<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2008" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/2008?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:56+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1014" order="1">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/0ebfffd693dcfef71cd176993d53689f.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112128">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112129">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112132">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112133">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139190" order="2">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/1aa6102f35739a35e90f956d1080e60e.pdf</src>
      <authentication>776dc8ce4149fecf8e80fbdee8eecdda</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631341">
                  <text>Setembre 1919

Cinquièma Annada. - Nrt 99.

Redacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou lè e lou t5 de chaca mes

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres sòus. Abounament : 4 francs l'an

IlOtl
A Marcel

RICOSE,

Souveni d'un jour ounte
mancava pai queí (divendres 8 d'agoust).

Quant de cops as pas dich, camarada
pialut, dins tas febrousas sounjariès de
la trencada, ou dau tems das repaus
dins lous cantounaments, ou dins tous
blancs lençòus sus un lièch d'espitau,
ou dins lou feniantige abrutit dau depaus, quant de cops as pas dich, o pialut, o moun fraire :
— Que lou jour de la Pas à nosíes
iols lusigue! e que tournen tastà la
douçou dau fougau! Ai! aquel jour tout
voula, amassan una mouta, prenèn una
guindoula e cargan un plumet, que caudrà que longtems tout lou mounde n en
parle...
(Pardiéu! aquel souvèt èra paspouetic, èra pas erouïc, pas dinne de Barrès,
e YEcho de Paru n'a pas iamai parlat;
mès gisclava dau cor, dindava sus las
boucas, e la joia à veni — mèma un pauquet espessa — nous alaugièirissiè lou
fais grèu dau moument).
Ebé! l'auba esperada a ravit nostes
iols, douça couma lou mèu, couma lou
mèu daurada, lou jour de libertat e de
gau es vengut, e l'azur cla dau cièl nous
a semblat pus linde, e l'èr pus viéu, pus
fresc, a couflat noste pitre — e nous'n
sèn ibrougnats, ben mai que de vinassa...
Pamens, avèn tustat lou got, plen à
raseta, assetats couide à couide à la
taula frairala, davans l'aiòli blound,
l'ansalada frisada, lou pastis frech — o
souveni dau grand «pastis»! —e lou
poultrop roustit, pus secqu'un estelou...

pira estamina, d'ounte l'ome sourtis pus
ome — mèmajouine - agent fossa viscut pioiqu'a mancat mouri...
Dins tout acò bon apetis, l'imou galoia, acoustumats à pas se virà qu'as
cantous, à mandà faire foutre, e pèr
tant qu'on n'en trobe, lous nèscis, lous
sots-miòus e lous repoutegaires, à dire
ce qu'on pensa, à faire ce qu'on vòu...
... Franc quand l'autouritat, abestida
e sacrada, se quilha aqui davans en
diguent: « Vole pas ! »...
Juste, l'autouritat èra maudispausada;
nautres èren en trin: acò toumbava
ben...
D'avudre treboulat l'Eldoradò tranquille, temple dau cinemà bourgés e de
las putas, ounte on vai espinchà lous
films amai las filhas, dins lou fum de la
pipa e de la car susousa, e qne mena à
Pasquiè en passant pèr Verdun, d'avudre un pauc cridat dins un endrech
tant siau, èra un orre pecat, un crime
abouminable...
... Sustout pèr de pialuts que soun
deliberats...
Belèu en quicon mai, belèu en d'autres tems, lou mounde aurièn coumprés
aquela foga gaia, se serièn regalats de
nosta joia sana, — e mèma la pouliça
amistousa e bouniassa, aurièbarrat lous
iols e ris dins sa moustacha...
Mès ioi, dins lou Clapàs, tout se passa au reglet; aici Butor es diéu e Gavach soun proufèta...

E lou « serjant d'anguila », embuscat
vaierous qu'a fach la guerra en douça,
au pus lèu se requita: las d'acouti e
d'engulà las baladusas, de la facioun
davans la boutiga de Mata, e d'escourtà
de l'escourchin la carretassa, vaipourre
desplegà sa valhença e sa pougna...
N'en mancava un parel pèr faire la
E pioi, lou macarèl d'en Mediterradougena : i aviè Raya, lou Clèm e soun nèia, qu'agent lou sang pourrit es pas
còsi, Momò; Jan-Batista e Bernat, fio- 'staí à la guerra, s'atroba pèr aqui •—
quets viéus couma poudra ; Nouè lou l'asard fai ben las causas ; es urous...
Catalan, lou Boy e Grabièl; e Jan-sans- couma un peis, de foutre una sarcida àPèu, rasat e grastalun canounge...
m-un tipe à faus-col qu'a pas l'èr cassi... Dèchs jouvents, rescapats de la bralha, e vai bailà ranfort as coumpans
granda sannada, agent patit, languit, de « la poula «...
soufrit, rescat sa pèl, quitat amount un
... N'en cau pas mai qu'acò pèr anà
pauc de sang ou de jouinessa, arrapat
jusqu'au
poste. Mès ce que passa l'osca
de galouns, de ribans ou de gognas, e
es
que
de
bèstias brutas, que s'apelloun
rapourtant emé sa glòria, emé sous
lou
Dous
ou
ben lou Cranta-Sèt, ou lou
creches, l'ourgul d'èstre passat pèr la

Âministracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma
MOUNT-PELIÈ

tron que te cure ! ■— au founs, d'acò
m'en chaute .— te mandoun à plen de
poung, aderé couma d'orta, un tabasage
de prumièira dins las costas. E que, mai
bruta encara, un coumissàri aproube.
Mès ce qu'es un pauc fort — amai
pioi on n'en rigue — es de passàla nioch
dins un membre pudent, que lou pauc
d'èr t'estoufa e fai veni lou bòmi; de
saupre que lou lièch à toun oustau espèra,
ou que l'amiga aimada en soun raive te
sona; de pensà que la vèlha an tugat,
pèr carrièiras, un ome, e que soun
assassin courris encara, dau tems que
siès clavat à trible tour de clau ; de te
veire gardat pèr de mièchs-animaus, que
pèr l'èstre d'à-founs an de trop la
paraula...

La seria das ensulíaires dau Miejour
es pas acabada ; i a 'ncara de mounde
que lous lauriès passits de Gervais
Tèsta-secaempachoun dedourmi. Aqui
unnouvèl esernple, que nous arriba de
Gange.
Lous pus terrible de l'al'aire es que,
aqueste cop, l'ensulíaire dau Miejour
es vengut dau defora s'establi dins lou
Miejour, e gagnà soun pan (amai mai)
à la susou de . ... nosle front. L'ensulta
n'es doublament grava, e tout lou
mounde coumprendrà e aproubarà lou
loun endinnat de la proutèsta que seguis. Souvetan que l'afaire s'arrèste pas
Alors lous bèus discours te remontoun aqui e f'aren noste perquè pèr la butà,
en tèsta e te fan rebouli lou cervèl dins lèu e liont. — N. D L. R.

la closca. Lou Drech, la Libertat, la
Justiça e lou rèsta, tout lou grand tralalà que nous burguèt lou lèu, lou veses
pèr ce qu'es : sot-bougrige e messorga...
... Pioi qu'avèn pas lou Drech d'arrapà
'na ganarra, nimai la Libertat de ié fà
prene l'èr, e pioique la Justiça, à sas
balanças faussas, fai toumbàlou platèu
dau coustat qu'es pas vrai.
... Mès, quau sap ? es pas dich que
toujour acò dure. Es pas dich qu'un
mati, tibat d'un gros sadoul, lou pialut
trop pacient agante pas la foutra ! Alors,
se marca-mau se passeja, tant pis : lous
qu'hou auran cercat se levaran d'aqui
ou seran lous prumiès à tastà dau regiscle.
Belèu veiren acò, e — quau sap ? —
belèulèu. Ah ! senous arribava, un jour,
quante bèu jour ! Pres enfìn de vergougna, agent dempioi longtems trop sentit
de pourrenca e vist de vilaniès, e vouguent soun terraire autant bèu que soun
cièl, lou Clapàs carrejà loulaj sas escoubilhas... !

Lou

CHIVALIÈ.

De trop reflechi
Reraountariè pas l'aiga dors Ia sourça,
Es voudre ferrà, pèr gagnà la coursa,
Las quatra patas à soun cni.
Lou GEAFIÈ.

Jusquas à ioi erian demourafs muls sus loui
afaires de grèìa qu'interessoun la •ìiiota elou
rode de Gange, car pensa-ìian que d un moumenf à l'autre hus patrouns debassaires reeounouguenì las justas rrOendieaciouns de sous
oubriès lus dounarièn satisfacioun, ço qu'a
degut se proudurre, pioi qu'aprenèn al darniè
moument que toules lous oubriès an reprès lou
fra-Pal.
D'abord, n'es pas aici queslioun d'afaires
eourpouratie'us ; lou Gal sans s'en mesc/à, es
mai qualifiaì pèr saquejà lous ensultaires dal
pa'is. Es pèr acû que -ìoulèn relrià couma se
dèu las paraulas abouminablas d'un das patrouns debassaires, d'un noumat Bluche, —
dount lou noum souìprouba prou qu'es pas de
Perpignan... Â sous oubriès que li demandoun
aumentacion el lus respond:
Les gens du Midi vous n'êtes qu'un
tas de « feignanís » ; le soleil est de trop
pour les Méridionaux...
Prenèn à ìemouèn lou Miejour touf entiè,
dal Var jusqu'à Mdour, de Marseìha à
Toulousa. A'ous adressan as mascìes de la
raça, as felibres, as aïoucats, as oubriès, as
omes de sciença, as grands journaìs de noslas
nobìas cièutafs, à tout ço que tieu, agis, tra-Palha jous noste tièl miejournal, à I'aflat de
nosle bèu sourel; nous adressan as erou'icas
pialuts que mountèroun cinq ans à-de-reng
jous las nèblas de I'Ubà pèr aparà ìa ferra
de França, e la sauS&gt;à.' e lus demandan se
deïèn supourìà de pariès renegages! Se se -íai
resfà mut, coussi qualifià aquel ètra, dequé
s'amerita, dequè ìi caì? — Un certan magis-

�trat, seguèl un jour desplaçat de soun posle fachat que pleguèssoun boutiga pèr /i acaparà
pèr a-íudre dich en parlant de la lenga d'oe sas usinas e se rendre mèslre dal pa'is; que
« la langue de basse-eour ». Cresès qu'aieeste eadun s'en a~0ise e drouïigue ì'iol sus « l'Enmerita pas quieon mai ? Cresès que soun noum, sultaire » malfasent.
Bluche... BLUCHE... BLUCHE... degue
D ELPON-D EL ASCABR AS.
pas ja ìou tour de toulas la gazefas e dtrìeni
lou sinounime d'ensultaire ? Perdequè touf
ome que trai lènsuìta as omes dal Miejour,
sas paraulas Irasoun lou treboulun dins lou
pa'is e portoun eop à l'unifat mourala de la
Au mes d'olobre,
nacioun francesa. Bluche e Gervais, GerQu'a
paó
de raubaó, que n'en trobe !
vais e Bluche touf aeô's un.
(Vièl prouvèrbe).
S'es dich, de la bouca d'una nauta persounalitat dal desparlemenl, qu'apela-ìoun lou
Otobre arriba... Acò 's un mes
paire BLUCHE « l'Affameur des Vosges » :
Que fai pas caud de rèsta
ì'efant a dequè lène. Mès, que se mete ben
E que chacun — fenna. ome — mes
dins ìou eap, ìas Cei)enas soun un bon moucèl,
La rauba ou ben... la « vèsta »;
malurousament un pauc frop gros pèr eì. Lou
Avis
as deputats
joifine « Afamaire » es belèu pas sens interèsì
Que van èstre butats.
à ço que Ious industria/s d'aici siègoun en buta
ambé sous oubriès de longa dafa, et seriè pas
JAN-SANS-PÈU.

Pèi Irai qii

soQB

tramats

En l'ounou de nostes amics felibres e das enfants dau
Clapàs qu'an agut lou bonur de reveni dau front.

Ara que tout es siau e qu'au "bord das camis
Dins lou bertàs en flou l'aucelou fai soun nis
Sans èstre espaurugat pèr lou bruch de ferralha
Que fasièn ious caissous carrejant la mitralha,
Ara que tout sourris e respira la pas,
Qu'ai lou bonur enfin de nous veire acampats.
Pèr lous que revenès de l'ourribla batèsta,
Lous vièls que sèn restats àl'oumbra dau clouquiè
Venèn emé de bouis, de nerta, de lauriè,
Amics, piousament courounà vosta tèsta.
E disèn qu'èroun forts e claman qu'èroun grands,
Lous que, fusil au poung e sans pòu das Germans
Qu'avièn passat lou Rhin pèr veni cercà renas,
Sus la Marna an fourçat lous pougnets dau destin
Moustrant à soun Kaiser que lou vièl sang latin
Couma au tems de Valmy rajava dins sas venas.
Car serés estats grands e valhents e caputs !
Avès fach aloungà mai de càscous pounchuts
Que, d'espigas de blad, lou voulam d'un segaire ;
E graça à sous guerriès, à vautres, mous amics,
Pèr la segounda fes nosta França aurà vist
Lou Sourel d'Austerlitz lusi sus soun terraire.
Que se founde de brounze e se forge d'aram,
E qu'en letras de fioc e qu'en letras de sang
Vosta obra siègue escricha au frountoun de l'Istòria :
Lous poples à veni, clafits d'amiracioun,
Menaran sous enfants saludà voste noum,
Couma lous vièls Roumans au Temple de Memòria.
E diran que la França en mila-nòu-cent-sege
Esfacèt de soun front l'abouminable creche
Que i'avièn fach un jour lous talous alemands,
E qu'après, s'acoussant à l'ourribla cadena
Que ravalava au pèd l'Alsaça e la Lourrena,
D'un manifíc esfors ia brisèt dins Sas mans
Vaqui ça que diran lous poples dins mila ans,
Vaqui ço qu'aprendran lous Mèstres as enfants,
Escoutant, pensatiéus, sus lou banc de Fescola ;
E l'elèva d'alors serà ben estounat
D'aprene que dous rèis avièn dessoublidat
Que lou roc Tarpeièn toca lou Capitola.
E nautres que vivèn lou tems qu'avès viscút,
Que, quand tout s'engrunava e semblava perdut,
Counservaven l'espèr, ioi que sès ras de nautres,
Vous disèn simplament : « Enfants de Mount-Peliè,
Lous que sèn demourats à l'oumbra dau clouquiè,
Lous vièls, mous cars amics, lous vièls sèn fièrs de vautres ! *
G. CoURTIOL.

« Lo Romancero Occitan » (1)

i dal Cour
Lo Romancero Occiían es Iou íitre d'un
nouvèl Iibre dal pouèta Esíieu. L'Eros d'aquel
« romancero » es Guilhem dal Court-Nas,
comle de Toulousa, duq d'Aquilàni, prumiè
prince d'Aurenge, vengut dins soun vielhun
mounge e foundatour de I'Abadiè de Gellona,
ioi, St-GuiIhem-dal-Desert, dau noum de
soun foundatour.
L'autour dal Romancero, Prosper Estieu,
es prou counougut pèr que nous creseguen
pas oublijats de presentà de soun Iibre una critica Iiterària ; sas obras couma Iou Terradov,
Flors d'Occitania, La Canson Occiíana, an
parlat al public amb'una elouquencia suflsenta
que pot nous dispensà tabé de mountâ à Ias
nivas un pouèta dejà estimat a soun juste
pres,
Diren tant soulament que Iou Romancero
counflrma mai que mai Iou renoum de I'autOur.
Es Ia resurrecioun d'un eros, un das pus
grands, das pusbèusquese siègue jamai vist.
« Nullejîgure épique du Moyen ¥k.ge, nous dis
dins Ia prefacia Iou baroun Desazars de Montgalhard, ne sauraií lui êíre supérieure, ni
celle du Cid Campeador, ni celle de Roland
son devancier de qvelques années seulemení
eî doní ilfvt le siengeur ».
L'oubrage es una seguida de pouèmas dount
cadun retrai un íros de la vida de Guilhem e
se saudoun armouniousament couma Ias
pèiras façounadas d'una estatua magistrala
ount sount escalpraís Ious trats e qualitats de
I'ome qu'assegurèt à I'Europa Iou triounfle
dal crestianisme e de Ia civilisacioun contra
lou paganisme musulman.
Lous que, dal Clapâs, dal Lengadoc, de
Prouvença an pelerinat à Sant-GuiIhem-dalDesert joundran un charme de mai als
records de Ius escourrida, après letura d'aquel
Iibre ount sounl perfeciounaís Ious engaloupants recits e Iegendas que Ious sicles an
amoulounats sus Ia tèsta de Guilhem e que
I'imaginacioun d'un Esliêu fai dardalhà couma
de diamants.
Guilhem de Narbouna, comtedeTouIousa,
nebout de Pepin Iou Brèu, cousin german de
Caríes-'Magna que Iou titrèt Comte dal
Palais en recoumpensa de sa bravoura, coumença pêr counquistà Baucent, deliura Narbouna, e fai Iou courounament de Louïs, fîl
mol e fîac de Carles Iou Grand. E cau veire
aici couma se ié prend aquel galhard

empougnà Ia Seplimania, (s'èra jamai vist
tant noumbrousa armada) arribèt à Narbouna
hou rasclanl e sagatant tout, captivant de
miliès de crestians, e se dirijava sus Carcassouna quand s'atroubèt aqui Guilhem, à
Vila-Danha, â Ia jountura de I'Auda e de
I'Orbiêu. Lou dourdassal seguèt terrible,
Ious souldats de Toulousa êroun pas tant
noumbrouses mès èroun pla coumandats e
Guilhem Ius dounèt I'esemple en passant
davant sous omes talhant, bourrant e tabasant de soun espasa sus Ious Maugrabins.
Dintra en Iucha ambé Ius capouliè Corsolt,
lou gigant, Iou tuga de sa man, perd dins
aquel coumbat un floc de soun nas que
Corsolt Ii a alisat d'un cop d'espasa, mès
aviè arrestat Ious Arabas que devoun pas pus
repassà! E l'on pot dire, qu'à Vila Danha,
Guilhem de Toulousa sauvèt Ia França
couma soun grand maternal hou aviè fach à
Peitiéus (Poitiers).
Es una de las belias pajas dal Romencero
que la Batalha de Vila-Danha. E citaren
tabé Iou Courounament de Louïs, Ia tristour
de Guilhem, Carl e Guilhem, e tant d'autras
encara couma Ia Granda Coulèra de Guilhem,
quoura arribant à Ia Cour dal Rèi Louïs,
ounle anava demandà de secous pèr soun
armada afeblida troba Ia Cour dins lous plasês
e las dansas, festejant Iou maridage de sa
sorre Blanca-Fior ambé Iou « reinoí » Louïs.
Guilhem sus un toun de santa coulèra s'aIarga en reprochés, vai mèmes jusquas à menaçà I'emperairis, esfraiant aquela Cour
apantenida que quita ambé mesprés pèr s'enlournà dins Iou Miejour ounte Iou debé Iou
sona :
Mas lo Creissent fuch Aurenje e Narbona
Passa la mar, perd enfîn Barcelona.. ..
... Guilhem dis adiu als combats
E çai vên counquistâ lou cèl dins Iou mounastiè de Gellona. Carles Iou Grand qu'es
dins lou cèl vèn d'apareitre à Guilhem de
Narbouna quand dourmis sus soun grabat de
St-GuiIhem-dal-Desert.
Al cèl, li dis, prèp ieu auras ta plasa,
Car as vincit la mescrezenta Rasa
E venjat moun nebot Roland !
Guilhem al moustiè oublida que fuguèt
grand eros, juna, se counfessa, prega Iou cap
rasat en forma de courouna e nièch e jour
travalha à deveni un Sant.
Arìtal íînis Guilhem dal Courl-Nas qu'Eslieu n'a fach Iou retipe de Ias pus grandas
aciouns, das pus nobles sentiments, pèr I'ounou de noste païs e pèr l'amour de nosta
Ienga.
Poudèn pas que I'en gramecià.
DELPON-DELASCABRAS .

D'un cop de poung aucis Eruaut, pren la corona,
L'enfonza jusqu'al colti de Loïs

Guilhaume Fierebrasse couma I'apelavoun
Ious pouètas pousteriours al Xllma sicle
èra tabê noumat Guilhem dal Cort-'Nas.
L'ourigine d'aquel escainoum es pas d'àfouns ben establida mès, à Ia causida, Estieu
s'es arampelat as troubaires qu'an atribuat
â-m-aquel nas u.i rolle epique qu'empouêtisa Iou camardige de Guilhem e li apega sus
Ia facia couma Iou cop de tampoun de sa
bravoura, aurioulat d'un misticisme de circounstencia, car I'espasa dal gigant sarrasin
Corsolt, auriè pas derrabat Iou bout da soun
nas se, quand passejèroun sus touí soun cors
Ia relica dal bras de St-Pèire, avièn pas dessoublidaí aquela peteta de soun erouïca persouna.
E aici's Iou fèt istourica. Rbd-er-Rahman
aviè recounquislat tont Iou païs al miejour
de Ias Pirenèias, soun fll Abd-er-Rahman
countunièt I'obra dau paire, aproufltant
que Carles guerrejava Iiont. Lou Kalifa
Hescham Iè prouclama ['FUgihad ou guerra
santa e manda (793) una pouderousa armada
(i) Prosper ESTIEU. — Lo Romancero Occilan
(emé traducioun francesa). Societat d'Edicien
Occitana, 3y, carrièra de la Bafa, Castelnòudari.

CROUNIQUETA
Cacaraca.
MARSILHARGUE. — Avèn aprés emé grand gau
lou maridage, celebrat lou 16 d'agout, de
Madoumaisella Cecila Fourmaud, sorre de noste
amic Louvis Fourmaud, emé Moussu Pèire
Civelii, marechal-das-Iougis au 1*' regiment
d'espahis.
1

Emé nostes milhous coumpliments à las familhas, mandan à la genta Felibressa dau Vidourle
e à soun nòvi, nostes vots sincères de bonur.

En "Memôria
CETA. — Lou mes passat es defuntat, dins
sous 68 ans, lou felibre majourau Jousèp Soulet,
cabiscòu de la Felibrenca de Sl-Cla e un das
prencipals coulabouraires de XArmanac Cetòrï.
Teniè una plaça estimada dins lou mounde das
coumerçants de Cetâ ; aimava sa citat emé una
devoucioun qu'espilla à chaca paja de soun
recul /ìlaá Canóoiu, publicat i a pauc de tems.
Era, em'acò, un felibre devouat, un amic segu,
un ome amistous e bon. Saludan sa parfença
em' un respèt entristesit.

�A5SABÉ
Lous « frucbs de la vsitôrta », couma disiè l'autre, doumai s'amaduroun
e dcumai cènoun amars. La situacioun ecounoumica - apelloun acô :
ecounoumica ! — es de mai en mai
escaiabrousa. Tout lou mounde hou
sap e n'en patis. Lou Gal s'en avnsa,
un cop encara, e ara mai que jamai.
Noste emprimaire \)èn de nous
aumentà dous cops de fila, au pount
que nostes frèsses creissoun de 80
ojo, — on a v&gt;ergougna d'hou escriéure e pamens es la t&gt;eritat.
De 1916 à ioi, lou côstis dau journal a aumentat de 3oo o\o ; dins aquel
tems aumentauen lou numerot de
5o ojo e l'abounament pas que de
33 010 : coumparàs e jujàs.
Acô pot pas durà. Auèn tengut
lou cop en plena guerra, maugrat
milanta dificultats; ara es pas pus
poussible, e, pèr tant que siègue
triste à dire, hou duuèn dire carrament.
Pamens, anan lucbà contra l'impoussible. Anan encara, de touta
nosta força e de tout noste bon
vjoulé, mès sans grand espèr, ensachà
denous sourti d'aqueste nouuèl auv&gt;àri.
Sibant la resulta d'aquel darniè
esfors, Lou Gal vdéurà ou ben aurà
uiscut...
■ —

—&gt;$~®-^

Laïda
Autre conte, messourguiè e sans
maliça, que l'autou, tant ben
que mau, escriguèt pèr pas
degus.

Quand agèt, davanslouSegnou, en la
glèisa St-Matiéu e Moussu Gibert, à la
Coumuna, fach fenna siéuna nauta e
lengudadamouisellaAdelaïda-Zoê Mouraya, Monsieur Bassin (Ernest) dins
soun quartiè, seguèt quaueun.
Adelaïda, pér tout lou mùunde Laïda,
abiè 32 ans, 7.000 fr., 1 mèstreSOd'aussada. Sabe pas quant abiè de tour de talha,
mès tout lou mounde sabiè qu'abiè un
parel de titisque lenièn toutala petrina,
de foutrassaus de titis que tramblavoun toujour à dous pans de soun estoumac, e que pourtava sans pôu e sans
reproche, coumas'abiè pourtatlou SintSacrament. Sas ancas èroun dins lou
biais de sous titis e sas quioissas dins
lou biais de sas ancas. Sa vouès seriè
. estada de baritoun; mès couma sa maire qu'èra bugadièira l'abiè, dins soun
jouine age, messaau mestiè, lamanida
en manejant tout de long dau Lez lou
bacèl mairal abiè ranfourtit sa vouès e
parlava en soun age madu couma una
bassa nobla quand QS. enraumassada.
Laïda èraUna bella fennassa. Monsieur
Bassin (Ernest), soun ome. óra pas ni
grand, ni pichot, ni gros, ni magre, èra
couma lous qu'an pòu d'èstre couma
pas digus : vìsage rond, bouche moycnne, nez moyen, èra belèu couma vous,
belèu couma ièu... Era couma tout lou
mounde. Soun paire, de soun rnestiè
gipiè, abiè pincelat touta sa vida pèr
que soun enfant seguèsse un jour coumis; e soun enfant èra estat coumis à
la Prefetura. I.ou seguèt jusqu'à sa
mort.
Aquel parel demourava dins una p&gt;chota carrièira darriès St-Matiéu. Una

d'aquelas vièliias carrièiras ounte lous
oustaus siaus an d'escaliès que viroun,
de balcpunets rouvilhats, de façadas
grisas pintradas erepintradas couma las
'fennas de Pasquiè. Façadas que s'alignoun couma podoun, en naut, de chaca coustat d'un destrech plafound de
cièl, en bas, de chaca coustat d'un parquet de caladas pounchudas.
Ioch jours après lou maridage, lou
vesinage, pèr lóus souèns de Madame
Bassin, counouguètlas vertutsd'Ernest.
Se disiè, encò de l'espìcièira, que l'emplpgat èra un moudèladaugenre. Laïda
lou cridava pertout e lou mounde que
l'ausissièn, la cresièn, perdequé lou
monde crei toujour las fennas qu'an
una vouès de bassa e de grosses titis.
Es vrai pamens que Monsieur Bassin
aviè l'èr d'unbon emplegat. Eratoujour
cirat e penchinat Pourtava de tibletas
en gai chou e legissiè en se rendent à
la Prefetura lou Pelit Parisìen, ce que
iè bailava tout lou long dau cami la
counsideracioun de fossa mounde.
I'abiè quatre ans qu'èroun maridats
quand la guerra esclatèt Ernest èra
estat refourmat: seguèt pas de la cola
cantata que partiguèt pèr mouri dins
lou Nord, à ia nèu de decembre ou au
sourel de mai. Tout lou mounde poudiè
pas « courri au chapladis pèr apara lou
noum de Franço». Monsieur Bassin
courriguèt à la Prefetura. Ié faguèt soun
debé. Au coumençament de 1915, Madame Bassin dintrèt couma courdurièira
à l'Espitau 47 ou 49. D'à parti d'aquel
jour, lou quartiè sacbèt pas soulament
qu'Ernest èra un emplegat moudèla,
sachèt tamben ce que se fasiè sus lou
front. Pioi, pauc à pauc, dessoublidèt
noste ome e sous cartous verds : Laïda
parlava pas pus que de Joffre e de Gallieni. N'en parlava à quau vouliè l'ausi
e mai que mai à soun coumis d'ome,
amai que lou paure seguèsse pas talhat
pèr d'erouïcs prepaus.
Lous souèrs d'ivèr dins la napa de
lum que la lampa espandissiè à l'entour
de la taula, Laïda (à l'espitau èra ben
ransegnada) lou toupet en batalha e
lous titis tremblants espausava sas
oupiniouns sus nos'a sorre latina, las
Dardanellas e Verdun ; fasiè de carna
ges de bò ;hous, e s'arrrestava de sarci
sous debasses pór embrassà lou pourtrèt d'un general. Pauc à pauc, à-maq'iel oustau ounte èra pas questioun
que d'oubusses, de tranchadas, de
gognas, la vida semblèt à Moussu
Bassin èstre un pichot infèr: visquèt
pas pus que dins la pòu de veire Madame Bassin, s'enroulà dins lous « chassurs » ou dins lous granadiès. Un souèr
Laïda arribèt de l'espitau couifada d'un
bounet de pouliça belge. Pèr lou cop
Ernest pensèt se troubà mau, n'agét las
susous e n'en perdèt lou bèure e lou
manjá. D'aquel jour dourmiguèt pas
pus; )a nioch abiede sounges afrouses,
vesiè sus una machina infernala sa
fenna en coustume d'avintou, sous
cartous brullats, la Prefetura demoulida, iou Merdansou boumbardat... Lous
gòbis que seguèroun pescats duvoun,
quand fan counouissença embé la sartan gobicida, avudre lous làguis qu'abiô
noste ome chaca mati. Pamens, dins la
journada, au mitan de sous cartous
hen aimats, retroubava un pauc de la
douça tranquillitat que l'espetacle das
burèus de la Prefetura baila à las amas
troubladas; mès quand veniè lou souèr
e que tournava à soun oustau, embé
lou ìessoun de la vouès de sa fenna,
sous làguis lou repreniôa: Laïda cantavalou Çhant du Départ en escullant sa
soupa. Aquela vida durèt jusqu'au mes
de mars 1918. Un mati eouma noste
coumis se rendiè à la Prefetura lou fa-

tou i bailèt una letra. Aquela letra
Pareis que lou prumiè pres es estat
veniè dau front, èrapèr Madama Bassin. gagnat pèr l'enfant dau Marin, lou
L'oubriguèt couma s'abiè doubert toutas
nebout de Rascassou qu'a sege meses.
las portas de línfèi'
« Ma ch'ere
Marraine.,. «... Laïda abiè un filiìôu, un L'an arrestat à La Tamarissièira, autramen anava à Brescou. Q,ue te cure !î!
capoural dau Genia...
Lou souér d'aquel jour, un pauc avans
BRAMAFIL
9 ouras, Monsieur Bassin mouriguèt de
—
lacagagna. Es lou capelan de St-Matiéu que cantèt la messa das morts.
GOBte
I abié fossa mounde à soun entarrament.
Dins lou quartiè se diguèt que la guerra
I a d'acò vint-e-sèt ans, Manjarcèiis,
l'abiè tugat: se fasiè trop de michant
sang. Laïda lou plourèt. Se remaridèt un Cetôri, se maridèt e venguèt faire
pas.
soun vouiage de noça à Paris.
MARCEL RICOSE.
Un cop dins la capitala, ié prenguèt
Fez, 3 de Julhet 1919.
la fantasiè de croumpà un capèl, pèr
metre à soun retour à Ceta e espatà
lous amics.
Duus ans après soun maridage, ManÛB
jarcèlis agèl un garçou qu'apelèt Marius.
e Cops d'arpiéus
Marius que dounc a ara vint-e- cinq
ans, vai lèu se maridà, mèsavans couI a vn biais...
ma aimariè de veni à Paris, diguèt à
I a unbiais dedirelas causas. Vesès,
sous parents de ié lou menà pèr veire
tè ! couma se ié pren lou Progres Civique
las fèstas de la Vitouèra; e enfln deci(16 d agoust) pèr rapelà lou debé das
dèroun de i anà. Lou 10 de julhet,
païses espargnats pèr la guerra au
Manjarcèlis, sa fenna e lou jouinome
regard de las regiouns devastadas :
Marius partiguèroun pèr lacapitala.
II est juste que Bordeaux paye pour le relèLou lendeman de l'arribada, en pervement d'Arras, Marseille ne saurait nier
menant sus lous grands boulevards,
qu'elle doit des comptes à Reims, et la brave et
passèroun, pèr asard, davans lou caperiche population de Lyon aura sans doute à
liè qu'aviè vendut i aviè 27 ans un capèl
cceur d'aider de sa pléthore au relèvement de
à Manjarcèlis. lé dintròroun alors pèr
Verdun.
croumpà un capèl à Marius :
Es toujour ce mème. A força d'hou
— Bonjour ! Soui mai aicis !! Me
faire creire lous journalistas parisencs
recounouissès pas ?
ílnissoun pèr creire que lou Miejour es
Lou capeliè seguèt susprés d'abord,
lou soul ou lou prencipal proufitaire de
mès au bout d'un moument e pèr ié íaire
la. guerra. Mancoun pas jamai de cità
plesi agèt l'èr de lou recounouisse.
Marselha ou Bourdèus, mès dessoubliE après avudre croumpat un poulit
doun toujour •—•• couma pèr asard —• de
capèl à la moda pèr Marius, tout en
parlà de Rouen ou Nantas, pèr esemriguent Manjarcèlis flquèt soun camp,
ple... E pioi, regardàs aquela gradaemé sa fenna e soun enfant, en diguent •
cioun, sibant qu'on regarda mai ou mens
— Oh tron ! quana miola ! ! Acha!!!
bas sus la carta de França :
tè vè, d'un pauc mai me recounouissié
4
Mardeille DOIT dea comptej...
pas!...
Celestin MERLE,
II e&lt;it juàle que Bordeaux PAIE...

Hchot

Cûps

cetôíi

Garganta

Mès pèr Lioun, « brave el riche », cau
cargà de gants, e simplament esprimà
lou souvèt que :

RES DE NOUVÈL...

... Jout lou sourel, es lou cas d'hou dire,
pioique s'agis de secada. Vejaici ce que dis la
Dequé disès d'aquel « dand doute »? crounica roumana dau Pichot Thalamus sus
D'un pauc mai demandavoun perdoun à aquel sujèt d'una atualitat« brullanta »:
L'an 1313, fou tan moult gran secada
Lioun, pecaire ! Noun pas que lou
Miejour a bona esquina : on pot tabasà que ben estet set mezes que nou ploou,
en tal manera que fou tan gran sec
dessus...
que los blads comensavon a secar
dve ie qvilhe!
avans quc fosen espigats. En guisa que
Sabian que lous Datencs soun fossa an fach procession per quatre vegadas
am tots los religiosos e portavon espipescaires, que soun de forts ajustaires,
gna de los Frares menors et todas las
qu'aimoun d'anà au Grau faire una bona
sanctas reliquias que erjn à Monpelier.
ribota encò de Palmiè, mès ço que
Et per tot aquo notre Segnor no volsabian pas es qu'en Ate lous enfants guet auzir, car no semblava que hom y
arribavoun au mounde en nadant e qu'è- vengues am àevotion Una nuech que
roun prou forts à un an pèr faire soun foron ben may de mila que homs que
ome dins un councours.
femnas que anavon tota nuech et baCresès belèu que vous dise una mes- tien se tan que sang venie. Et en grans
sorga : i a pas qu'à legi lou prougrama lacrymas et en grans plors venion à
de la fèsta loucala qu'a paregut sus nostra Dona de las Taulas, et aqui
pregon nostra Donaqu'ella prjguesson
toutes lous journals clapassiès :
car fìlh qu'el trasmeses pleya. Et porA i5 heures, concours de natation sur l'IIétavon ly torcas et candelas que cremerault, sous le contrôle de M. Camboultve,
ron nuech et jorn davant nostra Dona.
conseiller municipal. Adultes, de i5 ans et auEn tal guisa que quand o agueron tendessus : départ du Pont de pierre à l'Hótel du
gut per quatre nuechs nostra Dona nos
Cheval-Blanc, avec retour ; —de j à 15 ano :
trasmese !a siuna gratia de pieya ; en
départ du Pont de pierre à l'Hótel du Chevaltal guisa quJ los blads ne foron restauBlanc, sans retour.
ratz liquels eron perduts.
Lyon aura,

SANS DOUTE,

a cceur...

�En v&gt;enta as burèus dau «GAL»

Obías

Ecrivains
Poètes
Journalistes

Goaxnplètas

d'AuGUSTE

ClRILLA

E

Votre intérêl est de vous adresser à

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité

RlGAUD

pouètas mount-pelièirencs

9, Bd Jeu-de^Paume. — Monlpellier

Iû

Edicioun de 1845

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

Costa : 3 francs

#############
XXXXXXXXXXXXXXXXX.VXXXXXCXXXX x
X
X

jç

Les Grands Magasins dc Nouueautés

55

IPARIS-MONTPELLIERI
X
X
X

sont sans conlredit les mieux assorlis

jíç

eí vendent

X

p/us grandes Maisons de Paris.

meilleur

X
X
X

marché que les

*|

||

x
x xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxx^;

X

56,

51

(Jappieira It-BiOlìi;

MOUNT-PELIÈ
&amp;j&amp;j&amp;j&amp;j&amp;jwj&amp;*j9*j9*j&amp;*j&amp;*jg*j&amp;jt

M

ivuàv

jj^
lf

Bemingtoa "

t

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Birigée par Mademoiselle MAGLIO
Leçons, Courrier, Travaux de Machine

Oustau de counfiença renoumat dins jfj'
lou Clapàs. Tèn las vitras las pus °X
claras e las pus soulidas, las milbou- ^
nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

(|

| 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER tf

^##############^#J^

F

L

^XXXXSXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX^
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
D'ounte v&gt;èn lou renoum
X
X
X

X
X
X
X

De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
— Es qu'abilha embé goust
Soulide e d'un pris dous...

11

10U

x

RIEN DE PLUS BEAU

27,

rue Aiguillerie,

27

Portraits au pastcl 6 pleine pâte » peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, méme d'après pliotographies détériorées ou blanchies.

in

Cartes-poslahs et carìes dc ìuxc defiant toutc concurrence. JJlelier de pose au rez-de-cbaussée.
X
X

jyr

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prii et renseignements franco.

X

X

ttXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

C-Í^r~ "ï^
e-fc
EIUÌSLE VILLARET
21,

RUE

BALANCES,

Chapellerie

21 8EZIERS

MONTPELLIER

Toulours
Chic...
....car

DES

C.l.0.0.

gpaoÉ liiiie
FILdu Cheval Vert ....
FIL sur cai'te
FIL pour Gonleclion...

È

frix

la douz. 13,50
la boite
3,G0
lcs 2 &gt; gr. 0.65

GRAND ASSORTIMENT DE BAS ET CHAUSSETTES
à partir de 2 fr 45

Grand

GtìOîX

de PAHTOUFLCS eî; AHOALES

ASSORTIMENT de
Bandes brodces, Dentelles, Parfumerte,

4
íi
MONTPELLIER

Peignes, Corsels, Ganfs, efc. efe.

IMmìin

5°

m Qeno&amp;llisis

Imp. de l'«Économiste Méridional» 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpelller

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262599">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262600">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262601">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436035">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112158">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°99 (setembre 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112159">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°99 (setembre 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112160">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436026">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436027">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631554">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112163">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°99 - Septembre 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112165">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112166">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112171">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112172">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112173">
              <text>1919-09</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112175">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112176">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112177">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112178">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112179">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="112180">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="112181">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2008"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2008&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262594">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262595">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262596">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/0ebfffd693dcfef71cd176993d53689f.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262597">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262598">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436028">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436029">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436030">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436031">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436032">
              <text>Courtiol, G.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436033">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436034">
              <text>Merle, Celestin</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594895">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594896">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594897">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640617">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718157">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
