnalat à soun atencioun pèr
(1) Saique en causa dau famous próuvèrbe
soun urousa iniciativa das faniouns
que ié fai tant michanta reputaciou.n.

VVVVVVV\X\VVVVVVVVVV^VVV\V\AyVV\V\'X^^\a^AAA^V\^VVV^

QUESTIOUN

Fenna -ìos pagà ìas talhas
Vos -Ooutà, menà de trin ;
Mès quand pourtaràs ìas braihas
Dequè ié metràs dedins?
Lou

GRAFIÈ

s 1 MISS:

La partença
Un cop que l'arraistice seguèt sinnat,
lou Goubernament deeldèt, pèr recoumpensà ious pialuts, de ié pagâ un poulit viage. Couraencèt per lou pagà
as qu'èroum en Ouriént, car aqueles
d'abord èroun jouines, avièn dejà vist
bravament de païses, aîors ié mancava
pas que d'anà un pauc pus liont pôr
fini sdun estrucion : sabòs que lousviages formoun ia joibnessa (pioi diran
que la Fran.;a- fafi pa» res pèr sous enfants).
Es lou 26 de decembre que la coumpaniè ounte me troubave dins l'artilhariô d'assaut (lous «tanks», s'airnàs
milhou) qu'èra à Salouaica, reçachèí
lou bilhet circulári pèr s'embarcà lou 29
sus lou 'oatèu L'Inambane à destinacioun
de la Russia. Dounc lou 29 qu'èra un
dimenche, nous enraenèroun au poit
erabé tout noste four'oi e l'embarcament
coumencèt. Era un cop d'iol de veire
aqueles pichots moustres d'aciè, panlevats pèr las cabras à niecanica, se balancà en l'er.
L'înambane es un batèu prou grand
qu'es estat pres as âiemands pèr lous
Pourtuguesos (vesès que lous Pourtugueses, amai se digue, an faeh quicoa
dins aquesta gu^rra). I aviè, à bord
d'artiihariè, una secioun sanitària, una
escadril-ha d'aviacioun, de genia e nautres; en tout, proche de 600 omes
Malurousament, sabe pas se noste
bilhet èra estat mau fach, mès i av é
pas endicat dessus d'ns quanta class i
duv'ièn viajà. Lous cnivals, que co: toun d'argení au goUbernament e que
cranissoun la ploja, é'roun dins las
calas, amai ia palha e la civada ; rnès
1 &gt;us omes restôren en plen èr sus lou
pont, emé lous autos, lous aeros, lous
tanlcs Lous caufaires couchavoun dins
sa vèituras, lous tankai&gt; es dins ou dejouta sous aparèls, mèá lous autres
s'aloungavoun un pauc pertout, derenjats à tout moument pèr lous porcs
que ',-enièn ramassà ce que s'estrassava
(oar aqueles animaus íasièn partida
dau ravitaìhement... de l'eipnpage).

�Lou batèu partiguèt à 5 ouras dau
tantost e lou lendeman vejèren lou
mont Athos, las Dardanellas emé
lous batèus coulats, lou fort de KoumKalé, etc.
Lou lè de janviè arribèren à Counstantinopla. Lou batèu restèt en rada,
acoustèt pas. Aqui, defensa esprèssa de
davalà à terra, ecetat naturalament pèr
moussus lous ouficiès qu'agèroun lou
drech de sourti. Nautres demourèren
tout un jour à regardà la vila de liount,
à croumpà de cartas poustalas, de coutèls, de sabou pèr la barba, enfin touta
mena de saloupariès, as Turcs que
venièn en barca à l'entour dau batèu
per cerca à nous emblousà, car i a pas
res de pus voulur qu'un Turc. S'imanavoun saique de nous prene pèr de
nouvèls desbarcats, mès se troumpavoun amai de prou, pioique poudian
pas desbarcà.
Una remarca. Pèr aquel jour dau
prumiè de l'an, ounte lous souldats
qu'èroun à terratoucavoun de champagna, cigàrrou, enfin l'ourdinàri ben
amilhounat, nautres avèn agut tout
couma d'abituda, mès la racioun de pan
es estada diminuada: 1 quart de boula
e 3 bisquiochs. Lou vi, qu'èra dins de
vièls bidouns d'essença aviè un bon
goust de vi vièl à l'essença.
Lou lendeman, à una oura de l'après_
dinnà, repartiguèren; passèren dous
jours entre cièl e aiga, acoumpagnats
pèr lous gabians que voulavoun tout,
entour de nautres e pèr lous margouins
tant grosses que de budèls, que pèr respirà sautavoun defora l'aiga, couma
s'esperavoun que lou batèu coulèsse pèr
manjà de car fresca (fasiè trop caud; la
car seriè 'stada pulèu passida que fresca). Enfin, après 48 ourasdetravessada
arribèren davans Odessa, en vista d'aquela famousa Russia ounte la guerra
countúniava e ounte dura encara.
Lou desbarcament
En dintrant dins lou port L'Inambane
defllèt davans lous batèus franceses
qu'èroun aquie que jouguèroun la «Marselliesa» à noste passage pèr nous
saludà. Après quaucas manobras, lou
bastiment acoustèt, l'escala seguét
messa, e souls lous ouficiès davalèroun
pèr anà au Q. G. Lous matelots de service au port venguèroun à noste bord
pèr preparà lou desbarcament e bailà
un cop de man pèr lou lendeman à
l'equipage dau batèu. Alors, tout lou
mounde se sarrava d'aqueles marins
pèr ié demandà dequé se passava dins
Odessa e saupre un pauc dequé èra lous
« bolchevicks». Tant benque mau nous
ransegnèroun mès lou traval pressava
e lous quartiès-mèstres coupèroun
court aquelas counversaciouns.
Passèrèn la nioch encara sus lou batèu è vers 8 ouras dau vèspre coumencèren d'entendre de cops de íusil
dins la vila. Era pas ben amusant, sus
tout après l'armistice, d'anà mai riscà
sa pèl dins aquel trassà de païs pér
aparà lous riches, jasious acaparaires,
contra lous bolchevistas e lôu moulou
d'oubrìès, travalhaires ou fegnants,
sans ime mai que mai, vitimes de la
proupaganda bocha. Mès veiren lou cop
que vèn dequé soun un pauc tout
aqueles partits quc se batoun en Russia.
Lou descargament de nostes aparels
se íaguèt emé l'ajuda d'una cabra

mountapa sus una granda barca; e lou
lendeman de nosta arribada, à miejour,
noste materièl èra desbarcat.
L'arribada das «tanks » s'èra anounciada en vila e lou mounde venìèn pèr
veire aqueles fmgens. Lous riches que
parlavoun un pauc francès nous bailavoun de cigarretas, cresièn qu'anaven
d'ausida tugà tout ce qu'apelavoun
« bolchevichs »; aquestes au countràri
regardavoun acò d'un michant iol, e la
garda avièprou pena à retène tout aquel
populò que voulièn se sarrà e que
coumprenièn pas 'n mot de francès,
Quand lou souèr arribèt lou capitàni,
revenguent dau Q. G. nous faguèt un
discours ounte tenguèt de nous sounà
sous enfants. Nous espliquèt que nous
mandavoun pasaqui pèrnous batre, un
cop que l'armistice èra sinnat en França, mès. pèr faire la pouliça; dins tout
acò nous diguèt que duvièn èstre prèstes à marchà en avans au prumiè sinnal
sustout de pas bailà de ransegnaments
sus nostes aparsls e nous pas quitá endourmis pèrlaproupaganda bolchevick
Ajustèt, que aviènà luchà (hou escullèt,
finalament, qu'anaven mai à la fìèira
de las gognas) contra dous partits que
se counouissiè pas lou pus sauvage :
d'abordlous quecounouissès déjà, lous
« bolchevistas » (ou bolchewicki, en
rùssi) e pioi lous «petlouras» que sounavoun antau perdequè lou general
que lous coumandava — aviè pas que
20 ans — s'apelava Petloura; aquestes
darniès èroun de bregands en plen.
D'aquel moument lous boichevistes
oucupavoun una estacioun de cami de
ferre proche Odessa e lous « petlouras»
una autra un pauc pus liont. Quand
lous viajaires passavoun dins la pruraièira gara, i enlevavoun tout ce
qu'avièn d'interessant sus eles, jusqu'à
soun perdessus, soun capèl ou mèmà
sas bralhas. E lous enmandavoun.
antau ; mès à la gara d'après, lous discinles de Petloura, enlevavoun lou
rèsta as paures bougres.
Aquel souèr, iou Q. G., esperava
un escadroun de cavalariè qu'arribavoun pèr aquela ligna; sabièn pas se
serièn pas arrestats, nous diguèroun
d'èstre prèstes d'anà à soun rescontre.
Passèren la nioch couchats à la bella
estella dejouta ious ponts, regardant de
tems en temps las fusadas que servissièn à esclairà un pauc la vila, car
l'eletricitat marchava pas. Escoutaven
lous cops de fusils et de mitralhusas,
nous dernandant dequ'es qu'anava arribà. La nioch èra fresca e à 2 ouras
dau mati alumèren, pèr nous rescaulà,
un fioc que nous serviguèt à faire nostre «jus». A 10 ouras, l'ordre arribèt de
dintrà dms la vila e de nous rendre au
cantounament.
PlERROU

Lou cop qae vèn :

DAS

L'intrada

CARMES.

à Odessa.

mifr

———.

Una fenna es martira

LA VIDA AU ViLAGE
I. Lou mati

La mièja de tres vèn de picà au reloge
de la glèisa ; lou jour coumença de pounchejà ; lous gals* cantoun e se respondoun d'una granja à l'autra, un chi japa
e un ase brama.
La vida en 1817
Dins la carrrièiras 1'eletTÌcitat es
damoussada, se ié vei pas res. Dins
Vejaici lous preses de la vida à Paris
lous oustau lous lums s'alumoun, lous en 1817, d'après las letras daou doutou
travalhaires se lèvoun. Aval, au foun Amadiéu Pichot, d'Arles, alors jouine
de la travesseta, una porta quitant estudiant en medecina:
entreveire un pauc de clartat, se douCAMBRA
28 francs pèr mes.
bris e se barra, una oumbra vai e vèn :
PENSIOUN
48 francs
—
es lou boulangè en bras de camisa que
Vl AU CABARET
4 SOUS.
&lt;
SOUUÈS. ,
9 francs.
carreja d'aiga de la font d'en faça.
CAMISA EN PERCALA ....
13 francs.
Ara, d'oumbras se crousoun, s'emCOUCHÉ
20 sòus la coussa.
brouncoun en se diguent bonjour; touLou sucre èra prou car, mès pas tant
tas dintroun dins lou mème oustau e
que ioi, e un medeci recachèt couma
n'en sourtissoun vite : es lous travapaga 60 liéuras de sucre.
lhaires que van dins un cafetou querre
Urous tems ! Omes urouses ! Pamens
un sòu de cafè pèr se derevelhà e se
èra au lendeman dc las grandas batalhas,
rescaufà,
mès belèu las grèvas èroun pas tant
Pertout es un veritable mouvament, noumbrousas.
on entend marchà, on entend parlà, mès
Pichoí asard
on vei pas digus.
— Ebé! Julod! siès prèste ? aga!
L'asard es ben pichot, mès a ben fach
qu'anan parti.
las causas.
— Enric, dessoublides pas la grasilha
Lous journals de Mount-Peliè dau
pèr faire coire las sardas!
a3 de jun nous anounciavoun (couma
lous autres) en prumièira paja, en letras
— Tè! Matiéu, ounte vas ioi ?
de mièch-pan : L' ALlemagne accepte 1100
— Vau laurà à Cagamol; e tus?
■— Ièu vau as Termas, vau roumpre conditiona, ou encara : L'Allemagne acceple
pèr Gutàvi!
aaiia condidoiie (acò vòu dire ce mèma;
E zou! la darnièira estella brilha lou francés es una bella lenga).
encara dins lou celestiau, que lous omes,
Soulament, en 3ma paja, nous anounben engarramachats, lou sac tras l'es- ciavoun que lous boulangès aumentoun
quina, la trinca sus l'espalla, s'en van d'un sòu lou kilò de pan.
dins lou terren faire la matinada.
En l'ounou de la Vitòria, proubable.
Sus la routa lous fouèts petoun, las Pèr se pagà de sous frèsses de lamlairas cricoun...
piouns e de drapèus...
Lou vilage redevèn siau. Las fennas
BRAMAFIL.
e lous enfants se levaran toutara, -———— ■ ,-_
■■^fo-^gj-.jgfr.
quand farà grand jour.
JAN DE LA
I

I

———.I-

^ p

CAPELLA-NOVA.
■-

■' ■ ■■—— —■

Çopft de gargaiiía
et Cops d'arpiéus
La fenna siai Siouíà
Cau pas creire que siègue aqui una
envencioun ncuvella.
L'Istòria nous aprend qu'a l'age
mejan las fennas voutavoun, mès pas
toutas; las vèusas, las fennas maridadas
quand soun ome i èra pas, jougavoun un
rolle poulitica : prenièn part à las deliberaciouns dau bourg que coumençavoun
aníau : « LesqueLá loué et toute&lt;i dev'uerejil e
ordonnerent que...))
Au XlVme siècle las fennas vouta-"
voun dins la Coumuna.
Inoucent IV acourdèt dins sous Estats
lou drech de vota à la fenna, manida ou
vèusa.
Res es nouvèl jout lou sourel.
Mèma la journada de ioch ouras es
una vièlha enstitucioun de l'Age mejan.
Recovmençament

Martira das amours
Perqué countà qu'Elvira
Qu'a fach d'omes cabourds
S'atissa ara e souspira^
Pèr de galants prou iourds ?
Tant que Ia roda vira
La roda fai de tonrs,..

Lou. GRAFIÈ

sus las Alèias de Beziès, lou general
Bailloud aviè fach la mèma proumessa
as souldats dau ijme. E, quaucas senmanas après, èra la partença pèr Gafsa.
M. Clemenceau aima trop la justiça
pèr pas renouvelà, en 1919, as marins,
^ou cop que faguèt, en 1907, as sculdats...

Quicon mai qu'es pas nouvèl.
Lous paures matelots de la Mar
Negra an agut un michant moument. Ié
louvan faire pagàcar, amai soun amiral
i agèsse proumés que se passariè l'espounga.
Mès, se vous 'n, souvenès, en 1907,

— Vos pas me creire, Norina; iéu
dise qu'an tort de voudre nous faire
voutà.
— Mès eníìn, Mentina, t'esplicaràs
un pauc ?
— Pardi ! Amai aurai lèu faeh de
m'esplicà. As legit aquelas afichas embé
de letras bluas ou roujas sus founs
blanc placardadas as quatre caires de
la vila e ounte es escrich dessus : Femmeá
reoenez à vOé ménaged et à voá enjanto.
— Oi! Ebé?
—■ Ebé 1 ma miga! Dise que s' una
fenna s'oucupa couma se dèu de soun
meinage e de sous efants, pensarà pas à
anà voutà. Dequé vos que ié fague l'oupiniounde Moussu Radase ou de Moussu
Bardotàs ! Que siègue blanc ou rouge,
mouienant que l'ome m'aporte la senmanada es tout ço que demande.
— Chaval! Mentina ! sios pas couaia
ièu. Voic voutà! E podes creire qu'aquel jour sourtirai ma*pus poulida rauba dau cabinet. Sabes, aquela rauba
emé de perias que carguère à la noça
de moun cousi Hiacintha.
— Sios una embecilla. I'a pas que
lous-carnavals, las petetas de michanía
vida que parloun comma tus.
— Pèr esemple ! " Tu aLigeo " couma
dis Julou, l'efanfc de Soufia. Oi! oi! voutarai emé grand plesi. Jusqu'à ioi lous
omes an mandat à la Cambra de pouliticairqs, de bramaires s'oucupant que

�d'una causa: encaissà lous 10.000 francs.
Nautres las femnas nous cau pas segui
las bardotadas das omes. Nous cau
envouià amoundaut quaucun que nous
farà vendre lou vi
— Mès ié poudèn pas res !
— Te troumpes, ma fìlha. Sabes que
i'a fossa d'ancians pialuts que disoun
couma acò: lou jour de las eieciouns,
anarai passà la journada à Palavas ou
à Rimbaud emé ma familha. Alors,
coumprenes, se n'i a fossa d'aqueles
pialuts, e que las femnas se decidoun à
anà à las urnas en grand noumbre, auren la majouritat e nostre candidat
sourtirà.
— Rise, Norina, de t'ausi parlà
antau! E creses qu'anarà tout soul
— Perdequé pas ? S'acò arribava
couma m'hou imagine, pourrièn fourmà
un sendicat que prenguèsse en mans
nostes interèsses. Car enfin, — entre
nautras, Mentina — creses que se nous
groupaven, se fourmayen la " Liga de
las fennas que voloun pas èstre picadas ",
moun ome me picariè tant souvent...
— De fèt! as una idèiameravilhousa.
— E pioi se nostre condidat sourtissiè pourrièn nous plani à el; ié racountà nostas pichotas misèras ; ié faire
voutà de lèis pèr enganà lous omes, e
que te sabe ièu ! Belèu, s'èra una gentilha persouna, pourriè nous enmenà à
Paris.
— Acòs i es de trop.
—r I'a pas jamai res de trop, Voudrièi
tamben faire sanjà las idèias das omes.
As agut remarcat mai d'un cop, quand
un pouliticaire veniè dounàune relinioun,
aviè preparat soun discours à l'avança,
D'un vilage à l'autre soun discours sanjava. Te fasiè de grandas frasas ; lous
que l'escoutavoun ié coumprenièn pas
res de tout, mès disièn : qnand mèma,
couma parla pla!
— Es pla vrai!
•— Me souvène qu'à-m-una elecioun
moun ome voutèt pér un moussu que ie
counveniè pas. Couma ié demandave
perdequé voutava pèr el, me respoundét: « Norina, es lou candidat dau
partit ».
— Aqui las vesèn las bardotadas da*
omes,
— Quand sieguèsse que pèr acò vole
voutà ; que me pique, que fague ço que
voudrà, moun ome : voutarai! voutarai.
—■ Ma paura, se toun rasounament
es meravilhous pode pas lpu segui jusqu'au bout. Ai pas que pòu d'una causa :
lou jour ounte se decidaran à nous faire
voutà siègue una journada de sarcida e
de tira-pèusses... Couma ai^que quatre
pèusses sus la tèsta voudrièi pas
As pas besoun d'avudre pòu, Quand
s'agis de soun interèst la fenna a ièu
fach de segui!ou mouvament.,. Avènpas
la tèsta tant dura que lous omes.
— Moun ome pot pas se metre
em'aquela rasou. « Es ièu que sioi lou
mèstre », s'hou dis. Es pas tus. Sios pas
moun egala! Duves pas avudre lous
mèmes drechs que ièu!.
.— Es ço que veiren! N'ai un sadoul
d'èstre picada. Acòs pot pas durà. E
pamens se sabiès couma l'aime moun
Janou... Ebé maugrat que l'aime fossa,
vole que sanje ou alors, ièu lou farai
sanjà.
— Couma te ié prendràs ?
— Eh! ma miga lou sendicat qu'anan
fourmà.
— Ié refléchissiéi pas! Aquel jour
sarà, pèr nautras, un mounde nouvèl

que se levarà: pèr lou prumiè cop,
dempioi que lou mounde es mounde
saren " nostres mèstres ".

ploure pas e pèr ièu pourre dourmi qu'ai
de besoun de repaus.
— Perqué ploure pas ? Oh ! sabès ièu
acò me fai pas res, e pièi, iei, pèr ma
part vole que ploure.
E d'un gèste energic se tirèt la
couverta jusqu'al nas. Dempièi aquel
moument se i a pas, pus d'acòrdi dins
aquel mainage, i'a toujour un efant que
ploura.

CATAGNA DE VILAMANDA.

La pôu dau croc, à Marineta
Faguèt aimà 'n American
— Una tèsta de predicant
Emé rasteliè e luneta —
Tout lou mes d'abriéu e de mai
Se frequantèroun tant e mai
(Dequé fai pas una piéucella
Pèr pourre troubà eabucella '...)
... Mès quand venguèt la fln de jun
Lou « Yank »faguèt de fléu. Paureta'
Ai ! couma plourèt Marineta,
Sans saupre ounte penjà souu lum :
Se vesiè pas desenfièirada
Més se sabiè des... counsoulada...
JAN-SANS-PÈU.

L'EFANT PLOURA
Lous omes aimoun lous plasés dal
mainage, mès aimoun pas las penas.
Mèstre Bècamilfasiè pas menti aquesta
assercioun.
Un parel d'ans après soun maridage
arnbé Fineta Coumoul, un efantounel
venguèt pèr sa naissença pourtà un
cambiament dins la vida d'aquel jouine
mainage.

MOUNTMEJÒ.

— Mès ! pèr que brèsses lou drolle
à toun tour.
— Oc ! e perdequé?
.— Venjan, hou sabes ben! Perqué

Facultat

que M.

de

Lafferre

se souvendriè qu'es Miejournau de naissença e
depuíat de l'Erau. Mès cau pas esperà que las
callas nous tomboun toutas roustidas.
— Lou méme jour, le counsel municipal de
Mount-Peliè a voutat lous founs pèr

la crea-

cioun á la Facultat de las Letras, d'una ca-

serà fisada à M. lou proufessou Plaisance.
Osca ! Acò's un afaire vitament enlevat, « à
l'americana ».

i|R eop d'io! sus h pealitiea

vot das estudiants

LDU

aboutirà pas tant lèu : es

de

Mount-Peliè

vrai que s'agis de

lenga e de literatura miejournalas.

Enfin ! i sièn arribats. Las fennas poudran voutà e pèr aqui se mesclà de pouli: ica.
Mancava pas pus qu'aquel cop pèr
faire ressourti que noste siècle èra lou
siècle dau prougrès. Mès es un pauc fort
quand méma de veire lous deputats que
dèurièn èstre à soun oustau dempioi un
brave briéu, nous faire encara aquel
cop. Auriè-ti pas estat milhou de quità
discutà aquel afaire pèr las nouvellas
Cambras, noumadas, elas, pèr lous qu'an
mai que digus drech au chapitre.
D aqueste moument i a pourtant de
causas pus interessantas à discutà, mès
cau dire que s'en ficoun pas mau, regardoun pulèu de nous'n metre couma
foujour plen lous iols. Vese pourtant
pas quand las fennas van pourre voutà
couma lous afaires marcharan milhou,
se coumplicarari pulèu.
En tout cas, e sièi pas lou soul d'hou
pensà, la fenna vai perdre fossa de sa
graça, e d'un mot de tout ça que nous fai
cercà en ela una coumpagna pèr viéure
nosta vida aici-bas. Dejà que lous meinages units van pas en aumentant, dequé
serà alors quand las fennas discutaran
poulitica.

dificille ?

.— « Diga, tus.,.. perdequé me derevelhes ara? ièu que dourmissièi tant
pla ? »

autant pèr la

Mount-Pelié ? Sèn soulides

dièira de lenga e de literatura americana que

Lou bounur treslusiè dins lous iols
dal paire e de la maire.
Mès pecaire! acò durèt pas gaire.
Aquel nouvèl vengut d'efantou èra poulit couma un sòu e proun garrut mès
aviè 'n defaut, un tarrible defaut! bramava couma un ase cada cop que l'ajassavouri dins soun brès sans lou bressà pèr
lou faire dourmi, e pas pus lèu que quiMès au founs nous voloun faire restavoun de lou bressà se derevelhava e
sourti
que soun nostas egaìas; hou vese
tournà bramava couma un sourd.
Or, acò sembla pas ren, mès lou paire pas ièu, e en dequé que siège.
E pioi cau pas discutà amé las fennas :
e la maire eles poudièn pas dourmi dal
tems que bressavoun.
an talament de blaga ! e aqui soulament
Toutes lous sistèmes pèr l'empachà recounouisse que nous despassoun mèma.
de plourà, (à part de negà ou de tugà Pioique devounagure jous mèmas drechs
lou drolle) seguèroun ensajats. — Cri- que nautres, perdequ'aurièn pas lous
dadas, ancadas ren ié fasié; aguèroun msmas debés ? E se i avièn dich d'anà
bèu íou cambià de brès se lou bressa- passàquatre ans amoundaut dequ'aurièn
respoundut? Acò's lous afaires das omes !
voun pas, lou macàs bramava toujour.
Lou paire e la maire poudièn pas pus Aquela responsa es touta naturala. Sièi
ié tène ; de mancà de som magrissièn à pas dificille mès s'avièn fach couma
vista d'iol. Caliè pamens troubà un nautres ié bailarièi pla voulountiè lou
drech de vote. Hou aurièn pas raubat.
biais pèr sourti d'aquel pastis.
A la fin Mèstre Bècamil aguèt una E pamens nautres hou avèn be fach e
avèn pas que lou drech de nous calà.
idèia proun bona :
— Fineta (soudis), aqui ço que cal Ah ! libertat, ounte siès ?
Es vrai qu'es pas encara en faguent
faire. Se vos, tusf bressaràs jusqu'à
de
zèla d'aquel biais que fossa deputaís
mièja-nioch pendent que ièu dourmirai
e pièi bressarai jusqu'al matin e adounc cargaran pas una vèsta. Lou vote de las
sarà à tus à te repausà; veses qu'es pas fennas pararà pas tout !
E de fèt, pendent que la femna bressava, l'ome faguèt pas qu'un som jusqu'à
mièja-nioch, causa que ì'èra pas arribada
dempièi un briéu ; mès al darniè cop de
12 ouras quand Fineta d'un butassal
lou derevelha aqueste en repoutegant
li fai:

Perdequé lous deputats de Mouní-Peliè n'en
demandoun pas

CROUNIOUETA
Nosíes sovídats.
Noste amic e couloubouraire Jan
cAra moubilisat, que fasiè

BARDIN,

en-

founcioun, dempioi

un brave briéu, de medeci-aussiliàri, vèn d'èstre
noumat ouficialament à-m-aquel grade.
N i en fasèn toutes nostes amtstouses coumpliments.

Pichoís ressozms.
Lou dilusa dejun, àlaSala das Councertsdau
Grand-Teatre, bella vesprada ourganisada pèr
1'' Amicate Eranco-Yougoólave, Prougrama requist
e artistas de tria. Dins aquel prougrama,
CoiSo Santo cantada pèr una

la

courala de jou-

vents e jouventas, escoulans de nostas Facullats
e de nostes Licès.
Bravo pèr eles !

e coumpliments

à nostes

amics Blanc e Comby e à toutes lous ourganisaires.
—■ Lou dijòus

12

de jun,

à l'Otel de Niça,

la Vida au grand èr de Lengadoc

a festejat

soun suecès à la « Coupa dau Miejour » gagnada sus lous Bourdeleses. Brinde dau president Baissat e councert ounte s'aplaudiguèí la
bella vouès de

Louvis

Castan que vèn d'em-

pourtà au Counservatòri lou pres Bonnet-Capmarty, las cansous de Baissat, e ounte la lenga
nostra agèt sa bona plaça gracia à noste coulabouraire Pèire Rongier.
— Lou dimenche i5 de jun, au banquet dau
Coungrès de la Federacioun das mutilats e ancians coumbatants de l'Erau,
coulabouraires Pèire Causse
an dich e cantat. emé

nostes
e

amics e

Louvis Steblé

fossa succès, quaucas-

unas de sas obras en lenga d'oc.

En memôria.
Es un proufessou de grand saupre, un medeci de nauta esperiença e un ome de brave
cor que l'Universitat e la vila de Mount-Pelié
an perdut emé la mort de M. lou doutou

CAR-

RIEU.

N°us fasèn un debé d'assoucià noste salut
respcíous e atristat as oumages que soun estats
renduts à sa memòria.

Sabèn e duvèn dire

que lou proufessou Carrieu èra un Miejournau

Maistre

JIBE.

qu'aimava soun païs, que counouissiò e praíicava la lenga dau terraire ; e nous fasèn ounou

- s
Li

d'ajustà qu'èra un legiguèire amistous d'aqneste

Ensegnament

journalet.

Cacaraca,

de la Lenga d'oc

Aprenèn emé lou pus grand plesi lou maridage de noste amic Jouachim
Lou 3o de jun, à la Cambra das Deputats,

CAUQUIL,

farmacian-

ajud;-major de ìra classa. preparatou à I'Es-

M. Andriéu Lefèvre, deputat d'Ais, a deman-

cola Superiousa de Farmacia, emé Madoumai-

dat la creacioun d'una cadièira de Ienga d oc a

sella Enrieta

!a

(Droumaỳ, ounte la noça s'es facha lou

Facultat de las letras d'Ais. Lou Alinistre

de l'Estrucioun publica i a respoudut qu'estudiava la question emé simpatia.

CORNU,

de

Buis-les-Baronnies
18

de

Jun.
Mandan as nòvis nostes millous vots de bonur^

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels

En venta as burèus dau « GAL»

J

Ecriuains
Poètes
Journalistes

■«II

4

Abonnez**vous à
E

d'AuGUSTE

ClRILLA

RlGAUD

M^í(iéiOjV8i(

0,

9,

Bouleuard Jeu-de-Paume,

m
m
li a -

M

Bd Jeu-de~Paume. — Montpellier

Edicioun de 1845

Q

MONTPELLIER
Vn an :

k

l'Agence Méridionale
d'Ediíion et de Publicité

IÇft

pouètas rnount-pelièirencs

û

Votre intérêt est de vous adresser à

ii

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

Costa : îì franess

6 francs

i

i
É
û

i

MK########f#

I

Se uos un coustume à la moda

i

E que te molle couma un gant

8
i

é

Es una causa ben coumoda :

Q

§C
SC

Les Grands Magasins de Nouoeautés

jç

| PARIS-MONTPELLIERI

I

Ss

-|j

S€

soní sans conlredii les mieux assortis
el vendent meilleur marché que les
p/us grandes Maisons de Paris.

Pren un abilhaire elegant.

5Ç

Lou qu'a las façouns las milhounas

|f

S'atroba Plan de las Coulounas :

S€
K S€K5CSÇSCS€SCÌ€5C5SSC5S5SSCS€5;ÌS5SSÇSSSC5ÇSSC5€5SSS SC

Drougariè

#

é

§|

tf

ï
ri

I
RSOUNT-PELIÈ

B eol

5, Anciana Plaça de ías Coulounas

I

JÌ,
«»

kJ^J^J^J^J^J^J8»J^JÏ»J^J^ j^j^ji

«1:

C|

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las uitras las pus ^
1l claras e las pus soulidas, las milbou- ^
nas coulous e touta mena de drou- *
^ gariè de prumièira qualitat.

STENO-DACTYLOGRAPHIE

ÍBí

MOUNT-PELIÊ

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

ï

J|

If^

Leçons, Courrier, Travaux de Machine
«85«

.

f

8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER(*§

^rj»

ç
•£,

#f##############^#$*
l

4-~

#

•*:;SC5€XS^5SS€SCS€SCS€S€S€5ÇSS5ÇS€SCSÇSS5Ç5t5€M^ÏSK
S€
5&lt;&gt;
ít

SC

5€
5€
5?
v
S€
K
5€

— Digàs Marioun,
D'ounte uèn lou renoum
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

%
%
«;■»
5C

*'■»
fcí

27,

rue Aiguillerie,

2.7

Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après pbotographies détériorées ou blanchies.

N. R

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prix et renseignements franco.

5C

C.I.D.O.
BÈZItRS

Toujours
Chk...
....car

RIEN DE PLUS BEAU

Portraits au pastel « pleine p'áte » peinture à l'huiie, dessin et agrandissement, toufes dim^nsions.

ss

M
^»)

ssSS
S€S€S€5Ç5SSCS€X5€5€S€S€5€5€5C5€5ÇSÇS€S€S€ SC5C5S5S

«OiîlMTS ii IIIOÏÏI

Chapellerie

filLE VILLA'RÈT
RUE DES BALANCES,
MONTPELLIER

ÌÉ

21

laiese de Ww

Pli du Ciìovnl Vei-t

îa douz. 13.50

FiL sur carte
KIL pourConi'éetion

Ia boite 3,60
les 2) gr'. 0,65

CRAIND

à partir de
GÍ and

4

ASSORTiMENT DE BAS ET CHAUSSETTES
2

fr,

45

clioix ífi PAHICUFLLS eí mm
ASSORTIMENT de

Banch's brodées, Denleìles, Parfuir.erie,
Peignes, Corsets, Ganls, efc. etc.

RéúuctiQn S °j0 aux

Oemobilisés

1&lt; ■MBI
EgsfeÉ^y^

MONTPELLIER

mp.de l'aEeonomiste Méridional» q, Bd du jeu-de-Paume, Montpelli

4

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262581">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262582">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262583">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436014">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112018">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°97 (julhet 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112019">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°97 (julhet 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112020">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436006">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436007">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631552">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112023">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°97 - juillet 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112025">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112026">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112030">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112031">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112032">
              <text>1919-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112034">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112035">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112036">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112037">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112038">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112039">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112040">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2006"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2006&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262576">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262577">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262578">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/e8109c2c15bcb9fac0b923b93b4bc232.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262579">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262580">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436008">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436009">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436010">
              <text>Pierrou das Carmes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436011">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436012">
              <text>Bramafil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436013">
              <text>Maistre Jibe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594889">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594890">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594891">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640615">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718155">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
