<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20437" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://occitanica.eu/items/show/20437?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T01:52:31+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138760">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/50b854931c4a3b0e64f9ebc715b70113.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="138761">
      <src>http://occitanica.eu/files/original/8cbfae2a004217d8d029f6e61bf3d58b.pdf</src>
      <authentication>6a36e1960bbd58d5459b06d50f6e0cd3</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="629070">
                  <text>N° 113

Mars 1934.

16* Annada

Gai
Saber

Lo
Revisia de

VESCOLA OCCITANA

Ois Aup .i

Pirenèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
14,

Carrièra dels Arts, 14

Lo Numéro : 2 fr.

�UO

GAI

SABER

Revista de l'ESCOLA OCCITANA
BUREUS

s

14,

Carrièra dels Arts

Abonaments

Fransa
:

:

Bstrange

un

an

: un an

TOEO^A

«

...

.

.

15 fr.

25 fr.

ENSENHADOR
del

N°

113

(Mars 1934)

Saint

gorce:

Dominique à Toulouse et les
Joies Florales de Notre Dame-Clé¬
mence.
(Suite et fin).

Clovis ROQUES:

Prosper ESTIEU

Andôrra tèrra d'Occitania.
:

La Môrt de Markô

(Legenda sèrba).

Frédéric CAYROU:

La
La

A. P::

Calendier santorenc per 1934.

lozèp SALVAT
CRI-CRI:

:

piòta.
pintarda.

Libres Novèls.

Bolegadisa Occitana.
La Campana d'Agot.

Burèu de l'Escôla Occitana
Prosper

Estieu, Capiscòl; Antonin Perbosc,
Brousse, Francés de Gélis, Jos-Capiscòls ; Armand Praviel, Clavaire ; Jozèp
Salvat, Secretari.

J.-Rozès

de

ASABER. - Per la Redaccion, escriure al Capiscòl, lo Majorai Prosper Estieu, 24, carrièra d'Emparis,
PAMIAS (Arieja). Se parlarà que dels libres mandats en dople
etsemplari.
Per tôt sô que pertòca l'Administracion, escriure
à la Libraria Edoard Privât, 14, Carrièra dels Arts,
TOLOZA. Compte postal : Toloza 1S'- 1673

�Lo Gai

Saber, N° 113.

Saint

MARS

1934.

Dominique à Toulouse
et les foies Florales

de Notre Dame-Clémence
(suite et fin).
La

piété fleurie n'était d'ailleurs pas un apanage de
Dominique. Elle débordait même les piétés
diverses des rosaires primitifs dans un plus vaste
lyrisme. Elle fut pour une part notable, à Toulouse,
au début du siècle
suivant, dans l'institution des Jeux
Floraux. Il ne faut pas dire que le Gai Savoir des
Troubadours finissants était exclusivement mariai, ce
saint

serait

contraire

aux

documents.

Du

moins

ce

Gai

Savoir était-il pour une
adressées à la Vierge.

bonne part affaire de poésies
Il fallut des siècles pour le
désaffecter; et les mainteneurs n'ont jamais oublié les
fleurs de Marie, ni la bénédiction de la Daurade.
Depuis les travaux de M. de Gélis Clémence Isaure
elle-même a perdu un peu de son attrait mystérieux:
puisque, quelquefois au moins, elle se confondait jadis,
on le sait maintenant, avec la
Vierge Marie, Clémente
ou Clémence personnifiée. Glanons dans les Joies du
Gai Savoir réunies par A. JeanroyO). Sous la cou¬
ronne
de Marie, représentée dans le manuscrit, des
vers
semblables se groupent tout naturellement en
une prière pour obtenir la sauvegarde des chrétiens
,

contre les infidèles

Los
A

:

génois flex ez am lo cap encli
reclam, la regina plazent...

vos

E contra-s Tarez Victoria-ns trametatz...

Flor de las

flors, hon Jhesus

près nayssenssa,

&lt;1) A. Jeanroy, Les Joies du Gai-Savoir (1324-1484),
4«, 49, 93, 95, 96, 109, 114, 165, 222, 225, 237.

pp.

1914,

�LO

35°

GAI

SABER

guardar la ciutat de Tholoza...
clam, rosa tresque florida...
A lu me clam am la gerit tholosana...
Très dossa flor, de tôt fisel conort,
Prega ton Filh, que per nos soffric mort...
Quar se non a de nos, paubres, recort,
Leu fenira Crestiandat engoissosa...
Que vuelha dar al Sanct Pagre Victoria.
Très dossa flor, on totz nos gandirem...
Prega ton Filh que lo Turc conquistem
Y aver puscam honorabla Victoria...
Très dossa flor, on trastot be floris,
Garda tôt jorn Tholosa ben florida...
Vulhatz

A

tu

me

Roza

Car

sus

vos

tôt valerosa...

etz Flors cOronada

En l'altisme
Flors

Y etz le

De

enperial...
sur tôt nompnada
gaugh de segurtansa...

vos

vos

etz

servir

e

lauzar

Mos bos dezirs tôt

jorn crida...

Ave...
«

Les genoux

fléchis et la tête inclinée, à vous je

les TurCs
la victoire... Fleur des fleurs où Jésus
prit naissance, veuillez garder la cité de Toulouse...
A toi je me recommande, rose très fleurie... A toi je
me recommande avec la gent toulousaine... Très douce
fleur, réconfort de tout fidèle, prie ton Fils qui pour

me

recommande, reine plaisante.. Contre

envoyez-nous

souffrit mort... Car s'il n'a de nous, pauvres,
nous
souvenir, bientôt finira la Chrétienté angoissée... Qu'il
veuillé donner au Saint-Père victoire, très douce fleur
où tous nous nous réfugions... Prie ton fils que noùs 1
conquérions le Turc et que nous puissions avoir hono¬
rable victoire... Très douce fleur où tout bien fleurit,
garde toujours Toulouse bien fleurie... Rose qui vaut
par-dessus tout... parce que vous êtes fleur couronnée
en le très haut empire... Fleur vous êtes par-dessus
tout nommée... Vous êtes la joie de la sûreté... De vous
servir et louer, mon bon désir toujours crié... Ave. » ,

�LO

GAI

SÀBER

331

Ainsi la même mystique, par les Jeux Floraux du
XIVe et du XVe siècles rejoint une mentalité de « croi¬
de

la prière » : 1° contre les Albigeois chez
Dominique pour la bataille de Muret au
XIIIe siècle; 2° contre les Turcs pour la bataille de
Lépante, chez le pape dominicain saint Pie V, au
XVIe siècle. Ce dernier, bien qu'il ait rempli (comme
du reste saint Dominique) des fonctions inquisitoriales, bon dans sa fermeté, n'était pas moins mystique
mariai que. le fondateur de son Ordre. Ce caractère
de mystique mariai d'abord, et d'inquisiteur, accessoi¬
rement, qui marque d'un vigoureux relief la personna¬
lité de saint Dominique dans sa lutte contre les Albi¬
geois du Toulousain semble avoir été conservé à Tou¬
louse, tradition vivante pour l'esprit de la cité et pour
l'esprit de l'ordre des Prêcheurs. C'est bien ainsi que
les anciens historiens se représentaient l'action de
saint Dominique. La légende n'avait fait que broder.
Des historiens plus récents n'étaient pas fondés à

sade

saint

formuler leurs contestations.
Les vertus propres

à saint Dominique ont été

sanc¬

tionnées par sa canonisation, il y a sept siècles, en
1234. Depuis, en des temps meilleurs, l'office de l'in¬

quisition n'a

pas

à

prononcer

à Toulouse des réquisi¬

toires sévères. Le couvent régulier de saint Romain
de Toulouse subsiste

après des vicissitudes semblables

à celles qu'il connut du temps de son fondateur Domi¬

nique. Il demeure, vivante Croisade du Rosaire, fleurie
des joies de Notre Dame. Dans le inonde entier
7.000 frères et 30.000 sœurs attestent aujourd'hui le
rayonnement de l'ancien apostolat toulousain. Il était
venu là, sous-prieur d'Osma, un espagnol aux cheveux
d'or, précis et doux, savant et poète, toujours égal à
lui-même dans la joie (').
M.-M. GORGE.

(1) Saint Dominique... d'après tes témoins oculaires de
et de

sa

mort, Saint-Maximin, 1923.

sa

vie

�LO

352

GAI

SABER

ANDORRA
terra

«l'Occitania

pichon movament per modernizar l'estatut électo¬
a
semblât, una estona, voler trebolar
áquel menut pôple pirenean de qualques milièrs
d'amas, e, se lo revolum es pas estât sufizent per in¬
quiétai' digus, a servit à faire un pauc de reclama que
lo torisme a sapiut botar à profit. Plan à punt tant-ben,
un polit libre de M. Gaston Combarnous ven de parei.se,
titolat : Les Vallées d'Andorre (' ), que constituïs, per
aquel rodai vezin de nòstras montanhas, la monografia
la plus compléta, lo guide lo melhor rensenhat e lo ra¬
conte lo mai claufit de legendas, de costumas, de tra¬
Un

ral

andorran

hirions

e

d'dstòria.

Aquel libre, qu'es l'òbra d'un escriban sapient e conciencios, d'un viatjaïre poèta e umorista, es un volum
que farà plazer als qu'àiman la bêla prezentacion, de
gravaduras remercablas amb qualcas pajas de veziadas
colors.
Per nos-altres felibres, i trobam la pròba que l'Andòrra, malgrat lo retard de sa civilizacion, malgrat
l'izolament degut à la nauta montanha que barra de
sas parets aquel pichon païs, es una tèrra occitana per
sa lenga, per sa tradicion e tôt son folklore que se diferencia à pena del nôstre, per qualcas minimas va-

rianfas.
Lo libre de G. Combarnous

(i) Voyage

aux

es

dubèrt per una letra-

Etats lilliputiens. Les Vallées d'Andorre, par
Montpellier.

Gaston Combarnous. Edition •ïLes Chênes verts»,

�LO

GAI

SABER

353

prefaci d'Izabèla Sandy tota fernisenta de poezia :
«
J'ai trouvé là des hommes au rude parler comme
celui de mon village... » En efèct, l'òme de la NautaArièja e l'Andorran se sémblan com dos fraires. Mèma
ausada mejana, mèma carnadura maurèla. Son pareIhament forts e garruts, acostumats à l'esfòrs de la
montanha. Plan de temps an abut mèma dominacion
l'un e l'altre, los Comtes de Fois estent cô-senhors
d'Andòrra d'aprèp la carta de l'istòria d'aquel païs
(pareage del 8 de setembre 1278). Enfin, los montanhòls d'Andòrra e de Nauta-Arièja an los mêmes bezonhs e los mêmes revenguts.
La lenga parlada en Andòrra, nos dis Combarnous,
es

forma del catalan

una

nations
airtb

ariégeoises

».

«

avec

de nombreuses into¬

Belèu serià mai juste de dire

:

fôrta contribucion

ariejeza ». Pauc importa
d'alhors, catalan e ariejés son dos parlars de lenga
d'Oc. Mas, sembla que la faison ariejeza siague mai
mcrcada. L'article andorran es lo, l'ariejés tant-ben, lo
catalan es el. Lo dople 1 II es pas unencament catalan,
se tròbà dins los cantons d'Ax, de
Querigut e de Lavelanet (que se prononcia Lhabe/hanet). Fòrsa mòts
coma camin,
bòrda, farga, pisarôta, se trôban dins lo
vocabulari ariejés. Los tèrmes de solana e ubagas an
dins lo parlar d'Arièja lor traduccion : terra asolada,
«

una

tèrra de l'ubac.
Dins lo

se menciona lo conte d'una pilos Andorrans apèlan seronayo e
que, se s'escats d'aber la cuga forcuda, mèrca los nu¬
méros ganhants de las lotarias quand es tampat dins
una boèta al fons enfarinat.
Aquela seronayo es la sernalha ariejeza.
cors

del libre

chona sinsarôla que

Qualcas tradicions que son nomensadas dins
l'obratge de G. Combarnous coma la Dansa de l'Ors, la
Distribution de la Coca que se balha per las fèstas en
pagamént d'una ofrenda fan partida del folklore arie¬
jés ont Fors se retrôba sobent —1 subretot à Us ton —•.
Los encants ;m laisat lo nom d' « encantaire » al l'on-

�LO

354

GAI

SABER

cionari municipal que se dis alhors cridaire o precon.
Per las caramèlas, son praticadas encara per Nadal,
Carnaval o Pascas dins la mendra comba ariejeza. Las

gents del païs de Fois

o

de St-Girons

an

segurament

auzit aquela vièlha rimatòria dels carametaires

Arri, arri à la sal,

:

doman serà Nadal. — Anià las bordas en-là !... — De
mêmes que se conta encara en Arièja lo Planh de la
Filha venguda d'Andòrra :
caramelar,

rem

—

—

que

caps

Diga, minhona, ont es lo tiu paire ?
Paire es en Urgèl, i es tant-ben ma maire...
Tròtan, tròtan mai, fèn lègas per ora
E van s'aturar al plan de Calhora !...
—

—

...

Abèm plan de temps conegut un mestièr andorran,

disparescut del païs ariejés, lo traginer. Lo perfeccionament de la mecanica a aucit nòstre trazinièr o
traginièr. Era un òme fòrt e rude qu'àmb sos azes e
sos miòls arnescats de canastèls
carrejaba al travèrs
de las forèstes borroncelhudas, per los caminòls ennairats dins las sèrras, demest los rocases, sia la mina,
sia lo carbon al rans de las grandas rotas, à portada
ara

de carreta.

Demôra encara qualques liams que, sempre, estàcan
l'Andôrra à nòstra Occitania; es lo dèume
que longtems los Andorrans portàban al Prefèt de Fois e que
se

paga, ara,

à Perpinhan. Es tant-ben aquelas grandas

flèiras de Fois, dé Tarascon e d'Ax, ont se provezison
de bestial los Andorrans e ont se
pòdon encara donar
libre cors los sentiments de predilecci-on
que nòstres
vezins sèrvan per nôstra civilizacion. En
que

s'en van,

sufir à lor
en

Arièja,

pramor

activitat,
en

Aude

se
e

efèct, aquelis
trop paure per
vénon establir, en majora part,

que

lor païs

es

dins lo caire Biterrés.

Lo bel libre de Gaston

Combarnous es l'ôbra d'un
felibre manteneire. Es, en mai d'aoô, lo
rampèl d'un arderos mièchjornai que manca pas, quand se
prezenta
l'ocazion, de senhalar la plan-fazensa de l'acoion mièch-

�lo

gai

saber

355

jornala. Abià, l'an pasat, dins son libre subre YEstat
del Liechtenstein, estudiat la prigonda impresion que
los trobadors del atge-mejan, e subretot nôstre Pèire
Vidal, abian laisat dins las produccions literarias dels
minnesingers d'aquel lent an païs. Auèi, demanda que
sia salvada l'inlluensa franceza e mièchjornala en Andòrra, tèrra occitana, ont tant d'agaits estrangèrs se
pôrtan, amb l'enveja d'i establir, cal oc sab, un poste
d'obsèrvacion plan dangeiros per nòstre avenidor, s'ôm
pensa al partit que nôstres enemics ne posquèron tirar
pendent l'orra tormenta pasada.
Es pas aqui lo mendre meriti d'aquel libre requist,
déjà comol de tant de prezadas qualitats.
Clovis

A MAGALI
per

son

ROQUES.

DE SEVERAC
maridatge

O

Magalì, aicì los vòts del Majorai
Que vos faguèt un jorn Reina d'Occitania:
Am vòstre car Ubèrt, qu'es filh d'un général,
Pogueti trobar long-temps lo gauch e l'armonia!
Prosper ESTIEU.
Pàmias,

6-2-34.

Lo maridatge de Madamaizèla
Grilhs del Lauraguês, filha del

Magali de Severae, rèina dels

regretat muziciàn Deodat de
Severae, ambe lo Senhe Ubèrt Blacque-Belair, filh del regretat.
général Blacque-Belair, ancian director de l'Escóla de Saumur,.
sera célébrât à
Sant-Fèlis-del-Lauragués lo 19 d'abrilh 1934.
Toti's nôstres escolans se jùntan à nóstre aimat Capiscôl pèr
mandar, à la genta Rèina e à son promés, lors vô.ts dé bonduransa.

�L'Ort dels Trobaires

La Mòrt de Markò
Legenda

Sèrjba

(i)

I
A l'ora ont lo solelh espèrta 'ls paserats,
Markò Kralievitch sus son destrièr Karatz

pèd del Orvinar arriba tôt soscaire.
Karatz, que dusc'aqui fuzaba com l'esclaire,
Ara
qui sab perqué ? — n'a plus lo pèd segur.
Trabuca à tôt moment; sembla qu'un vel escur
S'es pauzat suis sius uèlhs devenguts lagremaires.
Aquels plors de Karatz son sinnes espantaires,
E Markò 's trebolat dusc' al fonzé del cor.
Qu'es donc aisò ? Belèu que mon destrièr se màr !
Que fas, mon bel amie, car companh de ma vida ?
Es que ta destinada ara serià complida ?
Tu, qu'ai vist afogat dins tantis de combats,
Qu'as agut jols iius pèds tantis Turcs escrazats,
Que dempèi tantis d'ans portas ambe valensa
Markò Kralievitch e son independensa,
Voldriàs pas acabar l'òbra de salvament
E me laisariàs sol à-n-aqueste moment ?
Pracô debes saber que fòrsa Turcs encara
A las portas d'Uskub mòstran lor orra cara
Al

—

—

(1) Al comensament de 1918, en plena Grand Guèrra, al mo¬
ont l'anmada sèrba, reorganizada à Côrfo e à Salonica,
anaba reconquistar son pars, una brocadura titolada : La Mort de
ment

Markò Kralievitch foguèt mandada

pel Ministèri de l'Instruccion

pùblica à totas las escôlas de Fransa, per qu'i foguès legida e
coméritada. Alavets ì'idèá me venguët de revirar aquela bêla
legenda en bordons occitans sens trop l'endecar. Acô 's atal que

fpguèt compozat aqueste poèma que pareis aici pel primièr cô]&gt;
que se retrobarà al Libre Vl de mas Razimadas. — P. E.

e

�LO

GAI

SABER

357

E que l' bras de Markô serà pas lo
plus fort
S'abant lo grand Combat t'envàs cap à la mòrt ! —
Mas los uèlhs del destrier son sempre
lagremaires,
E sempre jols sius pèds los rocs son redolaires.
Ara s'auzis com una votz. Qu'es donc acô ?
Es la Fada

d'aqui qa'atal parla à Markô

:

Markô Kralievitch, d'abord
que Karatz
Es de la tiuna mort que lèu picard l'ora !

■—

plora,

Jols

iatagans dels Turcs as pas pogut périr,
tèrra, degun jamai podrà t'aucir;
I a pas lansa de guèrra o masa
poderoza
Pr' arrancar de ton côs ton ama
valoroza;
E pracô vas morir : es lo voler de Dius !
A do ne à ton païs te cal
far tos adius !
E,

sus

Décida d'arribar al acrin de la sèrra !
Tre que

seràs aqui, veiràs à ton esquèrra
grands pins arborant lor felhum ufanos
Sus la selva, com per potonar lo cèl blos
E t'ensenhar un pauc à
mesprezar la tèrra.
Alavetz decendràs de ton destrièr de
guèrra;
Entre aquelis dos pins trobaràs una font
E sauràs l'avenir s'i miralhas ton
front ! —
Markô sulcop a fait tôt sô qu'a dit la
Fada,
E, dins la font, a vist sa darrièra jornada.
Dos

Il

—

O

flor de

mon

prim-temps, los jorns pasats

son

vansl

Ailàs ! qu'ai pauc viscut ! A pena cent-vint ans !
Aici l'ora ont me cal quitar aqueste monde
Ont de meisons de glôria ai fait un bel abonde...

E, mentrestant, Karatz, miu destrièr tant aimat,
dit que per un Turc seràs montât I
Serd pas dit, valent amie d'un guèrrejaire,
Que t'aurai laisat viu, abant d'anar me jaire
Dins lo terraire que me dèu sa libertat !
Abansa vès aquel qu'as tant sobent portât !
Cô dels fdhs de Mahom carrejaràs pas d'aiga ! —
Serà pas

�LO

358

Acò dizent,.

GAI

SABER

Markò, qu'un grand vam

embrïaiga,

subre V bòrd d'un riu,
sebeliguèt antan son fraire Andriu,
cròs larg e prigond dins sa reirala terra

Copa l' cap de Iíaratz e
Coma
Fa 'n

destrier de guèrra.

E dosament i met son car

maldits àjen pas res
sabre e l' copa en très.
Acô 's pas tôt. Fa quatre tròses de sa lansa,
Pèi emponha sa masa e d'un còp sec la lansa
Per que jamai los Turcs
De sô qu'es siu, gimbla son

d'Orvinar dins la prigonda mar
Quand sortiràs, masa, del gorg amar,
Seran nascuts tots los drollets que débon naise
De l'acrin
E dis

:

—

darrièrs mots. Que la vida lo laise !
A dit sô que calià pr' apazimar son còr.
Mas, abant que son còs aje l' fred de la tòr,
Trai un fèlh de pergam de sa cinta de lana
E i escriu simplament d'una man que s'afana :
Los que sul Orvinar veiran Markò colcat
Comprendran que Markò per la Mort es tocat.
De sos bèls ducats d'aur lor dona una mezura,
Per que son còs recebe d'els la sepultura;
Ne dona una mezura à la Glèiza de Dius,
Per que pels Morts pòguen pregar los que son
La darrièra mezura es pels afric's trobaires
A

qui

!

—

sos

—

Que cantaran Markò dins

totis los terraires.

—

fàrsa e son vam,
Al branquet que lo frèga estaca lo pergam,
Espandis son mantèl subre l'èrba asecada,
Abansa suis sius uèlhs sa boneta forrada,
Vira l' cap vès lo cèl, fa l' gèst de se sinhar
E se colca aquital per non plus se levar.
Markò rabentament pèrd sa

III
Markò Kralievitch dormis sa sôm darrièra
Sul Orvinar dempèi una setmana entièra.

Aquelis que, de lènh, lo vézon alongat
Crézon qu'aqui 's vengut se pauzar d'un

combat

vius;

�LO

GAI

SABLR

E, per non l'espertar, prénon la revirada.
Mas ont èra V mal-temps lo ben-astres'agrada.
Un

jorn enfin monta al acrin del Orvinar

L'abat Masò, del blanc mostièr de

Vilindar,
diacre, am l'espant sul caratge :
Fai dosament, mon fûh, se crenhes mortalatge !
Lo que vezes aqui, prèp la dotz endormit,
Acò 's Markò, grand enemic del Turc maldit.
Dempèi bèl temps, aquel eròs tant remirable
Am sa masa espotis parentatge del Diable.
Mas que vezi, penjat à-n-un branquet de pin ?
Acò 's parier à-n-un fèlhet de pergamin... —
Quand l'abat a legit los mots testamentaris
Del valent estirat jols grands pins centenaris,
Sentis que 'ls siunis uèlhs ràjan coma doas fonts.
Com lo côs de Markò l'a pertocat à fons,
Lo porta sul ribatge e, sens muzar, fa vela
E dis à

son

—

Pel mont Atôs...

Se pôd legir dins qualqua estela,
O Markò, ta granda ama, e, se pôd agaitar
Sô que se pasa al blanc mostièr de Vilindar,
Es comola, al segur, d'una alegransa escrèta,
Pramor qu'aqui ton côs a la crôza sécréta
Qu'abiàs raibada pr' i dormir lènh dels prejits
E dels orrejaments dels Turcs asalvatgits !

IV

A-n-aquesta ora, ero'ic Pôple de Serbia,
Auzis la votz d'un trobador d'Occitania !
Markô Kralievitch

es

Dormiguèt cinq cents
L'abèm vist s'arborar

mort.
s'espertar mai fort.

pas encara
ans, per
am

novèla armadura.

l'Austrian ténon d'el blasadura.
Pacientem un pauc mai ! Farà plan mai qu'acô
Trobarà son revenge als camps de Kôssôvô !
Déjà l' Turc

1918.

e

:

Prosper ESTIEU.

�3Óo

lo

gai

La

Diris
La

son

piòta

e

sa

clèsca

bufèca,

décidât de quità l' palhason
Ont dibia far mestier de cloca en coazon
E

piàta

èime trebol

saber

se

Mas

a

ń' ftich pet codèrc en brandiguent sa mèca.

sa

mèstra qu'es pas pigra ni vermenèca

L'arremòza e,

còp sec, damb un tròs de baston,
sòla, arpius, d'una tala faison
Que la paura s'ajasa, e se planh, e chimèca.

I

maca

Alaveiz

madura à

plec per son trabal,
E, remoza, se ten suis iôus lo temps que cal
Per que cada piotet espelisque à la vida;
es

E

quand lo cacha-niuc es dezencauquilhat,
Qu'ela vòl tornar corre, encara engarrampida,
A l'aire de dansar la guimba sut palhat.
Frédéric

CAYROU.

�lo

La

gai

saber

361

pintarda

de mai jaurèl
Qu'aquela bèstia afalconada.
La crezi 'n pauc destimborlada
Subi pas res

0 plan

La

cabèca

e sens

cerbèl.

nèii, joca débat lo cèl

Sus qudiique arbre o sus

la teulada,

E d'una

garganta enraucada
Ambe V canhum ten estampèl.

Fa 'n cascal

d'infèrn, atisenca,

Qu'alprèp d'ela, es rosinholenca
E bresaira, la votz del gai.

prègui Diu qu'un casaire
garisque del mal sisclaire

Tant-ben
La

En la

batejant, perdigal.
Frédéric

CAYROU.

�36 2

LO

GAI

S ABIC K

Ca/endier santorenc per

1934

MARS

1.

Sant Aubin.

—

Per sant

Albin,

l'ironda

Nòstra-Dama (25 mars),

met en camin;
mòrta o arribada.

per

se

es

Per sant

Albi,

cada

Per sant

Albi,

pastre, vira d'aqui,

agasa

bastis

son

ni.
que

lo biôu i.

vòl venir.

Plèja de sant Aubin,

annada de vin.

Entà sant

Aubin, la ploja que cai se cambia en vin.
Quand plèu per sant Aubin,
l'aiga es plus chara

que

lo vin.

Per sant

quand lo boison degota lo matin,

Aubin,

acà 's de vin.

Quand gèla

per

sant Aubin,

Se gèla per sant

Qui poda
3.

—

Aubin,

per sant

Aubin

abondansa de bon vin„

ni hen ni vin.
a

totjorn vinha emai vin.

Santa Marcîa.

Santa

Marcîa, balha à cade audèt sa parla.
Macla,
cade audèt s'aparia.

Per santa

Per santa

Macia,

galant

sa

12.

Sant Gregòri.

—

cade audèt

pren sa

paria,

cade

mîa.

Per sant

Gregòri,

vendemiarai segur.

podar vòli;

fôire,

se

pôdi,

e

�lo

13.

—

063

saber

Sant Maurilha.

—

Sant

15.

gai

Maurilha,

buta la vedilha.

Santa Madrona.

Santa

«

i

perque diu
Madrona,
bona persona,
Qui tròba dona. »
Prò despres ve sant Mateu,
aquest diu :
« Qui tròba es seu. »

18.

:

Sant Gabriel.

—

No et
et

18.

fus dels Calendaris
qu'en l'ordre del Santoral
colloquin sant Gabrièl
el dia 18 de març.

—

La Pasion.

Quand las crotz han au cluquet,
fret.
Tant que los sants fan al cluquet,
calor, mas de fret.

es rare que

hasque

pas

19.

—

n'es

Sant Jozèp, patron dels fustiers

e

pas

sinne de

dels menuziers.

A sant

Jauzèp,
lo vresper que devara do bec;
à
Miquèu,
lo vresper s'entorna au cèu.
Per sant Jauzèt,
cada auzèra a son auzèt.
IEntà sant Jauzèt,
cada auzèt bastis son castèt.
Per sant Jozè,
l'ironda vai e vè.
Per sant Jozèt,
cada ironda es à son castèt.
Per sant Jozèt,
lo cocut la mar pasèt.
Au mes de Heurer,
l'olha vièlha que Ihèva lo pèd;

sant

à sant

Jauzèt,
l'olha vièlha qu'emplenha la pèt.
Quai vol un bon melonier,
lo fasque per sant
Jozèp.
Sant Jozèp fazia de
per

crotz,

tant

ne

faguèt que n'i

a

tots.

Per sant

Jozèp,

[se maridan] los marrits sujèts.

�364
21.

LO

GAI

SABER

Sant Benezet.

—

Quand plau entà sant Benet,

de lonc temps ha

pas

bèt.

25.

Los

—

Rams, Pascas floridas.

Quand plau suis Rams,

plau suis liams.

Quand pluèu suis Rampèls,
Se

pluèu suis grumèls.

plau lo dimenche de Rams,

i

de milh pels

aura

camps.

Quand plèu per
totes los camps.

Rampams,

òm pòd far lo mil

L'aura qu'es per Rampam senhada

per

dura tota l'an-

nada.
Lo vent que

ha lo jorn de Rams

boha tôt l'an.

Quand fa vent lo jorn de Rampams,

fa lo même

vent tôt l'an.

Vent de

Rampam

Lo vent que
No hi

dura tôt l'an.

boha

so

Ramer

ha Pasqua florida

bohara
que

no

so

bauquer.

hi hagi griva

fugida.
No

25.

—

feu Pasqua abans de Rams.
Nòstra-Dama

Angues pas
pasada.

veze

de

Mars.

la linada

abans Nòstra-Dama de

Mars

Pèr Nòstra-Dama cle Mars,
la

26

los calèus

se

mar.

1 abril.

—

La Sernana

Semana Santa.

santa,

lo cocut

que

canta.

jitan dins

�LO

GAI

Se la Semana santa
mòrt

La Semana
mort

0

que

Presat

santa,
sia viu,

coma

sus

Que sia
lo cocut que canta.
canta lo mes d'Abriu.

que

can

un

non canta,
es qu'es
las tèrras del Anglés.

lo cocut

qu'es estât près

o

365

SABER

la Semana santa.

Lal pas pauzar los iòus la Semana santa.

29.

Duòus Sant.

-

Màgre

coma un

Dijòus sant.

Quand òm vòl aber d'al, lo cal plantai• lo Dijòus sant.
Per aber de

flors doplas, cal anar à la mesa del Dû
la grana qu'òm porta dins la pocha
al mpment ont lo clergue esquila per l'elevacion, e semenar al moment ont las campanas quitan de sonar,
jòus sant.

30.

remenar

Divendres Sant.

—

Quand plèu lo Divendres sant, i
ladas.
31.
_

,c

-{&lt;■

j

v

"• :

Alléluia !

l'r"

de mil

sus

las teu-

Disate Sant.

—

• o

a

•-

' '

'

la pascada per domà.

-

A. P

�Libres Novèls
POEZIA

:

Loubet (in-8, 8 p.), Bezièrs,
A Ventourn del brès, per P.
Vaissade (in-12, 20 p.), Montpelhèr, Mari-Lavit. — Agriotas e
Ponmetas, per J. Tellier (in-8, 144 p.), Narbona, Est. del Lengadôc.— Sant Guilhem, per F. Dezeuze (in-12., 42 p.), Mont¬
pelhèr, «La Campana de Magalouna».
Lotis Libres en libertat, per J.
«La Cigalo Lengadouciano&gt;. —

Lo majorai Jozèp Loubet a mandat als amies un
tiratge en despart d'un polit poème consacrât à sos
libres : nos i dis que los qu'aima lo mai son los li¬
bres dels poètas occitans, e acò nos estona pas de la
part d'aquel qu'a escrit Li roso que saunon.
Libres que

tant fasès gau,
Que ca'fissès moun oustau,
Que tapàs toutes lous mobles,
Quant n'i a de riches, de nobles,
Que vous aimarien antaul (p. 2).

Jozèp Loubet escriu, coma acò li canta, en rodadialècte del Clapàs ; aici, coma diris L'E¬
clair d'Oc, ont sinna « Lou Grafiè», a cauzit lo dia¬
lècte del Clapàs. Es dins aquel même dialècte que
Paulin Vaissade, lo felibre de Montpelhèr, nos a
mandat qualques poèmes inspirais al reire-grand per
nenc o en

sos

felens

volant

siu

al

entorn

coma

d'auzelons

:

l'inspiracion manca de buf e la forma es sobent endecada per de galicismes («silença», «bleme»), de
repeticions («esprès» e «brès», répétais très còps.
d'arreu à la rima ), de mots mal compauzats ( à la
mèma paja se legis «s'apuguent» e «apugada»),
mas òm es uros de legir aquels poèmes per enfants::
Las

joias

lous plours,
jours
Soun, menuda poulida,

Belses

e

e

michants

La trama de la vida.

(p. 12).

�LO

Es

GAI

SABER

367

dins lo dialècte del Clapàs que lo mèsGai Saber Jozèp Tellier, del Pojet, a ligat
una
garba de « poezias e dichas rizolièras per dire en
societat». Lo majorai Clovis Roques, dins qualques
encara

tre en

mots de

prefaci, complimenta lo trobaire

son

amie

d'ensenhar « l'estacament à nòstra bêla Tèrra d'Oc
e l'amour de nostre clar
parla mairal». Lapoezia de
Tellier es francament popularia e sens cap de pretencion. Es pas una razon, pracò, per laisar pasar de
dècas dezondrairas. Ai notât, al azard de la lectura,
de

galicismes: «es d'un chacun» (p. 37), «franchis
l'espaça», «dins un bound » (p. 57), «vicaire» (p.
58), «valèas» (p. 62), « pèira à foc» fp. 97), «sang
de gaulouès » (p. 140), de mots mal fargats : «soudis », per òc dis, «Suçatap», per Chucatap, «la¬
vent», per lavant, de vèrses de 9 pèds quand los
caldrià totis de 8 ( p. 12), o de 11 pèds quand los
caldrià de 12 (p. 118). Es pas mens que totas aquelas pèsas se legison ambe plazer; malgrat de longors,
coma

dins Titinot

au

Paradis

e

Lou Pàstre d'Ar-

temount, déjà publicats en brocaduras, recomandi
aquel libre à las gents que cèrcan totjorn de mono¬
logues e de farsas per completar lo programe d'una
vesprada. M'an agradat mai que mai Lou Sermoun
de M. Bastian

(p. 31), La Sarda

(p. 36), A

moun Quart (p. 99),
de guèrra, e lo Nadalet (p. 109)
cì ló darnièr coplet e lo refrin :
Bel tems urous, tems

Ount

e la Granoulha
plazent remembre
de la Pas, dont ai-

memourable

efant ditèt sas leis,
Ount l'on vejèt, dins tin estable,
Un Dieu, de pastres, e de reis !
O paura grepia benepda,
Brès de l'Amour que falha pas,
Seras per Jeu, touta la vida,
Lou proumfe Temple de la Pas.
un

Es Nadalet que sona
Fioc au souc de Nadau,
Es TEfant-Dieu que dona
La Pas dins lou fougau.

Sortisèm pas

del Clapàs ambe YEscoutaire de la

�lo

368

gai

saber

Campana de Magalouna que nos conta sas imprepasejada à Sant-Guilhèm del Dezèrtambe los estudiants del Novèl-Lengadòc. Es una ocazion
pel fièr poèta qu'es Dezeuze de far reviure las nòblas
figuras de Carles-Magna e de Guilhèm d'Aquitanha,.
lo grand guerrejaire que se faguèt monge
sions d'una

E préféré t
—

as

moulons d'or

Beloia unica

e sens

pariera

-

vertadièra,

Un floc de la Crous
La Crous ounte Jésus es

mort.

Nos remembram las bêlas estròfas consacradas à.
Guilhèm del Cort-Nas per Prosper Estieu dins Lo
Romancero Occitan quand l'Escoutaire nos mena
dins la glèiza solitaria que conven à la
e
nos fa vizitar son trezòr, son autar, sa relica de la

pregaria,

Crotz,
mila
granda

E la clastra engrunada ounte, despioi
ans,
La niocli, quand lo chot miaula, una
ama
Dins de bruchs de batalha e de trons d'oulifants (p.

Per

qu'es

que nos

tréva,
35).

cal trobar aqui de dècas de len-

ga, coma «large» per larg, «agantent» per agantantì Per qu'es que l'autor emplèga las doas formas
«mouine» e «mounge»? Per qu'es que fa rimar
« silenci » ambe
«immensa»? L'Escoutaire deurià
pas

laisar escapar de sa pluma res d'endecat.
Jozèp SALVAT.

M.-',-

...

,í

v.u&gt;5

G

! ih aaq

�BOLEGADISA
La

OCCITANA

Campana d'Agot

La jove Escôla felibrenca que ven à pron pena d'espelir à
Sant-Somplezi fa déjà prôba d'una activitat remirabla.
Sus la fin de 1933, organizèt doas pasejadas arqueologicas,
al Camp roman e à la Mòta del Casieu, jos la direccion sabenta
dels senhes Albert, de Lavallière, e Terrai.
E l'annada 1934 s'es dobèrta amb una seguida de reprezentacions teatralas: lo 14 de janvièr à Salvanhac, lo 18 de febrièr
à Montclar (Tarn-e-Garona), lo 25 à Briatèsta. Al programe:
Lo Copiai, de F, Albert, Sò que se dis al Lavador, de Giraudet
e Farenc, Lo
Mètge de Cucunhan, de Joan de la Rôca; poèmes
■e cants; conferencia sul Felibrige pel senhe de Lavallière.
Corals compliments als felibres de Sant-Somplezi.
A Vilafranca-del-Roèrgue, i a tota una bêla nizada de feli¬
bres, los Grelhons, que lèu faran parlar d'elis, afogats que son
per l'espandiment de la lenga d'Oc,
e de Miremont. Tenguèronun acamp
e

preparèron lor prefait per

jos la direccion de Mouly
général lo 31 de décembre,

l'annada.

Nôstre escolan Gaulheta fait, al Centre tolozan Fransa-Italla,
conferencia sus «L'influencia de la lenga d'Oc sus la lite-

una

ratura

italiana».

Nôstre secretari l'abat Salvat a prédicat lo 21 de janvièr à
Mazamet, lo 22 à Dozens (A.ude), lo 4 de febrièr à Aragon (Au¬
de) e lo 25 à Puicheric (Aude); lo 3 de febrièr faguèt à Mazamet
una conferencia sus «La Lenga d'Oc».

Lo pôste de. Paris P.T.T. a donat, al mes de janvièr, doas
vespradas occitanas: la primièra, lo 6, èraconsacrada mai que
mai à la Provensa, jos la direccion. de dôna Cecilia Blanc de
Fontbelle; la segonda, lo 24, bailejada per Na Julieta Dissel,
•èra consacrada al Roselhon, al Lengadôc, à la Gasconha e al
Biarn: los artistas del Teatre d'Oc faguèron valer los cants
popularis e las melodlas de Deodat de Severac.
.

�LO

370

GAI

SABER

Lo 6 de febiièr, dôna Maria Gasquet faguèt à
conferencia sus Mistral; nòstra escolana Calelhon
al auditôri.

Rodez una
la prezentèt

Las Escòlas

tot,

per

felibrencas méton l'ibèrn à profit, un pauc perorganizar de conferencias. Mencionam, al Calèn de

Marselha,

una

conferencia de Na Marcèla Drutel

sus

Deodat de

Severac lo 28

dejanvièr; à Prouvènço, totjorn à Marselha, très
litsons de nôstre escolan Emili Freydier sus la Crozada albigeza; als Amies dé la Lenga d'Oc, à Paris, una conferencia de
J. Loubet sus la destruccion de la lenga d'Oc dins lo Carsì i a
cent ans.

A

Marselha, lo 25 de febrièr, se donèt

ont los

Jouveau

una granda vesprada
joguèron doas comédias de Marius
de Marcèl Provence, aprèp una conferencia de Paul

artistas

e

del Calèn

Pons.
Senhalam

als nôstres legeires l'interès que prezenta l'idèa
Acarnp d'Estudis ligurò-provensals à Gênas, meza alestudi
per Na Artemisia Zimei, de Roma, sôci del Felibrige, e lo senhe Barles, director de rLes Archives de Trans en Provence».
Al mes d'agost, la Mantenencia de Lemozin s'acamparà en
vila de Tula per i celebrar lo centenari de la naisensa del abat
Jozèp Roux.
Al mes de setembre, la Mantenencia de Prôvensa tendra en
vila de Dinha son acamp annadièr.

d'un

Lo sôci del Felibrig-e Mario
-sala à l'Universitat de Roma,
li mandarian sos ôbras.

Chini, profesdr de lenga provenserià reconeisent als felibres que

Parièrament, lo felibre Taladoire, profesorde lengas romanas
d'Upsal (Suèda).

à l'Universitat

urozes de
senhalar la bolegadisa menada sens lasièra.
nôstre escolan lo colonel Jeròni Bluem ;en faypr, de PortéPuymorens «estacion d'ibèrn e d'estiu».

Sèm

per

Nôstres escolans que voldrian prene part als .Jqcs Floralsd'Aquitanha 1934 pôdon demandar lo prograine al senfie Lajoinie, s, carrièra dels Menuts, Bordèus. Lo majorai Loubet,.
21, carrièra d'Enghien, Paris X, mandarà taht-bëh à totís los
■que li n' faran la demanda lo programe e' ias. èp.ndi'cions dels■Grands Jôcs Florals organizats pels Amies de
l'a'Lenga d'Oc..

�LO

GAI

SABER

h— L'ECLAIR
(27-11-33) : Musées régionaux,
M. Provence; Parmi les pierres vivantes, per J. Régné,
parla de! famos muzèu Lamorguier, de Narbona; (2811-33) : Une fête du Vin nouveau, per Cl. Peyras, ont l'autor
demanda que pertot dins lo Miechjorn s'imite la fèsta del
Vin Novèl de la Catedrala de Bezièrs e qu'à la fèsta religioza s'ajuste una fèsta profana, organizada pels Sindicats
regionals. — L'EXPRESS DU MIDI (28-11-33) : Le Jubilé
du Professeur Bégouën, per J.-R. de Brousse.

ABEM LEGIT.

per
que

(déc.) : Hommage à Bourdelle, per P. Viguié,
parla del estacament del grand escalpraire occitan per
païs e sa lenga : « On sait qu'aux approches de la mort
ce sentiment alla
s'exaltant. Usé par un labeur vraiment
surhumain, épuisé par la maladie, comme s'il pensait pou¬
voir reprendre soudain, par miracle, ses forces au contact
du sol maternel, Bourdelle avait surtout un désir : revoir
Montauban
Et quand les médecins lui eurent interdit le
voyage, il voulut du moins qu'on amenât près de lui quel¬
qu'un qui pût lui parler en patois, ce patois de ses ancêtres
qui inspirait, disait-il, sa sculpture, et dont les sonorités
savoureuses évoquaient pour lui tant d'enchantements. » —
RECLAMS DE BIARN E GASCOUGNE (mes mort de 1933) :
A sente Bernadete, poème de P. Mounaix; Lou Poulet de
Soubère, conte, per C. Laffargue; Lous très gouyats de Bordebielhe, comensament d'un roman gascon per S. Palay. —
MARSEILLE-MATIN (10-12-33): Occitanie, per P.-J. Rondin,
que dis à prepaus d'una vesprada literaria donada à Marselha per A. Praviel e J. Disse! : « C'est ainsi que notre Occi¬
tanie a pu revivre un soir dans une salle de conférences : à
la voix pleine de suggestion d'un poète, par la révélation
d'une artiste qui, sur ses lèvres de feu, dans la grâce ins¬
pirée de son geste, en a vu refleurir le génie ».— L'ECLAIR
(12-12-33) : Ramon Llull, per Cl. Peyras : « L'art des trou¬
badours n'est pas mort de la bataille de Muret. Mais il a
mûri dans l'épreuve, s'est transformé, répandu, développé :
en pays catalan avec Ramon Llull, à Béziers avec Maffre
Ermengau, à Toulouse avec les rédacteurs des « Leys
d'amors» et les créateurs des Jeux Floraux... Et si plus tard
il s'est assoupi, endormi même, pendant des siècles, on sait
copiment il s'est magnifiquement réveillé désormais, aux
deux versants des Pyrénées, là-bas avec la Renaissance cata¬
lane, ici avec la Renaissance mistralienne. Et ce fut un ma¬
gnifique gage d'espérance que de voir, l'autre soir, à Mont¬
pellier, ces jeunes Occitans de Majorque, de Valence et de
Barcelone, et aussi de Languedoc, de Provence et de Gas¬
cogne coumunia toutis ensen en chantant, avec une pieuse
ardeur, Coupo Sanlo. — LA VIE CATHOLIQUE (16-12-33) :
Bernadette (de Lourdes) dans les lettres françaises, per
L'ARCHER

que
son

.

�LO

372

J. Soulairol.

GAI

SABER

ALT AVEU, setmanari de Ripoll (16-12-33) :
la cultura, Els Cursos de Vacances, per J. Arcs i
Volta : « D'aquella senzilla enumeració dels ternes descapdellats en les conferències1 del segon Curs de Vacances hom
fàcilment endevina l'interès que podien excitar en els ambients culturals i entre les persones de lletres. L'èxit assolit
enguany pels Cursos de Vacances pot complaure al magnifie
Conseil de la Vila de Ripoll, que amb noble esperit d'expansió cultural i patriôtica els ha organitzat i fomentât i subvencionat i els ha distingit amb la seva presèneia. Els alumnes matriculats als Cursos de Ripoll enguany ban traspassat
el nombre d'un centenar... »
SISTERON-JOURNAL (1612-33) : Quelques noms de famille provençaux, rezultat curios d'una enquèsta suis noms de familha dels enfants deson escôla, per J. Reboul, — AUDE ET PYRENEES (17-1233) : Le prix Moréas 1933, per M. Ormoy, bon estudi sus

Ripoll

—

per

—

l'ôbra de nòstre escolan Joan Lebrau.

PARAULAS

A

RETENE

«
Nous respecterons l'autonomie des administrations
pro¬
vinciales. Nous 11e sommes pas de ces niveleurs qui veulent frus¬
...

trer chaque pays de son originalité et de son histoire. Nous ne
dépouillerons pas de leurs droits nos divers territoires, lesquels
continueront de s'administrer eux-mêmes par
l'organe des diè¬
tes corpora tives... Notre ambition est de trouver
pour la vie de
notre pays des réformes qui, croyons-nous, serviront
d'exempledes
à
territoires plus étendus... »

DOLLFUSS,
Acô

empacha

pas

mars

lo cancelièr Dollfuss d'èstre

un

1934.

grand patri-

óta.

CRI-CRI.

Le Gérant

:

E. LEVRAT.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES.

seul

dans le corps d'un mot,
français ; mais s'il
constitue une terminaison féminine, il est semi-son¬
nant et se prononce entre a et o, 'suivant la
région ;
e sonne comme é fermé
français, et è comme è ou¬
vert français ; — i équivaut à i français
; — u égale¬
ment ; mais, après une voyelle, il a le son ou fran¬
çais ; — ò ouvert se prononce comme o français, et
o fermé comme ou
français.
accentué

ou

a,

—

non,

ou

sonne comme a

—

2° CONSONNES.

b, c, d, f, g, j, 1, m, n, p, q ( toujours
t, z sonnent comme en français ; mais
e et i est sifflant comme s
français; — [sonne
tz, dans certaines régions ; ■— m se prononce
n à la fin de la ire
pers. du pluriel des verbes ;

suivi de
c devant
comme
comme

est

n

—

des

u),

—

r, s,

muet, sauf quelques rares exceptions, à la fin
—r est souvent muet à la fin des

substantifs;

substantifs

et

des

adjectifs, sauf en Provence, ainsi
toujours dur et sifflant; —- t est
muet à la fin des
participes présents et de la plupart
des mots en ment; — v sonne comme b, sauf en Pro¬

qu'à l'infinitif;

—

s

est

vence.

3° GROUPES. —ch, lh, nh

se

prononcent: tch, ill,

gn.

EIN VENTE A

l'Imprimerie d'Editions Occitanes
3, Quai du Port

-

CASTEUNAUDARY

Prosper ESTIEU
Lou

duct.

Terradou, sonnets

en

franç. (i vol. in-8°,

300

langue d'Oc,

p.)

avec tra-

fr.
30. »
Flors d'Occitania, sonnets en langue d'Oc, avec tra¬
duction française, (1 vol. in-8°, 280 p.)
fr.
20. »
La Canson Occitana, poèmes en langue d'Oc, avec
traduction française, (1 vol; in-8°, 264 p,) fr.
20. »
—

rare.

.

�Lo Romancero Occitan, poèmes en langue d'Oc, avec
traduction française, (i vol. in-8", 344 p.) fr.
20. »
Lo Fïahut Occitan, 43 chansons avec musique, texte
occitan et traduct. franç. pouvant se chanter dans les
deux langues, (1 vol. in-8°, 104 p.) . .
»

fr.

Las Bucolicas de

Vergili

en

fr.

in-8, 68 p.)
Lo

Fablièr

Occitan,

16.

ritmes occitans ( 1 vol.

10.

»

occitan-fran¬

(avec lexique

fr.

çais). (1 vol. in-8, 170 p.)

20.

»

occitans ambe traduccion
franceza, 1 vol. in-8 carrat (xvi-276 pajas) fr.
20. »
Lo Mètge de Cucunhan, conte dramatic occitan, per
Jan de la RoCA, ilustracions de Paul Sibra, 2a edic.
(1 vol. in-8°, 30 p.)
fr.
6. »
Las Oras Cantairas,

sonets

CHANSONS
1.

Se canta, que

2.

Las Batezons,

cante !

:

paraulas

e

aire popularis.

paraulas de P. Estieu subre un

vièlh aire.

paraulas de P. Estieu

La Canson de Castèlndu,
un vièlh aire occitan.

3.

subre

paraulas

aire popularis.

4.

Los Esclôps,

5.

Auzisètz los Auzelets, paraulas

subre

un

e

CANTIQUES
1.

de P. Estieu

populari.

aire

Rèina del

:

Cèl, paraulas de P.

Estieu subre un

aire catalan.
2.

Cantem

Nadal,

paraulas de P. Estieu subre un

vièlh aire occitan.
3.

Dius Poderos,

paraulas de P. Estieu, muzica de

D. de Severac.
4.

Ndstra-Dama dels Camps,

muzica de
5.

aire

J

.

paraulas de M. B.,

S.

A santa Germana,

paraulas de M. B. subre uu

populari.
rHPR.

D'EDITIONS

OCCITANES

-

CADTELMAWDARY.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="628419">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="628420">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="628421">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="715989">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628395">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 16, n° 113 mars 1934</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628396">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 16, n° 113 mars 1934</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628397">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628398">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628399">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628400">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628401">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628402">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628403">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628404">
              <text>1934-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628405">
              <text>2018-12-04 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628406">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628407">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628408">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/50b854931c4a3b0e64f9ebc715b70113.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628409">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628410">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628411">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628412">
              <text>1 fasc. (pp. 350-372) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628413">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628414">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628415">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628416">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628417">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628422">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20437</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628424">
              <text>FRB315556101_P15053_1934_03_113</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628423">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="628425">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628430">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629066">
              <text>Gorce, Maxime (1898-1979)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629067">
              <text>Roques, Clovis (1876-1958)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="629068">
              <text>Cayrou, Frédéric (1879-1958)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628426">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628427">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="628428">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645040">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878061">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
