<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20290" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20290?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-09T12:59:47+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138535">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/a300743dd1085152f53e8a8c17edd172.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="138536">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/784328b29ef2ae3bcf1e7e6a117aa80a.pdf</src>
      <authentication>2b91660e5757acd79afb8599e4f0cbb3</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="624728">
                  <text>14* Annada

Décembre

N° 98

1932.

Lo Gai Saber
Revista de l'ESCOLA OCCITANA

Dis Aup i Pirenèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
14,

Carrièra

dels

Arts,

1-4

Lo Numéro

:

1 fr. 50

�LO

SABER

OÀI

Revista dq l'ESCOLA OCCITANA

8UREUS

14« Carrièra

s

dels Arts

Fransa

Abonaments

:

:

Bstrange

un

an

--

: un an

.

TOLOZA
12 fr.

...

.

25 fr.

ENSENHADOR
del

N° 98

L'Occitanie chez les Flamands.

P. FAVEREAU
M.

(Décembre 1932)

BARAILLÉ

Nadal.

Jozèp SALVAT

Libres Novéls.

CRI-CRI

Bolegadisa Occitana.

:

(Table des Matières du Tome VII (Années 1931 et 1932)
Supplément : (pels Escolans e los Amies del Colètge d'Occitania) : La Rampelada (N° 19) : Grammaire occitane, par
l abbé Salvat ;

liste des Escolans

et

des Amies du Colètge ;

bibliographie, sujets de devoirs, nouvelles, etc...

Burèu de l'Escôla Occitana
Prosper Estieu,

CapiscòL; Antonin Perbosc,
J.-Rozès de Brousse, Francés de Gélis, Jos-Capiscòls ; Armand Praviel, Clavaire ; Jozèp
Salvat, Secretari.
ASABER. - Per la Redaccion, escriure al Capiscòl, lo Majorai Prosper Estieu, 45, carrièra Contresti,
CASTÈLNOUDARI.
Per tôt sò que pertòca l'Administracion, escriure
à la Libraria Edoard Privât, 14, Carrièra dels Arts,
TOLOZA.
Compte postal
Se

parlarà

que

:

Toloza N• 1673

dels libres mandats en dople etsemplari

�5a flnnada

-

La

N* 19.

Rampelada
del

Coîètge d'Occitania
(Suplement al Gai Saber n° 98)

Redac.

e

Adm.

:

2,

Plasa Mdntmorenci

CASTÈLNOUDARI

La

( Aude )

Page de Grammaire
LES

NUMÉRAUX (Suite)
II

Nombres ordinaux
/" Formes

Les nombres ordinaux
ment leur terminaison
encore

en

Provence:

devraient

en

an

avoir normale¬

celle-ci existesettanto-quattren dón

en,

enca;

Felibrige.
Mais la terminaison
les jours davantage:

ième,

primièr, primièr a.
segond, segonda.
tre^ième, tre^ièma.
quatrième, a.
cinquième, a.
siei^ième, a-. ■

ièma

se

répand tous-

dot^ième, a.
treizième, a.
quatorzième, a.
quinzième, a.
seizième, a.
dètz-c-setième, a.

setième, a.
ueitième, a,
nòuvième, a.

dètz-e-ueitième,
dètz-e-nòuvièin

det^ième,

vintième, a./£
/&amp;

a.

a.

�126

vint-e-unième,

cinquantième,

a.

vint-e-do\ième,

a

trentième, a.
trenta-unième,

nonantième,
centième, a.

a.

milième,

2'

a.

a.

a.

Emplois

Les nombres ordinaux se mettent
avant le nom auquel ils se rapportent.
Ex: lo primièr pas.
la quatrièma annada.
lo cinquantième fulh.

généralement

III

Substantifs numéraux
1° Nombres

Voici les

plus usités

:

multiplicatifs.

lo dople.
lo triple,
lo quadruple,
lo centuple.

2° Nombres

Voici les

plus usités

partitifs.

: una

cinquième,
siei^ième.
det^ième... lo dèume
(la dîme).
cinquantième.

un

I.

quart,

collectifs.

plus usités:
ueitena.

una

vintena.

una

det^ena.
dot\ena.
quinzena

una

cinquantena.

una

centena.

una

22.

un

una

una

on

mièja.

un

un

3° Nombres

una

tiers,

un

Voici les

mitât,

un

dit aussi
un

:

unis quinze jorns.
unis setanta ans.

parel.
quin^enada.

una

centenat.

un

una
un

"Abbé

un

gròsa ( 144).

milherat.
sècle.

Joseph SALVAT.

�AI-s
Lo Libre recomandat

Escolans.
:

Los Sants Evangèlis, traduccion occitana per l'abat Juli'
Cubaynes (in-8, 480 p.). Libr. Rouquette, 29, plasa Carnot,.
Cárcasona, Aude (30 fr.).
Bèl libre, plan imprimât sus papièr alfà, religat en tela.
La traduccion literala del raconte evangelic a pas bezonh
d'èstre lauzenjada, perque cadun sab que l'abat Cubaynes
es
un
dels escribans occitans que coneison rnelhor lor
lenga. De notas, de cartas, de tablèus sinoptics acompànhan
la traduccion.
A l'ora ont lo Colèlge d'Occitania ven de se durbir per la
6a annada, demandam à totis nòstres escolans de nos demorar fldèls e de perseguir lor propaganda en cercant de novèls escolans e de novèls amies.

Debers
En mai dels debers que nòstres escolans recebon régu¬
lièrement cada uèit o cada quinze jorns, aie! dos debers
facultatius que ne podran interesar qualques-uns e lor permetre de far de vertadièrs trabalhs d'istôria e de lenguistica occitanas. Son pels escolans de totas las seccions.

I. Narracion : Quais sentiments vos inspira lo remembre
de l'execucion del Duc de Montmorenci à Toloza lo 30 d'oc¬
tobre 1632 ?
Nòstre

amie Armand Praviel

a publicat
dins « Le.
del 25 d'octobre, à l'ocazion de son 3e centenari, un estudi remirable subre aquel doloros eveniment(A remletre abant lo 15 de janvièr 1933).
■—

Correspondant

»

—

II. Lexicologîa : Establir la lista dels noms de lòc (montanhas, ribièras, bordas, tenements, etc...) de vòstre endreil
en ne douant, se se pòcl,- l'etimologia e lo sens. (A remetre
abant lo 15 de febrier 1933).
Lo PROrESOR.

PELIOITACIONS
Nôstre grand amie Emili ABELOUS, decan de la Facultat
de Medecina de Toloza, vei de se veire atribiiir, per l'ensemble
de

estudis de

quimia fisiologica, lo prêts La Caze (io.ooo fr.),
Ciensas, per 1932.
Nôstres escolans se regaudiran d'aquela bonanovèla, encara
mai quand sauran que lo decan Abelous a sulcôp donat una
bona part d'aquel prêts (500 fr.) al Colètge d'Occitania. Ambe
lo generos anonime carsinól, aqui un autre amie
que compren!
sos

de l'Academia de

�Lo

Co!èti&gt;'e

des escolcms du Colètge d'Occitania
juillet 1932.
AYRIX (Madeleine), AYRIX (Maria), Les Cassés
(Aude). — AZAIS (Andrée), Albi. — BARAILLE (Ma¬
rie), Carcassonne. — BARBAZA (Cécile), Castres. —
BARTHAS (Aimé), Carcassonne. — BASTIDE (Made¬
leine), BEAUMEL (Cécile), Castelnaudary. — BELLOC (Paul), Carcassonne. — BERDOT (Ernestine),
Tabres (Ariège). — BERTON (Liliane), Albi. —
BLUEM (Jérôme), Versailles. — BONNAFOUS (René),
Carcassonne.
DE BONNEFOY (Cézette), Saint-Félix-de-Lauragais. — BOUCHARD D'ESQUIEU (Paul),
Montpellier. — BOYER-MAS (André), Castelnaudary.
CAMPROUX (Charles), Marseille. — CABROL
(Marthe), Albi. — CARRIERES (Marcel), Lyon. -—
CASTEL (Madeleine), Castelnaudary. — CATHALA
(Dominique), Labastide-en-Val (Aude). — CORDES
(Léon), Siran (Hérault). — COURTESSOLE (Robert),
Carcassonne.
COUZY (Irma), Caragoudes (HauteGaronne). — CUXAC (Cécile), Mirepoix.
DELERIS (Juliette), Albi. — DELESTAING (Jo¬
seph), Castelnaudary. — ENJALRAN (Antoine), ESCARGUEL (Joseph), Carcassonne. — ESTIEU (Mi¬
reille), Castelnaudary. — FADEUILHE (B.), Fronton
(Haute-Garonne). — FAURE (Robert), Castelnaudary.
—: FONROUGE
(Jeanne), Saint-Félix-de-Lunel (Aveyron). — FRAYSSINET (Odette), Albi. — GAILHARD
(Jean), Saint-Pons. — GAULHET (Fernand)', Tou¬
louse.
GELIS (Marie-Louise), GELIS (René). Car¬
cassonne.
GIEULLES (Mme), Durban.
DE GINESTE (Jeanne), Les Cassés (Aude). — GŒURIOT
(Marguerite), Caragoudes (Haute-Garonne). — GUIRAUD (Lucien), Carcassonne.
HEBRARD (Léon), Cellule (Puy-de-Dôme). — HENRIC (Alphonse), Angers. — ILLAC (Fernand), Oran.
IZARD (J.-B.), Paris. — JAMMES (Aline), Mazamet.
JANARD (Emile), Narbonne. — LABORDE
(Noël), LABOUCARIE (René), LANNES (Edouard),
LATORRE (Georges), Carcassonne. — DE LASTOURS
(Comtesse), Castres. — DE LAURENS-CASTELET
(Marquise), Puginier (Aude). — LEBEGUE (Profes¬
seur), Castelnaudary. — LIGNERES (Maurice), Siran.
Voici la liste

arrêtée

au

1"

—

—

—

—

—

—

—

�MARTIN-FOYSSAC (Germaine), Castelnaudary.
MARTY

(Huguette), Albi.

—

—

MAUBEC (Jeannine),

Sainte-Colombe-sur-l'Hers (Aude). — MAVIT (Louis),
MAZIERES (Elisabeth), Castelnau¬

Carcassonne.

-—

DE MEDRANO (Mathilde), Lézat (Ariège).
MERIC (Blanche), MONROZIES (Simone), Albi. —
MONDIER (Madeleine), Olonzac. — DE NAUROZA
(Guilhem), Ayroux (Aude). — OURMET (Paulette),
Baraigne (Aude). — PETIT (Joseph), Ouveillan. —
PLANCADE (Odette), Albi. — RAYNAUD. (Jean), Liriioux.
REVERDY (Françoise), Narbonne. — RIVES
(Juliette), Castelnaudary. — ROCACHE (Elise), Les
Cassés (Aude). — ROQUES (Jeanne), Albi. — ROUQUET (Edouard), Sigean.
SABATHE (Victorine), Pexiora (Aude). — SADA
(Paul), Carcassonne. — SEGUY (Jean), Toulouse. —
SIBOT (André), Cambo (Basses-Pyrénées). — SIRGUES (Adrienne), SUDRE (Andrée), Albi. — TAP
(Héloi'se), Castelnaudary. — TAUSSAC (Marie-Rose),
Albi.
THIEBAUT (Laurence), Castelnaudary. —
TREMOULET (Jean), Paris. — VEZIAT (Gaby), Cas¬
tres.
VIDAL (Jean), Narbonne. — VIDAL (Mau¬
rice), Carcassonne. — VÏTRAC (Abbé), Caragoudes
(Haute-Garonne).
dary.

—

—

—-

—

—

Voici
arrêtée

la
au

liste des Amies
1er juillet 1932.

du

Colètge

d'Occitania

ABELOUS (M.), Toulouse. — ALBAN (Frère), Alep
(Syrie). — ALBY (M.), ALQUIER (M.), ALRIC (doc¬
teur), Castelnaudary. — AMILHAU (Alexandre), Tou¬
louse.
ANDRIEU (M.), ANDRIEU (Veuve), Castel¬
naudary. — ARCHIVES DEPARTEMENTALES, Car¬
cassonne.
ARIES (Louis), Castelnaudary. — AR¬
NAUD (Elise), Villegly. — AZEMA (Jules), SaintNazaire d'Aude.
AZÉMAR (M.), Castelnaudary.
BAISSET (docteur Marc), BAISSET (docteur Char¬
les), Castelnaudary. — BARBAZA (Jean), Castres. —
BARCELO (Barthélémy), Perpignan. — BARTHES
(M.), BASTIDE (Auguste), Castelnaudary. — BEDARD
(Pèire-Jèp), Béziers. — BELLOC (M.), Castelnaudary.
BENET (Julienne), Brassac. — BERTRAND-MAILLAC (M'no), BILLOT (Mn,t'), Castelnaudary. — BLAVET (Alcide), Florac. —■ BLUEM (Claude), Labruguière (Tarn). — BONNEFONT (M.), BOUAT (MariePaul), BOUDOU (M.), BOUSQUET (Pierre), Castel¬
naudary. — BOUSQUET (M.), Laurabuc (Aude). —
—

—

—

—

�—

DE

13°

—

BOYER-MONTEGUT (Henriette),

BRUGUIERE (Gabrielle),

Toulouse.

—

Lézignan.

Pamiers. — CALMET (M™0), CALCastelnaudary. — CALVET (Madeleine),
Saint Félix de - Lauragais. — CAMBOS (Arthur),
Montréal (Gers). — CAMO (M.), CAMPAGNAC (M.),
CARREAU (M.), CARRERE (M.), Castelnaudary. —
CASTEL (Léon), député, Lézignan. — CAVAILLES
(Léon), Quillan. — CAVALLERA (Ferdinand), Tou¬
louse.
CAYROU (Frédéric), Montauban. — CAZANAVE (M.), Castelnaudary. — COMELERA (M.), Labéoède-Lauragais. — COMBES (Mme), Castelnaudary.
CONSEIL GENERAL de l'Aude. — CONSEIL MU¬
NICIPAL de Castelnaudary. — COURBIE (M.), CRAMAUSSEL-BERNARD (Mlme), Castelnaudary. — CROSMAYREVIEILLE (Fernand), Paris. — CUBAYNES
(Jules), Gréalou (Lot). — CUGUILLERE (M.), Castel¬
CALMEL (M.),

VET (M'"0),

-

-

—

—

naudary.
DARNIS (M.), Les Places du Lac

(Lot).

—

DELHOS-

(Louis), Thiézac (Cantal). — DELLUC (Louis),
Saint-Vincent-de-Cosse
(Dordogne). — DEUMIER
(docteur), DEVOLLE (M.), DISSEL (Juliette), DURAŃD (M.), DURAND (Jean), sénateur, ESCUDIER
(François), ESQUIROL (Pierre), ESTEVE (J.-M.),
ESTEVE (notaire), Castelnaudary. — ESTUDIANTS
RAMONDENiCS, Toulouse. — DE FERLUC (Capi¬
taine), FONTERS (M.), FOURCADE (M.), Castelnau¬
dary. — FROIDEVAUX, Versailles. — GABALDO,
Castelnaudary. — DE GELIS (François), Toulouse. —
GEORGIN (M'mc), Castelnaudary. — DE GERDE (Philadelphe), Gerde (Hautes-Pyrénées). — GIBOULET
(M.), GIROU (docteur), Carcassonne. — GOUYER
(Mmo), Pont-Saint-Esprit. — GRENIER (Paul-Louis),
Paris.
GRIFFE (Elie), Carcassonne. — GUITARD
(E.-H.), Paris.

TAL

—

HERMET (Adolphe), IMBERT

(M.), IZARD (Marie-

Rose), Castelnaudary. — JACOB (François), Aix-enProvence.
JALABERT (Emilie), Carcassonne. —
JOUBE (Romuald), Paris. — LADOUX (Jean), Béziers.
LAMBEGE (M.), Castelnaudary. — LEBRAU (Char¬
les), Ferrais. — LIEUZERRE (Mme), LUIGI (Mmo), Cas¬
telnaudary. — MAGUIRRE (James), Glasgow. — MALRIC (M",e), MANALT (Bonaventure), MANALT (Jo¬
seph), MARQUIER DE VILLENEUVE (Yves), Castel¬
naudary. — MARTIN (André), Cahors. — MATHIEU
—

—

�i3i

—

—

(Laurent), Olonzac. — MELLIES (Jeanne), Castelnau¬
dary. — MESPLE (Paul), Toulouse. — MILHAU (M.),
Castelnaudary. — MISTRAL (Frédéric), Avignon. —
MITTOU (Georges), Carcassonne.— MONESTIER
(Mmo), MONTESTRUC (M.), Castelnaudary. — MOURET (Germain), Narbonne.
—

NAVES (M"Q, Lourdes. — NIEL (Capitaine), Tunis.
NOUVELLES (Colonel), Castelnaudary. — PASSE-

— PERPERES (M.), Castel¬
naudary. — PIAT (Louis), Le Vésinet (S.-et-O.). —
PLANQUES (M.), POISSON (M.), Castelnaudary. —
PRAVIËL (Armand), Toulouse. — PROUHO (M"c),

LAC (M.),

PELISSOU (M:m°), Castelnaudary.

ROSC (Antonin), Montauban.

—

Marseille. — RAMON (Anna), RAMON
RECH (M.), Castelnaudary. — RICALENS

Laroque^d'Olmes (Ariège).

—

(Michel),

(Antonin),
RIEUX (Abbé), Le Mas-

RIVIERE (Colonel), LéziROQUES (Maurice), Lavelanet.
SABATHE
(François), Carcassonne. — SABATIER (E,), Villemur (H.-G.), — SAUVAT (Pierre),
Sain tes-Puel les (Aude).
gnan.

—

—

Saint-Laurent-de-la-Cabrerisse (Aude).

—

SENTENAC

SEQUE (Paul), Mont-deMarsan.
SERRES DE GAUZY (Jeanne), SIBRA
(M,me Vve), SIBRA (Paul), SIBRA (Eugène), • SICARD (M.), Castelnaudary. — SICRE (Gabrielle), Chalabre.
SOCIETE GENERALE, SOUVIGNET (M.),
THALABAS (M.), Castelnaudary. — THOMAS (Pro¬
fesseur), Montpellier. — TOULOUSAINS DE TOU¬
LOUSE.
TRESSERRE (François), Perpignan. —
VALAT (Léon), Belmont (Aveyron). — VAYLET (Jo¬
seph), Espalion. — DE VERNINAC (M.), Castelnau¬
dary. — VEZIAN (Joseph), Saubiac (Ariège). — VI¬
DAL (Bénézet), Lezoux (P.-de-D.). — DE VILLELE
(Isidore), Castelnaudary.

—

—

—

—

(Comte), Mourvilles-Basses
(Mme), Castres.

N. B.

Les amis de la

(H.-G.).

—

WINDHAM

langue d'Oc et de l'Occitanie peuvent devenir
Colètge d'Occitania en ajoutant leur nom à cette liste.
Delestaing, 28, place de la Liberté, Castelnaudary (Aude) C/C. Tou¬
—

les amies ciel

louse. 253.68 (10 fr. minimum)

�Al

Colette

ennegrit l'ostal de nôstre venerat Decan Prosli raubant son fllh ainat. A nòstre mèstre e à
sa filha Mirèlha mandam la prigonda simpatia de tôt lo Colètge. Nôstra simpatia tant-ben al amie lo majorai Delhostal
qu'a perdut son fraire.
Lo Colètge regrèta encara la mort de dos amies: Mla Bruguière, de Lezinhan, e lo canonge Mittou, de Carcasona.
La mòrt

per

Estieu

a

en

Nôstre clavaire

Delestaing

batizat

a

Anna-Maria. Nôstres compliments, coma

segonda filha,
tant-ben à nôstres

una

Billot, de Ferluc, Esquirôl, Souvignet, de
Castèlnôudari, qu'an vist un novèl-nascut florir lor ostal.
amies Planques,

Nôstra escolana Alina Jamraes, de Mazamet, es devenguda dôna Faury. Vôts de bonauransa, coma tant-ben à las
fllhas de nôstra escolana la marqueza de Laurens-Ca,stelet,
de Puginièr, e de nôstre amie Cuguillère, de Castèlnôudari,
qu'an fondât un fogal. Que dins totis aquels fogals flambe
l'amor de l'Occitania !

obtengut una mencion al
Gasconha. Felicitacions!'
Nôstra escolana Jana de Ginèste portèt, lo 16 de julhet, un
brin de occitan « à la tradicion » al acamp de las ancianas
escolanas de l'Escôla Jana d'Arc, en vila d'Albi. Osca !
Nôstra escolana dôna Veziat

conc.ors

a

poetic de la Liga Guiana

e

dels Corses de Vacansas oc¬
prenguèron part d'escolanas
Colètge d'Occitania.

Caldrià parlar de la reiisida
citans-catalans de Bipoll, ont
e

d'escolans del

Un de nôstres escolans mai afogats, en mandant
secretari un gros colis de fichas pel Diccionari
abià ajustât aqueste

quatrin

Lo bon estèc de

à nôstre
occitan,

:

far marmanda,

Vôstre escolan l'a pas trobal;
E sà sol qu'ambe gauch vos manda
Ven de sa bona volontat.
Lo Grii.it.

Impr. Lauraguaise

-

Caslelnaudary.

Le Gérant

:J. SALVAT.

�La Gai Saber, N°

98.

DÉCEMBRE 1982.

L'OCCITANIE
chez les Flamands

Au huitième congrès annuel ilamand qui s'est
récemment tenu à Hondschoote, les délégués du Midi
ont été l'objet d'un accueil particulièrement sympa¬

thique.
Signalons notamment

que le rapport de M. l'abbé.
Salvat sur La Culture Occitane intégrale a servi de
base de comparaison et, par suite, de discussion aux
débats qui se sont déroulési au cours de la dernière
séance d'études. L'expérience des pays d'Oc a paru

particulièrement intéressante aux congressistes en ce
qui concerne l'enseignement de la langue et de l'his¬
toire régionales, sans oublier le théâtre, qui était l'ob¬
jet spécial des études de cette année.
Au cours de la lecture du travail de M. l'abbé Sal¬
vat, des assistants ont pris la parole_pour proposer

suggestions qu'inspirait l'exemple du Midi, et qu'il
« mutatis mutandis », d'appliquer au Nord pour
voir combien au fond le régionalisme est « un » à
travers toute la France. Il n'est pas jusqu'aux obsta¬
cles et aux difficultés qu'il rencontre qui ne soient
des

suffit,

les mêmes

On

partout.

trouver à Hondschoote une illustration
l'hostilité d'une feuille dunkerquoise,.
qui n'a d'ailleurs de local que son titre « Le Nord
Maritime », mais qui, en réalité, est rédigée par des
rédacteurs étrangers à toutes les traditions autochto¬
nes et occupés uniquement à découper les journaux
de Paris ou... de Bruxelles, en y ajoutant des titres
aussi sensationnels qu'inexacts, en même temps qu'ils
essaient de jeter le discrédit sur toutes les initiatives
susceptibles d'élever l'opinion publique au-dessus de
a

pu en
nouvelle dans

�L0

530

SABER

GAI

politique et d'affai¬
provinces françaises,
par ailleurs si pleines d'originalité et de charme, que
ces folliculaires migrateurs qui seront successivement
radicaux à Carcassonne, socialistes à Dijon et opportu¬
nistes à Calais, pour y exercer dans un style policier
leurs médiocres combinaisons de

C'est

res.

une

des plaies

de

la dictature du bluff et de

nos

la calomnie.

dunkerquois, auprès desquels nous nous
renseignés au sujet des insinuations malveil¬
lantes dont avaient été l'objet plusieurs délégués venus
de l'Ouest et du Midi — il est vrai qu'ils étaient en
bonne compagnie puisque les aménités groupées sous
le titre de « Marionnettes et Pantins » réservaient une
bonne place à M. le Ministre Justin Godart ! — nos
amis, disons-nous, nous ont conjurés de ne pas pren¬
dre au tragique ni même au sérieux cette prose diffa¬
matoire et surtout de ne pas juger, d'après elle, de
l'hospitalité flamande i1)- Tous les organes véritable¬
ment enracinés dans le pays, « Journal des Flandres »,
«
Echo du Nord », « Croix du Nord », « Journal de
Roubaix », « Guetteur du pays dunkerquois », ont
rendu compte, avec une chaleureuse sympathie, du
congrès d'Hondschoote, et ont parlé avec estime de
Nos amis

sommes

ses

invités.

Au

surplus, la relation

que «

Le Nord Maritime

»

donnée des réunions a suffi à discréditer les com¬
mentaires qui l'accompagnaient. Il y était parlé de
a

quarante participants, alors que les habitants et les
voir défiler plusieurs centaines de per¬

hôtes ont pu
sonnes !

Nous

ne

prendrons point la voix d'un ventriloque
et l'affec¬
la Flandre
continuera, en dépit des fomenteurs de

pour l'expression de l'âme d'une région,
tueuse collaboration des Pays d'Oc et de

française
discorde.

P. FAVEREAU.

(1) Le Maire de Dunkerque, M. Valentin, originaire de CarpenIras, est un orateur occitan réputé. Il est régulièrement injurié
par

«

Le Nord Maritime

».

�L'Ort

dels Trobaires

Nadaì

Am sant

Dabarìt

Jozèp, Vierge,

vos-aus

as

tustat à cada ostal;
de fogal.

s'es pas dobèrt cap

prigond, te n' vas, aguda de lasièra,
pèds macats se trigosant dins la polsièra.

Jol cèl
Tos

T'asosta, ton espos, de sos brasps valents;
Caminatz sens parlar; vòstres còrs son dolents.
La Luts del cèl que ven per
Per que

l'umanitat aje vida

esclair\ar lo monde,
abonde,

en

Degun la vòl receure. Es vengut cò dels sius :
Portas e còrs, tôt es barrat per l'Enfant-Dius !
Afal

en

caminant, seguises ta pensada,
Maire tant alasada...

Maire del Tot-Polent,
E ton Filh

trefozìs dins ton sen vierginenc,
fred dins lo vèspńe ihernenc.

E tremblas de

*

Ara

es

nascut, l'Enfant. L'as colcat sus la palha;
d'El, com tôt es siau, com tôt se calha !

Al entorn

�LO

532

L'as

GAI

SABER

estropat plan dosament dins un trosèl,
calfar, sus El bufa lo biàu maurèl.

Per Lo

Mentre que

s'espandis suis camps la nèit serena,
resontis com una orguiena.

Una vots pura
Es

un

Dis

:

Mas

ange

«

del cèl qu'amont, estrambordat,

Gloria à Dius ! Pats à la bona volontat !

»

aquel cant, per tant que siague embelinaire,
lo que sortis de ton cor, tendra Maire !

Val pas

Remiras lo mainat
E t'aclinas pter

Qu'es polit ! Com
Es ta

E

carn e

qu'a tancat

sos

elhons,

metre 's pòts suis sius detons.
es

blanc ! Aqupla carn florada,
tu que l'as pastada !

ton sang, es

pracò, Maire, as dabant tu ton Creator,
qu'a fait tèrra e cèl, ton Dius e ton Senhor !

Lo

A-n-aqwela pensada,
prigond de ton còr, ès tota ttfebolada.

Miracle espetaclos !
Al

D'un

gauch paradiïenc pezi tos èlhs comols.
alandats, ès tombada à g'enolhs,

Los brases

la vots del cèl s'auzìs defòra,
Cesplendor ton ama prèga, c'anta, adòra...

E mentre que

Dins

M. BARAILLE.

�r V •

I

•

.

:

;

:

'

•

"■

•' '

•

•

Libres INovèls

Gramàtica històrica' del català antic, per

158 p.) Barcelona, Institució Patxot.
gia catalana, gener-març 1930 (in-8,
d'Estudis Catalans.

—

A. Griera (in-8,
Butìletì de Dialectolo104 p.) Barcelona, Institut

—

Estudis Umversitaris

Catalans,

gener-

juny 1931 (in-8, 212 p.) Barcelona, Inst. Patxot. — La Sagrada
Biblia : Job, Proverbis, Eclesiasta, par G Alabart, C.
Cardó,
A.-M. de Barcelona (in-8, 236 p.) Barcelona,
Editorial Alpha. —
Al comensament de la Renaisensa Catalana, èran mai
que
mai los poètas que se servisian de la
lenga catalana, e, quand
un profesor coma Milà i Fontanals volià escriure un libre de
critica 0 d'istôria literaria, emplegaba la lenga
castilhana,
rezervant lo catalan pels moments ont lo
profesor se mudaba.
en
poèta. N'es encara atal, se pôd dire, per la lenga d'Oc e, per
de nombrozas razons, mêmes los qu'àiman la
lenga occitana
comprénon pas qu'ôm se n' pôgue servir coma d'una lenga derazonament.

Acò

pasarà, ne som segur, per la lenga occitana coma a.
la catalana ; ara, s'escriu en catalan de libres d'apologetica, de critica, de gramatica, de pedagogia, de geografia,
d'istôria, d'art, de ciensas politicas e socialas, etc...
pasat

per

Ne vôli per prôba res que los libres que son aqui,
dabant ieu,
merabilhozament imprimits e prezentats. Lo primièr es la
Gramàtica històrica del català antic, del doctor Griera, del
Institut d'Estudìs Ca talans, que conten la matèria de las litsons
donadas pel sabent filològue als Corses de Vacansas de
Ripoll
l'estiu pasat. Won dirai res dels chapitres titolats Fonetica,

Morfologia, Sintaxi, escrits de man de mèstre, e pracô d'un
mens grand interès
que los primièrs chapitres ont l'autor estudia amb originalitat l'extension del catalan, sos
dialèctes, sos

elements constitutius, e son caractère monumental. Dirai à
amie Griera que sas demonstracions per
probar que la
catalan es independent del « provensal » son pas convinceiras.
Som segur que, se netejàbem lo catalan de tôt sô que
li ven de
Castilha, e l'occitan de tôt sô que li ven de Fransa, seriam pas.
lénh d'aber la mateisa lenga.
mon

Mossen Griera

lo

principal redactor del Butlleti de Diaes ocupat gaireben en
estudi siu subre la Liturgia popularia. Es curios
de veze totas las costumas, legendas e crezensas sortidas de la
liturgia e conservadas dins lo pépie de Catalonha. Aquel traes

lectologia catalana, dont lo n° XVIII

entièr per un

balh del doctor Griera

es

una

mina vertadièra de folklòre que

�lo

534

gai

saber

li deu aber costat de recèrcas

sens comptar.
Las fèstas de la
rengadas per ordre alfabetic ; Pascas e Nadal i
ocùpan la maja part. I a tôt un trezôr de reprovèrbis dont
mantun se trôba tant-ben en
Occitania, com aqueste :
Oui per Nadal s'assolella,
per Pasqua s'atorreia.

glèiza i

son

.

Lo

Butlleti

de

Dialectologia catalana

es l'organe de la
Filologica del Institut d'Estudis Catalans, oficialament
reconegut per l'Estât. Los Catalans, volent pas se contentar
d'estudis sabents d'especialistas, an
volgut, en esperant que lor
lenga foguèse ensenhada dins las Escòlas e dins las Facultats,

Seccion

fondar de Corses d'Ensenhament libre ont d'ômes

coma

Mar-

torell, Rubiò, Fabra, Vila, etc... se fazian prófesors d'istóriay
literatura, lenga e geografia catalanas ; publicàban lors trabalhs, ambe los estudis dels melhors escolans, dins una coleccion titolada Estudis Universitaris
Catalans, que n'es al tòme
XVI. Lo darrièr volume recebut es lo ier del tòme XVI. Me
ne donar
l'ensenhador, per mostrar la varietat
e
l'interès d'aquels Estudis : « La Marche
contentarai de

d'Espagne » (en
Jacques Flach ; « La visita pastoral a la Seu de
1578», per Josep Mas; « Repertori de manuscrits
catalans de la Institucio Patxot », per Pere
Bohigas ; « La pri¬
mera dinastia vescomtal de Cardona
», per F. Valls-Taberner ;
Jachme dez Torrent, Ferran II i la modificacio del règim
municipal de Barcelona », per Jaume Vicens Vives ; « Les
Méthodes commerciales de Barcelone au XVIII"
siècle, d'après
des documents inédits des archives de sa Cathédrale »
(en
francés), per André-E. Sayous; recensions de libres, bibliograLa, notas, etc...

francés),

per
Barcelona en

«

Los

très

volumes dont ai

parlai son estampais gracias à
grand Mecèna de la literatura
catalana ; Cambô n'es un autre. Es à-n-el
que se deu la
Fundaciô Biblica Catalana, que, dins très o
quatre ans, aura
donat al pôple catalan, en
quinze o setze volumes, una version
catalana de la Bibla en lengatge
literari. Los directors d'aquela
interesanta publication son lo Fraire
Miquel d'Esplugues e lo
canonge Cardô, doas ■?. eminencias grizas » del catalanisme.
Dirai res d'aquela ôbra remirabla, soncas
que, segon sò qu'escriu lo Fr. d'Esplugues, « l'home de
gust literari exigent hi
troba la paraula divin a agençada amb totes les
galanies del
bell parlar actual, i reb ensems la doble.emociò
religiosa i
literària que s'exhala continuament
d'aquestes pagines. »
l'Instituciò Patxot. Patxot

es un

Jozèp Salvat.
(à seguir).

�BOLEGADISA

Lo Novèl

OCCITANA

Lengadòc

Un biais original

d'inaugurar la novèla annada escolaria
aquel imaginât per los afogats jovents del Novèl Lengadòc. Cada setmana, lo dimècres à la nèit, del 12 d'octobre
al 1(1 de novembre, an fait per T. S. F. al
poste de RadiòBezièrs una conferensa en lenga d'Oc.
Segur, òm vei que son de jovents que pàrlan, e mai d'un
còp lor ensenhament manca de precizion e lor lenga es
endecada per de galicismes. De tôt acô, se
corregiran amibe
lo temps. Mas totjorn se pòd dire que, gracias
à-n-elis, i a
quicòm de cambiat, e lèu vendra l'ora ont enfin se podrà
parlar en lenga d'Oc entre intelectuals. « Osca, Jovents !
Vòstra fe, vòstre entrambôrd vos meritan la
simpatia de
totis los qu'an, coma vos-aus, I'amor de la Patria
occitana,
mas que se
resentison d'una educacion falsa. Vos-aus à
Montpelhèr abètz coratjozament secotit lo suzari dels prejutjats. Vùstre exemple a espertat lo joventut tolozenca. Lèu
las universitats oceitanas de Bordèus,
Clarmont, Aix, vos
imitaran e se podrà parlar d'una Federacion de las Joventuts Universitarias Oceitanas. »
es

Aici los titols de las conferensas faitas à Radiò-Bezièrs

pels jovents del Novèl Lengadôc.
Donnadieu : Un punt de doctrina occitana.
Donnadieu : Las qualitals expresivas de la lenga d'Oc.
Rouquette : L'Esperit de la lenga d'Oc.
Vila : La restauracion integrala de la lenga d'Oc.
Dulac : La lenga d'Oc à l'escòla.
Barthe : L'avenidor de la lenga d'Oc.
Lo Novèl Lengadôc a una seccion
parizenca : totis los
estudiants occitans de Paris se pôdon faire inscriure à-naquela seccion cò de dôna Lavech, secretaria, 15, carrièra
del Simplon, Paris, XVIII.

Lo Centre Calalà de Marselha celebrèt, lo 1G d'octobre,
un bèl dinnar, la Fèsta del Estatut de Catalonha; à
nôstres amies catalans s'èran junts los felibres
Bessat, Coper

nio, Reboul, etc...

�536

LO

GAI

SABER

Lo Comitat del Monument

Anglade nos fa saber que lo
Capiscòl es prèsi, mas que
l'inauguracion n'es remandada al bèl temps, cap al mes de
mai del an que Ven. Déjà se prépara à Lezinhan una testa
monument

de nòstre regretat

espetacloza ont cantarà l'Ama occitana.
Abèm legit dins los jornals : « L'Université d'Upsal a
accordé le titre de docteur honoraire à un vieux paysan,
nommé Patrik Peterson, qui a composé un dictionnaire de
son
dialecte natal comportant 36.000 mots et une gram¬
maire. ». I a de païzes, coma la Finlanda, ont los
lor lenga mairala son pas regardats de travers...

qu'àiman

ABEM LEGIT: LES ANNALES DU MIDI (juillet) : res
d'occitan dins aquela revista ont, autres côps, lo mèstre
Anglade fazià sa justa part à la lenga d'Oc. Om creirià pas,
l'Universitat de Toloza es en tèrra occilana. ■—;
que
L'ARAIRE (juillet-août) : Que Diiis rende la tèrra à sos

fizèls amants,

Caries Sicart,

que vòl-justament « oçcipòple nôstre ». Bèls e afogats e asenats articles de Camproux sus la Còrsa, de Ramon
Camp sus Casìs.
LÔU BOURNAT (juillet-sept.) : Polit
numéro, supèrbam|ent ilustrat, contant la felibrejada del
Bornât en vila de Sarlat, lo 10 de julhet. En bibliografla,
per

tanizar totas las manifestas del
—

bon article de R. Benoît sus Lo Gòt Occitan d'A. Perbosc.
LA REVUE DE GASCOGNE (juillet-oct.), revista ont vertadièrament rènha l'esperit occitan : fin del estudi del abat
Salvat sus Un poète mystique d'Occitanie, l'abbé Jules Cu-

—

baynes; tèxte gascon del « debiset » prononciat à la feli¬
brejada de Nogaro pel canonge Laff argue à la memòria
dels abats-felibres Couture, Tallez, e Sarran;
Paraulas dins
la nèit... del abat Salvat, per A. Clergeac. —1 U LARICIU
(3e trim. 1932), nos apren que lo IXe Acamp dels Escribans
de Fransa se tendrà en Còrsa per Pascas 1933.
BULLE¬
TIN DE LITTERATURE
ECCLESIASTIQUE (juillet-oct.) :
A propos du Centenaire de L. Couture; la fondation
de la
Revue de Gascogne, per L. Sallet.
—

LA

tadas

CIGALO LENGADOUCIANO (set.-oct.)

:

Dansas

can-

Carladés, per J. Ladoux, bon estudi folcloric en
bona prôza occitana; bibliografla
lengadociana. —- PYRE¬
NEES-LITTORAL (sept.) : N° especial consacrât à Vilafranca del Roèrgue, ont se parla gaire ni de Caries de Poen

mairòls ni

del

abat Bessou.

'—

L'ALAUZA D'AUVERNHA

(sept.-oct.) : Raconte de las felibrejadas de la Mantenensa
d'Auvèrnha, de l'Escôla de Limanha e de las autras escòlas
auvernhatas (brindes, sermons, ilustracions).
CALEN--

�LO

GAI SABER

537

DAL (15-10-32) : Lettres d'Oc, per A. Durand; Le

Félibrige
Bretagne, per Gîldas.
LE PETIT MERIDIONAL (1510-32) : Los Sants Evangelis, per Max Rouquette. —
L'ECLAIR (21-10-32) : Cronica felibrenca ont F. Mistral nebot met al punt, e coma cal, l'impresion que laisèt lo dis¬
cors del jos-secretari
d'Estat Mistler à l'inauguracion del
monument Mistral à Marselha : que los ministres se conténten pas de lauzar Mistral e méten sas ôbras dins lo programe de las escòlas! — LE CORRESPONDANT (25-10-32):
Le Comté de Nice et les Revendications Fascistes, per
G. Arnaud d'Agnel, que môstra, à la seguida de Mistral, cosi
en

—

lo dialècte nisard

aquela

es

de la familha dels dialèctes occitans

:

dialectologica, s'ajustant à d'autras razons istoricas e geograficas, prôba clarament que Nisa — « cap de
Provensa »
es vertadièrament occitana,
e donc franceza.
L'exécution de Montmorency (30 oct. 1632), per
Armand Praviel : bêla evocacion, à l'ocazion de son 3e Centenari, d'aquel epizòdi famos, ont totas las razons del còr
poguèron res contra lo despietados sistème de la centralizacion parizenca, òbra de Richelieu.
LA NATURE (1er nov.) : L'origine et l'évolution des cos¬
tumes provinciaux, per A. Dauzat : article de grand interès
ont se legls : « On peut dire, d'une façon générale, que les
costumes provinciaux ont été frappés de déchéance (comme
les dialectes) du jour où la bourgeoisie n'en a plus fait
nsage, car dès lors, aux yeux des paysans, ils deviennent le
symbole d'une infériorité de classe. »
razon

—

—

Senhalam arnbe

regrèt la mort

:

Del canonge Mittou, ancian superior de l'Escòla S. Sta¬
nislas de Carcasona: abià escrit un polit libre subre Achile

Mir, lo felibre audenc qu'èra estât profesor à-n-aquela

es-

côla.
Del felibre gascon
tun

Paul Pérès, mèstre en Gai Saber,
côp lauréat de l'Academla dels Jôcs Florals.

Santa Estèla los recebe dins

son

man-

Paradis !

CRI-CRI.

�TABLÉ DES MATIÈRES
du tome VII

(1931-1932)

ACADEMIE des JEUX FLORAUX.
Palmarès

du

Concours

de

Langue

d'Oc

en

Grand Prix de Poésie Fabien-Artigue
Concours de Poésie en Lângue d'Oc en 1932

1931,
49'
333

Decan ABELOUS.

Discors

à
Mistral

l'inauguracion

de

l'avenguda

Frédéric
178

Bonaventura Carlos

ARIBAU.

Oda à la Patria

88
M. BARAILLE.

En tornant al Païs
La Mòrt de la Vièlha
Nadal

42'
433'
531

Barthélémy BARCELO.
A un Xiprer
A l'Amie que

ja

no

125
391

hi ès

Roger BARTHE.
Le

Régionalisme Administratif

ICI

Valèri BERNARD.
Lônc la

mar

latina

72:

Comte du BOURG de
«

LUZENÇON.

Notre Mistral », d'Armand Praviel

1

A. BRUN.

Aspect politique du Languedoc 150
quête

ans

après la Con¬
454

CALELHON.
La darrièra Ròza

10

�LO

GAI

SABER

539

Frédéric CAYROU.
L'Orme Negat
Enfin plèu
Las Cap-ièvas
La fôrsa dels Renées

414

437
440
475

La CIGALA del ORT.

L'Arribada de la Prima

345

Paul CLAVE.
«

L'Aguiihannèii

»,

dans le Bas-Armagnac

54

CRI-CRI.

Bolegadisa Occitana : 11, 30, 47, 64, 80, 96, 174, 191,
208, 251, 268, 282, 297, 313, 331, 346, 360, 376, 463,
479, 494, 509, 526, 535.
Lo Colètge d'Occitanla
13, 360,
,....

Lo Reviscôl

Almanacs

per

14

1931

15
282

Una eonferensa radiôfonica escandaloza

•

Lo Novèl Lengadòc
Los Estudiants Ramondencs
La Santa-Estèla
Acamp dels Grilhs del Lauragués

1932)

.Necrologla

526

346,

535
376
377

(4

de setembre
509

:

Senhe Requier
Paul Prouho

Majorai Alètsi Mouzin
Paul Vidal

Majorai Marqués Crestian de Villeneuve
Felibre Dumas
Julian Galéry

Majorai abat Francés Pascal
Reire-Capolièr Pèire Devoluy
Canonge Jauime Collell
Dòna Francés de Gélis
Filh ainat del majorai Prosper Estieu
Lo canonge Mittou
Lo felibre Paul Pérès

16
64
64
80
80

284
284
348
348
364
380
512
537
537

Abat Juli CUBAYNES.
Los Vims
Maire de pietat
•

,

e

del Rèl Amor

L'Adisiatz de la Vierge
Or fané!

127
188
311
405

�GAISABER

LO

5,40

La DIRECTION.
En l'honneur de Joseph Anglade. . .
Xii""! p£te de i'Escòla Occitana (mai 1931)
Les Fêtes Mistraliennes de Castelnaudary
let 1931)

33.

..

81

(5 juil¬

Le Souvenir de Joseph Anglade
L'Oda à la Patria, d'Aribau
Un Prètz de 10.000 francs al Majorai Antonin
bosc
XIIIme Fête de PEscòla Occitana (mai 1932)

177
308
321
Per365366-

Henri DUCLOS.

352:

Jean-Baptiste Malacan
Adrien DUPIN.

Bòsc

427

ô bòsc
La luts de la Clarieyre
N'es pas grand moun hòsc

427
429'
431

Gantes
As

aqui

au

ma cante,

Prosper ESTIEU.
8

Avenidor

Coneisi'n paure Trobador
Los dos Pijons
La Votz de las

Campanas
Campanas tornadas
Flors pasidas
Alocucion del Capiscôl à la Xlla Fèsta de l'Escôla
Occitana (2 de mai 1931)
La Môstra Solaria
Lo Polh Occitan
Alocucion à la taulejada de las Fèstas de Castèlnôudari (5 de julhet 1931)
La Canson del Auzelet
La Santa de la Patria

Jos l'Estelum
Lo Triomife d'Icare
Com partiguèron
La Votz dels Campanals
Coneors del Quatrin Occitan
Pel Centenari de la Mort de Gœthe :
Faust à Elèna
Elèna à Faust
Alocucion del Capiscôl à la taulejada del 2 de mai
.

1932 per la

La Mort d'Acis

XHIa Fèsta de l'Escôla Occitana.

.

.

.

21
39;
59
60^
70
83
91
165

181
186
244
261
294

309
324
328
355

356

367
373

&gt;

�LO

Lo

GAI

SABER

"Vèspre d'un a Batalha

Manfred dins

sa

541

455
473
488
500
524

Torre

Lo vièlh Borat

Aparem la Lenga d'Oc
La Societat de las Bèstias
P. FAVEREAU.

L'Occitanie chez les Flamands

529

FILADELFA de YERDA.
La

«

Plegueta

en

auno

».

A Mosu

—

dera nashensa

e

Madama Marcèu Didier,

de Mèstre Yoan

481

Emile FREYDIER.
Per

11 no

Chato

416

Fernand GAULHET.
A propos d'une Thèse de Doctorat

en

Droit

275

Simone GAY.

Empúries

152
F. de G.

Lo

Canhôt

168

François de GELIS.
Lettre ouverte à

Prosper Estieu

285

Jean GIROU.

Un grand Sculpteur

Lézignanais (Joachim Costa)..

322

Lois GOIER.
JVIon Pais

343

Caries GRANDO.
Llum

Nèstra...

418
Elie GRIFFE.

A propos de la nécessité d'un dictionnaire occitanfrançais : l'œuvre d'un allemand
:
Un des aspects de la patrie occitane (les Noms de

Lieux)..

34
449

�LO

542

GAI

SABER

Dr H....
Lettre d'un « escolan
citania »

»

au

Doyen du

«

Colètge d'Oc6"

Jean LADOUX.

Syntaxe des Propositions

en

Occitan

317,

485.

A. LAUZET.

Sur la Pensée Mistralienne

465

Jean LESAFFRE.

L'Exemple de la Catalogne

253

James MAGUIRE.

Comment fut sauvée la langue gaélique
en

Ecosse

en

Irlande et
51

Pierre MAS.

Une Fête félibréenne à

Castelnaudary

65.

Francesch MAS-ABRIL.

Blai, el Rabada

399
Elie MENAUT.

Italie et Provence (L'œuvre félibréenne de M"0 Artemisia Zimei)

469

Henri MOULY.
La

Langue Occitane

289

Abbé MOUNAIX.
A N.-D. dou Bet Arram

137

Jean NARACH.
La Falda

145

Despertada

421

El primler pas

424

Guilhèm de NAUROZA.
Tras

un

grand Fum

Mon novèl Ostalet
Solelh colc
A l'ombra dels Lillàs

23
92
345

457

�LO

GAI

SABER

543

Jean d'OCCITANIE.
•Où

en

est la Renaissance Occitane

librige
Quelques
«

Oc

remarques

sur

le

en

l'an 77 du Fé-

système

graphique de

193

»

258
Antonin PERBOSC.

La Canson de la Lauzeta
Lo fin Vailet

-Las

166
277
325
357
372
522

Campanas de la Victoria

La Vinha de « S'abiai sachut
Al Vin Carsinôl
A Filadèlfa

»i

Albert PESTOUR.
La Chanson dau Vent

71
140
202

Sirventes

Lauvenja à Cleniensa Izaura
Armand PRAVIEL.
Deux Félibres Gascons : Paul Tallez et
Honoré Dambielle
Paul Prouho
Rapport sur le Concours de Langue d'Oc à l'Acadé¬
mie des Jeux Floraux en 1932
Un Centenaire Gascon : Léonce Couture

17
68
383
513

Jorgi REBQUL.
Anar lunch

61
Jan de la ROCA.

Los Grans de Milh

(Contaralhas)

.

327

Clovis ROQUES.
Un Rozièr subre l'Pots

Pregaria

148
445

Paul SABATHE.

Aucada do Ser

155

Abbé

Joseph S AL V AT.
24, 62, 74, 93, 170, 190, 264, 295, 329,
359, 458, 476, 490. 502, 533.
Las Revistas Occitanas en 1930
Rapport sur le Concours de Langue d'Oc et le Grand
Libres Novèls

:

44

�LO GAISABER

544

Prix de Poésie

Floraux,

en

Fabien-Artigue à l'Académie des

1931

99'

Prezic subre lo Blat Novèl

204,
Eloge de M. Joseph Anglade, lu en séance publique
de l'Académie des Jeux Floraux, le 21 juin 1931.
Qualquas Revistas
« Eds Crids », de
Philadelphe de Gerde
Los Almanacs per 1932
Antonin Perbosc, chantre des Oiseaux
Las Oras Cantairas, de Prosper Estieu
.

Paul Froment et l'Académie des Jeux Floraux
Per la Cultura Occitana
Antonin Perbosc, chantre de la Vigne

247
209
250

269
295
301
335
349

374

516-

Lo SECRETARI.

L'ôda à la Patria, de B. C. Aribau
La Fête annuelle des « Grilhs del Lauragués » à Cas-

telnaudary,

en

1931

87"
173-

Jan SEGUV.
Los Corses de Vacansas de Ripoll

497"

SUPPLEMENTS (hors-texte).
La Bibliotèca del Gai Saber (La

Bibliothèque du Gai Sa¬
voir), Gai Saber n° 75.
Rampelada (pels Escolans e los Amies del Colètge d'Occitania) : n° 10, janv.-febr. 1931, Gai Saber n° 76; n° 11,
mars-abrilh 1931, Gai Saber n° 78; n° 12, mai-junh 1931,.
Gai Saber n° 80; n° 13, julh.-oct. 1931, Gai Saber n°
82;
n° 14, nov.-dec. 1931, Gai Saber n°
86; n° 15, janv.febr. 1932, Gai Saber n° 88; n° 16, mars-abrilh 1932,
Gai Saber n° 90; n° 17, mlai-junh 1932, Gai Saber n° 92;
n° 18, julh.-oct. 1932, Gai Saber n° 94; n° 18, nov.dec. 1932, Gai Saber n° 98.
Ilustracions. Lou Lutrin de Ladèr, Gai Saber n° 89; « La
Plegueta... », Gai Saber n° 95.
La

Sylvain TOULZE.
Mistral et le

ERRATUM.

Peuple occitan
—

Une

e-reur

196,
de

237

pagination s'est produite dans le

84 du Gai Saber (octobre 1931). Ce numéro va,
en réalité, de
la page 237 à la page 252. Nous prions nos lecteurs de vouloir
bien rectifier la pagination erronée, comme nous avons dû
lefaire nous-même pour établir la Table des Matières.
Dr Henric..
n°

-

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES.

dans le corps d'un mot,
français ; mais s'il
constitue une terminaison féminine, il est
semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, suivant la
région ;
e sonne comme é fermé
français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français ; —
u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; —■ ô ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou français.
2° CONSONNES.
b, c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
suivi de u), r, s, t, z sonnent comme en français ; mais
c devant e et i est sifflant comme s français; — j sonne
comme tz, dans certaines régions ; — m se
prononce
comme n à la fin de la ire pers. du pluriel des verbes ;
n est muet, sauf quelques rares exceptions, à la fin
des substantifs; — r est souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
qu'à l'infinitif; — s est toujours dur et sifflant; — t est
muet à la fin des participes présents et de la plupart
des mots en ment; —- v sonne comme b, sauf en Pro¬
accentué

ou

—

a,

seul

ou

non, sonne comme a

—

—

—

vence.

3° GROUPES. —ch, lh, nh

se

prononcent: tch, ill,

gn.

veiV D'ESPBLIR

Paranlas clins la Nèit...
carême occitan de 1932
à RADIO-TOLOZA

ambe

eanties

e

voeabulari

per*

l'abat Jozèp

SALVAT

(10 fr. franco, cò del autor, à Castèlnôudari)

�EN VENTE A

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
3, Quai du Port

-

OASTELNAUDARY

Prosper ESTIEU
Lou Terradou, sonnets en

duct.

langue d'Oc, avec trafranç. (i vol. in-8°, 300p.) — rare. fr.
30. »

Flors

duction

d'Occitania, sonnets

en langue d'Oc, avec tra¬
française, (1 vol. in-8°, 280 p.)
fr.
20. »
.

La Canson

traduction

Occitana, poèmes en langue d'Oc, avec
française, (1 vol. in-8°, 264 p.) fr.
20. »

Lo Romancero Occitan, poèmes en langue
traduction française, (x vol. in-8% 344

d'Oc,

p.) fr.

Lo Fiahut

»

Occitan,

43 chansons avec musique, texte
franç. pouvant se chanter dans les
vol. in-8°, 104 p.)
fr.
16. »

occitan et traduct.
deux langues, (1

.

Las Bucolicas de

Vergili

en

in-8, 68 p.)
Lo Fablièr

avec

20.

Occitan, (avec

çais). (1 vol. in-8,

MM.

170

0' EDICION S

ritmes occitans ( 1 vol.
fr.
10. »

lexique occitan-fran¬

p.)

OCCITANAS

.

fr.

-

CA8TELHAUDARY.

20.

»

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624627">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624628">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624629">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="715974">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624603">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 14, n° 098 decembre 1932</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624604">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 14, n° 098 decembre 1932</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624605">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624606">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624607">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624608">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624609">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624610">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624611">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624612">
              <text>1932-12</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624613">
              <text>2018-11-23 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624614">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624615">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624616">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/a300743dd1085152f53e8a8c17edd172.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624617">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624618">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624619">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624620">
              <text>1 fasc. (pp. 530-537) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624621">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624622">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624623">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624624">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624625">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624630">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20290</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624632">
              <text>FRB315556101_P15053_1932_12_098</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624631">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624633">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624638">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624726">
              <text>Favereau, P.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624727">
              <text>Baraillé, Marie (1895-1968)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624634">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624635">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624636">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644996">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878046">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="236">
      <name>Nadal = Noël</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
